El temps ha estat sempre l’eix sobre el qual s’han estructurat les relacions socials, econòmiques o culturals que han determinat el funcionament d’una societat. L’escola ha estat l’encarregada de gestionar un temps educatiu que havia de conjugar interessos i concepcions temporals divergents, un temps que cal harmonitzar i racionalitzar si volem construir una societat equilibrada en què sigui possible conciliar feina, família, lleure i formació.
Per aquest motiu, resulta imprescindible obrir un debat en els mateixos termes en què el van situar els grecs quan van establir la diferència entre cronos i kairós, o el que és el mateix, entre el temps lineal i el temps creatiu.
El debat sobre el temps a l’educació demana una mirada àmplia que incorpori tant el temps lectiu o escolar com franges temporals no estrictament acadèmiques que incideixen en la formació global dels alumnes. Es tracta d’entendre el temps educatiu com la suma del temps escolar
i del temps periescolar. I, alhora, diferenciar entre el temps de l’alumnat, que ha de ser el nucli de reflexió, el del professorat i les necessitats familiars.
- Neurociència Cognitiva: Efectes del temps en l’aprenentatge. Marta Portero.
- Taula rodona.
- L’ús del temps als sistemes educatius. OCDE Dades i anàlisi.
- Temps educatiu(s) i oportunitats. OCDE Dades i anàlisi.
- Cloenda de les Jornada.
Autor: Servei d'Audiovisuals. Facultat de Ciències de l'Educació
Expedient: 941
Data:2019-12-10 11:49
Publicació: 12/10/2019
Durada:
