La Càtedra de Patrimoni, Tecnologia i Societat participa al Congrés Internacional (Des)abandonament: L’ordenació política a Europa i els seus efectes en les realitats locals contemporànies
L’Institut d’Estudis Catalans va acollir, de l’1 al 3 d’octubre, el Congrés Internacional (Des)abandonament: L’ordenació política a Europa i els seus efectes en les realitats locals contemporànies, una trobada científica dedicada a l’estudi dels processos de despoblament, abandonament i recuperació dels territoris europeus, des d’una perspectiva històrica, geogràfica, patrimonial i social.
L’Institut d’Estudis Catalans va acollir, de l’1 al 3 d’octubre, el Congrés Internacional (Des)abandonament: L’ordenació política a Europa i els seus efectes en les realitats locals contemporànies, una trobada científica dedicada a l’estudi dels processos de despoblament, abandonament i recuperació dels territoris europeus, des d’una perspectiva històrica, geogràfica, patrimonial i social.
La Càtedra de Patrimoni, Tecnologia i Societat va donar suport a l’organització del congrés, reforçant així el seu compromís amb la recerca, la difusió del patrimoni i el debat sobre els grans reptes territorials contemporanis. Aquest suport també es va concretar amb la participació del director, Òscar Jané, com a membre del comitè científic i organitzador del congrés.
El congrés va reunir investigadors i investigadores d’universitats i centres de recerca d’arreu d’Europa per reflexionar sobre les causes i conseqüències dels processos d’abandonament territorial i sobre els mecanismes de recuperació, patrimonialització i revitalització de nuclis rurals i espais despoblats.
En el marc de l’Àmbit 2, Patrimoni, abandonament i memòria a Europa, Òscar Jané va impartir la ponència «Usos de la memòria: abandonament i identitat en perspectiva europea», en la qual va abordar els processos de despoblament i abandonament des d’una perspectiva comparada, analitzant-ne les causes, les conseqüències i les diferents formes de construcció de memòries i identitats col·lectives associades als espais abandonats. La intervenció va posar especial atenció als mecanismes de patrimonialització i ressignificació d’aquests territoris en el context europeu contemporani.
A més, el director de la Càtedra també va participar en la comunicació «Pirineus catalans i aranesos des de la Petita Edat de Gel: pobles desapareguts, abandonats o deshabitats per riscos naturals i factors antròpics. Exploració a través de la documentació històrica», presentada conjuntament amb investigadors i investigadores de la Universitat Autònoma de Barcelona, del CSIC, del CREAF, de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, d’Aran Culturau i de la Universitat Rovira i Virgili. El treball analitza més de 300 assentaments desapareguts, abandonats o deshabitats dels Pirineus catalans i aranesos entre els segles XIII i XXI, posant de manifest la interacció entre els riscos ambientals, les dinàmiques socioeconòmiques i els processos històrics d’abandonament.
Paral·lelament al congrés, l’Institut d’Estudis Catalans acull, de l’1 al 22 d’octubre, l’exposició «Pobles abandonats: claus per a la planificació estratègica del territori», una iniciativa vinculada al projecte Pobles Abandonats en la qual també han participat membres de la Càtedra. La mostra presenta els resultats d’una recerca col·laborativa sobre els processos de despoblament als territoris de parla catalana i ofereix eines per comprendre les causes d’aquests fenòmens i reflexionar sobre possibles estratègies de futur per a la revitalització territorial.
La participació de la Càtedra en aquest congrés s’emmarca en la seva voluntat de fomentar la recerca interdisciplinària sobre patrimoni, memòria i territori, i de contribuir al debat científic i social sobre els reptes demogràfics i territorials que afecten nombroses regions europees.
Més informació a: PoblesAbandonats.cat