{"id":239,"date":"2025-10-31T10:33:38","date_gmt":"2025-10-31T08:33:38","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/catedra-patrimoni-tecnologia\/?p=239"},"modified":"2025-10-31T10:33:38","modified_gmt":"2025-10-31T08:33:38","slug":"els-museus-i-les-arts-en-salut-del-projecte-a-la-politica-estructural-una-proposta-de-manual-pilot-per-als-museus-catalans-i-daplicacio-al-museu-desplugues-de-llobregat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/catedra-patrimoni-tecnologia\/2025\/10\/31\/els-museus-i-les-arts-en-salut-del-projecte-a-la-politica-estructural-una-proposta-de-manual-pilot-per-als-museus-catalans-i-daplicacio-al-museu-desplugues-de-llobregat\/","title":{"rendered":"Els museus i les Arts en Salut. Del projecte a la pol\u00edtica estructural: Una proposta de manual pilot per als museus catalans i d’aplicaci\u00f3 al Museu d\u2019Esplugues de Llobregat"},"content":{"rendered":"\n

El passat dimarts dia 2 de setembre es va defensar la Tesi de M\u00e0ster titulada Els museus i les Arts en Salut. Del projecte a la pol\u00edtica estructural: Una proposta de manual pilot per als museus catalans i d’aplicaci\u00f3 al Museu d\u2019Esplugues de Llobregat<\/strong>, de l\u2019estudiant del M\u00e0ster en An\u00e0lisi i Gesti\u00f3 del Patrimoni Art\u00edstic de la UAB,  Aitana Rodriguez Vilardell<\/strong> dirigida per Carles S\u00e1nchez M\u00e1rquez i que comptar amb  l\u2019ajut a la recerca per a la realitzaci\u00f3 de TFM<\/em><\/strong> 2025<\/em><\/strong> de la C\u00e0tedra UAB- MNACTEC: Patrimoni, Tecnologia i Societat.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquesta tesi de m\u00e0ster presenta una caixa d’eines (toolkit) per a la sistematitzaci\u00f3 de projectes d’Arts en Salut<\/strong>, adaptada al context catal\u00e0 i dirigida principalment a museus locals<\/strong>. El treball s’emmarca en el creixent inter\u00e8s per la intersecci\u00f3 entre les arts i la salut<\/strong>, especialment impulsat per informes com el de l’OMS del 2019 i l’impacte de la pand\u00e8mia de COVID-19. L’objectiu principal \u00e9s capacitar els equips muse\u00edstics<\/strong> per dissenyar, implementar i avaluar iniciatives d’Arts en Salut, incloent-hi la prescripci\u00f3 social<\/strong>, sense assumir responsabilitats cl\u00edniques. El manual pilot es basa en una revisi\u00f3 exhaustiva de la literatura internacional i local<\/strong>, integrant recursos existents amb l’experi\u00e8ncia catalana i proposant un model replicable per a la transformaci\u00f3 dels museus en espais de salut comunit\u00e0ria<\/strong>. S’inclou un an\u00e0lisi de situaci\u00f3 del Museu d\u2019Esplugues de Llobregat (MEL)<\/strong> com a cas pr\u00e0ctic, destacant la import\u00e0ncia de la formaci\u00f3 interdisciplin\u00e0ria<\/strong> i la col\u00b7laboraci\u00f3 amb el sector sanitari i comunitari<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Hem pogut parlar amb l\u2019Aitana i ens ha explicat una mica la seva experi\u00e8ncia:<\/p>\n\n\n\n

Aitana, primer de tot felicitats per el treball i per la nota aconseguida. Un 10 oi? Est\u00e0s contenta?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Moltes gr\u00e0cies! La veritat \u00e9s que s\u00ed, molt contenta. Veure que un esfor\u00e7 tan gran acaba sent tan ben valorat \u00e9s fant\u00e0stic.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Parlant de notes,<\/strong> Quines van estar les observacions del tribunal respecte al teu treball<\/strong>?<\/p>\n\n\n\n

D’una banda, vaig rebre les felicitacions i elogis dels tres professors, el que per mi t\u00e9 molt m\u00e9s valor que la nota en si, ja que estem parlant de les consideracions i les opinions de tres acad\u00e8mics amb una s\u00f2lida i llarga traject\u00f2ria en recerca, i en el m\u00f3n de la cultura i el patrimoni. I, d’altra banda, es va obrir una interessant conversa en la que vaig rebre m\u00faltiples sugger\u00e8ncies sobre com continuar, qu\u00e8 caldria afegir per millorar-ho (perqu\u00e8 sempre es pot fer una mica millor) i idees que espero poder posar en pr\u00e0ctica en algun moment.<\/em><\/p>\n\n\n\n

El teu TFM es defineix com un \u00abmanual pilot\u00bb per omplir un buit existent en eines pr\u00e0ctiques i adaptades per a museus catalans en l’\u00e0mbit de les Arts en Salut. Podries aprofundir en quina va ser la principal dificultat de crear una eina tan transversal i adaptable per a museus de proximitat, i com vas abordar l’equilibri entre la \u00abhiperespecificitat\u00bb inicial i la necessitat de \u00abclaredat, flexibilitat i pot\u00e8ncia en la replicabilitat\u00bb<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Una proposta aix\u00ed era dif\u00edcil d’abordar per diferents motius. D’una banda, l’evident manca de recursos estandarditzats en la pr\u00f2pia disciplina: tests i avaluacions particulars, professionals formats en l’\u00e0mbit, manuals, etc, una manca de recursos no nom\u00e9s en el sistema catal\u00e0, sin\u00f3 en general. Aix\u00ed i tot, en altres pa\u00efsos com el Regne Unit, aquestes iniciatives s’han impulsat m\u00e9s que en altres, i han anar emergint recursos, per\u00f2 d’una manera lenta i molt adaptats als espais als que havien de servir. D’altra banda, el fet de que cada \u00e0rea, regi\u00f3, ciutat i poble tenen unes caracter\u00edstiques particulars, unes necessitats pr\u00f2pies i uns vincles i connexions molt influenciats per l’espai geogr\u00e0fic i la situaci\u00f3 pol\u00edtica, aix\u00ed com per diversos aspectes tals com recursos econ\u00f2mics, edat,o \u00e8tnia de la seva poblaci\u00f3.<\/em><\/p>\n\n\n\n

El treball subratlla la import\u00e0ncia de transitar \u00abdel projecte a la pol\u00edtica estructurada\u00bb per consolidar les Arts en Salut dins els museus. Quins consideres que s\u00f3n els tres passos m\u00e9s cr\u00edtics que haurien de seguir els museus catalans per aconseguir que les Arts en Salut esdevinguin un eix transversal i sostenible en la seva gesti\u00f3?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Crec que per aconseguir que les Arts en Salut esdevinguin un eix transversal i sostenible dins els museus catalans caldria comen\u00e7ar per garantir la formaci\u00f3 del personal. \u00c9s important que els equips disposin de recursos i guies integrades en la seva tasca di\u00e0ria i que no depenguin nom\u00e9s de la iniciativa individual a l\u2019hora de cercar formaci\u00f3. D\u2019aquesta manera, l\u2019inter\u00e8s per aquest \u00e0mbit es pot consolidar de manera col\u00b7lectiva i no quedar en experi\u00e8ncies a\u00efllades. Paral\u00b7lelament, resulta clau l’establiment de vincles s\u00f2lids amb els centres de salut, perqu\u00e8 nom\u00e9s a trav\u00e9s de relacions de confian\u00e7a i equips estables es pot assegurar la continu\u00eftat dels projectes; i, en cas de canvis de personal, que aquests es puguin traspassar de forma clara i ordenada. Finalment, tot aquest proc\u00e9s hauria de culminar amb la integraci\u00f3 dels projectes dins l\u2019estrat\u00e8gia global dels museus i dels centres de salut, amb una mirada de perman\u00e8ncia i no de puntualitat. Perqu\u00e8 aix\u00f2 sigui possible, cal comptar amb pressupostos estables i amb el comprom\u00eds tant de les institucions culturals com dels centres m\u00e8dics, de manera que els programes no depenguin \u00fanicament de circumst\u00e0ncies concretes, sin\u00f3 que esdevinguin part natural de la gesti\u00f3 institucional.<\/em>  <\/p>\n\n\n\n

El context catal\u00e0 de les Arts en Salut es descriu com un ecosistema \u00abemergent, descentralitzat i molt vinculat a l\u2019impuls dels equips professionals locals\u00bb, amb una manca de formaci\u00f3 especialitzada i protocols consolidats. Com creu que el teu manual pot catalitzar una resposta m\u00e9s sistem\u00e0tica i col\u00b7laborativa a Catalunya?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Entenc el manual com una primera pedra en la voluntat d\u2019avan\u00e7ar cap a una certa estandarditzaci\u00f3 dins l\u2019ecosistema catal\u00e0 de les Arts en Salut. Ara mateix, la manca de recursos formals fa que molts equips treballin a partir de repositoris molt diversos, sovint provinents de contextos internacionals que responen a sistemes culturals i sanitaris molt diferents dels nostres. Aix\u00f2 obliga cada iniciativa a trobar el seu propi cam\u00ed, amb la millor voluntat, per\u00f2 tamb\u00e9 amb el risc d\u2019una certa discontinu\u00eftat i manca de coher\u00e8ncia. El manual que he elaborat vol ser, en aquest sentit, un esb\u00f3s que integri les passes m\u00e9s rellevants a seguir i que pugui servir de punt de partida com\u00fa. La seva funci\u00f3 no \u00e9s tant donar respostes definitives, sin\u00f3 oferir un marc compartit sobre el qual treballar i millorar a trav\u00e9s de la pr\u00e0ctica i de l\u2019experi\u00e8ncia acumulada. En aquest proc\u00e9s, crec que pot actuar com a catalitzador, ajudant a generar una resposta m\u00e9s sistem\u00e0tica i col\u00b7laborativa a Catalunya, sempre amb l\u2019objectiu final de consolidar i fer cr\u00e9ixer aquest camp.  <\/em><\/p>\n\n\n\n

Comentes que l’ajut de recerca de la C\u00e0tedra Patrimoni, Tecnologia i Societat (MNACTEC-UAB) va ser un \u00abelement clau\u00bb per orientar el seu projecte i vincular-lo al Museu d\u2019Esplugues de Llobregat (MEL). De quina manera aquesta col\u00b7laboraci\u00f3 amb la C\u00e0tedra i el suport del MEL va influir directament en l’enfocament aplicat i territorialitzat del teu TFM?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La col\u00b7laboraci\u00f3 amb la C\u00e0tedra i el suport del Museu d\u2019Esplugues de Llobregat van marcar un punt d\u2019inflexi\u00f3 en el meu TFM. Inicialment concebia el treball com un exercici m\u00e9s aviat te\u00f2ric, gaireb\u00e9 burocr\u00e0tic, orientat simplement a obtenir el t\u00edtol. Tanmateix, el fet de comptar amb el suport d\u2019una instituci\u00f3 de refer\u00e8ncia com la C\u00e0tedra Patrimoni, Tecnologia i Societat va transformar aquesta percepci\u00f3: el projecte passava a tenir una dimensi\u00f3 real, amb possibilitats d\u2019impacte i de visibilitat m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019\u00e0mbit acad\u00e8mic. A m\u00e9s, la vinculaci\u00f3 amb la xarxa del MNACTEC em va portar a explorar quins museus podrien esdevenir socis idonis, i el cas del MEL va resultar especialment inspirador per la seva hist\u00f2ria, el seu context i els projectes que ja duia a terme. Aquesta connexi\u00f3 va donar cos a la meva proposta i la va territorialitzar, aportant-li una solidesa institucional que la feia m\u00e9s cre\u00efble i alhora m\u00e9s esperan\u00e7adora. En definitiva, el proc\u00e9s em va permetre passar de veure el TFM com un tr\u00e0mit acad\u00e8mic a entendre\u2019l com una oportunitat per generar vincles reals amb el territori i per imaginar aplicacions concretes en el camp de les Arts en Salut. Crec que aquest tipus d\u2019iniciatives s\u00f3n fonamentals perqu\u00e8 obren portes als estudiants, ens ofereixen una motivaci\u00f3 que va m\u00e9s enll\u00e0 del requisit acad\u00e8mic i ens mostren el potencial transformador de la recerca quan connecta amb institucions i realitats concretes.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Una de les grans aportacions \u00e9s la clara distinci\u00f3 de rols i responsabilitats entre els professionals dels museus i els sanitaris en els projectes d’Arts en Salut. Considerant aquesta separaci\u00f3, quina creus que \u00e9s la capacitat m\u00e9s \u00fanica i irreempla\u00e7able que els museus aporten a aquests projectes, i com pot aquesta visi\u00f3 ajudar a \u00abdesmedicalitzar la prestaci\u00f3 de serveis comunitaris\u00bb?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Crec que l\u2019aportaci\u00f3 m\u00e9s \u00fanica i insubstitu\u00efble que poden fer els museus als projectes d\u2019Arts en Salut \u00e9s precisament la seva capacitat de generar un espai hum\u00e0 i diferent, allunyat de les connotacions m\u00e8diques que sovint recorden constantment la malaltia, el trastorn o el malestar. El museu ofereix un entorn est\u00e8tic i estimulant que permet, encara que sigui per una estona, deslliurar-se d\u2019aquestes etiquetes i viure una experi\u00e8ncia de trobada, reflexi\u00f3 i emoci\u00f3. A trav\u00e9s del llenguatge propi de la cultura i de l\u2019art, s\u2019obre la possibilitat de sentir, de compartir i d\u2019entendre\u2019s des d\u2019una perspectiva no cl\u00ednica, i aix\u00f2 t\u00e9 un impacte molt valu\u00f3s en el benestar de les persones. \u00c9s important, per\u00f2, remarcar que els museus no tenen ni han de tenir una responsabilitat m\u00e8dica. El seu paper no \u00e9s curar ni substituir la tasca dels professionals de la salut, sin\u00f3 acompanyar, oferir suport i obrir camins de connexi\u00f3, companyia i comprensi\u00f3. El personal del museu pot aportar sensibilitat, explicacions accessibles, distracci\u00f3 i una acollida lliure de prejudicis, fent que les persones se sentin benvingudes i valorades. Aix\u00f2 pot marcar una gran difer\u00e8ncia per a aquells que viuen situacions de vulnerabilitat o discriminaci\u00f3. En aquest sentit, la clau \u00e9s entendre el rol del museu com un rol d\u2019acompanyament i d\u2019humanitzaci\u00f3, sempre en coordinaci\u00f3 i sota l\u2019orientaci\u00f3 dels professionals sanitaris. \u00c9s justament aquesta complementarietat de rols la que enriqueix els projectes i permet avan\u00e7ar cap a una prestaci\u00f3 de serveis comunitaris menys medicalitzada i m\u00e9s integral.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El passat dimarts dia 2 de setembre es va defensar la Tesi de M\u00e0ster titulada Els museus i les Arts en Salut. Del projecte a la pol\u00edtica estructural: Una proposta de manual pilot per als museus catalans i d’aplicaci\u00f3 al Museu d\u2019Esplugues de Llobregat, de l\u2019estudiant del M\u00e0ster en An\u00e0lisi i Gesti\u00f3 del Patrimoni Art\u00edstic […]<\/p>\n","protected":false},"author":318,"featured_media":240,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-239","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/catedra-patrimoni-tecnologia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/239","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/catedra-patrimoni-tecnologia\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/catedra-patrimoni-tecnologia\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/catedra-patrimoni-tecnologia\/wp-json\/wp\/v2\/users\/318"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/catedra-patrimoni-tecnologia\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=239"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/catedra-patrimoni-tecnologia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/239\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":241,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/catedra-patrimoni-tecnologia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/239\/revisions\/241"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/catedra-patrimoni-tecnologia\/wp-json\/wp\/v2\/media\/240"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/catedra-patrimoni-tecnologia\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=239"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/catedra-patrimoni-tecnologia\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=239"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/catedra-patrimoni-tecnologia\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=239"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}