{"id":7186,"date":"2016-10-24T12:22:45","date_gmt":"2016-10-24T11:22:45","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/cdeanuncis\/?p=7186"},"modified":"2025-05-24T10:47:36","modified_gmt":"2025-05-24T08:47:36","slug":"una-nova-tertulia-en-angles-del-cde-examina-el-costat-fosc-de-leuro","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/cdeanuncis\/2016\/10\/24\/una-nova-tertulia-en-angles-del-cde-examina-el-costat-fosc-de-leuro\/","title":{"rendered":"Una nova tert\u00falia en angl\u00e8s del CDE examina el costat fosc de l\u2019euro"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: justify\"><strong><a href=\"http:\/\/blogs.uab.cat\/cdeanuncis\/2016\/10\/24\/una-nova-tertulia-en-angles-del-cde-examina-el-costat-fosc-de-leuro\/befunky-collage\/\" rel=\"attachment wp-att-7190\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-7190\" src=\"http:\/\/blogs.uab.cat\/cdeanuncis\/files\/2016\/10\/BeFunky-Collage.jpg\" alt=\"BeFunky Collage\" width=\"267\" height=\"181\" \/><\/a>Contents dels resultats del curs passat, el Centre de Documentaci\u00f3 Europea\u00a0<\/strong><strong>recupera les tert\u00falies en angl\u00e8s sobre temes relacionats amb l\u2019\u00e0mbit europeu. Per aquesta primera tert\u00falia del curs 2016-2017, quinze de persones es van reunir per escoltar com l\u2019economista Albert Recio exposava el costat fosc de la moneda com\u00fa.<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Ja en el moment de la seva creaci\u00f3, l\u2019euro va causar la suspic\u00e0cia d\u2019alguns economistes, que posaven en dubte la seva viabilitat. Alguns s\u2019han anat convertint en esc\u00e8ptics arran de la crisi de l\u2019eurozona. \u00c9s el cas del premi Nobel Joseph Stiglitz, que el passat 7 d\u2019octubre va presentar el llibre <em>L&#8217;euro: Com la moneda comuna amena\u00e7a el futur d&#8217;Europa<\/em> (Edicions 62) en una confer\u00e8ncia a Barcelona, i que condiciona el futur de l\u2019euro a una reforma profunda del seu sistema de governan\u00e7a. Sota el t\u00edtol <em>The euro and the economic problems of the EU<\/em>, el CDE va organitzar el seu propi debat sobre les cr\u00edtiques a la moneda \u00fanica de la m\u00e0 d\u2019Albert Recio, professor del Departament d\u2019Economia Aplicada de la UAB i investigador en mat\u00e8ria d\u2019ocupaci\u00f3.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>To euro or not to euro<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Funciona malament l\u2019euro? \u201cL\u2019euro i sobretot el sistema de governan\u00e7a que l\u2019acompanya\u201d, va matisar l\u2019economista Albert Recio a la tert\u00falia. Segons l\u2019economista dues idees \u201cdesastroses\u201d planen sobre la Uni\u00f3 Europea avui en dia: el neoliberalisme i el nacionalisme.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">L\u2019euro va tenir efectes desiguals en les grans i petites empreses. Al llarg de molts anys, la moneda \u00fanica va valer for\u00e7a m\u00e9s que el d\u00f2lar (1\u20ac\u22431,20$), fet que va encarir les exportacions europees. Aquest encariment va resultar gaireb\u00e9 irrellevant per empreses que exporten productes de molt alt valor afegit, localitzades majorit\u00e0riament al nord d\u2019Europa, i van mantenir el seu mercat intacte. L\u2019encariment de les exportacions, per\u00f2, va tenir un efecte diferent al sud d\u2019Europa, on hi predominen les petites i mitjanes empreses. Per aquestes \u00faltimes, l\u2019encariment d\u2019uns productes que no son d\u2019alt valor afegit va resultar en una p\u00e8rdua de mercat. En els \u00faltims anys, la pol\u00edtica monet\u00e0ria del Banc Central Europeu (BCE) ha abaratit l\u2019euro, \u201cuna de les causes de la millora de l\u2019economia en els \u00faltims anys\u201d, segons Recio.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Aquesta distinci\u00f3 entre un nord amb empreses fortes que exporten productes molt especialitzats i un sud amb un sistema de petites i mitjanes empreses amb dificultats, \u00e9s una de les causes de l\u2019escletxa nord-sud que la crisis de l\u2019euro va evidenciar. L\u2019abs\u00e8ncia d\u2019un sistema de transfer\u00e8ncies a nivell europeu i la incapacitat de col\u00b7lectivitzar el deute dels estats (caracter\u00edstiques presents en altres \u00e0rees monet\u00e0ries, com als Estats Units) exageren encara m\u00e9s aquesta escletxa.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Tampoc el Banc Central Europeu es lliura dels dards de l\u2019economista de la UAB. A difer\u00e8ncia de la Reserva Federal dels EEUU, que t\u00e9 un mandat de vigilar la inflaci\u00f3 i lluitar contra l\u2019atur, el BCE es limita a mantenir la inflaci\u00f3 sota control i no ha pogut actuar \u201cen un moment on s\u2019hauria d\u2019haver fet una pol\u00edtica expansiva perqu\u00e8 l\u2019atur creix\u201d, diu Recio.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>Her\u00e8ncia alemanya<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">L\u2019onada d\u2019austeritat que ha provocat la crisis econ\u00f2mica europea havia de compensar les retallades als pressupostos p\u00fablics amb l\u2019expansi\u00f3 del mercat. Segons l\u2019Albert Recio, no ha aconseguit aquest objectiu i, en canvi, ha augmentat la desigualtat.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Darrere les raons per l\u2019austeritat i les reformes estructurals promogudes per Alemanya, ens expliquen la hist\u00f2ria del canceller Schr\u00f6der i el seu paquet de reformes Agenda 2010. \u00a0Cap a l\u2019any 2000, Alemanya era \u201cel malalt d\u2019Europa\u201d i les reformes aplicades pel canceller socialdemocr\u00e0cia l\u2019any 2005 van permetre que Alemanya es recuper\u00e9s i van evitar-li les conseq\u00fc\u00e8ncies de la crisi del 2009. Segons aquesta l\u00f2gica, els pa\u00efsos en crisi han d\u2019aplicar reformes similars per sortir-se\u2019n.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">L\u2019Albert Recio desmenteix aquest relat: \u201cLes reformes van abaratir els costos de producci\u00f3 i han exportat m\u00e9s, per\u00f2 aquest poder d\u2019exportaci\u00f3 dep\u00e8n m\u00e9s de la seva estructura productiva que de les reformes.\u201d En canvi, l\u2019economista destaca les conseq\u00fc\u00e8ncies de les reformes (desigualtat i sous baixos) i vol desmitificar l\u2019Alemanya virtuosa que sovint tenim al cap. \u201cAlemanya no \u00e9s un parad\u00eds: \u00e9s un pa\u00eds amb moltes desigualtats i amb precarietat\u201d, diu.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Les cr\u00edtiques de Recio van generar un viu debat en els torns oberts de paraules, on el professor d\u2019economia va adre\u00e7ar preguntes i comentaris dels assistents sobre el programa de compra de deute als mercats secundaris del BCE, la precarietat al sistema laboral espanyol i la possibilitat d\u2019una major integraci\u00f3 europea.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>Properes tert\u00falies<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Al llarg del curs vigent el CDE est\u00e0 preparant un reguitzell de tert\u00falies sobre temes d\u2019actualitat com les relacions de la UE amb Xina i R\u00fassia, el TTIP, el Federalisme o les pol\u00edtiques de g\u00e8nere. La propera tert\u00falia tractar\u00e0 el tema de la corrupci\u00f3 i comptar\u00e0 amb la pres\u00e8ncia de l\u2019activista Simona Levi, fundadora de la plataforma para la democr\u00e0cia en xarxa Xnet.<\/p>\n<p style=\"text-align: right\">Cr\u00f2nica d&#8217;Albert Guasch Rafael,<br \/>\nperiodista i president del think tank <a href=\"https:\/\/www.facebook.com\/europeanhorizonsuab\/\">European Horizons-UAB Chapter<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Contents dels resultats del curs passat, el Centre de Documentaci\u00f3 Europea\u00a0recupera les tert\u00falies en angl\u00e8s sobre temes relacionats amb l\u2019\u00e0mbit europeu. Per aquesta primera tert\u00falia del curs 2016-2017, quinze de persones es van reunir per escoltar com l\u2019economista Albert Recio exposava el costat fosc de la moneda com\u00fa. Ja en el moment de la seva [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[109,98],"class_list":["post-7186","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-conferencies-cursos-tallers-seminaris","tag-cde","tag-fac-economia-i-empresa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cdeanuncis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7186","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cdeanuncis\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cdeanuncis\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cdeanuncis\/wp-json\/wp\/v2\/users\/50"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cdeanuncis\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7186"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cdeanuncis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7186\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23032,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cdeanuncis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7186\/revisions\/23032"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cdeanuncis\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7186"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cdeanuncis\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7186"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cdeanuncis\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7186"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}