<\/p>\n\n\n\n
V\u00edctor Aparicio Rodr\u00edguez (Guadalajara, 1990) \u00e9s doctor en Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia per la Universidad del Pa\u00eds Vasco\/Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV\/EHU, 2021). \u00c9s membre de l\u2019Instituto de Historia Social Valent\u00edn de Foronda (UPV\/EHU) i del CEDID (UAB), instituci\u00f3 en la qual -acollit pel Grup de Recerca sobre Dictadures i Democr\u00e0cies, GReDD (anteriorment GREF)- es troba desenvolupant la seva carrera com a investigador postdoctoral gr\u00e0cies a l\u2019obtenci\u00f3 d\u2019un contracte Juan de La Cierva-formaci\u00f3n. La seva tesi doctoral va tenir per t\u00edtol \u201cLa izquierda y la violencia pol\u00edtica en la Transici\u00f3n espa\u00f1ola. Discursos y pr\u00e1cticas (1975-1982)\u201d, i va estar dirigida per Luis Castells Arteche i Jos\u00e9 Antonio P\u00e9rez P\u00e9rez; va obtenir menci\u00f3 internacional i la qualificaci\u00f3 d\u2019Excel\u00b7lent Cum Laude. Les seves l\u00ednies de recerca aborden q\u00fcestions relacionades amb la dictadura franquista, la Transici\u00f3 i el per\u00edode democr\u00e0tic, la viol\u00e8ncia pol\u00edtica en general i el terrorisme en particular. Ha publicat diversos articles en revistes cient\u00edfiques, com ara \u201cLa violencia pol\u00edtica en la historiograf\u00eda sobre la Transici\u00f3n\u201d (V\u00ednculos de Historia) o \u201cViolencia pol\u00edtica e izquierda revolucionaria en el Tardofranquismo y la Transici\u00f3n espa\u00f1ola. Discursos y pr\u00e1cticas (1975-1982)\u201d (Historia Contempor\u00e1nea). Va participar, aix\u00ed mateix, en el projecte Historia y memoria del terrorismo en el Pa\u00eds Vasco, al qual va contribuir amb diversos cap\u00edtols: \u201cM\u00e1s all\u00e1 de ETA\u201d (junt amb Miguel Garc\u00eda Lerma) y \u201cLos GAL y la \u00abguerra sucia\u00bb contra ETA\u201d (junt amb Jos\u00e9 Antonio P\u00e9rez). Tamb\u00e9 ha participat en projectes internacionals, com, per exemple, Global Research Network on Comparative Territorial Autonomies (GRN-CTA), de l\u2019Education University of Hong Kong; se\u2019n va derivar una publicaci\u00f3 a l\u2019editorial Routledge, a la qual va contribuir amb un cap\u00edtol propi: \u201cBasques: History and Autonomy\u201d.<\/p>\n\n\n\n
V\u00edctor Aparicio Rodr\u00edguez (Guadalajara, 1990) PhD in Contemporary History from the University of the Basque Country\/Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV\/EHU, 2021). He is a member of the Institute of Social History Valent\u00edn de Foronda (UPV\/EHU) and of the CEDID (UAB), institution where -hosted by the Grup de Recerca sobre Dictadures i Democr\u00e0cies, GReDD (formerly GREF)- he is developing his career as a postdoctoral researcher thanks to a Juan de la Cierva-training contract. His doctoral thesis was entitled \u201cThe left and political violence in the Spanish Transition. Discourses and practices (1975-1982)\u201d, which was supervised by Luis Castells Arteche and Jos\u00e9 Antonio P\u00e9rez P\u00e9rez P\u00e9rez; it obtained international mention and the qualification of Excellent Cum Laude. His lines of research address issues related to the Franco dictatorship, the Transition and the democratic period, political violence in general and terrorism in particular. He has published several articles in scientific journals, such as \u201cLa violencia pol\u00edtica en la historiograf\u00eda sobre la Transici\u00f3n\u201d (V\u00ednculos de Historia) or \u201cViolencia pol\u00edtica e izquierda revolucionaria en el Tardofranquismo y la Transici\u00f3n espa\u00f1ola. Discursos y pr\u00e1cticas (1975-1982)\u201d (Historia Contempor\u00e1nea). He also participated in the project Historia y memoria del terrorismo en el Pa\u00eds Vasco, to which he contributed several chapters: \u201cM\u00e1s all\u00e1 de ETA\u201d (together with Miguel Garc\u00eda Lerma) and \u201cLos GAL y la \u00abguerra sucia\u00bb contra ETA\u201d (together with Jos\u00e9 Antonio P\u00e9rez). He has also participated in international projects, such as the Global Research Network on Comparative Territorial Autonomies (GRN-CTA) of the Education University of Hong Kong, which resulted in a publication by Routledge, to which he contributed a chapter with: \u201cBasques: History and Autonomy\u201d.<\/p>\n\n\n\n
Manuel Aznar Soler (Val\u00e8ncia, 1951), catedr\u00e0tic de literatura espanyola contempor\u00e0nia de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, \u00e9s director del “Taller de Investigaciones Valleinclanianas (TIV)” i del “Grupo de Estudios del Exilio Literario (GEXEL)”, dos grups vinculats al Seminari de Literatura Espa\u00f1ola Contempor\u00e1nea del Departament de Filolog\u00eda Espanyola de la UAB, Seminari del que \u00e9s responsable. <\/p>\n\n\n\n Montserrat Bacard\u00ed, doctora en Filologia Hisp\u00e0nica i llicenciada en Filologia Catalana, \u00e9s professora de la Facultat de Traducci\u00f3 i d\u2019Interpretaci\u00f3 de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. Ha dut a terme diverses tasques editorials. Des de 1998 \u00e9s coordinadora de Quaderns. Revista de Traducci\u00f3<\/em> i, des de 2009, del Grup d\u2019Estudi de la Traducci\u00f3 Catalana Contempor\u00e0nia (GETCC). Ha publicat articles d’hist\u00f2ria de la literatura i de la traducci\u00f3 (sobre Avel\u00b7l\u00ed Art\u00eds-Gener, Xavier Benguerel, Ramon Folch i Camarasa, Joan Oliver, Teresa P\u00e0mies o Joan Sales) i els llibres Alfons Costafreda. La temptaci\u00f3 de la poesia<\/em> (1989), Cent anys de traducci\u00f3 al catal\u00e0 (1891-1990). Antologia<\/em> (1998), Anna Muri\u00e0. El vici d’escriure<\/em> (2004), El <\/em>Quixot en catal\u00e0<\/em> (2006), Catalans a Buenos Aires. Records de Fivaller Seras<\/em> (2009), La traducci\u00f3 catalana sota el franquisme<\/em> (2012), Gr\u00e0cia Bassa, poeta, periodista i traductora<\/em> (2016), Maria Dolors Orriols, viure i escriure <\/i>(2019, premi Fundaci\u00f3 Merc\u00e8 Rodoreda 2019) i, amb Pilar Godayol, Una impossibilitat possible. Trenta anys de traducci\u00f3 als Pa\u00efsos Catalans (1975-2005)<\/em> (ed.) (2010), Diccionari de la traducci\u00f3 catalana<\/em> (dir.) (2011, premi Cr\u00edtica Serra d\u2019Or 2012), Les traductores i la tradici\u00f3<\/em> (2013) i Traducci\u00f3 i franquisme<\/i> (ed.) (2017).<\/p>\n\n\n\n Amb Susanna \u00c0lvarez, ha tingut cura de Mem\u00f2ries d\u2019un segle d\u2019or<\/em> (2008) i Cartes a Carme Porta<\/em> (2015), de Joan Triad\u00fa, i Estimat amic. Cartes. Textos<\/em> (2009) i La maleta extraviada<\/em> (2013), de Pere Calders i Joan Triad\u00fa. Amb Francesc Foguet, ha editat Fe de vida. Cartes a Rafael Tasis<\/em> (2012), de Pere Calders, Ombres entre tenebres<\/i> (2017), de Manuel Valldeperes, i Diari \u00edntim. Escrits autobiogr\u00e0fics<\/em> (2011), Les raons de l\u2019exili<\/em> (2013), El revulsiu del catalanisme<\/em> (2015), A reculons<\/em> (2015), Muntaner, 4<\/em> (2016), Lectures de postguerra<\/em> (2016) i Diari (1922)<\/i>, de Rafael Tasis. Tamb\u00e9 ha donat a con\u00e8ixer una mostra de l\u2019Epistolari familia<\/em>r (2012) d\u2019Anna Muri\u00e0, l\u2019Epistolari Jordi Arbon\u00e8s & Joaquim Carb\u00f3<\/em> (2013) i Les cartes sobre la taula <\/i>(2018) de Joaquim Carb\u00f3. <\/p>\n\n\n\n ORCID<\/a><\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n \u00c9s mag\u00edster i doctor en Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia per la UAB (1992 i 1995). Professor d’ensenyament secundari des de 1991 i del Departament d’Hist\u00f2ria Moderna i Contempor\u00e0nia de la UAB des de 1997. Ha centrat bona part de les seva tasca investigadora en l\u2019\u00e0mbit de la hist\u00f2ria social, en especial en el del sindicalisme marxista catal\u00e0, reconstruint l\u2019evoluci\u00f3 de la UGT de Catalunya en les obres Marginalitats i hegemonies: La UGT de Catalunya, 1888-1936<\/em>, Barcelona, 1996 (tamb\u00e9 en edici\u00f3 castellana); L\u2019instrument sindical del PSUC durant la Guerra Civil: La UGT de Catalunya, 1936-1937<\/em>, Barcelona, 1997; La UGT de Catalunya durant la II Rep\u00fablica<\/em>, Barcelona, 1996; Els anys de la guerra. La UGT de Catalunya, 1936-1939<\/em>, Barcelona, 1998; Barcelona i la UGT. Un segle d\u2019hist\u00f2ria (1888-1988)<\/em>, Barcelona, 2002; Els homes sense nom. Clandestinitat i exili de la UGT de Catalunya (1939-1976)<\/em>, Barcelona, 2003. Igualment ha publicat biografies de dirigents socialistes com Josep Comaposada, biografia d\u2019un socialista<\/em>, Barcelona 2005; i Joan Codina Torres, un socialista a la conselleria de Treball<\/em>, Barcelona, 2007. Igualment ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades respecte aquestes temes (L\u2019Aven\u00e7, Recerques, Revista de Catalunya<\/em>, etc.), i ha col.laborat en diverses obres col.lectives (Hist\u00f2ria pol\u00edtico-social de Catalunya i els Pa\u00efsos Catalans<\/em>, Barcelona, 1996; Diccionari dels partits pol\u00edtics de Catalunya, 1874-1977<\/em>, Barcelona, 2000; Diccionari biogr\u00e0fic del moviment obrer als Pa\u00efsos Catalans<\/em>, Barcelona, 2000; Catalunya durant el franquisme. Diccionari<\/em>, Barcelona 2006; Enciclop\u00e8dia de Barcelona de l\u2019A a la Z<\/em>, Barcelona, 2006; La Guerra Civil a Catalunya (1936-1939)<\/em>. Vol. 5. Els papers de Salamanca<\/em>, Barcelona, 2006). Tamb\u00e9 ha treballat el periode de la transici\u00f3, fent especial refer\u00e8ncia a aspectes relacionats amb l\u2019ordre p\u00fablic, com Temps d\u2019amnistia. Les manifestacions de l\u20191 i el 8 de febrer de 1976 a Barcelona<\/em>, Barcelona, 2001; i El triomf de la mem\u00f2ria. La manifestaci\u00f3 de l\u201911 de setembre de 1977<\/em>, Barcelona, 2002. En l\u2019actualitat col.labora en el Diccionario biogr\u00e1fico del socialismo espa\u00f1ol<\/em>, Fundaci\u00f3n Pablo Iglesias, prepara una opuscle sobre els escrits de Josep Comaposada i ha iniciat la recerca sobre la UGT de Catalunya durant la transici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n \u00c9s graduat en Hist\u00f2ria i m\u00e0ster interuniversitari en Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia per la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (2018). Va obtenir l\u2019Ajut a la Formaci\u00f3 de la Fundaci\u00f3 Joan Maragall per a investigar les relacions entre l\u2019apostolat obrer i els moviments obrer i ve\u00efnal durant el franquisme. Amb el mateix ajut, ha obtingut el m\u00e0ster en Ci\u00e8ncies de les Religions a la Universidad Complutense de Madrid (2022). Actualment, realitza el doctorat sobre el cristianisme obrer durant el franquisme i la transici\u00f3. La seva preocupaci\u00f3 principal \u00e9s estudiar els antecedents i l\u2019experi\u00e8ncia sobre la qual s\u2019erigeix una tradici\u00f3 politicoreligiosa social i compromesa, aix\u00ed com investigar la import\u00e0ncia que hi t\u00e9 a l\u2019hora de nuclear i transmetre els valors d\u2019una tradici\u00f3 anticapitalista m\u00e9s \u00e0mplia que t\u00e9 forta incid\u00e8ncia en els moviments obrer i ve\u00efnal de l\u2019\u00e8poca. Amb la seva investigaci\u00f3 tamb\u00e9 vol posar en valor l\u2019obra de l\u2019antrop\u00f2leg Llu\u00eds Duch, per la seva virtut de poder conciliar hist\u00f2ria social i antropologia religiosa. <\/p>\n\n\n\n He holds a degree in History and an interuniversity master\u2019s degree in Contemporary History from the Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (2018). He obtained the Ajut a la Formaci\u00f3 from the Fundaci\u00f3 Joan Maragall to research the relations between the workers\u2019 apostolate and the workers\u2019 and neighbourhood movements during Franco\u2019s regime. With the same grant, he obtained a master\u2019s degree in Religious Sciences at the Complutense University of Madrid (2022). He is currently working on his doctorate on workers\u2019 Christianity during the Franco regime and the transition to democracy. His main concern is to study the background and the experience on which a social and committed political-religious tradition was built, as well as to investigate the importance it had when it came to nucleating and transmitting the values of a broader anti-capitalist tradition that had a strong influence on the workers\u2019 and neighbourhood movements of the time. With his research he also wants to highlight the work of the anthropologist Llu\u00eds Duch, for his virtue in reconciling social history with religious anthropology.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Llicenciat en Hist\u00f2ria per la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, ha finalitzat els cr\u00e8dits de doc\u00e8ncia del programa de doctorat Hist\u00f2ria Comparada Social, Pol\u00edtica i Cultural de la UAB i actualment est\u00e0 elaborant la tesi doctoral. La seva investigaci\u00f3, codirigida pels professors Mart\u00ed Mar\u00edn i Pere Ys\u00e0s, es dirigeix a l\u2019estudi del moviment ve\u00efnal a Barcelona i la seva \u00e0rea metropolitana durant el tardofranquisme i la transici\u00f3. El 2006 va ser comissari de l\u2019exposici\u00f3 \u201cM\u00e9s enll\u00e0 del riu: Torre-romeu, el Poblenou i el Raval d\u2019Am\u00e0lia…\u201d organitzada pel Museu d\u2019Hist\u00f2ria de Sabadell i el 2007 ha publicat, amb un equip de cinc investigadors m\u00e9s L\u2019assist\u00e8ncia social en temps de guerra. Refugiats, despla\u00e7ats i evacuats a Rub\u00ed, 1936-1939<\/em> (Rub\u00ed: Ajuntament de Rub\u00ed \u2013 El Castell-Ecomuseu Urb\u00e0, 2007). Des de 2005 participa en un grup interdisciplinar d\u2019arque\u00f2legs, antrop\u00f2legs i historiadors de la UAB dedicat a la investigaci\u00f3 i excavaci\u00f3 de fosses comunes del primer franquisme realitzant treball de camp i investigaci\u00f3 documental i de fonts orals. Des de maig de 2007 fins al gener del 2009 ha treballat com a becari del Servei de Documentaci\u00f3 d\u2019Hist\u00f2ria Local de Catalunya de la UAB. El 2009 va col\u00b7laborar amb dos cap\u00edtols al llibre dirigit per Mart\u00ed Mar\u00edn Mem\u00f2ries del viatge, 1940-1975<\/em> (Sant Adri\u00e0 de Bes\u00f2s: Museu de la Immigraci\u00f3 de Catalunya, 2009). El 2010 va signar dos cap\u00edtols -un d’ells amb Anna S\u00e1nchez- de la monografia sobre el moviment ve\u00efnal catal\u00e0 coordinada per Carme Molinero i Pere Ys\u00e0s Construint la ciutat democr\u00e0tica. El moviment ve\u00efnal durant el tardofranquisme i la transici\u00f3<\/em> (Barcelona: Ic\u00e0ria, 2010). El juliol de 2012 va defensar la tesi doctoral “Nosotros somos los que hemos hecho esta ciudad. Autoorganizaci\u00f3n y movilizaci\u00f3n vecinal durante el tardofranquismo y el proceso de cambio pol\u00edtico”<\/a>.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Professor Titular d’Universitat del Departament d’Hist\u00f2ria Moderna i Contempor\u00e0nia de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona i director del Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democr\u00e0cies (CEDID), d’aquesta mateixa universitat. Especialista en franquisme i transici\u00f3. La major part de la seva recerca s’ha focalitzat en tem\u00e0tiques com la repressi\u00f3 i el control social, la pol\u00edtica institucional, la mobilitzaci\u00f3 i la viol\u00e8ncia pol\u00edtica. \u00c9s autor dels llibres Morir matando. El franquismo ante la pr\u00e1ctica armada, 1968-1977<\/em> (Catarata, 2015) i, en coautoria, Gobernadores. Barcelona en la Espa\u00f1a franquista (1939-1977)<\/em> (Comares, 2014), a m\u00e9s d’haver publicat en diverses obres col\u00b7lectives i revistes (The Historical Journal<\/em>, Contemporary European History<\/em>, Ayer<\/em>, Historia y Pol\u00edtica<\/em>, Historia Social<\/em>…).<\/p>\n\n\n\n ***<\/p>\n\n\n\n Profesor Titular de Universidad del Departamento de Historia Moderna y Contempor\u00e1nea de la Universidad Aut\u00f3noma de Barcelona y director del Centro de Estudios sobre Dictaduras y Democracias (CEDID), de esta misma universidad. Especialista en franquismo y transici\u00f3n. La mayor parte de su investigaci\u00f3n se ha focalizado en tem\u00e1ticas como la represi\u00f3n y el control social, la pol\u00edtica institucional, la movilizaci\u00f3n y la violencia pol\u00edtica. Es autor de los libros Morir matando. El franquismo ante la pr\u00e1ctica armada, 1968-1977<\/em> (Catarata, 2014) y, en coautor\u00eda, Gobernadores. Barcelona en la Espa\u00f1a franquista (1939-1977)<\/em> (Comares, 2015), adem\u00e1s de haber publicado en varias obras colectivas y revistas (The Historical Journal<\/em>, Contemporary European History<\/em>, Ayer<\/em>, Historia y Pol\u00edtica<\/em>, Historia Social<\/em>…).<\/p>\n\n\n\n ***<\/p>\n\n\n\n Associate Professor in the Department of Modern History at the Autonomous University of Barcelona, as well as Director of the Center for the Study of Dictatorships and Democracies (CEDID) at the same university. He specializes in Franco regime and the transition to democracy in Spain. Most of his research has focused on topics such as repression and social control, institutional politics, social unrest, and political violence. He is the author of the books Morir matando. El franquismo ante la pr\u00e1ctica armada, 1968-1977<\/em> (Catarata, 2014) and, as co-author, Gobernadores. Barcelona en la Espa\u00f1a franquista (1939-1977)<\/em> (Comares, 2015). In addition, he has published in several collective books and journals (The Historical Journal<\/em>, Contemporary European History<\/em>, Ayer<\/em>, Historia y Pol\u00edtica<\/em>, Historia Social\u2026<\/em>).<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Jordi Castellanos i Vila (Tagamanent, 1946 – Barcelona, 2012)<\/p>\n\n\n\n En la mort de Jordi Castellanos i Vila, nota de l’equip de direcci\u00f3 del CEFID.<\/a><\/p>\n\n\n\n Fons Personal Jordi Castellanos a la Biblioteca d’Humanitats de la UAB<\/a><\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Llicenciada en Filologia Hisp\u00e0nica per la Universitat de Fu-Jen de Taipei, Taiwan (2006). Va finalitzar el M\u00e0ster Oficial d\u2019Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (2009). El seu treball final de m\u00e0ster (antiga tesina) es concentr\u00e0 en el moviment feixista xin\u00e8s dels anys 30 del segle XX, \u201cLa Societat de les Camises Blaves (Lanyi She) del Guomindang (GMD)\u201d. Antiga becaria predoctoral del Ministeri d\u2019Assumptes Exteriors i Cooperaci\u00f3-Agencia Espanyola de Cooperaci\u00f3 Internacional pel Desenvolupament Internacional (MAEC-AECID), actualment est\u00e0 realitzant la seva tesi doctoral (aprofundint sobre en el desenvolupament del moviment feixista i nacionalista xin\u00e8s). Ha participat en diversos congressos i jornades mitjan\u00e7ant la presentaci\u00f3 de comunicacions, destacant entre altres \u201cLos Camisas Azules: una experiencia del fascismo chino entreguerras y su relaci\u00f3n con la Europa fascista, 1932-1938\u201d (X Congreso de la Asociaci\u00f3n de Historia Contempor\u00e1nea: Nuevos Horizontes del pasado: culturas pol\u00edticas, identidades y formas de representaci\u00f3n, Universidad de Cantabria, 2010). Tanmateix, entre les seves publicacions destaca \u201cEls Camises Blaves i el feixisme xin\u00e8s, 1932-1938\u201d ( Segle XX. Revista Catalana d’hist\u00f2ria, n\u00fam. 5, 2012, p.15-36). Tamb\u00e9 ha sigut investigadora invitada (visiting researcher) en el Departament d\u2019Hist\u00f2ria de la Universitat de Nanjing (Rep\u00fablica Popular de la Xina), realitzant diferents pon\u00e8ncies, destacant la titulada \u201cIntroducci\u00f3n a la historia de Espa\u00f1a (Siglo XX).\u201d<\/p>\n\n\n\n ***<\/p>\n\n\n\n Bachelor degree in Hispanic Philology at Fu-Jen University in Taipei, Taiwan (2006). Master degree in Contemporary History at the Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (2009). Her dissertation of Master is focused on the Chinese fascist movement of the 30s in the twentieth century, ” The Blue Shirts Society (Lanyi she) in the Guomindang (GMD) “. She had scholarship of the Ministry of Foreign Affairs and Cooperation, Spanish Agency of International Cooperation for Development (MAEC-AECID). Her dissertation is about the development of Chinese fascism and nationalist movement. She participated in several conferences and seminars presenting communications, highlighting among others \u201cLos Camisas Azules: una experiencia del fascismo chino entreguerras y su relaci\u00f3n con la Europa fascista, 1932-1938\u201d (X Congreso de la Asociaci\u00f3n de Historia Contempor\u00e1nea: Nuevos Horizontes del pasado: culturas pol\u00edticas, identidades y formas de representaci\u00f3n, Universidad de Cantabria, 2010). Also among her publications include ” Els Camises i Blaves the Xin\u00e8s feixisme, 1932-1938 ” (Segle XX. Revista Catalana d’ hist\u00f2ria, no. 5, 2012, p.15- 36). She has also been a visiting researcher in the Department of History at the University of Nanjing (People’s Republic of China), performing conference, highlighting the “Introduction to the History of Spain (XX Century).”<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Joan B. Culla i Clar\u00e0 (Barcelona, 1952 – 2023)<\/p>\n\n\n\n Joan B. Culla. Professor d’Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia a la UAB. Per Francesc Vilanova<\/em>.<\/a><\/p>\n\n\n\n El meu Joan Culla. Per Borja de Riquer<\/em>.<\/a><\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Miguel D\u00edaz S\u00e1nchez (\u00c1guilas, Murcia, 1981) \u00e9s graduat en Hist\u00f2ria por la Universitat de M\u00farcia (2013), M\u00e0ster en Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia por la UAB (2014) i Doctor en Hist\u00f2ria Comparada, Pol\u00edtica i Social per la UAB (2020). Investigador predoctoral FI-DGR de la Generalitat de Catalunya (2016-2020). Ha realitzat estades d\u2019investigaci\u00f3 a l\u2019Escuela de Humanidades de la Universidad Nacional de San Mart\u00edn (2017) i a la Universitat d\u2019Alacant (2022-2024). \u00c9s membre del Centre d\u00b4Estudis sobre Dictadures i Democr\u00e0cies (UAB) des de 2016 i del grup d\u2019investigaci\u00f3 Espa\u00f1a Contempor\u00e1nea (Universitat d\u2019Alacant) des de 2022. En la actualitat \u00e9s investigador postdoctoral Margarita Salas (Ministerio de Universidades \/ UAB).<\/p>\n\n\n\n La seva principal l\u00ednia de recerca est\u00e0 dedicada a l\u2019estudi de les migracions interiors que van tenir lloc a Espanya durant el segle XX. Des d\u2019una perspectiva historiogr\u00e0fica i a trav\u00e9s de diverses escales d\u2019an\u00e0lisis, aborda el seu estudi relacionant el fet migratori amb els diferents contexts pol\u00edtics, econ\u00f2mics, socials i culturals existents en aquest segle, especialment en el per\u00edode de la postguerra. En aquest sentit ha publicat varis articles<\/a> i va defensar la seva tesi doctoral: \u201cMigrar contra el poder. La represi\u00f3n de las migraciones interiores en Espa\u00f1a durante la posguerra (1939-1957)<\/a>\u201d. Tamb\u00e9 ha dedicat part de la seva investigaci\u00f3 a l\u2019an\u00e0lisi de les cadenes migrat\u00f2ries<\/a> establertes entre la prov\u00edncia de M\u00farcia i l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona i l\u2019estudi de l\u2019associacionisme<\/a> desplegat pels murcians a la capital catalana.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Maria Jes\u00fas Espuny Tom\u00e1s (Barcelona, 1947). Professora Titular d\u2019Hist\u00f2ria del Dret i de les Institucions i membre del Departament de Dret P\u00fablic i Ci\u00e8ncies Historicojur\u00eddiques de la Facultat de Dret de la UAB. La seva l\u00ednia de recerca es centra en la Hist\u00f2ria social i jur\u00eddica de l\u2019Espanya contempor\u00e0nia. Destaquem la s\u00e8rie d\u2019articles publicats a la revista electr\u00f2nica Iuslabor<\/em> de la Universitat Pompeu Fabra: \u201cAproximaci\u00f3n hist\u00f3rica al principio de igualdad de g\u00e9nero: Prop\u00f3sitos y realidades en la Segunda Rep\u00fablica espa\u00f1ola\u201d (I) (2006), \u201cEl empleo femenino despu\u00e9s de la guerra\u201d (II), \u201cLas reglamentaciones de trabajo, observatorios de la desigualdad\u201d (III) (2007) i \u201cDe la Ley de contrato de trabajo de 1944 a las \u00faltimas disposiciones franquistas\u201d (IV) (2008). Junt amb Garc\u00eda Gonz\u00e1lez, G. \u201c\u00bfProtecci\u00f3n o discriminaci\u00f3n? A prop\u00f3sito de la Ley de la Silla\u201d, Universitas. Revista de Filosof\u00eda, Derecho y Pol\u00edtica<\/em>, n\u00fam. 57 (2010). A l\u2019Anuario de Historia del Derecho Espa\u00f1ol<\/em>, Tom LXVII (vol.II, 1997), \u201cEl tiempo del trabajo: la ordenaci\u00f3n hist\u00f3rica de una conquista laboral\u201d. A Historia Social<\/em>, n\u00fam. 43 (2002) \u201cEduardo Dato y la legislaci\u00f3n obrera\u201d. Doctora en Ci\u00e8ncies de la Comunicaci\u00f3, professora titular de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. <\/p>\n\n\n\n Cristian Ferrer Gonz\u00e1lez (Barcelona, 1988) \u00e9s graduat en Hist\u00f2ria per la Universitat Rovira i Virgili i m\u00e0ster en Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia per la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. La seva tesina li va valdre el Premi \u00abJosep Lladonosa\u00bb d\u2019Hist\u00f2ria Local dels Pa\u00efsos Catalans el 2013, la qual sort\u00ed publicada el 2014 sota el t\u00edtol Lluitadors quotidians. L\u2019antifranquisme, el canvi pol\u00edtic i la construcci\u00f3 de la democr\u00e0cia al Montsi\u00e0 (1972-1979)<\/em>. Actualment \u00e9s membre del Grup de Recerca sobre l\u2019\u00c8poca Franquista (GREF) i del CEFID a la UAB i participa com a becari FPI en el projecte La izquierda en la transici\u00f3n espa\u00f1ola<\/em>, marc en el qu\u00e8 est\u00e0 desenvolupant la seva tesi doctoral sota la direcci\u00f3 de Pere Ys\u00e0s.<\/p>\n\n\n\n El seu objecte d\u2019estudi se centra en la hist\u00f2ria de les classes subalternes, principalment la pagesia i la classe treballadora del m\u00f3n rural durant la dictadura franquista. Tanmateix, ha prestat atenci\u00f3 a les formes d\u2019organitzaci\u00f3 i lluita de la classes populars en condicions profundament adverses i en ambients hostils. Ha realitzat xerrades entorn la relaci\u00f3 entre el moviment obrer i la q\u00fcesti\u00f3 nacional catalana durant el franquisme. Les categories d\u2019hist\u00f2ria des del m\u00f3n local i des de sota han marcat, tanmateix, la seva curta traject\u00f2ria investigadora. En aquest \u00e0mbit ha publicat recentment \u201cUlldecona i el canvi pol\u00edtic: dictadura, contrahegemonia i democr\u00e0cia (1964-1983)\u201d a Ra\u00efls <\/em>i “Popular empowerment, peasant struggles and political change: Southern Catalonia under late Francoism (1968-1976)” a Workers of the World.<\/em><\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Professor de literatura catalana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, Francesc Foguet i Boreu (Linyola, Pla d’Urgell, 1971) \u00e9s doctor en Filologia Catalana per aquesta universitat, diplomat en Teoria i Cr\u00edtica del Teatre per l\u2019Institut del Teatre i en El Segle XX a Debat per la Universitat de Barcelona, i m\u00e0ster universitari en Hist\u00f2ria de Catalunya per la UAB.<\/p>\n\n\n\n Especialista en teatre catal\u00e0 modern i contemporani, ha publicat diversos llibres sobre el per\u00edode de la guerra i la revoluci\u00f3 de 1936-1939: El teatre catal\u00e0 en temps de guerra i revoluci\u00f3 (1936-1939)<\/em> [1999], Las Juventudes Libertarias y el teatro revolucionario. Catalu\u00f1a 1936-1939<\/em> (2002) i Teatre, guerra i revoluci\u00f3. Barcelona, 1936-1939<\/em> (2005, Premi Cr\u00edtica de “Serra d\u2019Or” de Recerca en Humanitats 2006). Sobre aquest mateix tema, va comissariar l\u2019exposici\u00f3 Teatre en temps de guerra i revoluci\u00f3 (1936-1939)<\/em>, produ\u00efda pel Memorial Democr\u00e0tic el 2008, i en va editar i coordinar el cat\u00e0leg corresponent. En relaci\u00f3 amb el mateix per\u00edode, ha tingut cura tamb\u00e9 de les antologies Teatre de guerra i revoluci\u00f3 de Joan Oliver <\/em>(1999), Teatre de guerra i revoluci\u00f3 (1936-1939). Antologia de peces curtes<\/em> (2005), i La revoluci\u00f3 c\u00edvica. Articles de “La Publicitat” (1937-1939)<\/em>, de Dom\u00e8nec Guans\u00e9 (2008).<\/p>\n\n\n\n Darrerament, ha publicat El teatro catal\u00e1n en el exilio republicano de 1939<\/em> (2016) i Maria Aur\u00e8lia Capmany, escriptora compromesa (1963-1977) <\/em>(2018), i, amb Sharon G. Feldman, Els l\u00edmits del silenci. La censura del teatre catal\u00e0 durant el franquisme <\/em>(2016). Tamb\u00e9 ha tingut cura del pr\u00f2leg i l’edici\u00f3 de Diaris (1969-1972)<\/em> de Ricard Salvat (2017). Amb Montserrat Bacard\u00ed, ha editat Diari (1922) <\/em>de Rafael Tasis (2017) i Ombres entre tenebres<\/em> de Manuel Valldeperes (2017), i amb Eusebi Ayensa, de De viva veu<\/em> de Maria \u00c0ngels Anglada (2017).<\/p>\n\n\n\n En l\u2019\u00e0mbit del g\u00e8nere de la biografia, ha escrit Margarida Xirgu. Una vocaci\u00f3 indomable<\/em>‘ (2002), Maria \u00c0ngels Anglada. Passi\u00f3 per la mem\u00f2ria<\/em> (2003, Premi Cr\u00edtica de “Serra d\u2019Or” de Biografia 2004); El gran Borr\u00e0s. Retrat d\u2019un actor<\/em>, amb Isabel Gra\u00f1a (2007), i Margarida Xirgu, cartografia d\u2019un mite<\/em> (2010). Ha tingut cura de l\u2019edici\u00f3 de la pe\u00e7a teatral Vendaval<\/em>, d\u2019Od\u00f3 Hurtado (2014) i de l\u2019epistolari lEstrictament confidencial<\/em>, de Josep Tarradellas i Rafael Tasis (2014). Aix\u00ed mateix, ha estat co-curador de diverses obres de Juli Vallmitjana, Rafael Tasis, Dom\u00e8nec Guans\u00e9 i Maria \u00c0ngels Anglada, i tamb\u00e9 de volums d’actes i miscel\u00b7lanis.<\/p>\n\n\n\n Ha estat coordinador i coautor del manual universitari La representaci\u00f3 teatral<\/em> (2003) i coautor, amb N\u00faria Santamaria, de La literatura dram\u00e0tica <\/em>(2009). Amb Margarida Casacuberta, Enric Gall\u00e9n i Miquel M. Gibert, ha tingut cura de l\u2019edici\u00f3 d\u2019El debat teatral a Catalunya. Antologia de textos de teoria i cr\u00edtica dram\u00e0tiques. Del Modernisme a la Guerra Civil<\/em> (2011).<\/p>\n\n\n\n Del 2004 al 2010, va coordinar, amb Mireia Sopena, el projecte Argumenta, una col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019assaig editada per El Cep i la Nansa, de Vilanova i la Geltr\u00fa.<\/p>\n\n\n\n Ha format part del consell de redacci\u00f3 d\u2019El Pou de Lletres” i El Contemporani, i ha escrit diversos articles sobre hist\u00f2ria del teatre catal\u00e0 a Serra d\u2019Or<\/em>, Revista de Catalunya<\/em>, Els Marges<\/em>, L\u2019Aven\u00e7<\/em>, Assaig de Teatre<\/em>, Catalan Review<\/em>, Pausa<\/em>, Estudis Rom\u00e0nics<\/em>, Llengua & Literatura<\/em>, Franquisme & Transici\u00f3<\/em>, L’Espill<\/em>, entre d\u2019altres.<\/p>\n\n\n\n Com a cr\u00edtic teatral, ha col\u00b7laborat en el suplement de “Cultura” de l\u2019Avui <\/em>(1999-2003), la revista Assaig de Teatre<\/em> (2004-2009) i el “Quadern” del diari El Pa\u00eds<\/em> (2007-2017) i, en l\u2019actualitat, el setmanari El Temps<\/em> (des del 2015).<\/p>\n\n\n\n Pertany al Grup d\u2019Estudi d\u2019Hist\u00f2ria de la Cultura i dels Intel\u00b7lectuals (GEHCI-UB) ) i tamb\u00e9 al Centre d\u2019Estudis sobre Dictadures i Democr\u00e0cies (CEDID-UAB). \u00c9s membre de les comissions Cient\u00edfica i Executiva del Projecte de Recerca en Arts Esc\u00e8niques Catalanes, impulsat per l\u2019Institut del Teatre de Barcelona. Ha estat coordinador del Grup de Recerca en Arts Esc\u00e8niques, grup emergent reconegut i finan\u00e7at per l\u2019AGAUR (2009 SGR 1034), de la UAB (2009-2013). Va ser membre del Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contempor\u00e0nia (GELCC-UAB, 1995-2009 i 2013-2016) i del Centre d’Estudis sobre les \u00c8poques Franquista i Democr\u00e0tica (CEFID, 2009-2017).<\/p>\n\n\n\n Coordina des del 2013 el M\u00e0ster Universitari en Estudis Teatrals de la UAB, que ja va coordinar durant el 2008-2011. Ha estat coordinador tamb\u00e9 de la titulaci\u00f3 de Filologia Catalana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB (2005-2008 i 2011-2013), i de la Unitat de Lletres del Departament de Filologia de la UAB (2011- 2017). \u00c9s membre del Centre d’Estudis Joan Brossa (Fundaci\u00f3 Joan Brossa); del consell editor dels Diaris de Ricard Salvat (Edicions de la Universitat de Barcelona); del comit\u00e8 editorial de la col\u00b7lecci\u00f3 “Patrimoni Literari” (Servei de Publicacions de la URV) i del de la \u201cMiscel\u00b7l\u00e0nia del CERE\u201d, i del consell assessor de Llengua & Literatura<\/em> (SCLL-IEC) i de Mascan\u00e7\u00e0<\/em>.<\/p>\n\n\n\n Vegeu tamb\u00e9: Gent a la UAB<\/a><\/p>\n\n\n\n ORCID<\/a><\/p>\n\n\n\n Des de febrer de 2022 \u00e9s professor associat de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB), al Departament d\u2019Hist\u00f2ria Moderna i Contempor\u00e0nia. Tamb\u00e9 treballa com a investigador, gestor cultural i comissari d\u2019exposicions independent. Del mar\u00e7 de 2019 fins al setembre de 2021 va exercir com a director del Memorial Democr\u00e0tic de la Generalitat de Catalunya. Del gener de 2008 fins al mar\u00e7 de 2019 va ser el director del Museu Memorial de l\u2019Exili (MUME), centre que tamb\u00e9 est\u00e0 adscrit a la Generalitat de Catalunya. Tamb\u00e9 fou professor associat de la Universitat de Girona, a la Facultat de Lletres i d\u2019Educaci\u00f3, els cursos 2010\/ 2011 i 2015\/2016 on va impartir assignatures sobre Cultura Contempor\u00e0nia i Museologia. En els darrers anys ha dirigit la seva atenci\u00f3 professional envers la gesti\u00f3 de museus i la difusi\u00f3 del patrimoni de caire cultural i memorial, aix\u00ed com en l\u2019an\u00e0lisi de les pol\u00edtiques p\u00fabliques de mem\u00f2ria. Tamb\u00e9 en l\u2019\u00e0mbit acad\u00e8mic ha fixat els seus interessos en el camp de l\u2019art i la cultura actuals i la investigaci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit de la hist\u00f2ria social i pol\u00edtica contempor\u00e0nies en relaci\u00f3 amb els processos memorialitzadors. \u00c9s doctor en Hist\u00f2ria Comparada Pol\u00edtica i Social per la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB), amb la tesi doctoral Una her\u00e8ncia inc\u00f2moda. Mecanismes de construcci\u00f3 i de transmissi\u00f3 d\u2019una hist\u00f2ria cr\u00edtica de la mem\u00f2ria social del franquisme.<\/p>\n\n\n\n Respecte a la seva relaci\u00f3 amb l\u2019art i la cultura, va exercir durant diversos anys (1991-2007) com a coordinador t\u00e8cnic i codirector art\u00edstic a la Fundaci\u00f3 Espais d\u2019Art Contemporani (Girona), centre dedicat a la producci\u00f3 de projectes d\u2019arts visuals. Paral\u2022lelament, fou cap de redacci\u00f3 de la revista especialitzada en art i cultura, Papers d\u2019Art, editada per la mateixa fundaci\u00f3. Ha publicat nombrosos textos d\u2019ordre cr\u00edtic sobre art i cultura a la mateixa revista Papers d\u2019Art, en cat\u00e0legs d\u2019exposicions i en <\/b>reculls d\u2019articles. <\/p>\n\n\n\n Entre les seves publicacions centrades en els estudis hist\u00f2rics, destaquen el llibre \u00a1Arriba el campo! Primer Franquisme i actituds pol\u00edtiques en l\u2019\u00e0mbit rural nord-catal\u00e0 (Diputaci\u00f3 de Girona, 2001), la direcci\u00f3 editorial dels volums Hist\u00f2ria i mem\u00f2ria. El franquisme i els seus efectes als Pa\u00efsos Catalans (PUV, Val\u00e8ncia, 2007) i Reflexionant l\u2019exili: l\u2019aproximaci\u00f3 a l\u2019experi\u00e8ncia de l\u2019exili republic\u00e0 entre la hist\u00f2ria, l\u2019art i el testimoniatge (Editorial Afers, Val\u00e8ncia, 2010). Ha codirigit tamb\u00e9 l\u2019edici\u00f3 dels llibres Despla\u00e7aments for\u00e7osos i exilis a l\u2019Europa del segle XX. Les condicions de parten\u00e7a i acolliment (Edicions Talaia, Perpiny\u00e0, 2012) i Despla\u00e7aments for\u00e7osos i exilis a l\u2019Europa del segle XX. El cos i l\u2019esperit (Edicions Talaia, Perpiny\u00e0, 2013) i ha participat, entre d\u2019altres, en els llibres col\u00b7lectius Una mem\u00f2ria compartida. Els llocs de mem\u00f2ria dels catalans del nord i del sud (2015), Lugares de memoria traum\u00e0tica (Bilbao, Universidad del Pa\u00eds Vasco, 2016), Diez a\u00f1os de leyes y pol\u00edticas p\u00fablicas de memoria 2007-2017 (Editorial La Catarata, Madrid, 2019) i Arte, memoria y museos (Ediciones Trea, Gij\u00f3n, 2021).<\/p>\n\n\n\n Alhora ha publicat diversos articles en revistes especialitzades i diaris com Avui, el suplement Culturas (La Vanguardia), Transversal, L\u2019Aven\u00e7, Historia Social, Historia del Presente, Desafectos, Mientras Tanto, Zehar, Afers, Segle XX, T\u00e9moigner, Franquisme & Transici\u00f3, Revista de Museolog\u00eda… \u00c9s membre del GREF-CEDID (Grup de Recerca sobre l\u2019\u00c8poca Franquista\/Centre d\u2019Estudis sobre Dictadures i Democr\u00e0cies) de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, del grup de recerca \u201cHist\u00f2ria, Mem\u00f2ria i Identitats\u201d de la Universitat de Girona (Institut de Recerca Hist\u00f2rica) i ha estat investigador en el projecte Mem\u00f2ria i societat. Les pol\u00edtiques de reparaci\u00f3 i mem\u00f2ria i els processos socials en la construcci\u00f3 de la mem\u00f2ria p\u00fablica contempor\u00e0nia a Espanya: conflicte, representaci\u00f3 i gesti\u00f3 (Universitat de Barcelona, 2011-2014). Tamb\u00e9 \u00e9s membre de l\u2019ACCA (Associaci\u00f3 Catalana de Cr\u00edtics d\u2019Art) i l\u2019AICA (Associaci\u00f3 Internacional de Cr\u00edtics d\u2019Art).<\/p>\n\n\n\n Doctor en Historia per la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB) i la Universit\u00e0 di Bologna (2011), Steven Forti \u00e9s actualment professor Contractat Doctor en el Departament d\u2019Historia Moderna i Contempor\u00e0nia de la UAB. Entre 2014 i 2022 ha sigut tamb\u00e9 investigador integrat de l\u2019Instituto de Historia Contempor\u00e1nea de la Universidade Nova de Lisboa. Llurs investigacions estan orientades a la historia pol\u00edtica i del pensament i les cultures pol\u00edtiques del segle XX i comen\u00e7aments del segle XXI, amb particular atenci\u00f3 a la perspectiva de la historia comparada i transnacional. La seva tesi de doctorat, en qu\u00e8 s\u2019ha estudiat la q\u00fcesti\u00f3 del tr\u00e0nsit de dirigents pol\u00edtics de l\u2019esquerra al feixisme a l\u2019Europa d\u2019entreguerres, se li ha atorgat el premio per a tesis doctorals de la C\u00e0tedra Juana De Vega i l\u2019acc\u00e8ssit del Premi Miguel Artola de l\u2019Asociaci\u00f3n de Historia Contempor\u00e1nea (AHC).<\/p>\n\n\n\n Entre les seves publicacions destaquen El peso de la naci\u00f3n. Nicola Bombacci, Paul Marion y \u00d3scar P\u00e9rez Sol\u00eds en la Europa de entreguerras<\/em> (USC, 2014); amb Enric Ucelay-Da Cal i Arnau Gonz\u00e0lez i Vilalta (Eds.), El proceso separatista en Catalu\u00f1a. An\u00e1lisis de un pasado reciente (2006-2017)<\/em> (Comares, 2017); amb Francisco Veiga, Carlos Gonz\u00e1lez-Villa i Alfredo Sasso, Patriotas indignados. <\/em>Sobre la nueva ultraderecha en la Posguerra Fr\u00eda. Neofascismo, posfascismo y nazbols<\/em> <\/em>(Alianza, 2019); i Extrema derecha 2.0. Qu\u00e9 es y c\u00f3mo combatirla <\/em>(Siglo XXI de Espa\u00f1a, 2021).<\/p>\n\n\n\n A m\u00e9s de ser membre del CEDID i del Grup d\u2019Estudis sobre l\u2019\u00c8poca Franquista (GREF), Forti \u00e9s tamb\u00e9 membre de diferents xarxes i grups d\u2019estudis internacionals (HISPONA; European Network on Theory and Practice of Biography (ENTPB); Rede Internacional de Estudo do Corporativismo e da Organiza\u00e7\u00e3o de Interesses (NETCOR); REsearch network for the study of Fascisms, Authoritarianisms, Totalitarianisms, and transitions to democracy (REFAT); Observatori de Populisme Municipalista; Derechas, Historia y Memoria (DHM)) i dels Consells de redacci\u00f3 de diverses revistes (
\u00c9s autor de nombrosos llibres, cap\u00edtols de llibres, edicions i art\u00edcles sobre la literatura espanyola dels segles XVIII, XIX i XX. Especialitzat en la literatura durant la II Rep\u00fablica, la guerra civil i l’ exili republic\u00e0 de 1939, entre les seves publicacions poden esmentar-se llibres com Literatura espa\u00f1ola y antifascismo (1927-1939)<\/em> [1987], I Congreso Internacional de Escritores para la Defensa de la Cultura (Par\u00eds 1935)<\/em> [1987], Gu\u00eda de lectura de Martes de carnaval, de Valle-Incl\u00e1n<\/em> [1992] i Max Aub y la vanguardia teatral (Escritos sobre teatro, 1928-1938)<\/em> [1993], escriptor exiliat del que ha editat tres obres que compten tamb\u00e9 amb estudis introductoris i notes: La gallina ciega<\/em> [1995], San Juan<\/em> [1998] i una selecci\u00f3 dels seus Diarios (1939-1972)<\/em> [1998]. M\u00e9s recentement poden esmentar-se Los laberintos del exilio. Diecisiete estudios sobre la obra literaria de Max Aub<\/em> [2003], Nuevos diarios in\u00e9ditos (1939-1972)<\/em> [2003] i Escritos sobre el exilio<\/em> [2008]. Ha estat tamb\u00e9 editor de El exilio literario espa\u00f1ol de 1939<\/em> [1998] i de Las literaturas del exilio republicano de 1939<\/em> [2000], aix\u00ed com de Escritores, editoriales y revistas del exilio republicano de 1939<\/em> [2007] i co-editor de El exilio republicano de 1939 y la segunda generaci\u00f3n<\/em> [2011], tots quatre Congressos Internacionals organitzats pel GEXEL.
Ha preparat edicions, entre d’altres, de Rafael Dieste, Juan Gil-Albert, Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n o Jos\u00e9 Sanchis Sinisterra, i estudis i assajos sobre, per exemple, Manuel Aza\u00f1a, Jos\u00e9 Bergam\u00edn, Juan Chab\u00e1s, Jos\u00e9 Ricardo Morales, Cipriano de Rivas Cherif, Antonio S\u00e1nchez Barbudo, Adolfo S\u00e1nchez V\u00e1zquez, Ram\u00f3n J. Sender i Valle-Incl\u00e1n.
Ha coordinat diversos n\u00fameros monogr\u00e0fics sobre les literatures de l’exili republic\u00e0 de 1939 publicats per les revistes Guaraguao<\/em> [1997], Taifa<\/em> [1997], \u00cdnsula<\/em> [1999] i Renacimiento<\/em> [2000].
Actualment \u00e9s director literari de La Biblioteca del Exilio<\/em>, aix\u00ed com director de Laberintos<\/em>, \u201canuario de estudios sobre los exilios culturales espa\u00f1oles\u201d, i de El Correo de Euclides<\/em>, \u201canuario cient\u00edfico de la Fundaci\u00f3n Max Aub\u201d. Investigador principal d’un projecte titulat “Escena y literatura dram\u00e1tica en el exilio republicano de 1939:final” [FFI2010-21031], financiat pel Ministerio de Ciencia e Innovaci\u00f3n i en vigor des de el 1 de gener de 2011 fins el 31 de desembre de 2013. Entre els seus darrers llibres esmentem Valencia, capital literaria y cultural de la Rep\u00fablica<\/em> [2007], Materials documentals del Segundo Congreso Internacional de Escritores para la Defensa de la Cultura (Valencia-Madrid-Barcelona-Par\u00eds, 1937)<\/em> [2009] i Rep\u00fablica literaria y revoluci\u00f3n (1920-1939)<\/em> [2010].<\/p>\n\n\n\nMontserrat Bacard\u00ed<\/a><\/strong><\/h2>\n\n\n\n
David Ballester<\/a><\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Josep Maria Bigat\u00e0 Barrachina<\/a><\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Ivan Bordetas<\/a><\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Pau Casanellas <\/a><\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Jordi Castellanos i Vila<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Chiao-in Chen<\/a><\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Joan B. Culla i Clar\u00e0<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Miguel D\u00edaz S\u00e1nchez<\/strong><\/a><\/h2>\n\n\n\n
Maria Jes\u00fas Espuny<\/a><\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Ha coordinat amb la Dra. Olga Paz, entre d\u2019altres, les obres col\u00b7lectives seg\u00fcents: Crisis y ocupaci\u00f3n<\/em> (Barcelona, Bosch Editor, 2010); 30 a\u00f1os de la Ley de Amnist\u00eda<\/em> (1977-2007) (Madrid, Dyknson, 2009); Inspecci\u00f3n de Trabajo (1906-2006)<\/em> (Val\u00e8ncia, Tirant lo Blanch, 2008); Un siglo de derechos sociales. A prop\u00f3sito del centenario del Instituto de Reformas Sociales (1903-2003)<\/em> (Bellaterra, Servei de Publicacions UAB, 2006).
Altres publicacions: \u201cOcupaci\u00f3n, paro y g\u00e9nero en la Segunda Rep\u00fablica espa\u00f1ola\u201d a l\u2019obra col\u00b7lectiva ja citada, Crisis y Ocupaci\u00f3n<\/em> (2010); \u201cEl Projecte de Llei d’ intervenci\u00f3 obrera en la gesti\u00f3 de les ind\u00fastries\u201d, en Maria Ys\u00e0s Solanes (coord.) Segona Rep\u00fablica i M\u00f3n Jur\u00eddic<\/em> (Barcelona, Editorial C\u00e1lamo, 2006); El Proyecto de Ley de Acci\u00f3n Sindical en la Empresa de 1978<\/em> (Bellaterra, Servei de Publicacions de la UAB, 2006); \u201cLa protecci\u00f3n de la maternidad en el textil catal\u00e1n (1919-1923)\u201d a les actes del VI Congreso de Historia Social, 14\u00ba Simposio del Instituto Valent\u00edn de Foronda, La previsi\u00f3n social en la historia<\/em> (2008); \u201cEl descanso puerperal y su cumplimiento\u201d, dins FRANCO, G. (ed.), Debates sobre la maternidad desde una perspectiva hist\u00f3rica (siglos XVI-XX)<\/em> (Barcelona, Icaria editorial, 2010); \u201cMujer y Ej\u00e9rcito (1939-1988)\u201d a La Integraci\u00f3n de la mujer en las Fuerzas Armadas. Reflexiones hist\u00f3ricas y realidades jur\u00eddicas para un debate necesario<\/em> (Direcci\u00f3n General de Relaciones Institucionales, Ministerio de Defensa, Barcelona, JM Bosch Editores, 2010); amb diversos autors, \u201cSubiendo al Estrado: Mujeres y Administracion de Justicia (1961-1966)\u201d a RODR\u00cdGUEZ, R., BRAVO, M.J., Experiencias jur\u00eddicas e identidades femeninas<\/em> (Madrid, Editorial Dykinson, 2011); \u201cExcepciones al acceso a la carrera militar en la Ley de 24 de julio de 1961 de derechos pol\u00edticos, profesionales y de trabajo de la mujer\u201d en PUELL DE LA VILLA, F.; ALDA MEJ\u00cdAS, S. (eds.), Los ej\u00e9rcitos del franquismo (1936-1975)<\/em> (Madrid, Instituto Universitario General Guti\u00e9rrez Mellado, 2010); amb G. Garc\u00eda Gonz\u00e1lez i Olga Paz, Los obreros del comercio. Un an\u00e0lisis hist\u00f3rico-juridico de la dependencia mercantil catalana<\/em> (Madrid, Dykinson, 2011). Ha dirigit amb Guillermo Garc\u00eda Gonz\u00e1lez l\u2019obra col\u00b7lectiva Relaciones laborales y empleados del hogar: reflexiones jur\u00eddicas<\/em> (Madrid, Dykinson, 2014).
Des del curs 2000-2001 imparteix a la Facultat de Dret una assignatura optativa comuna als dos Graus de Dret i de Relacions Laborals, \u201cDictadura franquista i transici\u00f3 democr\u00e0tica\u201d.
<\/p>\n\n\n\nCarme Ferr\u00e9 Pavia<\/a><\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Ferr\u00e9 Pavia es va doctorar amb estudis vinculats a la intel\u00b7lectualitat resistent al franquisme, amb la tesi dirigida per Joan Manuel Tresserras i dedicada a la revista Serra d\u2019O<\/em>r, Intel\u00b7lectualitat i cultura resistents en el segon franquisme (1959-1977)<\/em>, estudi que va rebre el Premi a la Investigaci\u00f3 en Comunicaci\u00f3 de Masses del Consell de l\u2019Audiovisual el 1999 i es va publicar el 2001.
Els seus camps d\u2019estudi abasten camps hist\u00f2rics i tamb\u00e9 period\u00edstics, com ara la hist\u00f2ria de la comunicaci\u00f3, la participaci\u00f3 ciutadana, la responsabilitat social de mitjans i empreses i l\u2019edici\u00f3 period\u00edstica. Tamb\u00e9 \u00e9s editora i ha publicat el Llibre d\u2019Estil de Barcelona Televisi\u00f3<\/em> (2007).
En el camp de la hist\u00f2ria ha abordat, a m\u00e9s de la CNT dels trenta del s. XX a les comarques del sud de Tarragona, l\u2019etapa franquista a trav\u00e9s de les seves plataformes culturals i sobretot l\u2019estudi de les revistes culturals. A trav\u00e9s de l\u2019activisme cultural tamb\u00e9 treballa temes de patrimoni cultural i natural i etnologia.
Les darreres recerques s\u00f3n sobre mitjans i periodistes en lleng\u00fces minorit\u00e0ries i sobre el conflicte pol\u00edtic entre periodistes i partits i prepara publicacions sobre hist\u00f2ria de les revistes catalanes i un manual sobre edici\u00f3 period\u00edstica.<\/p>\n\n\n\nCristian Ferrer Gonz\u00e1lez<\/a><\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Francesc Foguet i Boreu<\/a><\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Jordi Font i Agull\u00f3<\/a><\/h2>\n\n\n\n
Steven Forti<\/a><\/strong><\/h2>\n\n\n\n