\n
Gustavo Alares<\/strong><\/a><\/p>\n Gustavo Alares es va doctorar el 2014 a l\u2019Instituto Universitario Europeo (Flor\u00e8ncia). Els seus interessos historiogr\u00e0fics s\u2019han vinculat a la Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia amb especial atenci\u00f3 a la hist\u00f2ria del feixisme i del franquisme, particularment en la seva dimensi\u00f3 cultural. Uns dels seus camps d\u2019especialitzaci\u00f3 \u00e9s la Hist\u00f2ria de la Historiografia i els seus vincles entre els processos de nacionalitzaci\u00f3, les narratives hist\u00f2riques, i els historiadors.<\/p>\n El 2001 va completar el seu DEA amb un estudi pioner sobre la pol\u00edtica de colonitzaci\u00f3 agr\u00e0ria franquista, publicant Colonos, peritos y mayorales<\/em> (2008) i l’article\u00a0\u00abRuralismo, fascismo y regeneraci\u00f3n…\u00bb (Ayer<\/em>, 2011), on analitzava la ideologia ruralista de l’Espa\u00f1a franquista en perspectiva comparada. El 2008 va publicar el seu Diccionario biogr\u00e1fico de los consejeros de la Instituci\u00f3n Fernando el Cat\u00f3lico (1943-1984), <\/em>el primer intent de cartografiar l’elit pol\u00edtica i\u00a0cultural de la Saragossa franquista. En\u00a0paral\u00b7lel\u00a0Alares ha anat desenvolupant diverses investigacions sobre la Hist\u00f2ria de la Historiografia i els seves fonts, publicant Severino Aznar Embid y el Colegio de Arag\u00f3n<\/em> (2013) i Nacional-sindicalismo e Historia <\/em>(2015), juntament amb diversos articles i cap\u00edtols de llibre en revistes nacionals i internacionals. Els primers treballs derivats de la seva tesi doctoral van ser \u00abThe Millennial of Castile (1943): the Historical Culture of Spanish Fascism\u00bb (European Historical Review<\/em>, 2016) i la monografia Pol\u00edticas del pasado en la Espa\u00f1a franquista<\/em>, publicada per Marcial Pons el 2017.<\/p>\n Gustavo Alares ha estat visiting researcher en diversos centres com la London School of Economics (2009), la University of Wisconsin (2011) o la Universit\u00e1 per Stranieri di Siena (2018), i ha assistit a nombrosos congressos nacionals i internacionals. \u00c9s membre dels projectes \u00abPol\u00edtica, Historiograf\u00eda y Derecho: intercambios internacionales y \u201csuperaci\u00f3n del pasado\u201d en los siglos XIX y XX. Espa\u00f1a, Europa y Am\u00e9rica Latina\u00bb (Universidad de Zaragoza) i \u00abLa naci\u00f3n en escena: s\u00edmbolos, conmemoraciones y exposiciones, entre Espa\u00f1a y Am\u00e9rica Latina (1890-2010)\u00bb (Universidad Complutense de Madrid).<\/p>\n ***<\/p>\n Gustavo Alares obtained his PhD from the European University Institute in 2014. His research commitment has embraced several fields in Contemporary History, with a special attention to History of Fascism and Francoism, particularly in their cultural dimension. One of his fields of expertise is Spanish History of historiography and the links between nationalization process, historical narratives and historians.<\/p>\n In 2001 completed his M.A. with a pioneer research on the Francoist agrarian colonization policy publishing, among other works, the book\u00a0Colonos, peritos y mayorales<\/em>\u00a0(2008) and the article \u00abRuralismo, fascismo y regeneraci\u00f3n…\u00bb (Ayer<\/em>, 2011) in which analyzed the ruralist ideology of Franco’s Spain in comparative perspective. In 2008 was published\u00a0Diccionario biogr\u00e1fico de los consejeros de la Instituci\u00f3n Fernando el Cat\u00f3lico<\/em>\u00a0(1943-1984), the first attempt to ‘map’ the Francoist cultural and political elite of Zaragoza. At the same time, he has carried out various researches related to History of Historiography and its sources, publishing the books\u00a0Severino Aznar Embid y el Colegio de Arag\u00f3n<\/em>\u00a0(2013) and\u00a0Nacional-sindicalismo e Historia<\/em>\u00a0(2015), together with several articles and book chapters in national and international journals.\u00a0\u00a0As first results derived from the thesis was the article \u00abThe Millennial of Castile (1943): the Historical Culture of Spanish Fascism\u00bb (European Historical Review<\/em>, 2016) and\u00a0Pol\u00edticas del pasado en la Espa\u00f1a franquista<\/em>, published by Marcial Pons in 2017.<\/p>\n Over the years Alares L\u00f3pez has been visiting researcher\u00a0in several centres such as the London School of Economics (2009), the University of Wisconsin (2011) or the Universit\u00e1 per Stranieri di Siena (2018) and has attended several national and international conferences. Gustavo Alares is member of the projects \u00abPol\u00edtica, Historiograf\u00eda y Derecho: intercambios internacionales y \u201csuperaci\u00f3n del pasado\u201d en los siglos XIX y XX. Espa\u00f1a, Europa y Am\u00e9rica Latina\u00bb (Universidad de Zaragoza) and \u00abLa naci\u00f3n en escena: s\u00edmbolos, conmemoraciones y exposiciones, entre Espa\u00f1a y Am\u00e9rica Latina (1890-2010)\u00bb (Universidad Complutense de Madrid).<\/p>\n ORCID<\/a><\/p>\n \n \u00c0lex Amaya Quer<\/a><\/strong><\/p>\n Doctor en Hist\u00f2ria per la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona i membre del GREF i del CEFID. La seva tesi doctoral, guardonada amb el Premi Miguel Artola de la Asociaci\u00f3n de Historia Contempor\u00e1nea, va ser dirigida per la professora Carme Molinero i consisteix en l’estudi del discurs social i de l’aparell de propaganda de la Organizaci\u00f3n Sindical Espa\u00f1ola, especialment durant els anys 60. Ha publicat a la revista Hispania l’article titulat \u00abLa figura de Franco en el discurso de la Organizaci\u00f3n Sindical Espa\u00f1ola durante los a\u00f1os del Desarrollismo a trav\u00e9s del Diario Pueblo, 1957-1969\u00bb i a l’abril de 2009 va ser guardonat amb un acc\u00e8sit al X Premio de J\u00f3venes Investigadores de la Asociaci\u00f3n de Historia Contempor\u00e1nea. Ha publicat a la revista Ayer<\/em> l’article \u00abEl <<aceler\u00f3n sindicalista>> y sus contradicciones internas. Imagen y realidad en la propaganda de la OSE, 1957-1969\u00bb.<\/p>\n Oscar Barber\u00e0<\/a><\/strong><\/p>\n \u00c9s Doctor en Ci\u00e8ncia Pol\u00edtica i de l\u2019Administraci\u00f3. Professor Associat de Ci\u00e8ncia Pol\u00edtica (Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona), els seus camps d\u2019investigaci\u00f3 se centren en els partits pol\u00edtics, les elits pol\u00edtiques i el militantisme. Entre les seves principals publicacions destaquen Partits en aliances pol\u00edtiques: Rutes del canvi organitzatiu. El cas d’Uni\u00f3 Democr\u00e0tica de Catalunya (1978-2001)<\/em>. Tesis Doctoral. Bellaterra: Departament de Ci\u00e8ncia Pol\u00edtica i Dret P\u00fablic. Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. (2006); \u00abConverg\u00e8ncia i Uni\u00f3: from Stabilty to Decline?\u00bb, a De WINTER, L., G\u00d3MEZ-REINO, M. y Lynch, P. (Ed): Autonomist Parties in Europe: Identity Politics and the Revival of the Territorial Cleavage<\/em>. Barcelona: Institut de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i Socials. (2006); \u00abPerfils i percepcions pol\u00edtiques dels militants dels partits pol\u00edtics catalans\u00bb, a BARAS, M (ed) Els militants dels partits pol\u00edtics de Catalunya. Perfils socials i percepcions pol\u00edtiques<\/em>. Barcelona: Institut de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i Socials.(2004); Els militants de les organitzacions pol\u00edtiques juvenils de Cataluny<\/em>a. Barcelona: Diputaci\u00f3 de Barcelona \/ Fundaci\u00f3 Juame Bofill. (2002); \u00abLa coalici\u00f3 CiU\u00bb, a Culla, J.B. (ed.) El pal de paller.Converg\u00e8ncia Democr\u00e0tica de Catalunya (1975-2000)<\/em>. Barcelona: P\u00f2rtic (2000); Uni\u00f3 Democr\u00e0tica de Catalunya (1976-1978)<\/em>. Barcelona: Editorial Mediterr\u00e0nia. (2000); \u00abPartido Popular\u00bb, a MOLAS, I (ed.) Diccionari de Partits Pol\u00edtics de Catalunya Segle XX<\/em>. Barcelona: Enciclop\u00e8dia Catalana. (2000). Actualment investiga dins el projecte \u00abLos partidos de \u00e1mbito no estatal en el sistema pol\u00edtico espa\u00f1ol. Una perspectiva comparada\u00bb (SEJ2006-15076-C03-02\/CPOL) dirigit per Montserrat Baras; a m\u00e9s de ser colaborador habitual del Seminari estable d’investigaci\u00f3 sobre partits pol\u00edtics a Catalunya i Espanya de l’Institut de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i Socials.<\/p>\n ***<\/p>\n He\u2019s PHD in Political Science and Associate Professor of Political Science (Autonomous University of Barcelona). His research fields are Political parties, poltical elites and party membership. Among his main references can be found Partits en aliances pol\u00edtiques: Rutes del canvi organitzatiu. El cas d’Uni\u00f3 Democr\u00e0tica de Catalunya (1978-2001)<\/em>. Tesis Doctoral. Bellaterra: Departament de Ci\u00e8ncia Pol\u00edtica i Dret P\u00fablic. Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. (2006); \u00abConverg\u00e8ncia i Uni\u00f3: from Stabilty to Decline?\u00bb, in De WINTER, L., G\u00d3MEZ-REINO, M. y Lynch, P. (Ed): Autonomist Parties in Europe: Identity Politics and the Revival of the Territorial Cleavage<\/em>. Barcelona: Institut de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i Socials. (2006); \u00abPerfils i percepcions pol\u00edtiques dels militants dels partits pol\u00edtics catalans\u00bb, in BARAS, M (ed) Els militants dels partits pol\u00edtics de Catalunya. Perfils socials i percepcions pol\u00edtiques<\/em>. Barcelona: Institut de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i Socials.(2004); Els militants de les organitzacions pol\u00edtiques juvenils de Catalunya<\/em>. Barcelona: Diputaci\u00f3 de Barcelona \/ Fundaci\u00f3 Jaume Bofill. (2002); \u00abLa coalici\u00f3 CiU\u00bb, in Culla, J.B. (ed.) El pal de paller.Converg\u00e8ncia Democr\u00e0tica de Catalunya (1975-2000)<\/em>. Barcelona: P\u00f2rtic (2000); Uni\u00f3 Democr\u00e0tica de Catalunya (1976-1978)<\/em>. Barcelona: Editorial Mediterr\u00e0nia. (2000); \u00abPartido Popular\u00bb, a MOLAS, I (ed.) Diccionari de Partits Pol\u00edtics de Catalunya Segle XX<\/em>. Barcelona: Enciclop\u00e8dia Catalana. (2000). He\u2019s currently researching in the project \u00abNon State Wide Parties in Spain.Three-year grant from Spanish Government\u00bb (SEJ2006-15076-C03-02\/CPOL) directed by Montserrat Baras; he\u2019s also a member of the Standing Group on Political Parties of the Political and Social Sciences Institut of Barcelona (ICPS).<\/p>\n \n Nicol\u00e1s Buckley <\/strong><\/a><\/p>\n Nicol\u00e1s Buckley \u00e9s llicenciat en Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i de l\u2019Administraci\u00f3 per la Universidad Complutense de Madrid. Durant la carrera, va guanyar una beca del programa Erasmus i va cursar un any a la Universitat de Vars\u00f2via, Pol\u00f2nia. Un cop llicenciat, va realitzar un m\u00e0ster en Resoluci\u00f3 de Disputes i Conflictes a la School of Oriental and African Studies. Despr\u00e9s, va completar el seu doctorat a la Royal Holloway University of London, basant-se en les hist\u00f2ries de vida dels militants d\u2019ETA, dins del Departament d\u2019Hist\u00f2ria. Durant aquest per\u00edode, tamb\u00e9 va treballar com a investigador en el Ca\u00f1ada Blanch Centre for Spanish Contemporary Studies de la London School of Economics and Political Science. Al final del seu doctorat, va ser professor a dues universitats equatorianes, la Universidad Central del Ecuador i la Universidad Metropolitana. Durant aquests anys, ha participat en confer\u00e8ncies en diversos pa\u00efsos (Equador, Cuba, Col\u00f2mbia, Estats Units o Irlanda) i tracta de compatibilitzar la producci\u00f3 d’articles acad\u00e8mics amb articles a peri\u00f2dics als quals tingui acc\u00e9s el ciutad\u00e0 com\u00fa. La seva tesi doctoral ser\u00e0 publicada els propers mesos tant en castell\u00e0 (Siglo XXI) com en angl\u00e8s (Centre for Basque Studies \u2013 University of Nevada, Reno). Actualment treballa en el seu nou llibre sobre hist\u00f2ries de vida de la guerrilla equatoriana \u2018Alfaro Vive Carajo\u2019.<\/p>\n ***<\/p>\n Nicolas Buckley holds a bachelor\u2019s degree in Political Science from the \u2018Universidad Complutense de Madrid\u2019. During his undergraduate studies, he spent an Erasmus year at the \u2018University of Warsaw\u2019, Poland. Upon graduation, he completed a master\u2019s degree in Dispute and Conflict Resolution at the \u2018School of Oriental and African Studies\u2019 at the \u2018University of London\u2019. Afterwards, he completed his doctoral thesis on the oral life stories of ETA activists (Basque Conflict), in the Department of History at \u2018Royal Holloway-University of London\u2019. During this period, he also worked as a researcher at the \u2018Ca\u00f1ada Blanch Centre for Spanish Contemporary Studies\u2019 at the \u2018London School of Economics and Political Science\u2019. Buckley tries to have one foot in Academia (through the publication of academic articles) and the other one outside (through the publication of journalist articles). His new book is going to be published in Spanish (Siglo XXI) and in English (Centre for Basque Studies \u2013 University of Nevada, Reno). \u00a0Nowdays Buckley is a current professor at the \u2018Universidad Metropolitana del Ecuador\u2019 and he is working in his new book based on the oral life stories of the guerrilla<\/em> \u2018Alfaro Vive Carajo\u2019.<\/p>\n Antonio Francisco Canales Serrano<\/a><\/strong><\/p>\n Antonio Fco. Canales Serrano \u00e9s llicenciat i doctor en Hist\u00f2ria per la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. En l\u2019actualitat \u00e9s professor d\u2019Hist\u00f2ria de l\u2019Educaci\u00f3 a la Universidad de La Laguna.<\/p>\n La seva investigaci\u00f3 es centr\u00e0 inicialment en l\u2019estudi del poder local a Catalunya i el Pa\u00eds Basc. Des d\u2019aquesta perspectiva estudi\u00e0 temes com el nacionalisme basc, el catalanisme i el franquisme. Ha publicat diferents articles sobre aquestes q\u00fcestions i el llibre Las otras derechas<\/em> (Madrid: Marcial Pons, 2006).<\/p>\n Des de fa uns anys, la seva recerca es desenvolupa en tres l\u00ednies: la hist\u00f2ria de les relacions entre ci\u00e8ncia i pol\u00edtica a la Espanya del segle XX, la hist\u00f2ria de l\u2019educaci\u00f3 secund\u00e0ria i la de la incorporaci\u00f3 de les dones a aquesta i la superior, sempre amb una atenci\u00f3 especial al per\u00edode franquista.<\/p>\n Sobre les relacions entre ci\u00e8ncia i pol\u00edtica ha coeditat els llibres Ciencia y Fascimos<\/em> (Barcelona: Laertes, 2009) y Science Policies and Twentieth-Century Dictatorships. Spain, Italy and Argentina<\/em> (Londres: Ashgate, 2015) i ha publicat articles com \u201cChildren\u2019s education and mental health: psychiatry, psychology and \u201cbiological pedagogy\u201d at the service of Franco’s regime\u201d. Paedagogica historica<\/em>, 52, 1-2, 2016 (amb A. G\u00f3mez); \u201cA new space for a new science: the transformation of the JAE Campus after the Spanish civil war\u201d, History of Education<\/em>, 41,5, 2012 i \u201cThe rebels and the new Spanish scientific culture\u201d, Journal of War and Cultural Studies<\/em>, 2, (3), 2009 (amb A. G\u00f3mez).<\/p>\n Sobre l\u2019educaci\u00f3 sota el franquisme ha coeditat el llibre La larga noche de la educaci\u00f3n espa\u00f1ola. El sistema educativo espa\u00f1ol en la posguerra<\/em> (Madrid: Biblioteca Nueva, 2015) i articles com \u201cLa modernizaci\u00f3n del sistema educativo espa\u00f1ol, 1898-1936\u201d, Bord\u00f3n<\/em>, 65, 4, 2013; \u201cPemart\u00edn y la frustrada fascistizaci\u00f3n de la ense\u00f1anza media de posguerra\u201d, Historia Social,<\/em> 74, 2012; \u201cFalange y Educaci\u00f3n: El SEPEM y el debate sobre el Bachillerato en los a\u00f1os cuarenta\u201d, Educaci\u00f3n XX1<\/em>, 15, 1, 2012; i \u201cInnecesarios a todas luces. El desmantellament de la xarxa d\u2019instituts en la postguerra\u201d, Educaci\u00f3 i Hist\u00f2ria<\/em>, 17, 2011.<\/p>\n Sobre la hist\u00f2ria de l\u2019educaci\u00f3 de les dones destaca la coedici\u00f3 del llibre Women\u2019s Education in the Mediterranean World: Historical Perspectives (1840-1970) <\/em>(Roma: Aracne Editrice, en premsa), l\u2019article \u201cLittle intelectuals. Girls\u2019 academic secondary education under Francoism: Projects, realities and paradoxes\u201d, Gender and Education<\/em>, 24, 4, 2012 i el cap\u00edtol \u201cEducaci\u00f3n superior e investigaci\u00f3n cient\u00edfica: historia, sociolog\u00eda y epistemolog\u00eda\u201d, en D\u00edaz, C. i Dema, S. (eds.) Sociolog\u00eda y G\u00e9nero<\/em>, Madrid, Tecnos, 2013 (amb E. P\u00e9rez Sede\u00f1o).<\/p>\n \n Xavier Casals Meseguer<\/a><\/strong><\/p>\n Xavier Casals Meseguer \u00e9s doctor en hist\u00f2ria contempor\u00e0nia i professor titular de la Facultat de Comunicaci\u00f3 i Relaciones Internacionals Blanquerna (Universitat Ramon Llull). La seva recerca<\/a><\/strong> es centra en l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019extrema dreta, les relacions entre dictadura i monarquia a Espanya i el canvi pol\u00edtic a Catalunya i Espanya.<\/p>\n En relaci\u00f3 a la ultradreta, destaca la seva tesi doctoral Neonazis en Espa\u00f1a. De las audiciones wagnerianas a los skinheads (1966-1995)<\/em>\u00a0(1995), que reb\u00e9 un premi de\u00a0 l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans; La tentaci\u00f3n neofascista en Espa\u00f1a<\/em>\u00a0(1998);\u00a0 Ultrapatriotas. Extrema derecha y nacionalismo de la Guerra Fr\u00eda a la era de la globalizaci\u00f3n<\/em>\u00a0(2003);\u00a0Political survival on the extreme right<\/em>\u00a0(2005, com a editor i coautor) i\u00a0Ultracatalunya. L\u2019extrema dreta a Catalunya: de l\u2019emerg\u00e8ncia del \u201cb\u00fanker\u201d al rebuig de les mesquites (1966-2006)<\/em>\u00a0(2007).<\/p>\n Sobre les relacions entre dictadura i monarquia \u00e9s autor de la primera aproximaci\u00f3 acad\u00e8mica a la figura de\u00a0Miguel Primo de Rivera (Miguel Primo de Rivera<\/em>, 2004) i de Franco y los Borbones. <\/em>Historia no oficial de la corona espa\u00f1ola<\/em>\u00a0(2005, actualitzada el 2019).<\/p>\n Quant al canvi pol\u00edtic \u00e9s autor de La Transici\u00f3n espa\u00f1ola. El voto ignorado de las armas<\/em>\u00a0(2016);\u00a0El oasis catal\u00e1n (1975-2010): \u00bfEspejismo o realidad?<\/em>\u00a0(2010); El nuevo populismo en Espa\u00f1a, 1989-2013\u00a0<\/em>(<\/em>2013). Tamb\u00e9 \u00e9s coautor i coeditor \u00a0(amb Joan Marcet) de Partidos y elecciones en la Catalu\u00f1a del siglo XXI<\/em>\u00a0(2012).<\/p>\n El seu blog personal<\/a><\/strong> sobre extremisme i democr\u00e0cia iniciat el 2009 supera les 900.000 p\u00e0gines vistes i t\u00e9 m\u00e9s de 2.200 subscriptors.<\/p>\n ***<\/p>\n Xavier Casals Meseguer is a doctor in contemporary history and professor at the School of Communication and International Relations Blanquerna (Ramon Llull University). His research<\/a><\/strong> focuses on the evolution of the extreme right, the relations between dictatorship and monarchy in Spain and political change in Catalonia and Spain.<\/p>\n As to the Far Right, he has published several works: his doctoral thesis\u00a0Neonazis en Espa\u00f1a. <\/em>De las audiciones wagnerianas a los skinheads (1966-1995)<\/em>\u00a0(1995), wich received an award from the Institut d\u2019Estudis Catalans;\u00a0La tentaci\u00f3n neofascista en Espa\u00f1a<\/em>\u00a0(1998); \u00a0Ultrapatriotas. Extrema derecha y nacionalismo de la Guerra Fr\u00eda a la era de la globalizaci\u00f3n\u00a0<\/em>(2003);\u00a0Political survival on the extreme right<\/em>\u00a0(2005, as editor and co-author); and\u00a0Ultracatalunya. L\u2019extrema dreta a Catalunya: de l\u2019emerg\u00e8ncia del \u201cb\u00fanker\u201d al rebuig de les mesquites (1966-2006)<\/em>\u00a0(2007).<\/p>\n On the relations between dictatorship and monarchy, he is the author of the first academic approach to the biography of Miguel Primo de Rivera (Miguel Primo de Rivera<\/em>, 2004) and of Franco and the Bourbons:\u00a0Franco y los Borbones. Historia no oficial de la corona espa\u00f1ola<\/em>\u00a0(2005, updated in 2019).<\/p>\n Regarding political change, he is the author of\u00a0La Transici\u00f3n espa\u00f1ola. <\/em>El voto ignorado de las armas<\/em>\u00a0(2016);\u00a0El oasis catal\u00e1n (1975-2010): \u00bfEspejismo o realidad?<\/em>\u00a0(2010);\u00a0El nuevo populismo en Espa\u00f1a, 1989-2013<\/em>\u00a0(2013). He is also co-author and co-editor (with Joan Marcet) of Partidos y elecciones en la Catalu\u00f1a del siglo XXI<\/em> (2012).<\/p>\n His personal blog<\/a> <\/strong>about extremism and democracy (started in 2009) exceeds 900,000 page views and has more than 2,200 subscribers.<\/p>\n \n Jaume Claret<\/a><\/strong><\/p>\n Jaume Claret Miranda (Barcelona, 1973) \u00e9s doctor en Hist\u00f2ria (Institut Universitari d\u2019Hist\u00f2ria Jaume Vicens Vives, Universitat Pompeu Fabra), i Llicenciat en Humanitats (UPF) i Ci\u00e8ncies de la Comunicaci\u00f3 (Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona). Actualment \u00e9s professor dels Estudis d\u2019Arts i Humanitats de la UOC on participa com a docent en diversos graus i m\u00e0sters, i on codirigeix el M\u00e0ster Interuniversitari d\u2019Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia UB-UOC. Forma part del grup de recerca consolidat Identi.cat (Llengua, cultura i identitat en l\u2019era global), i \u00e9s membre dels consells de redacci\u00f3 de les revistes R\u00fabrica Contemporanea<\/em>, Franquisme i Transici\u00f3<\/em> i Represura<\/em>. A banda, col\u00b7labora fent ressenyes d\u2019assaig pel diari ARA<\/em>.<\/p>\n Els seus primers treballs de recerca es van centrar en la universitat catalana i espanyola durant la Segona Rep\u00fablica i el primer franquisme, amb especial atenci\u00f3 a la repressi\u00f3 d\u2019aquest \u00e0mbit: La repressi\u00f3 franquista a la universitat catalana<\/em> (Eumo, 2003) i El atroz desmoche. La destrucci\u00f3n de la universidad espa\u00f1ola por el franquismo<\/em> (Cr\u00edtica, 2006). Posteriorment i sobre la mateixa tem\u00e0tica ha publicat diferents treballs i, alhora, tamb\u00e9 s\u2019ha interessat per la hist\u00f2ria pol\u00edtica, cultura i intel\u00b7lectual contempor\u00e0nies. El seu darrer llibre, coescrit amb Manuel Santirso, \u00e9s La construcci\u00f3n del catalanismo<\/em> (Libros de la Catarata, 2014).<\/p>\n ***<\/p>\n Jaume Claret\u00a0 Miranda (Barcelona, 1973) holds a PhD in History (History Institute Jaume Vicens Vives,\u00a0 Pompeu Fabra University), a degree in Humanities (UPF) and a degree in Communication Sciences (Autonomous University of Barcelona). Currently a professor at the Faculty of Arts and Humanities at the UOC, he participates as a lecturer at various pre- and post-graduated degrees, and co-directs the Joint Master of Contemporary History UB-UOC. He is a member of the consolidated research group Identi.cat (Language, Culture and Identity in the Global Era) and also a member of the editorial boards of the following journals: R\u00fabrica Contemporanea<\/em>, Franquisme i Transici\u00f3<\/em> and Represura<\/em>. In addition, he writes non-fictional book reviews as a collaboration with the Catalan newspaper Ara.<\/p>\n His early research work focused on the Catalan and Spanish university during the Second Republic and the early Franco\u2019s regime, with special focus on the political repression on this area: La represi\u00f3n franquista en la universidad catalana<\/em> (Eumo, 2003) and El atroz desmoche. <\/em>La destrucci\u00f3n de la universidad espa\u00f1ola por el franquismo<\/em> (Cr\u00edtica, 2006). He has published several papers and chapters on the same subject and, lately, he has been focusing on the Catalan and Spanish political, culture and intellectual contemporaries. <\/span>His latest book, co-authored with Manuel Santirso is La construcci\u00f3n del catalanismo<\/em> (Libros de la Catarata, 2014).<\/p>\n \n Josep-Vicent Garcia Raffi <\/strong><\/a><\/p>\n Josep-Vicent Garcia Raffi (Val\u00e8ncia, 1961) \u00e9s doctor en Filologia i professor titular de la Facultat de Magisteri de la Universitat de Val\u00e8ncia. Els seus camps d\u2019investigaci\u00f3 s\u00f3n la did\u00e0ctica de la llengua i la literatura, l\u2019educaci\u00f3 liter\u00e0ria en contextos multiculturals i multiling\u00fces, la socioling\u00fc\u00edstica i la cultura del Pa\u00eds Gal\u00b7les, les relacions entre literatura i periodisme, la literatura catalana contempor\u00e0nia i la literatura concentracion\u00e0ria. Ha estudiat l\u2019obra de Joan Fuster (de qui ha editat dos volums del seu epistolari) i, sobretot, la literatura catalana d\u2019exili i l\u2019obra de Llu\u00eds Ferran de Pol, sobre qui ha publicat nombrosos treballs i ha editat alguns dels seus textos, com ara Abans de l\u2019alba, Miralls t\u00e8rbols, Un de tants<\/em> i Campo de concentraci\u00f3n (1939)<\/em>, a m\u00e9s d\u2019una antologia de textos period\u00edstics mexicans. Conjuntament amb Carme Manuel ha publicat la biografia de l\u2019escriptora gal\u00b7lesa Esyllt Thomas Lawrence. \u00a0Des de fa m\u00e9s d\u2019una d\u00e8cada estudia la literatura generada per la reclusi\u00f3 dels republicans als camps de concentraci\u00f3 francesos.<\/p>\n Ha estat professor en diferents instituts valencians durant vint-i-set anys. Ha publicat articles sobre did\u00e0ctica de la llengua i la literatura en revistes especialitzades com ara Materials Did\u00e0ctics, Escola Catalana, Guix, In-f\u00e0n-ci-a, <\/em>y Lenguaje y Textos<\/em>. \u00c9s coautor de guies de lectura para diverses editorials i un llibre de text. Tamb\u00e9 ha participat en nombrosos congressos internacionals com a comunicant o ponent convidat i com a conferenciant en diverses Jornades o Escoles d\u2019Estiu. Ha rebut premis per experi\u00e8ncies en innovaci\u00f3 did\u00e0ctica a l\u2019Ensenyament Mitj\u00e0 i ha participat en diferents grups d\u2019innovaci\u00f3 educativa. Des de la seua incorporaci\u00f3 a la Universitat de Val\u00e8ncia, ha estat professor en l\u2019especialitat de llengua catalana (valenci\u00e0), del m\u00e0ster universitari en professor\/-a d\u2019Educaci\u00f3 Secund\u00e0ria de la Universitat de Val\u00e8ncia, el M\u00e0ster Universitari en Investigaci\u00f3 en Did\u00e0ctiques Espec\u00edfiques i el M\u00e0ster Universitari en Assessorament Ling\u00fc\u00edstic i Cultura Liter\u00e0ria: Aplicacions al context valenci\u00e0 de la mateixa universitat.<\/p>\n ***<\/p>\n Josep-Vicent Garcia Raffi (Valencia, 1961) holds a PhD in Catalan Philology, and is an Associate Professor in the Language and Literature Education Department at the Universitat de Val\u00e8ncia, Spain. His fields of research are literature and language didactics, literary education in multilingual and multicultural contexts, sociolinguistics and Welsh culture, relations between literature and journalism, contemporary Catalan literature, and concentration camp literature. He has studied the work of Joan Fuster and has edited two volumes of his correspondence. He has specially focused on Catalan literature of exile and the work of Llu\u00eds Ferran de Pol, and he has published numerous articles about his novels and short stories, and edited some of his texts, as for example Abans de l\u2019Alba<\/em>, Miralls t\u00e8rbols<\/em>, Un de tants<\/em> and Campo de concentraci\u00f3n (1939)<\/em>, as well as an anthology of his Mexican journalistic texts. Together with Carme Manuel, he has published the biography of Welsh writer Esyllt Thomas Lawrence. For more than one decade he has studied the literature written by Republican prisoners in the French concentration camps after the Spanish Civil war.<\/p>\n He has published articles on language and literature didactics in journals such as Materials Did\u00e0ctics<\/em>, Escola Catalana<\/em>, Guix<\/em>, In-fan-ci-a<\/em>, and Lenguaje y Textos<\/em>. He is the author of several reading and teaching guides, and co-author of a textbook. He has also participated in numerous international conferences of significance with a large number being invited as keynote and plenary speaker. He has received several awards for teaching innovation experiences in Secondary Education, and has participated in different projects of educational renewal. Since joining the Universitat de Val\u00e8ncia, he has been a lecturer in Catalan (Valencian) in the Master’s Degree in Research in Specific Didactics<\/em> and the Master’s Degree in Language Consultancy and Literary Culture: Applications in the Valencian Context<\/em>.<\/p>\n \u00a0<\/strong><\/p>\n Olga Glondys <\/strong><\/p>\n Olga Glondys (Crac\u00f2via, 1979-Barcelona, 2020). Nota de l’Equip de Direcci\u00f3 del CEDID<\/a><\/p>\n \u00a0<\/strong><\/p>\n Mar\u00eda Teresa Gonz\u00e1lez De Garay Fern\u00e1ndez<\/a><\/strong><\/p>\n M\u00aa Teresa Gonz\u00e1lez de Garay Fern\u00e1ndez \u00e9s Professora Titular de Literatura Espanyola i Hispanoamericana de la Universitat de La Rioja (Espanya). Ha publicat estudis sobre poesia barroca (Franciso L\u00f3pez de Z\u00e1rate), literatura de l’exili republic\u00e0 (Paulino Masip, Max Aub, Ram\u00f3n J. Sender, Eugenio F. Granell, Patricio P. Escobal, Jos\u00e9 Rubia Barcia, Maria Teresa Le\u00f3n, Antonio Ortega, Carlos Blancvo Aguinaga y Jos\u00e9 Ram\u00f3n Enr\u00edquez) i poesia i narrativa hispanoamericanes (Jorge Teillier, Alejo Carpentier, Gertrudis G\u00f3mez de Avellaneda, Carmen Oll\u00e9, Rosela di Paolo, Mayra Montero, Ren\u00e9e Ferrer, Oliverio Girondo, Susana Soca, Amado Nervo, Octavio Paz, Antonio Cisneros, Gonzalo Rojas, \u00d3scar Hahn, Mario Vargas Llosa o Carlos Fuentes). Es membre de GEXEL (Grup d’investigaci\u00f3 sobre Estudis de l’Exili Literari de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona) des de 1997.<\/p>\n \n Fernando Hern\u00e1ndez Holgado<\/a><\/strong><\/p>\n Doctor en Geografia i Hist\u00f2ria per la Universitat Complutense de Madrid en 2011. S’ha especialitzat en penitenciarisme femen\u00ed, particularment de l’\u00e8poca franquista. \u00c9s membre del Seminari de Fonts Orals de Madrid des de 2004, aix\u00ed com del Grup d’Estudis de la Hist\u00f2ria de la Pres\u00f3 i de les Institucions Punitives de la Universitat de Castilla-La Mancha des de 2007. Entre les seves publicacions relacionades amb el seu tema de tesi, destaquen els seg\u00fcents llibres: Mujeres encarceladas. La prisi\u00f3n de Ventas: de la Rep\u00fablica al franquismo (1931-1941).<\/em> Madrid, 2003; i Soledad Real<\/em> (1917). Madrid, 2001. \u00c9s tanmateix editor, juntament amb Sergio G\u00e1lvez, del cat\u00e0leg de l’exposici\u00f3 fotogr\u00e0fica \u201cPreses de Franco\u201d. Madrid, 2007. Del mateix perfil s\u00f3n els seg\u00fcents articles, pon\u00e8ncies i comunicacions a congressos publicades: \u201cLa Prisi\u00f3n Militante. Ventas (Madrid) y Les Corts (Barcelona)\u201d, en Studia Hist\u00f3rica. Historia Contempor\u00e1nea<\/em>, n\u00ba 29, 2011; i \u201cCarceleras encarceladas. La depuraci\u00f3n franquista de las funcionarias de Prisiones de la Segunda Rep\u00fablica\u201d, en Cuadernos de Historia Contempor\u00e1nea<\/em>, vol. 27, 2005. La seva tesi doctoral \u00e9s titula: La prisi\u00f3n militante: las c\u00e1rceles franquistas de mujeres de Barcelona y Madrid (1939-1945)<\/em><\/a>.Del seu inter\u00e8s per la mem\u00f2ria i les fonts orals com a metolodogia d’estudi s\u00f3n bona mostra els seg\u00fcents treballs: \u201cMem\u00f2ria de la pres\u00f3 de dones de Les Corts\u201d, en Col\u00b7lectiu Desafectos (edit): La ciutat i la mem\u00f2ria democr\u00e0tica. Espais de lluita, repressi\u00f3 i resist\u00e8ncia a Barcelona<\/em>, Barcelona, 2009; \u201cMemoria hist\u00f3rica y represi\u00f3n. Sobre las memorias alternativas (o insumisas)\u201d, en J.M. Trujillano y J.M. Gago (eds): Las fuentes orales entre la memoria y la historia. Su complementariedad con otras fuentes<\/em>. \u00c1vila, 2009; i \u201cLas Trece Rosas, agosto de 1939; un di\u00e1logo entre el documento y la fuente oral\u201d<\/a>, en J. Sobrequ\u00e9s, C, Molinero y M. Sala (eds.): Los campos de concentraci\u00f3n y el mundo penitenciario en Espa\u00f1a durante la guerra civil y el franquismo<\/em>. Barcelona, 2003. Durant els \u00faltims anys ha coordinat el portal web Pres\u00f3 de Les Corts<\/a>, de la Associaci\u00f3 per la Cultura i la Mem\u00f2ria de Catalunya (2006), actualmente en actiu. Tamb\u00e9 ha desenvolupat una l\u00ednia d’investigaci\u00f3 i difusi\u00f3 diferent -militarisme i pol\u00edtica internacional- de la qual s\u00f3n mostra els seg\u00fcents llibres: Miseria del militarismo. Un an\u00e1lisis del discurso de la guerra<\/em><\/a>. Barcelona, 2004; i Historia de la OTAN. De la Guerra fr\u00eda al intervencionismo humanitario<\/em>. Madrid, 2000.<\/p>\n ***<\/p>\n Ph. D. in Geography and History (Universidad Complutense of Madrid, UCM) 2011. Specialized in female imprisonment, specifically during the Franco Regime. Member of Seminario de Fuentes Orales de Madrid from 2004 and Grupo de Estudios sobre la Historia de la Prisi\u00f3n y las Instituciones Punitivas (University of Castilla-La Mancha) from 2007. \n Max Hidalgo<\/a><\/strong><\/p>\n Max\u00a0Hidalgo\u00a0N\u00e1cher\u00a0(Castell\u00e0 de la Plana, 1982) \u00e9s professor contractat doctor de la secci\u00f3 de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la Universitat de Barcelona (UB) i investigador en el\u00a0Grupo\u00a0de Estudios\u00a0del Exilio\u00a0Literario\u00a0(GEXEL) de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB). \u00c9s llicenciat en Periodisme per la UAB i en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la UB, va cursar el m\u00e0ster\u00a0Lettres, Arts\u00a0et\u00a0Pens\u00e9e\u00a0Contemporaine<\/em>\u00a0en la\u00a0Universit\u00e9\u00a0Paris VII (Denis\u00a0Diderot), on va presentar, sota la direcci\u00f3 de\u00a0Julia\u00a0Kristeva, una investigaci\u00f3 sobre\u00a0Le\u00a0sujet\u00a0du\u00a0langage\u00a0dans l’\u0153uvre\u00a0de Samuel Beckett<\/em>. Es va doctorar l’any 2013 a la UB amb una investigaci\u00f3 sobre El problema de l’escriptura en el camp intel\u00b7lectual franc\u00e8s<\/em> (1945-1975) dirigida per Nora\u00a0Catelli. Ha realitzat estades d’investigaci\u00f3 a la\u00a0Universidad\u00a0de Rosario,\u00a0Uniersidade\u00a0de S\u00e3o Paulo, Casa\u00a0das\u00a0Rosas\u00a0(Funda\u00e7\u00e3o\u00a0Haroldo\u00a0de Campos)\u00a0y\u00a0Harvard\u00a0University, i ha codirigit la revista\u00a0Puentes\u00a0de cr\u00edtica\u00a0literaria\u00a0y\u00a0cultural<\/em>. Els seus principals camps d’investigaci\u00f3\u00a0s\u00f3n\u00a0la hist\u00f2ria de la\u00a0teoria\u00a0liter\u00e0ria\u00a0i els seus usos internacionals des de la segona meitat del segle XX i les escriptures de l’exili republic\u00e0 de la guerra civil espanyola de 1939. En el camp de l’exili,\u00a0ha publicat, entre d’altres,\u00a0articles\u00a0sobre l’obra de Jos\u00e9\u00a0Bergam\u00edn,\u00a0Max\u00a0Aub,\u00a0Mar\u00eda\u00a0Zambrano\u00a0i\u00a0Adolfo\u00a0S\u00e1nchez V\u00e1zquez i\u00a0ha coeditat (juntament amb\u00a0Iv\u00e1n\u00a0L\u00f3pez\u00a0Cabello\u00a0i\u00a0Mar\u00eda\u00a0Teresa L\u00f3pez Santa\u00a0Mar\u00eda) Jos\u00e9\u00a0Bergam\u00edn: entre literatura\u00a0y\u00a0pol\u00edtica <\/em>(Par\u00eds, Presses\u00a0Universitaires\u00a0de\u00a0Paris\u00a0Quest, 2016). Ha publicat tamb\u00e9\u00a0articles\u00a0sobre\u00a0Haroldo\u00a0de Campos, Roland\u00a0Barthes, Samuel\u00a0Bechett,\u00a0Jorge\u00a0Luis\u00a0Borges i la circulaci\u00f3 de la\u00a0teoria\u00a0de la segona meitat del segle XX, i ha coordinat els monogr\u00e0fics \u00abHistoria\u00a0y\u00a0usos\u00a0hisp\u00e1nicos\u00a0de la\u00a0teor\u00eda\u00bb (452\u00baF,\u00a0n\u00ba\u00a012, gener 2015) i \u00abCircula\u00e7\u00f5es\u00a0da\u00a0teoria na\u00a0Am\u00e9rica\u00a0Latina\u00bb (Landa, vol. 7,\u00a0n\u00ba\u00a02, 2019). Actualment treballa en una hist\u00f2ria de la renovaci\u00f3 de la cr\u00edtica liter\u00e0ria espanyola del segle XX en relaci\u00f3 amb els usos de la\u00a0teoria\u00a0liter\u00e0ria.<\/p>\n \n Fernando Larraz Elorriaga<\/a><\/strong><\/p>\n Fernando Larraz (Zaragoza, 1975) \u00e9s llicenciat en Filosofia i Filologia Hisp\u00e0nica per la Universitat de Salamanca i doctor en Literatura Espanyola per la Universitat Aut\u00f2noma de Madrid, on va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat. Ha estat professor i investigador a les universitats de T\u00fcbingen, Birmingham i a la UAB i ha estat professor visitant en varies universitats europees i americanes. Actualment \u00e9s professor titular de literatura espanyola a la Universitat d\u2019Alcal\u00e0 i membre, des de 2009, del Grupo de Estudios del Exilio Literario (GEXEL-CEDID). Les seves l\u00ednies d\u2019investigaci\u00f3 es centren en la cultura de l\u2019exili republic\u00e0 de 1939, la hist\u00f2ria cultural de la edici\u00f3, la narrativa espanyola dels segles XX i XXI i la historia intel\u00b7lectual sota el franquisme i a l\u2019exili. \u00c9s autor de cinc monografies com autor \u00fanic El monopolio de la palabra. El exilio intelectual en la Espa\u00f1a franquista<\/em>\u00a0(Madrid, 2008),\u00a0Una historia transatl\u00e1ntica del libro. Relaciones editoriales entre Espa\u00f1a y Am\u00e9rica Latina<\/em>\u00a0(Gij\u00f3n, 2009),\u00a0Max Aub y la historia literaria<\/em>\u00a0(Berl\u00edn, 2014), Letricidio espa\u00f1ol. Censura y narrativa bajo el franquismo<\/em>\u00a0(Gij\u00f3n, 2009) y\u00a0Editores y editoriales del exilio de 1939<\/em>\u00a0(Sevilla, 2018). Ha publicat, a m\u00e9s, varies edicions de textos narratius, com Los restos del naufragio. Relatos del exilio republicano espa\u00f1ol<\/em>\u00a0(Madrid, 2016, coedici\u00f3n con Javier S\u00e1nchez Zapatero) o la novel\u00b7la Cacere\u00f1o<\/em>, de Ra\u00fal Guerra Garrido (Madrid, 2019, coedici\u00f3n con Cristina Su\u00e1rez y Mar\u00eda \u00c1lvarez Villalobos); tamb\u00e9 ha editat diversos llibres col\u00b7lectius. Dirigeix o ha dirigit les revistes Puentes de Cr\u00edtica Literaria y Cultural, Contrapunto\u00a0<\/em>y\u00a0Represura.<\/em><\/p>\n ***<\/p>\n Fernando Larraz (Zaragoza, 1975) has a degree in Philosophy and Hispanic Philology from the University of Salamanca and a Ph.D. in Spanish Literature from the Autonomous University of Madrid, where he obtained the Extraordinary Doctorate Award. He has been a professor and researcher at the universities of T\u00fcbingen, Birmingham and the UAB and has been a visiting professor at several European and American universities. He is currently\u00a0professor of Spanish literature at the University of Alcal\u00e1 and a member since 2009 of the Literary Exile Study Group (GEXEL-CEDID). His research focuses on the republican exile culture of 1939, the cultural history of publishing, the Spanish narrative of the twentieth and twenty-first centuries and intellectual history under the Franco regime and in exile. He is the author of five monographs El monopolio de la palabra. El exilio intelectual en la Espa\u00f1a franquista<\/em>\u00a0(Madrid, 2008),\u00a0Una historia transatl\u00e1ntica del libro. Relaciones editoriales entre Espa\u00f1a y Am\u00e9rica Latina<\/em>\u00a0(Gij\u00f3n, 2009),\u00a0Max Aub y la historia literaria<\/em>\u00a0(Berl\u00edn, 2014), Letricidio espa\u00f1ol. Censura y narrativa bajo el franquismo<\/em>\u00a0(Gij\u00f3n, 2009) y\u00a0Editores y editoriales del exilio de 1939<\/em>\u00a0(Sevilla, 2018). He has published several editions of narrative texts, such as Los restos del naufragio. Relatos del exilio republicano espa\u00f1ol<\/em>\u00a0(Madrid, 2016, coedited with Javier S\u00e1nchez Zapatero) or the novel Cacere\u00f1o<\/em>, de Ra\u00fal Guerra Garrido (Madrid, 2019, coedited with Cristina Su\u00e1rez and Mar\u00eda \u00c1lvarez Villalobos); He has also edited some collective books. He directed or commands now the magazines Puentes de Cr\u00edtica Literaria y Cultural, Contrapunto\u00a0<\/em>y\u00a0Represura.<\/em><\/p>\n
\nHe is the author of the following books: Mujeres encarceladas. La prisi\u00f3n de Ventas: de la Rep\u00fablica al franquismo (1931-1941)<\/em>. Madrid, 2003; and Soledad Real (1917)<\/em>. Madrid, 2001. He\u2019s also editor, along with Sergio G\u00e1lvez, of the catalogue of photographical exhibition \u201cPresas de Franco\u201d. Madrid, 2007. Regarding the same subject, the following articles and papers presented at conferences and congresses: \u201cLa Prisi\u00f3n Militante. Ventas (Madrid) y Les Corts (Barcelona)\u201d, in Studia Hist\u00f3rica. Historia Contempor\u00e1nea<\/em>. University of Salamanca, n\u00ba 29, 2011; \u201cCarceleras encarceladas. La depuraci\u00f3n franquista de las funcionarias de Prisiones de la Segunda Rep\u00fablica\u201d, in Cuadernos de Historia Contempor\u00e1nea<\/em>. University Complutense of Madrid, vol. 27, 2005. The following works show his interest about memory and oral sources as historical metholodology: \u201cMem\u00f2ria de la pres\u00f3 de dones de Les Corts\u201d, in Col.lectiu Desafectos (edit): La ciutat i la mem\u00f2ria democr\u00e0tica. Espais de lluita, repressi\u00f3 i resist\u00e8ncia a Barcelona<\/em>, Barcelona, 2009; \u201cMemoria hist\u00f3rica y represi\u00f3n. Sobre las memorias alternativas (o insumisas)\u201d, in J.M. Trujillano and J.M. Gago (eds): Las fuentes orales entre la memoria y la historia. Su complementariedad con otras fuentes<\/em>. \u00c1vila, 2009; and \u201cLas Trece Rosas, agosto de 1939; un di\u00e1logo entre el documento y la fuente oral\u201d<\/a>, in J. Sobrequ\u00e9s, C, Molinero and M. Sala (eds.): Los campos de concentraci\u00f3n y el mundo penitenciario en Espa\u00f1a durante la guerra civil y el franquismo<\/em>. Barcelona, 2003.
\nDuring the last years he has been working as director of the website Pres\u00f3 de Les Corts<\/a>, of Associaci\u00f3 per la Cultura i la Mem\u00f2ria de Catalunya (2006), currently active. In addition to his works in Women’s History, he has embraced a different field of research and popularization \u2013Militarism and Internacional Relations- in the following books: Miseria del militarismo. Un an\u00e1lisis del discurso de la guerra<\/em><\/a>. Barcelona, 2004; and Historia de la OTAN. De la Guerra fr\u00eda al intervencionismo humanitario<\/em>. Madrid, 2000.<\/p>\n