<\/p>\n
Xavier Aguayo Ortiz<\/a><\/strong><\/p>\n Xavier Aguayo Ortiz (Lleida, 1989) \u00e9s graduat en Hist\u00f2ria per la Universitat de Lleida (2007-2011). Durant el curs 2011-2012 va realitzar el M\u00e0ster en Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia per la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. Un any m\u00e9s tard, finalitzava el M\u00e0ster en Formaci\u00f3 del Professorat de Secund\u00e0ria Obligat\u00f2ria i Batxiller a la Universitat de Barcelona (2012-2013). L\u2019any 2013 va iniciar el Programa de Doctorat d\u2019Hist\u00f2ria Comparada, Pol\u00edtica i Social a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona sota la direcci\u00f3 del Professor Mart\u00ed Mar\u00edn Corbera que va finalitzar l\u2019any 2018 amb la tesi doctoral “La Immigraci\u00f3 a la ciutat de Lleida durant el segle XX: el punt d’inflexi\u00f3 del franquisme. Estudi d’un impacte demogr\u00e0fic i urban\u00edstic sense precedents”<\/a>, treball que va permetre que el 18 de novembre de l\u2019any 2018 guany\u00e9s el 29\u00e8 Premi Josep Lladonosa d\u2019Hist\u00f2ria Local del Pa\u00efsos Catalans i que es publiqu\u00e9s l\u2019obra sota el t\u00edtol La immigraci\u00f3 a Lleida durant el segle XX. El punt d’inflexi\u00f3 del franquisme. Un impacte demogr\u00e0fic i urban\u00edstic sense precedents <\/em>gr\u00e0cies a la col\u00b7laboraci\u00f3 de l\u2019Ajuntament d\u2019Alguarie, el Patronat Josep Lladonosa, el diari La Ma\u00f1ana<\/em> i la Universitat de Lleida.<\/p>\n ***<\/p>\n Xavier Aguayo Ortiz (Lleida, 1989) is graduated in History by the University of Lleida (2007-2011) and helds the Master’s Degree in Contemporary History at the Autonomous University of Barcelona (2011-2012) and the Master’s Degree in Teacher Training of Compulsory Secondary and Bachelor at the University of Barcelona (2012-2013). In 2013, he began the Doctorate Program for Comparative, Political and Social History at the Autonomous University of Barcelona under the direction of Professor Mart\u00ed Mar\u00edn Corbera, who ended in 2018 with the doctoral thesis “Immigration in the city of Lleida during the 20th century: the turning point of the Franco regime. Study of an unprecedented demographic and urban impact”<\/a>, a work that allowed the November 18th of 2018 to win the 29th Josep Lladonosa Prize for Local History of the Catalan Countries and to publish the work under the title La Immigration to Lleida during the 20th century. The turning point of the Franco regime. An unprecedented population and urban development impact<\/em> thanks to the collaboration of Alguarie Town\u2019s Hall, Josep Lladonosa\u2019s Board, La Ma\u00f1ana<\/em> newspaper and the University of Lleida.<\/p>\n <\/p>\n Laia Ara\u00f1\u00f3 i Vega<\/a><\/strong><\/p>\n Laia Ara\u00f1\u00f3 Vega (Vilanova i la Geltr\u00fa, 1980) \u00e9s llicenciada en Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia per la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona i en Documentaci\u00f3 en l\u2019especialitzaci\u00f3 d\u2019Informaci\u00f3 i Sistemes Documentals per la Universitat Oberta de Catalunya. Actualment prepara la tesi doctoral, que porta per el t\u00edtol: El camp dels catalans d’Agde en el sistema concentracionari franc\u00e8s (1939-1940)<\/em>. Treballa a l\u2019Arxiu de la Fundaci\u00f3 Carles Pi i Sunyer de Barcelona, centre especialitzat en estudis sobre la guerra civil i la postguerra a Catalunya i en l\u2019exili catal\u00e0 de 1939. Ha estat l\u2019editora de: La Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica que vaig veure<\/em> (1931)<\/em> (Fundaci\u00f3 Carles Pi i Sunyer, Barcelona, 2009) i de l\u2019edici\u00f3 digital de les pon\u00e8ncies: Barcelona, 1938. Capital de tres governs. Pol\u00edtica i cultura<\/em> (Fundaci\u00f3 Carles Pi i Sunyer, Barcelona, 2009). Ha publicat en format digital: L\u2019ajut als exiliats i refugiats catalans a Fran\u00e7a despr\u00e9s de la segona guerra mundial: la tasca del govern Irla (1945-194<\/em>8) (Fundaci\u00f3 Carles Pi i Sunyer, Barcelona, 2010). Ha publicat, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Francesc Vilanova, “Cartes de Salvador Sarr\u00e0 Serravinyals a Carles Pi i Sunyer i Una cara de la vict\u00f2ria franquista: peticions dels ven\u00e7uts i respostes del poder” (Arraona<\/em>, n\u00famero 30, 2006) i Un mundo en guerra. Cr\u00f3nicas espa\u00f1olas de la Segunda Guerra Mundial<\/em><\/em> (Destino, Barcelona, 2008). I amb Mireia Capdevila: Topografia de la destrucci\u00f3. Els bombardeigs de Barcelona durant la guerra civil (1936-1936) <\/em>(Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2019). Ha treballat en tasques de recerca i documentaci\u00f3 en les exposicions de “Blas Infante. \u00c0nima d\u2019Andalusia” (Museu d\u2019Hist\u00f2ria de Catalunya, 2003), “Els afusellats al Camp de la Bota” (Museu del Vi-Museu de Vilafranca del Pened\u00e8s, 2005), “Camp d\u2019Agde” dins de l\u2019exposici\u00f3 sobre els camps de refugiats al sud de Fran\u00e7a en la Semaine Internationale de l\u2019Exil et de la m\u00e9moire<\/em> (Agde, 2019). I com a comiss\u00e0ria de l\u2019exposici\u00f3 itinerant: “Vides errants. Postguerres i exilis dels germans Pi i Sunyer” (Museu Memorial de l\u2019Exili-La Jonquera (mar\u00e7, 2017), La Ciutadella de Roses (juliol, 2017) i Casa de Cultura de Girona (octubre, 2018).<\/p>\n ***<\/p>\n Laia Ara\u00f1\u00f3 Vega (Vilanova i la Geltr\u00fa, 1980) holds a BA in Contemporary History from the Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona and a BSc in Documentation (specializing in Information and Documentation Systems) from the Universitat Oberta de Catalunya. She is currently preparing her doctoral thesis entitled El camp dels catalans d’Agde en el sistema concentracionari franc\u00e8s (1939-1940)<\/em> (The Agde camp for Catalans in the French concentration system (1939-1940)<\/em>). She works at the Fundaci\u00f3 Carles Pi i Sunyer Archive in Barcelona, a centre specializing in studies on the Spanish Civil War and the post-war period in Catalonia, and in the Catalan exile of 1939. She\u2019s been the editor of La Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica que vaig veure<\/em> (1931)<\/em> (Fundaci\u00f3 Carles Pi i Sunyer, Barcelona, 2009) and the digital edition of the presentations: Barcelona, 1938. Capital de tres governs. Pol\u00edtica i cultura<\/em> (Fundaci\u00f3 Carles Pi i Sunyer, Barcelona, 2009). In digital format, she has published L\u2019ajut als exiliats i refugiats catalans a Fran\u00e7a despr\u00e9s de la segona guerra mundial: la tasca del govern Irla (1945-1948)<\/em> (Fundaci\u00f3 Carles Pi i Sunyer, Barcelona, 2010). In collaboration with Francesc Vilanova, she has published “Cartes de Salvador Sarr\u00e0 Serravinyals a Carles Pi i Sunyer” and “Una cara de la vict\u00f2ria franquista: peticions dels ven\u00e7uts i respostes del poder”, published in the history journal Arraona<\/em>, n\u00ba 30, 2006, and Un mundo en guerra. Cr\u00f3nicas espa\u00f1olas de la Segunda Guerra Mundial<\/em> (Destino, Barcelona, 2008). And with Mireia Capdevila Topografia de la destrucci\u00f3. Els bombardeigs de Barcelona durant la guerra civil (1936-1936)<\/em> (Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2019). She has undertaken research and documentation work for the exhibitions “Blas Infante. \u00c0nima d\u2019Andalusia” (Museu d\u2019Hist\u00f2ria de Catalunya, 2003), “Els afusellats al camp de la Bota” (Museu del Vi-Museu de Vilafranca del Pened\u00e8s, 2005) and “Camp d\u2019Agde” in the exhibition on the republican camp in southern France in the Semaine Internationale de l’Exil et de la m\u00e9moire<\/em> (Agde, 2019). She curated the travelling exhibition: “Vides errants. Postguerres i exilis dels germans Pi i Sunyer” (Museu Memorial de l\u2019Exili-La Jonquera (March, 2017), La Ciutadella de Roses (July, 2017) and at Casa de Cultura de Girona (October, 2018).<\/p>\n <\/p>\n Jeremy Buck i Gili<\/a><\/strong><\/p>\n Jeremy Buck i Gili (Brussel\u00b7les, 20-06-1986) \u00e9s llicenciat en Antropologia social i cultural (UAB) i en filologia francesa (UAB), i graduat en Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i de l’Administraci\u00f3 (UPF). Despr\u00e9s d’aquestes formacions inicials, obtingu\u00e9 el t\u00edtol de m\u00e0ster en antropologia a la Universitat de Barcelona (UB), despr\u00e9s de defensar una tesina sobre el rol de la burgesia catalana a la transici\u00f3 espanyola, enfocant el cas de la gauche divine a partir de l’estudi d’hist\u00f2ries de vida. Actualment, segueix formant-se abans de comen\u00e7ar una recerca m\u00e9s profunda sobre el tema.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n C\u00e8lia Ca\u00f1ellas Juli\u00e0<\/a><\/b><\/strong><\/p>\n <\/p>\n C\u00e8lia Ca\u00f1ellas Juli\u00e0 (Barcelona, 1948) es doctor\u00e0 en Hist\u00f2ria per la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona amb una tesi sobre la Pol\u00edtica cultural de l\u2019Ajuntament de Barcelona (1916-1929). Ha exercit la doc\u00e8ncia a diversos instituts de secund\u00e0ria des de 1977 i ha participat en diverses experi\u00e8ncies d\u2019aplicaci\u00f3 de fonts orals a les aules, per la qual cosa li va ser atorgat, conjuntament amb Montserrat Gaya, el premi Leandre Colomer d\u2019Hist\u00f2ria de Catalunya en la seva edici\u00f3 inicial, i ha format part del col\u00b7lectiu Historaula. Ha compaginat la doc\u00e8ncia amb tasques de recerca realitzades en equip de treball amb Rosa Tor\u00e1n sobre diferents aspectes de la vida pol\u00edtica, social i corporativa barcelonina que els van ser reconegudes amb el Premi Ciutat de Barcelona l\u2019any 1988. Aquests estudis han sigut publicats en els llibres La pol\u00edtica escolar de l\u2019Ajuntament de Barcelona<\/em> (1982), El Col\u00b7legi de metges de Barcelona i la societat catalana del seu temps<\/em> (1994), El personal pol\u00edtic de l\u2019Ajuntament de Barcelona<\/em> (1996) i la col\u00b7laboraci\u00f3 en la Hist\u00f2ria de la pres\u00f3 Model de Barcelona<\/em> (2000). El seu inter\u00e8s per les actituds i la participaci\u00f3 pol\u00edtica de les dones en els anys de la segona rep\u00fablica i la guerra civil ha quallat en la publicaci\u00f3 d\u2019una biografia de Dolors Piera, mestra i pol\u00edtica exiliada<\/em> (2003), realitzada tamb\u00e9 en equip amb Rosa Tor\u00e1n, i guardonada amb el premi Leonor Serrano d\u2019Hist\u00f2ria de l\u2019educaci\u00f3 l\u2019any 2002. <\/p>\n Des de la jubilaci\u00f3 de la doc\u00e8ncia ha repr\u00e8s la recerca sobre el passat de les escoles barcelonines amb la publicaci\u00f3 de L\u2019escola Dolors Monserd\u00e0-Santa Pau. L\u2019evoluci\u00f3 del concepte d\u2019escola p\u00fablica<\/em>, IME, Barcelona 2010 i la comunicaci\u00f3 \u00abL\u2019ensenyament: estat de la q\u00fcesti\u00f3\u00bb a La Segona Rep\u00fablica; balan\u00e7 historiogr\u00e0fic des dels estudis locals<\/em>, coordinat per Ramon Arnabat, Oscar Jan\u00e9 i Carles Santacana. Afers<\/em>, 2019, p.241-282. I conjuntament amb Rosa Toran han publicat Els governs de la ciutat de Barcelona: 1875-1930: eleccions, partits i regidors: diccionari biogr\u00e0fic<\/em>. Ajuntament de Barcelona, 2013; \u00abLa gesti\u00f3 escolar a Barcelona (1900-1036). Iniciatives i limitacions de les institucions catalanes\u00bb a Recerques: Hist\u00f2ria, economia i cultura<\/em>, 66, 2013, p. 61-90 i el llibre Escolaritzar Barcelona. L’ensenyament p\u00fablic a la ciutat, 1900-1979<\/em>. MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura. 2020. Barcelona. <\/p>\n Sobre hist\u00f2ria de les dones: \u00abMujeres y anticlericanismo a inicios del siglo XX: las manifestaciones femeninas de 1910 en Barcelona \u00bb a Revoluciones en femenino: escenarios entre el siglo XVIII y la actualidad<\/em>. Icaria, 2014. p. 55-68 i, conjuntament amb Rosa Toran, \u00abUn 8 de mar\u00e7 en pau i dos en guerra. Barcelona, 1936-1938\u00bb, L\u2019Aven\u00e7<\/em>, 455, 2019, p. 36-47; i \u00abDones del PSUC en temps de guerra (1936-1939)\u00bb, Segle XX: revista catalana d’hist\u00f2ria<\/em>, 2020, 13, p. 33-50.<\/p>\n <\/p>\n Margarida Colomer<\/a><\/strong><\/p>\n Margarida Colomer i Rovira va n\u00e9ixer al carrer Maria Vidal de Vilassar de Mar el 1944. \u00c9s llicenciada en Hist\u00f2ria i Geografia per la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, i professora de Ci\u00e8ncies Socials a l\u2019ensenyan\u00e7a secund\u00e0ria, ara jubilada. Aquesta activitat com a professora de Ci\u00e8ncies Socials li va valdre, l\u2019octubre de 2003, el Premi Memorial Estrella Casas i Costa, atorgat per Institut de Ci\u00e8ncies Socials de l\u2019Educaci\u00f3 de la Universitat de Barcelona i la Fundaci\u00f3 Estrella Casas i Costa- Manuel Par\u00e9s i Maicas.<\/p>\n Ha publicat, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb altres autors, El Maresme, diversitat i contrast<\/em> (Ed Aixernador, 1985), Diccionari Biogr\u00e0fic el Moviment Obrer als Pa\u00efsos Catalans<\/em> (Ed. Universitat de Barcelona i Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat, coordinat per Pelai Pag\u00e8s), Imatges 1936-1939. La Guerra Civil al Maresme<\/em> (Ed. El Punt, director de l\u2019obra Joan Villarroya i Font). \u00c9s autora de Cooperativisme i Moviment Obrer. L\u2019exemple de la Cooperativa del Vidre de Matar\u00f3, 1920-1944<\/em> (Ed. Altafulla, 1986), Guerra Civil i Revoluci\u00f3 a Argentona 1936-1939<\/em> (Ed. L\u2019Aixernador, 1990), El Pla d\u2019en Boet<\/em> (Ed. Departament de Benestar Social, 1995), Josep Calvet i M\u00f3ra. La traject\u00f2ria d\u2019un rabassaire argenton\u00ed. 1891-1950<\/em> (Ed. Ajuntament d\u2019Argentona, 1996), Guerra Civil a Matar\u00f3. 1936-1939<\/em> (Edicions de l\u2019Abadia de Montserrat, 2006), Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. La lluita per retornar les llibertats democr\u00e0tiques al Matar\u00f3 de la postguerra<\/em> (Ed. Fundaci\u00f3 Nous Horitzons. 2007), La Postguerra a Matar\u00f3.1939-1952<\/em> (Edicions de l\u2019Abadia de Montserrat, 2013).<\/p>\n Ha escrit diversos articles d\u2019hist\u00f2ria a revistes de la comarca del Maresme, a L\u2019Aven\u00e7<\/em>, a Anthropos<\/em>, revista de la UGT i diverses revistes de Matar\u00f3. Actualment col\u00b7labora de manera regular a la revista Fonts del Centre d\u2019Estudis Argentonins<\/em>, La Cooperaci\u00f3 Catalana<\/em> de la Fundaci\u00f3 Roca i Gal\u00e8s. Tamb\u00e9 col\u00b7labora en un programa de Matar\u00f3-r\u00e0dio i altres projectes relatius a la mem\u00f2ria hist\u00f2rica de Matar\u00f3 i Argentona.<\/p>\n <\/p>\n Vicent Cremades<\/a><\/strong><\/p>\n Vicente Cremades i Arlandis (Bellreguard, La Safor, Pa\u00eds Valenci\u00e0, 1947). Va acabar els estudis de Filosofia i Teologia en el Seminari Metropolit\u00e0 de Montcada Val\u00e8ncia), l’any 1970. Durant el curs 1970-1971 va comen\u00e7ar Sociologia a la Universitat de Paris V, on va col\u00b7laborar amb la “Ligue Internationale de l\u00b4enseignement” i va fer un treball de ensenyament entre els emigrants espanyols. Els estudis de Sociologia amb l’especialitat d’economia els va continuar durant els cursos 1971-1976 en la Universitat Johan Wolfgang Goethe de Frankfurt am Main. A m\u00e9s va continuar treballant amb els emigrants i va participar amb estudis d’investigaci\u00f3 sociol\u00f2gica per l’ajuntament de Frankfurt amb la soci\u00f2loga Maria Borris sobre els emigrant en la ciutat de Frankfurt i la seua \u00e0rea metropolitana. Va comen\u00e7ar la tesis de llicenciatura sobre “El Pa\u00eds Valenci\u00e0: canvi i classes social. L’estructura de classes i el pas de una societat agr\u00e0ria a una societat industrial i de serveis”. Durant els anys 1973-1975, va impartir classes en la Universitat Popular de la ciutat de Frankfurt. De 1986 a1992, va estudiar dret (Especialitat Dret d’empresa) a la Universitat de Val\u00e8ncia, i durant els cursos 1994-1996 va realitzar els cr\u00e8dits per fer el doctorat en fiscalitat internacional en el departament de Economia Aplicada, secci\u00f3 Hisenda P\u00fablica de la Universitat de Val\u00e8ncia. En 1983 va publicar un cap\u00edtol sobre “La formaci\u00f3 social en la comarca de la Safor” en el Llibre de la Safor<\/em>, i des de 1994-1999 va participar en la secretaria de la revista Espai Obert<\/em>. Revista d’assaig i investigaci\u00f3 sobre les Comarques Centrals Valencianes”. Des del curs 1999 fins al curs 2008 va donar classes en la UNED en les mat\u00e8ries de Dret d’empresa i d’economia internacional, classes que va deixar per poder comen\u00e7ar el m\u00e0ster Interuniversitari en Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia.<\/p>\n Durant els cursos 2009-2011, va estudiar el citat m\u00e0ster especialitzant-se en la Transici\u00f3 i la Consolidaci\u00f3 de la Democr\u00e0cia. El m\u00e0ster el va cursar a la Universitat de Val\u00e8ncia, dins del Departament d\u2019Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia, i tamb\u00e9 a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. L’obra del treball final del m\u00e0ster du com a t\u00edtol L\u2019esgl\u00e9sia en la transici\u00f3. El fet nacional al pa\u00eds valenci\u00e0: la revista sa\u00f3 (1976-1983)<\/em> i va ser publicada l’any 2013 a l’Editorial Riu Blanc de Oliva. L’any 2013 tamb\u00e9 va publicar a la mateixa editorial el llibre La Transici\u00f3 democr\u00e0tica: mirades i testimonis<\/em> amb la coordinaci\u00f3 de Jes\u00fas Eduard Alonso i L\u00f3pez.<\/p>\n En la actualitat est\u00e0 investigant sobre la hist\u00f2ria de la transici\u00f3 de la dictadura a la democr\u00e0cia a Gandia (1973-1983) i preparant el doctorat sobre el tema dels partits republicans i la Transici\u00f3. <\/p>\n ***<\/p>\n Vicent Cremades Arlandis (Bellreguard, La Safor, Pa\u00eds Valenci\u00e0, 1947). I studied philosophy and theology at the Metropolitan Seminary of Montcada (Valencia) expire in 1970. During the 1970-1971 year began Sociology at the Universityof Paris V, where I collaborated with the “Ligue Internationale de l’enseignement” and took a job as teacher from Spanish emigrants. I continued during 1971-1976 inJohan Wolfgang Goethe University of Frankfurt a. Main Sociology studies. Also continued to work with migrants and participated in sociological research studies sponsored by the City of Frankfurtsociologist Maria Borris on migrants in the city of Frankfurtand its metropolitan area. I started the thesis on “El Pa\u00eds Valenciano: change and social classes. The class structure and the transition from an agrarian to an industrial society and services.” During the years 1973-1975, I taught courses at People’s Universityof Frankfurt. From 1986 to 1992, I studied Law (major companies) at the University of Valencia, and during 1994-1996 did credit courses for a doctorate in international taxation in the Department of Applied Economics, Public Finance Section of the Universityof Valencia. In 1983 I published a chapter on “social formation in the region of the Safor” in the Book of Safor<\/em>, and from 1994-1999 took part in the secretariat of the journal Espai Obert<\/em>, Journal of Research and testing on the Valencian Central Districts. Since the academic year 1999 until 2008 I taught at the UNED in the areas of corporate law and international economics courses that. I left to start the Interuniversity Masters in Contemporary History.<\/p>\n During the years 2009-2011, I studied the master specialized in the Transition and Consolidation of Democracy. The master was at the Universityof Valencia, within the Department of Contemporary History, and the Autonomous University of Barcelona . The final work of the master carries the title The church in transition. The national fact in Valencia: SA\u00d3 Magazine (1976-1983)<\/em> and was published in 2013 in the Riu Blanc Publishing Oliva.The year 2013 I also published in the same publishing, publishing the Democratic Transition: sights and witness<\/em> with the coordination of Jesus Eduardo Alonso Lopez.<\/p>\n I actually am researching the history of the transition from dictatorship to democracy inCandia(1973-1983) and preparing the doctorate on the subject of the Transition and Republican parties.<\/p>\n <\/p>\n Jos\u00e9 Miguel Cuesta G\u00f3mez<\/a><\/strong><\/p>\n Jos\u00e9 Miguel Cuesta G\u00f3mez (Badalona, 1975). Llicenciat en Hist\u00f2ria Moderna i Contempor\u00e0nia (1999) per la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB), DEA en Hist\u00f2ria Comparada Social Pol\u00edtica i Cultural (2010) amb la tesina doctoral “El Moviment Ve\u00efnal a Llefi\u00e0 (Badalona” i Doctor en Hist\u00f2ria Comparada, Pol\u00edtica i Social en 2014 per la mateixa UAB. La seva tesi doctoral “El Moviment Ve\u00efnal al Barcelon\u00e8s Nord (1954-1987)” va ser defensada sota la direcci\u00f3 del professor Mart\u00ed Mar\u00edn i Corbera. La seva l\u00ednia d’investigaci\u00f3 est\u00e0 orientada a la investigaci\u00f3 del moviment popular ciutad\u00e0 desenvolupat en les tres ciutats de l’anomenat Barcelon\u00e8s Nord (Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adri\u00e0 de Bes\u00f2s) durant el franquisme i el proc\u00e9s de canvi pol\u00edtic fins arribar a ben entrat els anys vuitanta. <\/p>\n Guillermo Garc\u00eda Crespo<\/a><\/strong><\/p>\n Guillermo Garc\u00eda Crespo (Barcelona, 1976) \u00e9s doctor en Hist\u00f2ria per la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona amb la tesi Los empresarios y Europa. Las organizaciones patronales ante la adhesi\u00f3n de Espa\u00f1a a la CEE (1962-1986) <\/em>dirigida per Pere Ys\u00e0s. El seu camp de recerca se centra en l’estudi de l’associacionisme empresarial en la segona meitat del segle XX i en el proc\u00e9s de construcci\u00f3 europeu. Ha impartit seminaris en diverses universitats (UAB, Universitat de Navarra, UCM…) i participat en nombrosos congressos. L\u2019any 2014 va realitzar una estada de recerca a la Universitat Paris-8. El seu \u00faltim article, publicat al setembre de 2016 en la Revista de Estudios Europeos, \u00e9s \u00abLa integraci\u00f3n en el Mercado Com\u00fan (1962-1986): elementos para el an\u00e1lisis de la estrategia empresarial frente a Europa\u00bb. Maria Mestre i Prat de P\u00e0dua<\/a><\/strong><\/p>\n Ll<\/font>icenciada en Geografia i Hist\u00f2ria (UB), va cursar estudis de doctorat en Hist\u00f2ria Moderna i Contempor\u00e0nia (UB 1988-1990) <\/a>i s\u2019ha doctorat en Hist\u00f2ria Comparada Pol\u00edtica i Social (UAB 2019). Ha estat membre, entre d\u2019altres, del Centre d\u2019Estudis d\u2019Hist\u00f2ria Moderna \u201cPierre Vilar<\/em>\u201d i de la Asociaci\u00f3n de Historiadores Latinoamericanistas Europeos<\/em><\/a>; ha format part del programa de recerca sobre la hist\u00f2ria de l\u2019economia mar\u00edtima del Departament d\u2019Hist\u00f2ria Moderna (UB) i del programa Echanges maritimes et contacts socio-\u00e9conomiques en M\u00e9diterran\u00e9e et mers proches <\/em><\/a>de l\u2019 Institut de Recherches et d\u2019\u00c9tudes sur le Monde Arabe et Musulman \/ C.N.R.S. \/ Universit\u00e9s d\u2019Aix \u2013Marseille I & III. Ha estat coordinadora i professora de \u201cEls juliols\u201d de la UB<\/em> i tamb\u00e9 ha treballat com a assessora hist\u00f2rica i comiss\u00e0ria d\u2019exposicions de l\u2019Obra Social de la Fundaci\u00f3 \u201cLa Caixa\u201d.<\/p>\n L\u2019any 2019 va defensar la tesi doctoral dirigida pel professor Borja de Riquer i Permanyer: El primer catalanisme a les Terres de l\u2019Ebre: Francesc Mestre i No\u00e8<\/em>.<\/a> Aquesta investigaci\u00f3 est\u00e0 centrada en la figura de Francesc Mestre i No\u00e8 (Tortosa 1866-1940):<\/a> periodista, membre de la Uni\u00f3 Catalanista i de la Lliga regionalista; ma dreta d\u2019Enric Prat de la Riba (1889-1916) <\/a>i cap de Campanya de Solidaritat Catalana a les Terres de l\u2019Ebre fins 1914. Una figura de consens dins del catalanisme del S. XX i el seu home-pont entre les Terres de l\u2019Ebre, Tarragona, Barcelona i Madrid. Aquest \u00e9s, tamb\u00e9, un treball que analitza la premsa del moment com a instrument pol\u00edtic i ho fa a trav\u00e9s de dos dels peri\u00f2dics en els que Francesc Mestre hi jugar\u00e0 un paper fonamental: La Veu de Catalunya<\/em> i La Veu de Tortosa<\/em> i del que en sortir\u00e0 el llibre: EL FRANCTIRADOR Francesc Mestre i La Veu de Tortosa.<\/em> (Barcelona 2018). Tanmateix, aquest \u00e9s un treball de recerca que ens endinsa en la problem\u00e0tica d\u2019un territori -Terres de l\u2019Ebre- de les seves nissagues pol\u00edtiques i de les seves xarxes clientelars, des de la Restauraci\u00f3 fins la guerra civil.<\/p>\n Actualment i com a membre del CEDID est\u00e0 portant a terme una nova investigaci\u00f3 post-doctoral en la que aprofundeix en una d\u2019aquestes nissagues pol\u00edtiques que, traspassant la guerra civil es ressituar\u00e0 dins del primer franquisme i ens permetr\u00e0 seguir el seu fil fins la transici\u00f3 democr\u00e0tica.<\/p>\n Entre les seves publicacions hi ha que destacar una primera etapa dedicada a la investigaci\u00f3 pluridisciplin\u00e0ria dins dels camps de la hist\u00f2ria i de l\u2019arqueologia mar\u00edtima en \u00e8poca moderna i contempor\u00e0nia: Nav\u00edos particulares para el servicio del Rey. Fletes, corsarios y secuestros,1700-1750<\/em>. Historia Moderna. Historia en construcci\u00f3n.<\/u> Econom\u00eda, mentalidades y cultura<\/u>. Lleida,1999. Construcci\u00f3n naval y costes en la Real Compa\u00f1\u00eda de la Habana<\/em>. AHILA \/ The Institute of Latin American Studies, University of Liverpool. Liverpool, 1998. La <\/em>organizaci\u00f3n del astillero de la Habana durante el siglo <\/em>XVIII<\/em>. JAHRBUCH f\u00fcr Geschichte von Staat, Wirschaft und Gesellschaft Lateinamerikas<\/u>. Jala 34\/1997. Tecnolog\u00eda y adaptaci\u00f3n al medio: el astillero de La Habana<\/em>. L\u2019Espace Cara\u00efbe. Th\u00e9\u00e2tre et Enjeu des Luttes Imp\u00e9riales XVIe \u2013 XIXe Si\u00e8cle<\/u>. Bordeaux, 1996. Los catalanes y la Armada Real en la primera mitad del siglo XVIII<\/em>. Els catalans a Espanya, 1760-1914<\/u>. UB \/ Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1996.<\/em> El Marco legal en las construcciones navales de la Armada durante el siglo XVIII<\/em>. I Seminario de Historia de la Econom\u00eda Mar\u00edtima<\/u>. Universidad de Granada \/ CEHMPV. Barcelona,1995. Referencias tecnol\u00f3gicas en la construcci\u00f3n naval catalana a mediados del XVIII:<\/em> La Perla de Catalunya<\/em>\u201d. VII Simposio de Historia Econ\u00f3mica.<\/u> Cambio tecnol\u00f3gico y desarrollo econ\u00f3mico<\/u>. UAB. Bellaterra,1994. La incorporaci\u00f3 de la draga de vapor al port de Barcelona<\/em>. III Jornades d\u2019Arqueologia Industrial de Catalunya<\/u>. Sabadell, 1994.<\/p>\n ***<\/p>\n Graduated in Geography and History (University of Barcelona), coursed doctoral studies in Modern and Contemporary History (University of Barcelona 1988-1990) and PhD in Compared, Political and Social History (Autonomous University of Barcelona 2019). Has been a member of the Asociaci\u00f3n de Historiadores Latinoamericanistas Europeos<\/em> and vocal and secretary of the Junta del Centro de Estudios de Historia Moderna \u201cPierre Vilar\u201d<\/em>. Has been part of the maritime economics investigation program of the Modern History Department of the University of Barcelona and the program Echanges maritimes et contacts socio-\u00e9conomiques en M\u00e9diterran\u00e9e et mers proches <\/em>of the Institut de Recherches et d\u2019\u00c9tudes sur le Monde Arabe et Musulman \/ C.N.R.S. \/ Universit\u00e9s d\u2019Aix \u2013Marseille I & III. Has also been coordinator and professor of \u201cEls juliols de la UB<\/em>\u201d and has worked as assessor and exhibition curator for the Obra Social de Fundaci\u00f3n \u201cLa Caixa\u201d.<\/p>\n In 2019 defended the doctoral thesis directed by Professor Borja de Riquer: El primer catalanisme a les Terres de l\u2019Ebre: Francesc Mestre i No\u00e8<\/em>. This investigation focuses on the figure of Francisco Mestre y No\u00e8 (Tortosa 1866-1940) journalist, right hand of Enric Prat de la Riba (1889-1916) and chief of the campaign Solidaritat Catalana<\/em> in the region of les Terres de l\u2019Ebre<\/em> until 1914. A consensus figure in the XX century\u2019s catalanism and a man who acted as a bridge between his region and Barcelona and Madrid. This thesis goes deeper on the specific problematic that arose around in Terres de l\u2019Ebre<\/em> and its political networks from the Restauration until the civil war; a work that has opened the doors to a new post-doctoral investigation about one of these networks in the period between 1919 and 1973.<\/p>\n ***<\/p>\n Dipl\u00f4m\u00e9e en g\u00e9ographie et histoire (UB), elle a \u00e9tudi\u00e9 le doctorat en histoire moderne et contemporaine (UB 1988-1990) et est titulaire d\u2019un doctorat en histoire compar\u00e9e, politique et social (UAB 2019). Elle a \u00e9t\u00e9 membre de Asociaci\u00f3n de Historiadores Latinoamericanistas Europeos<\/em> et membre et secr\u00e9taire du Junta del Centro de Estudios de Historia Moderna \u201cPierre Vilar\u201d<\/em>. Il a particip\u00e9, entre autres, au programme de recherche sur l\u2019\u00e9conomie maritime du D\u00e9partement d\u2019Histoire Moderne (UB) et au programme Echanges maritimes et contacts socio-\u00e9conomiques en M\u00e9diterran\u00e9e et mers proches de l\u2019Institut de Recherches et d\u2019Etedes sur le Monde Arabe et Musulman \/ C.N.R.S. \/ Universit\u00e9s d\u2019Aix -Marseille I & III<\/em>. Elle a \u00e9t\u00e9 coordinatrice et professeur de \u00ab Els juliols \u00bb de l\u2019UB<\/em> et a \u00e9galement travaill\u00e9 comme conseill\u00e8re historique et commissaire d\u2019expositions de <\/em>l\u2019Obra Social de Fundaci\u00f3n \u201cLa Caixa\u201d<\/em>.<\/p>\n En 2019, il d\u00e9fend la th\u00e8se de doctorat sous la direction du professeur Borja de Riquer : Le premier catalanisme aux Terres de l\u2019Ebre <\/em>: Francesc Mestre i No\u00e8<\/em>. Cette recherche se concentre sur la figure de Francesc Mestre i No\u00e8 (Tortosa 1866-1940): journaliste, membre de Uni\u00f3 Catalanista <\/em>et de La Lliga Regionalista de Catalunya<\/em>, il \u00e9tait le bras droit d\u2019Enric Prat de la Riba (1889-1916) et le directeur de campagne de Solidaritat Catalana<\/em> aux Terres de l\u2019Ebre<\/em> – jusqu\u2019en 1914. Une figure consensuelle du catalanisme du XXe si\u00e8cle et un pont-homme entre sa r\u00e9gion, Barcelone et Madrid. Cette th\u00e8se se penche \u00e9galement sur les probl\u00e8mes sp\u00e9cifiques soulev\u00e9s dans terres de l\u2019Ebre, ainsi que dans ses r\u00e9seaux politiques de la Restauration \u00e0 la guerre civile; un travail qui a fait son chemin vers une nouvelle recherche postdoctorale sur l\u2019\u00e9tude de l\u2019un de ces r\u00e9seaux entre 1919 et 1973.<\/p>\n Jos\u00e9 Fernando Mota<\/a><\/strong><\/p>\n Magister en Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia per la UAB i diplomat en Biblioteconomia i Documentaci\u00f3 per la UB. Ha treballat sobre temes d’hist\u00f2ria local, arxiv\u00edstica, hist\u00f2ria del moviment obrer sota el franquisme i a la transici\u00f3 i, darrerament, sobre l’extrema dreta als anys trenta. Sobre hist\u00f2ria local \u00e9s coautor de Hist\u00f2ria gr\u00e0fica de la Tener\u00eda Moderna Franco-Espa\u00f1ola <\/em>(Ajuntament de Mollet del Vall\u00e8s , 1999)i autor deLa Rep\u00fablica, la guerra i el primer franquisme a Sant Cugat del Vall\u00e8s (1931-1941)<\/em> (PAM, 2001), treball que havia rebut el IV Premi Gausac d\u2019hist\u00f2ria local de Sant Cugat del Vall\u00e8s. Pel qu\u00e8 fa a les investigacions sobre hist\u00f2ria del moviment obrer, va participar a l\u2019equip de recerca del projecte “Hist\u00f2ria oral i milit\u00e0ncia sindical” de la Fundaci\u00f3 Cipriano Garc\u00eda i ha publicat sobre el tema “La reorganitzaci\u00f3 del moviment obrer al t\u00e8xtil catal\u00e0 (1960-1981)”, en: Llonch, Montserrat (ed.), Treball t\u00e8xtil a la Catalunya contempor\u00e0nia<\/em> (Pag\u00e8s, 2004); Mis manos, mi capital: els treballadors de la construcci\u00f3, les CCOO i l\u2019organitzaci\u00f3 de la protesta a la Gran Barcelona (1964-1978)<\/em> (Germania, 2010) i, en col\u00b7laboraci\u00f3, “Cuellos blancos”, de empleados a trabajadores: el movimiento sindical de banca y ahorro en Barcelona (1957-1980) <\/em>(Germania, 2013). Tamb\u00e9 ha escrit, junt amb Javier T\u00e9bar, sobre la Barcelona dels anys quaranta el llibre La muerte del esp\u00eda con bragas: falangistas, polic\u00edas, militares y agentes secretos en la Barcelona de posguerra<\/em> (Flor del Viento, 2013). Actualment investiga sobre l’extrema dreta a la Barcelona dels anys trenta, tema sobre el que ja ha publicat l’article “Precursores de la unificaci\u00f3n<\/em>: el Espa\u00f1a Club y el Voluntariado Espa\u00f1ol, una experiencia unitaria de la extrema derecha barcelonesa (1935-1936)” (Historia y pol\u00edtica<\/em>, n\u00ba 28, 2012). El resultat m\u00e9s recent de la seva investigaci\u00f3 \u00e9s el llibre<\/span> \u00a1Viva Catalu\u00f1a espa\u00f1ola!: Historia de la extrema derecha en la Barcelona republicana (1931-1936)<\/em> (PUV, 2020)<\/span>. Veure el seu web<\/a><\/span><\/p>\n <\/p>\n Jaume Mu\u00f1oz Jofre<\/a><\/strong><\/p>\n Jaume Mu\u00f1oz Jofre (Barcelona, 1990) \u00e9s doctor en Hist\u00f2ria per la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. Llicenciat en Hist\u00f2ria per la Universitat de Barcelona i m\u00e0ster en Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia per la UAB, els seus dos \u00e0mbits d’especialitzaci\u00f3 han sigut fins ara la hist\u00f2ria del socialisme a Catalunya i de la corrupci\u00f3 a Espanya. Com a fruit de la seva recerca, Mu\u00f1oz Jofre ha publicat el llibre Perseguint la llibertat. La construcci\u00f3 de l\u2019espai socialista a Catalunya, 1945-<\/i>1982<\/i> (L\u2019Aven\u00e7, 2018), en una recerca que havia merescut la Beca d\u2019Investigaci\u00f3 Ernest Lluch. Anteriorment, i en gran part com a fruit de la seva etapa com a investigador al Ca\u00f1ada Blanch Centre de la London School of Economics, va publicar La Espa\u00f1a<\/i> corrupta. Breve historia de la corrupci\u00f3n (de la Restauraci\u00f3n a nuestros d\u00edas, 1875-<\/i>2016)<\/i> (Comares, 2016). A banda d\u2019aquests dos llibres, Mu\u00f1oz Jofre ha publicat diversos articles sobre els seus dos \u00e0mbits de recerca en revistes com L’Aven\u00e7, Segle XX <\/i>o Hispania Nova<\/i>, entre d’altres.<\/p>\n <\/p>\n Jordi Rabassa Massons<\/a><\/strong><\/p>\n Jordi Rabassa Massons (Barcelona, 1974) \u00e9s llicenciat en Hist\u00f2ria per la Universitat de Barcelona en l\u2019especialitat de Contempor\u00e0nia. Disposa del t\u00edtol de Suficiencia Investigadora i del Diploma d’Estudis Avan\u00e7ats (2003). Va defensar el treball de recerca de Tercer Cicle M\u00f3n Contemporani centrat en la biografia del Conseller de la Generalitat Republicana Josep Denc\u00e0s. Forma part del Centre d’Estudis Ignasi Igl\u00e9sias (CEII), integrat en la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) i \u00e9s membre del Consell de Redacci\u00f3 de la revista del primer, Finestrelles, on ha publicat diversos articles. Precisament la seva primera monografia se centr\u00e0 en l’\u00e0mbit de la hist\u00f2ria pol\u00edtica de Barcelona i port\u00e0 per t\u00edtol Josep Cararach i Maur\u00ed. L’\u00e8poca de la construcci\u00f3 del Sant Andreu Contemporani<\/em> (CEII, 2004). Posteriorment public\u00e0 Josep Denc\u00e0s i Puigdollers. El nacionalisme radical a la Generalitat<\/em> (Dalmau, 2006), fruit del treball de recerca esmentat. L’any 2009 public\u00e0 el llibre Sant Andreu i La Sagrera. Com era i com \u00e9s<\/em>, del que n’\u00e9s coautor. Ha col\u00b7laborat amb diversos articles a les encicl\u00f2pedies Hist\u00f2ria de Barcelona<\/em> (Gran Enciclop\u00e8dia Catalana, 2000), La Guerra Civil a Catalunya<\/em> (Edicions 62, 2007) i La Transici\u00f3 a Catalunya<\/em> (Edicions 62, 2007), aix\u00ed com en llibres com La Setmana Tr\u00e0gica. Motius i Fets<\/em> (Institut Ramon Muntaner i Ajuntament de Barcelona, 2011). \u00c9s coautor de diversos llibres d\u2019hist\u00f2ria local i de l’avant-projecte de Museu Hist\u00f3rico-Social de La Maquinista Terrestre i Mar\u00edtima. En l’\u00e0mbit de la mem\u00f2ria oral ha format part de l\u2019equip de coordinaci\u00f3 del projecte “Retrats per a la mem\u00f2ria. La lluita antifranquista a Sant Andreu (1939-1982)”<\/a> (Institut Ramon Muntaner i CEII), del que se’n van fer diverses exposicions i s\u2019ha editat un llibre amb el mateix nom (Desembre 2011). Ha publicat diversos articles en revistes d’Hist\u00f2ria com El Contemporani<\/em> o Plecs d’Hist\u00f2ria Local<\/em>, i del moviment ve\u00efnal com La Veu del Carrer<\/em>, Tot Sagrera<\/em> o Sant Andreu de Cap a Peus<\/em>, de la que va ser redactor en cap entre els anys 1999 i 2001.<\/p>\n <\/p>\n Elena R\u00e0fols i Yuste<\/a><\/strong><\/p>\n Llicenciada en Hist\u00f2ria (Universitat de Barcelona). Curs de Postgrau d\u2019especialitzaci\u00f3 El Franquisme (2005, CEFID-MHC). Formo part d\u2019un grup de recerca que des de 2003 est\u00e0 realitzant una investigaci\u00f3 sobre les institucions de protecci\u00f3 de menors franquistes. El Memorial Democr\u00e0tic (Generalitat de Catalunya) ens ha atorgat ajuts (2005-2009) per desenvolupar els projectes: “Les institucions de protecci\u00f3 de menors i ben\u00e8fiques: els centres de menors femenins de Barcelona i prov\u00edncia (1939-1959)” [In\u00e8dit]; entrevistes a testimonis; documental “Darrere la finestra. Vida quotidiana als centres de menors franquistes” (R. Mamblona, 2006); web sobre la inf\u00e0ncia tutelada durant el franquisme<\/a> i exposici\u00f3 itinerant “Inf\u00e0ncia Robada. La protecci\u00f3 de menors en el franquisme”. Realitzo confer\u00e8ncies sobre inf\u00e0ncia tutelada i dones (Segona Rep\u00fablica, Guerra Civil i Franquisme); col\u00b7laboro en mitjans de comunicaci\u00f3 d\u2019\u00e0mbit local. Cofundadora de dues associacions de difusi\u00f3 hist\u00f2rica i recerca, respectivament. Coorganitzadora de jornades i confer\u00e8ncies. *** <\/p>\n
\nHa participat en diversos congressos mitjan\u00e7ant l’enviament de comunicacions aix\u00ed com a diverses publicacions, destacant \u201cImmigraci\u00f3 i moviment ve\u00efnal a Llefi\u00e0: m\u00e9s hist\u00f2ria de la que us penseu\u201d, Carrer dels Arbres<\/em>, 3era. \u00c8poca, n\u00fam. 19 (desembre 2008), p. 97\u2010108; \u201cEl papel de las organizaciones pol\u00edticas en el movimiento vecinal del barrio de Llefi\u00e0 (Badalona)\u201d a QUIROSA\u2010CHEYROUZE, Rafael; NAVARRO, Luis Carlos i FERN\u00c1NDEZ, M\u00f3nica (coords): V Congreso Internacional Historia de la Transici\u00f3n en Espa\u00f1a Las organizaciones pol\u00edticas. Universidad de Almer\u00eda, Almer\u00eda, Servicio de Publicaciones, 2011, p. 57\u201072; \u201cEl moviment ve\u00efnal i la seva capacitat de millorar les condicions de vida col\u2022lectives d’un barri: el cas de Llefi\u00e0 (Badalona)\u201d a ARNABAT MATA, Ram\u00f3n i SANTESMASES i OLL\u00c9, Josep (dirs.): 1960\u20101980. Transicions i canvis a les terres de parla catalana<\/em>, Actes del VIII Congr\u00e9s de la CCEPC. Barcelona i Cornell\u00e0 de Llobregat, 10,11 i 12 de novembre de 2011, Publicacions de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, Institut Ramon Muntaner i Cosset\u00e0nia Edicions, Valls, 2012; \u201cLa lucha por la hegemon\u00eda pol\u00edtica en un movimiento popular: las asociaciones de vecinos en el Barcelon\u00e8s Nord (1969\u20101986)\u201d a Claves del mundo contempor\u00e1neo. Debate e investigaci\u00f3n<\/em>. Actas del XI Congreso de la Asociaci\u00f3n de Historia Contempor\u00e1nea, Editorial Comares S.L., Granada, 2013; \u201cEquipaments b\u00e0sics, llibertats democr\u00e0tiques i transformaci\u00f3 social. El moviment ve\u00efnal al Barcelon\u00e8s Nord a finals de la dictadura\u201d a MOLINERO, Carme i T\u00c9BAR, Javier: VIII Trobada Internacional d’Investigadors del Franquisme<\/em>. Barcelona 21, 22 de novembre de 2013, CEFID\u2010UAB, Fundaci\u00f3 Ciprinao Garc\u00eda, Red de Archivos Hist\u00f3ricos de CCOO i Diputaci\u00f3 de Barcelona, 2013 i \u201cEl Moviment Nacional per la Reforma Urbana a Brasil. Una perspectiva comparada\u201d a MAR\u00cdN CORBERA, Mart\u00ed; DOM\u00c8NECH SAMPERE, Xavier; MART\u00cdNEZ I MUNTADA, Ricard (eds.): III International Conference Strikes and Social Conflicts<\/em>: Combined historical approaches to conflict. Proceedings, Barcelona, CEFID\u2010UAB, 2016, p. 279\u2010288.
\nVa participar al Comit\u00e8 Cient\u00edfic del III International Conference Strikes & Social Conflicts<\/em>. Aproximacions hist\u00f2riques combinades a la conflictivitat, Barcelona, 16 a 19 de juny de2015 i tamb\u00e9 ha col\u2022laborat amb el \u201cPrograma Arg\u00f3” (programa de transici\u00f3 a la secundaria i la universitat en treballs de recerca), organitzat per l’Institut de Ci\u00e8ncies de l’ Educaci\u00f3 (ICE) i la UAB. Va ser un dels fundadors de l’Arxiu Hist\u00f2ric de Llefi\u00e0 (Badalona), entitat ciutadana dedicada a recuperar i difondre la hist\u00f2ria de l’esmentat barri.<\/p>\n
\n <\/p>\n
\nAssessorament hist\u00f2ric: Les dones de Montcada i Reixac i els moviments socials<\/em>, Ajuntament de Montcada i Reixac, 2007.
\nPublicacions:
\nR\u00e0fols Yuste, E.; Verd\u00fa Guinot, M. \u201cLa construcci\u00f3 repressora franquista. Les dones i la inf\u00e0ncia com a eines socialitzadores\u201d a Sabem fer i fem saber<\/em>, Barcelona, Xarxa Feminista, 2007.
\nE. R\u00e0fols Yuste, M. Verd\u00fa Guinot y N. G. R\u00e0fols. \u201cLa construcci\u00f3n represora franquista: las mujeres y la infancia como elementos de socializaci\u00f3n\u201d a Encarnaci\u00f3n Barranquero Texeira (ed.). Mujeres en la Guerra Civil y el Franquismo: violencia, silencio y memoria de los tiempos dif\u00edciles<\/em>, Diputaci\u00f3n de M\u00e1laga – AEHM – Universidad de M\u00e1laga, 2010.
\nComunicacions publicades:
\n\u201cEl Patronato de Protecci\u00f3n a la Mujer (1942-1952): \u00bfProtecci\u00f3 o reclusi\u00f3?\u201d a Sobrequ\u00e9s, J; Molinero, C.; Sala. M. Congr\u00e9s els Camps de Concentraci\u00f3 i el m\u00f3n penitenciari a Espanya durant la guerra civil i el franquisme<\/em>, Barcelona, Cr\u00edtica, 2003.
\nEn coautoria:
\n\u201cLas instituciones de protecci\u00f3n de menores y ben\u00e9ficas: Centros de menores femeninos de Barcelona y provincia (1939\u20131959) a VI Encuentro de Investigadores sobre el Franquismo<\/em>, Zaragoza, Fundaci\u00f3n Sindicalismo y Cultura. CC.OO. Arag\u00f3n, 2006.
\n\u201cEl control social de la infancia durante el franquismo: La Obra de Protecci\u00f3n de Menores\u201d. DVD incl\u00f2s a Fuentes, M. C.; Contreras, J.; L\u00f3pez, P. (eds.), Actas II Encuentro de J\u00f3venes Investigadores en Hist\u00f2ria Contempor\u00e1nea<\/em>, Universidad de Granada, 2010.
\nEn edici\u00f3:
\n\u201cLa maternitat i la primera inf\u00e0ncia en el franquisme sota el control de l\u2019Obra de Protecci\u00f3 de Menors\u201d a La dictadura franquista: la institucionalitzaci\u00f3 d\u2019un r\u00e8gim<\/em>, Barcelona, CEHI \u2013 Pavell\u00f3 de la Rep\u00fablica \u2013 UB, 2010.<\/p>\n
\nDegree in History by University of Barcelona. Postgraduate specialization Course \u201cThe Francoism\u201d (2005, CEFID-MHC). I belong to a research group which since 2003 is conducting an inquiry about Franco\u2019s minor protection institutions. The following projects have been developed thanks to Democratic Memorial\u2019s (Government of Catalonia) grants (2005-2009): \u201cLes institucions de protecci\u00f3 de menors i ben\u00e8fiques: els centres de menors femenins de Barcelona i prov\u00edncia (1939-1959)\u201d (Minor protection and charities institutions: the centers of female minor in Barcelona and province (1939-1959)) [unpublished]; interviews witnesses, documentary \u201cDarrere la finestra. Vida quotidiana als centres de menors franquistes\u201d (Behind the window. Daily life in Franco\u2019s minor centers), (R. Mamblona, 2006); website<\/a> and exhibition \u201cInf\u00e0ncia Robada. La protecci\u00f3 de menors en el franquisme\u201d (Stolen Childhood. The protection of children in Francoism. Lectures on children under supervision and women (Second Republic, Civil War and Francoism); Collaborates with local media. Co-founder of two associations of diffusion and historical research, respectively. Co-organizer of workshops and conferences.
\nGiving Historical advice: Les dones de Montcada i Reixac i els moviments socials<\/em> (Women of Montcada i Reixac and social movements<\/em>). City of Montcada i Reixac, 2007.
\nPublications:
\nRafols Yuste, E., Verd\u00fa Guinot, M. \u201cLa construcci\u00f3 repressora franquista. Les dones i la inf\u00e0ncia com a eines socialitzadores\u201d (The Francoism repressive construction. The women and children as a socializing tool). Sabem fer i fem saber<\/em>, Barcelona: Xarxa Feminista, 2007.
\nE. R\u00e0fols Yuste, M. Verd\u00fa Guinot y N. G. R\u00e0fols. \u201cLa construcci\u00f3n represora franquista: las mujeres y la infancia como elementos de socializaci\u00f3n\u201d (The Francoism repressive construction: women and childhood as socializacion parts). Encarnaci\u00f3n Barranquero Texeira (ed.). Mujeres en la Guerra Civil y el Franquismo: violencia, silencio y memoria de los tiempos dif\u00edciles<\/em> (Women in the Civil War and in the Francoism: violence, silence and memory of the difficult time<\/em>s). Diputaci\u00f3n de M\u00e1laga – AEHM – Universidad de M\u00e1laga, 2010
\nPapers published:
\n\u201cEl Patronato de Protecci\u00f3n a la Mujer (1942-1952): \u00bfProtecci\u00f3 o reclusi\u00f3?\u201d (The Trust Protection for Women (1942-1952): Protection or seclusion?). Sobrequ\u00e9s, J, Miller, C.; room. M. Congr\u00e9s els Camps de Concentraci\u00f3 i el m\u00f3n penitenciari a Espanya durant la guerra civil i el franquisme<\/em>. Barcelona: Cr\u00edtica, 2003.
\nIn co-authorship:
\n\u201cLas instituciones de protecci\u00f3n de menores y ben\u00e9ficas: Centros de menores femeninos de Barcelona y provincia (1939\u20131959)\u201d (The institutions of minor protection and charities: minor female\u2019s Centers of Barcelona and province (1939-1959)) VI Encuentro de Investigadores sobre el Franquismo<\/em>, Zaragoza: Fundaci\u00f3n Sindicalismo y Cultura. CC.OO. Arag\u00f3n, 2006.
\n\u201cEl control social de la infancia durante el franquismo: La Obra de Protecci\u00f3n de Menores\u201d (The social control of children during francoism: The Protecci\u00f3n de Menores\u2019 Work). DVD included in Fuentes, M. C.; Contreras, J.; L\u00f3pez, P. (eds.), Actas II Encuentro de J\u00f3venes Investigadores en Hist\u00f2ria Contempor\u00e1nea<\/em>, Universidad de Granada, 2010.
\nAt issue:
\n\u201cLa maternitat i la primera inf\u00e0ncia en el franquisme sota el control de l\u2019Obra de Protecci\u00f3 de Menors\u201d (Motherhood and childhood in Francoism under the control of Obra de Protecci\u00f3 de Menors “. La dictadura franquista: la institucionalitzaci\u00f3 d\u2019un r\u00e8gim<\/em>. Barcelona: CEHI \u2013 Pavell\u00f3 de la Rep\u00fablica \u2013 UB, 2010.<\/p>\n