{"id":1853,"date":"2014-02-12T13:29:11","date_gmt":"2014-02-12T13:29:11","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2014-2\/"},"modified":"2022-12-14T07:29:32","modified_gmt":"2022-12-14T07:29:32","slug":"2014-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2014-2\/","title":{"rendered":"2014"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>
\n

Eul\u00e0lia P\u00e9rez (dir.), Mireia Capdevila, Aram Monfort i Francesc Vilanova, Barcelona en Postguerra 1939-1945. 75 anys de l’ocupaci\u00f3 de les tropes franquistes a Barcelona<\/em>, El Papiol, Barcelona, Efad\u00f3s, 2014.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest llibre culmina el projecte organitzat per l\u2019Arxiu Municipal de Barcelona i la Fundaci\u00f3 Carles Pi i Sunyer: \u00abBarcelona postguerra (1939-1945)\u00bb. Gr\u00e0cies al  treball realitzat per consumats especialistes en la mat\u00e8ria, l\u2019obra explica els canvis radicals als que va ser sotmesa la ciutat de Barcelona despr\u00e9s de l\u2019ocupaci\u00f3 franquista del 26 de gener de 1939. Castigada per tres anys de viol\u00e8ncia i bombardejos, els seus habitants van descobrir que la \u201cliberaci\u00f3n\u201d fou l\u2019inici d\u2019un llarg malson carregat de repressi\u00f3, depuracions, restriccions, espanyolitzaci\u00f3 i sotmetiment a l\u2019alian\u00e7a forjada entre franquistes i Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica. Amb gran rigor hist\u00f2ric, contund\u00e8ncia gr\u00e0fica i voluntat pedag\u00f2gica, s\u00f3n analitzats els assumptes que van determinar l\u2019esdevenidor de la ciutat durant els primers cinc anys de mandat de l\u2019alcalde Miguel Mateu i Pla. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Manuel Aznar, Jos\u00e9 Ram\u00f3n L\u00f3pez, Francisca Montiel, Juan Rodr\u00edguez (coords.), El exilio republicano de 1939: viajes y retornos<\/em>, Sevilla, Renacimiento, 2014.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

  Coincidint amb la commemoraci\u00f3 del 75\u00e8 aniversari de l\u2019inici de l\u2019exili republic\u00e0 espanyol, el Grup d\u2019Estudis de l\u2019Exili Literari (GEXEL) ha volgut reflexionar sobre els seus viatges i retorns com nom\u00e9s pot fer-se amb recerques d\u2019entitat: col\u2022lectivament. Esther L\u00e1zaro, Behjat Mahdavi, Juan Rodr\u00edguez, Fernando Valls, Mario Mart\u00edn, Mar\u00eda Teresa Gonz\u00e1lez, Fernando Larraz, Francisca Montiel, Neus Samblancat, Jos\u00e9 Ram\u00f3n L\u00f3pez, Yasmina Yousfi, Mar Trallero, Max Hidalgo i Manuel Aznar s\u00f3n els i les autores vinculades al CEFID participants en aquesta obre col\u2022lectiva. Al llibre s\u2019estudien les traject\u00f2ries vitals i l\u2019obra d\u2019aquells que van visitar Espanya per continuar amb els seus treballs als pa\u00efsos en qu\u00e8 havien estat acollits a l\u2019inici dels seus desterraments; les d\u2019aquells que mai retornaren i anticiparen llurs esperances de retorn i llurs escrits; les d\u2019aquells que retornaren difinitivament en algun moment de llarg franquisme, i dels qui tornaren a la seva fi: viatges i retorns que configuren les dues parts en qu\u00e8 s\u2019estructura aquest llibre.<\/p>\n\n\n\n

Acc\u00e9s a l’\u00edndex<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Cristina Perales Garc\u00eda, Premsa i autodeterminaci\u00f3: Catalunya i Euskadi dins l\u2019Espanya de la Transici\u00f3<\/em>., Editorial UOC, 2014.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En tant que institucions socials, els mitjans de comunicaci\u00f3, a l\u2019hora d\u2019opinar i informar sobre els conflictes nacionals, ofereixen un discurs pol\u00edtic que influeix en el desenvolupament dels fets sobre els quals parlen. El llibre ve acompanyat d\u2019un marc te\u00f2ric que permet definir de manera operativa els conceptes de naci\u00f3, nacionalisme i autodeterminaci\u00f3 dins una etapa decisiva per a la conformaci\u00f3 de l\u2019actual Estat de les autonomies (1975-1979). S\u2019hi estudia el paper dels diaris i, en concret, el seu discurs pol\u00edtic a l\u2019hora de construir identitats. S\u2019hi proposa una an\u00e0lisi seguint l\u2019enfocament te\u00f2ric de l\u2019an\u00e0lisi cr\u00edtica del discurs (ACD). S\u2019hi analitzen les peces d\u2019opini\u00f3 (editorials i columnes) que tracten sobre l\u2019encaix catal\u00e0 i basc que projectaven diaris espanyols, catalans i bascos en aquell moment. En definitiva, el llibre proposa una metodologia anal\u00edtica i se n\u2019ofereixen els resultats. Per la seva aproximaci\u00f3 te\u00f2rica i la seva proposta anal\u00edtica, aquest manual \u00e9s una eina \u00fatil per als estudiosos del discurs period\u00edstic, aix\u00ed com per a aquelles persones interessades en la contribuci\u00f3 que tenen els mitjans en la construcci\u00f3 d\u2019identitats pol\u00edtiques.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

M\u00f3nica Fern\u00e1ndez Amador i Rafael Quirosa-Cheyrouze (eds.), Miradas al pasado reciente: De la II Rep\u00fablica a la Transici\u00f3n<\/em>, Almer\u00eda, Universidad de Almer\u00eda, 2014.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest volum recull una s\u00e8rie de treballs elaborats per investigadors del Grup \u201cEstudios del Tiempo Presente\u201d, en el marc de les activitats desenvolupades a la Universidad de Almer\u00eda. Aix\u00ed, els 24 cap\u00edtols que composen el llibre tracten des d\u2019aspectes diversos ka hist\u00f2ria espanyola del segle XX i estan organitzats en tres blocs: les etapes de la II Rep\u00fablica i la Guerra Civil, els anys de la dictadura franquista i el per\u00edode de la Transici\u00f3. El cap\u00edtol d\u2019Antonio C\u00e9sar Moreno Cantano, \u201cVencedores y vencidos. Las exposiciones franquistas sobre armamento enemigo durante la guerra civil\u201d (pp. 149-167) aborda els mites dels qu\u00e8 es va servir el franquisme per a perpetuar la seva exist\u00e8ncia i garantir el suport de gran part de la poblaci\u00f3. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Ferr\u00e1n Archil\u00e9s i Ismael Saz (eds.), Naciones y estado. La cuesti\u00f3n espa\u00f1ola<\/em>, Val\u00e8ncia, Publicacions de la Universitat de Val\u00e8ncia, 2014.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Al llarg del segle XX la configuraci\u00f3 de l’Estat espanyol i l’acomodaci\u00f3 de la diversitat de les identitats col\u2022lectives nacionals ha resultat un problema obert, una \u00abq\u00fcesti\u00f3\u00bb permanentment per resoldre que el debat actual a Catalunya no ha fet sin\u00f3 tornar a posar de manifest. El model d’Estat espanyol que va sorgir del segle XX es va caracteritzar per un fort centralisme i per l’abs\u00e8ncia absoluta de reconeixement pol\u00edtic de la diversitat, significativament la cultural. Aquest llibre planteja una an\u00e0lisi d’alguns dels problemes centrals en l’articulaci\u00f3 de la relaci\u00f3 entre l’Estat i les identitats nacionals alternatives, amb especial atenci\u00f3 a la identitat catalana. En aquest \u00e0mbit s\u2019hi inscriu el text d\u2019Andrea Geniola, \u201cEl nacionalismo regionalizado y la regi\u00f3n franquista: dogma universal, particularismo espiritual, erudici\u00f3n folkl\u00f3rica (1939-1959)\u201d (p. 189-224). El volum en el seu conjunt, coordinat per Ferr\u00e1n Archil\u00e9s i Ismael Saz, analitza el passat i el present del gran interrogant sobre el futur: la capacitat del marc estatal espanyol per a donar cabuda a la diversitat nacional o convertir-se en alguna cosa diferent.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Rub\u00ed. De la dictadura a la democracia<\/em>, Rub\u00ed, CEFID i Museu Municipal Castell, 2014.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Un equip d\u2019investigadors del CEFID format per Pere Ys\u00e0s, Ra\u00fcl Aguilar i Aram Monfort, amb suport d\u2019Anna Andr\u00e9s i Joan Gimeno, en tasques de comissariat i documentaci\u00f3 ha realitzat el cat\u00e0leg de l\u2019exposici\u00f3 Rub\u00ed. De la dictadura a la democr\u00e0cia. La mostra vol explicar uns anys claus de la hist\u00f2ria recent de Rub\u00ed, que van del final del r\u00e8gim franquista a la recuperaci\u00f3 de la democr\u00e0cia. El recorregut proposat pren com a eixos vertebradors els moviments socials, sindicals i culturals de la ciutat, tots ells fonamentals per explicar la transici\u00f3 cap a una democr\u00e0cia parlament\u00e0ria.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Francesc Vilanova, Contra els catalans franquistes. Lletres de batalla de l’exili i la clandestinitat (1939-1950)<\/em>, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2014<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Ferran Valls i Taberner, Joan Estelrich, Eugeni d\u2019Ors, Carles Sent\u00eds, Mart\u00ed de Riquer, Tom\u00e0s Carreras i Artau, Ignacio Agust\u00ed, Miquel Mateu i Pla, Josep Pla\u2026 Qu\u00e8 tenien en com\u00fa tots aquests personatges, acad\u00e8mics, empresaris, escriptors, periodistes, etc.? Durant molts anys, per l\u2019antifranquisme de l\u2019exili i de la clandestinitat, van ser els \u00abnostres tra\u00efdors\u00bb, botiflers, col\u2022laboracionistes de la dictadura franquista, catalans caragirats. Entre 1940 i 1950, el m\u00f3n antifranquista catal\u00e0 va denunciar sistem\u00e0ticament tots aquells elements representatius de la societat catalana que havien tra\u00eft el seu passat pol\u00edtic, cultural i ling\u00fc\u00edstic, i havien optat per servir la dictadura franquista a Catalunya. Es van aprofitar de la repressi\u00f3 pol\u00edtica i cultural a qu\u00e8 es va ser sotm\u00e8s el pa\u00eds i es van deixar temptar per les concessions del r\u00e8gim. Per\u00f2, com a Fran\u00e7a l\u2019any 1945, quan es va castigar el col\u2022laboracionisme de Vichy, algun dia haurien de retre comptes a la Catalunya democr\u00e0tica. La consolidaci\u00f3 de la dictadura franquista no ho va fer possible, per\u00f2 la den\u00fancia de l\u2019antifranquisme va quedar vigent: Catalunya tamb\u00e9 tenia els seus tra\u00efdors i col\u2022laboracionistes, i calia deixar-ne testimoni per a les generacions futures.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Carlos Navajas Zubeld\u00eda i Diego Iturriaga Barco (eds.), Espa\u00f1a en democracia. Actas del IV Congreso de Historia de Nuestro Tiempo.<\/em>, Servicio de publicaciones de la Universidad de La Rioja, 2014.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest llibre, que recull les Actes del IV Congreso Internacional de Historia de Nuestro Tiempo, celebrat a Logro\u00f1o el novembre de 2012 i amb col\u2022laboraci\u00f3 del CEFID en la organitzaci\u00f3 i en el Comit\u00e9 Cient\u00edfic, cont\u00e9 el cap\u00edtol de Pere Ys\u00e0s \u201cEl PSOE en el gobierno: del \u00absocialismo democr\u00e1tico\u00bb al \u00absocialismo liberal\u00bb\u201d (p. 47-62), i la comunicaci\u00f3 de Carlos \u00c1ngel Garc\u00eda Ord\u00e1s \u201c\u00abOTAN de entrada NO\u00bb: El PSOE y el uso pol\u00edtico de la integraci\u00f3n espa\u00f1ola en el Pacto Atl\u00e1ntico o c\u00f3mo hacer de la necesidad virtud, 1980-1986\u201d (p. 293-305).<\/p>\n\n\n\n

Acc\u00e9s a les actes<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Conxita Mir, Aida Garr\u00f3s i Gabriel Ramon,Vestigis, mem\u00f2ries i s\u00edmbols a les comarques de Lleida, 1931-2014<\/em>, Juneda, Ed. Fonoll, 2014.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquesta obra t\u00e9 com a objectiu informar per reflexionar, sempre prenent com a punt de partida i nucli articulador el patrimoni hum\u00e0 lligat a les viol\u00e8ncies de guerra i postguerra. S\u2019hi recull i valora els vestigis de mem\u00f2ria de les terres de Lleida des dels anys de la Segona Rep\u00fablica fins avui, sota una perspectiva que reconstrueix la llarga hist\u00f2ria de la imposici\u00f3 de la democr\u00e0cia sobre la Dictadura i la repressi\u00f3. Al llibre el complementen dos llocs web que constitueixen la seva base documental: un, sobre les v\u00edctimes de la Guerra Civil i la repressi\u00f3 franquista (morts, represaliats i deportats), i l\u2019altre, sobre espais de mem\u00f2ria i simbologia.<\/p>\n\n\n\n

V\u00edctimes de la guerra civil i la repressi\u00f3 franquista a les terres de Lleida: morts, represaliats i deportats<\/a>
Espais de Mem\u00f2ria<\/a>
Acc\u00e8s al llibre complet<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Joseba Agirreazkuenaga i Eduardo J. Alonso (eds.), Estatu-nazioen baitako nazioak: Naziogintza kulturala eta politikoa, gaur egungo Europan\/ Nacions a l\u2019Estat-Naci\u00f3: la formaci\u00f3 cultural i pol\u00edtica de nacions a l\u2019Europa Contempor\u00e0nia<\/em>, Editorial Base-Flor Edicions 2014, Barcelona.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquesta obra recull les contribucions de diferents especialistes sobre la q\u00fcesti\u00f3 de les nacions sense estat a Europa des de diferents perspectives i analitzant temes i elements concrets al llarg del per\u00edode hist\u00f2ric contemporani. De la secci\u00f3 \u201cRealidades transfronterizas de Galicia, Euskadi-Euskal Herria y Catalunya-Pa\u00efsos Catalans\u201d, destaquem el cap\u00edtol de Ramon Arnabat Mata \u201cRevoluci\u00f3n y contrarrevoluci\u00f3n: frontera y exilio (Catalunya, 1789-1854)\u201d (p-411-424) i el cap\u00edtol d\u2019Andrea Geniola \u201cRegiones, naciones y fronteras: Para una historia de las primeras formulaciones transfronterizas en \u2018Euskal Herria\u2019 y los \u2018Pa\u00efsos Catalans\u2019 (d\u00e9cadas de 1970 y 1980)\u201d (p.425-438).<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Florence Belmonte, Karim Benmiloud i Sylvie Imparato-Prieur (eds.), Guerres dans le monde ib\u00e9rique et ib\u00e9ro-am\u00e9ricain. Actes du XXXVe Congr\u00e8s de la Soci\u00e9t\u00e9 des Hispanistes Fran\u00e7ais (SHF<\/em>). Berna, Peter Lang, 2014.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest llibre, que recull les Actes del congr\u00e9s \u201cGuerres dans le monde ib\u00e9rique et ib\u00e9ro-am\u00e9ricain\u201d celebrat a la Universitat Paul Val\u00e9ry-Montpellier III els dies 20-22 de maig de 2011, cont\u00e9 una cinquantena de contribucions. Moltes d\u2019elles sobre la guerra civil espanyola i el franquisme, per\u00f2 tamb\u00e9 sobre el conjunt del m\u00f3n ib\u00e8ric i iberoameric\u00e0. Particularment destaquem la confer\u00e8ncia inaugural de Pere Ys\u00e0s, \u201cEl antifranquismo: de la resistencia a la movilizaci\u00f3n\u201d (p.31-52).<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Carme Molinero i Pere Ys\u00e0s, La cuesti\u00f3n catalana. Catalu\u00f1a en la transici\u00f3n espa\u00f1ola<\/em>, Barcelona, Cr\u00edtica, 2014.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Per tal d’entendre la naturalesa de la \u201cq\u00fcesti\u00f3 catalana\u201d \u00e9s necessari con\u00e8ixer el transfons hist\u00f2ric immediat que Carme Molinero i Pere Ys\u00e0s ens desvetllen en aquest llibre. Un transfons que engega a mitjans dels anys seixanta, quan els informes reservats assenyalaven que \u201cla societat catalana s\u2019est\u00e0 organitzant a tots els nivells\u201d, fet que deriv\u00e0 en la creaci\u00f3 d\u2019una oposici\u00f3 unificada, i una mobilitzaci\u00f3 social que va donar lloc a que, com diria S\u00e1nchez Ter\u00e1n, \u201cla batalla de la transici\u00f3\u201d es don\u00e9s al carrer. Fins que la vict\u00f2ria de les esquerres catalanes en les eleccions de 1977 van moure al govern d\u2019Adolfo Su\u00e1rez a prendre mesures i a iniciar la llarga etapa de negociacions que es van obrir amb l\u2019operaci\u00f3 Tarradellas i van concloure amb l\u2019aprovaci\u00f3 de l\u2019estatut d\u2019autonomia de 1979. Moliner i Ys\u00e0s ens ofereixen una recerca documentada sobre el transfons d\u2019aquesta hist\u00f2rica, amb una atenci\u00f3 especial als debats i contrastos que es produ\u00efren durant les discussions dels projectes de la Constituci\u00f3 i de l\u2019Estatut.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Od\u00f3 Hurtado, Vendaval<\/em>, Barcelona, Editorial Punctum, 2014, edici\u00f3 a cura de Francesc Foguet i Boreu.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019acci\u00f3 de Vendaval se situa en la rereguarda barcelonina el gener de 1939, quan les tropes franquistes bombardegen la ciutat i estan a punt d\u2019entrar-hi. Isabel, una dona burgesa, casada i afillada amb Eusebi, un industrial que lluita amb els feixistes, s\u2019ha ajuntat durant el trineni b\u00e8l\u00b7lic amb Robert, un flamant coronel republic\u00e0 que participa en la resist\u00e8ncia desesperada de la capital catalana\u2026<\/p>\n\n\n\n

\u201cA la llista de personatges, hi falta el m\u00e9s important. No hi \u00e9s compr\u00e8s, perqu\u00e8 no surt a les taules. \u00c9s la Guerra Civil. Ella motiva i deforma les reaccions de personatges. Est\u00e0 present en totes les escenes. Hi \u00e9s en les paraules de tots. \u00c9s ella qui, d\u2019una gent senzilla, vulgar, com tothom, en fa personatges d\u2019excepci\u00f3. Figures de drama\u201d, escriu Od\u00f3 Hurtado en la didasc\u00e0lia inicial.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Mart\u00ed Caussa i Ricard Mart\u00ednez i Muntada (eds.), Historia de la Liga Comunista Revolucionaria (1970-1991)<\/em>, Madrid, La Oveja Roja, 2014.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La LCR va formar part d\u2019una \u00e0mplia esquerra revolucion\u00e0ria que, durant els anys setanta, va ser un \u00e0mbit d\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica i social per a desenes de milers de persones. Aquella esquerra sostenia una perspectiva de ruptura d\u2019arrel amb la dictadura franquista, cosa que la duria despr\u00e9s a una an\u00e0lisi cr\u00edtica de la transici\u00f3 i els seus resultats. Aquest llibre, els cap\u00edtols del qual han estat escrits per persones que van militar a la LCR, relata els fets m\u00e9s destacats de la hist\u00f2ria de l\u2019organitzaci\u00f3, inclosa la seva traject\u00f2ria posterior fins a comen\u00e7aments dels noranta; els situa en el seu context i exposa els raonaments i debats que portaren la LCR a adoptar unes determinades posicions o a modificar-les. Tamb\u00e9 reflecteix les opinions minorit\u00e0ries que s\u2019hi van expressar en diversos moments, ja que l\u2019intent de construir una organitzaci\u00f3 democr\u00e0tica va ser un tret definidor de la LCR. El llibre est\u00e0 concebut com una contribuci\u00f3 al coneixement d\u2019un m\u00f3n, el de l\u2019esquerra revolucion\u00e0ria, que en la majoria d\u2019an\u00e0lisis sobre aquelles d\u00e8cades resulta ignorat o b\u00e9 emmascarat per prejudicis i t\u00f2pics. L\u2019obra pret\u00e9n contrarestar aquest desconeixement i oferir elements per a la reflexi\u00f3 d\u2019historiadors i activistes actuals: a part d\u2019experi\u00e8ncies lligades indissolublement a l\u2019experi\u00e8ncia dels seus autors, s\u2019hi plasmen anys d\u2019investigaci\u00f3 i es remet a documents \u2013m\u00e9s de 500- que es poden consultar \u00edntegrament en el lloc web que ha aparegut amb el llibre (historialcr.info<\/a>). Qualsevol persona pot utilitzar aquests documents, formar-se la seva pr\u00f2pia opini\u00f3 i contrastar-la amb el que aqu\u00ed s\u2019explica. Ricard Mart\u00ednez i Muntada \u00e9s, a m\u00e9s d\u2019un dels editors del volum, autor del cap\u00edtol \u201cHacia la unificaci\u00f3n con el MC (1989-1991)\u201d, pp. 163-180.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Babiano Mora, J. (ed.), Trabajo y ciudadan\u00eda en la Europa contempor\u00e1nea. El sindicalismo y la construcci\u00f3n de los derechos<\/em>, Fundaci\u00f3n 1\u00ba de Mayo, Madrid, 2014.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Durant els darrers cent cinquanta anys, els principals aven\u00e7os democr\u00e0tics i l\u2019ampliaci\u00f3 dels drets a Europa han vingut de la m\u00e0 del moviment obrer en general i del sindicalisme en particular. Aquesta \u00e9s una de les principals conclusions que poden extreure\u2019s de la lectura del nou llibre editat per la Fundaci\u00f3n 1\u00ba de Mayo, centre sindical d\u2019estudis de CCOO, en el que s\u2019hi recullen treballs amb estudis de l\u2019Estat espanyol, Alemanya, Fran\u00e7a, It\u00e0lia, Regne Unit i Portugal. El llibre, coordinat per Jos\u00e9 Babiano Mora, inclou tamb\u00e9 el cap\u00edtol escrit per Steven Forti, conjuntament amb l\u2019historiador Andrea Tappi, sota el t\u00edtol \u201c1919-1920 y 1968-1969: De un biennio rosso a otro. Sindicalismo y derechos de ciudadan\u00eda en la Italia del siglo XX\u201d (p. 105-131) on proposen una panor\u00e0mica del cas itali\u00e0, centrant-se en dos moments clau en la hist\u00f2ria del moviment obrer i del sindicalisme italians: els dos \u201cbiennis rojos\u201d del segle XX, el de 1919-1920 i el de 1968-1969.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Xavier Dom\u00e8nech, Hegemon\u00edas. Crisis, movimientos de resistencia y procesos pol\u00edticos (2010-2013)<\/em>, Madrid, Akal, 2014.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Assistim a un moment de cesura hist\u00f2rica; un d\u2019aquells llargs per\u00edodes \u2015com ho van ser el darrer ter\u00e7 del segle XIX, o el per\u00edode compr\u00e8s entre el crack de 1929 i el final de la Segona Guerra Mundial\u2015 en els quals la crisi i la transformaci\u00f3 capitalista s\u2019entrellacen amb canvis perplexes en els moviments socials i pol\u00edtics. Temps de ruptures i esperances, tot i que encara resulti dif\u00edcil discernir qu\u00e8 perdurar\u00e0 d’all\u00f2 nou i qu\u00e8 ser\u00e0 el que mori del vell. Hegemon\u00edas<\/em> aborda aquestes grans transformacions amb una intenci\u00f3 ben definida; pensar hist\u00f2ricament el nostre propi present i futur.<\/p>\n\n\n\n

Basant-se en les reflexions i les an\u00e0lisis madurades a la llum d\u2019aquestes mutacions, Xavier Dom\u00e8nech analitza magistralment els vells i els nous moviments de resist\u00e8ncia \u2015il\u2022luminant especialment el fenomen del 15M i la seva estela\u2015, i radiografia brillantment la crisi d\u2019hegemonia en la que estem immersos, aix\u00ed com els seus efectes en les dretes i les esquerres, per acabar plantejant finalment la possibilitat real que sorgeixin nous tipus de moviments pol\u00edtics.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Joan Maria Thom\u00e0s, El gran golpe. El \u00abCaso Hedilla\u00bb o c\u00f3mo Franco se qued\u00f3 la Falange<\/em>, Barcelona, Debate, 2014.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Manuel Hedilla Larrey \u00e9s un dels personatges m\u00e9s controvertits de la hist\u00f2ria de la Guerra Civil i el franquisme. Objecte de mitificacions pels seus partidaris i d\u2019un culte encara major entre els falangistes, aquest llibre reconstrueix la seva traject\u00f2ria al capdavant de la Falange i la seva resposta a la incautaci\u00f3 de FE de las JONS per Franco, aix\u00ed com les conseq\u00fc\u00e8ncies que va tenir per a ell i altres caps. La lluita interna pel poder a Falange va desembocar en un enfrontament a trets i granades a Salamanca els dies previs a la Unificaci\u00f3, que es va saldar amb dos morts. Hedilla va ser condemnat a mort, empresonat durant quatre anys i confinat durant uns altres cinc m\u00e9s. A m\u00e9s, les accions de resist\u00e8ncia i oposici\u00f3 dels falangistes contraris a la Unificaci\u00f3 van provocar una dura resposta per part dels serveis de seguretat i de la just\u00edcia militar. A partir de documentaci\u00f3, fins avui in\u00e8dita, dels dos processos sumar\u00edssims als que va ser sotm\u00e8s Hedilla, els documents del seu arxiu personal, els del seu defensor en el consell de guerra, els de Franco i, despr\u00e9s d\u2019una an\u00e0lisi exhaustiva, els arxius diplom\u00e0tics nazis, El gran golpe <\/em>aconsegueix una profunda revisi\u00f3 del \u00abMite Hedilla\u00bb que l\u2019ha presentat com el falangista resistent i defensor d\u2019una Falange aut\u00e8ntica, i un nou i fascinant retrat d\u2019un moment decisiu en la configuraci\u00f3 del r\u00e8gim franquista.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Cristian Ferrer, Lluitadors quotidians. L\u2019antifranquisme, el canvi pol\u00edtic i la construcci\u00f3 de la democr\u00e0cia al Montsi\u00e0 (1972-1979)<\/em>, Lleida, Edicions de la UdL, 2014.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Com a resultat del 24\u00e8 Premi \u00abJosep Lladonosa\u00bb d\u2019Hist\u00f2ria Local dels Pa\u00efsos Catalans s\u2019ha publicat aquest estudi de cas, el qual t\u00e9 el seu origen en la tesina de m\u00e0ster de Cristian Ferrer dirigida i prologada per Pere Ys\u00e0s. Lluitadors quotidians <\/em>aborda la crisi del franquisme i la Transici\u00f3 des de l\u2019\u00f2ptica i les estrat\u00e8gies de lluita de les classes populars del Montsi\u00e0. Una comarca de la Catalunya rural on, sota una calma nom\u00e9s aparent, l\u2019antifranquisme va saber desenvolupar estrat\u00e8gies resistents i opositores capaces de llen\u00e7ar un seri\u00f3s desafiament als representants del r\u00e8gim en l\u2019\u00e0mbit local. El llibre at\u00e9n d\u2019una manera destacada les lluites laborals i pol\u00edtiques de la pagesia en el Sindicat Vertical, l\u2019activisme c\u00edvic i l\u00fadic creador d\u2019una cultura contrahegem\u00f2nica que potenciaria l\u2019acci\u00f3 unit\u00e0ria de l\u2019antifranquisme mitjan\u00e7ant la creaci\u00f3 d\u2019\u00abespais segurs\u00bb allunyats dels escenaris principals de la lluita de classes. Despr\u00e9s de l\u2019obertura del proc\u00e9s constituent el leitmotiv de l\u2019antifranquisme seria la gesti\u00f3 i domini de les corporacions locals, objectiu no culminat fins abril de 1979, moment en que tanca l\u2019estudi. Per \u00faltim, s\u2019hi reflexiona sobre les xarxes de corrupteles que haurien sobreviscut al canvi pol\u00edtic i sobre les que creixerien els nous partits governants. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Steven Forti, El peso de la naci\u00f3n. Nicola Bombacci, Paul Marion y \u00d3scar P\u00e9rez Sol\u00eds en la Europa de entreguerras<\/em>, Servizo de Publicaciones de la USC, Santiago de Compostela, 2014.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El peso de la naci\u00f3n. Nicola Bombacci, Paul Marion y \u00d3scar P\u00e9rez Sol\u00eds en la Europa de entreguerras, segona entrega de la s\u00e8rie \u2018Monograf\u00edas\u2019 de les \u00abPublicacions da C\u00e1tedra Juana de Vega\u00bb, basada en la tesi doctoral de Steven Forti, que va ser guardonat amb el premi per a tesis doctorals de la C\u00e1tedra i acc\u00e8ssit del Premio Miguel Artola de l\u2019Asociaci\u00f3n de Historia Contempor\u00e1nea.
L\u2019obra aborda el tr\u00e0nsit de dirigents pol\u00edtics des de formacions d\u2019esquerres a organitzacions pol\u00edtiques i sindicals feixistes a It\u00e0lia, Fran\u00e7a i Espa\u00f1a en el per\u00edode cronol\u00f2gic entre la Primera i la Segona Guerra Mundial. Gr\u00e0cies a l\u2019\u00fas de fonts prim\u00e0ries (fons arxiv\u00edstics, publicacions peri\u00f2diques, pamflets i opluscles), l\u2019autor aprofundeix exhaustivament en el tr\u00e0nsit de Nicola Bombacci del socialisme maximalista al feixisme mussoliniano, passant pel comunisme; en el tr\u00e0nsit de Paul Marion del comunisme al col\u2022laboracionisme vichyssois, passant pel neosocialisme i el Partit Popular Franc\u00e8s; i el tr\u00e0nsit d\u2019\u00d2scar P\u00e9rez Sol\u00eds del socialisme democr\u00e0tic al falangisme, passant pel comunisme i el catolicisme social.
La deriva ideol\u00f2gica dels tres personatges permet, en conclusi\u00f3, perfilar reflexions comparatives sobre la q\u00fcesti\u00f3 del tr\u00e0nsit de l\u2019esquerra al feixisme en l\u2019Europa d\u2019entreguerres, posant de relleu elements comuns a les tres traject\u00f2ries biogr\u00e0fiques estudiades.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Asunci\u00f3n Esteban i M\u00aa Jes\u00fas Izquierdo (coord.), La revoluci\u00f3n educativa en la Segunda Rep\u00fablica y la represi\u00f3n franquista.<\/em>, Ediciones Universidad de Valladolid, Valladolid 2014.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest llibre \u00e9s el resultat de les Jornades titulades Lecciones contra el olvido: ense\u00f1anza-cultura republicana y represi\u00f3n franquista, <\/em>celebrades en el mes de mar\u00e7 de 2012 a la Universidad de Valladolid i organitzades per el Colectivo Contra el Olvido i la Asociaci\u00f3n Memoria de la Transici\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

Organitzades en tres blocs clarament diferenciats, el volum comen\u00e7a per l\u2019an\u00e0lisi i debat de la revoluci\u00f3 educativa republicana i la posterior repressi\u00f3 franquista, on s\u2019hi inclou el cap\u00edtol \u201cPersonas conflictivas: intelectuales contra la Dictadura\u201d,<\/em> de Pere Ys\u00e0s. La segona part es centra en l\u2019homenatge organitzat en record dels docents depurats. La \u00faltima part del llibre reprodueix el proc\u00e9s creatiu del mural titulat La alegr\u00eda de la Rep\u00fablica<\/em>, del pintor Manuel Sierra. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Francisca Vilches de Frutos, Pilar Nieva de la Paz, Jos\u00e9 Ram\u00f3n L\u00f3pez Garc\u00eda i Manuel Aznar Soler (eds.), G\u00e9nero y exilio teatral republicano: entre la tradici\u00f3n y la vanguardia.,<\/em> Rodopi (Amsterdam \/ New York) 2014.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest volum indaga sobre el comprom\u00eds en la defensa de valors igualitaris per part dels creadors i les creadores teatrals de l\u2019exili republic\u00e0 de 1939, dels quals els seus innovadors discursos narratius i visuals presenten uns models de masculinitat i feminitat representatius del canvi en els paradigmes de g\u00e8nere d\u2019acord amb el creixent protagonisme de les dones en l\u2019Esfera p\u00fablica. Aborda la potencial diferenciaci\u00f3 de les seves realitzacions en relaci\u00f3 a la seva identitat sexual, en especial en aspectes com la maternitat i el matrimoni, i la posici\u00f3 de la societat davant les dones professionals.<\/p>\n\n\n\n

Alhora, tracta de la influ\u00e8ncia que va tenir l\u2019ag\u00e8ncia femenina republicana en l\u2019escena internacional \u2013 M\u00e8xic, Fran\u00e7a, Argentina, Cuba, Xile, El Salvador, Guatemala, Uruguai \u2013 gr\u00e0cies a la modernitat dels seus llenguatges expressius, entre la Vanguardia i la Tradici\u00f3, i a la seva contribuci\u00f3 en el Cinema, la R\u00e0dio, la Televisi\u00f3, la Pedagogia o la Traducci\u00f3; que va permetre a aquestes creadores i gestores continuar la seva feina art\u00edstica durant el seu exili. Sense oblidar els seus vincles amb el pa\u00eds d\u2019origen, van ser les millors ambaixadores d\u2019aquelles avantguardes hist\u00f2riques  que tant van influir en la modernitzaci\u00f3 dels discursos ideol\u00f2gics i est\u00e8tics de les societats occidentals.<\/p>\n\n\n\n

Han participat en la confecci\u00f3 d\u2019aquest volum Jos\u00e9 Ram\u00f3n L\u00f3pez Garc\u00eda, Manuel Aznar Soler, Yasmina Yousfi L\u00f3pez, Francisca Montiel Rayo, Mar\u00eda Teresa Gonz\u00e1lez de Garay i Diego Santos S\u00e1nchez.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Feliciano Montero Garc\u00eda, Antonio C. Moreno Cantano y Marisa Tezanos Gandarillas (coords.): Otra Iglesia. Clero disidente durante la Segunda Rep\u00fablica y la guerra civil<\/em>., Colecci\u00f3n: Estudios Hist\u00f3ricos La Olmeda. Piedras Angulares. Editorial TREA, 2014.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Doblement oblidats. Doblement represaliats. Els \u201ccures republicans\u201d, els \u201ccures rojos\u201d, aquells sacerdots que van tenir el valor de recolzar la Segona Rep\u00fablica i van col\u00b7laborar amb ella, van pagar un preu molt alt. Com la resta de ven\u00e7uts, van patir la repressi\u00f3 pol\u00edtica del r\u00e8gim de Franco: mort, pres\u00f3, exili. Per\u00f2 tamb\u00e9 van patir la repressi\u00f3 eclesi\u00e0stica: desarrelament, sancions can\u00f2niques, excomunions. No en va havien estat la prova de que era possible ser cat\u00f2lic i republic\u00e0, ser sacerdot i dem\u00f2crata, de que la guerra civil no era una creuada.<\/p>\n\n\n\n

Van ser tamb\u00e9 doblament oblidats. La historiografia franquista va reivindicar la mem\u00f2ria dels vencedors; la transici\u00f3 va marcar l\u2019inici de la recuperaci\u00f3 dels ven\u00e7uts, per\u00f2 els cures republicans, a pesar de comptades excepcions, van seguir en l\u2019oblit. \u00bfPer qu\u00e8? Potser perqu\u00e8 recuperar la seva hist\u00f2ria pot semblar m\u00e9s una tasca de detectiu que d\u2019historiador. Els arxius eclesi\u00e0stics espanyols, amb comptades excepcions, tanquen les portes quan es menciona els seus noms. I en els arxius civils les dades sobre aquests estan fragmentades i disperses.<\/p>\n\n\n\n

Malgrat tot, nosaltres creiem que no mereixen aquest oblit i, tot i les dificultats, hem intentat recuperar la mem\u00f2ria d\u2019alguns d\u2019aquests sacerdots que haurien pogut ser la llavor d\u2019una altra Esgl\u00e9sia, d\u2019un catolicisme m\u00e9s democr\u00e0tic i social.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Pau Casanellas, Morir matando. El Franquismo ante la pr\u00e1ctica armada, 1968-1977<\/em>, La Catarata, Madrid, 2014<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Si una imatge queda desmentida al llarg de les p\u00e0gines del llibre de Pau Casanellas \u00e9s la d\u2019un franquisme amable en el seu tram final. Lluny de liberalitzar-se, la dictadura es va tancar en els seus darrers compassos sobre si mateixa, en un retorn a les ess\u00e8ncies que s\u2019explica fonamentalment per la voluntat de tallar de soca-rel la cada cop m\u00e9s \u00e0mplia contestaci\u00f3 social a la qual havia de fer front. Casanellas analitza una de les vessants d\u2019aquesta deriva repressiva, la pol\u00edtica portada a terme enfront la pr\u00e0ctica armada, en el per\u00edode de crisi del r\u00e8gim, compr\u00e8s entre finals dels anys seixanta \u2013moment en que es produ\u00efren les primeres morts a mans d\u2019ETA\u2013 i les eleccions parlament\u00e0ries de juny de 1977. Es retrata la resposta de la dictadura \u2013incl\u00f2s el per\u00edode de franquisme sense Franco\u2013 a les organitzacions i grups pol\u00edtics que prengueren les armes, i es fa parant especial atenci\u00f3 a tres \u00e0mbits: el policial i, primordialment, els serveis secrets, el referit al desenvolupament legislatiu i el terreny judicial i, finalment, a les propostes formulades des de l\u2019esfera p\u00fablica.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Santiago Castillo (coord.), Mundo del trabajo y asociacionismo en Espa\u00f1a<\/em>, La Catarata, Madrid, 2014.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquesta obra, producte del VII Congr\u00e9s d\u2019hist\u00f2ria Social, \u00e9s la reflexi\u00f3 i el debat sobre el devenir de l\u2019associacionisme laboral a l\u2019Estat espanyol, llur formes diverses i manifestacions, aix\u00ed com les seves evolucions i\/o ruptures. En el cap\u00edtol escrit per Carme Molinero i Pere Ys\u00e0s s\u2019hi analitza el paper del moviment sindical durant la crisi de la dictadura franquista, dedicant-hi una atenci\u00f3 particular a la conflictivitat laboral en creixement des d\u2019inicis de la d\u00e8cada dels anys seixanta. En segon lloc, s\u2019hi estudia l\u2019estructuraci\u00f3 de les organitzacions sindicals i els reptes que tingueren que fer front en un nou escenari de construcci\u00f3 de la democr\u00e0cia i, alhora, de profunda crisi econ\u00f2mica amb greus conseq\u00fc\u00e8ncies socials.<\/p>\n<\/div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Eul\u00e0lia P\u00e9rez (dir.), Mireia Capdevila, Aram Monfort i Francesc Vilanova, Barcelona en Postguerra 1939-1945. 75 anys de l’ocupaci\u00f3 de les tropes franquistes a Barcelona, El Papiol, Barcelona, Efad\u00f3s, 2014. Aquest llibre culmina el projecte organitzat per l\u2019Arxiu Municipal de Barcelona i la Fundaci\u00f3 Carles Pi i Sunyer: \u00abBarcelona postguerra (1939-1945)\u00bb. Gr\u00e0cies al  treball realitzat per consumats especialistes en la […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1853","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1853","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1853"}],"version-history":[{"count":20,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1853\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6253,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1853\/revisions\/6253"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1853"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}