![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/descarga-5.jpg\")
<\/figure>Amparo G\u00f3mez, Antonio Francisco Canales y B. Balmer (eds.), Science Policies and Twentieth-Century Dictatorships. Spain, Italy and Argentina<\/em>. London: Ashgate, 2015.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Aquest llibre explora les connexions entre les pol\u00edtiques cient\u00edfiques de tres pa\u00efsos amb una turbulenta hist\u00f2ria pol\u00edtica en el segle XX: Espanya, It\u00e0lia i Argentina. Centrant-se en aquests tres pa\u00efsos, els autors presenten estudis de cas que subratllen les caracter\u00edstiques i especificitats dels processos pol\u00edtics dictatorials i democr\u00e0tics implicats en la producci\u00f3 de la ci\u00e8ncia i tecnologia. L’atenci\u00f3 a les dictadures ofereix l’oportunitat d’ampliar el nostre coneixement \u2013 m\u00e9s enll\u00e0 de l’extensa bibliografia existent sobre l’Alemanya nazi i l’URSS- sobre el nivell d’implicaci\u00f3 pol\u00edtica dels cient\u00edfics en contexts no democr\u00e0tics i fins a quin punt actuaren com a pol\u00edtics. Els temes principals del llibre inclouen q\u00fcestions com les formes d’organitzaci\u00f3 i institucionalitzaci\u00f3 de la ci\u00e8ncia en el segle XX, la implicaci\u00f3 de les comunitats cient\u00edfiques en el govern de la ci\u00e8ncia i les seues institucions; el paper de la ideologia en el desenvolupament cient\u00edfic, les pr\u00e0ctiques cient\u00edfiques adoptades per les comunitats cient\u00edfiques en diferents contexts; i les caracter\u00edstiques de la ci\u00e8ncia i la tecnologia produ\u00efdes en aquests contextos.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Antonio Francisco Canales Serrano y Amparo G\u00f3mez Rodr\u00edguez (eds.), La larga noche de la educaci\u00f3n espa\u00f1ola. El sistema educativo espa\u00f1ol en la posguerra<\/em>. Madrid, Biblioteca Nueva, 2015.<\/strong><\/p>\n\n\n\n La majoria dels nou treballs que composen aquesta obra col\u00b7lectiva tenen el seu origen en el curs “Educaci\u00f3n y franquismo: la educaci\u00f3n espa\u00f1ola de posguerra” celebrat en la Universidad de La Laguna l’abril de 2010. Els precedeix una presentaci\u00f3 a c\u00e0rrec dels editors, intitulada “Educaci\u00f3n y franquismo: ruptura e involuci\u00f3n”, en la qual es posen de relleu els problemes que des del comen\u00e7ant va tenir el r\u00e8gim franquista amb el m\u00f3n de la cultura i la imposici\u00f3 en aquest de les \u201cpostures reaccion\u00e0ries\u201d sobre les \u201cpropostes modernitzadores\u201d que pretenien algun tipus de reconducci\u00f3 totalit\u00e0ria d’all\u00f2 existent. Els textos inclosos, elaborats en general per reconeguts especialistes del tema tractat en cada cas, estan a c\u00e0rrec de Carme Molinero (“El Franquismo en el siglo XX espa\u00f1ol\u201d: origen de la guerra civil, un nou model jer\u00e0rquic i disciplinat), Olegario Negr\u00edn-Fajardo (“La depuraci\u00f3n franquista del profesorado en los Institutos de Segunda Ense\u00f1anza\u201d: depuraci\u00f3 del professorat, expedients resolts (1937-1943), repressi\u00f3 i depuraci\u00f3 als Instituts de Tenerife\u201d), Salom\u00f3 Marqu\u00e9s (“La escuela en los a\u00f1os 40\u201d: un nou magisteri, el nou ordre, la escola nacional-cat\u00f2lica, la realitat escolar), Antonio Fco. Canales Serrano (“El bachillerato en los a\u00f1os 40: la victoria cat\u00f3lica”: la llei del 1938, el desmantellament de la xarxa p\u00fablica, l'”edat d’or” dels col\u00b7legis religiosos cat\u00f2lics, el debat sobre l’ensenyament mitj\u00e0), Jos\u00e9 Manuel Alfonso S\u00e1nchez (“Ne sutor ultra crepidam. La Iglesia y la reforma de las ense\u00f1anzas medias (1951-1953)”: la reforma de l’ensenyament mitj\u00e0 de 1953, protagonistes, negociacions, intervencions de la Comissi\u00f3 episcopal d’ensenyament, jerarquies eclesi\u00e0stiques i el Vatic\u00e0), Patricia Delgado Granados (“Las ense\u00f1anzas profesionales en el primer franquismo: tentativas de intervenci\u00f3n y repercusi\u00f3n socio-educativa”: l’Estat i les ensenyances professionals, la llei de formaci\u00f3 professional de 1955), Francisco Morente (“Entre tinieblas: La universidad espa\u00f1ola en la larga posguerra”: la universitat en guerra, universitat i franquisme, universitat i feixisme), Consuelo Flecha Garc\u00eda (“La educaci\u00f3n franquista y las mujeres”: una societat patriarcal, aules segregades, ensenyament professional de les dones, acc\u00e9s al batxillerat i la universitat, dones professionals, ruptures i dissimulacions) i Teresa Gonz\u00e1lez P\u00e9rez (“La educaci\u00f3n de las mujeres en los a\u00f1os 40”: la Secci\u00f3n Femenina en Can\u00e0ries, accions a la rereguarda, acci\u00f3 i control social, educaci\u00f3 i adoctrinament). [Extret de Bolet\u00edn de Historia de la Educaci\u00f3n, 49, 2015)<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Andrea Geniola, “Il nazionalismo regionalizzato durante il primo franchismo. Un caso di regionalismo banale<\/em> (1939-1959)”, dins Michelangela Di Giacomo, Novella di Nunzio, Annarita Gori i Francesca Zantedeschi, Piccole tessere di un grande mosaico. Nuevo prospettive dei regional studies<\/em>, Ariccia, Aracne editrice int., 2015.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Els estudis m\u00e9s recents sobre la regi\u00f3 i el nacionalisme regionalitzat com a factor de nacionalitzaci\u00f3 a trav\u00e9s de la integraci\u00f3 discursiva de la petite patrie<\/em> en la Grande Nation<\/em> ofereixen l\u2019oportunitat d\u2019una nova mirada a les coordenades de la q\u00fcesti\u00f3 nacional a Espanya. En aquest sentit, l\u2019estudi de l\u2019\u00e8poca franquista s\u2019ha enriquit amb una perspectiva addicional: la recerca sobre la dimensi\u00f3 regional del r\u00e8gim i les possibles articulacions regional(iste)s del nacionalisme oficial. Seguint aquest fil, el cap\u00edtol explora l\u2019esmentada hip\u00f2tesi, concentrant-se en la manera com la dictadura franquista va tractar les cultures i identitats subestatals. M\u00e9s enll\u00e0 de la soluci\u00f3 centralista i de la condemna del rojoseparatismo<\/em>, \u00e9s possible identificar alguns temes relativament nous que es desenvolupen en una cronologia reconeixible. En una primera fase (1939-1959), el r\u00e8gim es concentra en la definici\u00f3 dels l\u00edmits de l\u2019anomenat regionalismo bien entendido, a trav\u00e9s de la construcci\u00f3 d\u2019entitats culturals i folcl\u00f2riques i circumscrivint l\u2019\u00fas de les cultures regionals i de les seves lleng\u00fces, costums i hist\u00f2ria local al paradigma del bagatge de la tradici\u00f3.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Rodrigo Araya G\u00f3mez, Organizaciones sindicales en Chile. De la resistencia a la pol\u00edtica de los consensos: 1983-1994<\/em>, Providencia, Ediciones Universidad Finis Terrae, 2015.<\/strong><\/p>\n\n\n\n L’enfocament de Rodrigo Araya t\u00e9 reminisc\u00e8ncia d’un similar esfor\u00e7 desplegat als anys 60 per Jorge Barr\u00eda, i als anys 80 i 90 pels soci\u00f2legs Guillermo Campero, Jos\u00e9 Valenzuela, Gonzalo Falabella i Patricio Fr\u00edas, qui, al caliu de l’activisme pol\u00edtic sindical de les seves respectives \u00e8poques, volgueren contribuir a la reflexi\u00f3 sobre el paper que estaven jugant llavors les org\u00e0niques superiors del sindicalisme. Seguint aquesta tend\u00e8ncia, Rodrigo tamb\u00e9 ha deixat a un costat l’experi\u00e8ncia i la subjectivitat del treballador com\u00fa. En el seu cas, ha focalitzat el seu inter\u00e8s en les propostes i les estrat\u00e8gies d’acci\u00f3 de la Coordinadora Nacional Sindical, el Comando Nacional de Trabajadores i la Central Unitaria de Trabajadores.<\/p>\n\n\n\n Utilitzant premsa de l’\u00e8poca, aix\u00ed com fullets i documentaci\u00f3 d’arxiu, aquesta investigaci\u00f3, tot i estar concentrada en les organitzacions sindicals de nivell superior, t\u00e9 com a rerefons el proc\u00e9s que va conduir a la fi del sistema militar i a l’arribada al poder d’un govern de transici\u00f3 que va mantenir bona part de les estructures pol\u00edtiques, socials i econ\u00f2miques heretades de la dictadura. Aquest context pol\u00edtic, sumat a l’experi\u00e8ncia viscuda a l’exili, l’agitat debat ideol\u00f2gic en el si dels partits pol\u00edtics sobre les causes del cop de 1973, el final de la Guerra Freda i les restriccions a l’organitzaci\u00f3 colectiva durant m\u00e9s d’una d\u00e8cada, foren facotrs importants que afectaren l’orientaci\u00f3 i l’acci\u00f3 dels sindicats.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n Manuel P\u00e9rez Ledesma e Ismael Saz (Coords.), Del franquismo a la democracia, 1936-2013<\/em>, Madrid, Marcial Pons i Universidad de Zaragoza, 2015.<\/strong><\/p>\n\n\n\n El present llibre analitza les cultures pol\u00edtiques al llarg de dos r\u00e8gims antag\u00f2nics. Per una banda, la dictadura franquista que s’erig\u00ed amb l’objectiu d’acabar per sempre amb el liberalisme i la democr\u00e0cia. Per l’altra, la monarquia parlament\u00e0ria que, en canvi , es bast\u00ed des de la voluntat dels espanyols de recuperar els valors il\u00b7lustrats i democr\u00e0tics. Aquest volum estudia els processos hist\u00f2rics a trav\u00e9s dels quals les diverses cultures pol\u00edtiques van configurar , s’adaptaren o s’oposaren a aquests sistemes pol\u00edtics, al temps que experimentaren transformacions i continu\u00eftats. Entre les diferents contribucions el volum inclou “Derechas e izquierdas en la Espa\u00f1a postfranquista” (pp. 361-394) de Carme Molinero i Pere Ys\u00e0s. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Susana Bay\u00f3 Belenguer, Getting it Wrong in Spain. From Civil War to Uncivil Peace (1936-1975)<\/em>, London; New York, Routledge & University of Glasgow, 2015.<\/strong><\/p>\n\n\n\n El present llibre reuneix un seguit d’aportacions que, des d’una perspectiva interdisciplinar, tracten la Guerra Civil espanyola, les seves v\u00edctimes, la seva fi i seq\u00fceles. El recull de cap\u00edtols d’aquest llibre van ser publicar originalment en Bulletin of Spanish Studies<\/em>, volum 91, n\u00fameros 1-2 (gener-febrer 2014). Entre les diferents aportacions el volum inclou “Subsistencia y actitudes populares durante el primer franquismo” (pp. 179-198) de Carme Molinero.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n <\/span><\/strong><\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Antonio C\u00e9sar Moreno Cantano, Anticlericalismo y cr\u00edtica social: el sacerdote republicano Hugo Moreno L\u00f3pez \/ Juan Garc\u00eda Morales (1883-1946)<\/em>, Tomares (Sevilla), Mu\u00f1oz Moya Editores, 2015.<\/strong><\/p>\n\n\n\n La present investigaci\u00f3 analitza la vida, l’obra i l’actividad p\u00fablica del sacerdot d’Almer\u00eda Hugo Moreno L\u00f3pez. Des de molt jove, i a l’ampar de l’enc\u00edclica de Lle\u00f3 XIII Rerum Novarum<\/em>, va estar molt vinculat amb el catolicisme social, mitjan\u00e7ant la participaci\u00f3 en diaris locals d’aquest signe. Igualment, va participar en les missions del pare Francisco de Paula Tar\u00edn a Almer\u00eda, cosa que el va portar a con\u00e8ixer de primera m\u00e0 la crua realitat social i econ\u00f2mica d’aquesta prov\u00edncia, despertant en el seu interior la defensa dels m\u00e9s desfavorits front als abusos de les classes acomodades. El 1917 es va traslladar a Madrid, comen\u00e7ant una brillant carrera liter\u00e0ria i cultural en destacats mitjans impresos de la capital, on va aprofundir en l’estudi dels grans ascetes i m\u00edstics de l’Espanya del Segle d’Or. Gr\u00e0cies a aquests textos va entrar en contacte amb un gran nombre d’escriptors modernistes, com Azor\u00edn, Baroja…, que el van fer conviure -des de la faceta liter\u00e0ria- amb l’anticlericlarime. Aquest bagatge cultural junt a la seva experi\u00e8ncia pr\u00e8via a Almer\u00eda van eclosionar quan el 1927 la di\u00f2cesi de Madrid li va retirar las llic\u00e8ncies ministerials i li va obligar a retornar a la seva prov\u00edncia de naixement. Lluny d’acatar aquesta mesura, Hugo Moreno romangu\u00e9 a la capital i amb l’arribada de la Segona Rep\u00fablica el 1931 es va presentar p\u00fablicament sota el pseud\u00f2nim de Juan Garc\u00eda Morales, un personatge marcadament anticlerical i promotor d’una profunda reforma que acab\u00e9s amb les desigualtats socials. Els seus nombrosos articles en el diari Heraldo de Madrid<\/em>, aix\u00ed com les seves variades obres son identificatius d’aquesta actitud. La seva estreta col\u00b7laboraci\u00f3 amb les autoritats republicanes el va portar a enfrontar-se decididament, durant el temps de la Guerra Civil, al concepte de Creuada que promovia la jerarquia eclesi\u00e0stica espanyola i el b\u00e0ndol franquista. El 1939 s’exili\u00e0 a Fran\u00e7a, on conegu\u00e9 la pobresa, la malaltia i la pres\u00f3. El 1946, mor\u00ed en el m\u00e9s complet dels anonimats. Aquest text pret\u00e9n rescatar la seva mem\u00f2ria de l’oblit i donar a con\u00e8ixer la seva figura a les noves generacions nascudes ja en llibertat.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Javier T\u00e9bar, Manel Risques, Mart\u00ed Mar\u00edn y Pau Casanellas, Gobernadores. Barcelona en la Espa\u00f1a franquista (1939-1977)<\/em>, Granada, Comares, 2015.<\/strong><\/p>\n\n\n\n No podem comprendre el franquisme sense tenir en compte el funcionament del poder a les prov\u00edncies. Els totpoderosos governadors civils franquistes -que, alhora, eren els caps provincials del partit \u00fanic- van garantir la implantaci\u00f3, funcionament i superviv\u00e8ncia del r\u00e8gim. Ells encarnaven la maquin\u00e0ria de l\u2019Estat i satisfeien els interessos de les bases socials de la dictadura. I, evidentment, tamb\u00e9 reprimien qualsevol temptativa d\u2019infracci\u00f3 de l\u2019ordre p\u00fablic, atesa la seva funci\u00f3 de coordinar les forces policials a les prov\u00edncies. Aquest llibre, que constitueix un estudi original -i elaborat a partir de fonts in\u00e8dites- sobre el franquisme a Barcelona entre 1939 i 1977, intenta observar la dictadura \u201cdes de dins\u201d, a trav\u00e9s de l\u2019an\u00e0lisi de la figura dels governadors civils i de les pol\u00edtiques posades en pr\u00e0ctica en aquesta prov\u00edncia, una de les m\u00e9s importants del pa\u00eds, durant quatre d\u00e8cades.<\/p>\n\n\n\n \u00cdndex<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n <\/span><\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/imagen-3.jpg\")
<\/figure>
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/PoR4-copertina_0.jpg\")
<\/figure>
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/Reduit-x-web.png\")
<\/figure>
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/Delfranq_0.png\")
<\/figure>
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/41QBtwkSTyL._SR600315_PIWhiteStripBottomLeft035_SCLZZZZZZZ_FMpng_BG255255255-e1668695326676.png\")
<\/figure>
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/CUBIERTAS_ANTICLERICALISMO-2.png\")
<\/figure>
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/edition-68913.jpg\")
<\/figure>
\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/imagen-4.jpg\")
<\/figure>![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/AHS-Copia_1-e1668695875518.png\")
<\/figure>![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/submission_10_10_coverImage.jpg\")
<\/figure>![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/20150422-FeR.png\")
<\/figure>![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/41Inp-lgq3L.jpg\")
<\/figure>![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/41DKGoV8AqL._SR600315_PIWhiteStripBottomLeft035_SCLZZZZZZZ_FMpng_BG255255255-e1668696444807.png\")
<\/figure>![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/Fer-se-franquista-RGB-669x1024.jpg\")
<\/figure>