{"id":1871,"date":"2015-02-11T12:01:38","date_gmt":"2015-02-11T12:01:38","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2015-2016\/"},"modified":"2022-12-15T11:43:57","modified_gmt":"2022-12-15T11:43:57","slug":"2015-2016","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2015-2016\/","title":{"rendered":"2015-2016"},"content":{"rendered":"\n
\"4vygryh0\"<\/figure>
\n

Vall\u00e8s Mu\u00f1\u00edo, Daniel, “Situaciones asimiladas al alta en supuestos relacionados con el franquismo: el Servicio Social. Comentario de la sentencia n\u00ba 1950\/2016 del Tribunal Superior de Justicia del Pa\u00eds Vasco”, IusLabor<\/em>, n\u00fam. 3 (2016)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La Sent\u00e8ncia n\u00famero 1950\/2016 del Tribunal de Just\u00edcia del Pa\u00eds Basc estableix que el temps que les dones van prestar al Servicio Social ha de ser assimilat a l’alta de la Seguretat Social. Per aquesta ra\u00f3, la Sent\u00e8ncia equipara el Servicio Social amb una prestaci\u00f3 substitut\u00f2ria del servei militar dels homes. A m\u00e9s, la Sent\u00e8ncia conclou que la seva postura tamb\u00e9 es basa en la prohibici\u00f3 constitucional de la discriminaci\u00f3 per ra\u00f3 de sexe. L’autor assenyala, per\u00f2, que la igualtat de tracte entre el Servicio Social i el servei militar ja es va establir en la normativa de 1976, pr\u00e8via a la Constituci\u00f3 de 1978, i que, sorprenentment, va \u00e9sser derogada per el l’Estatut dels Treballadors de 1980.<\/p>\n\n\n\n

Enlla\u00e7 a l’article<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Franquisme & Transici\u00f3. Revista d’hist\u00f2ria i cultura<\/em>, n\u00fam. 3 (2015)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Ha aparegut el tercer n\u00famero de la revista Franquisme & Transici\u00f3. <\/em>En aquest, a la secci\u00f3 d’Estudis, s’hi inclouen articles d’Enric Gall\u00e9n i Jos\u00e9 Miguel Cuesta G\u00f3mez; en la secci\u00f3 Documents, s’hi poden trobar els articles de Francesc Foguet i Boreu i Miguel \u00c1ngel Del R\u00edo Morillas. Finalment, a la secci\u00f3 Estudis bibliogr\u00e0fics i ressenyes, hi ha el text de Francesc Vilanova i Vila-Abadal.<\/p>\n\n\n\n

Acc\u00e9s a la revista<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"20140210<\/figure>
\n

Franquisme & Transici\u00f3. Revista d’hist\u00f2ria i cultura<\/em>, n\u00fam. 4 (2016)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Ha aparegut el quart n\u00famero de la revista Franquisme & Transici\u00f3. Inclou, a la secci\u00f3 d\u2019estudis, articles de Miguel D\u00edaz S\u00e1nchez, Cristian Ferrer Gonz\u00e1lez i Carlos Ord\u00e1s; i, a la de ressenyes, textos de Jordi Font Agull\u00f3, Ricard Mart\u00ednez i Muntada i Aram Monfort.<\/p>\n\n\n\n

Acc\u00e9s a la revista<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"esxx\"<\/figure>
\n

Forti, Steven, “El mito del corporativismo en el ‘fascismo de izquierda’ italiano. El caso de la revista La Verit\u00e0 (1936-1943)”; Mar\u00edn, Mart\u00ed, “La democracia org\u00e1nica como forma de representaci\u00f3n pol\u00edtica: un an\u00e1lisis de las formulas de cooptaci\u00f3n de procuradores en Cortes y de sus resultados”, Estudos do S\u00e9culo XX<\/em>, n\u00fam. 16 (2016).<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En el dossier \u201cCorporativismo e doutrinas sociais\u201d, editat per \u00c1lvaro Garrido i Ant\u00f3nio Rafael Amaro, hi trobem els articles de Steven Forti i Mart\u00ed Mar\u00edn. Forti (pp. 113-128), analitza a partir de l’estudi de cas de la revista La verit\u00e0, –<\/em>dirigida per l’exl\u00edder comunista Nicola Bombacci i amb una important participaci\u00f3 d’altres exdirigents d’esquerres, convertits al feixisme a partir de l’ascens de Mussolini al poder-, el mite del corporativisme en l’anomenada “esquerra feixista”. I Mart\u00ed Marin (pp. 89-112), centra el seu article en l’estudi del corporativisme en el cas de les Corts Espanyoles a partir dels m\u00e8todes de selecci\u00f3 dels seus membres. L’autor arriba a la conclusi\u00f3 que si b\u00e9 aquesta c\u00e0mera ser\u00eda nom\u00e9s parcialment corporativa, s\u00ed que ser\u00e0, fonamentalment, una representaci\u00f3 de les pr\u00f2pies institucions del r\u00e8gim amb un pes determinant del partit \u00fanic FET y de las JONS. <\/p>\n\n\n\n

Enlla\u00e7 als articles<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Forti, Steven, <\/strong>“<\/strong><\/em>Gli storici e l’indipendenza catalana. Il dibattito sulla stampa (2012-2016)”; Molinero, Carme i Ys\u00e0s, Pere, “Il problema catalano, il problema spagnolo. Dal franchismo alla democrazia”<\/strong> Spagna Contemporanea<\/strong><\/em>, n\u00fam. 50 (2016)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La revista italiana Spagna Contemporanea<\/em> ha dedicat el seu n\u00famero 50, que marca els 25 anys de vida de la revista, a la q\u00fcesti\u00f3 catalana. Al dossier monogr\u00e0fic, el primer sobre aquesta tem\u00e0tica en llengua italiana, hi trobem les contribucions de diferents historiadors espanyols i italians experts en la q\u00fcesti\u00f3. Entre aquests, assenyalem l’article de Carme Molinero i Pere Ys\u00e0s (pp. 39-68) on es descriu el paper del catalanisme popular enfront el franquisme i la seva idea centralista d’Espanya i la influ\u00e8ncia que el catalanisme va acabar aconseguint en el camp de l’antifranquisme; fins al punt que les organitzacions unit\u00e0ries de l’oposici\u00f3 inclouran en el seu programa democr\u00e0tic les seves principals reclamacions. Steven Forti (pp. 169-214), en el seu article, proporciona una visi\u00f3 general del debat sobre la independ\u00e8ncia de Catalunya a partir de les intervencions en premsa dels historiadors espanyols entre el 2012 i el 2016, posant de manifest alguns punts comuns en l’an\u00e0lisi de les causes de l’aparici\u00f3 d’una reclamaci\u00f3 d’independ\u00e8ncia, per\u00f2 tamb\u00e9 profundes diverg\u00e8ncies d’opini\u00f3. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"StoriaProblemiContemporanei\"<\/figure>
\n

Forti, Steven, “Da Mosca a Vichy. Paul Marion (1899-1954), una biografia intellettuale”, Storia e problemi contemporanei<\/em>, n\u00fam. 71 (2016), pp. 113-138.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En el n\u00famero 71 de la revista italiana Storia e problemi contemporanei<\/em> hi ha l’article de Steven Forti titulat “Da Mosca a Vichy. Paul Marion (1899-1954), una biografia intellettuale”. Es tracta d’un an\u00e0lisi de la traject\u00f2ria biogr\u00e0fica i intel\u00b7lectual del pol\u00edtic i periodista franc\u00e9s Paul Marion que de jove quadre comunista als anys vint es va convertir, despr\u00e9s d’una deriva feixista, en secretari general d’informaci\u00f3 i propaganda al r\u00e8gim de Vichy.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"Tetide\"<\/figure>
\n

Forti, Steven y Lo Cascio, Paola: “Catalunya Calling. La questione catalana, la Spagna e la crisi europea”, Tetide. Rivista di studi mediterranei<\/em>, n\u00fam. 3 (2016)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En el darrer n\u00famero de la revista italiana Tetide. Rivista di studi mediterranei hi ha l’article “Catalunya Calling. La questione catalana, la Spagna e la crisi europea” escrit per Steven Forti i per Paola Lo Cascio. Es tracta d’un an\u00e0lisi de la situaci\u00f3 pol\u00edtica a la Catalunya dels darrers deu anys, entre la reforma de l’Estatut d’Autonomia i l’aparici\u00f3 del proc\u00e9s sobiranista, que presta atenci\u00f3 a les din\u00e0miques pol\u00edtiques espanyoles i al context europeu.<\/p>\n\n\n\n

Enlla\u00e7 a l’article<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Foguet, Francesc, \u00abEl teatre de Baltasar Porcel i la censura franquista\u00bb, Estudis Rom\u00e0nics<\/em>, vol. 38 (2016), p. 213-237.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

 Els expedients teatrals conservats a l’Archivo General de la Administraci\u00f3n d’Alcal\u00e1 de Henares sobre algunes de les obres de Baltasar Porcel revelen els tr\u00e0mits, els procediments i els par\u00e0metres que hi aplicava l’engranatge censori franquista. Aquest estudi analitza el contingut de les sol\u2022licituds d’edici\u00f3 d’Els condemnats<\/em> (1959), La simbomba fosca<\/em> (1962) i Teatre<\/em> (1965), i tamb\u00e9 de representaci\u00f3 d’Hist\u00f2ria d’una guerra<\/em>, El general<\/em>, Roman\u00e7 de cec<\/em>, Els condemnats<\/em>, La simbomba fosca<\/em> i \u00c8xode<\/em>, en aquest cas presentades per diverses companyies durant el per\u00edode de 1966 a 1973. Els censors vetllaren perqu\u00e8 els textos que es volien publicar o representar s’adiguessin a l’ortod\u00f2xia ideol\u00f2gica i moral del r\u00e8gim franquista; en aquest sentit, es mostraren amatents a censurar les peces que, de manera expl\u00edcita o impl\u00edcita, permetien extrapolar la cr\u00edtica que s’hi feia al context l\u00fagubre de la dictadura franquista o que directament atemptaven contra els pilars estructurals del r\u00e8gim, com ara el Cap de l’Estat, l’Esgl\u00e9sia o l’Ex\u00e8rcit. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"portada_polis_43-small250\"<\/figure>
\n

Carlos \u00c1ngel Ord\u00e1s<\/strong>, \u201cNoviolencia, objeci\u00f3n de conciencia e insumisi\u00f3n en Espa\u00f1a, 1970-1990\u201d, a <\/strong>Pol<\/em>is<\/em>,<\/strong> n\u00fam<\/strong>. 43 (2016)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La resist\u00e8ncia al servei militar obligatori a Espanya durant el darrer ter\u00e7 del segle XX va servir per a articular un important moviment antimilitarista i juvenil. Aquest moviment va comen\u00e7ar durant la d\u00e8cada dels setanta, molt lligat a la doctrina de la no viol\u00e8ncia i a la seva vinculaci\u00f3 a l\u2019objecci\u00f3 de consci\u00e8ncia. Durant la d\u00e8cada seg\u00fcent, la resist\u00e8ncia al servei militar es va fer cada cop m\u00e9s extensa entre la joventut espanyola. L\u2019\u00e0mplia desobedi\u00e8ncia a les lleis de conscripci\u00f3 va for\u00e7ar la fi del servei militari obligatori. Per a aconseguir aquest objectiu, el jovent desobedient va haver de fer front a diversos contexts pol\u00edtics que els obligava a redefinir les seves estrat\u00e8gies, les quals aconseguiren un progressiu augment en els suports socials i un constant transavassament generacional producte, en part, del desgast del Govern per la mateixa repressi\u00f3 inflingida que derivava de la desobedi\u00e8ncia civil cada cop m\u00e9s extensa.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Antonio C\u00e9sar Moreno Cantano, “Propaganda del odio y del miedo. Una exposici\u00f3n anticomunista en la Francia de Vichy: Le bolchevisme contre l’Europe<\/em> (1942)”, a Diacronie. Studi di Storia Contemporanea<\/em>, n\u00fam. 25 (1\/2016).<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En el n\u00famero 25 de la revista digital Diacronie. Studi di Storia Contemporanea<\/em>, s’ha publicat l’article d’Antonio C\u00e9sar Moreno Cantano titulat “Propaganda del odio y del miedo. Una exposici\u00f3n anticomunista en la Francia de Vichy: Le bolchevisme contre l’Europe<\/em> (1942)”. Durant la Segona Guerra Mundial es van potenciar a tota l’Europa de l’Eix una s\u00e8rie d’actes p\u00fablics que pretenien contribuir a l’odi de determinats grups socials. Sota l’estela del Tercer Reich, la Fran\u00e7a de Vichy va desplegar per tot el pa\u00eds una s\u00e8rie d’exhibicions l’objectiu de les quals era vilipendiar i deshumanitzar a uns col\u00b7lectius concrets, com eren els jueus, els comunistes i els ma\u00e7ons. Era el cas d’exposicions com La Franc ma\u00e7onnerie d\u00e9voil\u00e8e (1940), Le Juif et la France (1941) o Le Bolchevisme contre l’Europe (1942), objecte d’aquest estudi. Aquest article aprofundeix en les t\u00e8cniques emprades en aquesta propaganda de l’odi i en els fruits literaris als que va donar lloc. Inscriu la investigaci\u00f3 en la Hist\u00f2ria de les emocions, els principals impulsors de la qual han estat Peter Burke, Barbara H. Rosenwein o William M. Reddy, recorrent a l’odi i a la por com a eixos del seu discurs hist\u00f2ric i a l’explotaci\u00f3 que d’ambd\u00f3s sentiments van realitzar les autoritats de la Nova Fran\u00e7a per aconseguir l’adoctrinament de la poblaci\u00f3 cap a una determinada ideologia.<\/p>\n\n\n\n

Enlla\u00e7 a l’article<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Steven Forti i Xos\u00e9 M. N\u00fa\u00f1ez Seixas (coords.), “Traiettorie biografiche del fascismo spagnolo”, a Spagna contemporanea, Semestrale di storia, cultura e bibliografia<\/em>, Anno XXV, n\u00fam. 48 (2015).<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest n\u00famero de la revista Spagna contemporanea<\/em> s’ha publicat un dossier coordinat per Steven Forti i per Xos\u00e9 M. N\u00fa\u00f1ez Seixas. Aquest dossier inclou una introducci\u00f3 elaborada pels coordinadors (pp. 9-14), un article de Francisco Morente titulat “Il falangista \u00abrivoluzionario\u00bb. Tre momenti nell’itinerario politico di Dionisio Ridruejo” (pp. 59-80) i un article del propi Forti, titulat “Un rojo nella Falange. La deriva fascista di \u00d3scar P\u00e9rez Sol\u00eds” (pp. 105-128). Ambd\u00f3s articles s\u00f3n assajos sobre biografies.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Miguel \u00c1ngel Del R\u00edo Morillas, “Acci\u00f3n regional e L\u00f3pez Rod\u00f3: il \u00abregionalismo bien entendido\u00bb di Alianza Popular (1976-1977)”, a Nazioni e Regioni. Studi e richerche sulla comunit\u00e0 immaginata<\/em>, n\u00fam. 6 (2015), pp. 63-80.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest sis\u00e8 n\u00famero de la revista Nazioni e Regioni<\/em>, especialitzada en l’estudi de la naci\u00f3 i els nacionalismes, s’inclou l’article de Miguel \u00c1ngel Del R\u00edo Morillas que porta per t\u00edtol “\u00abLa persistenza della nazione\u00bb. Una raccolta critica di studi sul nazionalismo”. En aquest, l’autor analitza l’\u00fas del concepte propi de regionalisme per part d’Alianza Popular en els \u00faltims mesos del franquisme i primers de la transici\u00f3 a la democr\u00e0cia. Aquest sis\u00e8 n\u00famero inclou tamb\u00e9 una resenya de Pau Casanellas sobre el llibre de Carme Molinero i Pere Ys\u00e0s La cuesti\u00f3n catalana.<\/em> Catalu\u00f1a en la transici\u00f3n espa\u00f1ola<\/em>, Cr\u00edtica, Barcelona, 2014 (pp.118-120).<\/p>\n\n\n\n

Enlla\u00e7 a l’article<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Steven Forti, “Un contrato basado en la ambig\u00fcedad. Entrevista con Enric Juliana”, a Tiempo Devorado. Revista de Historia Actual<\/em>, n\u00fam. 3 (2015), pp. 124-131.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En el n\u00famero 3 de “Tiempo Devorado. Revista de Historia Actual”, s’ha publicat el dossier titulat “Processant el “proc\u00e9s”: sobre l’onada independentista catalana”, coordinat per Enric Ucelay Da Cal. En aquest, s’hi troba tamb\u00e9 la contribuci\u00f3 de Steven Forti  “Un contrato basado en la ambig\u00fcedad. Entrevista con Enric Juliana”. Es tracta d’una entrevista amb l’actual director adjunt de “La Vanguardia” sobre el proc\u00e9s sobiranista i la q\u00fcesti\u00f3 catalana en les \u00faltimes quatre d\u00e8cades.<\/p>\n\n\n\n

Enlla\u00e7 a l’article<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Steven Forti, “Herida, tatuaje y recuerdo. Experiencia humana, transposici\u00f3n literaria e influencia pol\u00edtica de la Gran Guerra en Curzio Malaparte y Pierre Drieu La Rochelle”, a Rubrica Contemporanea<\/em>, n\u00fam. 8 (2015), pp. 49-68.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En el n\u00famero 8 de la revista Rubrica Contemporanea<\/em> s’ha publicat el dossier titulat “Guerres i postguerres a l’europa contempor\u00e0nia” coordinat per Maximilano Fuentes Codera. Entre altres contribucions, es troba l’article de Steven Forti titulat “Herida, tatuaje y recuerdo. Experiencia humana, transposici\u00f3n literaria e influencia pol\u00edtica de la Gran Guerra en Curzio Malaparte y Pierre Drieu La Rochelle. En aquest article, Forti ofereix una reflexi\u00f3 al voltant de la Gran Guerra com a experi\u00e8ncia humana i com a ferida indeleble en la producci\u00f3 liter\u00e0ria de dos membres d’una generaci\u00f3 d’intel\u00b7lectuals nascuts a l’\u00faltima d\u00e8cada del segle XIX, crescuts en la belle \u00e9poque i soldats en les trinxeres europees entre 1914 i 1918, l’itali\u00e0 Curzio Malaparte i el franc\u00e8s Pierre Drieu La Rochelle. Els dos escriptors tenen la peculiaritat d’haver estat uns tr\u00e0nsfugues entre les grans ideologies del segle XX.<\/p>\n\n\n\n

 Enlla\u00e7 a l’article<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Steven Forti, “V\u00e8ncer, conv\u00e8ncer i subvencionar. Viol\u00e8ncia i consens al feixisme itali\u00e0”, a L\u2019Espill<\/em> (segona \u00e8poca), n\u00fam. 49 (2015), pp. 46-59.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En el n\u00famero 49 de L’Espill<\/em>, revista fundada per Joan Fuster, s’ha publicat un article de Steven Forti titulat “V\u00e8ncer, conv\u00e8ncer i subvencionar. Viol\u00e8ncia i consens al feixisme itali\u00e0”. En aquest l’autor presenta unes reflexions sobre les q\u00fcestions de la viol\u00e8ncia, la repressi\u00f3 i el consens en el r\u00e8gim feixista itali\u00e0, analitzant tant els organismes de repressi\u00f3 creats pel r\u00e8gim de Mussolini (policia pol\u00edtica, Tribunal Especial, confinament pol\u00edtic, etc.) com els que intentaren mantenir i augmentar el consens entre la poblaci\u00f3 (partit, sindicats, OND, GIL, GUF, etc.).<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Mart\u00ed Mar\u00edn Corbera: “Migrantes, fronteras y fascismos. El control de los desplazamientos por parte del r\u00e9gimen franquista, 1939-1965”, a Spagna contemporanea<\/em>, <\/strong>Semestrale di storia, cultura e bibliografia. <\/strong><\/em>Anno XXIV, n\u00fam. 47 (2015), pp. 79-94.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest n\u00famero de la revista Spagna contemporanea<\/em>s’inclou l’article de Mart\u00ed Mar\u00edn que porta per t\u00edtol “Migrantes, fronteras y fascismos. El control de los desplazamientos por parte del r\u00e9gimen franquista, 1939-1965”. En aquest, l’autor enfoca la perspectiva del r\u00e8gim franquista respecte els despla\u00e7aments interns de poblaci\u00f3 que es donen a Espanya durant una part significativa de la seva exist\u00e8ncia. En contra d’algunes creences infundades, Mar\u00edn argumenta i analitza la preocupaci\u00f3 de les autoritats de la dictadura front els moviments de poblaci\u00f3 massius que tracten de frenar i revertir.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Carme Molinero Ruiz i Pere Ys\u00e0s Solanes: “Un proceso polic\u00e9ntrico. La transici\u00f3n de la dictadura a la democracia en Espa\u00f1a”, a Avances del Cesor<\/em>, revista cient\u00edfica editada por el nodo CESOR (Centro de Estudios Sociales Regionales) de la Unidad Ejecutora en Red, ISHIR (Investigaciones Socio-hist\u00f3ricas Regionales) dependiente del Consejo Nacional de Investigaciones Cient\u00edficas y T\u00e9cnicas (CONICET) y de la Universidad Nacional de Rosario (UNR)<\/em>, vol. 12, n\u00fam. 12 (2015, primer semestre), pp. 189-207.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La transici\u00f3 de la dictadura a la democr\u00e0cia a Espanya compta ja amb una bibliografia important encara que la seva caracterizaci\u00f3 \u00e9s notablement diversa entre diferents corrents historiogr\u00e0fiques. Tanmateix, un element notablement com\u00fa en les diferents interpretacions \u00e9s l’escassa atenci\u00f3 prestada a la din\u00e0mica desenvolupada entre centre i perif\u00e8ria. <\/p>\n\n\n\n

L’article parteix de la tesi que, per un costat, la transici\u00f3 de la dictadura a la democr\u00e0cia en els anys setanta va ser possible perque la oposici\u00f3 pol\u00edtica-social s’havia est\u00e8s suficientement com per aconseguir que el r\u00e8gim instaurat el 1939 pat\u00eds una crisi profunda abans de la mort de Franco. Per un altre costat, sost\u00e9 que la din\u00e0mica pol\u00edtica en la perif\u00e8ria peninsular va ser decisiva en l’empenta de l’antifranquisme observat globalment. A partir d’ambdues premises, a l’article s’analitzaran els elements que permeten sostenir una visi\u00f3 m\u00e9s complexa del proc\u00e9s general que desembocar\u00e0 en la instauraci\u00f3 de la democr\u00e0cia a Espanya i que t\u00e9 un dels seus corolaris m\u00e9s destacats en la implantaci\u00f3 del model auton\u00f2mic per a l’organizaci\u00f3 territorial de l’Estat, trencant amb el centralisme exacerbat durant la dictadura.<\/p>\n\n\n\n

Enlla\u00e7 a l’article<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Manel Risques Corbella: “La dictadura franquista”, a Revista Reflex\u00e3o e A\u00e7\u00e3o<\/em>, vol. 23, n\u00fam. 2, juliol-octubre 2015, pp. 170-197.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El franquisme va ser una llarga dictadura que es va fundar amb el cop d’Estat del 18 de juliol del 1936, es va ratificar el 1939 i va perdurar fins el 1977, m\u00e9s enll\u00e0 de la mort de Franco. Es va moldejar a semblan\u00e7a dels r\u00e8gims feixistes, als que va sobreviure despr\u00e9s de la vict\u00f2ria dels aliats el 1945. Va anar introduint determinats canvis en la seva ordenaci\u00f3 pol\u00edtica i econ\u00f2mica que li van permetre sobreviure a una llarga postguerra de 20 anys, caracteritzada per la mis\u00e8ria, la fam i la repressi\u00f3. En els 60 va experimentar el seu m\u00e0xim apogeu en obrir l’economia espanyola al gran creixement econ\u00f2mic occidental la qual cosa va permetre un fort desenvolupament i una profunda transformaci\u00f3 social si b\u00e9 es va mantenir un estricte immobilisme pol\u00edtic. La incapacitat del r\u00e8gim per atendre a les noves demandes socials i a les aspiracions de canvi democr\u00e0tic d’una part de la societat, vertebrades per l’antifranquisme, si no era a trav\u00e9s de la repressi\u00f3, va accentuar les seves divisions internes i li va impedir disposar d’un projecte pol\u00edtic clar a la mort del dictador m\u00e9s enll\u00e0 de la simple continuitat. S’iniciava una incerta transici\u00f3 pol\u00edtica.<\/p>\n\n\n\n

Enlla\u00e7 a l’article<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Daniel Vall\u00e8s Mu\u00f1\u00edo: “El TEDH no cuestiona la Ley de la Memoria Hist\u00f3rica, pero podr\u00eda. Comentario de la STEDH de 4 de noviembre de 2014, caso Ruiz-Funes contra Espa\u00f1a”, a InDret. Revista para el an\u00e1lisis del Derecho<\/em> (www.indret.com), n\u00fam. 4 (2015), pp. 1-19.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest article publicat per InDret, revista especialitzada en l’an\u00e0lisi del Dret, Daniel Vall\u00e8s exposa el cam\u00ed judicial que ha realizat la fam\u00edlia del catedr\u00e0tic de dret penal Mariano Ruiz-Funes Garc\u00eda per intentar recuperar els b\u00e9ns que li foren incautats pel r\u00e8gim franquista o per aconseguir una indemnitzaci\u00f3 per dita incautaci\u00f3. El seu devenir judicial acaba davant el Tribunal Europeu de Drets Humans, el qual no es q\u00fcestiona en cap moment la correcci\u00f3 de la Llei de la Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica. Aquesta, evita l’anulaci\u00f3 de les sent\u00e8ncies franquistes i \u00fanicament opta per la declaraci\u00f3 de la seva il\u00b7legitimitat.<\/p>\n\n\n\n

Enlla\u00e7 a l’article<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Andrea Geniola: “\u00abLa persistenza della nazione\u00bb. Una raccolta critica di studi sul nazionalismo”, a <\/strong>Nazioni e Regioni. Studi e richerche sulla comunit\u00e0 immaginata<\/em>, n\u00fam. 5 (2015), pp. 149-167.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest cinqu\u00e8 n\u00famero de la revista \u00abNazioni e Regioni\u00bb, especialitzada en l’estudi de la naci\u00f3 i els nacionalismes, s’inclou l’article d’Andrea Geniola que porta per t\u00edtol “\u00abLa persistenza della nazione\u00bb. Una raccolta critica di studi sul nazionalismo”. En aquest l’autor realitza una interessant ressenya de l’obra editada per Ferran Archil\u00e9s La persist\u00e8ncia de la naci\u00f3. Estudis sobre nacionalisme <\/em>(2015), una de les darreres obres de la col\u00b7lecci\u00f3 \u00abEl m\u00f3n de les nacions\u00bb de l’editorial Afers i que d\u00f3na veu, des d’una perspectiva interdisciplinar, a alguns dels majors especialistes sobre l’estudi dels nacionalismes.  <\/p>\n\n\n\n

Enlla\u00e7 al n\u00famero<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Moreno Cantano, Antonio C\u00e9sar i L\u00f3pez Zapico, Misael Arturo: \u201cPropaganda positiva en la Francia ocupada y el r\u00e9gimen de Vichy: el cicl\u00f3 de exposiciones de la France Europ\u00e9ene\u201d, a Circunstancia<\/em>. A\u00f1o XIII, n\u00fam 36, enero 2015.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La propaganda jug\u00e0 un paper essencial dins del proc\u00e9s de brutalitzaci\u00f3 que va experimentar la societat europea durant la primera meitat del segle XX. El clima b\u00e8l\u00b7lic que caracteritz\u00e0 la d\u00e8cada dels anys trenta amb l\u2019auge dels feixismes va acabar germinant en un discurs de la por i l\u2019odi que es va radicalitzar amb l\u2019esclat de la Segona Guerra Mundial. Tanmateix, durant aquest mateix per\u00edode tamb\u00e9 es va desenvolupar una propaganda positiva que cercava mostrar a la societat la bondat del projecte pol\u00edtic d\u2019aquests r\u00e8gims totalitaris. En el present article s\u2019exposa un exemple d\u2019aquesta propaganda d\u2019afirmaci\u00f3 a trav\u00e9s de l\u2019an\u00e0lisi del discurs oficial del R\u00e8gim de Vichy i les seves complexes relacions amb un Tercer Reich preocupat \u00fanicament pels seus propis interessos.<\/p>\n<\/div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Vall\u00e8s Mu\u00f1\u00edo, Daniel, “Situaciones asimiladas al alta en supuestos relacionados con el franquismo: el Servicio Social. Comentario de la sentencia n\u00ba 1950\/2016 del Tribunal Superior de Justicia del Pa\u00eds Vasco”, IusLabor, n\u00fam. 3 (2016) La Sent\u00e8ncia n\u00famero 1950\/2016 del Tribunal de Just\u00edcia del Pa\u00eds Basc estableix que el temps que les dones van prestar al Servicio Social ha de ser assimilat a […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1871","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1871","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1871"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1871\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6339,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1871\/revisions\/6339"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1871"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}