{"id":188,"date":"2010-06-22T16:18:56","date_gmt":"2010-06-22T16:18:56","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2011-2\/"},"modified":"2022-12-14T07:24:32","modified_gmt":"2022-12-14T07:24:32","slug":"2011-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2011-2\/","title":{"rendered":"2011"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>
\n

Maria Campillo (ed.), Llegir l’exili<\/em>, Barcelona, GELCC\/ L’Aven\u00e7, 2011.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Des del llibre can\u00f2nic d\u2019Albert Manent, La literatura catalana a l\u2019exili <\/em>(1976), els estudis referits a aquest camp han progressat molt; i en una triple direcci\u00f3. La primera \u00e9s la de la hist\u00f2ria de l\u2019exili del 1939, la dels avatars soferts pel gran contingent de pol\u00edtics, cient\u00edfics, artistes, intel\u2022lectuals i escriptors que es van veure obligats a marxar. La segona via es dirigeix directament a l\u2019estudi de la vida liter\u00e0ria a l\u2019exili, de la seva orientaci\u00f3 i el seu sentit, a trav\u00e9s d\u2019alguns autors representatius, de les plataformes de difusi\u00f3, especialment de les editorials o de les revistes. El llibre de Maria Campillo s\u2019inscriu, per\u00f2, en un tercer espai, el de la lectura dels textos de creaci\u00f3 generats per l\u2019exili. I t\u00e9 com objectiu omplir alguns buits oferint la lectura d\u2019un ventall (for\u00e7osament acotat) de textos de poesia i de prosa.<\/p>\n\n\n\n

Molts dels grans autors catalans dels segle XX van passar per aquesta experi\u00e8ncia, en alguns casos fonamental per al conjunt de la seva obra. El present volum no t\u00e9, ni pot tenir, una pretensi\u00f3 totalitzadora: ni en els g\u00e8neres (s\u2019ha deixat de banda el teatre, per exemple), ni en els temes (la literatura concentracion\u00e0ria es limita a l\u2019espai franc\u00e8s). La autora ha procurat, en canvi, atendre m\u00e9s aviat l\u2019angle in\u00e8dit: noves preguntes i lectures noves; o l\u2019angle marginal: l\u2019obra menuda d\u2019un gran narrador; llibres o autors poc atesos.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Ferran Gallego i Francisco Morente (eds.), Rebeldes y reaccionarios. Intelectuales, fascismo y derecha radical en Europa<\/em>. Barcelona, El Viejo Topo, 2011.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest volum, editat per Ferran Gallego i Francisco Morente, reuneix una dotzena d\u2019assajos de coneguts historiadors i de joves investigadors al voltant de la vexata quaestio de la cultura feixista, tant en la realitat espanyola com en la italiana, la francesa i l\u2019alemanya. Partint de la consideraci\u00f3 que va existir una cultura feixista, els autors consideren que els  intelectuals  que es van sumar a l feixisme no van ser an\u00e8cdotes, si no sectors que van escollir combatre per un sistema que responia a les percepcions d\u2019un discurs en el qual la tradici\u00f3 i la modernitat es reunien per establir una comunitat nacional oposada i superadora del liberalisme, la democr\u00e0cia i el socialisme. Volem assenyalar les aportacions de de Ferran Gallego, \u201cConstruyendo el pasado. La identidad del 18 de julio y la reflexi\u00f3n sobre la historia moderna en los a\u00f1os cuarenta\u201d (pp. 281-337), la de Francisco Morente, \u201cCorresponsal en Roma. Dionisio Ridruejo y la Italia de la guerra fr\u00eda (1948-1951)\u201d (pp. 371-433) i la de Steven Forti, \u201cOtra deriva fascista. Paul Marion en la Francia de entreguerras\u201d (pp. 111-134).<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Manel Risques (coord.), Un segle d’Hist\u00f2ria de Catalunya en fotografies. Volum III: Temps de dictadura, postguerra i canvi social (1939-1969)<\/em>. Barcelona, Grup Enciclop\u00e8dia Catalana, 2011.<\/strong>
Aquest llibre \u00e9s el tercer dels quatre volums de l’obra Un segle d’hist\u00f2ria de catalunya en fotografies, que, sota la direcci\u00f3 de Manel Risques, tracta de mostrar-nos de manera visual, pl\u00e0stica i directa l’evoluci\u00f3 de Catalunya en els darrers cent anys. A trav\u00e9s de la fotografia en blanc i negre ens acostem a imatges desconegudes i carregades d’informaci\u00f3 de veritable inter\u00e8s hist\u00f2ric al voltant d’esdeveniments i processos com la Setmana Tr\u00e0gica, la Segona Rep\u00fablica, la Guerra Civil Espanyola, el Franquisme o la Transici\u00f3 Democr\u00e0tica, aix\u00ed com personatges hist\u00f2rics com Llu\u00eds Companys, Manuel Aza\u00f1a o Francesc Maci\u00e0, entre d’altres.<\/p>\n\n\n\n

Tots ells comparteixen p\u00e0gines amb persones an\u00f2nimes, retratades en diferents moments de la vida quotidiana o protagonitzant moments de la hist\u00f2ria del pa\u00eds. Les imatges procedeixen d’arxius de tota Catalunya, captades per prestigiosos fot\u00f2grafs com Josep Maria Sagarra, Josep Gaspar, Agust\u00ed Centelles, Brangul\u00ed o P\u00e9rez de Rozas, aix\u00ed com de persones an\u00f2nimes. Un segle d’hist\u00f2ria de Catalunya en fotografies vol oferir una visi\u00f3 diferent del passat de Catalunya a trav\u00e9s de la fotografia en blanc i negre.
L’obra, dividida en quatre volums, s’organitza de la seg\u00fcent manera: 1 Un temps entre el passat i el futur (fins a 1931); 2 Temps de reforma, guerra i revoluci\u00f3 (1931-1939); 3 Temps de dictadura, postguerra i canvi social (1939-1969); 4 Temps de crisi i transici\u00f3 (1969-1980). Cada volum s’estructura de la mateixa manera: una introducci\u00f3 de l’\u00e8poca, redactada pel director de cada volum (que s\u00f3n, respectivament: Conxita Mir, Ricard Vinyes, Carme Molinero conjuntament amb Pere Ys\u00e0s, i Manel Risques) i la presentaci\u00f3 dels grans elements que caracteritzen la fotografia de cada \u00e8poca, amb les imatges relacionades.
El tercer volum a c\u00e0rrec de Carme Molinero i Pere Ys\u00e0s abasta trenta anys de la dictadura franquista, des de l’\u00e8poca m\u00e9s dura de la immediata postguerra, fins als canvis soci-econ\u00f2mics de la societat catalana i les lluites antifranquistes.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Salvador Cruz Artacho i Julio Ponce Alberca (coords.), El mundo del trabajo en la conquista de las libertades.<\/em> Ja\u00e9n, Universidad de Ja\u00e9n, 2011.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquesta recent publicaci\u00f3 cal esmentar el cap\u00edtol de l’investigadora del CEFID Carme Molinero: \u201cConflictividad laboral, movimiento obrero y cambio pol\u00edtico\u201d (pp. 221-233) on s’analitza la creixent conflictivitat laboral i social en les darreries del franquisme (una de les m\u00e9s elevades del context europeu) aix\u00ed com el moviment obrer -en especial l’organitzat a les CCOO- que va ser capa\u00e7 de erosionar, deslegitimar i superar l’estructura del sindicat vertical. Aquest moviment obrer organitzat va ser un dels pilars de l’antifranquisme que s’havia est\u00e8s en sectors importants de la societat civil i va estar vinculat a la lluita per aconseguir un canvi pol\u00edtic que acab\u00e9s amb la dictadura.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Rafael Quirosa-Cheyrouze y Mu\u00f1oz (ed.), La sociedad espa\u00f1ola en la Transici\u00f3n. Los movimientos sociales en el proceso democratizador<\/em>. Madrid, Biblioteca Nueva, Madrid, 2011.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquesta obra compta amb la participaci\u00f3 de vint-i-vuit investigadors. Inclou dos cap\u00edtols de membres del CEFID. El cap\u00edtol de Carme Molinero: “Comisiones Obreras: de la lucha antifranquista a la acci\u00f3n sindical en un nuevo escenario econ\u00f3mico y pol\u00edtico” (pp. 147-159), analitza l’evoluci\u00f3 de les CCOO en els anys setanta i als reptes que va haver d’enfrontar-se, en especial en la segona meitat de la d\u00e8cada com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la fi de la dictadura, la instauraci\u00f3 de la democr\u00e0cia i l’aguditzaci\u00f3 de la crisi econ\u00f2mica. Un per\u00edode convuls on a m\u00e9s d’haver de consolidar-se sindicalment va haver de competir amb altres opcions sindicals emergents.<\/p>\n\n\n\n

El cap\u00edtol de Pere Ys\u00e0s \u201cMovimientos sociales y cambio pol\u00edtico en Catalu\u00f1a, \u00bfun caso particular?\u201d (pp. 303-315) fa un an\u00e0lisi dels moviments socials catalans i la influ\u00e8ncia que van tenir en la configuraci\u00f3 del mapa pol\u00edtic catal\u00e0, molt diferent, a nivell institucional, al de la resta de l’Estat espanyol als anys setanta.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Javier T\u00e9bar Hurtado, Barcelona anys blaus. El governador Correa Veglison: poder i pol\u00edtica franquistes (1940-1945)<\/em>. Barcelona, Flor del Vent, 2011.<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

La vida d\u2019un personatge es presenta com una met\u00e0fora sobre les formes amb les quals s\u2019implantar\u00e0 la dictadura del general Franco dins d\u2019un espai i un temps, aquest \u00e9s el problema central que es planteja La Barcelona dels anys blaus. \u00c9s un estudi del R\u00e8gim enfocat cap a dalt, cap al poder pol\u00edtic i econ\u00f2mic, per\u00f2 que no deixa de banda les actituds i les accions dels de baix. S\u2019analitzen i interpreten els mecanismes de corrupci\u00f3 econ\u00f2mica imperants aleshores, amb ramificacions prou extenses, formant el nus on s\u2019entrella\u00e7aven els poders pol\u00edtics i els poders socials, i subratlla les seves din\u00e0miques contradict\u00f2ries. La Barcelona dels anys blaus \u00e9s principalment l\u2019escenari urb\u00e0 dels comportaments bruts i de l\u2019embrutidora atmosfera moral de la Dictadura, de la batalla simb\u00f2lica del R\u00e8gim per obtenir suports, de les ret\u00f2riques pol\u00edtiques de les persones que exerciren el poder per tal d\u2019imposar una determinada idea d\u2019Espanya i de Catalunya. Per\u00f2 tamb\u00e9 d\u2019aquells altres que els hi donaren suport, b\u00e9 per convicci\u00f3, per desig material o avar\u00edcia b\u00e9 fossin elles mateixes v\u00edctimes de la por, de la indefensi\u00f3, de la mis\u00e8ria absoluta, de l\u2019enveja o de la tra\u00efci\u00f3. Ben pensat, potser vist com el paisatge format per un conjunt d\u2019actors moguts per tot plegat.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Javier Moreno Luz\u00f3n (ed.), Izquierdas y nacionalismos en la Espa\u00f1a contempor\u00e1nea<\/em>. Madrid, Editorial Pablo Iglesias, 2011. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

El llibre inclou el cap\u00edtol de Carme Molinero “La oposici\u00f3n al franquismo y la cuesti\u00f3n nacional” (pp. 235-255). L’autora hi analitza la relaci\u00f3 entre la q\u00fcesti\u00f3 nacional i els plantejaments que sobre ella tenien els partits de l’esquerra antifranquista, especialment socialistes i comunistes, els quals van assumir la realitat plurinacional espanyola en contrast amb la visi\u00f3 centralista i nacionalista espanyola del r\u00e8gim franquista, el qual en darrera inst\u00e0ncia havia condicionat la visi\u00f3 de l’esquerra sobre la q\u00fcesti\u00f3 nacional i que va tenir la seva concreci\u00f3 final en la Constituci\u00f3 de 1978 i el reconeixement de les autonomies amb alt poder d’autogovern.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Antonio C\u00e9sar Moreno Cantano (coord.), El ocaso de la verdad. Propaganda y prensa exterior en la Espa\u00f1a franquista (1936-1945)<\/em>. Xix\u00f3n, Ediciones Trea, 2011.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquesta obra coordinada pel membre del CEFID Antonio C\u00e9sar Moreno Cantano analitza les tasques propagand\u00edstiques de l’Espanya franquista en l’exterior durant els anys de la guerra civil i la segona guerra mundial i s’aproxima a la propaganda que pa\u00efsos com  Gran Bretanya o Alemanya desplegaren en territori peninsular durant aquests anys. Per fer-ho, s’ha recorregut a un privilegiat elenc d’especialistes que centren les seves mires en aspectes com les peculiaritats del llenguatge propagand\u00edstic franquista; la projecci\u00f3 de l’Espanya franquista en Gran Bretanya i els Estats Units durant la guerra civil; la propaganda franquista en Am\u00e8rica llatina i les activitats de FET i de les JONS en el mateix continent, o la comparaci\u00f3 entre els organismes propagand\u00edstics de pa\u00efsos com Portugal, It\u00e0lia, Alemanya o la Fran\u00e7a de Vichy amb els de l’Espanya de Franco.<\/p>\n\n\n\n

De la mateixa Obra cal destacar l’article “Espa\u00f1a en el nuevo orden europeo. Algunas lecturas franquistas de la postguerra” (pp. 215-250) del membre del CEFID Francesc Vilanova i Vila d’Abadal.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Josep Maria Llur\u00f3 (coord.), Hist\u00f2ria, mem\u00f2ria, testimoniatge. Un llegat per a Europa<\/em>. Palma, Lleonard Muntaner, 2011.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u00bfQuines veus se senten encara avui de camps com Auschwitz i Mauthausen, i de gulags com els de la Kolim\u00e0? \u00bfEn quines condicions s\u00b4han fet audibles i de quina manera ens han arribat? \u00bfQui \u00e9s, doncs, el testimoni i qui l\u00b4ha pogut arribar a suplantar? A Berl\u00edn, historiadors i fil\u00f2legs, escriptors i artistes de diferents lleng\u00fces i pa\u00efsos van provar d\u00b4escoltar i d\u00b4acarar, durant unes setmanes, algunes d\u00b4aquelles veus en virtut de la seva difer\u00e8ncia. Els debats recollits en aquest llibre impliquen una actualitzaci\u00f3 – tant del que va passar com de les certituds i dubtes de l\u00b4escriptor per poder llegar-ho. Entre els textos que aplega l’obra es troba un de Carme Molinero, “La recerca sobre les v\u00edctimes de la Guerra Civil ila mem\u00f2ria hist\u00f2rica a Espanya”, on es desenvolupa la idea que el coneixement hist\u00f2ric ha estat la base emp\u00edrica sobre la qual s’han constitu\u00eft, a tot el territori espanyol, moviments i agrupacions que reivindiquen que la democr\u00e0cia espanyola nascuda de la transici\u00f3 ha de recon\u00e9ixer les v\u00edctimes del franquisme.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Ol\u00edvia Gassol i Bellet, De la utopia mediterr\u00e0nia a la realitat provincial. El projecte cultural de la Diputaci\u00f3 de Barcelona durant el primer franquisme<\/em>. Barcelona, Fundaci\u00f3 Carles Pi i Sunyer, 2011.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L’autora analitza la pol\u00edtica cultural de la Diputaci\u00f3 Provincial de Barcelona durant els anys del primer franquisme especialment la tasca de Guillermo D\u00edaz-Plaja a l’Instituto Espa\u00f1ol de Estudios Mediterr\u00e1neos, instituci\u00f3 que  pretenia controlar i adequar la catalanitat al servei dels interessos del nou r\u00e8gim.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Espuny, Maria Jes\u00fas (dir.), La acci\u00f3n social en las Fuerzas Armadas. Un compromiso social<\/em>. Barcelona, Bosch Editor, 2011.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El llibre vol ser un apropament hist\u00f2ric, social i jur\u00eddic a l’acci\u00f3 social de les FAS espanyoles. Recull diverses recerques relacionades amb aquesta q\u00fcesti\u00f3, entre d’altres les de Maria Jes\u00fas Espuny, “Las excepciones del servicio en filas (1912-1914)” (pp. 19-53) i Olga Paz Torres, “De la ‘compensaci\u00f3n moral’ en el franquismo a la actual funci\u00f3n social de las FAS” (pp. 55-77).<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

David Ginard (coord.), Dona, Guerra Civil i franquisme<\/em>. Palma, Documenta Balear, 2011.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest llibre coordinat per David Ginard inclou sis capitols signats per diferents especialistes sobre hist\u00f2ria de g\u00e8nere i de les dones durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Entre aquestes aportacions trobem la de la investigadora del CEFID Carme Molinero, que es dedica a l’estudi de la dona i l’antifranquisme, posant l’accent en l’an\u00e0lisis de la cultura patriarcal que impregnava tant la direcci\u00f3 com la base de les organitzacions antifeixistes espanyoles, tant les m\u00e9s clandestines que actuaven durant el primer franquisme com els moviments socials que plantejaren la batalla a la dictadura per, finalment, dedicar una atenci\u00f3 especial al Movimiento Democr\u00e1tico de Mujeres.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Ricard Vinyes, Asalto a la memoria. Impunidades y reconciliaciones, s\u00edmbolos y \u00e9ticas<\/em>. Barcelona, Los libros del lince, 2011.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Asalto a la memoria \u00e9s una cr\u00edtica contundent i raonada d’una s\u00e8rie de fets, lleis i actituds que construeixen all\u00f2 que l’autor anomena el model espanyol d’impunitat. Mitjan\u00e7ant lleis com les d’Amnistia o la de Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica, els decrets reparatoris i el rebuig de les peticions d’investigaci\u00f3 dels crims pol\u00edtics, l’administraci\u00f3 de l’Estat aplica una pol\u00edtica de “punt final” que ha ratificat la impunitat per aquells que imposaren la dictadura i pels que la gestionaren i es beneficiaren d’ella. Vinyes analitza, entre d’altres q\u00fcestions, els universos simb\u00f2lics, els asalts a les representacions del passat i els conflictes desencadenats en torn a la seva gesti\u00f3 nacional i global, posant l’accent sobre: l’ocultaci\u00f3 del record de la democr\u00e0cia republicana com el referent fundacional de l’Estat de dret; el manteniment del Valle de los Ca\u00eddos com un parc tem\u00e0tic sobre la vict\u00f2ria del crim pol\u00edtic i la incapacitat de l’Estat per assumir l’univers simb\u00f2lic de la mem\u00f2ria democr\u00e0tica; la marginaci\u00f3 de la resist\u00e8ncia contra la dictadura i la negativa a admetre que la democr\u00e0cia fou un b\u00e9 conquerit coralment i des del carrer i, per \u00faltim, la incautaci\u00f3 de la mem\u00f2ria democr\u00e0tica gr\u00e0cies a la creaci\u00f3 d’un discurs que transform\u00e0 la “reconciliaci\u00f3” en ideologia d’estat.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Javier T\u00e9bar Hurtado (ed.), El Movimiento Obrero en la gran ciudad. De la movilizaci\u00f3n sociopol\u00edtica a la crisis econ\u00f3mica<\/em>. Barcelona, El Viejo Topo, 2011.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El tema de fons que subjau en els textos reunits en aquest llibre \u00e9s la progressiva i aparentment “estranya”, evanesc\u00e8ncia de la “classe obrera”, una identitat col\u2022lectiva sorgida en i a trav\u00e9s de les ciutats industrials i vinculada a l’esquerra europea i que, com a tal, va protagonitzar en gran mesura la din\u00e0mica socio-pol\u00edtica des de 1920 fins com a m\u00ednim passats els anys vuitanta.<\/p>\n\n\n\n

En l’etapa de tr\u00e0nsit cap a un model “postfordista” de les economies occidentals, quan el declivi num\u00e8ric de la classe treballadora industrial ha estat acompanyat de grans i profundes mutacions en l’espai urb\u00e0, s’ha produ\u00eft no nom\u00e9s la seva fragmentaci\u00f3 social si no que han canviat el lloc de la classe obrera en la pol\u00edtica i de la pol\u00edtica en el conjunt assalariat.
Sent aquest un fenomen que es produeix a tota Europa, els textos que aqu\u00ed s’inclouen es centren en set \u00e0rees geogr\u00e0fiques espanyoles (Barcelona, Bilbao, Xixon, Madrid, Sevilla, Val\u00e8ncia i Vigo), el triangle industrial del nord d’It\u00e0lia (G\u00e8nova, Tur\u00ed i Mil\u00e0), Par\u00eds i la seva banlieu, i la capital industrial del nord portugu\u00e8s, Oporto. La lectura de tots ells reflexa coincid\u00e8ncies en els processos de determinats fen\u00f2mens hist\u00f2rics i, al mateix temps, discordances i desenvolupaments particulars en cadasc\u00fa d’ells.<\/p>\n<\/div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Maria Campillo (ed.), Llegir l’exili, Barcelona, GELCC\/ L’Aven\u00e7, 2011. Des del llibre can\u00f2nic d\u2019Albert Manent, La literatura catalana a l\u2019exili (1976), els estudis referits a aquest camp han progressat molt; i en una triple direcci\u00f3. La primera \u00e9s la de la hist\u00f2ria de l\u2019exili del 1939, la dels avatars soferts pel gran contingent de pol\u00edtics, cient\u00edfics, […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-188","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/188","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=188"}],"version-history":[{"count":17,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/188\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6247,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/188\/revisions\/6247"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=188"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}