{"id":1910,"date":"2016-06-15T12:07:45","date_gmt":"2016-06-15T12:07:45","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2016-2\/"},"modified":"2022-12-14T07:34:57","modified_gmt":"2022-12-14T07:34:57","slug":"2016-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2016-2\/","title":{"rendered":"2016"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>
\n

Foguet, Francesc (amb Sharon G. Feldman), Els l\u00edmits del silenci. La censura del teatre catal\u00e0 durant el franquisme<\/em>, Barcelona, Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat, 2016<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La censura franquista s\u2019acarniss\u00e0 implacablement amb el teatre catal\u00e0. Sense defallir, durant m\u00e9s de quaranta anys, en determin\u00e0 els l\u00edmits entre all\u00f2 perm\u00e8s, un cop passat pel seu sed\u00e0s, i all\u00f2 prohibit, que condemnava al silenci. El present assaig \u00e9s la primera aproximaci\u00f3 gen\u00e8rica a l\u2019efecte de la censura en el teatre catal\u00e0 durant el franquisme. Planteja, d\u2019entrada, un acostament te\u00f2ric al fenomen censori dins d\u2019un context internacional, especialment en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019escena europea. Estudia, despr\u00e9s, la institucionalitzaci\u00f3 i la pr\u00e0ctica cens\u00f2ries durant la dictadura amb la descripci\u00f3 de l\u2019organigrama administratiu, l\u2019aparat legislatiu i la incid\u00e8ncia espec\u00edfica que tingueren en el teatre catal\u00e0. A manera de mostra representativa, analitza tot seguit, amb detall, els expedients de censura \u2013fins ara in\u00e8dits\u2013 de les obres teatrals de quatre dramaturgs catalans d\u2019ideologia inequ\u00edvocament antifranquista: Joan Oliver, Manuel de Pedrolo, Maria Aur\u00e8lia Capmany i Josep Maria Benet i Jornet.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

 <\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Alares L\u00f3pez, Gustavo, Pol\u00edticas del pasado en la Espa\u00f1a franquista (1939-1964)<\/em>. Historia, nacionalismo y dictadura, Madrid, Marcial Pons, 2016.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Gustavo Alares analitza en aquest llibre les pol\u00edtiques del passat desplegades per la dictadura i la configuraci\u00f3 d’una determinada identitat hist\u00f2rica nacional sota el franquisme. A partir de 1939, els historiadors del r\u00e8gim es van afanyar en (re)construir el passat d’Espanya. Context en el qual les commemoracions hist\u00f2riques, en condensar els discursos i les narratives sobre la hist\u00f2ria van constituir un instrument de primer ordre dintre de les pol\u00edtiques del passat permetent explicar tant el contingut literari inherent a les representacions, com la interacci\u00f3 entre les institucions pol\u00edtiques i els historiadors. Mitjan\u00e7ant l’an\u00e0lisi de les celebracions de la hist\u00f2ria, la present obra analitza tant els discursos hist\u00f2rics, com la gesti\u00f3 d’uns records oficials que van permetre establir un passat s\u00f2lit -inequ\u00edvoc i excloent- sobre el que perpetuar la dictadura.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s informaci\u00f3<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

 <\/p>\n\n\n\n

 <\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Forti, Steven, “La historiografia italiana y el fascismo. Un r\u00e9gimen entre la violencia y el consenso”, a Gabriel Sansano, Isabel Marcillas Piquer, Juan-Boris Ru\u00edz-Nu\u00f1ez (eds.), Hist\u00f2ria i pot\u00e8tiques de la memoria: la viol\u00e8ncia pol\u00edtica en la representaci\u00f3 del franquisme, Alicante, Universitat d’Alacant, 2016, pp. 21-38.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En el recent volum publicat per la Universitat d’Alacant, titulat Hist\u00f2ria i po\u00e8tiques de la mem\u00f2ria: la viol\u00e8ncia pol\u00edtica en la representaci\u00f3 del franquisme, <\/em>podem trobar tamb\u00e9 un cap\u00edtol escrit per Steven Forti dedicat a la historiografia italiana i el feixisme, en el que es presenta un estat de la q\u00fcesti\u00f3 sobre aquesta tem\u00e0tica a partir de primeres interpretacions del feixisme itali\u00e0 ofertes pels contemporanis en els anys vint i trenta del segle passat per arribar fins als nous enfocaments proposats en aquests inicis del segle XXI, passat pel moment clou <\/em>relacionat amb la querelle<\/em> sobre investigacions de Renzo De Felice entre els anys setanta i vuitanta. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

 <\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Cristian Ferrer Gonz\u00e1lez, “‘Ya est\u00e1bamos en los tiempos de la transici\u00f3n’. El cambio social bajo los pies del franquismo: espacios, socializaci\u00f3n y desaf\u00edos en la Catalu\u00f1a rural (1960-1976)”, a Reig Tapia, Alberto i S\u00e1nchez Cervell\u00f3, Josep (coords.), Transiciones en el mundo contempor\u00e1neo<\/em>, <\/em>Tarragona\/Ciudad de M\u00e9xico, URV\/UNAM, 2016, pp. 261-290.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

A la mort del dictador, el canvi pol\u00edtic institucional que cristal\u00b7litz\u00e0 entre 1977-1978 ja s’havia produ\u00eft en el si de la societat civil durant la d\u00e8cada anterior. El m\u00f3n rural catal\u00e0, lluny de l’apatia i la desmovilitzaci\u00f3, va viure un intens proc\u00e9s de transici\u00f3 social equiparable en molts aspectes al de la Catalunya metropolitana. Les resist\u00e8ncies al r\u00e8gim i les lluites per la millora de les condicions materials, aix\u00ed com l’activisme c\u00edvic i cultural cr\u00edtic, van esdevenir espais de conflicte permanent durant les d\u00e8cades dels seixantes i setantes, que anirien definint i augmentant qu\u00e8 era i qu\u00e8 no era possible sota el franquisme. El llibre gira entorn al concepte de transici\u00f3 i \u00e9s fruit de les pon\u00e8ncies i comunicacions presentades al Congr\u00e9s Internacional sobre Transicions que es va celebrar del 7 al 9 de mayo de 2014 a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.<\/p>\n\n\n\n

Acc\u00e9s al llibre complet<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Mart\u00ednez-Gil, V\u00edctor, Revoluci\u00f3, iberisme i postmodernitat en la cultura catalana dels anys setanta<\/em>\u200b, a<\/strong> De Benedetto, Nancy; Bou, Enric (eds.), Novecento e dintorni. Grilli in Catalogna<\/em>, Venezia, Biblioteca di Rassegna iberistica<\/em> 3, Edizioni Ca’Foscari, 2016, pp. 183-218.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Dins de Biblioteca di Rassegna iberistica<\/em>, una publicaci\u00f3 interdisciplinar dividida en diversos volums dedicada a diversos aspectes de la cultura ib\u00e8rica i llatinoamericana, hi consta aquest an\u00e0lisi sobre l’impacte de la Revoluci\u00f3 dels Clavells en la cultura catalana des del punt de vista de l’iberisme. La caiguda del feixisme a Portugal va provocar un entusiasme revolucionari anticolonial, per\u00f2 tamb\u00e9 va donar lloc a interpretacions liter\u00e0ries postmodernes, a posicions reaccion\u00e0ries i, encara que al principi semblava absent, tamb\u00e9 va tenir un impacte en la reactivaci\u00f3 de l’iberisme tant a Portugal com en la cultura catalana. <\/p>\n\n\n\n

Enlla\u00e7 al cap\u00edtol<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

 <\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

 <\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Su\u00f1ol, C\u00e8lia, El bar \/ El Nadal d\u00b4en Pablo Nogales <\/em>(Introducci\u00f3 a cura de Mar\u00eda Campillo), Barcelona, Adesiara editorial, 2016. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

C\u00e8lia Su\u00f1ol i Pla (Barcelona, 1899-1986) va ser una de les veus m\u00e9s subtils, delicades i prometedores de la narrativa catalana apareguda sota el jou del franquisme. Traductora i col\u00b7laboradora en diverses editorials, dotada d\u2019una s\u00f2lida formaci\u00f3 liter\u00e0ria, el 1947 va v\u00e8ncer en la primera edici\u00f3 del premi Joanot Martorell \u2015l\u2019actual premi Sant Jordi\u2015 amb la novel\u00b7la Primera part<\/em> (Adesiara, 2014), que va causar un gran impacte. Va publicar tamb\u00e9 el recull L\u2019home de les fires i altres contes<\/em> (1950), a m\u00e9s d\u2019escriure diverses narracions \u2015fins ara in\u00e8dites\u2015, entre les quals excel\u00b7leixen El bar<\/em> i El Nadal d\u2019en Pablo Nogales<\/em>, que ara surten a llum per primera vegada.
Prohibits per la censura del r\u00e8gim, aquests dos relats tan colpidors com excepcionals, escrits als anys quaranta, demostren innegablement que C\u00e8lia Su\u00f1ol ha de ser considerada una de les escriptores catalanes m\u00e9s interessants del segle XX. La hist\u00f2ria d\u2019una adolescent que, pels tombs de la vida, es veu obligada a treballar en un bar portuari que condensa el clima mals\u00e0 d\u2019una \u00e8poca de privacions, brutalitat i explotaci\u00f3, en El bar<\/em>, o les cruels vicissituds d\u2019un immigrant en el barraquisme de la postguerra, a El Nadal d\u2019en Pablo Nogales<\/em>, s\u2019anticipen a la literatura sobre \u00abels altres catalans\u00bb i ens ofereixen sense concessions la dura realitat de la Barcelona que el franquisme volia amagar. Introducci\u00f3 a c\u00e0rrec de Mar\u00eda Campillo (pp. 7-22).<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Fuentes Codera, Maximiliano; Duarte, \u00c1ngel y Dogliani, Patrizia (eds.), Itinerarios reformistas, perspectivas revolucionarias<\/em>, Zaragoza, Instituto Fernando El Cat\u00f3lico, 2016.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquesta obra pret\u00e9n una aproximaci\u00f3, a partir de biografies intel\u00b7lectuals i pol\u00edtiques concretes, a l’impacte que els projectes i pr\u00e0ctiques totalit\u00e0ries van tenir sobre els qui s’havien reclamat seguidors de les doctrines liberal-democr\u00e0tiques o radical-populars. Un enfocament biogr\u00e0fic i des d’una perspectiva centrada en l’an\u00e0lisi de les cultures pol\u00edtiques s\u00f3n, per tant, la base metodol\u00f2gica del present treball. El marc cronol\u00f2gic recorre des dels anys previs a la Primera Guerra Mundial fins la immediata posguerra de la Segona. Tot i que el treball se centra en el cas espanyol, s’hi inclouen tamb\u00e9 d’altres pa\u00efsos intel\u00b7lectual i pol\u00edticament connectats amb el nostre; com ara, especialment, l’itali\u00e0.
En aquest llibre, hi trobem els articles de Francismo Morente i Steven Forti, intitulats “El vencedor vencido. Dionisio Ridruejo en su laberinto” (pp. 175-192) i \u201cTr\u00e1nsfugas. Itinerarios pol\u00edticos entre la izquierda y el fascismo en la Europa de entreguerras\u201d (pp. 161-174), respectivament.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n


 <\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Sopena, Mireia, “Diligent i irreductible. La censura eclesi\u00e0stica als anys seixanta”, a Vilardell, Laura (ed.), Traducci\u00f3 i censura en el franquisme<\/em>, Barcelona: Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat, 2016, p\u00e0g. 35-50.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El Bisbat de Barcelona va comptar amb una n\u00f2mina estable de lectors externs que freq\u00fcentaven el Seminari Major Dioces\u00e0 de Barcelona o el Col\u2022legi de Sant Francesc de Borja de les Facultats de Filosofia i Teologia, on principalment es dedicaven a la doc\u00e8ncia. Com a garants de la rectitud moral i religiosa, els censors es van centrar en l\u2019avaluaci\u00f3 del dogma cat\u00f2lic sense intervenir en consideracions pol\u00edtiques ni ling\u00fc\u00edstiques. Si b\u00e9 van expedir amb dilig\u00e8ncia un volum notori d\u2019autoritzacions, les mutilacions i les denegacions que van dictaminar no sols corroboren la seva fidel col\u2022laboraci\u00f3 amb el r\u00e8gim franquista, sin\u00f3 el poder absolut que els van conferir els seus superiors episcopals.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Sopena, Mireia, “La col\u2022lecci\u00f3 de llibres Els Juliols: comprom\u00eds i divulgaci\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 de les aules”, a Els Juliols de la UB. Vint anys d\u2019hist\u00f2ria<\/em>, Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016, p\u00e0g. 99-107.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019organitzaci\u00f3 dels cursos d\u2019estiu de la Universitat de Barcelona Els Juliols va derivar en una col\u2022lecci\u00f3 de llibres de divulgaci\u00f3 que, a partir del programa de les assignatures, pretenia fer arribar la ci\u00e8ncia i la cultura a un p\u00fablic m\u00e9s ampli que l\u2019estrictament universitari. Per fer-ho possible, entre l\u2019activitat oferta, la direcci\u00f3 dels cursos seleccionava els continguts que estaven m\u00e9s lligats a l\u2019actualitat candent. Els volums van versar sobre personatges m\u00edtics i tem\u00e0tiques candents (Llu\u00eds Companys, la Transici\u00f3, l\u2019espai p\u00fablic, la diversitat sexual, la globalitzaci\u00f3, la mediaci\u00f3 i les dones escriptores), van prefigurar algunes de les preocupacions del segle XXI (les malalties neurol\u00f2giques i l\u2019alimentaci\u00f3) i van introduir-se en disciplines amb una s\u00f2lida tradici\u00f3 en altres cultures (les ciutats romanes i la vida quotidiana). Amb el segell de P\u00f2rtic, d\u2019Enciclop\u00e8dia Catalana, la UB va treure a llum dotze t\u00edtols del 2002 al 2004, alguns amb un \u00e8xit comercial notori.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Cobo Romero, Francisco; Hern\u00e1ndez Burgos, Claudio; del Arco Blanco, Miguel \u00c1ngel (eds.), Fascismo y modernismo. Pol\u00edtica y cultura en la Europa de entreguerras (1918-1945)<\/em>, Granada, Comares, 2016.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El feixisme ha estat un tema predilecte entre historiadors, polit\u00f2legs, soci\u00f2legs, antrop\u00f2legs i cr\u00edtics culturals. Des de la seva aparici\u00f3 despr\u00e9s de la I Guerra Mundial va cridar l’atenci\u00f3 dels seus contempor\u00e0nis. El seu paper principal en les cat\u00e0strofes de la II Guerra Mundial i de l’Holocaust van aguditzar encara m\u00e9s aquesta tend\u00e8ncia despr\u00e9s de 1945. Llavors, el feixisme va ser concebut com quelcom totalment oposat i ali\u00e8 a la cultura. Aix\u00f2 no obstant, des dels anys noranta del segle XX, tal interpretaci\u00f3 ha estat posada en entredit per un bon n\u00famero d’especialistes: el feixisme va ser un projecte cultural que aspirava a solucionar la crisi de la modernitat de comen\u00e7aments de segle. Prova d’aix\u00f2 \u00e9s aquest llibre, on un bon n\u00famero de destacats especialistes internacionals i nacionals realitzen noves aportacions sobre la relaci\u00f3 entre feixisme i modernisme a l’Europa d’entreguerres. Alguns treballs refelxionen sobre el car\u00e0cter modernista o reaccionai del feixisme, mentre d’altres ofereixen diverses manifestacions del fen\u00f2men a Europa o el vinculen a distintes experi\u00e8ncies b\u00e8l\u00b7liques. La major part de l’obra at\u00e9n les diferents expressions culturals del feixisme, tot ocupant-se de les seves connexions \u00ednimtes amb el cristianisme i la religiositat popular, les seves manifestacions arquitect\u00f2niques, l’\u00fas de l’espai p\u00fablic o el comprom\u00eds que va suscitar entre la intel\u00b7lectualitat de l’\u00e8poca. Aquest llibre \u00e9s el resultat d’un esfor\u00e7 col\u00b7lectiu que ajuda a comprendre des de dins el feixisme, un dels fen\u00f2mens m\u00e9s importants de la nostra hist\u00f2ria recent. D’entre els art\u00edcles que componen aquest volum, destaquem texts com el de Francisco Morente “Los estudiantes nazis en la Rep\u00fablica de Weimar. Tradici\u00f3n, moderidad, fascistizaci\u00f3n” (pp. 61-76) o el de Steven Forti \u201cVanguardia, rebeld\u00eda y fascismo. Curzio Malaparte y Pierre Drieu La Rochelle\u201d (pp. 239-259).<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Bacard\u00ed, Montserrat, Gr\u00e0cia Bassa, poeta, periodista i traductora<\/em>, Palafrugell, Ajuntament de Palafrugell, 2016.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Maria Gr\u00e0cia Bassa i Rocas (Llofriu, 1883 \u2013 Buenos Aires, 1961), sovint coneguda amb el nom Gr\u00e0cia B. de Lloren\u00e7, va obtenir, de ben jove, diversos premis en cert\u00e0mens po\u00e8tics. El 1907 es va casar amb Joan Llorens i Carreras i va emigrar a l\u2019Argentina. Va col\u00b7laborar prol\u00edficament a les revistes catalanes del pa\u00eds d\u2019adopci\u00f3, sobretot a Catalunya i a Ressorgiment. Fora d\u2019Esplais en la llunyania (1919) i de Branca florida (1933), tota la seva obra, variada i extensa, es troba dispersa en aquestes publicacions de la di\u00e0spora. \u00c9s l\u2019obra d\u2019una feminista militant, una ciutadana compromesa i una escriptora vocacional.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Foguet i Boreu, Francesc, \u00abJoan Oliver sota la vigil\u00e0ncia de la policia franquista (1948-1977)\u00bb, a Montserrat Corretger, Pompeu Casanovas i Vicent Salvador (ed.), El compromi\u0301s literari en la modernitat. Del peri\u0301ode d\u2019entreguerres al postfranquisme (1920\u20131980)<\/em>, Tarragona \/ Melbourne, Publicacions Universitat Rovira i Virgili \/ Royal Melbourne Institute of Technology, 2016, p. 147-158.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Des del retorn de l\u2019exili el 1948, l\u2019escriptor Joan Oliver fou vigilat i controlat pels aparells policials franquistes amb registres domiciliaris, detencions i multes. Aquest article analitza els informes que, fins al 1977, emet\u00e9 la Jefatura Superior de Polic\u00eda de Barcelona, en els quals es consignava el seu historial \u00absubversiu\u00bb. Considerat per les forces repressives com a \u00abrojo-separatista\u00bb, l\u2019autor de Vacances pagades<\/em> es compromet\u00e9 activament en la resist\u00e8ncia politicocultural antifranquista.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Tasis, Rafael, Lectures de postguerra<\/em>, Bacard\u00ed, Montserrat i Foguet, Francesc (eds.), Barcelona, Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat, 2016. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Lectures de postguerra recull una seleccio\u0301 dels articles me\u0301s significatius apareguts a La Nostra Revista<\/em>, Pont Blau<\/em>, Vida Nova<\/em> o Xaloc<\/em>, i brinda un testimoni acreditat i entusiasta de la represa cultural. Tasis hi aborda temes com ara les revistes litera\u0300ries, la novel\u2022la polici\u0301aca, les traduccions o la llengua litera\u0300ria; hi valora autors afins o be\u0301 no tan afins; hi perfila estudis minuciosos de refere\u0300ncia dels escriptors coetanis me\u0301s rellevants, i, en la famosa se\u0300rie \u00abSituacions\u00bb, hi retrata magistralment cinc mestres: Gaziel, Josep M. de Sagarra, Ferran Soldevila, Josep Pla i Joan Fuster.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Mar\u00edn Corbera, Mart\u00ed; Dom\u00e8nech Sampere, Xavier; Mart\u00ednez i Muntada, Ricard (eds.): III International Conference Strikes and Social Conflicts: Combined historical approaches to conflict. Proceedings<\/em>, Barcelona, CEFID-UAB, 2016. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquesta publicaci\u00f3 aplega el conjunt de les actes del congr\u00e9s III International Conference Strikes and Social Conflicts<\/em>, organitzat pel CEFID en el marc de la International Association Strikes and Social Conflicts i celebrat a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona entre el 16 i el 19 de juny de l’any 2015. L’obra incorpora la confer\u00e8ncia inau>gural duta a terme per Josep Fontana, titulada M\u00e9s enll\u00e0 de la hist\u00f2ria del progr\u00e9s<\/em>. Les actes que la segueixen inclouen una vuitantena de comunicacions presentades per investigadors i investigadores dels cinc continents, que es distribueixen en vuit grans blocs tem\u00e0tics: Crisi i moviments de protesta, Moviments socials i protesta urbana, El conflicte agro-rural, Identitats i conflictes socials, Processos migratoris i conflictivitat, G\u00e8nere i conflicte, Moviments socials i canvi pol\u00edtic, Formes organitzatives i conflicte social. La publicaci\u00f3 s’allotja al Dip\u00f2sit Digital de Documents de la UAB i s’hi pot accedir a trav\u00e9s del seg\u00fcent enlla\u00e7:<\/p>\n\n\n\n

Acc\u00e9s a la publicaci\u00f3<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Francesc Foguet i Boreu, El teatro catal\u00e1n en el exilio republicano de 1939<\/em>, Sevilla, Editorial Renacimiento, 2016 (Biblioteca del Exilio, Anejos, 28). <\/strong><\/p>\n\n\n\n

La di\u00e0spora dels republicans catalans cap a pa\u00efsos d\u2019Europa o d\u2019Am\u00e8rica despr\u00e9s de la desfeta del 1939 estronc\u00e0 d\u2019arrel el proc\u00e9s de modernitzaci\u00f3 de la cultura i del teatre catalans i els situ\u00e0 de sobte a l\u2019exili, sense cap altra xarxa efectiva a la qual vincular-se que la dels casals o centres ja existents. Davant del genocidi implacable que perpetrava la dictadura franquista contra les manifestacions culturals catalanes, els homes i les dones de l\u2019exili van treballar fermament per preservar la catalanitat mitjan\u00e7ant la publicaci\u00f3 de revistes, diaris i llibres, i la programaci\u00f3 d\u2019activitats culturals de tota mena i, molt especialment, representacions teatrals. Fou a l\u2019exili europeu o americ\u00e0 on, durant la llarga nit del franquisme, es va poder fer teatre en llengua catalana en plena llibertat. <\/p>\n\n\n\n

El teatro catal\u00e1n en el exilio republicano de 1939<\/em> delinea el primer mapa de l\u2019escena catalana del desterrament republic\u00e0, en qu\u00e8 s\u2019analitzen amb un \u00e8mfasi especial els repertoris, les obres i els autors m\u00e9s representatius. Es tra\u00e7a, en primer lloc, l\u2019odissea dels homes i les dones vinculats directament o indirectament a l\u2019escena en els primers anys de l\u2019exili i la seva pertina\u00e7 voluntat de continu\u00eftat cultural manifestada d\u2019antuvi. S\u2019aborden, tot seguit, les motivacions que van dur els exiliats a fer teatre per discernir millor el sentit que adquirien les arts esc\u00e8niques exiliades. Se centra el focus d\u2019inter\u00e8s, a continuaci\u00f3, en els tres grans nuclis de l\u2019exili teatral, Tolosa de Llenguadoc, Buenos Aires i M\u00e8xic D. F., bo i detallant tota l\u2019activitat esc\u00e8nica que s\u2019hi va dur a terme. Es completa l\u2019estudi, finalment, amb un cap\u00edtol dedicat al debat sobre els valors de la tradici\u00f3 teatral i a les principals aportacions dels escriptors a la dramat\u00fargia de l\u2019exili republic\u00e0. En l\u2019annex, s\u2019ofereix un esb\u00f3s de la programaci\u00f3 teatral en els casals o centres establerts en altres ciutats de l\u2019\u00e8xode catal\u00e0: Caracas, C\u00f3rdoba, Guadalajara, L’Havana, Mendoza, Montevideo, Nova York, Par\u00eds, Rosario i Santiago de Xile.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Carme Molinero i Pere Ys\u00e0s (eds.), Las izquierdas en tiempos de transici\u00f3n<\/em>, Val\u00e8ncia, Publicacions de la Universitat de Val\u00e8ncia, 2016.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La crisi terminal del franquisme va estar marcada per la dial\u00e8ctica entre la mobilitzaci\u00f3 social impulsada per l\u2019oposici\u00f3 d\u2019esquerres per for\u00e7ar la \u00abruptura democr\u00e0tica\u00bb i els intents per part del personal del r\u00e8gim de dur a terme una \u00abreforma\u00bb m\u00e9s o menys limitada. L\u2019esquerra o, m\u00e9s ben dit, les esquerres tingueren, doncs, un paper molt rellevant en aquella crisi i en el proc\u00e9s que condu\u00ed a la democr\u00e0cia. Tanmateix, en les explicacions generals sobre el canvi pol\u00edtic a Espanya no sempre es t\u00e9 prou en compte el paper dels actors socials i pol\u00edtics que compongueren aquelles esquerres ni el dels esdeveniments que protagonitzaren. Ampliar i aprofundir en el seu coneixement \u00e9s l\u2019objectiu del present volum, que recull aportacions de diferent car\u00e0cter sobre les esquerres als anys setanta. Despr\u00e9s d’una imprescindible mirada als pa\u00efsos m\u00e9s pr\u00f2xims a l\u2019Europa meridional, s\u2019aborden el paper i l\u2019acci\u00f3 del PSOE, el PCE i l\u2019esquerra revolucion\u00e0ria. Segueixen una an\u00e0lisi del moviment sindical al llarg de la transici\u00f3, una visi\u00f3 del particular i complex panorama de les esquerres basques i, tancant el volum, tres textos centrats en aspectes espec\u00edfics de l\u2019acci\u00f3 cultural, institucional i mobilitzadora de les esquerres a Catalunya. L\u2019obra \u00e9s fruit del projecte d\u2019investigaci\u00f3 \u00abLa izquierda en la transici\u00f3n espa\u00f1ola\u00bb (HAR2012-31431) i d\u2019un Seminari internacional amb el mateix t\u00edtol celebrat a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona el novembre del 2015.<\/p>\n\n\n\n

Enlla\u00e7 a l’\u00edndex<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Borja de Riquer, Camb\u00f3 en Argentina. Negocios y corrupci\u00f3n pol\u00edtica<\/em>, Barcelona, Edhasa, 2016.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Francesc Camb\u00f3 (1876-1947) fou el president de la CHADE-CADE, la principal empresa el\u00e8ctrica de Llatinoam\u00e8rica que subministrava energia al Gran Buenos Aires. Merc\u00e8 a la utilitzaci\u00f3 de nombrosa correspond\u00e8ncia confidencial i informes reservats, Borja de Riquer ha realitzat una reconstrucci\u00f3 detallada de l\u2019agitada vida d\u2019aquesta companyia, la principal inversi\u00f3 espanyola a l\u2019estranger, la societat que proporcionava m\u00e9s divises a Hisenda i majors beneficis als seus accionistes. Una empresa que obtenia uns considerables guanys gr\u00e0cies a la corrupci\u00f3 de pol\u00edtics, funcionaris i periodistes argentins i que aconsegu\u00ed un tracte de favor de diversos presidents, com Alvear, Justo, Per\u00f3n o Frondizi. Aquesta obra permet, per una banda, seguir les pr\u00e0ctiques irregulars realitzades per la companyia: presions a pol\u00edtics, pagaments confidencials, suborns, xantatges, dobles complicitats, evasi\u00f3 fiscal, convenis secrets, operacions d\u2019enginyeria financera, etc., i per altre seguir amb rigor els negocis de Camb\u00f3 a l\u2019Argentina amb resultats tant sorprenents com irrefutables, i explica l\u2019h\u00e0bil estrat\u00e8gia de CHADE-CADE per aconseguir tanta influ\u00e8ncia pol\u00edtica a l\u2019Argenina i a Espanya. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

 <\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Jos\u00e9 Neves (ed.)<\/strong>, Quem faz a hist\u00f3ria. Ensaios sobre o Portugal contempor\u00e2neo<\/em>,Lisboa, Tinta-da-China, 2016.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest llibre col\u00b7lectiu, coordinat per l\u2019historiador portugu\u00e8s Jos\u00e9 Neves, reuneix una s\u00e8rie d\u2019estudis sobre els subjectes de la hist\u00f2ria en l\u2019\u00e8poca contempor\u00e0nia presentats per historiadors, soci\u00f2legs i antrop\u00f2legs de diferents nacionalitats. Entre d\u2019altres, hi ha l\u2019assaig de Steven Forti, membre del CEFID, titular \u201cReptos dos tr\u00e2nsfugas. Biografia e an\u00e1lise da linguagem pol\u00edtica numa perspectiva comparada\u201d (pp. 123-131.).<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

 <\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Foguet, Francesc (amb Sharon G. Feldman), Els l\u00edmits del silenci. La censura del teatre catal\u00e0 durant el franquisme, Barcelona, Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat, 2016 La censura franquista s\u2019acarniss\u00e0 implacablement amb el teatre catal\u00e0. Sense defallir, durant m\u00e9s de quaranta anys, en determin\u00e0 els l\u00edmits entre all\u00f2 perm\u00e8s, un cop passat pel seu sed\u00e0s, i all\u00f2 […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1910","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1910","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1910"}],"version-history":[{"count":22,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1910\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6260,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1910\/revisions\/6260"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1910"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}