![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/captura_de_pantalla_2019-10-15_a_las_11.05.36_0.png\")
<\/figure>Sopena, Mireia, “Joan Fuster, mestre de la hist\u00f2ria editorial”. Dins: N\u00faria Cadenas i Gemma Pasqual (eds.). Nosaltres, les fusterianes<\/em>, Val\u00e8ncia, Tres i Quatre, 2017, pp. 455-457.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Nosaltres les fusterianes \u00e9s una mirada calidosc\u00f2pica a un dels assagistes europeus m\u00e9s importants del segle XX. Dones de tot arreu dels Pa\u00efsos Catalans, de diferents estaments, edats, professions i punts de vista ens parlen de l\u2019escriptor de Sueca. O de la seva obra, influ\u00e8ncia, refer\u00e8nci\u00e8s, etc. Entre en recull de prespectives sobre Joan Fuster, podem trobar la de Mireia Sopena dedicada a la hist\u00f2ria editorial. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Valldeperes, Manuel, Ombres entre tenebres. L\u2019\u00e8xode de Catalunya, edici\u00f3 a cura de Montserrat Bacard\u00ed i Francesc Foguet, Barcelona, Adesiara, 2017.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Avui dia pr\u00e0cticament desconegut aqu\u00ed, el periodista, assagista, narrador i dramaturg Manuel Valldeperes (1902-1970) va escriure el primer llibre en llengua catalana que novel\u00b7lava la retirada de l\u2019allau de fugitius an\u00f2nims i la reclusi\u00f3 en els camps de concentraci\u00f3 francesos: Ombres entre tenebres. L\u2019\u00e8xode de Catalunya<\/em> (1941). Dedicada al president Llu\u00eds Companys, als morts a l\u2019exili i als reclosos als camps de concentraci\u00f3, Ombres entre tenebres<\/em> s\u2019erigeix de manera expl\u00edcita en un homenatge a la fugida dels m\u00e9s desvalguts, dels homes i dones que, desemparats, van anar a raure als ignominiosos camp del migdia franc\u00e8s. Comen\u00e7a amb la resist\u00e8ncia dels darrers soldats de l\u2019ex\u00e8rcit republic\u00e0, que cobreixen la retirada sota els bombardeigs constants de l\u2019aviaci\u00f3 i l\u2019artilleria feixistes, i es clou amb el relat de les viv\u00e8ncies d\u2019aquests mateixos soldats al camp de Bram. Valldeperes alterna la narraci\u00f3 de les perip\u00e8cies de Canals i Recasens, dos dels combatents que es baten en retirada, amb la cr\u00f2nica de l\u2019estat d\u2019\u00e0nim dels \u00faltims dies de la Barcelona republicana, en qu\u00e8 els bombardeigs sobre la ciutat, les not\u00edcies preocupants del front i la fam imperiosa no impedeixen que encara hi hagi esperances de resistir l\u2019\u00abenvestida dels b\u00e0rbars\u00bb. Es veuen frustrades, per\u00f2, per la m\u00e0quina b\u00e8l\u00b7lica dels \u00abinvasors\u00bb, que obliga a evacuar Barcelona i a fugir cap a la frontera. \u00c9s l\u2019inici de \u00abla m\u00e9s profunda trag\u00e8dia que ha viscut Catalunya: l\u2019\u00e8xode\u00bb. Des de la immediatesa, Manuel Valldeperes, que va escapar-se de l\u2019horror de la Segona Guerra Mundial i va exiliar-se a la Rep\u00fablica Dominicana, va fixar a Ombres entre tenebres<\/em> l\u2019\u00e8xode dels milers i milers de republicans que van passar la ratlla l\u2019hivern del 1939, confiats que l\u2019Europa liberal i lliure els rebria amb els bra\u00e7os oberts.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Pau Casanellas [amb Ana Sofia Ferreira i Jo\u00e3o Madeira] (coords.), Viol\u00eancia pol\u00edtica no s\u00e9culo XX, Lisboa, Instituto de Hist\u00f3ria Contempor\u00e2nea, 2017. <\/strong><\/p>\n\n\n\n El present volum recull les comunicacions presentades al I Col\u00b7loqui Internacional sobre Viol\u00e8ncia Pol\u00edtica celebrat a la Facultat de Ciencies Socials y Humanes de la Universidade Nova de Lisboa, entre els dies 12 i 14 de mar\u00e7 de 2015. Una trobada que va ser organitzada per un petit equip d\u2019investigadors que d\u2019un temps en\u00e7\u00e0 han treballat sobre viol\u00e8ncia pol\u00edtica, y entre els quals es troba en Pau Casanellas. El llibre recull tamb\u00e9 un cap\u00edtol seu \u00ab<\/strong>Violencia pol\u00edtica: entre legitimidad y legalidad. \u201cTerrorismo\u201d y estigmatizaci\u00f3n de la contestaci\u00f3n\u00bb <\/strong>(pp. 41-46) on s\u2019analitza la estigmatitzaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia pol\u00edtica.<\/p>\n\n\n\n Enlla\u00e7 al llibre<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Puigsech Farr\u00e0s, Josep i Pala, Giaime, (eds.), Les mans del PSUC. Milit\u00e0ncia<\/em>. Barcelona: Memorial Democr\u00e0tic de la Generalitat de Catalunya, 2017.<\/strong><\/p>\n\n\n\n En aquest volum podem trobar les pon\u00e8ncies del II Congr\u00e9s d’Hist\u00f2ria del PSUC celebrat l’octubre de 2016 al Museu d’Hist\u00f2ria de Catalunya. Entre les diverses pon\u00e8ncies es troben les realitzades per Jos\u00e9 Luis Mart\u00edn Ramos amb l’objectiu de desmuntar el t\u00f2pic del PSUC com un partit que defensava els interessos de les classes mitjanes i demostrant com, al contrari, el PSUC va ser un partit de treballadors de la ciutat i del camp: “Un partido de clase trabajadoras y popular” (pp. 22-40); el cap\u00edtol de Josep Puigsech, analitzant el paper del consolat sovi\u00e8tic a Barcelona en el context de la guerra civil i la seva relaci\u00f3 amb el PSUC: “El PSUC davant el repte de la diplom\u00e0cia sovi\u00e8tica” (pp. 62-81); la pon\u00e8ncia de Maria Campillo, al voltant de la relaci\u00f3 del PSUC amb la cultura i especialment amb els escriptors catalans durant la Guerra Civil: “Els escriptors catalans i el PSUC durant la Guerra: un combat cultural” (pp. 82-99); i tamb\u00e9, el cap\u00edtol de Carme Molinero i Pere Ys\u00e0s analitzant el paper del partit en l’antifranquisme, posant atenci\u00f3 especialment en els moviments de masses i en la pol\u00edtica unit\u00e0ria: “El motor de la lluita antifranquista: la mobilitzaci\u00f3 de masses i la politica unit\u00e0ria” (pp. 102-120).<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Moreno Cantano, Antonio C\u00e9sar (coord.), Checas. Miedo y odio en la Espa\u00f1a de la Guerra Civil<\/em>. Madrid: Trea Ediciones, 2017.<\/strong><\/p>\n\n\n\n L’estudi de la viol\u00e8ncia de la guerra civil espanyola no ent\u00e9n de colors ni de b\u00e0ndols, i esta investigaci\u00f3 encamina la seva an\u00e0lisi en dues direccions oposades: l’estudi de les principals txeques que operen en la rereguarda republicana, aut\u00e8ntics organismes de terror popular, i el de la repressi\u00f3, brutal i orquestrada, que la maquin\u00e0ria judicial i militar franquista va exercir contra els seus integrants a mitjan\u00e7ant la Causa General. Per ambd\u00f3s estudis \u00e9s crucial atorgar un paper rellevant als testimonis i a les circumst\u00e0ncies que els envolten: la veu dels personatges desconeguts i ciutadans del carrer les veus dels quals es van perdre entre el sarau de folis dels sumaris incriminatoris. Per a evitar l’hagiografia i el text laudatori, les txeques es basa principalment en les fonts documents que han estat revisades exhaustivament amb ull cr\u00edtic contrastant milers de dades amb bibliografia objectiva i de solv\u00e8ncia. Aquesta tasca l’ha dut a terme un ampli col\u00b7lectiu d’historiadors de prestigi, que amb el seu esfor\u00e7 ha contribu\u00eft a aprofundir en un dels aspectes m\u00e9s funestos de la nostra hist\u00f2ria recent.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Molinero, Carme, \u00abLos primeros gobiernos de la Monarqu\u00eda y la \u201ccuesti\u00f3n catalana\u201d\u00bb, a Manuel Redero San Rom\u00e1n (ed.), Adolfo Su\u00e1rez y la transci\u00f3n pol\u00edtica<\/em>. Salamanca, Ediciones Universidad de Salamanca, 2017, pp. 143-172.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Carme Molinero reflexiona sobre la \u00abq\u00fcesti\u00f3 catalana\u00bb durant la Transici\u00f3 en aquesta compilaci\u00f3 de treballs que tenen el seu origen en les Jornades sobre \u00abAdolfo Su\u00e1rez i la Transici\u00f3 a la Democr\u00e0cia\u00bb. Celebrades a la Universitat de Salamanca el mar\u00e7 de 2015, aquestes Jornades van tenir com objectiu debatir sobre el peculiar proces de cambi pol\u00edtic que Espanya va portar a terme despr\u00e9s de la mort de Franco i sobre el paper que en ell va desevolupar Adolfo Suarez.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Campillo, Maria, La brigada del vidre. Cr\u00f2niques del front (1936-1939)<\/em>. Barcelona, RBA, 2017.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Alguns soldats \u2014entre els que escriuen les cr\u00f2niques recollides en aquest volum\u2014 van rebre el sobrenom la Brigada del Vidre perqu\u00e8 eren universitaris i duien ulleres. S\u00f3n combatents que lluiten per la Rep\u00fablica i que, com fan tamb\u00e9 els corresponsals, envien a la premsa escrits confegits al front. Miren de transmetre la seva experi\u00e8ncia de la guerra i, malgrat els condicionaments imposats per la censura militar, ho fan amb naturalitat i amb efic\u00e0cia. Registren escenes de campanya i de trinxera, descriuen els paisatges per on passen, expliquen la vida col\u00b7lectiva dels soldats i confessen inquietuds \u00edntimes. Escriuen sense exaltacions i sense derrotisme, amb coratge i sovint amb humor. Per\u00f2 no es fan l\u2019heroi ni tampoc parlen gaire de grans batalles: han perdut la innoc\u00e8ncia i saben, com sabien els que van escriure sobre la Primera Guerra, que un soldat \u00e9s alg\u00fa que t\u00e9 fred, gana i polls; i que passa por. I sobretot, alg\u00fa que se sent despla\u00e7at del seu m\u00f3n, de la vida quotidiana. S\u00f3n, aquestes, cr\u00f2niques de primera m\u00e0, escrites apressadament per a diaris com Diari de Barcelona, La Publicitat <\/em>o Treball<\/em>, i revistes, setmanals o mensuals, com Abril, Amic, Catalans!, Companya, Juliol <\/em>o Meridi\u00e0<\/em>. Entre els narradors, n\u2019hi ha de coneguts (els soldats Pere Calders, Avel\u00b7l\u00ed Art\u00eds T\u00edsner, <\/em>Agust\u00ed Bartra o Josep Sol; els corresponsals Llu\u00eds Capdevila o Teresa P\u00e0mies), de poc coneguts (els de la Brigada del Vidre) i de gens coneguts. Tots ells, fins a una trentena, procuren aproximar el lector a la cara \u00abexplicable\u00bb d\u2019una realitat inclement, la de la guerra, que T\u00edsner<\/em> va declarar \u00abinenarrable\u00bb.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n FORTI, STEVEN, \u201cEl espejo italiano. El Partido Socialista y la Confederaci\u00f3n General del Trabajo frente a la ocupaci\u00f3n de las f\u00e1bricas y de los campos\u201d, a ALEJANDRO ANDREASSI (Coord.), Crisis y revoluci\u00f3n. El movimiento obrero europeo durante la guerra y la revoluci\u00f3n rusa (1914-1921)<\/em>, Barcelona, El Viejo Topo, 2017, pp. 141-158.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Crisis y revoluci\u00f3n: El movimiento obrero europeo durante la guerra y la revoluci\u00f3n rusa (1914-1921)<\/em> cont\u00e9 diversos textos sobre la revoluci\u00f3 de febrer de 1917 i l’onada revolucion\u00e0ria europea (1917-1921), i que emmarquen la revoluci\u00f3 russa en el sorgiment dels moviments socials de la resist\u00e8ncia a la guerra entre pot\u00e8ncies imperialistes que es va desenvolupar entre 1914 i 1918. Entre aquests, es troben el text de Steven Forti dedicat al cas itali\u00e0 i titulat “El espejo italiano. El Partido Socialista y la Confederaci\u00f3n General del Trabajo frente a la ocupaci\u00f3n de las f\u00e1bricas y de los campos”.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Chiao-In Chen: “La revoluci\u00f3n fascista china: una alternativa de defensa del pa\u00eds antes del estallido de la segunda guerra chino-japonesa”, a Chiao-In Chen, Andr\u00e9s Herrera-Feligreras et altres<\/em>: Espa\u00f1a y China 1937-2017<\/em>, Granada, Editorial Comares, 2017, pp. 35-53.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Les p\u00e0gines d’aquest volum van m\u00e9s enlla del simple seguiment de les petjades de l’internacionalisme antifeixista y de les guerres civils a Espanya y China. No es tracta com un episodi m\u00e9s de la din\u00e0mica ideol\u00f2gica-militar de les grans pot\u00e8ncies. Lluny d’una interpretaci\u00f3 contingent, els diferents autors otorguen entitat pr\u00f2pia a aquells fets. Les respectives crisis ofereixen deteminades caracter\u00edstiques pr\u00f2pies y algunes continuitats que justifiquen sobradament un estudi m\u00e9s exhaustiu. A difer\u00e8ncia d’an\u00e0lisis previs que hab\u00e1in fomentat una lectua subordinada y teol\u00f2gica, els diferents traballs aqu\u00ed agrupats s’aproximen a aquells anys sense preconcepcions i, sense olvidar l’inexcusable context, ens permeten un coneixement de major profunditat, detall i utilitat. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Miguel A. del R\u00edo Morillas: \u00ab\u201dEspa\u00f1a, lo \u00fanico importante\u201d: Alianza Popular i el nacionalisme neofranquista (1976-1979)\u00bb, a Ferran Archil\u00e9s (ed.): Inventar la naci\u00f3. Cultura i discursos nacionals a l\u2019Espanya contempor\u00e0nia,<\/i> Val\u00e8ncia, Afers, 2017, pp. 245-269.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Migual Angel del R\u00edo, ha publicat aquest cap\u00edtol sobre Alianza Popular i el nacionalisme neofranquista en l’obra col\u00b7lectiva Inventar la naci\u00f3. Cultura i discursos nacionals a l\u2019Espanya contempor\u00e0nia, <\/i>coordinada per Ferran Archil\u00e9s. El llibre recull de treballs realitzats per especialis\u00adtes de sis universitats i camps acad\u00e8mics diversos com la hist\u00f2ria pol\u00edtica, cultural, del turisme, la sociologia o la comunicaci\u00f3 audiovisu\u00adal basats en tesis doctorals i investigacions acad\u00e8miques. Des de la construcci\u00f3 naci\u00adonal al segle XIX fins a l\u2019esfera televisiva del segle XXI, el llibre aspira a obrir vies de reflexi\u00f3 i an\u00e0lisi sobre la invenci\u00f3 d\u2019Es\u00adpanya com a naci\u00f3 i els seus problemes encara no resolts.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Mar\u00edn, Mart\u00ed, “De inmigrantes a ciudadanos: la (re)construcci\u00f3n de las identidades nacionales en Catalunya de la dictadura a la democr\u00e1cia, 1939-1986”, a Luis Oy\u00f3n, Jos\u00e9 i Romero, Juanjo (eds.), Clase antes que naci\u00f3n. Trabajadores, movimiento obrero y cuesti\u00f3n nacional en la Barcelona metropolitana, 1840-2017<\/em>, Barcelona, El viejo topo, 2017, pp. 285-308.<\/strong><\/p>\n\n\n\n En els diversos cap\u00edtols d’aquest treball s’analitza l’evoluci\u00f3 de la q\u00fcesti\u00f3 nacional en el moviment obrer i les classes treballadores a Catalunya, des de 1840 fins a l’actualitat. Com exposen els seus editors, destapant l’aparent paradoxa que l’assumpci\u00f3 per part dels treballadors de perspectives nacionals fos paral\u00b7lela al declivi de la catalanitat en el si de la mateixa classe obrera. I es pot observar com, a mesura que la composici\u00f3 geogr\u00e0fica de la classe treballadora es va diversificar, s’incrementen els vincles amb el catalanisme, passant del desinter\u00e8s pr\u00e0cticament at\u00e0vic de la CNT fins a la Guerra Civil, a la milit\u00e0ncia banyada en clars elements nacionalitzadors del PSUC de meitats dels anys seixanta. Mart\u00ed Mar\u00edn participa amb un cap\u00edtol analitzant el proc\u00e9s de reconstrucci\u00f3 de la identitat catalana en la lluita antifranquista i el paper que en ella hi t\u00e9 la immigraci\u00f3, durant el per\u00edode franquista i fins als primers comicis democr\u00e0tics.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Steven Forti, Arnau Gonz\u00e0lez i Vilalta, Enric Ucelay-Da Cal (Eds.), El proceso separatista en Catalu\u00f1a. An\u00e1lisis de un pasado reciente (2006-2017)<\/em>, Granada, Comares, 2017.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Steven Forti, juntament amb els historiadors Arnau Gonz\u00e0lez i Vilalta i Enric Ucelay-Da Cal, ha coordinat un llibre dedicat el proc\u00e9s separatista de Catalunya. Es tracta d’una an\u00e0lisi de la hist\u00f2ria catalana i espanyola del temps present, centrada especialment en l’\u00faltima d\u00e8cada. El llibre aborda diferents q\u00fcestions, com, entre d’altres, la crisi de les elits, el rol dels partits pol\u00edtics i dels sindicats, el paper jugat per la premsa i per l’associacionisme independentista o les pol\u00edtiques d’internacionalitzaci\u00f3 del proc\u00e9s catal\u00e0. Han col\u00b7laborat en el volum, \u00c0ngel Duarte, Paola Lo Cascio, Andrew Dowling, Fernando Molina, Alejandro Quiroga, Jos\u00e9 Manuel R\u00faa, Diego D\u00edaz, Cristian Rodr\u00edguez Mesa, Astrid Barrio, \u00d2scar Barber\u00e0 i Oriol Bartomeus.<\/p>\n\n\n\n M\u00e9s informaci\u00f3<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n Casanellas, Pau, “\u00bfUn pa\u00eds donde reina el orden?: represi\u00f3n, control social y resistencias al cambio antes y despu\u00e9s de Franco”, a Archil\u00e9s i Cardona, Ferran i Sanz Hoya, Juli\u00e1n (coords.), Cuartenta a\u00f1os y un d\u00eda, antes y despu\u00e9s del 20-N<\/em>, Val\u00e8ncia, Publicacions de la Universitat de Val\u00e8ncia, 2017, pp. 97-124.<\/strong><\/p>\n\n\n\n En el recent volum publicat per la Universitat de Val\u00e8ncia i coordinat per Ferran Archil\u00e9s i Juli\u00e1n Sanz, s’aborda la jornada del 20 de novembre de 1975, dia de la mort de Francisco Franco, des d’una perspectiva multidisciplin\u00e0ria, tractant aspectes de la hist\u00f2ria cultural, social i pol\u00edtica concretats en l’estudi de la mem\u00f2ria audiovisual, la lluita per la democr\u00e0cia, la q\u00fcesti\u00f3 nacional, el g\u00e8nere o la contracultura. En l’apartat dedicat a la viol\u00e8ncia pol\u00edtica i la repressi\u00f3, Pau Casanellas hi publica un cap\u00edtol.<\/p>\n\n\n\n M\u00e9s informaci\u00f3<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Reig Tapia, Alberto, La cr\u00edtica de la cr\u00edtica<\/em>. Inconsecuentes, insustanciales, impotentes, prepotentes y equidistantes. Madrid, Siglo XX, 2017.<\/strong><\/p>\n\n\n\n En aquest treball Alberto Reig Tapias, denuncia l’esp\u00e8s m\u00f3n de propaganda i manipulaci\u00f3 hist\u00f2rica que s’ha constru\u00eft en les \u00faltimes d\u00e8cades sota l’etiqueta de revisionisme.Des d’un punt de vista cr\u00edtic amb aquests “cr\u00edtics” (o histori\u00f2grafs, com ell els denomina), els quals, segons l’autor, esgrimeixen des d’un suposat revisionisme hist\u00f2ric, des d’una postura cr\u00edtica, que poc o res t\u00e9 a veure amb la cr\u00edtica i encara m\u00e9s amb la hist\u00f2rica. Fa un rep\u00e0s de la hist\u00f2ria contempor\u00e0nia d’Espanya, des de la proclamaci\u00f3 de la Segona Rep\u00fablica fins a l’actualitat, a trav\u00e9s d’una rigorosa an\u00e0lisi de les seves q\u00fcestions m\u00e9s controvertides per a, seguidament, disseccionar les intencions i pr\u00e0ctiques dels pretesos historiadors.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n M\u00e9s informaci\u00f3<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Puig i Valls, Angelina, De Pedro Mart\u00ednez a Sabadell: l\u00b4emigraci\u00f3 una realitat no exclusivament econ\u00f2mica: 1920-1975<\/em>, Bellaterra (Cerdanyola del Vall\u00e8s), CEFID-UAB, 2017.<\/strong><\/p>\n\n\n\n La tesi doctoral d\u2019Angelina Puig, defensada el 1991, ha estat de llavors en\u00e7\u00e0 una refer\u00e8ncia fonamental per als investigadors i investigadores que han estudiat les migracions i la construcci\u00f3 dels barris urbans de les classes subalternes durant les d\u00e8cades centrals del segle XX espanyol. De manera m\u00e9s general, es tracta d\u2019una obra cabdal de la hist\u00f2ria social i la recerca basada en fonts orals realitzada a casa nostra. Tanmateix, va romandre in\u00e8dita i la seva consulta s\u2019havia de realitzar presencialment a les Biblioteques de la UAB. Ara, el CEFID n\u2019ha dut a terme l\u2019edici\u00f3 digital, allotjada al Dip\u00f2sit Digital de Documents de la UAB; d\u2019aquesta manera es fa possible el lliure acc\u00e9s a l\u2019obra per a la comunitat investigadora i el p\u00fablic en general.<\/p>\n\n\n\n Acc\u00e9s al llibre<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n Capdevila, Mireia, i Vilanova, Francesc, Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945)<\/em>, Barcelona, L’Aven\u00e7, 2017.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Tot i la neutralitat oficial del govern franquista, la Segona Guerra Mundial va tenir un impacte directe i visible sobre el pa\u00eds. Durant prop de cinc anys, Catalunya va rebre nombroses delegacions italianes i alemanyes. L\u2019entusiasme per la nova Europa que proposava l\u2019Alemanya nazi i les promeses de futur que plantejava el r\u00e8gim feixista itali\u00e0 eren els arguments escrits i gr\u00e0fics que es difonien per tot el pa\u00eds. Nazis a Barcelona <\/em>recull, d\u2019una manera impactant i abassegadora, aquesta pres\u00e8ncia dels amics alemanys i italians a les ciutats catalanes, fossin Barcelona, Terrassa, Sabadell o Tarragona. Desfilades, visites de delegacions de les joventuts feixistes i nazis, actes acad\u00e8mics a la Universitat de Barcelona, exposicions, etc., s\u00f3n el testimoni que l\u2019Espanya franquista rebia amb els bra\u00e7os oberts aquests amics i aliats.<\/p>\n\n\n\n La recerca en arxius i col\u00b7leccions gr\u00e0fiques arreu del territori, la consulta sistem\u00e0tica dels fons hemerogr\u00e0fics de l\u2019\u00e8poca, les cerques bibliogr\u00e0fiques ha perm\u00e8s bastir una cr\u00f2nica gr\u00e0fica dura i sense concessions d\u2019un passat mal amagat i mig ocult, que val la pena de fer sortir a la llum p\u00fablica. Nazis a Barcelona<\/em> \u00e9s una coedici\u00f3 de L\u2019Aven\u00e7 amb l\u2019Ajuntament de Barcelona i la Fundaci\u00f3 Carles Pi Sunyer.<\/p>\n\n\n\n M\u00e9s informaci\u00f3<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Gonz\u00e1lez Madrid, Dami\u00e1n; Ortiz Heras, Manuel; P\u00e9rez Garz\u00f3n, Juan Sisinio (eds.), La Historia, lost in translation? Actas del XIII Congreso de la Asociaci\u00f3n de Historia Contempor\u00e1nea<\/em>, Cuenca, Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 2017.<\/strong><\/p>\n\n\n\n El volum cont\u00e8 les actes del XIII Congr\u00e9s de l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia que organitz\u00e0 l\u2019\u00e0rea d\u2019Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia de la Universidad de Castilla-La Mancha el setembre de 2016. Entre les contribucions realitzades destaquem: Miguel D\u00edaz S\u00e1nchez amb \u201cLa emigraci\u00f3n como estrategia de escape de la represi\u00f3n social, pol\u00edtica y econ\u00f3mica de la dictadura franquista. El caso de las mujeres murcianas en Barcelona en la inmediata posguerra\u201d (pp. 491-504). Tamb\u00e9 el bloc que recull els aportacions fetes en el si del taller \u201cLas izquierdas en los procesos de transici\u00f3n de la dictadura a la democracia en la Pen\u00ednsula Ib\u00e9rica y Am\u00e9rica Latina\u201d que coordinaren Carme Molinero i Pere Ys\u00e0s, en el qual s\u2019hi troben els textos de Cristian Ferrer Gonz\u00e1lez \u201cOtro frente estrat\u00e9gico de movilizaci\u00f3n contra el franquismo. La Juventud Comunista de Catalunya m\u00e1s all\u00e1 de la Gran Barcelona\u201d (pp. 1509-1520) i el d\u2019Andrea Geniola \u201cNaci\u00f3n, nacionalidades y estado. Significaci\u00f3n y papel de la cuesti\u00f3n nacional en el socialismo espa\u00f1ol en (la) transici\u00f3n (1974-1982)\u201d (pp. 1521-1534).<\/p>\n\n\n\n
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/ombres-entre-tenebres-600x927-1.jpg\")
<\/figure>
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/captura_de_pantalla_2018-07-09_a_las_12.48.32.png\")
<\/figure>
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/captura_de_pantalla_2018-07-09_a_las_13.27.48_0.png\")
<\/figure>
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/9788417140205_1.jpg\")
<\/figure>
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/coberta_0-726x1024.jpg\")
<\/figure>
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/poltada-i6n15688505.jpg\")
<\/figure>
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/crisis_revolucion_0-698x1024-1.jpg\")
<\/figure>
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/9788490456040_0.jpg\")
<\/figure>
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/rp-87-archiles_0-652x1024-1.jpg\")
<\/figure>
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/oyon_0.png\")
<\/figure>
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/portada_1-727x1024-1.png\")
<\/figure>
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/llibre_archiles_0.jpg\")
<\/figure>
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/critica_de_la_critica_portada_0.png\")
<\/figure>
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/coberta_tesi_angelina_puig.png\")
<\/figure>
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/portada_nazis-768x911_0.jpg\")
<\/figure>
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/ahcalbatece_0.jpg\")
<\/figure>
![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/diccionario-biobibliografico-de-los-escritores-editoriales-y-revistas-del-exilio-republicano-de-1939-ebook-725x1024.jpg\")
<\/figure>![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/portada_de-la-hegemonia-a-la-autodestruccion_pere-ysas-solanes_201610312327-672x1024.jpg\")
<\/figure>