![\"captura_de_pantalla_2019-10-15_a_las_11\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2019\/10\/captura_de_pantalla_2019-10-15_a_las_11.48.08_0.png\")
<\/figure>Sopena, Mireia, “El giro pol\u00edtico de la censura eclesi\u00e0stica. El caso de Crit\u00e8rion<\/em>, la revista de los capuchinos”. Historia Actual<\/em> Online<\/em>, 42, 1, 2017, pp. 57-70. <\/strong><\/p>\n\n\n\n L’\u00e8xit del llibre religi\u00f3s dels anys seixanta va posar a prova l’equidist\u00e0ncia de l’arquebisbe de Barcelona entre el r\u00e8gim i la dissid\u00e8ncia antifranquista. Si b\u00e9 a vegades s’ha interpretat que, en el fenomen censor el valor estad\u00edstic explicava els fets, la veritat \u00e9s que el notable volum de llibres aprovats per Gregorio Modrego no defineix per si sol la pol\u00edtica d’un arquebisbe que, com en el cas dels t\u00edtols sobre ecumenisme editats en catal\u00e0 pels caputxins de Sarri\u00e0, no va dubtar a maniobrar per sobrepassar la salvaguarda de la moral i el dogma cristians prenent decisions d’\u00edndole pol\u00edtica.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Sopena, Mireia i Gassol, Olivia, “La cultura catalana, asediada. Un balance cr\u00edtico de los estudios sobre la censura franquista”. Represura. Revista de Historia Contempor\u00e1nea Espa\u00f1ola en torno a la Represi\u00f3n y la Censura aplicadas al Libro<\/i>, nova \u00e8poca, 2, 2017, p\u00e0g. 95-138.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s de la publicaci\u00f3 de les primeres monografies sobre la censura franquista entre els anys seixanta i noranta, la major part dels estudis apareguts en el segle XXI han consolidat la tend\u00e8ncia que aquelles van marcar, a la vegada que han diversificat els enfocaments sobre el fenomen. En aquest article s’examina la bibliografia sobre la censura des dels seus inicis fins a l’actualitat, oferint un balan\u00e7 cr\u00edtic i apuntant l\u00ednies d’investigaci\u00f3 que haurien de permetre un aprofundiment en la repressi\u00f3 franquista pel que fa al llibre i a la prema en catal\u00e0 des d’enfocaments de proced\u00e8ncia complementaria.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Ferrer, Cristian, “El pulso de 1976. Las movilizaciones de Tarragona en el contexto espa\u00f1ol”, Segle XX. Revista catalana d\u2019hist\u00f2ria<\/em>, 11, 2018, pp. 87-114.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Cristian Ferrer analitza en aquest article la mobilitzaci\u00f3 propugnada per l’oposici\u00f3 al r\u00e8gim franquista despr\u00e9s de la mort del dictador en el cas de Tarragona. La conflictivitat sociopol\u00edtica, que s\u2019havia erigit en el model predilecte d\u2019oposici\u00f3 al franquisme, va adquirir una gran intensitat en les principals regions urbanes i industrials del pa\u00eds. Al llarg de tota la dictadura, la de Tarragona va ser una prov\u00edncia secund\u00e0ria en termes de mobilitzaci\u00f3 social. Aix\u00f2 no obstant, les oportunitats pol\u00edtiques generades per un context de gran conflictivitat van establir les condicions per a que l\u2019antifranquisme tarragon\u00ed intent\u00e9s escometre una vaga general d\u2019\u00e0mbit local. Una pretensi\u00f3 que no va reeixir tal com l\u2019havien esperat, per\u00f2 que va suposar el pic de protestes laborals de tot el franquisme a la ciutat i les conseq\u00fc\u00e8ncies pol\u00edtiques de la qual van resultar evidents quan tres regidors municipals van dimitir i el Governador Civil va ser cessat del c\u00e0rrec. La duresa del conflicte nom\u00e9s va ser superada per una intensa i in\u00e8dita viol\u00e8ncia policial, la qual va condicionar n\u00edtidament l\u2019abast del pols pol\u00edtic contra el franquisme de 1976.<\/p>\n\n\n\n Enlla\u00e7 a l’article<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n Del R\u00edo Morillas, Miguel \u00c1., “Spain and the Republic of China (Taiwan): \u201cThe sentinels of the West and the East\u201d (1953-1973)”, \u6b77\u53f2\u81fa\u7063<\/em> [Taiwan History] 16, 2018, pp.5-53.<\/strong><\/p>\n\n\n\n El present article realitza una aproximaci\u00f3 a les relacions culturals, pol\u00edtiques i militars entre dos r\u00e8gims dictatorials d’extrema dreta postfeixista i anticomunista com foren la dictadura de Franco a Espanya i la de Chiang Kai-shek a la Rep\u00fablica de la Xina (Taiwan) en el context de la Guerra Freda, concretament entre 1953 i 1973, quan els dos pa\u00efsos van establir relacions diplom\u00e0tiques oficials sota la mirada complaent dels Estats Units. Partint de documentaci\u00f3 i de fonts prim\u00e0ries taiwaneses i espanyoles, l’autor realitzar un seguiment d’una tem\u00e0tica poc coneguda per la historiografia general. <\/p>\n\n\n\n Enlla\u00e7 a l’article<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Forti, Steven, \u201cIn Spagna\u201d, il Mulino<\/em>, 500, 6\/2018, pp. 145-149.<\/strong><\/p>\n\n\n\n El n\u00famero 500 de la revista il Mulino porta per t\u00edtol Viaggio tra gli italiani all’estero. Racconto di un paese altrove. En aquest ampli i complet estudi del fenomen de l’emigraci\u00f3 italiana al m\u00f3n, que ha crescut notablement en les \u00faltimes dues d\u00e8cades, es troba tamb\u00e9 la contribuci\u00f3 de Steven Forti sobre el cas de l’Estat Espanyol, on resideixen actualment quasi 300.000 italians.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Forti, Steven, \u201cL\u2019estaca<\/em>, storia e memoria di una canzone catalana\u201d, Studi e ricerche di storia contemporanea<\/em>, 90, 2018, pp. 101-112.<\/strong><\/p>\n\n\n\n En aquest monogr\u00e0fic Musica, storia e memoria, coordinat per Federico Spinetti de la revista Studi e ricerche di storia contemporanea es troba tamb\u00e9 l’article de Steven Forti dedicat a L’estaca, la famosa can\u00e7\u00f3 de Llu\u00eds Llach publicada per primera vegada el 1968. Per una banda, es reconstrueix la hist\u00f2ria de la can\u00e7\u00f3 entre el tardofranquisme i l’actualitat, contextualitzant-la en el sorgiment del moviment de la Nova Can\u00e7\u00f3 catalana i en una \u00e8poca de lluites socials i pol\u00edtiques contra la dictadura. Per l’altra, s’explica la llarga vida de L’estaca, que tradu\u00efda a desenes d’idiomes, s’ha convertit en un himne tamb\u00e9 en altres latituds (la Pol\u00f2nia de Solidaritat, T\u00fanez durant la primavera \u00e0rab, etc.), a m\u00e9s d’haver sigut actualitzada en els \u00faltims anys tamb\u00e9 en el context hisp\u00e0nic, tant per Podemos com pel moviment independentista catal\u00e0.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Forti, Steven, \u201cProfonde famiglie. I vincoli di sangue che reggono la Spagna\u201d, Limes. Rivista italiana di geopolitica<\/em>, 8, 2018, pp. 99-108.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Limes. Rivista italiana di geopolitica dedica un monogr\u00e0fic a la q\u00fcesti\u00f3 dels estats profunds. Entre les moltes contribucions sobre la majoria de pa\u00efsos dels cinc continents, podem trobar la de Steven Forti a voltant del cas espanyol. L’article presenta una visi\u00f3 panor\u00e0mica dels poders f\u00e0ctics de l’Espanya de la segona meitat del segle XX i comen\u00e7aments del segle XXI, centrant-se especialment en l’ex\u00e8rcit, la magistratura, l’esgl\u00e9sia, l’administraci\u00f3 de l’Estat, les xarxes clientelars dels poders econ\u00f2mics i la monarquia.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Geniola, Andrea (coord.), “El estado de la naci\u00f3n, las naciones del Estado. El socialismo espa\u00f1ol y la cuesti\u00f3n nacional\/regional en la Transici\u00f3n”, pp. 11-207; “Un \u201cpartido de partidos\u201d para una \u201cnaci\u00f3n de naciones\u201d. Los socialistas catalanes y el socialismo espa\u00f1ol de la dictadura a la democracia (1974-1979)”, pp. 43-79, Pasado y Memoria<\/em>, n\u00fam. 17, 2018.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Andrea Geniola ha coordinat en el n\u00famero 17(2018) de la revista Pasado y Memoria<\/em>, el dossier: El estado de la naci\u00f3n, las naciones del Estado. El socialismo espa\u00f1ol y la cuesti\u00f3n nacional\/regional en la Transici\u00f3n<\/em>. En el que s’analitza la dial\u00e8ctica entre regi\u00f3 i naci\u00f3 en la (re)construcci\u00f3 del socialisme espanyol durant la Transici\u00f3. Entre les diverses aportacions, inclou tamb\u00e9, un article del mateix Andrea Geniola Un \u201cpartido de partidos\u201d para una \u201cnaci\u00f3n de naciones\u201d. Los socialistas catalanes y el socialismo espa\u00f1ol de la dictadura a la democracia (1974-1979)<\/em>, on s’estudia el cas del socialistes catalans. <\/p>\n\n\n\n Enlla\u00e7 a la revista<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n Forti, Steven (Ed.), \u201c(Re) pensar el m\u00f3n. Noves tend\u00e8ncies en el pensament contemporani (1989-2017)\u201d, Tiempo Devorado. Revista de Historia Actual,<\/em> vol. 4, n\u00fam. 3 (2017), pp. 431-559.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Tiempo Devorado. Revista de Historia Actual<\/em> ha dedicat el seu darrer dossier monogr\u00e0fic a les noves tend\u00e8ncies en el pensament contemporani. El dossier coordinat pel membre del CEDID Steven Forti i enfocat sobretot en l’\u00e8poca de la Postguerra freda, inclou els articles d’Ernesto Sferrazza Papa sobre el nou realisme, d’Antonio Lucci sobre el post humanisme, de Francesco Marchesi sobre l’Italian Thought<\/em> i de Fabrizio Capoccetti i Diego Melegari sobre el postmarxisme. Es troben tamb\u00e9 diferents ressenyes i una entrevista d’Amador Fern\u00e1ndez-Savater a Pierre Dardot i Christian Laval sobre el pensamient de Castoriadis. En aquest mateix n\u00famero Francisco Veiga, director de la revista, aporta una resenya del llibre Tecnocracia revolucionaria. Una estretegia global para la izquierda. <\/p>\n\n\n\n Accedir a la revista<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n Vilanova, Francesc, “1967. Hist\u00f2ria d’un llibre. ‘Catalanisme i revoluci\u00f3 burgesa’ de Jordi Sol\u00e9 Tura”, Rivista Italiana di Studi Catalani<\/em>, 8, 2018, pp. 39-106. <\/strong><\/p>\n\n\n\n En aquest article Francesc Vilanova reconstrueix les reaccions que va produir la publicaci\u00f3 del llibre de Jordi Sol\u00e9 Tura, Catalanisme i revoluci\u00f3 burgesa<\/em>, inspirat en la seva tesi doctoral. Assoleix aquest objectiu a partir de documentaci\u00f3 in\u00e8dita, com ara els epistolaris i documents procedents d’arxius privats. Al mateix temps, aprofundeix en la reconstrucci\u00f3 de l’ambient catalanista i les relacions de l’autor amb els diferents partits d’esquerra durant la d\u00e8cada dels seixanta del segle passat. En aquest marc, s’analitza, a m\u00e9s, la figura de Jordi Sol\u00e9 Tura en el constext del tardofranquisme.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Javier T\u00e9bar [amb Jos\u00e9 Babiano] (Coords.), \u201ctrade unionism in the era of globalisation\u201d, Workers of the World<\/i>, n. 9, 2018. <\/strong><\/p>\n\n\n\n El n\u00famero 9 de la revista Workers of the World, ha comptat amb Javier T\u00e9bar, juntament amb Jos\u00e9 Babiano, com a editors convidats, els quals han coordinat el dossier \u201ctrade unionism in the era of globalisation\u201d. Aquest dossier podem trobar un recull d\u2019articles de diferents experts sobre la hist\u00f2ria sindicalisme en les \u00faltimes d\u00e8cades a nivell internacional, passant per pa\u00efsos com India, Nigeria, China, Vietnam, Brazil, Chile, Regne Unit o Espanya. <\/p>\n\n\n\n Enlla\u00e7 a la revista<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Moreno Cantano, Antonio C\u00e9sar, “Desde Ruman\u00eda al frente sovi\u00e9tico: los periodistas Juan Manuel de la Aldea y Trinidad Nieto Funcia”, Revista Historia y Comunicaci\u00f3n Social<\/em>, n. 23, 2018, pp. 115-137.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Durant la d\u00e8cada dels anys quaranta van proliferar a l’Espanya franquista les cr\u00f2niques i llibres d’aquells que van convertir contra el comunisme en territori rus. Un dels exemples m\u00e9s clars va ser l’aparici\u00f3 de l’obra Romania. De la Gu\u00e0rdia de Hierro a la Gu\u00e0rdia Roja, l’autoria del qual corresponia a Hern\u00e1n-Bastida, pseud\u00f2nim baix el qual s’amagaven els periodistes Juan Manuel de la Aldea i Trinidad Nieto Funcia. Empla\u00e7ats durant la Segona Guerra Mundial a Bucarest, van desenvolupar una important tasca propagand\u00edstica potenciant les relacions entre el r\u00e8gim d’Antonescu i el de Franco. A m\u00e9s a m\u00e9s, cal sumar les destacades activitats en el camp de l’espionatge a favor de l’Eix. En el present article Antonio C\u00e9sar Moreno Cantano analitza totes aquestes q\u00fcestions, aix\u00ed com, els principals articles que van elaborar fruit d’aquestes experi\u00e8ncies, tant en els mitjans espanyols com romanesos.<\/p>\n\n\n\n Enlla\u00e7 a la revista<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n Ord\u00e1s, Carlos \u00c1ngel, “\u00abTraidores a la patria\u00bb. Objetores e Insumisos en Espa\u00f1a, 1958-1991”, Cl\u00edo & Cr\u00edmen<\/em>, 2017, n. 14, pp. 209-226. <\/strong><\/p>\n\n\n\n A Espanya, com en molts altres pa\u00efsos europeus, la defensa armada de la naci\u00f3 va ser un deure ineludible dels ciutadans, considerat en alguns casos com un deure sagrat. En conseq\u00fc\u00e8ncia, resistir-se a fer el servei militar suposava durant la major part del segle XX una forta repressi\u00f3 estatal, judicial y simb\u00f2lica. En aquest article, Carlos \u00c1ngel Ord\u00e1s aborda el paper i les mobilitzacions d’aquests resistents, objectors i insubmisos, els quals, eren acusats de desobedi\u00e8ncia, se’ls aplicava el codi penal militar i eren jutjats per tribunals militars en els seus pa\u00efsos, acabant una quantitat variable d’anys en un penal militar.<\/p>\n\n\n\n Enlla\u00e7 a l’article<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Vilanova, Francesc, “Did Catalonia endure a (cultural) genocide?”, Journal of Catalan Intellectual History<\/em>, 2017, pp. 15-32.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), el feixisme espanyol va desenvolupar les seves pr\u00f2pies eines repressives i recursos contra els seus enemics (republicans, socialistes, comunistes i anarquistes, entre altres) de la mateixa manera que altres feixismes europeus. La profunditat del nacionalisme espanyol va dur la repressi\u00f3 de Franco contra la societat catalana a l’al\u00e7ada dels processos de persecuci\u00f3 cultural i ling\u00fc\u00edstica que el nazisme o el feixisme itali\u00e0 dugueren a terme en els territoris que van ocupar durant els anys de la Segona Guerra Mundial.<\/p>\n\n\n\n Enlla\u00e7 a revista<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n FORTI, STEVEN, \u201cCruzando el Rubic\u00f3n. De culturas pol\u00edticas, revoluciones y antiparlamentarismo en la Europa de entreguerras\u201d i CASANELLAS, PAU, \u201cEl crep\u00fasculo del franquismo. Contestaci\u00f3n, violencia y represi\u00f3n en el fin de la dictadura\u201d, Letra Internacional<\/em>, 2017, n. 124, pp. 47-70 i pp. 83-102.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Letra Internacional<\/em>, revista de la Fundaci\u00f3n Pablo Iglesias, dedica el seu n\u00famero 124 a la mem\u00f2ria del l\u2019antifranquisme. Entre les contribucions, es troben les de Pau Casanellas dedicada a l\u2019etapa final de la dictadura franquista (El crep\u00fasculo del franquismo. Contestaci\u00f3n, violencia y represi\u00f3n en el fin de la dictadura<\/em>, pp. 47-70) i la de Steven Forti centrada en els dirigents pol\u00edtics que van transitar de l\u2019esquerra al feixisme a l\u2019Europa d\u2019entreguerres (Cruzando el Rubic\u00f3n. De culturas pol\u00edticas, revoluciones y antiparlamentarismo en la Europa de entreguerras<\/em>, pp. 83-102).<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n FORTI, STEVEN, \u201cNin, Maur\u00edn e il marxismo antistalinista spagnolo\u201d, MicroMega. Almanacco di Storia<\/em>, 2017, n. 7, pp. 101-112.<\/strong><\/p>\n\n\n\n La revista italiana MicroMega <\/em>dedica el seu Almanacco di Storia <\/em>2017 al centenari de la Revoluci\u00f3 d\u2019Octubre. Els textos es troben en les experi\u00e8ncies i les corrents heterodoxes del marxisme i de les esquerres, com les oposicions obreres i en la R\u00fassia sovi\u00e8tica, les figures de Rosa Luxemburg, Antonio Gramsci, Camillo Berneri i Lev Trotski, el Soviet de Kronstadt, la New Left a la Gran Bretanya i els Estats Units o la Primavera de Praga. Podem trobar tamb\u00e9 un article de Steven Forti dedicat a les figures d\u2019Andreu Nin i Joaqu\u00edn Maur\u00edn i a l\u2019experi\u00e8ncia del POUM durant la Guerra Civil espanyola.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Dictatorships & Democracies: Journal of History and Cultur<\/span><\/i>e<\/span>, n\u00fam. 5, 2017.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Recentment s’ha publicat el n\u00famero 5 (2017) de la revista Dictatorships & Democracies: Journal of History and Culture. En aquesta ocasi\u00f3 disposem d’un dossier coordinat per Andrea Geniola en el que tamb\u00e9 hi participa amb un article. Aquest dossier est\u00e0 dedicat a difondre alguns continguts relacionats amb el Simposi “\u00abRegiones de la patria, afluentes de la naci\u00f3n\u00bb. Nacionalisme i regionalisme en la Transici\u00f3 espanyola”, celebrat a finals de 2016 i organitzat pel Grup de Recerca sobre l’\u00c8poca Franquista (GREF-CEFID) i el Memorial Democr\u00e0tic de la Generalitat de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n A la secci\u00f3 d’estudis disposem dels treballs realitzats per Narc\u00eds Selles Rigat i Miguel \u00c1ngel Del R\u00edo Morillas. Altrament, Jordi Font Agull\u00f3 col\u00b7labora amb una ressenya.<\/p>\n\n\n\n Enlla\u00e7 a la revista<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n Ferrer Gonz\u00e1lez, Cristian, \u201cLas batas rojas de Valmeline (Tarragona, 1974). Trabajadoras, huelguistas y referentes del movimiento obrero\u201d, Historia del Presente<\/i>, n\u00ba 30, 2017, pp. 125-142. <\/strong><\/p>\n\n\n\n Durant els darrers anys de la dictadura franquista, la conflictivitat social i pol\u00edtica es va estendre m\u00e9s enll\u00e0 de les principals zones industrials de l\u2019Estat i va prendre for\u00e7a en els centres perif\u00e8rics, fins llavors caracteritzats per mobilitzacions de baixa intensitat. L\u2019agost de 1974 Tarragona va irrompre en l\u2019escena vagu\u00edstica espanyola com la segona prov\u00edncia en n\u00famero d\u2019hores no treballades. El motiu era la vaga en l\u2019empresa de confecci\u00f3 t\u00e8xtil Valmeline, un conflicte protagonitzat per joves obreres que va sobrepassar el marc de la f\u00e0brica i que el va traslladar a la ciutat, tot convertint-lo en un problema d\u2019ordre p\u00fablic i prenent una n\u00edtida dimensi\u00f3 local. La vaga de Valmeline es va convertir en un referent local per a la mobilitzaci\u00f3 obrera dels anys seg\u00fcents; un referent construir en femen\u00ed que va fer seu el gruix de l\u2019androc\u00e8ntric moviment obrer tarragon\u00ed.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Culla, Joan B., \u201cMessa da requiem per i partiti di Spagna\u201d; Forti, Steven, \u201cBarcellona o Babilonia? Una citt\u00e0 Stato multiculturale che sfugge ai sovranisti\u201d; Ys\u00e0s, Pere, \u201cStrategia ed errori dei rivoluzionari catalani\u201d, Limes. Rivista italiana di geopolitica<\/em>, n\u00ba 10, 2017.<\/strong><\/p>\n\n\n\n La revista italiana de geopol\u00edtica Limes<\/em>, ha dedicat el seu \u00faltim n\u00famero a la q\u00fcesti\u00f3 catalana i a la seva repercussi\u00f3 geopol\u00edtica tant a Espanya com en l’\u00e0mbit europeu. En ella hi han escrit entre diferents acad\u00e8mics, catalans, espanyols i Italians. Pere Ys\u00e0s analitza l’estrat\u00e8gia i els errors del moviment sobiranista catal\u00e0 en l’article titulat “Strategia ed errori dei rivoluzionari catalani” (pp. pp. 41-48); Steven Forti, an\u00e0litza el cas de Barcelona en l’article titulat “Barcellona o Babilonia? Una citt\u00e0 Stato multiculturale che sfugge ai sovranisti” (pp. 59-65); i Joan B. Culla, amb l’article “Messa da requiem per i partiti di Spagna” (pp. 147-154) on analitza l’efecte que aquesta q\u00fcesti\u00f3 ha tingut en les formaci\u00f3n pol\u00edtiques.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Geniola, Andrea, “Tirando del hilo de la naci\u00f3n de naciones. La(s) Espa\u00f1a(s) de Anselmo Carretero”, Historia del presente<\/em>, n\u00ba 29, 2017, pp. 27-44.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Andrea Geniola publica en l’\u00faltim n\u00famero de la revista Historia del presente, un article sobre el concepte naci\u00f3 de nacions. Concepte que ha aconseguit trobar un cert espai en les recurrents introspeccions sobre el problema nacional-regional a Espanya. Tamb\u00e9 el seu principal codificador, Anselmo Carretero Jim\u00e9nez, el qual ha estat c\u00edclicament objecte d’inter\u00e8s o redescobriment. L’article es planteja presentar les coordenades d’aquest redescobriment per submergir-se en un segon moment en el pensament de Carretero i la seva acollida en els ambients pol\u00edtics i culturals i seguir-li la pista en el seu periple durant el tardofranquisme i la Transici\u00f3. Una an\u00e0lisi que ens ofereix \u00fatils punts de reflexi\u00f3 sobre la dial\u00e8ctica entre nacionalisme i regionalisme i la unitat i diversitat en el socialisme espanyol.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Ferrer Gonz\u00e1lez, Cristian, “La fase expansiva del antifranquismo, 1962-1976. Presencia, espacios y redes del PSUC en comarcas”, Nuestra Historia<\/em>, n\u00ba3, 2017, pp. 18-38.<\/strong><\/p>\n\n\n\n La revista Nuestra Historia dedica el seu darrer dossier a \u00abLas luchas por las llibertades y la reconquista de la democracia en Espa\u00f1a\u00bb. Coordinat per Juli\u00e1n Sanz, el dossier incorpora un conjunt de noves recerques que aborden q\u00fcestions que fins ara havien estat menys tractades per la historiografia i que aporten una mirada nova a les lluites pol\u00edtiques i socials de les classes populars i de l\u2019antifranquisme en les d\u00e8cades de 1960 i 1970. L\u2019article de Cristian Ferrer at\u00e9 a les lluites antifranquistes m\u00e9s enll\u00e0 de les grans conurbacions fabrils i a l\u2019impuls de les mobilitzacions obreres, jornaleres, ve\u00efnals i c\u00edviques, tot mostrant que la fortalesa de l\u2019antifranquisme catal\u00e0, en general, i del PSUC, CCOO i Uni\u00f3 de Pagesos, en particular, resulta inseparable d\u2019aquesta extensa implicaci\u00f3 de la milit\u00e0ncia comunista en les lluites socials desenvolupades no nom\u00e9s en la gran zona industrial barcelonina, sin\u00f3 tamb\u00e9 en les ciutats mitjanes i les comarques rurals de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n Enlla\u00e7 a l’article<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Picornell, Merc\u00e8, “Abriendo fisuras en el escenario de lo hiperreal: una lectura del documental Mercado de futuros de Mercedes \u00c1lvarez”, Confluencia: Revista Hisp\u00e1nica de Cultura y Literatura<\/em>, Volum 32, N\u00famero 2, Primavera 2017, pp. 178-191.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Actualment, en moltes ciutats trobem espais urban\u00edstics que, pel canvi r\u00e0pid i constant de la contemporane\u00eftat, esdevenen indrets ru\u00efnosos i abandonats, de mem\u00f2ria present. En aquest article, Merc\u00e8 Picornell es proposa reflexionar sobre com aquests escenaris es representen en els documentals creatius catalans de finals del segle XX i principis del XXI. L’estudi pren com a exemple el documental de Mercedes \u00c1lvarez titulat Mercado de futuros<\/em> (2011), que utilitza diferents escenaris barcelonins per reflexionar sobre la relaci\u00f3 entre espai i mem\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n
\n\n\n\n![\"captura_de_pantalla_2019-10-15_a_las_11\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2019\/10\/captura_de_pantalla_2019-10-15_a_las_11.52.39_0.png\")
<\/figure>
\n\n\n\n![\"ferrer_segle_xx\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2019\/02\/ferrer_segle_xx.jpg\")
<\/figure>
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/getimage.jpg\")
<\/figure>
\n\n\n\n![\"mulino\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2019\/02\/mulino_0.jpg\")
<\/figure>
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/studi_e_ricerche_di_storia_contemporanea_0-786x1024.jpg\")
<\/figure>
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/limes_0.jpg\")
<\/figure>
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/pasadoymemoria.png\")
<\/figure>
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/tiempodevorado_0.png\")
<\/figure>
<\/p>\n\n\n\n
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/vilanova_sole_tura.png\")
<\/figure>
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/wotw_0.png\")
<\/figure>
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/historia_y_comunicacion_social_0.png\")
<\/figure>
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/clio_crimen.png\")
<\/figure>
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/portada_kiko_2.jpg\")
<\/figure>
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/letra_internacional.jpg\")
<\/figure>
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/micromega-07_2017_294.png\")
<\/figure>
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/dd.png\")
<\/figure>
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/historiapresente.jpg\")
<\/figure>
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/coberta-730x1024.png\")
<\/figure>
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/hist_presente_0.png\")
<\/figure>
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/nuestra_historia.png\")
<\/figure>
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/confluencia.gif\")
<\/figure>
![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2022\/11\/4vygryh0_1.jpg\")
<\/figure>