{"id":217,"date":"2010-06-22T16:19:20","date_gmt":"2010-06-22T16:19:20","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2010-2\/"},"modified":"2022-12-14T07:23:12","modified_gmt":"2022-12-14T07:23:12","slug":"2010-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2010-2\/","title":{"rendered":"2010"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>
\n

Francesc Vilanova i Vila-Abadal, L’any que va caure Par\u00eds<\/em>. Barcelona, RBA Libros, 2010.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest llibre del membre del CEFID Francesc Vilanova ressegueix les lectures fetes a Barcelona dels primers mesos de la II Guerra Mundial (fins al juliol del 1940) que van reflectir la divisi\u00f3 entre els dos b\u00e0ndols durant la guerra. \u00c9s a dir, des de una posici\u00f3 favorable als aliats a una simpatitzant de les idees nazi-feixistes. Aix\u00ed per exemple mentre Ram\u00f3n Garriga o Santiago Nadal caricaturitzaven Winston Churchill i ridiculitzaven el general Charles de Gaulle, els catalanistes aliad\u00f2fils confiaven en la resist\u00e8ncia anglesa i la crida del premier brit\u00e0nic. De manera que a la primavera del 1940 les posicions van quedar definitivament dibuixades: o s’era un aliad\u00f2fil clandest\u00ed, catalanista i liberal; o s’era un intel\u00b7lectual franquista de refer\u00e8ncia, disposat a saludar l’inici d’una era en qu\u00e8 “los principios de la Revoluci\u00f3n francesa est\u00e1n muertos”.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

David Ballester, Ramon Porqueras. L’heterodoxia militant. Un socialista contra Franco<\/em>.  Barcelona, Fundaci\u00f3 Josep Comaposada i UGT de Catalunya, 2010.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquesta obra de l’investigador membre del CEFID David Ballester (el segon volum de la col\u00b7lecci\u00f3 Hist\u00f2ries Ugetistes) \u00e9s un estudi biogr\u00e0fic de Ramon Porqueras (Barcelona, 1925 – Sarcelles, Fran\u00e7a, 2008), militant socialista des del 1946 i que tingu\u00e9 un paper fonamental en la reorganitzaci\u00f3 de la UGT. Va ser un dels promotors de la Vaga de Tramvies de 1951. Detingut el 1953, el 1955 decideix passar a Fran\u00e7a i quedar-se a un exili del que ja no tornaria i des de el qual mantindria una intensa activitat amb l’objectiu de crear un Secretariat Catal\u00e0 de l’UGT que mai no arrib\u00e0 a ser una realitat tangible, tant per l’escassa mobilitzaci\u00f3 dels ugetistes catalans a l’exili com per les diverg\u00e8ncies amb la burocratitzada direcci\u00f3 espanyola de la UGT instal\u00b7lada a Tolosa. Per\u00f2 tamb\u00e9 per discrep\u00e0ncies amb un socialisme catal\u00e0 en qu\u00e8 el Moviment Socialista de Catalunya (MSC) maldava per aconseguir l’hegemonia.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Garriga i Andreu, Joan (ed.), Hist\u00f2ria i mem\u00f2ria al Vall\u00e8s Oriental<\/em>. [Granollers], Premsa d’Osona, 2010.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Davant l’onada revisionista o neofranquista que mantenen algunes persones i grups amb pretensi\u00f3 de tergiversar i d’oblidar la hist\u00f2ria m\u00e9s propera, davant de tanta banalitat, de tesis faltades de rigor en la investigaci\u00f3 i d’insist\u00e8ncia en tem\u00e0tiques que no permeten fer un exercici d’objectivitat, apareix Hist\u00f2ria i mem\u00f2ria al Vall\u00e8s Oriental. El llibre \u00e9s un resultat d’un seguit d’articles el\u00b7laborats per historiadors i especialistes en mat\u00e8ries concretes -15 en total- que van apar\u00e8ixer en dues s\u00e8ries a l’edici\u00f3 d’El 9 NOU<\/em> del Vall\u00e8s Oriental els anys 2007 i 2008. Aquest llibre \u00e9s un seguit d’an\u00e0lisis aprofundides sobre la guerra i la postguerra que ha coordinat, i escrit en molts dels casos, l’historiador i membre del CEFID Joan Garriga i Andreu, profund coneixedor de la realitat comarcal i un dels m\u00e9s grans especialistes en el conflicte civil espanyol i en els anys del franquisme.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Mem\u00f2ries per a la llibertat. Paco Puerto. Una lli\u00e7\u00f3 permanent.<\/em> Barcelona, Comissions Obreres de Catalunya, 2010.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Edici\u00f3 biling\u00fce de la biografia i els testimonis sobre Paco Puerto (Las Cabezas de San Juan, Sevilla, 1947 – Barcelona, 1992), militant del PSUC i les CCOO. L’obra-homenatge, que recull diversos textos introductoris sobre la figura de l’activista comunista, compta amb un esbo\u00e7 biogr\u00e0fic a c\u00e0rrec de l’investigador del CEFID David Ballester, aix\u00ed com diversos testimonis de diferents persones que van compartir la seva llarga milit\u00e0ncia pol\u00edtica i sindical.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Manel Risques (coord.), Un segle d’Hist\u00f2ria de Catalunya en fotografies. Volum I: Un temps entre el passat i el futur (fins a 1931)<\/em>. Barcelona, Grup Enciclop\u00e8dia Catalana, 2010.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest llibre \u00e9s el primer dels quatre volums de l’obra Un segle d’hist\u00f2ria de Catalunya en fotografies, que, sota la direcci\u00f3 de Manel Risques, tracta de mostrar-nos de manera visual, pl\u00e0stica i directa l’evoluci\u00f3 de Catalunya en els darrers cent anys. A trav\u00e9s de la fotografia en blanc i negre ens acostem a imatges desconegudes i carregades d’informaci\u00f3 de veritable inter\u00e8s hist\u00f2ric al voltant d’esdeveniments i processos com la Setmana Tr\u00e0gica, la Segona Rep\u00fablica, la Guerra Civil Espanyola, el Franquisme o la Transici\u00f3 Democr\u00e0tica, aix\u00ed com personatges hist\u00f2rics com Llu\u00eds Companys, Manuel Aza\u00f1a o Francesc Maci\u00e0, entre d’altres.
Tots ells comparteixen p\u00e0gines amb persones an\u00f2nimes, retratades en diferents moments de la vida quotidiana o protagonitzant moments de la hist\u00f2ria del pa\u00eds. Les imatges procedeixen d’arxius de tota Catalunya, captades per prestigiosos fot\u00f2grafs com Josep Maria Sagarra, Josep Gaspar, Agust\u00ed Centelles, Brangul\u00ed o P\u00e9rez de Rozas, aix\u00ed com de persones an\u00f2nimes. Un segle d’hist\u00f2ria de Catalunya en fotografies vol oferir una visi\u00f3 diferent del passat de Catalunya a trav\u00e9s de la fotografia en blanc i negre.
L’obra, dividida en quatre volums, s’organitza de la seg\u00fcent manera: 1 Un temps entre el passat i el futur (fins a 1931); 2 Temps de reforma, guerra i revoluci\u00f3 (1931-1939); 3 Temps de dictadura, postguerra i canvi social (1939-1969); 4 Temps de crisi i transici\u00f3 (1969-1980). Cada volum s’estructura de la mateixa manera: una introducci\u00f3 de l’\u00e8poca, redactada pel director de cada volum (que s\u00f3n, respectivament: Conxita Mir, Ricard Vinyes, Carme Molinero conjuntament amb Pere Ys\u00e0s, i Manel Risques) i la presentaci\u00f3 dels grans elements que caracteritzen la fotografia de cada \u00e8poca, amb les imatges relacionades.
En aquest primer volum s’il\u00b7lustra el final del segle XIX i el primer quart del XX. Temps de canvis i agitacions pol\u00edtiques i socials fins l’arribada de la Segona Rep\u00fablica.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Manel Risques (coord.), Un segle d’Hist\u00f2ria de Catalunya en fotografies. Volum II: Temps de reforma, guerra i revoluci\u00f3 (1931-1939)<\/em>. Barcelona, Grup Enciclop\u00e8dia Catalana, 2010.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest llibre \u00e9s el segon dels quatre volums de l’obra Un segle d’hist\u00f2ria de Catalunya en fotografies, que, sota la direcci\u00f3 de Manel Risques, tracta de mostrar-nos de manera visual, pl\u00e0stica i directa l’evoluci\u00f3 de Catalunya en els darrers cent anys. A trav\u00e9s de la fotografia en blanc i negre ens acostem a imatges desconegudes i carregades d’informaci\u00f3 de veritable inter\u00e8s hist\u00f2ric al voltant d’esdeveniments i processos com la Setmana Tr\u00e0gica, la Segona Rep\u00fablica, la Guerra Civil Espanyola, el Franquisme o la Transici\u00f3 Democr\u00e0tica, aix\u00ed com personatges hist\u00f2rics com Llu\u00eds Companys, Manuel Aza\u00f1a o Francesc Maci\u00e0, entre d’altres.
Tots ells comparteixen p\u00e0gines amb persones an\u00f2nimes, retratades en diferents moments de la vida quotidiana o protagonitzant moments de la hist\u00f2ria del pa\u00eds. Les imatges procedeixen d’arxius de tota Catalunya, captades per prestigiosos fot\u00f2grafs com Josep Maria Sagarra, Josep Gaspar, Agust\u00ed Centelles, Brangul\u00ed o P\u00e9rez de Rozas, aix\u00ed com de persones an\u00f2nimes. Un segle d’hist\u00f2ria de Catalunya en fotografies vol oferir una visi\u00f3 diferent del passat de Catalunya a trav\u00e9s de la fotografia en blanc i negre.
L’obra, dividida en quatre volums, s’organitza de la seg\u00fcent manera: 1 Un temps entre el passat i el futur (fins a 1931); 2 Temps de reforma, guerra i revoluci\u00f3 (1931-1939); 3 Temps de dictadura, postguerra i canvi social (1939-1969); 4 Temps de crisi i transici\u00f3 (1969-1980). Cada volum s’estructura de la mateixa manera: una introducci\u00f3 de l’\u00e8poca, redactada pel director de cada volum (que s\u00f3n, respectivament: Conxita Mir, Ricard Vinyes, Carme Molinero conjuntament amb Pere Ys\u00e0s, i Manel Risques) i la presentaci\u00f3 dels grans elements que caracteritzen la fotografia de cada \u00e8poca, amb les imatges relacionades.
El segon volum de la col\u00b7lecci\u00f3 abasta vuit anys de la hist\u00f2ria de Catalunya, els anys la Segona Republica i la Guerra Civil. Uns anys de gran impacte pol\u00edtic i social i crucials per la hist\u00f2ria del nostre pa\u00eds.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Laia Ara\u00f1\u00f3 Vega, Pertinen\u00e7a i cohesi\u00f3. La Generalitat a l’exili i l’ajuda als refugiats catalans a Fran\u00e7a (1945-1948)<\/em>. Barcelona, Fundaci\u00f3 Carles Pi i Sunyer d’Estudis Aut\u00f2nomics i Locals, 2010. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Edici\u00f3 en CD-ROM de la tesina de doctorat que Laia Ara\u00f1\u00f3, membre del CEFID, va defensar fa uns mesos sota el mateix t\u00edtol. La recerca, estructurada en quatre blocs i un annex documental, es centra en l’ajut que el govern catal\u00e0 a l’exili, presidit per Josep Irla, va destinar als refugiats catalans a Fran\u00e7a despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, a partir de l’an\u00e0lisi de dos dels instruments centrals de la Generalitat: el Servei d’Ajut o el Servei Social. El Servei d’Ajut pretenia cobrir les necessitats m\u00e9s b\u00e0siques del conjunt dels catalans refugiats a Fran\u00e7a, mentre que el Servei Social, per la seva banda, mitjan\u00e7ant escoles d’aprenentatge, instituts professionals, centres especialitzats…, possibilitava la formaci\u00f3 i la posterior inserci\u00f3 d’aquests refugiats en el m\u00f3n laboral franc\u00e8s.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Jos\u00e9 G\u00f3mez Al\u00e9n i Rub\u00e9n Vega Garc\u00eda (coords.), Materiales para el estudio de la abogac\u00eda antifranquista<\/em>. Madrid: Ediciones GPS, 2010. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

El primer volum sobre la participaci\u00f3 d’advocats a la lluita antifranquista consta de dues parts ben diferenciades. En un primer apartat, Carme Molinero i Pere Ys\u00e0s ofereixen una s\u00edntesi sobre l’antifranquisme -especialment durant les d\u00e8cades dels 60 i 70- amb una especial refer\u00e8ncia a l’aportaci\u00f3 dels advocats antifranquistes a la lluita contra la dictadura. Aix\u00ed mateix, Javier T\u00e9bar signa un article sobre els despatxos laboralistes de Fina-Avil\u00e8s a Barcelona. Una extensa segona part del volum es dedica a ressenyar les principals fonts documentals per a l’estudi d’aquesta mat\u00e8ria, a m\u00e9s d’aportar una interessant selecci\u00f3 documental.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Carme Molinero i Pere Ys\u00e0s (coords.), Construint la ciutat democr\u00e0tica. El moviment ve\u00efnal durant el tardofranquisme i la transici\u00f3<\/em>. Barcelona, Ic\u00e0ria, 2010<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n

El moviment ve\u00efnal va constituir, durant els darrers anys del franquisme i al llarg de la transici\u00f3, un dels \u00e0mbits m\u00e9s rellevants de mobilitzaci\u00f3 de sectors amplis de poblaci\u00f3 a les ciutats de Catalunya. Per aquesta mateixa ra\u00f3, va tenir un protagonisme central en el desgast de la dictadura a escala local i en la transformaci\u00f3 i la dignificaci\u00f3 de l’espai urb\u00e0. Aquest llibre reconstrueix i analitza la traject\u00f2ria d’aquest moviment des dels seus or\u00edgens m\u00e9s llunyans a la darreria dels anys setanta.<\/p>\n\n\n\n

Duta a terme per investigadors del CEFID, la recerca i aquest llibre consten de tres parts: la primera, signada per Ivan Bordetas Jim\u00e9nez i Xavier Dom\u00e8nech Sampere respectivament, est\u00e0 formada per dos textos que es dediquen al sorgiment i als primers anys de la traject\u00f2ria del moviment ve\u00efnal; la segona, a c\u00e0rrec d’Ivan Bordetas Jim\u00e9nez i Anna S\u00e1nchez Sorribes, estudia el per\u00edode de m\u00e9s \u00e0mplia mobilitzaci\u00f3 urbana i de m\u00e0xima fortalesa de l’associacionisme ve\u00efnal, la segona meitat dels anys setanta; la tercera, realitzada per Ricard Mart\u00ednez i Muntada, s’ocupa dels continguts de transformaci\u00f3 social anticapitalista que, tot i no materialitzar-se, van formar part de projectes, de mobilitzacions i de la mateixa identitat del moviment. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Laia Ara\u00f1\u00f3 Vega (ed.), Barcelona, 1938. Capital de tres governs<\/em>. Barcelona, Fundaci\u00f3 Carles Pi i Sunyer d’Estudis Auton\u00f2mics i Locals, 2010. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

L’any 2008 es va commemorar un fet singular: la triple capitalitat pol\u00edtica i b\u00e8l\u00b7lica de Barcelona en el darrer any de la guerra civil espanyola, acollint, a m\u00e9s del catal\u00e0, el govern basc i el de la Rep\u00fablica.<\/p>\n\n\n\n

Amb la voluntat d’oferir una panor\u00e0mica diversificada de com va viure la ciutat de Barcelona el darrer any de la guerra i presentar l’estat de les investigacions m\u00e9s recents dutes a terme, es va celebrar el congr\u00e9s Barcelona 1938, capital de tres governs (Fundaci\u00f3n Carles Pi i Sunyer, Barcelona, 18-21 de novembre de 2008).
En els dos volums que composen l’obra, s’han recollit els textos que van conformar el congr\u00e9s, per tal que el lector pugui disposar d’una an\u00e0lisi penetrant, profunda i multidisciplinar, del que va ser l’any 1938 per a la ciutat de Barcelona i, en definitiva, pel conjunt del pa\u00eds.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Javier T\u00e9bar Hurtado (ed.), Dietari de postguerra del bar\u00f3 d’Esponell\u00e0, 1940-1945.<\/em> Barcelona, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci\u00f3 de la Generalitat de Catalunya, 2010.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Amb aquest Dietari d\u2019Epifani de Fortuny i Salazar, bar\u00f3 d\u2019Esponell\u00e0, acuradament anotat i amb un valu\u00f3s estudi introductori, Javier T\u00e9bar posa a l\u2019abast dels historiadors i dels lectors interessats un document d\u2019un valor extraordinari. En efecte, les anotacions quotidianes d\u2019aquest membre ben representatiu de les classes burgeses catalanes, m\u00e9s en concret dels grans propietaris rurals, en un per\u00edode tan interessant, complex i encara insuficientment conegut com\u00e9s la primera meitat dels anys quaranta, ens aporten una mirada personal i sincera sobre esdeveniments i situacions de gran rellev\u00e0ncia. S\u00f3n els anys de culminaci\u00f3 de la configuraci\u00f3 de la dictadura franquista, amb tensions internes importants, i en un escenari internacional determinat per la Segona Guerra Mundial.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

M. Muntaner, M. Picornell, M. Pons, J.A. Reyn\u00e9s (eds.), Transformacions: literatura i canvi sociocultural dels anys setanta en\u00e7\u00e0.<\/em> Val\u00e8ncia, Publicacions de la Universitat de Val\u00e8ncia, 2010.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest volum, fruit del congr\u00e9s hom\u00f2nim celebrat a la Universitat de les Illes Balears el juliol del 2009, reuneix un conjunt de reflexions sobre la incid\u00e8ncia de les din\u00e0miques de transformaci\u00f3 social i pol\u00edtica en les pr\u00e0ctiques culturals dels darrers quaranta anys. Els cap\u00edtols que s’hi recullen tenen com a objectiu com\u00fa la proposta d’una mirada atenta als vincles conflictius entre literatura i pol\u00edtica, entre consum cultural i identitat. Inclou contribucions de diversos membres del CEFID: Mart\u00ed Mar\u00edn (“El regionalisme instrumental: franquisme i catalanisme entre el tardofranquisme i la transici\u00f3”), Pau Casanellas (“Entre Moloch i Franco. L’aposta per la viol\u00e8ncia pol\u00edtica en l’Espanya del canvi pol\u00edtic”), Enric Gall\u00e9n (“Literatura dram\u00e0tica, creaci\u00f3 col\u00b7lectiva i dramat\u00fargia no-textual a Catalunya (1968-1975)”), Francesc Foguet (“Estrat\u00e8gies de mobilitzaci\u00f3 i formes d’autogesti\u00f3 teatrals en l’escena catalana dels anys 1975 i 1976”) i Agn\u00e8s Toda (“Maria Aur\u00e8lia Capmany i el teatre de cabaret”).<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

V\u00edctor Mart\u00ednez Gil (ed.), “Uns apartats germans”: Portugal i Catalunya \/ “Irm\u00e3os afastados”: Portugal e a Catalunha<\/em>. Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner Editor \/ Institut Cam\u00f5es, 2010.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Segons Joan Maragall, les relacions entre Catalunya i Portugal s\u00f3n com les d’uns germans que, per des\u00eddia i mals atzars, haguessin rom\u00e0s apartats. Recollint la imatge de Maragall, aquest llibre, que t\u00e9 l’origen en una Jornada celebrada a l’Ateneu Barcelon\u00e8s el 26 de novembre de 2009, es proposa redescobrir quins han estat els moments de col\u00b7laboraci\u00f3 i les relacions hist\u00f2riques i culturals entre els pobles “dels dos mars”, com tamb\u00e9 els va anomenar Maragall. El lector hi podr\u00e0 trobar una visi\u00f3 detallada d’aquests moments de la m\u00e0 de diferents estudiosos catalans i portuguesos, en un recorregut que, arrencant de l’Edat Mitjana i de la Guerra dels Segadors, s’ocupa tamb\u00e9 dels debats sobre el federalisme i l’iberisme i arriba fins a la m\u00e9s estricta actualitat. Parlar sobre Catalunya i Portugal vol dir plantejar-se els diferents camins possibles d’organitzaci\u00f3 econ\u00f2mica, pol\u00edtica i cultural dels pa\u00efsos de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Francesc Vilanova i Vila-Abadal, Pere Ys\u00e0s i Solanes (eds.), Europa, 1939. El a\u00f1o de las cat\u00e1strofes<\/em>. Val\u00e8ncia, Publicacions de la Universitat de Val\u00e8ncia, 2010.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L’abril del 2009, el CEFID-UAB, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el CCCB i la Fundaci\u00f3 Carles Pi i Sunyer, va organitzar el congr\u00e9s internacional “Europa, 1939. L’any de les cat\u00e0strofes”. Les pon\u00e8ncies presentades en aquella reuni\u00f3 acad\u00e8mica han estat aplegades en aquest llibre, en el qual tant el r\u00e8gim franquista com l’exili republic\u00e0 enllacen amb les transformacions pol\u00edtiques i ideol\u00f2giques que marcaren el conjunt d’Europa a la darreria dels anys trenta. A l’obra es tracten, des d’una doble persectiva espanyola i europea, temes clau com el cam\u00ed cap a la guerra, el paper de la intel\u00b7lectualitat, les actituds de les dretes, les de les esquerres i, finalment, els exilis. El volum recull les aportacions d’autors tan prestigiosos com Enzo Traverso, Francisco Veiga, \u00c1ngel Vi\u00f1as, Jean-Fran\u00e7ois Sirinelli, Jos\u00e9 Carlos Mainer, Luciano Casali, Ismael Saz, Ricard Vinyes, \u00c1ngel Bahamonde, Denis Peschanski i Alicia Alted.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Carme Molinero i Pere Ys\u00e0s, Els anys del PSUC. El partit de l’antifranquisme (1956-1981)<\/em>. Barcelona, L’Aven\u00e7, 2010.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El PSUC va tenir un paper determinant en la hist\u00f2ria de Catalunya sota el franquisme. Aquest llibre explica la traject\u00f2ria d’aquest partit des del seu primer congr\u00e9s l’any 1956 fins al cinqu\u00e8, celebrat el 1981, o, dit d’una altra manera, des de l’adopci\u00f3 d’una nova pol\u00edtica de reconciliaci\u00f3 en ple franquisme fins a la crisi i la ruptura de l’organitzaci\u00f3 al final el proc\u00e9s de transici\u00f3 a la democracia. De fet, s’hi estudien els factors que permeten comprendre el paper que va assolir el partit dels comunistes de Catalunya -amb la seva relaci\u00f3 singular amb el PCE- en la societat catalana durant els anys 1960 i 1970, quan va esdevenir la principal forrnaci\u00f3 pol\u00edtica antifranquista, i com va exercir-lo. En els 25 anys que van de 1956 a 1981 no \u00e9s possible explicar la hist\u00f2ria de la societat catalana sense considerar el paper d’un partit que va agrupar milers d’homes i dones decidits a fer possible la democracia a Espanya i l’autonomia a Catalunya. Ara b\u00e9, si els objectius del “partit de l’antifranquisme” van ser b\u00e0sicament assolits, els del partit comunista que era tamb\u00e9 el PSUC van esvair-se amb l’autodestrucci\u00f3 del partit.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Mar\u00eda Jes\u00fas Espuny Tom\u00e1s i Olga Paz Torres, Esquemas de historia del derecho social y de las instituciones laborales.<\/em> Val\u00e8ncia, Tirant Lo Blanch, 2010.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El llibre, dirigit per Mar\u00eda Jes\u00fas Espuny Tom\u00e1s y Olga Paz Torres, presenta una an\u00e0lisi i un examen sistem\u00e0tics de la formaci\u00f3 de les normes i de les institucions juridiques dins la configuraci\u00f3 de les relacions de treball a l\u2019Espanya contempor\u00e0nia. L\u2019obra representa una contribuci\u00f3 l\u2019estudi de l\u2019evoluci\u00f3 hist\u00f2rica del Dret del Treball a Espanya, entre la segona meitat del segle XIX i la primera del segle XX. L\u2019aproximaci\u00f3, b\u00e0sicament normativa, no obvia d\u2019altres aspectes importants com ara la ideologia subjacent a cada per\u00edode hist\u00f2ric, les vicissituds socials i pol\u00edtiques i les seves repercussions a l\u2019organitzaci\u00f3 de la societat.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Joan Maria Thom\u00e0s, La Batalla del Wolframio. Estados Unidos y Espa\u00f1a de Pearl Harbour a la Guerra Fr\u00eda (1941-1947)<\/em>. Madrid, C\u00e1tedra, 2010.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L’\u00faltima obra de Joan Maria Thom\u00e0s \u00e9s un estudi sobre les relacions dels EUA amb l’Espanya de Franco durant els anys en qu\u00e8 el pa\u00eds nord-americ\u00e0 va participar en la Segona Guerra Mundial (1941-1945). Inclou, a m\u00e9s, un ep\u00edleg que arriba fins a 1947, any de l’inici de la Guerra Freda.<\/p>\n\n\n\n

L’anomenada Batalla del Wolframi va ser la m\u00e9s important de la guerra econ\u00f2mica lliurada pels aliats i els nazis a la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. I \u00e9s que el mineral estrat\u00e8gic en q\u00fcesti\u00f3 era vital per a Alemanya. El progressiu enduriment de la pol\u00edtica nord-americana cap al r\u00e8gim franquista va arribar al seu cl\u00edmax amb l’embargament de la venda de productes petrol\u00edfers nord-americans a Espanya, fet que va provocar fortes tensions diplom\u00e0tiques i importants discrep\u00e0ncies dins del propi govern de Franco.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Borja de Riquer, La dictadura de Franco<\/em>, vol. 9 de Josep Fontana i Ram\u00f3n Villares (dir.), Historia de Espa\u00f1a<\/em>. Barcelona\/Madrid, Cr\u00edtica\/Marcial Pons, 2010.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La dictadura del general Franco va ser el m\u00e9s durador de tots els r\u00e8gims que van governar Espanya durant el segle XX. D’aqu\u00ed la necessitat d’anar m\u00e9s enll\u00e0 dels debats sobre els seus or\u00edgens i naturalesa per considerar en tota la seva complexitat les realitats d’una llarga \u00e8poca de repressi\u00f3 i resist\u00e8ncia, de mis\u00e8ria inicial i desenvolupament econ\u00f2mic, d’immobilisme pol\u00edtic i desgast progressiu del sistema, d’una cultura estretament controlada que va aconseguir, amb el pas del temps, fer sentir les seves veus cr\u00edtiques. Borja de Riquer ha dut a terme una ambiciosa visi\u00f3 de conjunt que s’ocupa alhora de la pol\u00edtica, de l’evoluci\u00f3 econ\u00f2mica, del canvi social o de la cultura, en una s\u00edntesi que incorpora els resultats de les investigacions dels \u00faltims anys i una s\u00e8rie de testimonis que tan sols ara comencen a ser coneguts: informes interns del r\u00e8gim, records i mem\u00f2ries dels protagonistes, etc. Gr\u00e0cies a tot aix\u00f2, ha aconseguit realitzar un panorama global que es convertir\u00e0 amb tota probabilitat en el llibre de refer\u00e8ncia indispensable per a tot aquell qui vulgui con\u00e8ixer aquesta \u00e8poca de la hist\u00f2ria d’Espanya.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Jos\u00e9 Fernando Mota Mu\u00f1oz, Mis manos, mi capital. Els treballadors de la construcci\u00f3, les CCOO i l\u2019organitzaci\u00f3 de la protesta a la Gran Barcelona (1964-1978)<\/em>. Barcelona, Fundaci\u00f3 Cipriano Garc\u00eda de CCOO de Catalunya, 2010.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquesta \u00e9s la primera recerca de la col\u00b7lecci\u00f3 \u201cMaterials d\u2019hist\u00f2ria de l\u2019arxiu\u201d. La construcci\u00f3 fou un sector travessat tant per la recepci\u00f3 dels corrents migratoris que desferm\u00e0 l\u2019\u00e8xode rural a Espanya com pels efectes del boom immobiliari i especulatiu que es produ\u00ed durant els anys del \u201cdesarrollismo\u201d franquista, a la d\u00e8cada dels seixanta. L\u2019autor proposa un recorregut temporal des de llavors fins als anys centrals de la transici\u00f3 pol\u00edtica a la democr\u00e0cia en el nostre pa\u00eds, moments durant els quals, de manera paral\u00b7lela, es produ\u00ed la construcci\u00f3 de CCOO com sindicat. S\u00f3n moltes les pistes i les sugger\u00e8ncies que es formulen en el text, un treball on el detall i minuciositat sobre els esdeveniments \u2013solament cal veure la riquesa i diversitat de les fonts utilitzades\u2013 est\u00e0 sempre acompanyat de la voluntat expressa de l\u2019autor de recuperar la pres\u00e8ncia de les persones \u2013al llarg del seu relat n\u2019apareixen m\u00e9s d\u2019un centenar\u2013 per tal d\u2019analitzar la din\u00e0mica entre els uns i les altres.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Olga Paz Torres, Isabel Oy\u00e1rzabal Smith (1878-1974): Una intelectual en la Segunda Rep\u00fablica Espa\u00f1ola. Del reto del discurso a los surcos del exilio<\/em>. Sevilla, Junta de Andaluc\u00eda y Consejo Econ\u00f3mico y Social de Andaluc\u00eda, 2010.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquesta obra presenta la vida d’Isabel Oyarz\u00e1bal Smith (M\u00e0laga, 1878 – Ciutat de M\u00e8xic, 1974), activista, intel\u00b7lectual i feminista que desenvolup\u00e0 la seva activitat durant la Segona Rep\u00fablica espanyola (1931-1936), en un m\u00f3n d’homes. Un cop acabada la Guerra Civil (1936-1939), la seva veu va ser expulsada. Pel seu perfil biogr\u00e0fic i cent\u00edfic podem considerar-la paradigma d’una Espanya destru\u00efda i representant del dest\u00ed dels perdedors de la guerra. La traject\u00f2ria vital d’Isabel Oyarz\u00e1bal fou la d’una republicana que es qued\u00e0 sense Rep\u00fablica, i la seva obra representa la disjuntiva entre all\u00f2 que fou i all\u00f2 que hauria pogut ser.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Francesc Vilanova, Una burgesia sense \u00e0nima. El franquisme i la tra\u00efci\u00f3 catalana<\/em>. Barcelona, Emp\u00faries, 2010. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u00abHa llegado Espa\u00f1a\u00bb: amb aquesta terrible consigna, el franquisme va desplegar tot el seu poder militar, pol\u00edtic, ideol\u00f2gic, cultural, sobre un territori desfet per la guerra i la revoluci\u00f3. A la repressi\u00f3 pol\u00edtica, social, laboral, cultural i ling\u00fc\u00edstica, s\u2019hi va afegir una salvatge i brutal revisi\u00f3 del passat republic\u00e0 i catalanista del pa\u00eds. El franquisme catal\u00e0 i els intel\u00b7lectuals que el sustentaven es van llan\u00e7ar a fer un judici pol\u00edtic i hist\u00f2ric del catalanisme burg\u00e8s, de les esquerres burgeses, que havien portat el pa\u00eds al desastre i a l\u2019intent de separar-se d\u2019Espanya. Alliberada \u00abde la tragedia y la estupidez de los a\u00f1os rojos\u00bb, la nova Catalunya es preparava per denunciar, i condemnar, la tra\u00efci\u00f3 de la burgesia catalanista i els seus c\u00f2mplices. \u00abHa llegado Espa\u00f1a\u00bb, amb totes les conseq\u00fc\u00e8ncies i per quedar-se. I el pa\u00eds ho havia de saber.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Una esperan\u00e7a desfeta. Sabadell 1931-1945<\/em>. Sabadell, Ajuntament de Sabadell. Museus Municipals, 2010.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquesta publicaci\u00f3 \u00e9s l’acurat cat\u00e0leg resultant de l’exposici\u00f3 hom\u00f2nima presentada als Museus Municipals de Sabadell des del 17 de desembre de 2009 al 28 de mar\u00e7 de 2010. Comissariada pel Centre d’Estudis sobre les \u00c8poques Franquista i Democr\u00e0tica (CEFID-UAB) i amb textos d’alguns dels seus integrants com ara Xavier Dom\u00e8nech, Mart\u00ed Mar\u00edn, Pere Ys\u00e0s, Francisco Morente, Maria Campillo i Aram Monfort, entre d’altres autors d’altres institucions de recerca, l’exposici\u00f3 i el cat\u00e0leg versen sobre una etapa hist\u00f2rica tan crucial com la que va de la proclamaci\u00f3 de la Segona Rep\u00fablica, passant per la guerra civil i la vict\u00f2ria feixista, als anys d’implantaci\u00f3 i consolidaci\u00f3 del franquisme a la ciutat vallesana.<\/p>\n<\/div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Francesc Vilanova i Vila-Abadal, L’any que va caure Par\u00eds. Barcelona, RBA Libros, 2010. Aquest llibre del membre del CEFID Francesc Vilanova ressegueix les lectures fetes a Barcelona dels primers mesos de la II Guerra Mundial (fins al juliol del 1940) que van reflectir la divisi\u00f3 entre els dos b\u00e0ndols durant la guerra. \u00c9s a dir, […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-217","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/217","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=217"}],"version-history":[{"count":23,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/217\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6246,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/217\/revisions\/6246"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=217"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}