{"id":2177,"date":"2018-01-24T13:10:19","date_gmt":"2018-01-24T13:10:19","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2018-2\/"},"modified":"2026-01-03T11:45:54","modified_gmt":"2026-01-03T11:45:54","slug":"2018-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2018-2\/","title":{"rendered":"2018"},"content":{"rendered":"\n

Enlla\u00e7: relaci\u00f3 de llibres publicats entre els anys 2018 i 2019 per les investigadores i investigadors del CEDID<\/a><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Enlla\u00e7: relaci\u00f3 de cap\u00edtols de llibre publicats entre els anys 2018 i 2019 per les investigadores i investigadors del CEDID<\/a><\/strong><\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Ara\u00f1\u00f3, Laia, i Capdevila, Mireia: Topografia de la destrucci\u00f3. Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939)<\/em>. Barcelona: Ajuntament de  Barcelona, 2018.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Des del febrer de 1937 fins al gener de 1939, Barcelona va ser v\u00edctima del banc de proves que les aviacions nazi, feixista i franquista van desplegar sobre la capital catalana bo i seguint una met\u00f2dica pol\u00edtica de destrucci\u00f3, terror i desmoralitzaci\u00f3 en la poblaci\u00f3 civil. En aquest llibre trobareu el cens m\u00e9s complet i exhaustiu recollit fins a l\u2019actualitat dels immobles de Barcelona afectats per les bombes i l\u2019avaluaci\u00f3 dels danys que van causar. Les not\u00edcies que s\u2019hi recullen han estat sistematitzades en una base de dades general, de la qual s\u2019han extret les informacions necess\u00e0ries per tal de geolocalitzar les destruccions de la guerra a\u00e8ria damunt la cartografia hist\u00f2rica de la ciutat.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Sopena, Mireia, El risc de la modernitat. La revista \u00abCrit\u00e8rion\u00bb (1959-1969)<\/em>. Barcelona: Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat, 2018.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest treball ens apropa a l’Esgl\u00e8sia durant la d\u00e8cada dels anys seixanta, un moment d’importants transformacions tant per a l’Esgl\u00e9sia com per a la dictadura franquista. \u00c9s en aquest moment quan, Basili de Rub\u00ed convert\u00ed Crit\u00e8rion, fundat per Miquel d’Esplugues, en un pol d’atracci\u00f3 dels elements de la dissid\u00e8ncia religiosa i pol\u00edtica, que produ\u00efren una de les aportacions assag\u00edstiques m\u00e9s regulars i suggeridores en catal\u00e0. D’aquesta revista caputxina, reapareguda durant la postguerra amb format de llibres per poder superar la censura governativa, que havia vetat qualsevol publicaci\u00f3 peri\u00f2dica en llengua catalana, el pare Basili en va publicar una quarantena de n\u00fameros amb el prop\u00f2sit, obstinat, de garantir el desenvolupament i la projecci\u00f3 de la cultura en un sentit ampli. A despit de la persecuci\u00f3 pol\u00edtica i religiosa de qu\u00e8 Crit\u00e8rion va ser v\u00edctima, la qual caus\u00e0 devastadors efectes col\u00b7laterals en el sector del llibre, Basili de Rub\u00ed reeix\u00ed a oferir una plataforma ecum\u00e8nica, catalanista, europeista i feminista en un temps en qu\u00e8 la defensa de la unitat dels cristians, la llibertat nacional, la construcci\u00f3 europea i la igualtat de g\u00e8nere era severament interdita des dels \u00f2rgans de poder.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Sergio Secondiano Sacchi, Sergio Staino e Steven Forti, Vent\u2019anni di Sessantotto. Gli avvenimenti e le canzoni che raccontano un\u2019epoca<\/em>, Roma, Squilibri Editore, 2018, 451 pp.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Vent’anni di Sessantotto<\/em> reconstrueix els esdeveniments clau de l’any 1968, per\u00f2 tamb\u00e9 de la d\u00e8cada anterior i de la posterior, refor\u00e7ant aix\u00ed la interpretaci\u00f3 que prefereix parlar d’aquella etapa com el “llarg seixanta-vuit” que aniria aproximadament des de 1960 fins a 1980. Acompanyat dels c\u00f2mics de Sergio Staino, el volum presta atenci\u00f3 tant als canvis pol\u00edtics i socials com als culturals que es donen en l’\u00e0mbit internacional. De Par\u00eds a Praga, de Berkeley a Berl\u00edn, de Barcelona a Co\u00efmbra, de Roma a Vietnam, passant per la Xina i l’Am\u00e8rica Llatina. Els tres autors fan un treball d’investigaci\u00f3 especialment interessant en la m\u00fasica que va ser la banda sonora i que relata aquells anys. Vent’anni di Sessantotto<\/em> inclou dos CD amb 45 can\u00e7ons.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"cultura_autonomia\"<\/figure>
\n

Forti, Steven: \u201cCatalogna, dalla cultura dell’autonomia alla tentazione dell’indipendenza\u201d, a ROBERTO TONIATTI (ed.), La cultura dell\u2019autonomia. Le condizioni pre-giuridiche per un\u2019efficace autonomia regionale<\/em>, Trento, Universit\u00e0 degli Studi di Trento, 2018, pp. 31-46<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La cultura dell’autonomia. Le condizioni pre-giuridiche per un’efficace autonomia regionale<\/em>, coordinat per Roberto Toniatti, reuneix una s\u00e8rie de textos dedicats a la q\u00fcesti\u00f3 de l’autonomia regional en un sentit ampli, tant des d’un punt de vista hist\u00f2ric i pol\u00edtic com des del punt de vista jur\u00eddic i constitucional. A m\u00e9s d’una s\u00e8rie de contribucions sobre el cas itali\u00e0 i alemany, Steven Forti estudia el cas catal\u00e0, presentant una visi\u00f3 panor\u00e0mica de l’evoluci\u00f3 hist\u00f2rica d’aquest concepte en l’\u00e8poca contempor\u00e0nia.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n


 <\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"geniola\"<\/figure>
\n

Geniola, Andrea; Mortellaro Isidoro Davide i Petrosino, Daniele (eds.), Stati, regioni e nazioni nell’Unione Europea<\/em>, N\u00e0pols, Editoriale Scientifica, 2018.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Llibre recull intervencions actualitzades d\u2019un seminari interdisciplinari celebrat a Bari a finals de 2014, dedicat a les reivindicacions d\u2019algunes nacions sense estat que han q\u00fcestionat realitats com el Regne Unit o Espanya, destacant els l\u00edmits i dificultats dels processos de secessi\u00f3 fins i tot en els estats democr\u00e0tics. Aix\u00ed, s\u2019estudien les resist\u00e8ncies dels estats-naci\u00f3 al seu debilitament i la multiplicaci\u00f3 dels llocs de govern, i tamb\u00e9 les relacions entre regions i nacions de la UE des de la perspectiva hist\u00f2rica, pol\u00edtica, sociol\u00f2gica i jur\u00eddica. Volum coeditat pel membre del CEDID Andrea Geniola, que tamb\u00e9 \u00e9s autor d\u2019un cap\u00edtol d\u2019aquest, titulat \u201cLa patria assediata. Lo stato-nazionalismo tra proiezione internazionale e difesa della nazione. Il caso spagnolo (1982-2000)\u201d (pp. 175-246).<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n


 <\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"historia-de-catalunya-en-fotografies-1980-2015_5-763x1024\"<\/figure>
\n

Risques, Manel i Mayayo, Andreu, Catalunya, 1980-2015. Hist\u00f2ria en fotografies<\/em>, Barcelona, Enciclop\u00e8dia Catalana, 2018.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Llibre que proposa un rep\u00e0s hist\u00f2ric del per\u00edode entre 1980-2015 a Catalunya a partir de la utilitzaci\u00f3 de la fotografia com a instrument b\u00e0sic per a construir el relat hist\u00f2ric, presentat a partir de dobles p\u00e0gines tem\u00e0tiques en qu\u00e8 es busca la integraci\u00f3 i el di\u00e0leg de les fotografies amb el text que les acompanya. Concebut com una continuaci\u00f3 del volum Catalunya, 1900-1980. Hist\u00f2ria en fotografies, cont\u00e9 imatges dels principals fot\u00f2grafs catalans del moment, com Pilar Aymerich, Colita, J. M. Alguersuari, Xavier Miserachs, Kim Manresa, Rafael L\u00f3pez-Monn\u00e9 i Jordi Borr\u00e0s. Obra codirigit pel membre del CEDID Manel Risques. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Ferrer Gonz\u00e1lez, Cristian, \u00abEl PSUC y el trabajo en el campo. El movimiento campesino entre el franquismo y la transici\u00f3n\u00bb, a Daniel Lanero (ed.), El disputado voto de los labriegos. Cambio, conflicto y continuidad pol\u00edtica en la Espa\u00f1a rural (1968-1986)<\/em>, Granada, Comares, 2018.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest llibre explora el m\u00f3n rural espanyol tot reivindicant-hi la complexitat tant dels processos de canvi com de les continu\u00eftats pol\u00edtiques durant el tardofranquisme, la transici\u00f3 i els primers anys de la democr\u00e0cia. El cap\u00edtol de Cristian Ferrer (pp. 111-134) explica l\u2019estrat\u00e8gia de penetraci\u00f3 del PSUC a les comarques agr\u00e0ries catalanes a partir dels anys seixanta. Des de la perspectiva hist\u00f2rica de les organitzacions pol\u00edtiques i sindicals de l\u2019antifranquisme rural, Ferrer s\u2019aproxima a la conviv\u00e8ncia de quadres \u00abhist\u00f2rics\u00bb i perfils nous en la direcci\u00f3 del moviment pag\u00e8s, a l\u2019\u00abocupaci\u00f3\u00bb del sindicalisme vertical per part de l\u2019oposici\u00f3 i al sorgiment de noves organitzacions, com la Uni\u00f3 de Pagesos, que jugaran un paper clau en l\u2019extensi\u00f3 de la conflictivitat social durant el tardofranquisme i la democratitzaci\u00f3 del camp durant la transici\u00f3.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Vinyes, Ricard (Dir.), Diccionario de la memoria colectiva, <\/em>Barcelona, Gedisa, 2018, 608 pp.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El Diccionario de la memoria colectiva<\/em> \u00e9s una obra pionera en els estudis sobre la hist\u00f2ria recent. L’obra, que pren la forma de diccionari, permet la identificaci\u00f3 i an\u00e0lisi detallat dels episodis hist\u00f2rics, conceptes i categories relacionats en els estudis de la mem\u00f2ria. Compta, a m\u00e9s a m\u00e9s, amb el suport gr\u00e0fic d’algunes de les imatges m\u00e9s significatives de la nostra hist\u00f2ria contempor\u00e0nia. En la seva elaboraci\u00f3 han col\u00b7laborat prop de 200 investigadors, entre els quals, diversos membres del CEDID-UAB. Est\u00e0 compost per un total de 264 entrades, 43 imatges i 8 articles addicionals firmats per diversos especialistes. Ha estat dirigit pel catedr\u00e0tic Ricard Vinyes en el marc del projecte HAR2014-52902-P “Epistemolog\u00eda para un Diccionario de la Memoria Colectiva<\/em>” del MINECO.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Geniola, Andrea, “Questioni della nazionalizzazione spagnola di fine Novecento. La Catalogna tra partecipazione, evoluzione e conflitto”, a Cagio y Conde, Jorge; Ferraiuolo, Gennaro i Rigobon, Patrizio (eds.), La nazione catalana. Storia, lingua, politica, costituzione nella prospettiva plurinazionale<\/em>, Napoli, Editoriale Scientifica, 2018, pp. 227-256\u200b.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El present llibre, amb enfocament interdisciplinari, s’endinsa a la hist\u00f2ria recent del catalanisme o la q\u00fcesti\u00f3 catalana des d’un punt de vista tant pol\u00edtic com cultural, com una eina per a intentar comprendre la realitat del temps present especialment en refer\u00e8ncia a la crisi entre les institucions espanyoles i catalanes. El treball es troba dividir en dos grans apartats: el primer, enfocat a l’an\u00e0lisi de la identitat catalana tant des d’un punt de vista ling\u00fc\u00edstic i cultural; al segon, s’estudia la q\u00fcesti\u00f3 nacional catalana des d’una \u00f2ptica de l’ordenament pol\u00edtic i legal. En aquest \u00faltim apartat podem trobar el cap\u00edtol d’Andrea Geniola “Questioni della nazionalizzazione spagnola di fine Novecento. La Catalogna tra partecipazione, evoluzione e conflitto”.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

 <\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Thom\u00e0s, Joan Maria, “FET y de las JONS y la dictadura (1939-1977); Ys\u00e0s, Pere, “Del totalitarismo a la ‘democracia espa\u00f1ola'” a Ortiz Heras, Manuel (coord.) \u00bfQu\u00e9 Sabemos del franquismo? Estudios para comprendre la dictadura de Franco<\/em>, Granada, Comares, 2018. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest llibre homenatge a la professora M\u00aa Encarna Nicol\u00e1s Mart\u00edn, catedr\u00e0tica de la Universidad de Murcia, es reuneixen aportacions d’alguns dels principals historiadors del franquisme. Aquest treball col\u00b7lectiu, endinsant-se en les principals parcel\u00b7les d’especialitzaci\u00f3 de cadascun dels autors, pret\u00e9n configurar una visi\u00f3 de conjunt del r\u00e8gim franquista. Podem trobar el cap\u00edtol “FEt y de las JONS y la Dictadura(1939-1977)”, escrit per Joan Maria Thom\u00e0s (pp. 23-42) i el cap\u00edtol de Pere Ys\u00e0s (167-187), “Del totalitarismo a la ‘democracia espa\u00f1ola'”.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Ucelay Da-Cal, Enric; Gonz\u00e1lez i Vilalta, Arnau i N\u00fa\u00f1ez Seixas, Xos\u00e9 M., El catalanisme davant del feixisme (1919-2018)<\/em>, Barcelona, Gregal, 2018.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El llibre El catalanisme davant del feixisme (1919-2018)<\/em>, coordinat per els historiadors Enric Ucelay-Da Cal, Arnau Gonz\u00e0lez i Vilalta y Xos\u00e9 M. N\u00fa\u00f1ez Seixas, investiga la questi\u00f3 de les relacions entre catalanisme i feixisme en els anys d\u2019entreguerres. En aquest volum es troben els textos de quatre membres del CEDID: Steven Forti, \u201cLes fronteres del feixisme\u201d (pp. 67-90); Joan B. Culla \u201cEl feixisme com a pretext (els Escamots en la crisi interna d\u2019ERC: el PNRE i L\u2019Opini\u00f3 <\/em>contra les JEREC) (pp. 277-296); Joan Maria Thom\u00e0s, \u201cJos\u00e9 Antonio Primo de Rivera, anticatalanisme, imperialisme i falangisme catal\u00e0\u201d (pp. 555-570) i Mart\u00ed Mar\u00edn, \u201cExist\u00ed un catalanisme franquista? Vint anys despr\u00e9s\u201d (pp. 593-614).<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

P\u00e9rez Sol\u00eds, Oscar, Un vocal espa\u00f1ol en la Komintern y otros escritos sobre la Rusia sovi\u00e9tica<\/i>, Edici\u00f3n e introducci\u00f3n de STEVEN FORTI, Sevilla, Renacimiento, 2018, 228 pp. <\/b><\/p>\n\n\n\n

L’estiu de 1924 el l\u00edder comunista \u00d3scar P\u00e9rez Sol\u00eds va viatjar a la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica per a participar en el V Congres de la Internacional Comunista. Dos d\u00e8cades m\u00e9s tard, despr\u00e9s d’haver abjurat del comunisme i haver-se sumat al falangisme, P\u00e9rez Sol\u00eds va recordar aquesta experi\u00e8ncia en una s\u00e8rie d’articles titulada Un vocal espa\u00f1ol en la Komintern la qual es va publicar a les p\u00e0gines del setmanari falangista El Espa\u00f1ol. Per primera vegada aquest relat captivador veu la llum en forma de llibre: P\u00e9rez Sol\u00eds reconstrueix amb una gran capacitat narrativa aquella experiencia i la rellegeix amb la mirada de la seva nova fe pol\u00edtica, anant tanmateix m\u00e9s enll\u00e0 dels t\u00f2pics de la vulgata anticomunista, de l’Espanya Franquista. En un llarg ap\u00e8ndix es publiquen tamb\u00e9 altres textos que P\u00e9rez Sol\u00eds va escriure sobre la R\u00fassia sovi\u00e8tica en diferents etapes de la seva vida, tant en els anys comunistes com en els del per\u00edode en qu\u00e8 va transitar gradualment cap a la dreta. Precedeix als textos una introducci\u00f3 del membre del CEDID Steven Forti, el qual ha realitzat l’edici\u00f3 del volum.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Fundaci\u00f3n Salvador Segu\u00ed-Madrid (coord.), Las otras protagonistas de la Transici\u00f3n. Izquierda radical y movilizaciones sociales<\/em>, Madrid, FSS Ediciones, 2018.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest volum recull les actes del Congr\u00e9s Las otras protagonistas de la Transici\u00f3n. Izquierda radical y movilizaciones sociales<\/em>, que es va celebrar a Madrid el febrer del 2017. Entre les multiples contribucions realitzades podem trobar les de Carlos \u00c1ngel Ord\u00e1s “El movimiento antimilitarista. Identidades y posturas ante la Transici\u00f3n” (pp. 467-476), en el que analitza el sorgiment del movimient antimilitarista i les postures que aquest adopta en el proc\u00e9s de Transici\u00f3 i els primers anys de la democr\u00e0cia. L’aportaci\u00f3 de C\u00e9sar Lorenzo Rubio “Muertes a la sombra. V\u00edctimas del sistema penitenciario en la Transici\u00f3n” (pp. 675-692), en el que aborda del tema de les v\u00edctimes de la violencia institucional en el marc del sistema penitenciari durant la Transici\u00f3. Tamb\u00e9 el treball de Pau Casanellas,”Espejos deformantes las miradas cr\u00edticas sobre la Transici\u00f3n (y algunas propuestas de enmienda), (pp. 785-794) on fa una aproximaci\u00f3 a les an\u00e0lisis cr\u00edtiques que en els \u00faltims anys i especialment a partir del 15m s’han fet sobre la Transici\u00f3, tot senyalant les seves principals flaqueses i implicacions i aportant-hi un seguit de propostes d’esmena, fetes des d’aquest mateix esperit cr\u00edtic. I finalment podem trobar dues aportacions de Ricard Mart\u00ednez i Muntada, la primera “Hacia la Liga. Or\u00edgenes de una organizaci\u00f3n revolucionaria (1968-1970)” (pp. 1047-1064), on analitza el proc\u00e9s de radicalitzaci\u00f3 i crisis que posar\u00e0 punt final a les Organitzacions Front tot donant inici al proc\u00e9s que acabar\u00e0 conformant la Lliga Comunista Revolucion\u00e0ria (LCR); en segon lloc hi aporta tamb\u00e9 la presentaci\u00f3 de l’Arxiu digital de la Lliga Comunista Revolucion\u00e0ria, (pp. 1179-1183).<\/p>\n\n\n\n

Acc\u00e9s al llibre<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

 <\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Ferrer Gonz\u00e1lez, Cristian, Sota els peus del Franquisme. Conflictivitat social i oposici\u00f3 pol\u00edtica a Tarragona 1956-1977<\/em>, Tarragona, Arola Editors, 2018. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest treball Cristian Ferrer analitza el proc\u00e9s de sorgiment, creixement, expansi\u00f3 i les fites aconseguides pel moviment antifranquista a Tarragona des d’un punt de vista d’Hist\u00f2ria Social, en el qual, pren especial relleu el Partit Socialista Unificat de Catalunya, com “uns dels partits de refer\u00e8ncia cardinal” de l’antifranquisme al territori. Tanmateix, com exposa l’autor, aquest no \u00e9s un llibre sobre el PSUC, sin\u00f3 sobre “molta gent comuna que va decidir jugar-se-la i comen\u00e7ar a militar en el partit dels comunistes, o en els espais d’acci\u00f3 que aquest impulsava, per a enfrontar-se a un r\u00e8gim ferotge contra tota dissid\u00e8ncia; un relat col\u00b7lectiu, una mena de prosopografia militant, en un espai i un temps determinats enquadrats en el seu context hist\u00f2ric general que faci comprensible la lluita per les llibertats democr\u00e0tiques des de Tarragona”. Ho fa, tot centrant especial atenci\u00f3 en els models de conflictivitat sociolaboral i l’impacte que aquests tingueren tant en la transformaci\u00f3 dels espais dels agents socials com per al  r\u00e8gim franquista.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Geniola, Andrea, “Quitidianit\u00e0 nazionale e normalizzazione della nazione. Per un’introduzione al nazionalismo banale” a Billig, Michael, Nazionalismo banale<\/em>, Bologna, Rubbettino Editore, 2018, pp. 7-17. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Andrea Geniola ha realitzat el prefaci de la traducci\u00f3 a l’itali\u00e0 de l’obra Nazionalismo Banale<\/em>, de Michael Billing. Un treball on s’analitza com el nacionalisme ha sobreviscut a la globalitzaci\u00f3 en el marc de les democr\u00e0cies avan\u00e7ades, on com exposa l’autor “sovint abandona les caracter\u00edstiques m\u00e9s marcadament agressives o reivindicatives” per les formes “banals”, en forma de refer\u00e8ncies culturals difoses pels mitjans de comunicaci\u00f3 o en la simbologia m\u00e9s o menys explicita en rituals esportius. Mostrant, com el nacionalisme es reprodueix en pr\u00e0cticament tots els aspectes de la vida quotidiana com un fenomen normalitzat i tranquil\u00b7litzador. Andrea Geniola, en aquest prefaci centra l’atenci\u00f3 a situar la import\u00e0ncia de l’obra de Michael Billig en el marc historiogr\u00e0fic actual.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Mar\u00edn Corbera, Mart\u00ed, “El Franquisme i la Transici\u00f3: Destrucci\u00f3 i (re)construcci\u00f3 d’un sistema pol\u00edtic catal\u00e0, 1939-1979, a Ubasart-Gonz\u00e1lez, Gemma y Mart\u00ed i Puig, Salvador (coords.) Pol\u00edtica i govern a Catalunya. De la transici\u00f3 a l’actualitat<\/em>, Madrid, Catarata, 2018, pp. 21-39.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquesta obra col\u00b7lectiva, on participen especialistes de diverses disciplines, com la Ci\u00e8ncia Pol\u00edtica, el Dret Constitucional o la Hist\u00f2ria, fa un rep\u00e0s de pol\u00edtica catalana, a partir de la recuperaci\u00f3 de les institucions democr\u00e0tiques, amb la restituci\u00f3 de la Generalitat de Catalunya, i tot seguint amb el desplegament de l’autogovern en les \u00faltimes quatre d\u00e8cades, on “el sistema pol\u00edtic catal\u00e0 ha adquirit unes caracter\u00edstiques i din\u00e0miques pr\u00f2pies i singulars”. Inicia l’obra el cap\u00edtol de Mart\u00ed Mar\u00edn on des d’una perspectiva hist\u00f2rica analitza el proc\u00e9s primer de destrucci\u00f3 i despr\u00e9s de reconstrucci\u00f3 del sistema pol\u00edtic catal\u00e0 durant el franquisme i la Transici\u00f3.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

 <\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Francesc Foguet i Boreu,<\/strong> Maria Aur\u00e8lia Capmany, escriptora compromesa (1963-1977), Barcelona, Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat, 2018.<\/strong><\/em><\/p>\n\n\n\n

Maria Aur\u00e8lia Capmany (Barcelona, 1918-1991) despleg\u00e0 durant el tardofranquisme una intensa activitat en els fronts literari, teatral i period\u00edstic. Esdevingu\u00e9 aix\u00ed una de les escriptores m\u00e9s significades de la represa cultural i de la dissid\u00e8ncia intel\u00b7lectual a la dictadura franquista. A partir de documentaci\u00f3 in\u00e8dita, Maria Aur\u00e8lia Capmany, escriptora compromesa (1963-1977) <\/em>defineix, d\u2019entrada, la classificaci\u00f3 que els aparells repressius del r\u00e8gim feren del grau de dissid\u00e8ncia activa de l\u2019escriptora barcelonina. Avalua, tot seguit, els trets fonamentals del discurs ideol\u00f2gic que destil\u00b7la la seva obra assag\u00edstica, memorial\u00edstica i period\u00edstica, i tamb\u00e9 la implicaci\u00f3 en la resist\u00e8ncia cultural i el comprom\u00eds pol\u00edtic de signe inequ\u00edvocament antifranquista, que la durien a militar al Partit Socialista de Catalunya. Finalment, analitza la censura que el r\u00e8gim f\u00e9u de la seva obra assag\u00edstica i la lectura ideol\u00f2gica que se\u2019n deriva. En annex, es reprodueix la documentaci\u00f3 repressiva <\/em>sobre Capmany procedent de l\u2019Archivo General de la Administraci\u00f3n, d\u2019Alcal\u00e1 de Henares, i de l\u2019Archivo General del Ministerio del Interior, de Madrid.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

 <\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Andrea Geniola: \u201cUn expl\u00edcito nacionalismo banal. Sobre franquismo y nacionalismo\u201d, a Alejandro Quiroga y Ferran Archiles (eds.), Ondear la naci\u00f3n: nacionalismo banal en Espa\u00f1a<\/em>, Granada, Comares, 2018, pp. 159-179. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u00c9s la primera obra publicada a Espanya que s\u2019ocupa en hist\u00f2ria del concepte de nacionalisme banal. Un concepte, encunyat per el psic\u00f2leg Michael Billig el 1995, que remet als usos quotidians, a les rutines que impregnades de naci\u00f3 que, havent-se naturalitzat per els individus, acaben resultant invisibles. Tanmateix, aquest nacionalisme quotidi\u00e0 forma part del sentit com\u00fa de la vida en societat. Onder la naci\u00f3n, recull estudis que engloben el conjunt de la historia contempor\u00e0nia espanyola, del segle XIX al present. La premsa, la televisa, el cinema, els discursos pol\u00edtics, la educaci\u00f3 o la literatura en son alguns dels \u00e0mbits estudiats. Entre els diferents cap\u00edtols podem trobar al d\u2019Andrea Geniola sobre franquisme i nacionalisme.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"captura_de_pantalla_2018-07-09_a_las_11\"<\/figure>
\n

Andrea Geniola [amb Paolo\u200b Perri i Francesca Zandeteschi] (coords.): Nazionalismo, socialismo e conflitti social nell\u201dEuropa del XX secolo<\/em>, Aracne, 2018.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Andrea Geniola ha coodinat juntament amb Paul Perri i Francesca Zandeteschi el llibre Nazionalismo, socialismo e conflitti social nell\u201dEuropa del XX secolo<\/em>, resultat de la col\u00b7laboraci\u00f3 entre la revista Nazioni e Regioni<\/em> i la serie Nazionalismi, storia internazionale e geopol\u00edtica<\/em>. Aquest volum te per objectiu investigar un dels aspectes m\u00e9s controvertits dels estudis sobre nacionalisme: la relaci\u00f3 entre el nacionalisme i els diferents corrents ideol\u00f2gics de l\u2019esquerra socialista i socialdem\u00f2crata. A partir d\u2019un enfocament multidisciplinari, el volum es proposa analitzar i aprofundir la capacitat de combinar el nacionalisme, en situacions i casos espec\u00edfics, amb el pensament socialista i de les reivindicacions dels moviments socials m\u00e9s radicals. Entre els diferents cap\u00edtols podem trobar, tamb\u00e9, el de Andrea Geniola: \u201cDalla nazione al socialismo. La gestazione ideologica dell\u2019indipendentismo di liberazione nella Catalogna del tardofranchismo<\/em>\u201d. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Carme Molinero: \u00abLa instauraci\u00f3n de la democracia en Espa\u00f1a. Crisis del franquismo y proyectos \u201creformistas\u201d\u00bb, en Aar\u00f3n Le\u00f3n \u00c1lvarez (coord.): La Transici\u00f3n en Canarias. Actas del Encuentro de Historia sobre la Transici\u00f3n en Canarias: del tardofranquismo a la democracia, 1969-1986<\/em>, Santa Cruz de Tenerife \/ La Laguna, Le Canarien Ediciones \/ Instituto de Estudios Canarios, 2018, pp. 21-41.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El present volum recull m\u00e9s d’una vintena d’intervencions, resultat del Encuentro de Historia sobre la Transici\u00f3n en Canarias: del tardofranquismo a la democracia, 1969-1986<\/em>, celebrat a la Universidad de la Laguna l’abril del 2017. Els diferents cap\u00edtols tenen per objectiu apropar-se, des de diferents perspectives, al proc\u00e9s de transici\u00f3 a la democr\u00e0cia a les Illes Can\u00e0ries, ent\u00e8s “com un conjunt de transicions plurals i divergents”, analitzant aspectes diversos del per\u00edode com l’adaptaci\u00f3 del personal pol\u00edtic entre la Dictadura i la Democr\u00e0cia, el plet insular, la conflictivitat social, la crisi econ\u00f2mica, les reivindicacions nacionalistes, les diverg\u00e8ncies culturals o les dissid\u00e8ncies socials. Entre els diversos cap\u00edtols, podem trobar el de Carme Molinero, on s’aproxima al proc\u00e9s d’instauraci\u00f3 de la democr\u00e0cia en l’\u00e0mbit espanyol, tot analitzant la crisi del r\u00e8gim franquista i els diversos projectes “reformistes”.<\/p>\n\n\n\n

 <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

 <\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Ballester Mu\u00f1oz, David: Vides truncades. repressi\u00f3, v\u00edctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980), <\/em>Val\u00e8ncia: Publicacions de la Universitat de Val\u00e8ncia, 2018.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

David Ballester ens ofereix en aquesta obra un estudi sobre vint v\u00edctimes mortals de la viol\u00e8ncia institucional i parainstitucional durant les darreries del Franquisme i la Transici\u00f3. Els casos tractats responen a diverses tipologies: morts per la repressi\u00f3 policial en el decurs de manifestacions, per l\u2019\u00fas i ab\u00fas de les armes de foc per part dels mateixos policies, per tortures i maltractaments soferts en depend\u00e8ncies de l\u2019Estat, o b\u00e9 per actuacions d\u2019una extrema dreta que en aquests anys actuava sota la cobertura i la conniv\u00e8ncia proporcionada per elements de l\u2019aparell de l\u2019Estat. Tots els casos tractats s\u00f3n objecte d\u2019una an\u00e0lisi rigorosa i degudament contextualitzats. Els protagonistes del relat foren v\u00edctimes d\u2019una viol\u00e8ncia que va esgarrar les seues vides, en la major part d\u2019ocasions, en plena joventut. Uns fets, sovint obviats per la historiografia i els mitjans de comunicaci\u00f3, que van tenir com a resposta la impunitat dels seus perpetradors.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

GENIOLA, Andrea:  \u00abUn\u2019inaspettata persistenza, tra \u201cethnos\u201d e \u201cdemos\u201d. Alcune riflessioni su nazione e nazionalismo oltre la siepe del superamento storico\u00bb, en CAMPI, Alessandro, DE LUCA, Stefano, TUCCARI, Francesco (eds.):  Nazione e nazionalismi. Teorie, interpretazioni, sfide attuali<\/i>. Vol. 2, Roma, Historica, 2018, pp. 249-263.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El llibre recull les comunicacions presentades al congr\u00e9s hom\u00f2nim els dies 15-17 de setembre de 2016. Un punt de trobada entre investigadors sobre naci\u00f3 i nacionalismes que interpreten i analitzen la q\u00fcesti\u00f3 nacional des de punts de vista disciplinaris tamb\u00e9 diferents. L’article d’Andrea Geniola proposa plantejar l’estudi de la q\u00fcesti\u00f3 des de la critica a les teories m\u00e9s cl\u00e0ssiques i l’evid\u00e8ncia de la perman\u00e8ncia de la naci\u00f3 com a forma dial\u00e8ctica d’identificaci\u00f3 de les comunitats pol\u00edtiques contempor\u00e0nies.\u200b<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Jos\u00e9 Babiano, Gutmaro G\u00f3mez, Antonio M\u00edguez i Javier T\u00e9bar: Verdugos impunes. El franquismo y la violaci\u00f3n sistem\u00e1tica de los derechos humanos<\/em>. Madrid: Pasado y Presente, 2018.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquesta \u00e9s una magn\u00edfica exposici\u00f3 de la viol\u00e8ncia del r\u00e8gim franquista i una an\u00e1lisi rigorosa de la seva manera d\u2019operar i de les estructures que es van crear i es van adaptar per dur a terme una repressi\u00f3 sistem\u00e0tica i una constant violaci\u00f3 dels drets humans. Aquest llibre sorgeix de la petici\u00f3 de la Coordinadora de Apoyo a la Querella Argentina contra los Cr\u00edmenes del franquismo<\/i> (CEAQUA) als quatre autors perqu\u00e8 elaboressin un informe pericial de context amb vista a la presentaci\u00f3 de noves querelles contra els delictes del franquisme que segueixen impunes avui dia. A Verdugos impunes<\/i> es posen negre sobre blanc els fets hist\u00f2rics que testimonien que el franquisme va atemptar contra els drets humans dels ciutadans de l\u2019Estat espanyol de manera met\u00f2dica i sistem\u00e0tica. I ho va fer creant estructures estatals per a aconseguir-ho, modificant la legislaci\u00f3 vigent i comptant amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de les forces policials, les classes dirigents i l\u2019estament eclesi\u00e0stic. Lamentablement un llibre com aquest ha esdevingut absolutament necessari davant l\u2019auge de noves publicacions revisionistes que pretenen absoldre el r\u00e8gim dictatorial franquista i tornar a vendre el vell discurs antiliberal i antiobrer sense m\u00e9s recerca hist\u00f2rica que l\u2019arxiv\u00edstica, per reproduir les tesis de l\u2019\u00e8poca m\u00e9s fosca del passat recent d\u2019Espanya.\u200b<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Mayayo, Andreu i T\u00e9bar, Javier (eds.): En el laberinto. Las izquierdas del sur de Europa (1968-1982)<\/i>, Granada, Comares, 2018.<\/b><\/p>\n\n\n\n

En el laberinto<\/i> ofereix una interpretaci\u00f3 de la traject\u00f2ria de les esquerres en els pa\u00efsos del sud d’Europa entre 1968 i 1982. Les revoltes pol\u00edtiques del 68 van tenir una dimensi\u00f3 transnacional i van dibuixar l\u00ednes de ruptura en la din\u00e0mica pol\u00edtica, en les jerarquies socials i en els valors culturals. S’iniciava un nou cicle de protesta caracteritzat per un espectacular augment de la conflictivitat i per l’extensi\u00f3 d’una cultura d’esquerres que plantejava com fer compatible una m\u00e9s gran llibertat individual amb la just\u00edcia social. A la d\u00e8cada seg\u00fcent, la crisi econ\u00f2mica mundial va posar fi al llarg creixement econ\u00f2mic posterior a 1945 i en el pla geopol\u00edtic la “coexist\u00e8ncia pac\u00edfica” donaria pas, a la darreria de la d\u00e8cada, a una nova fase de confrontaci\u00f3 de la Guerra Freda. A l’examinar l’aparent paradoxa d’un increment de la mobilitzaci\u00f3 social que acabar\u00e0 en una hegemonia neoliberal entrats els anys vuitanta, t\u00e9 cabuda interrogar-se sobre quin va ser l’escenari laber\u00edntic, de tensions i de dilemes, al qual es va enfrontar l’esquerra durant aquell per\u00edode. De manera que l’objecte d’estudi principal d’aquesta obra \u00e9s la transformaci\u00f3, la mutaci\u00f3 i la crisi d’aquella cultura pol\u00edtica. Aquesta \u00e9s la hist\u00f2ria d'”una esquerra en transici\u00f3<\/i>“. L’obra inclou, entre d’altres, cap\u00edtols de Javier T\u00e9bar (amb Andreu Mayayo): “Presentaci\u00f3n. La par\u00e1bola de la igualdad”, pp.IX-XVII; Manuel Loff (amb \u00c1lvaro C\u00faria): “Las izquierdas portuguesas entre la crisis de la dictadura y la democratizaci\u00f3n por v\u00eda revolucionaria”, pp. 65-80; i Carme Molinero: “La izquierda en Espa\u00f1a: de la lucha antifranquista a las luchas de adaptaci\u00f3n”, pp. 81-95.\u200b<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Carme Molinero i Pere Ys\u00e0s: La Transici\u00f3n. Historia y relatos<\/em>. Madrid: Editorial Siglo XXI Espa\u00f1a, 2018.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

De ser la fita fundacional de la democr\u00e0cia espanyola i model de canvi pol\u00edtic exportable a altres latituds, la transici\u00f3 ha passat a ser culpable de la impunitat dels crims del franquisme i de l’oblit de les v\u00edctimes de la repressi\u00f3, igualment, a m\u00e9s, per haver originat una democr\u00e0cia defectuosa, una mena de franquisme blanquejat. Ambdues visions antag\u00f2niques de la construcci\u00f3 de la democr\u00e0cia espanyola amaguen, tanmateix, una elevada funcionalitat pol\u00edtica. A La Transici\u00f3n. Historia y relatos<\/i>, Carme Molinero i Pere Ys\u00e0s argumenten que tant els enfocaments desqualificadors com les apologies m\u00e9s o menys laudat\u00f2ries no constitueixen sin\u00f3 meres instrumentalitzacions que subestimen la caracter\u00edstica determinant del tr\u00e0nsit de la dictadura a la democr\u00e0cia parlament\u00e0ria. Tots aquests relats obliden, volunt\u00e0riament o involunt\u00e0ria, que es va tractar d’un proc\u00e9s incert en el qual res no estava escrit a la bestreta, en el qual els seus actors i protagonistes van anar-se definint al fil dels esdeveniments i en funci\u00f3 de la din\u00e0mica correlaci\u00f3 de forces.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s informaci\u00f3<\/a>.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

 <\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Francesc Vilanova: Franquisme i cultura. Destino. Pol\u00edtica de Unidad. La lluita per l\u00b4hegemonia intel-lectual a la postguerra catalana (1939-1949)<\/em>. Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner Editor, 2018.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Entre els anys 1939 i 1949, a la Barcelona ocupada, sotmesa, reprimida i humiliada pel francofalangisme triomfant en la guerra, es va viure una batalla silenciosa, relativament discreta, per\u00f2 important\u00edssima: en un pa\u00eds convertit, per la for\u00e7a de les armes, en un erm, quines noves<\/em> propostes culturals-intel\u00b7lectuals s\u00b4imposarien? Qui dirigiria i protagonitzaria el gegant\u00ed proc\u00e9s de suplantaci\u00f3 del sistema cultural catal\u00e0, majoritari abans de 1939, suposadament anorreat fins a les darreres arrels?<\/p>\n\n\n\n

El setmanari Destino. Pol\u00edtica de Unidad<\/em>, dirigit amb enorme intel-lig\u00e8ncia per Josep Verg\u00e9s i altres, va endegar una dura batalla contra falangistes i franquistes espanyols, per erigir-se en el grup hegem\u00f2nic de la nova situaci\u00f3 cultural. Des de Solidaridad Nacional<\/em> o els despatxos oficials, Juan Aparicio, Miguel Villalonga, Luys Santa Marina, els cadells intel\u00b7lectuals del falangisme local de les revistes Alerta<\/em> o Estilo<\/em>, se\u00b4ls va combatre amb la viol\u00e8ncia verbal i f\u00edsica. Per\u00f2 les expectatives francofalangistes estaven condemnades al frac\u00e0s m\u00e9s absolut.<\/p>\n\n\n\n

Amb el tel\u00f3 de fons d\u00b4una guerra mundial en la qual tot el m\u00f3n franquista catal\u00e0, inclosa la gent de Destino. Pol\u00edtica de Unidad<\/em>, va jugar la carta german\u00f2fila mentre va ser possible, Catalunya va viure una kulturkampf<\/em> nostrada, de la qual en va sortir guanyadora, a la fi, una proposta de franquisme regional que es consolidaria com un focus intel\u00b7lectual i cultural de primera magnitud durant tota la dictadura franquista.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

 <\/p>\n\n\n\n

<\/h2>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Enlla\u00e7: relaci\u00f3 de llibres publicats entre els anys 2018 i 2019 per les investigadores i investigadors del CEDID Enlla\u00e7: relaci\u00f3 de cap\u00edtols de llibre publicats entre els anys 2018 i 2019 per les investigadores i investigadors del CEDID Ara\u00f1\u00f3, Laia, i Capdevila, Mireia: Topografia de la destrucci\u00f3. Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-2177","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2177","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2177"}],"version-history":[{"count":30,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2177\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10994,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2177\/revisions\/10994"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2177"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}