{"id":2306,"date":"2019-01-23T13:37:55","date_gmt":"2019-01-23T13:37:55","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2019-2\/"},"modified":"2022-12-15T11:06:28","modified_gmt":"2022-12-15T11:06:28","slug":"2019-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2019-2\/","title":{"rendered":"2019"},"content":{"rendered":"\n

Enlla\u00e7: relaci\u00f3 de cap\u00edtols de llibre publicats entre els anys 2018 i 2019 per les investigadores i investigadors del CEDID<\/a><\/strong><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Risques, Manel (ed.): Mu\u00f1oz Ramonet: retrat d\u2019un home sense imatge<\/em>, Barcelona, Comanegra, 2019.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Julio Mu\u00f1oz Ramonet \u00e9s una de les figures m\u00e9s enigm\u00e0tiques de la societat barcelonina de mitjan segle XX. Durant d\u00e8cades va ser un dels homes m\u00e9s poderosos de la ciutat i, no obstant aix\u00f2, fou un home sense imatge<\/em>, del qual van transcendir poqu\u00edssimes fotografies. Les operacions de Mu\u00f1oz mai eren del tot clares. El llarg litigi entorn del llegat de la seva gran col\u00b7lecci\u00f3 art\u00edstica, aconseguida en anys de negocis nebulosos o directament foscos, \u00e9s el que n’ha marcat m\u00e9s el nom des de la seva mort (Su\u00efssa, 1991). Per\u00f2 Mu\u00f1oz Ramonet \u00e9s l’estendard d’una manera de fer diners, representa l’avantguarda del liberalisme sense regulacions de la nostra contemporane\u00eftat i d’una \u00e8poca que sembla projectar-se sobre el present.<\/p>\n\n\n\n

L’aportaci\u00f3 d’aquest llibre es planteja com una obra poli\u00e8drica que pret\u00e9n, sobretot, entrar en el personatge, en la seva activitat com a empresari i en la seva dimensi\u00f3 de col\u00b7leccionista. Per aix\u00f2 es construeix a partir d’un seguit de textos in\u00e8dits, d’autors que ja han treballat sobre Julio Mu\u00f1oz Ramonet i d’altres que s’hi estrenen, amb noves mirades i noves recerques per fer llum sobre un relat ple d’inc\u00f2gnites.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Vicent Cremades i Arland\u00eds, La transici\u00f3 a la democr\u00e0cia a Gandia (1973-1983). Els moviments socials a la Safor<\/em>, Val\u00e8ncia, Instituci\u00f3 Alfons el Magn\u00e0nim, 2019<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquesta obra se centra a investigar, des dels moviments socials, la transici\u00f3 a la democr\u00e0cia a Gandia i a la comarca de la Safor, a partir de la documentaci\u00f3 trobada en arxius p\u00fablics i privats, aix\u00ed com de testimonis de persones que van viure aquells temps en qu\u00e8 treballaren i lluitaren contra la nit franquista. En la d\u00e8cada de 1950 l\u2019Institut Laboral i l\u2019Escola Pia es convertiren en una mena d\u2019oasi dins del r\u00e8gim. All\u00ed es form\u00e0 tota una joventut inquieta que m\u00e9s endavant seria la protagonista de la transici\u00f3 pol\u00edtica. Aix\u00ed mateix, l\u2019autor s\u2019endinsa en el cam\u00ed de la reforma, en els processos electorals i en la consolidaci\u00f3 de la democr\u00e0cia, i d\u00f3na testimoni exhastiu de la mem\u00f2ria democr\u00e0tica i hist\u00f2rica de la comarca de la Safor.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

C\u00e9sar Lorenzo, Solidaritat, just\u00edcia, mem\u00f2ria<\/em>, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2019.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

A les acaballes del franquisme algunes persones que havien estat empresonades per la seva activitat d\u2019oposici\u00f3 van decidir seguir implicades en la lluita contra la dictadura a trav\u00e9s de noves formes d\u2019organitzaci\u00f3. Primer, ajudant als centenars d\u2019empresonats que van romandre entre reixes fins m\u00e9s enll\u00e0 de la mort del dictador. Despr\u00e9s, oferint assist\u00e8ncia jur\u00eddica i econ\u00f2mica als companys i companyes de lluita clandestina que un cop recuperades les llibertats democr\u00e0tiques es van trobar en una situaci\u00f3 de desempara i precarietat. I finalment, transcorreguts els anys, pel reconeixement p\u00fablic dels seu sacrifici, la conservaci\u00f3 de la mem\u00f2ria de la resist\u00e8ncia contra el feixisme i contra la tergiversaci\u00f3 de la hist\u00f2ria de la dictadura. Aquest ha estat el fil roig que uneix la llarga traject\u00f2ria militant que atresora l\u2019Associaci\u00f3 Catalana d\u2019Expresos Pol\u00edtics del Franquisme. Des de la solidaritat cap a les persones repressaliades durant la d\u00e8cada dels anys setanta fins a la vocaci\u00f3 pedag\u00f2gica i divulgativa de les seves experi\u00e8ncies al segle XXI, passant per la pressi\u00f3 als poders p\u00fablics pel reconeixement legal dels patiments soferts, la hist\u00f2ria de l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Expresos \u00e9s tamb\u00e9 la hist\u00f2ria de com la nostra societat s\u2019ha relacionat amb un passat que encara avui es mant\u00e9 molt present.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Carme Molinero i Pere Ys\u00e0s (eds.): Transiciones. Estudios sobre Europa del Sur y Am\u00e9rica Latina<\/em>, Madrid, Los Libros de la Catarata, 2019.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Portugal, Espanya, Xile i l\u2019Argentina van viure, entre mitjan anys setanta i els vuitanta, un proc\u00e9s de transici\u00f3 despr\u00e9s del final de les respectives dictadures que havien hagut de patir. No sempre \u00e9s cert que despr\u00e9s de la tempesta arribi la calma, ja que la lluita contra la in\u00e8rcia d\u2019aquells r\u00e8gims sol esdevenir un tena\u00e7 obstacle en el cam\u00ed cap a la democr\u00e0cia. Per\u00f2 \u00bf\u00e9s aquest el dest\u00ed que realment s\u2019assoleix o \u00e9s la normalitzaci\u00f3 \u2013l\u2019adaptaci\u00f3- dels anteriors engranatges al mecanisme democr\u00e0tic? En qualsevol cas, van ser processos protagonitzats per la pugna entre el canvi i la cntinu\u00eftat, all\u00f2 nou i all\u00f2 vell, el di\u00e0leg i les armes, la mem\u00f2ria i l\u2019oblit; i, igualment, van ser moltes les persones que, tamb\u00e9 des d\u2019\u00e0mbits que transcendien l\u2019esfera pol\u00edtica, perseveraren en exigir els molts sanejaments i reparacions de les ferides causades per les dictadures. Quatre transicions amb algunes semblances i amb notables difer\u00e8ncies, desenvolupades en contextos espacials  temporals diversos, sobre les quals en aquest llibre s\u2019analitzen aspectes clau. Quatre processos transicionals particularment rellevants de la tercera onada de democratitzacions, sobre els quals els autors, a trav\u00e9s d\u2019una detallada i necess\u00e0ria contextualitzaci\u00f3, aporten nous coneixements i reflexions per a la seva millor comprensi\u00f3. El llibre \u00e9s producte del projecte de recerca Transiciones a la democracia en el sur de Europa y en Am\u00e9rica Latina: Espa\u00f1a, Portugal, Argentina y Chile<\/em>
(HAR2015-63657-P).<\/p>\n\n\n\n

\u00cdndex del llibre<\/strong><\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Angelina Puig Valls [amb Teresa Mar\u00eda Ortega L\u00f3pez], Andaluc\u00eda y Catalunya: Dictadura y emigraci\u00f3n<\/em>, Barcelona, Edicions Bellaterra, 2019.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Una de les virtuts de la Hist\u00f2ria \u00e9s posar les coses al seu lloc, per aix\u00f2 resulta imprescindible encara que el seu coneixement pugui causar incomoditat. La q\u00fcesti\u00f3 agr\u00e0ria de la Guerra Civil va fer d\u2019Andalusia la \u201cllevadora\u201d del Franquisme. Una dictadura que va sembrar en la mateixa mesura terror, por, intoler\u00e0ncia i intransig\u00e8ncia a l\u2019hora que pobresa, fam, desocupaci\u00f3 i emigraci\u00f3. Aquest llibre presenta l\u2019emigraci\u00f3 granadina a Sabadell a la segona meitat del segle XX i s\u2019inscriu en els estudis sobre el pas de la gent del camp a la ciutat amb la industrialitzaci\u00f3. I, en aquest cas, com a principal aportaci\u00f3, fa pal\u00e8s que les causes de la immigraci\u00f3 no van ser sempre, ni exclusivament, econ\u00f2miques. En l\u2019obra se sost\u00e9 que els homes i dones que van aribar d\u2019altres pobles d\u2019Espanya, principalment d\u2019Andalusia, junt amb la poblaci\u00f3 nascuda a Catalunya (de vegades provinent d\u2019immigracions anteriors), esdevingueren part consubstancial de la construcci\u00f3 d\u2019una societat democr\u00e0tica. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

 <\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"coberta-1\"<\/figure>
\n

Carme Molinero; Ricard Mart\u00ednez i Muntada & Brice Chamouleau (eds.), Congr\u00e9s Internacional \/ Congreso Internacional \/ Congr\u00e8s International \/ International Conference 68s. Barcelona, 29-30.11.2018: Actes \/ Actas \/ Actes \/ Proceedings, Barcelona, CEDID-UAB, 2019.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El llibre, d\u2019acc\u00e9s obert, recull les actes del congr\u00e9s internacional 68s<\/em><\/strong>, celebrat a Barcelona els dies 29 i 30 de novembre de 2018.<\/p>\n\n\n\n

Presentaci\u00f3 del congr\u00e9s:<\/p>\n\n\n\n

\u201cEl cinquantenari dels esdeveniments que al llarg de 1968 van commoure societats molt diverses de la geografia mundial constitueix una oportuna ocasi\u00f3 per reflexionar-hi i examinar els elements que permeten tra\u00e7ar tant vinculacions com disparitats entre els diferents casos.<\/p>\n\n\n\n

Es tractaria, en aquest sentit, d\u2019aprofundir en el coneixement d\u2019aquells processos, tot aportant i compartint mirades que, per b\u00e9 que sense pretensi\u00f3 d\u2019exhaustivitat, s\u00ed que posin de relleu tant els trets comuns dels fen\u00f2mens estudiats com la seva \u00e0mplia diversitat geogr\u00e0fica i social. Igualment, convindr\u00e0 prendre en consideraci\u00f3 les m\u00faltiples vessants des de les quals se\u2019n pot abordar l\u2019estudi: perspectives socials, pol\u00edtiques i culturals, totes elles susceptibles d\u2019articular-se per oferir una comprensi\u00f3 m\u00e9s integral de l\u2019objecte de recerca.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, per\u00f2 no en ordre d\u2019import\u00e0ncia, caldr\u00e0 inscriure la data de 1968 en una temporalitat molt m\u00e9s extensa \u2014els anys seixanta i fins a mitjan setantes\u2014 durant la qual es van desenvolupar processos d\u2019\u00edndole molt diversa que resulten ineludibles per explicar el que s\u2019esdevingu\u00e9 aquell any i que constitueixen, en el seu conjunt, l\u2019objecte m\u00e9s ampli al millor coneixement del qual s\u2019aspira a contribuir amb la present proposta. Precisament el t\u00edtol que l\u2019encap\u00e7ala, 68s<\/em><\/strong>, pret\u00e9n reflectir tota la pluralitat tem\u00e0tica i tota l\u2019amplitud cronol\u00f2gicadel fen\u00f2men estudiat\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Acc\u00e9s al llibre<\/a><\/strong><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Ivan Bordetas Jim\u00e9nez i Anna S\u00e1nchez Sorribes, L’antifranquisme oblidat. De la dissid\u00e8ncia cristiana al comunisme revolucionari (1953-1972)<\/em>, Barcelona, Base, 2019.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El llibre aborda la hist\u00f2ria d\u2019un proc\u00e9s. Un proc\u00e9s de radicalitzaci\u00f3 pol\u00edtica cap a l\u2019esquerra revolucion\u00e0ria. Un cam\u00ed que es va iniciar durant el primer franquisme \u2014quan un grup de persones es va organitzar sota la denominaci\u00f3 de Cristians Catalans o Crist Catalunya (CC)\u2014 i que va finalitzar al comen\u00e7ament dels anys setanta, amb la dissoluci\u00f3 del Partit Comunista Proletari. Entremig, l\u2019articulaci\u00f3 d\u2019una organitzaci\u00f3 com la For\u00e7a Socialista Federal, hereva del sector social del CC. La FSF es definia ja com a anticapitalista i federalista, i se sumava al divers panorama de col\u00b7lectius de l\u2019esquerra radical antifranquista, tot i que amb propostes pr\u00f2pies i diferenciades. Tamb\u00e9 durant els anys seixanta es va produir la irrupci\u00f3 d\u2019Universitat Popular com a branca universit\u00e0ria del moviment, que va aconseguir l\u2019hegemonia entre els grups estudiantils d\u2019aquells anys. Entremig, tamb\u00e9, debats ideol\u00f2gics i ruptures m\u00e9s o menys traum\u00e0tiques, cerques de subjectes revolucionaris que no s\u2019acabaven de trobar i nous viratges cap a posicions radicalitzades. El Partit Comunista Revolucionari i el Partit Comunista Proletari esdevingueren el final del trajecte. \u00c9s, per tant, la hist\u00f2ria d\u2019un moviment de moviments, que passa per moltes sigles i que estirant d\u2019un fil determinat ens duu per m\u00faltiples recorreguts de milit\u00e0ncies antifranquistes. En definitiva, aquesta obra pret\u00e9n recuperar la hist\u00f2ria de les persones que van protagonitzar una evoluci\u00f3 complexa des del cristianisme d\u2019arrel conservadora fins a postulats socialistes i revolucionaris. Uns viratges intricats, amb anades i vingudes, amb noves incorporacions i amb trencaments i abandonaments definitius. Uns temps de clandestinitat obligat\u00f2ria a l\u2019Espanya franquista, per\u00f2 tamb\u00e9 una \u00e8poca en qu\u00e8 les lluites pel canvi pol\u00edtic anaven m\u00e9s enll\u00e0, en qu\u00e8 les persones protagonistes encara podien somiar amb l\u2019esperan\u00e7a d\u2019un nou m\u00f3n possible.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

V\u00edctor Mart\u00ednez-Gil, \u201cPortugal y el iberismo en el actual debate pol\u00edtico catal\u00e1n\u201d, en David Duarte & Giangiacomo Vale (eds.), Catalonia, Iberia and Europe<\/em>, Canerano, Aracne, 2019, pp. 205-225.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El volum del qual forma part el cap\u00edtol de V\u00edctor Mart\u00ednez-Gil aborda un seguit d\u2019interrogants. Poden contribuir els Estudis Ib\u00e8rics al debat pol\u00edtic i cultural sobre la integraci\u00f3 europea? Qu\u00e8 ens ensenya la crisi catalana en curs pel que fa a l\u2019impacte de les reivindicacions regionals i nacionals d\u2019autodeterminaci\u00f3 en el projecte europeu? I, per \u00faltim, com contribueixen els Estudis Ib\u00e8rics i la crisi catalana a repensar el proc\u00e9s d\u2019integraci\u00f3 europea? Els esdeveniments recents a Catalunya han tret a la llum la q\u00fcesti\u00f3 \u2013tan europea- de la creaci\u00f3 i la consolidaci\u00f3 de una comunitat pol\u00edtica multi\/transcultural, i d\u2019aquesta manera han obert el cam\u00ed a considerar la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica com un microcosmos d\u2019Europa, aix\u00ed com el laboratori ideal per explorar diferents solucions al problema de la coexistencia de diverses entitats nacionals en el si de la mateixa organitzaci\u00f3 pol\u00edtica.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

David Ballester [amb Manuel Vicente], Corre, democr\u00e0cia, corre. Manifestacions i repressi\u00f3 policial a la Catalunya de la Transici\u00f3 (1975-1980)<\/em>, Barcelona, Editorial Base, 2019.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Els autors no pretenen fer una hist\u00f2ria pol\u00edtica sobre la Transici\u00f3. El seu objectiu \u00e9s demostrar el fals relat \u201coficial\u201d de la Transici\u00f3 que ha emmascarat interessadament el protagonisme decisiu de la participaci\u00f3 popular en la liquidaci\u00f3 del franquisme i l\u2019adveniment del r\u00e8gim democr\u00e0tic. La Transici\u00f3, afirmen, no va ser un proc\u00e9s mod\u00e8lic ni pac\u00edfic, ni va seguir un cam\u00ed pr\u00e8viament dissenyat per unes elits sorgides del franquisme. La democr\u00e0cia emanada al final d\u2019un proc\u00e9s que tenia molt d\u2019improvisat no va ser el producte de cap estrat\u00e8gia, no fou atorgada; al contrari, va caldre lluitar per cadascuna de les llibertats aconseguides.  Un combat que va tenir al carrer l\u2019escenari fonamental i que va estar ple de dificultats.<\/p>\n\n\n\n

En la primera part del llibre es fa un estudi exhaustiu de totes les manifestacions celebrades en Catalunya, que no s\u00f3n presents en molts relats del per\u00edode, que menystenen la innegable contribuci\u00f3 d\u2019una ciutadania disposada a sortir al carrer i enfrontar-se a una policia que seguia actuant com si res no hagu\u00e9s canviat. A la segona, es posa l\u2019\u00e8mfasi en la repressi\u00f3 governamental d\u2019aquestes mobilitzacions, en l\u2019evoluci\u00f3 dels cossos policials heretats de la dictadura i en la seva actuaci\u00f3 repressiva, sovint ben allunyada de les pautes d\u2019una societat democr\u00e0tica com la que estava prenent forma, i que va provocar molts ferits entre els manifestants i fins a quatre v\u00edctimes mortals.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Mart\u00ed Mar\u00edn, “Fascismo y corporativismo. Un an\u00e1lisis del desarrollo de la dictadura franquista, 1936-1975”, en Luciano Aronne y Marco Aur\u00e9lio Vannucchi (orgs.), Corporativismos ib\u00e9ricos e latino-americanos<\/em>, Porto Alegre, ediPUCRS, 2019.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Sorgit enmig de l’ampliaci\u00f3 de la participaci\u00f3 dels sectors socials subalterns a la pol\u00edtica i consolidaci\u00f3 del capitalisme industrial, el corporativisme fou presentat pels seus defensors com una modalitat de representaci\u00f3 d’interessos i d’organitzaci\u00f3 social i estatal alternativa, tant a la democr\u00e0cia liberal com al socialisme. Proposant-se garantir l’estabilitat social per la conciliaci\u00f3 de les classes, el corporativisme va irradiar per Europa i per la resta del m\u00f3n durant les primeres d\u00e8cades del segle passat. Tema rellevant per la historiografia i la ci\u00e8ncia pol\u00edtica, hem conegut en l’\u00faltim deseni un inter\u00e8s renovat, el qual ha generat llibres, articles i esdeveniments en el conjunt del m\u00f3n. En aquest llibre, Mart\u00ed Mar\u00edn (pp.89-130) analitza el fen\u00f2men del corporativisme espanyol en una \u00e0mplia perspectiva que compr\u00e8n els seus precedents entre 1835 i 1923, i el desenvolupament durant les dictadures de Primo de Rivera i Francisco Franco.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Nil Bosch Navarro, “Europa, la manzana de la discordia: evoluci\u00f3n del discurso de la patronal catalana sobre la integraci\u00f3n al Mercado Com\u00fan (1970-1985)”, en Emilia Martos Contreras y M\u00f3nica Fern\u00e1ndez Amador (orgs.), Historia de la transici\u00f3n en Espa\u00f1a, la dimensi\u00f3n internacional y otros estudios<\/em>, Madrid, S\u00edlex, 2019, pp. 67-80.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La integraci\u00f3 d’Espanya a la Comunitat Econ\u00f2mica Europea va ser un proc\u00e9s amb clarobscurs: en un context de crisi econ\u00f2mica i profundes incerteses vinculades al proc\u00e9s pol\u00edtic transicional, la CEE era vista pels empresaris peninsulars com un model de refer\u00e8ncia per assegurar que les pol\u00edtiques de la Transici\u00f3 se situessin en una l\u00ednia que respect\u00e9s els seus interessos, a la vegada que era percebuda com una amena\u00e7a per l’elevat grau de compet\u00e8ncia que comportava pels seus negocis. En aquest article s’analitzen els principals canvis i din\u00e0miques en el relat de les elits empresarials entre 1970 i 1985, aix\u00ed com les implicacions que van tenir el en el distanciament entre les patronals i els diferents governs.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Mart\u00ed Mar\u00edn, \u00a1Ha llegado Espa\u00f1a! La pol\u00edtica del franquisme a Catalunya (1938-1977)<\/em>, Vic, Eumo Edicions, 2019.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El nacionalisme feixista i l’anticatalanisme furibund van determinar la pol\u00edtica del franquisme a Catalunya. La repressi\u00f3 desfermada contra les institucions i una part important de la ciutadania catalanes va tenir la seva torna en la participaci\u00f3 entusiasta d’alguns sectors socials i en l’acceptaci\u00f3 entre c\u00f2mplice i passiva d’altres.<\/p>\n\n\n\n

Mart\u00ed Mar\u00edn desvela com aquests interessos particulars, pol\u00edtics i econ\u00f2mics principalment, van contribuir a consolidar la dcitadura, mentre sorgia en paral\u00b7lel una oposici\u00f3 cada vegada m\u00e9s forta i estructurada. Aquest relat sobre l’especificitat de la pol\u00edtica franquista a Catalunya s’emmarca entre dues dates significatives: la suspensi\u00f3 de l’Estatut d’Autonomia republic\u00e0 amb l’inici de les operacions militars a Lleida el 1938, i el retorn de la democr\u00e0cia amb la celebraci\u00f3 de les primeres eleccions generals el 1977.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Francisco Veiga, Carlos Gonz\u00e1lez-Villa, Steven Forti, Alfredo Sasso, Jelena Prokopljevi\u0107\u200b, Ram\u00f3n Moles, Patriotas indignados. Sobre la nueva ultraderecha en la Posguerra Fr\u00eda. Neofascismo, posfascismo y nazbols<\/em>, Madrid, Alianza Editorial, 2019.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En els \u00faltims trenta anys, des del final de la Guerra Freda es ve registrant un notori repunt de l’ultradreta i del nacionalisme radical que no sempre conserva les formes o imatges tradicionals de fa gaireb\u00e9 un segle, fet que genera cont\u00ednues pol\u00e8miques en mitjans de comunicaci\u00f3 i xarxes socials, i molta confusi\u00f3 en la societat. A vegades, aquests nous partits i moviments han cercat marcar dist\u00e0ncies amb els vells models pol\u00edtics o b\u00e9 han utilitzat elements del discurs d’esquerres arribant a gestar estils nous de comunicaci\u00f3, titllats en ocasions de “populistes”.<\/p>\n\n\n\n

Patriotas indignados<\/em> intenta aportar llum a la confusi\u00f3 regnant fet pel qual analitza el fenomen en una doble vessant. En primer lloc, a partir d’un recorregut hist\u00f2ric que es remunta als anys noranta del segle passat, quan acab\u00e0 la Guerra Freda i va caure la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica i el bloc de l’Est, incloent els efectes de les guerres de Iugosl\u00e0via i d’Ucra\u00efna; i continua amb les conseq\u00fc\u00e8ncies de la Gran Recessi\u00f3 del 2008 a l’Europa Occidental i Am\u00e8rica, arribant a un punt de gir vuit anys m\u00e9s tard. En segon lloc, disseccionant el fenomen dels actuals Patriotas indignados<\/em> en les seves diverses variants internacionals, des del neofeixisme fins al postfeixisme passant pel Moviment Identitari internacional, la realitat del denominat “govern Salvini” a It\u00e0lia o conceptes menys usuals com nazbols. No queden al marge reflexos i recursos de l’ultranacionalisme actual, com la tend\u00e8ncia al referendisme, el “feixisme antifeixista”, el rebuig a la immigraci\u00f3 o l’euroescepticisme. Un complet viatge, esclaridor, pel m\u00f3n dels Patriotas indignados<\/em>, del que no est\u00e0 exclosa Espanya.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Xavier Aguayo Ortiz, La immigraci\u00f3 a Lleida durant el segle XX. El punt d’inflexi\u00f3 del franquisme. Un impacte demogr\u00e0fic i urban\u00edstic sense precedents<\/em>, Lleida, Edicions de la Universitat de Lleida, 2019.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Les migracions humanes s\u00f3n un fenomen global que s’ha donat en totes les \u00e8poques de la humanitat. A Catalunya, els despla\u00e7aments de la poblaci\u00f3 en l’espai s’han caracteritzat b\u00e0sicament per l’alternan\u00e7a entre moviments emigratoris i moviments immigratoris for\u00e7ats per circumst\u00e0ncies pol\u00edtiques, econ\u00f2miques o de recerca de treball i millors condicions de vida. Aquest llibre analitza el fenomen que afect\u00e0 Lleida durant el segle XX, en especial durant l’\u00e8poca del fraqnuisme, i que signific\u00e0 un revulsiu urb\u00e0nistic i demogr\u00e0fic sense precedents en la societat lleidetana.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

 <\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Helena Saavedra Mitjans, Del somni republic\u00e0 a la foscor de la dictadura. Francesc Montserrat FontCuberta, alcalde de les Franqueses (1936-1938)<\/em>, Les Franqueses del Vall\u00e8s, Patronat Municipal de Cultura, Inf\u00e0ncia i Joventut, 2019.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest llibre tracta el final de la Guerra Civil i el principi del Franquisme al municipi de les Franqueses a trav\u00e9s de les cartes de l’alcalde republic\u00e0 i sindicalista Francesc Montserrat, durant els anys que va estar empresonat i internat en camps franquistes. Mart\u00ed Mar\u00edn, al pr\u00f2leg, exposa com “El llibre que teniu entre les mans significa diverses coses simult\u00e0niament. En primer lloc, ens mostra la hist\u00f2ria -fins all\u00e0 on s’ha pogut arribar- de qui fou alcalde en temps dif\u00edcils, com correspongu\u00e9 a Francesc Montserrat entre els anys 1936 i 1938, i de com prov\u00e0 sortir-se’n exercint un c\u00e0rrec que mai abans havia cobejat. Tamb\u00e9 explica, per\u00f2, bona part del que s’esdevingu\u00e9 a les Franqueses en aquell temps d’il\u00b7lusions i esperances frustrades i, en particular, a Corr\u00f3 d’Avall. En segon lloc, reflecteix la duresa de les condicions de vida i de les circumst\u00e0ncies, en qu\u00e8 es van haver de prendre moltes decisions, entre la guerra i la primera postguerra a trav\u00e9s de l’experi\u00e8ncia de la fam\u00edlia Montserrat-Freixas.”<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Emilio Gianni (Ed.), L\u2019Internazionale Comunista nel centenario della sua nascita. Dizionario biografico (1919-1923)<\/em>, Mil\u00e1n, Edizioni Pantarei, 2019, 4 vol\u00famenes<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019Internazionale Comunista nel centenario della sua nascita <\/em>recull 1.411 biografies de pol\u00edtics i militants de 69 nacions que van participar en els primers quatre anys de vida de la Internacional Comunista, entre el congr\u00e9s fundacional de 1919 fins al quart congr\u00e9s de 1923. Aquest diccionari biogr\u00e0fic est\u00e0 compost de quatre volums: els tres primers recullen les biografies, mentre que al quart es presenta una cronologia pol\u00edtica de 1907 a 1946, un repertori de la hist\u00f2ria dels moviments obrers i dels partits comunistes de m\u00e9s de 70 nacions i els \u00edndexs de les fonts, els llocs, la premsa i els noms citats. Entre els especialistes que han participat en el projecte podem trobar el membre del CEDID Steven Forti que ha redactat les biograf\u00edes de Nicola Bombacci, Jacques Doriot, Maurice Laporte i Ram\u00f3n Merino Gracia.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

 <\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Steven Forti i Giacomo Russo Spena, Ada Colau, la ciudad en com\u00fan<\/em>, Barcelona, Icaria, 2019, 166 pp.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

A Ada Colau, la ciudad en com\u00fan <\/em> l’historiador Steven Forti i el periodista Giacomo Russo Spena reconstrueixen la hist\u00f2ria de Barcelona en Com\u00fa, des dels or\u00edgens del projecte en el cicle post-15M amb la creaci\u00f3 d’una conflu\u00e8ncia municipalista in\u00e8dita fins a la gesti\u00f3 de l’Ajuntament de la Ciutat Comtal en el primer mandat del govern Colau. A m\u00e9s, el llibre presta una particular atenci\u00f3 a all\u00f2 que passa m\u00e9s enll\u00e0 del municipi, tant a Catalunya i a Espanya com a Europa i en l’\u00e0mbit internacional, reflexionant sobre l’impacte i els reptes del nou municipalisme.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

 <\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Steven Forti, \u201c\u00d3scar P\u00e9rez Sol\u00eds, Paul Marion y la Rusia sovi\u00e9tica. Unos viajes de ida y vuelta (1924 y 1927)\u201d, a Josep Pich Mitjana, David Mart\u00ednez Fiol, Andreu Navarra Ordo\u00f1o i Josep Puigsech Farr\u00e0s (eds.), Viajeros en el pa\u00eds de los s\u00f3viets<\/em>, Barcelona, Bellaterra, 2019, pp. 151-170<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Viajeros en el pa\u00eds de los s\u00f3viets recull estudis dedicats a diferents personatges que per diversos interessos pol\u00edtics, culturals o cient\u00edfics van visitar la R\u00fassia revolucion\u00e0ria sovi\u00e8tica i, posteriorment, la Uni\u00f3 de Rep\u00fabliques Socialistes Sovi\u00e8tiques (URSS). Entre ells, destaquen Josip Broz Tito, \u00c1ngel Pesta\u00f1a, Fernando de los R\u00edos, Andreu Nin, Antonio Gramsci, Julio \u00c1lvarez del Vayo, Eric Obst, Walter Benjamin, Juli\u00e1n Gorkin, Josep Pla, Eugeni Xammar, Joseph Roth o Manuel Chaves Nogales. A m\u00e9s, Steven Forti relata l’experi\u00e8ncia de dos personatges peculiars, l’espanyol \u00d3scar P\u00e9rez Sol\u00eds i el franc\u00e8s Paul Marion, que despr\u00e9s dels seus viatges a l’URSS van abandonar el comunisme i van viure una deriva ideol\u00f2gica que els va portar a abra\u00e7ar el feixisme.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

 <\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Ys\u00e0s, Pere, “El Franquismo: De la victoria a una larga supervivencia”, (pp. 5-24); Gallego, Ferran, “La delgada l\u00ednea azul. Identidad falangista y convergencia contrarrevolucionaria en la formaci\u00f3n del fascismo espa\u00f1ol (1931-1936), (pp. 37-52) i Molinero, Carme, “Control social, autarqu\u00eda y miseria” (pp. 93-110), a Esteban, Asunci\u00f3n; Etura, Dunia i Tomasoni, Matteo (Coords.), La alargada sombra del franquismo. Naturaleza, mecanismos de pervivencia y huellas de la dictadura, <\/em>Granada, Comares, 2019. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest llibre col\u00b7lectiu, el qual compta amb la participaci\u00f3 d’alguns dels principals experts en la hist\u00f2ria del franquisme, s’aborda des d’un enfocament multidisciplinari algunes q\u00fcestions com la naturalesa del r\u00e8gim, els motius de la seva llarga duraci\u00f3 o les petjades que aquest ha deixat en la societat actual. Els m\u00e8todes amb els que s’entra a cercar resposta a aquestes q\u00fcestions van des de l’an\u00e0lisi hist\u00f2ric, la sociologia o l’educaci\u00f3 i la perspectiva de g\u00e8nere. El resultat \u00e9s una ponderada i estesa reflexi\u00f3 que afronta q\u00fcestiones essencials com les arrels ideol\u00f2giques, la construcci\u00f3 i consolidaci\u00f3 del sistema, els instruments de dominaci\u00f3 i legitimaci\u00f3 del r\u00e8gim; el control i el paper desenvolupat pels mitjans de comunicaci\u00f3 en la configuraci\u00f3 de la mentalitat i l’her\u00e8ncia politicoinstitucional i sociol\u00f2gica del franquisme. Entre els diversos cap\u00edtols podem trobar el de Pere Ys\u00e0s (pp. 5-24) en el qual aborda els motius de la superviv\u00e8ncia del r\u00e8gim des dels primers mesos de la guerra civil fins m\u00e9s enll\u00e0 de la desaparici\u00f3 f\u00edsica del dictador. Trobem tamb\u00e9 el cap\u00edtol de Ferran Gallego (pp. 37-52), centrat en la formaci\u00f3 del feixisme espanyol durant el per\u00edode previ a l’inici de la guerra civil. Aix\u00ed com, el cap\u00edtol de Carme Molinero (pp. 93-110) on aborda les pol\u00edtiques de control social i autarquia impulsades pel r\u00e8gim franquista.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Garc\u00eda Crespo, Guillermo, El precio de Europa, Estrategias empresariales ante el Mercado Com\u00fan y la Transici\u00f3n a la democracia en Espa\u00f1a (1957-1986)<\/em>, Granada, Comares, 2019.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest llibre aborda des d’una perspectiva hist\u00f2rica la integraci\u00f3 d’Espanya a les Comunitats Europees. No es tracta del primer volum sobre aquesta mat\u00e8ria, per\u00f2 la seva originalitat radica en el fet de ser un dels escassos estudis dedicats a analitzar en profunditat la influ\u00e8ncia en el llarg proc\u00e9s negociador que va exercir l’empresariat espanyol a trav\u00e9s de les organitzacions que van assumir la defensa dels seus interessos. El relat dels fets travessa tres etapes fonamentals en la nostra hist\u00f2ria recent: la dictadura franquista, la Transici\u00f3 i la primera fase de consolidaci\u00f3 de l’Estat democr\u00e0tic, cada una de les quals, tant per separat com en conjunt, ofereixen la possibilitat d’examinar les din\u00e0miques institucionals, pol\u00edtiques, socioecon\u00f2miques que es van establir successivament.<\/p>\n\n\n\n

El t\u00edtol d’aquesta obra, El precio de Europa<\/em>, pot interpretar-se des d’una doble \u00f2ptica. Per una banda, ens parla del preu que Europa va imposar a Espa\u00f1a i, per extensi\u00f3, del que aplica Brussel\u00b7les als pa\u00efsos que desde 1957 han decidir incorporar-se al projecte com\u00fa; tanmateix, en el present estudi, el t\u00edtol tambi\u00e9n nos remite a un dels leitmotive<\/em> que va fer fortuna en el discurs patronal en front de la integraci\u00f3. La frase \u00abMercado Com\u00fan s\u00ed, pero no a cualquier precio\u00bb va convertir-se en expressi\u00f3 emblem\u00e0tica de la resist\u00e8ncia numantina a acceptar les condicions que imposava Brussel\u00b7les i els socis europeus a la pertinen\u00e7a d’Espanya.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s enll\u00e0 del marc negociador hispanocomunitari, al llarg del llibre es revelen la metodologia i vies emprades pels grups de pressi\u00f3 econ\u00f2mics per influir en els goberns, les administracions, els partits pol\u00edtics i la societat civil, aix\u00ed com les implicacions que suposen les activitats de lobbying <\/em>en termes de transpar\u00e8ncia i igualtat en els processos de presa de decisions p\u00fabliques.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Mar\u00edn, Mart\u00ed, Franquisme, suburbialitzaci\u00f3 i dictadura a Catalunya: Sabadell 1939-1962, un cas paradigm\u00e0tic<\/em>, Barcelona, Dstoria edicions, 2019.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquesta investigaci\u00f3 Mart\u00ed Mar\u00edn tracta la migraci\u00f3 cap a Catalunya i les ciutats com Sabadell per aclarir conceptes d’un fen\u00f2men del qual se’n t\u00e9 una imatge distorsionada, que encara avui \u00e9s present amb altres protagonistes. A partir del cas de Sabadell, Mart\u00ed Mar\u00edn empra aquest exemple per tractar el fen\u00f2men de la migraci\u00f3 i la seva hist\u00f2ria dins del conjunt de la mem\u00f2ria colectiva catalana. Aquest fet permet facilitar la reparaci\u00f3 simb\u00f2lica d’una injust\u00edcia social passada mitjan\u00e7ant un reconeixement en el present de l’exist\u00e8ncia dels migrants i la seva experi\u00e8ncia, amb tota la c\u00e0rrega de dramatisme que va portar aparellada, juntament amb altres drames que la dictadura feixista va provocar entre els aut\u00f2ctons. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Enlla\u00e7: relaci\u00f3 de cap\u00edtols de llibre publicats entre els anys 2018 i 2019 per les investigadores i investigadors del CEDID Risques, Manel (ed.): Mu\u00f1oz Ramonet: retrat d\u2019un home sense imatge, Barcelona, Comanegra, 2019. Julio Mu\u00f1oz Ramonet \u00e9s una de les figures m\u00e9s enigm\u00e0tiques de la societat barcelonina de mitjan segle XX. Durant d\u00e8cades va ser un dels […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-2306","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2306","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2306"}],"version-history":[{"count":26,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2306\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6311,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2306\/revisions\/6311"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2306"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}