{"id":2424,"date":"2019-01-23T13:42:51","date_gmt":"2019-01-23T13:42:51","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2019-2020\/"},"modified":"2022-12-15T11:50:59","modified_gmt":"2022-12-15T11:50:59","slug":"2019-2020","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2019-2020\/","title":{"rendered":"2019-2020"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>
\n

Pau Casanellas, C\u00e9sar Lorenzo, “Lucha antirrepresiva e influjo unitario en la movilizaci\u00f3n antifranquista: las Comisiones de Solidaridad (1969-1977)”, Historia y Pol\u00edtica<\/em>, 43, 2020, pp. 291-326.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La mobilitzaci\u00f3 unit\u00e0ria de suport als represaliats pol\u00edtics \u00e9s un aspecte pr\u00e0cticament sense estudiar, per\u00f2 de notable rellev\u00e0ncia, de la lluita antifranquista. Aquest article pret\u00e9n ajudar a omplir aquest buit. En un context de marcat enduriment de la repressi\u00f3, les organitzacions clandestines i els moviments socials d’oposici\u00f3 es van dotar d’una eina transversal per ajudar les v\u00edctimes i denunciar-ne la situaci\u00f3. Els primers exemples es documenten el 1967 a diferents localitats, per\u00f2 \u00e9s a partir d’inicis del 1969 quan es constitueix el principal germen del moviment: la Comissi\u00f3 de Solidaritat de Barcelona. Aquest nucli inicial i m\u00e9s destacat s’estendr\u00e0 els anys seg\u00fcents a altres municipis de Catalunya, primer, i Madrid i altres capitals, m\u00e9s tard. A trav\u00e9s de l’estudi de la documentaci\u00f3 generada per aquestes noves plataformes, aix\u00ed com de la realitzaci\u00f3 d’entrevistes a alguns dels seus components, se’n constata la import\u00e0ncia com un dels eixos vertebradors del nou tipus d’oposici\u00f3 a la dictadura. Gr\u00e0cies al treball de les Comissions de Solidaritat es va aconseguir esmorteir l’embat repressiu alhora que deslegitimar el r\u00e8gim i aglutinar les diferents sensibilitats presents a l’antifranquisme. Aix\u00ed mateix, no es pot obviar la influ\u00e8ncia d’aquesta experi\u00e8ncia en la creaci\u00f3 d’organismes unitaris d’oposici\u00f3 durant el franquisme i la transici\u00f3.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Sansue\u00f1a. Revista de estudios sobre el exilio republicano de 1939<\/em>, suplement, n\u00famero 1, 2020.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Els Suplements de Sansue\u00f1a <\/em>inicien el seu recorregut aquest any 2020 com un complement de la revista perqu\u00e8 no tenen un car\u00e0cter miscel\u00b7l\u00e0nic sin\u00f3 monogr\u00e0fic. Concretament, en aquest Suplement de Sansue\u00f1a n\u00famero 1, amb el t\u00edtol Adolfo S\u00e1nchez V\u00e1zquez (1915-2015). Filosofia, est\u00e9tica y literatura, es publiquen quinze articles sobre el fil\u00f2sof marxista i exiliat republic\u00e0 espanyol de 1939 m\u00e9s influent en les esquerres llatinoamericanes, amb el qui el GEXEL va mantenir una llarga i prol\u00edfica relaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\u00cdndex i presentaci\u00f3.<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Sansue\u00f1a. Revista de estudios sobre el exilio republicano de 1939<\/em>, n\u00famero 2, 2020.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

S’ha publicat el n\u00famero 2 de la revista Sansue\u00f1a<\/em>, impulsada pel GEXEL-CEDID amb l’objectiu de contribuir a la reconstrucci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica, cultural i liter\u00e0ria de l’exili republic\u00e0 espanyol del 1939 i promoure les diferents l\u00ednies de debat al voltant de la producci\u00f3 de les cultures d’aquest exili.primer exili.<\/p>\n\n\n\n

\u00cdndex i presentaci\u00f3.<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Ara\u00f1\u00f3 Vega, Laia i Garcia Raffi, Josep V. <\/strong>\u00abLa identitat i la p\u00e8rdua en l\u2019epistolari del primer exili del conseller Carles Pi i Sunyer (1939-1940)\u00bb; Bacard\u00ed, Montserrat, \u00abAlteritat i modernitat. Traducci\u00f3 catalana a Buenos Aires\u00bb, Afers (fulls de recerca i pensament)<\/em>, 96\/97, 2020, pp. 307-322 i 309-324.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El darrer n\u00famero de 2020 de la revista Afers (fulls de recerca i pensament)<\/em> presenta el dossier \u00abLiteratura catalana d\u2019exili\u00bb, coordinat per Oriol Teixell Puig. Entre altres treballs, inclou un article de Laia Ara\u00f1\u00f3 i Josep Vicent Garcia Raffi sobre el primer exili de Carles Pi i Sunyer estudiat a trav\u00e9s del seu epistolari i un altre de Montserrat Bacard\u00ed dedicat a l\u2019activitat de traducci\u00f3 catalana dels exiliats a Buenos Aires. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Carme Molinero, “Empresarios a la b\u00fasqueda de partido: las conflictivas relaciones entre la CEOE y el gobierno de Su\u00e1rez”, pp 257-282; Xavier Dom\u00e8nech (et al.), “Debate: El proc\u00e9s de Catalu\u00f1a en perspectiva hist\u00f3rica”, pp 327-355, Ayer<\/em>, 120, 2020 (4).<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest n\u00famero d’Ayer<\/em> presenta l’article de Carme Molinero “Empresarios a la b\u00fasqueda de partido: las conflictivas relaciones entre la CEOE y el gobierno de Su\u00e1rez”, on, en el context de la inquietud generada pel nou escenari pol\u00edtic despr\u00e9s de les eleccions de 1977 entre la c\u00fapula empresarial en fase d’organitzaci\u00f3, aborda alguns dels punts m\u00e9s conflictius de la relaci\u00f3 entre la CEOE i el govern d’UCD, aix\u00ed com la intervenci\u00f3 directament pol\u00edtica de l’organitzaci\u00f3 empresarial que va contribuir a la dimissi\u00f3 d’Adolfo Su\u00e1rez. Ayer<\/em> tamb\u00e9 presenta un debat on participa Xavier Dom\u00e8nech amb Mariona Lladonosa, Javier Moreno i Joan-Pau Rubi\u00e9s sobre el context hist\u00f2ric del proc\u00e9s de Catalunya.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Joan Maria Thom\u00e0s (et alii.), “Dossier: \u00bfHa terminado la Guerra Civil? Espa\u00f1a 1939-1953”; Joan Maria Thom\u00e0s, “La larga sombra de la Guerra Civil: Espa\u00f1a y las grandes potencias (1939-1953)”pp. 11-26; Xavier Casals, “La influencia de Argelia en la violencia pol\u00edtica de la Transici\u00f3n espa\u00f1ola (1975-1982)”, pp. 213-240. Dictatorships and Democracies. Journal of History and Culture<\/em>, n\u00ba 8, 2020.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El n\u00famero 8 de la revista Dictatorships and Democracies presenta el dossier “\u00bfHa terminado la Guerra Civil? Espa\u00f1a 1939-1953”, coordinat pels investigadors Ursula Hennigfeld, Jenny Augustin, Raanan Rein, i el membre del CEDID Joan Maria Thom\u00e0s, que dedica un article a la “La larga sombra de la Guerra Civil: Espa\u00f1a y las grandes potencias (1939-1953)”. Aquest mateix dossier cont\u00e9 l’article de Xavier Casals sobre “La influencia de Argelia en la violencia pol\u00edtica de la Transici\u00f3n espa\u00f1ola (1975-1982)”.<\/p>\n\n\n\n

Acc\u00e9s obert a la revista<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Pere Ys\u00e0s, “Elaboraci\u00f3n y debate de la Constituci\u00f3n del 78”, Spagna Contemporanea<\/em>, 57, 2020, pp. 33-50.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Els resultats de les eleccions del 15 de juny de 1977 transformaren les Corts en Assemblea Constituent. L\u2019article analitza el proc\u00e9s de redacci\u00f3 de la Constituci\u00f3 espanyola de 1978, amb especial atenci\u00f3 als debats parlamentaris sobre els aspectes m\u00e9s importants i controvertits, la qual cosa permet con\u00e8ixer les diferents posicions dels principals grups pol\u00edtics i els acords assolits. El gran acord final fou el resultat d\u2019un extens debat en qu\u00e8 es va discutir de tot, des de la forma de govern fins al concepte de naci\u00f3 espanyola, des dels drets i llibertats garantits fins als models econ\u00f2mics i socials que podrien tenir cabuda a la Carta Magna.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Steven Forti (ed.), \u201cA vueltas con el Proc\u00e9s. Cambios y continuidades en la pol\u00edtica y la sociedad catalanas\u201d, Historia del Presente<\/em>, 35, 2020\/1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

A vueltas con el Proc\u00e9s<\/em> pret\u00e9n oferir una visi\u00f3 panor\u00e0mica de la pol\u00edtica i la societat catalanes en es anys del Proc\u00e9s (2010-2019): per un costat, s\u2019aprofundeix en q\u00fcestions poc explorats o territoris encara verges i, per l\u2019altre, es t\u00e9 en compte un enfocament interdisciplinari, atent tant a la ci\u00e8ncia pol\u00edtica com a la sociologia. El monogr\u00e0fic compta amb les aportacions de Paola Lo Cascio, Gemma Ubasart, Andrew Dowling, Jos\u00e9 Manuel R\u00faa i Steven Forti. S\u2019afronten diferents q\u00fcestions de la hist\u00f2ria catalana del temps present com l\u2019activitat del govern auton\u00f2mic, la transformaci\u00f3 de les elits pol\u00edtiques nacionalistes, els canvis viscuts per la societat, el m\u00f3n del treball, l\u2019associacionisme i la dimensi\u00f3 populista del que es coneix com a \u201cProc\u00e9s\u201d. \u00cdndex<\/a>.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Steven Forti (amb Maximiliano Fuentes Codera, eds.), \u201cEntre naciones e identidades pol\u00edticas: circulaciones de ideas y proyectos colectivos entre Europa y Am\u00e9rica Latina\u201d, Pasado y memoria. Revista de Historia Contempor\u00e1nea, <\/em>20\/2020<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El dossier pret\u00e9n realitzar, des d\u2019una perspectiva d\u2019hist\u00f2ria post-nacional, una aportaci\u00f3 al camp dels m\u00faltiples nexos intel\u00b7lectuals i pol\u00edticas entre Europa i Am\u00e8rica entre el darrer ter\u00e7 del segle XIX i la primera meitat del segle XX. El monogr\u00e0fic est\u00e0 format per quatre articles -els autors dels quals s\u00f3n Javier Esteve Mart\u00ed, Marco Masulli, Alicia San Mart\u00edn Molina y Jos\u00e9 Rilla- els quals, encara que estudien pa\u00efsos (Brasil, Argentina, Uruguai, It\u00e0lia, Espanya, Fran\u00e7a), per\u00edodes hist\u00f2rics, corrents intel\u00b7lectuals i fam\u00edlies pol\u00edtiques diferents, tenen notables punts de contacte.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Carlos Ord\u00e1s: \u201cEl Movimiento de Objeci\u00f3n de Conciencia en la d\u00e9cada de 1980\u201d, Ayer<\/em>, n\u00ba 116, desembre de 2019, pp. 277-303<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La campanya d’insubmissi\u00f3 iniciada el febrer de 1989 va suposar la continuaci\u00f3 d’una l\u00ednia de desobedi\u00e8ncia a l’Estat que durava gaireb\u00e9 dues d\u00e8cades. A difer\u00e8ncia del context pol\u00edtic precedent, a partir de les eleccions de 1982 el Govern de la democr\u00e0cia gaudia d’un important grau de legitimitat pol\u00edtica i social per a fer complir la llei. No obstant aix\u00f2, els joves antimilitaristes van aconseguir posar en marxa la insubmissi\u00f3 i q\u00fcestionar la legitimitat del Govern. Tot aix\u00f2 va ser fruit de l’evoluci\u00f3 del context pol\u00edtic i social, aix\u00ed com de l’evoluci\u00f3 interna dels grups antimilitaristes, especialment el Moviment d’Objecci\u00f3 de Consci\u00e8ncia, que va acabar configurant-se com un important espai de trobada, mobilitzaci\u00f3 i activisme pol\u00edtic de la joventut espanyola.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Francesc Vilanova i Vila-Abadal: \u201cEl franquisme catal\u00e0 i Europa: de Munic a Par\u00eds\u201d, Dictatorships and Democracies. Journal of History and Culture<\/em>, n\u00ba 7, 2019, pp. 191-245<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Les dretes catalanes del 1936 no van ser immunes a la contaminaci\u00f3 del discurs feixista europeu dels anys trenta del segle passat. En el context excepcional de la Guerra Civil espanyola, els elements pol\u00edtics i intel\u00b7lectuals del m\u00f3n conservador catal\u00e0 (dirigents pol\u00edtics com Francesc Camb\u00f3, joves periodistes i escriptors com Ignasi Agust\u00ed, etc.) van assumir, de forma conscient i volguda, el discurs interpretatiu generat pels feixismes europeus: l\u2019antisemitisme, la guerra dels imperialismes occidentals (l\u2019anglosax\u00f3 i el franc\u00e8s), la legitimitat del renaixement alemany, etc. A la caiguda de Par\u00eds, el juny del 1940, els franquistes catalans havien arribat a un consens transversal inq\u00fcestionable: les democr\u00e0cies eren els r\u00e8gims d\u00e8bils del passat; el present era per als r\u00e8gims valents i en\u00e8rgics; el futur seria un nou ordre europeu alliberat de les r\u00e8mores de la Il\u00b7lustraci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Acc\u00e9s obert a l’article<\/a><\/strong><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Jordi Sancho Gal\u00e1n, “\u00abNuestro 68 fue el 66\u00bb. El movimiento estudiantil de Barcelona en el marco global de los sesentayochos (1965-1969)”, Historia del Presente<\/em>,  2019, n. 34, pp. 161-176.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Entre 1965 i 1969 van produir-se revoltes estudiantils significatives en m\u00e9s de mog centenar de pa\u00efsos, d’Estats Units i Canad\u00e0 a Brasil, de M\u00e8xic a B\u00e8lgica, Pol\u00f2nia o Jap\u00f2. Encara que, en general, en refer\u00e8ncia a aquestes mobilitzacions, el seu principal focus va desenvolupar-se a les ciutats, aix\u00ed, de Berkeley a T\u00f2kio, passant per Ciutat de M\u00e8xic, Berl\u00edn, Mil\u00e0, Par\u00eds, Roma, Praga i tamb\u00e9 Madrid i Barcelona, entre moltes altres ciutats universit\u00e0ries, la contestaci\u00f3 estudiantil va prendre partit en el debat pol\u00edtic i social amb una magnitud i forma com mai abans s’havia vist. En aquest article, Jordi Sancho Gal\u00e1n realitza un estudi comparatiu entre les ciutats de Barcelona, Berl\u00edn i Pisa, i insereix el cas de Barcelona en la l\u00f2gica internacional. Es tracten aspectes com la import\u00e0ncia del SDEUB, com un espai de debat p\u00fablic i pr\u00e0tica democr\u00e0tica, aix\u00ed com la posterior radicalitzaci\u00f3 per part de la vanguarda del moviment estudiantil, i la sempre present repressi\u00f3.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Nil Bosch Navarro, “La lucha por el relato: el conflicto \u00c1rabo-Israel\u00ed y la Uni\u00f3n Europea”, ICPS, Colecci\u00f3n Working papers<\/em>, 2019 n. 360.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El conflicte arabo-israeli\u00e0 ha estat objecte d’una intensa lluita entre els seus actors per imposar el seu relat de la realitat i la Uni\u00f3 Europea, un dels marcs en els que aquesta pugna ha presentat una evoluci\u00f3 hist\u00f2rica m\u00e9s din\u00e0mica i ha acabat per influir en l’aproximaci\u00f3 que es realitza sobre el conflicte. Encara que hagi passat a un segon pla de l’escena internacional, estats, lobbys i partits tracten d’imposar la seva pr\u00f2pia visi\u00f3 del conflicte, una situaci\u00f3 que amb l’auge de l’extrema dreat pot acabar per comprometre el cuestionat paper comunitari en el conflicte.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Steven Forti, \u201cDe la banalitzaci\u00f3 del fascisme al sobiranisme de Salvini\u201d, Nous Horitzons<\/em>, 2019, n. 221, pp. 82-85.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La revista Nous Horitzons ha dedicat un monogr\u00e0fic a l’extrema dreta a Europa en el qual s’aborden diferents q\u00fcestions, des de les seves causes i or\u00edgens fins a la seva organitzaci\u00f3 i discurs. A m\u00e9s, una s\u00e8rie d’articles presenten estudis de cas, des de Fran\u00e7a i Alemanya a Espanya i It\u00e0lia. Steven Forti analitza la realitat del pa\u00eds transalp\u00ed amb l’ascens de la Lliga de Matteo Salvini que vincula al constant treball de banalitzaci\u00f3 del feixisme realitzat a partir de principis dels anys noranta amb l’entrada en pol\u00edtica de Silvio Berlusconi.<\/p>\n<\/div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Pau Casanellas, C\u00e9sar Lorenzo, “Lucha antirrepresiva e influjo unitario en la movilizaci\u00f3n antifranquista: las Comisiones de Solidaridad (1969-1977)”, Historia y Pol\u00edtica, 43, 2020, pp. 291-326. La mobilitzaci\u00f3 unit\u00e0ria de suport als represaliats pol\u00edtics \u00e9s un aspecte pr\u00e0cticament sense estudiar, per\u00f2 de notable rellev\u00e0ncia, de la lluita antifranquista. Aquest article pret\u00e9n ajudar a omplir aquest buit. En […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-2424","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2424","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2424"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2424\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6344,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2424\/revisions\/6344"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2424"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}