{"id":2516,"date":"2020-09-16T11:00:18","date_gmt":"2020-09-16T11:00:18","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2020-2\/"},"modified":"2022-12-15T11:11:28","modified_gmt":"2022-12-15T11:11:28","slug":"2020-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2020-2\/","title":{"rendered":"2020"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>
\n

Antonio C\u00e9sar Moreno Cantano [amb Alberto Venegas Ramos], Videojuegos y conflictos internacionales<\/em>, H\u00e9roes de Papel, Sevilla, 2020.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Els videojocs s\u00f3n una expressi\u00f3 de la vida i de la cultura de la modernitat. Responen a una realitat contempor\u00e0nia, tenen com a plasmaci\u00f3 final un producte cultural, influenciat pels car\u00e0cters que determinen la nostra realitat present. Si el m\u00f3n actual est\u00e0 embolicat en interminables guerres i tot g\u00e8nere de viol\u00e8ncies, aquests factors es plasmen en el videojoc.<\/p>\n\n\n\n

El videojoc dins del conflicte modern no nom\u00e9s ha servit com a manifestaci\u00f3 i representaci\u00f3 del que ha passat. Cada vegada amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia s’allotja en el cor mateix de la guerra. I en no poques ocasions s’ha convertit en un ressort m\u00e9s dins de les possibles decisions militars d’un pa\u00eds. Davant aquesta s\u00e8rie de fets, el videojoc b\u00e8l\u00b7lic es presenta cada vegada amb m\u00e9s for\u00e7a com un objecte d’estudi de vital import\u00e0ncia per a con\u00e8ixer els m\u00e8todes propagand\u00edstics i b\u00e8l\u00b7lics de la guerra moderna.<\/p>\n\n\n\n

Aquest llibre, a trav\u00e9s d’una an\u00e0lisi geopol\u00edtica, cultural, visual i l\u00fadic, tracta de reflexionar sobre les maneres en les quals s’han plasmat en format digital interactiu episodis tan rellevants com la Revoluci\u00f3 iraniana de 1979, el genocidi de Ruanda, la crisi dels rohingya, la viol\u00e8ncia de Darfur, la guerra de B\u00f2snia i un llarg etc\u00e8tera.<\/p>\n\n\n\n

\u00cdndex<\/a><\/strong><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Jos\u00e9 Fernando Mota Mu\u00f1oz, \u00a1Viva Catalu\u00f1a espa\u00f1ola! Historia de la extrema derecha en la Barcelona republicana (1931-1936)<\/em>, Val\u00e8ncia, PUV, 2020.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Amb la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica, l\u2019extrema dreta espanyolista de Barcelona \u00e9s esborrada del mapa. En pocs dies, els ultraespanyolistes passen de viure en una Dictadura, a haver d\u2019actuar en una Rep\u00fablica que ataca tres dels seus pilars: la monarquia, la religi\u00f3 i l\u2019Estat unitari. Ni el RCD Espa\u00f1ol tindr\u00e0 ja la import\u00e0ncia que havia tingut com a vehicle d\u2019expressi\u00f3 pol\u00edtica. Ja no al\u00e7aran cap fins a 1939. Aquesta obra estudia l\u2019esdevenir d\u2019aquests col\u00b7lectius reaccionaris, feixistitzats i feixistes de la ciutat de Barcelona entre dos fracassos, el del 14 d\u2019abril de 1931 i la seua derrota en les urnes, i el del 19 de juliol de 1936 i la seua derrota als carrers. Per les seues p\u00e0gines transiten alfonsins, carlistes, albinyanistes, jonsistes, falangistes i un llarg etc\u00e8tera de militants de l\u2019extrema dreta. S\u2019analitza aquest microcosmos ultra barcelon\u00ed, la qual cosa permet con\u00e8ixer les traject\u00f2ries vitals d\u2019alguns dels seus components, la hist\u00f2ria de la mir\u00edada de grups i grupuscles espanyolistes que es fan i desfan al voltant d\u2019algun l\u00edder ef\u00edmer i com actuava aquesta minoria marginal en un context pol\u00edtic i social advers. Estem, doncs, davant una aproximaci\u00f3 des de la hist\u00f2ria al m\u00f3n de la ultradreta barcelonina durant la Segona Rep\u00fablica.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Centre d\u2019Estudis sobre Dictadures i Democr\u00e0cies & Fundaci\u00f3 Salvador Segu\u00ed (Ed.), Mobilitzacions socials i esquerra radical. Actes del II Congr\u00e9s Les altres protagonistes de la Transici\u00f3<\/em>, Barcelona, CEDID & FSS, 2020.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El volum reuneix les desenes de comunicacions presentades al II Congr\u00e9s Les altres protagonistes de la Transici\u00f3: mobilitzacions socials i esquerra radical<\/em>, organitzat amb la col\u00b7laboraci\u00f3 del CEDID, la Fundaci\u00f3 Salvador Segu\u00ed, el CEMS-UPF i l\u2019Ateneu Popular de 9 Barris i celebrat a la seu d\u2019aquesta darrera entitat de l\u201911 al 13 d\u2019octubre de 2019.<\/p>\n\n\n\n

Enlla\u00e7 al llibre<\/a><\/strong><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Merc\u00e8 Picornell, Sumar les restes. Ru\u00efnes i mals endre\u00e7os en la cultura catalana postfranquista<\/em>, Palma \/ Barcelona, Edicions UiB \/ Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat, 2020.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El t\u00f2pic associat a les ru\u00efnes ha anat refigurant-se al llarg dels segles per tal de donar compte de la diversitat de sentits atribu\u00efbles a l’abs\u00e8ncia, la fragmentaci\u00f3 o la incompletesa que defineixen la ru\u00efna com a tal. Sumar les restes<\/em> s’ocupa de les representacions inestables i din\u00e0miques, sovint en proc\u00e9s de desfeta. S\u00f3n, per exemple, infraestructures industrials en des\u00fas, habitatges tapiats, projectes urban\u00edstics a mig fer o, fins i tot, descampats i objectes deixats de banda. Parteix de la idea que, representades en la literatura i en l’art contemporani, les ru\u00efnes i les restes poden esdevenir un indici d’all\u00f2 que no resulta integrable en un model econ\u00f2mic, social i cultural d’aparent progr\u00e9s i creixement continu.<\/p>\n\n\n\n

\u00cdndex<\/a><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/a><\/strong><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Carme Molinero i Pere Ys\u00e0s (eds.). De Dictaduras a Democracias<\/em>. Portugal, Espa\u00f1a, Argentina, Chile<\/em>, Granada, Comares, 2020.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest llibre analitza les claus del pas de dictadures a democr\u00e0cies a Portugal i Espanya als anys setanta i a Argentina i Xile als vuitanta. Per explicar els processos de transici\u00f3 i poder-los comparar cal partir del marc temporal i espacial de cada cas, de la naturalesa i caracter\u00edstiques dels r\u00e8gims dictatorials, de la seva traject\u00f2ria i dels factors determinants de la seva crisi. Per altra banda, el paper dels principals actors pol\u00edtics i socials, la pr\u00f2pia din\u00e0mica dels esdeveniments i la configuraci\u00f3 de les democr\u00e0cies, ha de ser objecte de particular atenci\u00f3. En aquest sentit, \u00e9s destacable que, tot i la proximitat temporal, el marc econ\u00f2mic, cultural i pol\u00edtic d\u2019una i altra d\u00e8cada foren molt diferents, com ho eren els escenaris propers: l\u2019europeu amb democr\u00e0cies s\u00f2lides i estats del benestar desenvolupats i el llatinoameric\u00e0 amb la persist\u00e8ncia de democr\u00e0cies fr\u00e0gils i la permanent influ\u00e8ncia dels EE.UU. Les dues dictadures ib\u00e8riques tenien els seus or\u00edgens en l\u2019\u00e8poca d\u2019entreguerres, en el temps dels feixismes, mentre que les d\u2019Argentina i Xile als anys setanta s\u2019establiren sota el paradigma de la lluita contra la subversi\u00f3 comunista i la doctrina de la Seguretat Nacional. De Dictadures a Democr\u00e0cies<\/em> analitza els trets caracter\u00edstics dels quatre processos de canvi pol\u00edtic, destacant tant les seves semblances com les seves difer\u00e8ncies.<\/p>\n\n\n\n

\u00cdndex<\/a><\/strong><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Xavier Dom\u00e8nech, Un haz de naciones. El Estado y la plurinacionalidad en Espa\u00f1a (1833-2017)<\/i>, Barcelona, Ediciones Pen\u00ednsula, 2020.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Un haz de naciones<\/em> busca respostes a la major crisis democr\u00e0tica i territorial de la nostra hist\u00f2ria des de la fi del franquisme a partir de diversos angles: el d\u2019un catal\u00e0 que ha defensat el reconeixement nacional de Catalunya, i d\u2019aquesta manera tamb\u00e9 una nova concepci\u00f3 d\u2019Espanya; el d\u2019un activista que ha explorat la necessitat de buscar nous moments constituents per Catalunya i Espanya, front la certesa que no es podr\u00e0 lidiar amb el c\u00famul de trencaments del sistema sense un reformisme radical o un nou comen\u00e7ament; i el d\u2019un historiador, fet que marca profundament la mirada d\u2019aquest llibre.<\/p>\n\n\n\n

Des del convenciment que tot el que hem viscut en aquesta \u00faltima d\u00e8cada \u00e9s tant sols un pr\u00f2leg, el text aborda q\u00fcestions candents com la relaci\u00f3 passada, present i futura entre els diferents projectes nacionals que han poblat la pell de Brau, intensament en el cas catal\u00e0, basc, gallec i andal\u00fas, i Espanya; el debat sobre la(les) sobirania(es) i l\u2019Estat; la crisi de legitimitat del sistema pol\u00edtic el \u00faltims anys; i l\u2019emerg\u00e8ncia de nous projectes pol\u00edtics i la seva evoluci\u00f3, per tal de dibuixar finalment les diverses propostes que puguin inaugurar nous camins de sortida a les crisis pol\u00edtiques, democr\u00e0tiques i nacionals actuals. Tot aix\u00f2 des d\u2019una perspectiva hist\u00f2rica comparada que aprofundeix les seves arrels en el naixement de la nostra contemporane\u00eftat per arribar fins els nostres dies.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Nicol\u00e1s Buckley, Del sacrificio a la derrota. Historia del conflicto vasco a trav\u00e9s de las emociones de los militantes de ETA<\/em>, Madrid, Siglo XXI, 2020.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

A trav\u00e9s del testimoni d’antics combatents de l’Esquerra Abertzale \u00e9s possible rastrejar els or\u00edgens ideol\u00f2gics d’ETA en la seva reivindicaci\u00f3 d’una Euskadi independent i, sobre tot, en la defensa dels interessos de classe i en la lluita contra la dictadura de Franco al Pa\u00eds Basc, arribant a ser un agent emancipador per l’Espanya reprimida. Cinquanta anys despr\u00e9s, vivint en democr\u00e0cia i havent assassinat a m\u00e9s de 800 persones, ETA ja no representa el mateix pels espanyols, que van celebrar el 2011 l\u2019alto el foc de l\u2019organitzaci\u00f3 terrorista com un dels majors triomfs de la democr\u00e0cia.<\/p>\n\n\n\n

Buscant un relat que descobreix angles des dels quals mai s\u2019ha mirat, Nicol\u00e1s Buckley dona veu a aquells que van fer \u00fas de la viol\u00e8ncia com a mitj\u00e0 per aconseguir l\u2019autodeterminaci\u00f3 d\u2019Euskal Herria. Al cedir la paraula a antics militants d\u2019ETA, del sacrifici a la derrota transcendeix la reconstrucci\u00f3 del relat del conflicte armat i pol\u00edtic aprofundint en la hist\u00f2ria recent d\u2019Espanya i Euskadi.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Andrea Geniola, “Du nationalisme bourgeois au nationalisme populaire: un aper\u00e7u de l\u2019id\u00e9ologie de la gauche ind\u00e9pendantiste catalane au cours de la vague nationale des ann\u00e9es 1968”, a Tudi Kernalegenn, Joel Belliveau i Jean-Olivier Roy (eds.), La vague nationale des ann\u00e9es 1968. Une comparaision internationale<\/em>, Ottawa, Les Presses de l’Universit\u00e9 d’Ottawa, 2020, pp. 111-128.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El cap\u00edtol pret\u00e9n observar un aspecte concret del ressorgiment de les demandes subestatals nacionals durant l\u2019onada de moviments alternatius dels anys seixanta i setanta: la construcci\u00f3 de les bases ideol\u00f2giques de l\u2019esquerra independentista a Catalunya. Tot i que s\u2019hi observen els efectes dels processos internacionals (com ara la possible influ\u00e8ncia de la descolonitzaci\u00f3 i les lluites antiimperialistes en el debilitament de l\u2019estat naci\u00f3 o l\u2019impacte de les lluites socials d\u2019una nova esquerra), Catalunya conserva caracter\u00edstiques pr\u00f2pies i determinades hist\u00f2ricament, heretades d\u2019una socialitzaci\u00f3 pr\u00e8via a nivell de masses, marcada tant pels paradigmes catalanistes com pel context de la dictadura en qu\u00e8 hagu\u00e9 d\u2019evolucionar la mobilitzaci\u00f3 pol\u00edtica i social.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Steven Forti, \u201cEl s\u00edndrome de la victoria mutilada. Italia, el tratado de Londres y la paz de Par\u00eds\u201d, a Josep Pich Mitjana, David Mart\u00ednez Fiol i Jordi Sabater (eds.), La paz intranquila. Los tratados de paz de la guerra que no acab\u00f3 con todas las guerras (1918-1923), Barcelona, Edicions Bellaterra, 2020, pp. 119-140.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

A La paz intranquila<\/em>, volum que ofereix una visi\u00f3 panor\u00e0mica dels tractats de pau que posaren fi a la Primera Guerra Mundial, s\u2019hi troba el cap\u00edtol d\u2019Steven Forti dedicat a la situaci\u00f3 italiana. Forti analitza com It\u00e0lia afront\u00e0 la Gran Guerra i \u201cgestion\u00e0\u201d la pau, centrant-se especialment en la s\u00edndrome de la vict\u00f2ria mutilada i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies tant en la pol\u00edtica interna com en la pol\u00edtica internacional. L\u2019autor para, aix\u00ed, particular atenci\u00f3 a l\u2019estrat\u00e8gia italiana a la confer\u00e8ncia de pau de Par\u00eds, la q\u00fcesti\u00f3 de l\u2019Ant\u00e0rtic, la ciutat de Fiume\/Rijeka i els \u201csomnis imperials\u201d italians a Alb\u00e0nia i Anat\u00f2lia.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Steven Forti, \u201cObjetivo Europa. La nueva estrategia de la extrema derecha 2.0.\u201d, dins Fundaci\u00f3n de los Comunes (ed.), Familia, raza y naci\u00f3n en tiempos de posfascismo<\/em>, Madrid, Traficantes de Sue\u00f1os, 2020, pp. 65-78.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Els efectes de l\u2019ascens de noves forces reactives, nacionalistes, heteropatriarcals i autorit\u00e0ries van molt m\u00e9s enlla de llur irrupci\u00f3 en el m\u00f3n de les institucions pol\u00edtiques i dels mitjans de comunicaci\u00f3. En aquesta recopilaci\u00f3 de textos, el que interessa \u00e9s la penetraci\u00f3 de la reacci\u00f3 en all\u00f2 social, no pas la taxonomia acad\u00e8mica, ni la perspectiva de l\u2019analista pol\u00edtic. Interessa comen\u00e7ar all\u00e0 on acaba la cobertura medi\u00e0tica dels fen\u00f2mens pol\u00edtics emergents, en les situacions quotidianes en les quals els assenyalats pel nou populisme de dretes (els migrants, els pobres, les dissidents sexuals, les dones) veuen llurs condicions de vida empitjorades per l\u2019extensi\u00f3 d\u2019un nou sentit com\u00fa d\u2019\u00e8poca que els acusa ni m\u00e9s ni menys que de \u00abprivilegiats\u00bb, segons el particular joc de miralls invertits de les guerres culturals.
El volum inclou el cap\u00edtol de Steven Forti dedicat a l\u2019estrat\u00e8gia de les noves extremes dretes a Europa, entre l\u2019intent de tocar poder a les institucions comunit\u00e0ries i la voluntat de formar un \u00fanic partit pol\u00edtic a nivell europeu.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Steven Forti (amb Marcel A. Farinelli), \u201cIrredentas y centauros de Fiume. Del congreso de Roma a las propuestas de D’Annunzio\u201d<\/strong> dins Enric Ucelay-Da Cal, Xos\u00e9 M. N\u00fa\u00f1ez Seixas, Arnau Gonz\u00e0lez i Vilalta (dir.), Patrias diversas, \u00bfmisma lucha? Alianzas transnacionalistas en el mundo de entreguerras (1912-1939)<\/em>, Barcelona, Bellaterra, 2020, pp. 249-270.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El llibre Patrias diversas, \u00bfmisma lucha? Alianzas transnacionalistas en el mundo de entreguerras (1912-1939)<\/em> inclou un cap\u00edtol escrit per Steven Forti, juntament amb l\u2019investigador Marcel A. Farinelli, en el qual s\u2019aprofundeix em la pol\u00edtica exterior italiana abans i durant la Prima Guerra Mundial, el Congr\u00e9s dels pobles oprimits per \u00c0ustria-Hongria (Roma, abril de 1918), els interessos nacionalistes contraposats a l\u2019Adri\u00e0tic i l\u2019expri\u00e8ncia de D\u2019Annunzio a Fiume, amb una atenci\u00f3 especial al projecte de l\u2019Ufficio Relazioni Esteriori dirigit per Leon Kochnitzky i Ludovico Toeplitz.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Miguel \u00c1. del R\u00edo Morillas \u201c\u00bfNi restaurar, ni renegar? Alianza Popular y Fuerza Nueva en (la) Transici\u00f3n\u201d, en M.\u00aa Cruz Romeo Mateo, M\u00aa Pilar Salom\u00f3n Ch\u00e9liz y Nuria Tabanera Garc\u00eda (eds.), De relatos e im\u00e1genes nacionales. Las derechas espa\u00f1olas (siglos XIX-XX)<\/em>, Saragossa, PUZ, 2020, pp.149-164.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El cap\u00edtol versa sobre dues de les principals forces pol\u00edtiques de l’extrema dreta neofranquista durant la transici\u00f3 de la dictadura a la democr\u00e0cia com van ser Alianza Popular (AP) i Fuerza Nueva (FN). Ambdues forces pol\u00edtiques pretenien diferents graus de reforma\/apertura pol\u00edtica sense que s’obr\u00eds un proc\u00e9s constituent que impliqu\u00e9s trencar o renegar del franquisme i les seves legitimitats. \u00c9s en aquest context on podem trobar vasos comunicats entre AP i FN, concretament en la seva oposici\u00f3 a qualsevol proc\u00e9s constituent que q\u00fcestion\u00e9s la legitimitat del r\u00e8gim franquista. Ara b\u00e9, el punt d’inflexi\u00f3 principal entre ambdues forces pol\u00edtiques, entre altres, rauria sobre quin franquisme es volia \u201creformar\u201d cara la superviv\u00e8ncia del r\u00e8gim: el \u201cdesarrollista\u201d dels anys 60 (defensat per AP) o b\u00e9 el m\u00e9s \u201cguerracivilista\u201d dels anys 40 i 50 (defensat per FN). Aix\u00ed mateix, s’agafa com a principal fil discursiu la fase pr\u00e8via als comicis de 1977 i els processos de reorganitzaci\u00f3 de FN i AP, tot destacant la formaci\u00f3 de la coalici\u00f3 electoral Alianza Nacional 18 de Julio (AN 18 de Julio) juntament amb altres forces de l’extrema dreta neofranquista \u201cortodoxa\u201d. Totes aquestes expressions buscarien un mateix n\u00ednxol electoral -compartit amb AP i amb menor mesura amb la Uni\u00f3n de Centro Democr\u00e1tico (UCD)-, conegut com a \u201cfranquisme pol\u00edtic\u201d i \u201cfranquisme sociol\u00f2gic\u201d.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Steven Forti (amb Ra\u00fal Moreno Almendral), \u201cLa naci\u00f3n de los individuos: la consagraci\u00f3n de una perspectiva alternativa para el estudio de los procesos de construcci\u00f3n nacional\u201d, en Justo Beramendi, Miguel Cabo Villaverde, Lourenzo Fern\u00e1ndez Prieto y Alfonso Iglesias Amor\u00edn, \u201cLa naci\u00f3n omnipresente. Procesos de nacionalizaci\u00f3n en la Espa\u00f1a contempor\u00e1nea\u201d, Granada, Comares, 2020, pp. 1-20<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

El llibre La naci\u00f3n omnipresente <\/em>inclou el cap\u00edtol escrit per Ra\u00fal Moreno Almendral i Steven Forti, que explora la perspectiva individual en el camp dels estudis sobre naci\u00f3 i nacionalisme. Els dos autors recorren breument els fonaments que la fan possible i en tracten les variants biogr\u00e0fica i estructural. Finalment, se centren en dos dels temes on la perspectiva individual pot exercir un paper rellevant: els estudis sobre naci\u00f3 i classe, per una banda, i sobre naci\u00f3 i imperi, per una altra.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Jos\u00e9 Miguel Cuesta G\u00f3mez, El moviment ve\u00efnal al Barcelon\u00e8s Nord (1954-1987)<\/em>, Badalona, Museu de Badalona, 2020.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El llibre \u00e9s fruit d\u2019una acurada recerca -la tesi doctoral de l\u2019autor- que recull i analitza l\u2019experi\u00e8ncia del moviment ve\u00efnal a les poblacions de Badalona, Sant Adri\u00e0 de Bes\u00f2s i Santa Coloma de Gramenet. Per portar-la a terme, l\u2019autor va consultar nombroses fonts escrites i va realitzar m\u00e9s de quaranta entrevistes, que proporcionen un testimoni impagable dels darrers anys del franquisme, l\u2019\u00e8poca de la Transici\u00f3 i els dos primers mandats dels ajuntament democr\u00e0tics. L\u2019estudi d\u2019aquesta \u00e8poca tan apassionant de la nostra hist\u00f2ria recent ens ajuda, tamb\u00e9, a entendre la realitat actual de les tres ciutats que componen el Barcelon\u00e8s Nord.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Foguet, Francesc; Gassol, Ol\u00edvia (cur.), L\u2019humor constructiu. Vindicaci\u00f3 de La Colla de Sabadell: Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols<\/em>, Barcelona, Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat, 2020.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La Colla de Sabadell fou un dels projectes culturals i literaris m\u00e9s irreverents, iconoclastes i innovadors apareguts en les lletres catalanes de la d\u00e8cada de 1920. Militants de l\u2019humor provocatiu i de les fac\u00e8cies m\u00e9s incre\u00efbles, els membres de La Colla \u2013especialment Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols\u2013 apostaven per bastir una cultura nacional, moderna i cosmopolita que contribu\u00eds a articular i modernitzar un pa\u00eds que, en la primera postguerra europea, vivia un altre dels per\u00edodes cr\u00edtics de la seva atzarosa i soferta exist\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Aquest volum vindica i ressitua el paper del col\u00b7lectiu sabadellenc en el context de les lletres catalanes contempor\u00e0nies, analitza amb una mirada nova el projecte cultural que abander\u00e0, aprofundeix en el seu nucli m\u00e9s actiu i fa una relectura de l\u2019obra creativa des d\u2019interpretacions in\u00e8dites. El llegat de La Colla \u00e9s un referent fascinant per als projectes \u2013d\u2019ara o dem\u00e0\u2013 que aspirin a renovar a fons la vida pol\u00edtica i cultural.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

En primera persona. Entrevistes i declaracions p\u00fabliques<\/em>, de Margarida Xirgu, edici\u00f3 a cura d\u2019A\u00efda Ayats i Francesc Foguet, Barcelona, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 2020<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El llibre En primera persona<\/em> recull 93 entrevistes en qu\u00e8 l\u2019actriu Margarida Xirgu (Molins de Rei, 1888 \u2013 Montevideo, 1969) s\u2019explica de manera directa, sense mediacions. Considerada una de les actrius m\u00e9s universals del teatre catal\u00e0, Xirgu hi parla de la seva fren\u00e8tica vida art\u00edstica, la seva indomable vocaci\u00f3 teatral i la seva insubornable condici\u00f3 de ciutadana compromesa amb el seu temps. \u00c9s Xirgu en primera persona del singular, en estat pur. Com a actriu, directora d\u2019escena, empres\u00e0ria teatral i pedagoga, Xirgu es va dedicar en cos i \u00e0nima al teatre. Va confegir un repertori dram\u00e0tic, ecl\u00e8ctic i cosmopolita, d\u2019alta qualitat, que va de Guimer\u00e0 a Lorca, tot passant per Shaw, Williams, Camus, Pirandello o Giraudoux, entre molts altres noms. Va situar-se, amb esfor\u00e7 i treball, en l\u2019avantguarda art\u00edstica de les diverses escenes on va actuar i s\u2019ha convertit en un referent m\u00edtic per als indrets que va trepitjar.<\/p>\n\n\n\n

Publicades a la premsa i a les revistes catalanes, espanyoles i llatinoamericanes entre 1910 i 1962, les entrevistes que recopilem per primera vegada en volum ens permeten con\u00e8ixer millor la perip\u00e8cia biogr\u00e0fica de Xirgu, la seva v\u00e0lua tan personal com art\u00edstica i la forja gradual del seu mite en un cont\u00ednuum que enlla\u00e7a les terres catalanes i les llatinoamericanes. A Europa o a Am\u00e8rica, Xirgu va destacar com una dona de teatre extraordin\u00e0ria: atrevida, innovadora i conseq\u00fcent. El seu llegat \u00e9s un exemple admirable de tenacitat, treball i lluita.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Antonio C\u00e9sar Moreno Cantano [amb Alberto Venegas Ramos], Videojuegos y conflictos internacionales, H\u00e9roes de Papel, Sevilla, 2020. Els videojocs s\u00f3n una expressi\u00f3 de la vida i de la cultura de la modernitat. Responen a una realitat contempor\u00e0nia, tenen com a plasmaci\u00f3 final un producte cultural, influenciat pels car\u00e0cters que determinen la nostra realitat present. Si […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-2516","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2516","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2516"}],"version-history":[{"count":25,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2516\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6314,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2516\/revisions\/6314"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2516"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}