{"id":2586,"date":"2021-02-15T13:21:49","date_gmt":"2021-02-15T13:21:49","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2021-2\/"},"modified":"2025-10-29T10:31:13","modified_gmt":"2025-10-29T10:31:13","slug":"2021-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2021-2\/","title":{"rendered":"2021"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>
\n

Jos\u00e9-Ram\u00f3n L\u00f3pez Garc\u00eda, Manuel Aznar Soler, Juan Rodr\u00edguez y Esther L\u00e1zaro (eds.), Puentes de di\u00e1logo entre el exilio republicano de 1939 y el interior<\/em>, Sevilla, Editorial Renaciemiento, 2021<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Puentes de di\u00e1logo entre el exilio republicano de 1939 y el interior<\/em> planteja la necessitat d’abordar l’abast real de les relacions entre les cultures de l’exili republic\u00e0 de 1939 i les de l’interior sota la dictadura franquista. En la historiografia liter\u00e0ria aquestes relacions han estat presidides per una imatge del \u00abpont\u00bb que considerem un\u00edvoca i reductiva. Aquella segons la qual, despr\u00e9s de la tr\u00e0gica ruptura que va suposar la Guerra Civil, s’hauria procedit, progressivament i costosament per\u00f2 sense vacil\u00b7laci\u00f3, a la reconstrucci\u00f3 i sutura de les dues Espanyes dividides. En una primera fase, de mode a\u00efllat i temor\u00f3s; despr\u00e9s, mitjan\u00e7ant contactes cada vegada m\u00e9s \u00abnormalitzats\u00bb que culminarien amb el sup\u00f2sit final integrador de la Transici\u00f3 a la democr\u00e0cia, en la qual el retorn dels exiliats s’eleva a la categoria de s\u00edmbol triomfal dels nous temps. En l’actualitat, s\u00f3n molts els estudis i recerques que, des de diferents disciplines cient\u00edfiques, q\u00fcestionen, de manera fundada, aquests llocs comuns. En aquest sentit, els relats esmentats han esborrat, majorit\u00e0riament, els efectes que va tenir l’exclusi\u00f3 generalitzada del camp literari i editorial de quants van haver de partir cap a l’exili. Uns efectes que han determinat una narraci\u00f3 de la hist\u00f2ria liter\u00e0ria nacional que \u00ac dep\u00e8n gaireb\u00e9 sempre de les l\u00f2giques del camp cultural de l’interior, amb unes metodologies marcades pel franquisme i heretades majorit\u00e0riament de mode acr\u00edtic durant la democr\u00e0cia. Aquesta historiografia, en aquest cas particular, ha usat la imatge del pont d’un mode clarament manipulador i que, en tot cas, ha estat poc referendada per treballs de camp i consultes d’arxius, arribant a conclusions generals constru\u00efdes m\u00e9s des d’impressions personals que des d’una an\u00e0lisi rigorosa i cr\u00edtic. En definitiva, les veritables dimensions de les relacions entre l’exili i l’interior \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 que dista molt d’haver estat tancada i que considerem constitueix una part essencial de l’an\u00e0lisi global d’una historiografia liter\u00e0ria espanyola del tot incomprensible sense les literatures de l’exili republic\u00e0 de 1939. La majoria de les historiografies liter\u00e0ries proposades fins a la data han configurat un mapa d’inclusions i exclusions, un c\u00e0non, que, necess\u00e0riament, ha de ser revisat cr\u00edticament. En aquest sentit, durant l’elaboraci\u00f3 de la s\u00e8rie La hist\u00f2ria de la literatura espanyola i l’exili republic\u00e0 de 1939 empresa pel GEXEL, hem constatat que, despr\u00e9s de la reconstrucci\u00f3 que aquest treball suposa de l’especificitat i enorme valor cultural de les literatures exiliades, \u00e9s inexcusable abordar, una vegada elaborades les fronteres d’aquest divers i vast mapa de la di\u00e0spora republicana, l’abast real de les relacions entre l’exili i l’interior. Tenint en compte aquestes circumst\u00e0ncies, quines dimensions impliquen aquests ponts als quals tantes vegades s’al\u00b7ludeix des de l’exili i l’interior? Poden o no transcendir l’\u00e0mbit del record, la mem\u00f2ria i la imaginaci\u00f3? S’acaben de construir o s\u00f3n m\u00e9s un desig que no acaba de veure’s materialitzat? I de concretar-se la construcci\u00f3 d’aquests ponts, en quins termes s’estableix l’intercanvi entre els dos punts connectats? Qu\u00e8 comporten les seves simetries i asimetries? Qu\u00e8 suposa que la iniciativa parteixi de un costat o l’altre? Arriben a incidir molt m\u00e9s enll\u00e0 de l’\u00e0mbit de la privacitat, en l’esfera p\u00fablica, el significatiu gruix de ponts que, per exemple, documenten els nombrosos epistolaris conservats? Quins efectes tenen aquests ponts en la seva recepci\u00f3, b\u00e9 sigui en l’exili o b\u00e9 sigui a l’interior, en casos com les col\u00b7laboracions en revistes i peri\u00f2dics, edici\u00f3 i distribuci\u00f3 de llibres, institucions acad\u00e8miques, manifestos…? Quines difer\u00e8ncies i semblances guarden aquests ponts quan els interlocutors dels exiliats a l’interior s\u00f3n els antifranquistes o els adscrits al r\u00e8gim? Quines dimensions aconsegueixen aquests ponts en les diferents fases que defineixen les pol\u00edtiques culturals del franquisme i de l’exili? Quines manifestacions van tenir no ja en ple franquisme sin\u00f3 tamb\u00e9 durant la Transici\u00f3 i la democr\u00e0cia? En el tipus d’historiografies liter\u00e0ries que s’han escrit fins al moment present, com ha ajudat o obturador a l’exili la met\u00e0fora del pont…? El pont, en suma, \u00e9s una imatge d’indubtable pot\u00e8ncia, posseeix una c\u00e0rrega simb\u00f2lica de la qual molts van ser conscients i de la qual, en el millor i en el pitjor dels sentits, van saber treure partit.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Steven Forti: \u00abA Liga de Salvini. Do secessionismo padano ao nacionalismo italiano\u00bb, pp. 101-113 en Cec\u00edlia Hon\u00f3rio y Jo\u00e3o Mineiro [eds.], Novas e Velhas Extremas-Direitas<\/em>, Lisboa, Parsifal, 2021.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest volum centrat en l’estudi de les noves i velles extremes dretes, hi ha una desena de contribucions per part d’especialistes de diferents pa\u00efsos. Entre aquestes, volem ressenyes la de Manuel Loff sobre les relacions entre feixisme, neofeixisme i extremes dretes, la de Xavier Casals sobre Vox i Chega i la de Steven Forti sobre la Lliga de Salvini.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Steven Forti: Extrema derecha 2.0,<\/em> Madrid, Siglo XXI de Espa\u00f1a Editores, 2021<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

L’extrema dreta est\u00e0 deixant de rapar-se el cap i cada cop empra menys la salutaci\u00f3 rom\u00e0; ara es posa vestit i corbata, i, juntament amb l’emoji de careta somrient i el de la tassa de caf\u00e8, continua la cadena de fake news i comparteix els titulars amb m\u00e9s clickbait que li han arribat a trav\u00e9s de les seves xarxes socials per donar els bons dies. Encara que aquella resulta clara i planament amena\u00e7adora, la nova versi\u00f3 cont\u00e9 perills que passen f\u00e0cilment inadvertits. Steven Forti, a la seva Extrema dreta 2.0, assenyala que, allunyada dels feixismes que van assolar Europa i des de l’estil populista que permea el nostre present, la nova extrema dreta est\u00e0 aconseguint una dimensi\u00f3 de fenomen global. Disfressada de democr\u00e0tica, l’extrema dreta no nom\u00e9s ha entrat a les institucions i comen\u00e7a a tenir m\u00e9s pes, sin\u00f3 que pul\u00b7lula per internet i gangrena les xarxes socials \u2013normalitzant aix\u00ed el seu discurs i ideologia\u2013 per corroir la democr\u00e0cia des de dins.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"arasi\"<\/figure>
\n

Joan Gimeno Igual: Lucha de clases en tiempos de cambio. Comisiones Obreras (1982-1991)<\/em>, Madrid, Catarata, 2021.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest llibre centra la seva atenci\u00f3 en la traject\u00f2ria de Comissions Obreres, partint del moment del retorn de la democr\u00e0cia. Malgrat que la dictadura havia finalitzat, el per\u00edode aqu\u00ed compr\u00e8s va ser convuls i no exempt de dificultats pel sindicalisme. Dos processos del moment, la reconversi\u00f3 industrial – o m\u00e9s aviat, una devastadora desindustrialitzaci\u00f3- i la modificaci\u00f3 del contracte del treball -amb la introducci\u00f3 de la temporalitat- van ser les claus del moment i tamb\u00e9 de l’actualitat per comprendre les relacions laborals i la situaci\u00f3 actual de precarietat. Des d’aleshores, la nostra economia dep\u00e8n dels serveis de baix valor afegit com l’hosteleria i el turisme, un model que ens ha situat entre les economies subordinades de la Uni\u00f3 Europea. En aquests temps de canvi que aqu\u00ed estudia el nostre company Joan Gimeno, es va deixar endarrere el fordisme com a mode de regulaci\u00f3 mentre es consolidava el capitalisme de la globalitzaci\u00f3. El sindicat tamb\u00e9 va mutar, amb la consolidaci\u00f3 de la seva organitzaci\u00f3 i l’ampliaci\u00f3 de les seves files entre les dones, i en els sectors dels serveis i de l’administraci\u00f3. A m\u00e9s a m\u00e9s, a Comissions Obreres va verificar-se la impossibilitat d’una volta al passat model del sindicat com a corretja de transmissi\u00f3 del partit. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Manel Risques Corbella: \u00abL’ordre p\u00fablic, dificultats i contradiccions\u00bb, pp. 241-261 a Mart\u00edn i Berbois, Josep Llu\u00eds (ed.) 90 anys de la Segona Rep\u00fablica<\/i>, Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Just\u00edcia – Memorial Democr\u00e0tic, 2021.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

A finals del 2021 es va publicar l’obra col\u00b7lectiva 90 anys de la Segona Rep\u00fablica<\/em>, editada per Josep Llu\u00eds Mart\u00edn i Berbois, en qu\u00e8 el membre del CEDID Manel Risques hi contribueix amb un cap\u00edtol on primerament avalua el model d’ordre p\u00fablic imperant a l’Europa d’entre guerres. Seguidament, Risques contraposa aquest model amb les modificacions legslatives fetes per la Segona Rep\u00fablica Espanyola i finalment analitza com aquestes reformes es van acabar materialitzant a Catalunya. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Jos\u00e9 Ram\u00f3n L\u00f3pez Garc\u00eda (ed.): Escrituras del exilio  republicano de 1939 y los campos de concentraci\u00f3n<\/em>, Madrid, Iberoamericana Vervuet, 2021.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Les relacions entre les cultures de l’exili republic\u00e0 de 1939 i les diferents manifestacions de l’univers concentracionari necessiten una major visibilitat. El present volum abarca els principals models de camp que van afectar les experi\u00e8ncies dels republicans espanyols i que van comportar un nombre  m\u00e9s elevat d’escriptures, indagant sobre les relacions entre art i literatura, g\u00e8nere i geografia dels camps, aix\u00ed com sobre les manifestacions de la literatura concentracion\u00e0ria europea i els llegats contemporanis dels camps. Les viv\u00e8ncies en aquests centres de concentraci\u00f3 van donar lloc a un nodrit corpus que va acollir tot tipus de continguts i formats (mem\u00f2ries, poemes, narracions, cr\u00f2niques, teatre, arts pl\u00e0stiques\u2026) i que, d’acord amb la pluralitat de l’exili republic\u00e0, va ser elaborat per escriptors de variable condici\u00f3 social, cultural, pol\u00edtica y econ\u00f2mica. Es tracta d’unes experi\u00e8ncies transmeses i recreades, primer, per part dels testimonis directes i, posteriorment, per qui ha assumit o integrat aquest llegat en diversos modes de representaci\u00f3 cultural. Des d’una perspectiva global i transnacional, s’empr\u00e8n aix\u00ed una aproximaci\u00f3 a l’univers concentracionari amb l’objectiu de plantejar-se el lloc que en aquest \u00e0mbit poden i han d’ocupar les escriptures de l’exili republic\u00e0 espanyol.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Manuel Aznar Soler, La resistencia silenciada<\/em>, Sevilla, Ediciones Ulises, 2021.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El Congreso Universitario de Escritores J\u00f3venes va ser un projecte impulsat el 1954 per una minoria d’estudiants de la Universitat madrilenya, militants del Partido Comunista de Espa\u00f1a, entre els quals cal destacar a Julio Diamante, Jes\u00fas L\u00f3pez Pacheco i Enrique M\u00fagica, amb un clandest\u00ed Federico S\u00e1nchez (Jorge Sempr\u00fan) a l’ombra. Gr\u00e0cies a la mediaci\u00f3 c\u00f2mplice de Dionisio Ridruejo, aquests estudiants van aconseguir que el Rector de la universitat, Pedro La\u00edn Entralgo, aprov\u00e9s un projecte pol\u00edtico-cultural dirigit directament contra el cor del Sindicato Espa\u00f1ol Universitario (SEU), encara que les tensions amb aquest sindicat falangista van deterninar que, finalment, el Congr\u00e8s fos prohibit el novembre de 1955 per la dictadura militar franquista. En aquest llibre, mitjan\u00e7ant un material documental el que destaquen les cartes creuades entre els seus principals protagonistes, s’intenta reconstruir la hist\u00f2ria d’aquest Congr\u00e8s, un proc\u00e9s pol\u00edtico-cultural marcat per fets, a partir de la manifestaci\u00f3 estudiantil d’un Gibraltar espa\u00f1ol reprimit pel propi r\u00e8gim franquista el gener de 1954, com els Encuentros entre la poesia i la universitat, la mort de Jos\u00e9 Ortega y Gasset l’octubre de 1955 i el posterior homenatge laic que els estudiants madrilenys, per iniciativa dels organitzadors del Congr\u00e8s, tributaren al fil\u00f2sof \u00abliberal\u00bb. Els impulsors del Congr\u00e8s arribaren a publicar el 1955 tres n\u00fameros d’un Bolet\u00edn del Congreso Universitario de Escritores J\u00f3venes que, per primera vegada, es reprodueixen en facs\u00edmils en les p\u00e0gines finals del llibre. Les detencions d’estudiants i intelectuals el febrer de 1956 no s’entenen sense tenir present aquest proc\u00e9s impulsat per la Universitat madrilenya per aquesta minoria d’estudiants comunistes durant els anys 1954 i 1955.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Jos\u00e9 Ram\u00f3n L\u00f3pez Garc\u00eda [amb Mario Mart\u00edn Gij\u00f3n i Chiara Francesca Pepe] (eds.): Destierros y destiempos. Una revisi\u00f3n del exilio republicano espa\u00f1ol.<\/em> Berna, Peter Lang, 2021. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

El present volum, editat, entre d\u2019altres, per Jos\u00e9 Ram\u00f3n L\u00f3pez Garc\u00eda, s\u2019imbrica dins del projecte d\u2019investigaci\u00f3 \u00abLa historia de la literatura espa\u00f1ola y el exilio republicano de 1939\u00bb. La finalitat d\u2019aquest projecte suposa una relectura cr\u00edtica i integradora d\u2019un llegat d\u2019import\u00e0ncia tant nacional com internacional. D\u2019aquesta manera, implica a la hist\u00f2ria liter\u00e0ria tant d\u2019Espanya com de la resta de pa\u00efsos en qu\u00e8 foren acollits els nostres exiliats, una di\u00e0spora que va generar un corpus quantitativament i qualitativament rellevant en alguns dels sistemes culturals m\u00e9s importants d\u2019Europa i d\u2019Am\u00e8rica. Per aquest motiu, aquest projecte assumeix com a part de la seva finalitat una millor comprensi\u00f3 de la literatura espanyola en un \u00e0mbit internacional i comparatista de primer ordre.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Jordi Font Agull\u00f3: \u00abUn futuro p\u00fablico para el pasado: algunas reflexiones en torno al patrimonio memorial y su musealizaci\u00f3n a prop\u00f3sito de la Red de Espacios de Memoria Democr\u00e1tica de Catalu\u00f1a\u00bb, pp. 75-10, a Real, Inmaculada (ed.) Arte, memoria y museos<\/i>, Gij\u00f3n, Ediciones Trea, 2021.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Arte, memoria y museos <\/i>reuneix les confer\u00e8ncies pronunciades durant el curs d’estiu del mateix t\u00edtol celebrat a la Universitat de Saragossa. L’objectiu que es proposa aquesta publicaci\u00f3 \u00e9s reflexionar sobre m\u00faltiples conceptes de la <\/i> \u2018mem\u00f2ria\u2019 i el repte de buscar els m\u00e8todes m\u00e9s convenients per conservar el testimoni del passat hist\u00f2ric. Des d’un discurs multidisciplinar, s’analitzen diferents subjectes d’estudi que estan estretament connectats per trobar-se en ells la petjada del temps: el patrimoni art\u00edstic, els llocs que han estat testimonis d’esdeveniments, les persones que van viure l’exili i els museus que van crear-se per reconstruir el discurs interromput. De la m\u00e0 de diversos especialistes en la mat\u00e8ria, es presenten projectes i models de gesti\u00f3 nacionals i internacionals de car\u00e0cter recent amb els que es pret\u00e8n obrir nous camins que garanteixin la salvaguarda d’un llegat vulnerable i sensible pel seu car\u00e0cter immaterial. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Jos\u00e9 Lu\u00eds Mart\u00edn Ramos: \u00abEl PCE, desde su origen hasta la Guerra Civil (1920 \u2013 1936)\u00bb, pp. 11 \u2013 77; Carme Molinero i Pere Ys\u00e0s: \u00abAntifranquismo, democracia y socialismo (1965 \u2013 1975)\u00bb, pp. 203 \u2013 255, a Erice, Francisco (dir.) Un siglo de comunismo en Espa\u00f1a I. Historia de una lucha,<\/em> Madrid, Akal, 2021. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

El 14 de novembre de 1921 naixia el Partit Comunista d\u2019Espanya, fruit de la fusi\u00f3 del Partit Comunista Espanyol (conegut com \u00abel de los cien ni\u00f1os\u00bb) i el Partit Comunista Obrer Espanyol. Durant el transcurs del segle d\u2019exist\u00e8ncia que tot just compleix, el comunisme espanyol ha viscut etapes i situacions molt diverses, poques vegades f\u00e0cils. De fet, la meitat d\u2019aquest per\u00edode es correspon amb anys de repressi\u00f3 i clandestinitat. El nou partit sobrevisqu\u00e9 a dures penes a una primera d\u00e8cada de persecucions, a\u00efllament i est\u00e8ril voluntarisme. Madur\u00e0 sota la Rep\u00fablica, pr\u00e0cticament es \u00abrefund\u00e0\u00bb com a gran partit nacional aferrat a les banderes del Front Popular i arrib\u00e0 a ser la columna vertebral de la resist\u00e8ncia antifeixista durant la Guerra Civil. Malbarat\u00e0 un heroisme sense horitzons pol\u00edtics clars durant l\u2019episodi guerriller i es va convertir en el \u00abpartit de l\u2019antifranquisme\u00bb en la tena\u00e7 i dilatada lluita pel restabliment de la democr\u00e0cia. Va viure la transici\u00f3 postfranquista entre l\u2019esperan\u00e7a, el desencant i les divisions internes. Va haver d\u2019adaptar-se a la crisi i desaparici\u00f3 del \u00absocialisme real\u00bb en l\u2019Europa de l\u2019Est i als efectes corrosius de la llarga nit neoliberal, mantenint les seves sigles i la seva identitat, per\u00f2 implicant-se a la vegada en els projectes pol\u00edtics m\u00e9s amplis i renovant parts substancials de la seva vella cultura pol\u00edtica. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Pau Casanellas: \u00abLa “defensa del R\u00e9gimen”. Cambios y continuidades en la represi\u00f3n franquista m\u00e1s all\u00e1 de la posguerra\u00bb, p. 189 – 214; Fernando Hern\u00e1ndez Holgado: \u00abLos cementerios como lugares de memoria. El “memorial desmemoriado” de Madrid como anomal\u00eda\u00bb, p. 323 – 354 a Gonz\u00e1lez Madrid, Dami\u00e1n. A; Ortiz Heras, Manuel (eds.), <\/strong>Violencia franquista y gesti\u00f3n del pasado traum\u00e1tico,<\/strong><\/em> Madrid, S\u00edlex Universidad, 2021<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest llibre es vertebra al voltant de dues tem\u00e0tiques fonamentals expressades en el t\u00edtol: la viol\u00e8ncia pol\u00edtica franquista i la conflictiva gesti\u00f3 de la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva sobre aquell passat traum\u00e0tic. Al llarg dels tretze cap\u00edtols en els que es desgrana aquest treball, un grapat dels m\u00e9s destacats especialistes del pa\u00eds ofereixen noves i estimulants perspectives sobre la viol\u00e8ncia dictatorial del primer al segon franquisme, al mateix temps que una interpretaci\u00f3 actualitzada sobre els reptes que planteja en el nostre pa\u00eds la futura llei de mem\u00f2ria democr\u00e0tica, avui encara en fase d\u2019avantprojecte, tot i estar a les portes de ser aprovada. L\u2019esgotament del relat dominant sobre la viol\u00e8ncia franquista, xifres actualitzades de v\u00edctimes, just\u00edcia transicional o la centralitat del sistema educatiu per tal de superar certes actituds respecte al nostre passat recent, constitueixen tant sols una mostra seleccionada de les q\u00fcestions que s\u2019aborden.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Agn\u00e8s Toda i Bonet: \u00abEl comprom\u00eds de Montserrat Abell\u00f3 i els vincles po\u00e8tics amb Maria-Merc\u00e8 Mar\u00e7al\u00bb, a Pou, Ester; Montoliu, Xavier; Catal\u00e0, J\u00falia (coord.) (2021): Montserrat Abell\u00f3. La ploma als dits, delit de paraules. Jornada d\u2019estudi<\/em>, Barcelona,  Instituci\u00f3 de les Lletres Catalanes, p. 111-126.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest volum -publicat dins la col\u00b7lecci\u00f3 \u201cLletres Catalanes, volum 4\u201d i per l\u2019EADOP de la Generalitat de Catalunya- reuneix les contribucions presentades a la jornada d’estudi amb el mateix nom, que va tenir lloc el 29 de novembre de 2018 a l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans, i que va ser concebuda com l’acte cardinal de l’any Montserrat Abell\u00f3 pel centenari del seu naixement. La jornada va convertir-se en una fita acad\u00e8mica tant per l\u2019alt contingut de les contribucions que vertebraren el fet po\u00e8tic i traductol\u00f2gic d\u2019Abell\u00f3 esdevingut un tot creatiu, com pel fet d\u2019haver recollit una primera recepci\u00f3 exeg\u00e8tica de l\u2019escriptora a poca dist\u00e0ncia del seu trasp\u00e0s amb aportacions tant d\u2019especialistes nacionals i internacionals \u2013que van poder fer l\u2019an\u00e0lisi enll\u00e0 del contacte personal i amb prou dist\u00e0ncia del context vital i social de Montserrat Abell\u00f3\u2013, com de joves investigadors. Entre els seus articles trobem el d’Agn\u00e8s Toda sobre el comprom\u00eds de Montserrat Abell\u00f3 i els seus vincles amb Maria-Merc\u00e8 Mar\u00e7al.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Oriol Due\u00f1as, Jordi Font Agull\u00f3, Maximiliano Fuentes (eds.), El m\u00f3n d’avui. Dels feixismes hist\u00f2rics als reaccionarismes postmoderns i els nous populismes. Els reptes de les pol\u00edtiques de mem\u00f2ria<\/em>, Barcelona, Memorial Democr\u00e0tic, 2021.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El vuit\u00e8 volum de la col\u00b7lecci\u00f3 ‘Documents del Memorial Democr\u00e0tic’ t\u00e9 com a objectiu debatre els conceptes de feixisme, nou reaccionarisme, autoritarisme i populisme, i presentar a trav\u00e9s de les intervencions d\u2019especialistes diversos casos de projectes pol\u00edtics que han pres o estan prenent aquest caire. Entre aquestes intervencions trobem la de Carme Molinero, “Els feixismes de llarg recorregut?: el cas espanyol”, centrada en la caracteritzaci\u00f3 del r\u00e8gim franquista com a feixisme i la seva continu\u00eftat despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, i la de Joan Maria Thom\u00e0s, “La consolidaci\u00f3 dels projectes feixistes i feixititzats”, en la qual reflexiona sobre diferents r\u00e8gims autoritaris europeus de la primera meitat del segle XX fent una distinci\u00f3 entre r\u00e8gims fexistes i feixititzats. D’altra banda, la publicaci\u00f3 tamb\u00e9 recull una taula de debat sobre la transici\u00f3 espanyola de la dictadura a la democr\u00e0cia on participa Pere Ys\u00e0s: “A quaranta anys de la transici\u00f3 a la democr\u00e0cia a Espanya i els desafiaments dels populismes”.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Nicol\u00e1s Buckley, Out of Prison. ETA Life Stories Become History<\/em>, Reno (Nevada), Centre for Basque Studies Press, 2021.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

S\u2019ha publicat la traducci\u00f3 anglesa del llibre de Nicol\u00e1s Buckley, Del sacrificio a la derrota. Historia del conflicto vasco a trav\u00e9s de las emociones de los militantes de ETA<\/em>, Madrid, Siglo XXI, 2020. <\/p>\n\n\n\n

A trav\u00e9s del testimoni d’antics combatents de l’Esquerra Abertzale \u00e9s possible rastrejar els or\u00edgens ideol\u00f2gics d’ETA en la seva reivindicaci\u00f3 d’una Euskadi independent i, sobre tot, en la defensa dels interessos de classe i en la lluita contra la dictadura de Franco al Pa\u00eds Basc, arribant a ser un agent emancipador per l’Espanya reprimida. Cinquanta anys despr\u00e9s, vivint en democr\u00e0cia i havent assassinat a m\u00e9s de 800 persones, ETA ja no representa el mateix pels espanyols, que van celebrar el 2011 l\u2019alto el foc de l\u2019organitzaci\u00f3 terrorista com un dels majors triomfs de la democr\u00e0cia.<\/p>\n\n\n\n

Buscant un relat que descobreix angles des dels quals mai s\u2019ha mirat, Nicol\u00e1s Buckley dona veu a aquells que van fer \u00fas de la viol\u00e8ncia com a mitj\u00e0 per aconseguir l\u2019autodeterminaci\u00f3 d\u2019Euskal Herria. Al cedir la paraula a antics militants d\u2019ETA, del sacrifici a la derrota transcendeix la reconstrucci\u00f3 del relat del conflicte armat i pol\u00edtic aprofundint en la hist\u00f2ria recent d\u2019Espanya i Euskadi.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Carme Molinero, \u00abPol\u00edtica social y propaganda en el r\u00e9gimen franquista\u00bb a Alberto Pena Rodr\u00edguez et al. (coords.), Comunicaci\u00f3n social e opini\u00f3n p\u00fablica nas ditaduras. Narrativas, idearios e representaci\u00f3ns<\/i>, Vigo, Universidad de Vigo, 2021, pp. 36-51.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L’obra cont\u00e9 una antologia de les pon\u00e8ncies presentades al XII Congr\u00e9s Internaqcional de la Research Network fuere the Study of Fascisms, Authoritarianisms, Totalitarianisms and Transitions to Democracy (REFAT) celebrat a la Facultade de Ciencias Sociais e da Comunicaci\u00f3n de la Universidade de Vigo (campus de Pontevedra) entre el 16 i el 18 d’octubre de 2019. L’esdeveniment va reuniur a un conjunt d’historiadors de v\u00e0ries especialitats per abordar el fenomen de la comunicaci\u00f3 social atenent a les interaccions de l’opini\u00f3 p\u00fablica amb els diferents actors pol\u00edtics en contexts autoritaris o de transicions des de r\u00e8gims dictatorials a models democr\u00e0tics.<\/p>\n\n\n\n

Mitjan\u00e7ant diferents metodologies d’an\u00e0lisis centrades en els moviments autoritaris dels segles XX i XXI al Sud d’Europa i Llatinoam\u00e8rica des d’escenaris de reflexi\u00f3 te\u00f2rica o tem\u00e0tica comparada sobre els m\u00faltiples enfocaments del tema d’estudi, els autors desgranen els aspectes m\u00e9s rellevants sobre les t\u00e8cniques i les estrat\u00e8gies de comunicaci\u00f3. De manera especial, l’obra estudia fen\u00f2mens pol\u00edtics associats al feixisme itali\u00e0, al franquisme, al salazarisme i al varguisme com a models autoritaris o totalitaris paradigm\u00e0tics en la hist\u00f2ria contempor\u00e0nia, tenint en compte tamb\u00e9 els possibles reflexes o semblances que van poder tenir amb altres pa\u00efsos. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha aproximacions a la propaganda a l’Alemanya nazi, a la dictadura xilena d’Augusto Pinochet o al Brasil de Jair Bolsonaro.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Jos\u00e9-Ram\u00f3n L\u00f3pez Garc\u00eda, Memoria del olvido. Poetas del exilio republicano espa\u00f1ol de 1939<\/em>, Madrid, Visor, 2021.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La poes\u00eda de l’exili republic\u00e0 de 1939 constitueix una mem\u00f2ria plural que ens segueix interpel\u00b7lant com a part d’una hist\u00f2ria passada, present i futura. Mem\u00f2ria del olvido<\/em> acull entre les seves p\u00e0gines les veus po\u00e8tiques m\u00e9s consagrades junt a altres poc o gens conegudes, incloses algunes an\u00f2nimes. Veus que, en les seves diverses relacions amb la hist\u00f2ria, estableixen m\u00faltiples formes de mem\u00f2ria: testimonial, eleg\u00edaca, confessional, nost\u00e0lgica, amorosa, religiosa, \u00e8pica, pol\u00edtica, po\u00e8tica. Seguint b\u00e0sicament un criteri d’ordenaci\u00f3 cronol\u00f2gica, els poemes s’han distribu\u00eft en set apartats que, lluny de funcionar com compartiments herm\u00e8tics, dibuixen itineraris transversals d’aquesta diversitat a trav\u00e9s de les seves inevitables interconexions de referents i sentits: les experi\u00e8ncies de la retirada, l’internament als camps de concentraci\u00f3 i els viatges cap a nous destins; la comprensi\u00f3 de la Guerra Civil com una mem\u00f2ria nost\u00e0lgica i sofrent; els efectes i visions dels pa\u00efsos d’acollida; les figuracions de la naci\u00f3 perduda; les peculiaritats dels discursos religiosos; els tractaments donats als diferents tipus de retorn, tant imaginaris com reals, i l’especial mirada que el conjunt d’aquestes q\u00fcestions rep per part dels nens de la guerra o segona generaci\u00f3.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Elizabeth Jelin y Ricard Vinyes, C\u00f3mo ser\u00e1 el pasado. Una conversaci\u00f3n sobre a prop\u00f3sito del giro memorial<\/em>, Barcelona, Nuevas Emprendimientos Editoriales, 2021.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquesta conversa, l’historiador catal\u00e0 Ricard Vinyes i la soci\u00f2loga argentina Elizabeth Jelin, <\/strong>ambd\u00f3s especialistes en els estudis sobre la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva i les pol\u00edtiques p\u00fabliques memorials, reflexionen sobre les implicacions de poder, just\u00edcia, \u00e8tica i hist\u00f2ria <\/strong>que es concentren en la paraula \u00ab<\/strong>mem\u00f2ria\u00bb<\/strong>. Aquest di\u00e0leg aborda les diverses dimensions de les pol\u00edtiques p\u00fabliques memorials, un espai de poder en el qual es legitimen identitats col\u00b7lectives i es construeixen els sentits de la hist\u00f2ria. Elizabeth Jelin i Ricard Vinyes no dubtin en plantejar <\/strong>aspectes controvertits <\/strong>del panorama memorial en l’actualitat, com la funci\u00f3 dels museus memorials o la victimitzaci\u00f3 <\/em>com arma de doble fil. C\u00f3mo ser\u00e1 el pasado aporta una mirada cr\u00edtica envers el propi camp memorial, debat imprescindible per avan\u00e7ar sense caure en els mateixos errors que pret\u00e9n reparar. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Manuel Aznar Soler, El Partido Comunista de Espa\u00f1a y la literatura (1931-1977). Once estudios sobre escritores, intelectuales y pol\u00edtica<\/em>, Sevilla, Atrapasue\u00f1os, 2021.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Amb aquest extens volum, Manuel Aznar presenta una obra fonamental per tal de con\u00e8ixer autors i autores que foren militants del Partit Comunista d\u2019Espanya (PCE), com ara Rafael Alberti, Federico \u00c1lvarez Arregui, Marcos Ana, C\u00e9sar Arconada, Juan Chab\u00e1s, Miguel Hern\u00e1ndez, Jos\u00e9 Herrera Petere, Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n, Pascual Pla y Beltr\u00e1n, Juli\u00e1n Antonio Ram\u00edrez, Juan Rejano, Josep Renau, Adolfo S\u00e1nchez V\u00e1zquez o Jorge Sempr\u00fan. El treball coincideix amb el Centenari del PCE (1921-2021) i revisa, recopila i amplia treballs publicats entre 1997 i 2017, combinant peces monogr\u00e0fiques amb estudis de car\u00e0cter m\u00e9s general, referits a un per\u00edode hist\u00f2ric concret (la Segona Rep\u00fablica, la Guerra Civil, l\u2019exili republic\u00e0, etc.) o b\u00e9 a temes vinculats a la pol\u00edtica cultural del PCE (com els Congressos Mundials per la Pau, el Congr\u00e9s Universitari d\u2019Escriptors Joves o la Uni\u00f3 d\u2019Intel\u00b7lectuals Espanyols).<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Jos\u00e9-Ram\u00f3n L\u00f3pez Garc\u00eda, Frente al signo infinito. Pablo Picasso y los poetas del exilio republicano de 1939<\/em>, Madrid, Visor Libros, 2021.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Obra que parteix d\u2019una reivindicaci\u00f3 de l\u2019art de Picasso com un signe que, conscientment pol\u00edtic, propos\u00e0 una tercera via que trenc\u00e0 amb la interpretaci\u00f3 de l\u2019art modern imposada pel binarisme de la Guerra Freda. Per fer-ho, s\u2019analitzen les fruct\u00edferes relacions entre el seu art i les cosmovisions de molts poetes exiliats. Un itinerario jalonat per alguns noms m\u00e9s rellevants de la nostra literatura exiliada, com Rafael Alberti, Max Aub, Jos\u00e9 Bergam\u00edn, Jorge Guill\u00e9n, Juan Ram\u00f3n Jim\u00e9nez, Juan Larrea, Le\u00f3n Felipe, Jorge Sempr\u00fan, Mar\u00eda Zambrano?, per\u00f2 tamb\u00e9 per molts altres que, malgrat la seva qualitat liter\u00e0ria, son menys coneguts, com Antonio Aparicio, Eugenio F. Granell, Juan Rejano, Arturo Serrano Plaja o Lorenzo Varela.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Jorge Sempr\u00fan (edici\u00f3 de Manuel Aznar Soler [amb Felipe Nieto]), Teatro completo<\/em>, Editorial Renacimiento, Sevilla, 2021.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest volum Aznar i Nieto reuneixen varies obres teatrals, algunes in\u00e8dites, de Jorge Sempr\u00fan. Aquestes s\u00f3n Soledad<\/em>, un drama costumista ambientat en la lluita obrera de Bilbao; \u00a1Libertad para los 34 de Barcelona!<\/em>, que tracta la vaga dels tramvies; El recuerdo de Carola Neher<\/em>, que reflexiona sobre els camps de concentraci\u00f3 nazi a trav\u00e9s de la figura d\u2019aquesta actriu alemanya comunista; Gurs<\/em>, una trag\u00e8dia sobre el camp de concentraci\u00f3 del mateix nom; i Yo, Leonor, hija de Carlos Marx, \u00a1jud\u00eda!<\/em>, publicat de forma p\u00f2stuma. Amb aquestes obres dram\u00e0tiques, escrites en diferents etapes i idiomes, podem veure el pensament pol\u00edtic de Sempr\u00fan, que va passar pel camp de B\u00fcchenwald, al llarg de la seva vida.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Antonio C\u00e9sar Moreno Cantano [amb Salvador G\u00f3mez-Garc\u00eda] (eds.), Videojuegos del presente. La realidad en formato l\u00fadico<\/em>, Trea, Gij\u00f3n, 2021.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquesta obra presenta una interpretaci\u00f3 ambiciosa sobre la influ\u00e8ncia dels videojocs en la manera de comprendre el nostre present. En ella es recullen 20 veus diverses que parlen sobre la influ\u00e8ncia compartida entre els jocs digitals, la cultura que generen i la nostra manera d’entendre el present quotidi\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Els participants en aquest llibre s’interroguen sobre les diferents manifestacions i interaccions dels jocs digitals amb la realitat que ens envolta. Per a aix\u00f2, s’ha compartit un exercici de reflexi\u00f3 per a tra\u00e7ar algunes de les principals l\u00ednies de for\u00e7a sobre el potencial ideol\u00f2gic de l’entreteniment digital, la construcci\u00f3 d’imaginaris o la interpretaci\u00f3 del passat des de la lectura contempor\u00e0nia i interactiva que ofereixen els videojocs.<\/p>\n\n\n\n

S’ha reunit d’aquesta manera un ampli conjunt de recerques, reflexions i relats que trobar\u00e0 diferents tipus d’inter\u00e8s en els diferents tipus de lectors interessats en els videojocs com un artefacte cultural.<\/p>\n\n\n\n

Moreno Cantano \u00e9s, a m\u00e9s a m\u00e9s, l’autor d’un dels cap\u00edtols, titulat “Los camisas rojas<\/em> en el mundo digital: la crisis pol\u00edtica venezolana y su recreaci\u00f3n video-l\u00fadica”.<\/p>\n\n\n\n

\u00cdndex<\/a>
Introducci\u00f3<\/a><\/strong><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Francesc Vilanova i Vila-Abadal, La vaga dels tramvies. 1 de mar\u00e7 de 1951<\/em>, Barcelona, Rosa dels Vents, 2021.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L’1 de mar\u00e7 de 1951, a Barcelona, milers de ciutadans es van negar a agafar els tramvies per protestar contra l’augment del preu dels bitllets. Com es podia combatre una vaga d’usuaris en plena dictadura? Les lleis franquistes prohibien un munt d’activitats, per\u00f2 no havien previst la possibilitat de castigar aquells que es neguessin a utilitzar un servei p\u00fablic. Aquesta protesta popular, que denunciava la incompet\u00e8ncia i la corrupci\u00f3 moral del poder, i la posterior vaga general van esdevenir una refer\u00e8ncia inexcusable per a la lluita contra la dictadura. I van ser el punt de partida per a deixar enrere la resignaci\u00f3 i el fatalisme de la postguerra i la descoberta que valia la pena lluitar i plantar cara.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

An<\/b>tonio C\u00e9sar Moreno Cantano, Cr\u00f3nicas de tinta y sangre. Periodistas y corresponsales de guerra (1936-1945)<\/em>, Madrid, Trea, 2021<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La guerra moderna no pot ser entesa si solament posem en valor la capacitat armament\u00edstica de cada un dels ex\u00e8rcits enfrontats. Amb el desenvolupament dels mitjans de comunicaci\u00f3, la informaci\u00f3 esdev\u00e9 un element indispensable per carregar contra l’enemic. No parlem \u00fanicament de l’efecte persuasiu i desmoralitzador de la propaganda, sin\u00f3 dels testimonis d’aquells \u00abprofessionals de les paraules\u00bb que narraven els prodigis o desventures que tenien lloc en el front de combat. En una \u00e8poca on l’acc\u00e9s a les dades estava molt m\u00e9s limitat que en l’actualitat, les narracions, imatges, escrits que aquests periodistes i corresponsals de guerra remetien als seus rereguardes, avantguardes o a tot el m\u00f3n, es convertien en l’\u00fanica veritat per a gran part de la poblaci\u00f3. Amb motiu de l’vuitanta aniversari de l’bombardeig de Guernica (1937-2017), els reals efectes i detalls mai haguessin pogut ser reconstru\u00efts i coneguts sense la tasca, soferta i indispensable, dels cronistes que els van presenciar, vam presentar a l’lector una obra col\u00b7lectiva centrada en la vida, missions i textos dels periodistes i corresponsals de guerra en el per\u00edode compr\u00e8s entre l’inici de la guerra civil espanyola i la segona guerra mundial (1936-1945). A aquesta tasca s’han encomanat un nodrit i heterogeni grup d’investigadors especialitzats en l’\u00e0mbit dels mitjans de comunicaci\u00f3 social, la hist\u00f2ria militar i la hist\u00f2ria cultural, que Han fet immersi\u00f3 en arxius, hemeroteques i tot tipus de fonts, per reconstruir la biografia de aquells homes i dones que van ser testimonis d’un per\u00edode crucial en la hist\u00f2ria de la humanitat. Amb les seves estilogr\u00e0fiques, c\u00e0meres i veus van ser capa\u00e7os d’aportar una imatge tan n\u00edtida i real de l’horror com la d’aquells soldats que la van patir de primera m\u00e0. Les seves cr\u00f2niques van ser de tinta i sang.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Javier T\u00e9bar Hurtado [amb Rosa Toran Belver], Vivir en dictadura. La desmemoria del franquismo<\/em>, Barcelona, El viejo topo, 2021.<\/strong><\/b><\/p>\n\n\n\n

Aquest llibre \u00e9s un examen de les petjades de la dictadura franquista, del seu passat present, amb el prop\u00f2sit d’exposar les operacions que han obliterat i robat una part fonamental de la hist\u00f2ria i la mem\u00f2ria espanyoles. Avui, el Franquisme ha mort, per\u00f2 la seva mem\u00f2ria no. Com a r\u00e8gim pol\u00edtic de la dictadura del general Franco, una de les m\u00e9s duradores entre les sorgides durant l’\u00e8poca dels feixismes, forma ja part de la hist\u00f2ria espanyola i europea del segle XX. Tot i aix\u00f2, la seva mem\u00f2ria encara ressona entre l’espai p\u00fablic i condiciona els actuals debats pol\u00edtics. L’obra \u00e9s una resposta als mites persistents de la dictadura que avui tracten d’actualitzar-se i difondre’s, amb arguments banals, enmig d’una greu crisi de les democr\u00e0cies i davant d’unes noves crisis d’altre caire: sanit\u00e0ria, econ\u00f2mica, social i mediambiental. Per aquesta ra\u00f3, als autors els ha interessat en particular suscitar l’atenci\u00f3 de les generacions que van n\u00e9ixer quan la dictadura expirava i han crescut ja durant la democr\u00e0cia, per\u00f2 tamb\u00e9 han at\u00e8s la possible utilitat que podria tenir pel m\u00f3n de l’ensenyament i dels seus professionals, situats en primera l\u00ednia de l’educaci\u00f3 de les generacions m\u00e9s joves. Per tot aix\u00f2, han decidit tra\u00e7ar un cam\u00ed intermedi entre l’obra divulgativa i la monografia hist\u00f2rica especialitzada.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Jos\u00e9-Ram\u00f3n L\u00f3pez Garc\u00eda, Manuel Aznar Soler, Juan Rodr\u00edguez y Esther L\u00e1zaro (eds.), Puentes de di\u00e1logo entre el exilio republicano de 1939 y el interior, Sevilla, Editorial Renaciemiento, 2021. Puentes de di\u00e1logo entre el exilio republicano de 1939 y el interior planteja la necessitat d’abordar l’abast real de les relacions entre les cultures de l’exili republic\u00e0 […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-2586","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2586","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2586"}],"version-history":[{"count":32,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2586\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10704,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2586\/revisions\/10704"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2586"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}