{"id":2614,"date":"2021-02-15T13:25:07","date_gmt":"2021-02-15T13:25:07","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2021-2022\/"},"modified":"2025-10-29T09:02:07","modified_gmt":"2025-10-29T09:02:07","slug":"2021-2022","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2021-2022\/","title":{"rendered":"2021-2022"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>
\n

Yasmina Yousfi L\u00f3pez (coord.), “El exilio como lugar de enunciaci\u00f3n: di\u00e1logos interculturales y transculturales contempor\u00e1neos”, monogr\u00e0fic de 452\u00baF. Revista de Teor\u00eda de la Literatura y Literatura Comparada<\/em>, 26 (2022)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Yasmina Yousfi coordina aquest monogr\u00e0fic que tamb\u00e9 compta amb la col\u00b7laboraci\u00f3 d’altres membres del GEXEL i el CEDID com ara Mar\u00eda Teresa Santa Mar\u00eda, Esther L\u00e1zaro o Max Hidalgo.<\/p>\n\n\n\n

Per llegir el monogr\u00e0fic: Link<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Julio Mart\u00ednez-Cava [amb Guerrero, David], \u00abBetween Tyranny and Self-Interest Why Neo-Republicanism Disregards Natural Rights\u00bb, Theoria<\/em> A Journal of Social and Political Theory<\/em>, 69 (2), 2022, pp.140-171<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest article analitza el dret natural en la modernitat des de la hist\u00f2ria del pensament pol\u00edtic amb l\u2019objectiu d\u2019aportar llum sobre com es van heretar i transformar alguns paradigmes interpretatius sobre el discurs dels drets durant la Guerra Freda. Primer, sota l\u2019etiqueta \u00abargument de l\u2019abstracci\u00f3\u00bb, explorem la visi\u00f3 segons la qual els drets naturals s\u00f3n un constructe metaf\u00edsic que acostuma a desembocar en una aplicaci\u00f3 violenta de principis especulatius a la societat. Sota \u00abargument de l\u2019inter\u00e8s propi\u00bb, discutim la noci\u00f3 que els drets naturals avalen una concepci\u00f3 atomista i egoista de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. En segon lloc, mostrem com els autors de la Guerra Freda van replicar aquests dos arguments, transmetent una visi\u00f3 esbiaixada, en gran part antirepublicana i antidemocr\u00e0tica, dels drets naturals al segle XX. Finalment, valorem cr\u00edticament la visi\u00f3 redu\u00efda dels drets naturals heretada pels estudiosos del neo-republicanisme.<\/p>\n\n\n\n

Llegir article complet: Link<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Julio Mart\u00ednez-Cava \u00ab La tradici\u00f3n democr\u00e1tica en el comunismo brit\u00e1nico en E. P. Thompson a la luz de los archivos del MI5\u00bb. Historia Social, <\/em>104, 2022, pp. 93-111<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest article s\u2019ofereix una an\u00e0lisi dels arxius alliberats pel MI5 brit\u00e0nic al setembre de 2016 que documenten l’espionatge realitzat sobre l\u2019historiador socialista E. P. Thompson, amb l\u2019objectiu d\u2019aclarir la seva relaci\u00f3 amb l\u2019estalinisme abans de 1956. Es reconstrueix per a aix\u00f2 el context hist\u00f2ric del comunisme i del maccarthisme brit\u00e0nics en els primers anys de la Guerra Freda, i s\u2019avalua el pes de la tradici\u00f3 Left-libertarian com a factor causal en el proc\u00e9s de ruptura amb el Partit Comunista de Gran Bretanya per part de Thompson.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Andrea Geniola, \u00abAll\u2019ombra del Canig\u00f3 en Nazione e narrazione nelle terre catalane di Francia e Spagna (anni \u201960 e \u201970)\u00bb. Memoria e Ricerca<\/em>, 71 (3\/2022), pp. 453-476.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019article intenta investigar, en perspectiva comparada, la gestaci\u00f3 i el desenvolupament del nou nacionalisme revolucionari catal\u00e0 a banda i banda de la frontera franco-espanyola, dins del que s\u2019ha anomenat el \u201c68 de les nacions sense Estat\u201d, tot plantejant la q\u00fcesti\u00f3 de la viabilitat o no d\u2019organitzacions nacionalistes subestatals situades en contextos estatals i processos de construcci\u00f3 nacional tan diferents com el franc\u00e8s i l\u2019espanyol.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Andrea Geniola (amb Xos\u00e9 M. N\u00fa\u00f1ez Seixas, dirs.), “Immaginare il territorio. Identit\u00e0 sub-statali e stato-nazione nelle seconda met\u00e0 del XX secolo: Francia, Italia, Spagna” , monogr\u00e0fic a Memoria e Ricerca<\/em>, 71 (3\/2022), pp. 413-499.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El monogr\u00e0fic t\u00e9 com a prop\u00f2sit oferir una perspectiva comparada d\u2019algunes q\u00fcestions nacionals subestatals i les seves indissolubles interrelacions amb les respectives nacionalitzacions d\u2019Estat, a trav\u00e9s de l\u2019observaci\u00f3 de casos comparables des de diferents prismes: el pes de la colonitzaci\u00f3 africana en la definici\u00f3 d\u2019una identitat nacional a les illes de C\u00f2rsega i Sardenya; una comparaci\u00f3 entre dos casos de l\u2019anomenada \u201cperif\u00e8ria celta\u201d, com Gal\u00edcia i Bretanya; la comparaci\u00f3 en el terreny transfronterer en el cas catal\u00e0; una perspectiva sobre dues diferents declinacions politico-culturals d\u2019una mateixa identitat territorial en el cas del Tirol del Sud.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Steven Forti, \u201c Prima gli italiani!\u2019<\/em>. Cambios y continuidades en la ultraderecha italiana: la Lega y Fratelli d\u2019Italia\u201d, Revista CIDOB d\u2019Afers Internacionals<\/em>, n.\u00ba 132 (desembre de 2022), pp. 25-48<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En el marc d\u2019un dossier radical dedicat a les dretes radicals d\u2019una riba i l\u2019altra de l\u2019Atl\u00e0ntic, Steven Forti presenta un estudi dels canvis i les continu\u00eftats en l\u2019ultradreta italiana des del final de la Primera Rep\u00fablica fins a l\u2019actualitat. A l\u2019article, l\u2019autor analitza principalment la proposta ideol\u00f2gica i program\u00e0tica de l\u2019extrema dreta del pa\u00eds transalp\u00ed, mostrant les transformacions de la Lliga Nord d\u2019Umberto Bossi en la Lliga de Matteo Salvini i del Moviment Social Itali\u00e0 i l\u2019Alian\u00e7a Nacional de Gianfranco Fini en els Germans d\u2019It\u00e0lia de Giorgia Meloni.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Laia Ara\u00f1\u00f3 Vega i Josep-Vicent Garcia Raffi, “Dossier: L’Euroregi\u00f3 com a escenari per a l’estudi de la Retirada i l’exili de 1939”; Laia Ara\u00f1\u00f3 Vega (amb Rub\u00e8n Doll-Petit i Joan Montblanc), “Aproximaci\u00f3 als recursos documentals catalans per a l’estudi de la Retirada i l’exili de 1939”, pp. 13-34, Dictatorships & Democracies, Journal of History and Culture<\/em>, n. 10, 2022.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Els articles que presentem en aquest monogr\u00e0fic s\u00f3n resultat del projecte Mem\u00f2ria i patrimoni de l\u2019exili a l\u2019Euroregi\u00f3 (1936-1945) <\/em>dut a terme entre el gener de 2020 i el desembre de 2021 liderat per la Fundaci\u00f3 Carles Pi i Sunyer i en el qual van participar com a membres la Universitat de les Illes Balears, la Universit\u00e9 Toulouse Capitole (D\u00e9partement des Langues et Civilisations), el Museu Memorial de l\u2019Exili de La Jonquera, el Centre d\u2019Estudis sobre Dictadures i Democr\u00e0cies-UAB, els Archives Municipales d\u2019Agde (l\u2019H\u00e9rault) i la Universitat de Val\u00e8ncia. <\/p>\n\n\n\n

Enlla\u00e7<\/a><\/strong><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Chiao- In Chen,<\/strong> “Los or\u00edgenes del fascismo chino: el impacto de la colaboraci\u00f3n nacionalista-comunista y la legitimidad de la lucha nacional (1927-1931)”, Locus: Revista De Hist\u00f3ria<\/em> 28\/2, 2022, pp.146-166<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

La representaci\u00f3 m\u00e9s important del moviment feixista xin\u00e8s, tamb\u00e9 coneguda pel seu nom original de Societat de la Pr\u00e0ctica Rigurosa dels Tres Principis del Poble (o Lixingshe<\/em>), es va estructurar a inicis de 1932 a la capital del r\u00e8gim nacionalista de Nanjing. Els seus membres van ser militars de l’ex\u00e8rcit nacionalista revolucionari xin\u00e8s que van compartir fromaci\u00f3 militar a l’Acad\u00e8mia Militar Huangpu<\/em> durant la segona meitat dels anys vint, en un context forjat per l’etapa de col\u00b7laboraci\u00f3 entre nacionalistes i comunistes. Aquest article s’aproxima a les activitats pr\u00e8vies a la formaci\u00f3 de Lixinghe<\/em>, on les traject\u00f2ries anticomunistes, la creaci\u00f3 d’una interpretaci\u00f3 feixistitzada de les doctrines “sunyatsenista” i el vincle de la fidelitat vers el l\u00edder Chiang Kai-shek, determinar\u00eden el seu cam\u00ed inicial. De la mateixa manera, l’article proposa interpretar l’ambient dels anys vint a \u00c0sia Oriental com la base necess\u00e0ria per tal d’entendre la caracter\u00edstica defensiva i antiimperial del feixisme xin\u00e8s. <\/p>\n\n\n\n

Enlla\u00e7<\/strong><\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Miguel \u00c1ngel Del R\u00edo Morillas<\/strong><\/strong>, “El Partido Comunista de China  y el Partido Comunista de Espa\u00f1a (1921-1956): entre la revoluci\u00f3n y la readaptaci\u00f3n”, Revista Ger\u00f3nimo De Uzt\u00e1riz Aldizkaria<\/em>, 36, 2022, pp. 25\u201346.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El present article presenta realitzar una aproximaci\u00f3 a la hist\u00f2ria de dos partits allunyats en el temps pol\u00edtic i l’\u00e8xit, aix\u00ed com geogr\u00e0ficament i culturalment, com son el PCE i el PCC en les seves efem\u00e8rides de 100 anys d’exist\u00e8ncia (1921-2021), encara que donant m\u00e9s incid\u00e8ncia al cas del PCC. De la mateixa manera, s’agafar\u00e0 com a punt final del relat el XX Congr\u00e9s del PCUS de 1956, el qual va implicar un canvi de paradigma per al moviment comunista internacional, essent pel cas del PCE la seva materialitzaci\u00f3 en la pol\u00edtica de “Reconcilici\u00f3n Nacional” de 1956, mentre que per al cas del PCC representaria el seu allunyament d’una Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica (exemplificada en la ruptura sino-sovi\u00e8tica de 1959) amb la definitiva aposta per una via xinesa al socialisme, i al desenvolupament econ\u00f2mic, debatut en el VIII Congr\u00e9s de setembre de 1956.<\/p>\n\n\n\n

Enlla\u00e7<\/a><\/strong><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Nicol\u00e1s Buckley,<\/strong><\/strong> “La modernidad como proyecto mestizo. Vida y muerte de la guerrilla ecuatoriana ‘Alfaro Vive Carajo'”, Historia del presente<\/em>, 39, 2022\/1 2\u00aa \u00e9poca, pp. 97-113 ISSN: 1579-8135.<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Fuerzas Armadas Populares Eloy Alfaro, tamb\u00e9 conegut com \u00a1Alfaro Vive, Carajo! (AVC) va ser un grup clandest\u00ed d’esquerra a Equador, fundat el 1982 i inspirat en la figura d’un l\u00edder hist\u00f2ric del pa\u00eds, el general Eloy Alfaro. Nicol\u00e1s Bucley analitza la traject\u00f2ria d’aquest grup mitjan\u00e7ant un estudi del projecte mest\u00eds de la guerrilla i la seva vinculaci\u00f3 a la modernitat.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Carlos \u00c1ngel Ord\u00e1s, “The Antimilitarist Campaogn against Compulsory Military Service in Spain during the 1970s and 1980s”, Contemporary European History,<\/em> 2022, 1-19.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En el present article se centra en la influ\u00e8ncia pol\u00edtica i social del moviment antimilitarista a Espanya durant els anys setenta i vuitanta. L’article mostra com al llarg de la d\u00e8cada de 1970, el tema de l’objecci\u00f3 de consci\u00e8ncia va passar a formar part d’un context m\u00e9s ampli de lluita pels drets i llibertats individuals i col\u00b7lectius que la dictadura franquista va negar a la poblaci\u00f3 espanyola, aconseguint un important impacte pol\u00edtic al concentrar la seva acci\u00f3 en la imatge exterior d’Espanya. Al llarg de la d\u00e8cada seg\u00fcent, el moviment antimilitarista va cre\u00e9ixer en un context de grans moviments i debat p\u00fablic en torn al pacifisme i l’antimilitarisme, amb motiu del refer\u00e8ndum sobre la perman\u00e8ncia d’Espanya a l’OTAN. La campanya m\u00e9s important era la resist\u00e8ncia tant al servei militar com al servei social alternatiu, coneguda com a  insubmissi\u00f3.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Miguel D\u00edaz S\u00e1nchez, \u201cLos centros regionales en la pugna catalanismo \/ anticatalanismo de la Segunda Rep\u00fablica. El caso de la Casa Regional de Murcia en Barcelona\u201d, Pasado y Memoria. Revista de Historia Contempor\u00e1nea<\/em>, 24, 2022, pp. 189-211.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019objectiu de l\u2019article \u00e9s mostrar el potencial que ofereix l\u2019estudi de l\u2019associacionisme desenvolupat per les diferents col\u00f2nies d\u2019immigrants a la ciutat de Barcelona durant el per\u00edode republic\u00e0. En aquest cas s\u2019ha seleccionat l\u2019articulat pels murcians a trav\u00e9s de la Casa Regional de M\u00farcia. S\u2019analitzen les expressions p\u00fabliques, l\u2019evoluci\u00f3 ideol\u00f2gica, les t\u00e0ctiques de persuasi\u00f3 pol\u00edtica i els mecanismes de suport implementats per aquesta associaci\u00f3. La col\u00f2nia murciana es va convertir en epicentre de varis debats pol\u00edtics sorgits en una Barcelona malmesa per un dur context de crisi econ\u00f2mica i fortes confrontacions socials, pol\u00edtiques i sindicals. Un context que atorga a l\u2019objecte d\u2019an\u00e0lisi un valor especial per iniciar un cam\u00ed de recerca encara per desenvolupar.<\/p>\n\n\n\n

Enlla\u00e7<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Pau Casanellas, “Evitar \u00abcaballos de Troya\u00bb. Las estructuras provinciales de poder del franquismo ante el resurgimiento del nacionalismo subestatal en Catalu\u00f1a y el Pa\u00eds Vasco (1960-1975 )”, Ayer. Revista De Historia Contempor\u00e1nea<\/i>, 123<\/i>(3), 135\u2013161, 2022.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La instauraci\u00f3 del franquisme va donar lloc a l’intent m\u00e9s resolutiu de la hist\u00f2ria espanyola de redu\u00efr les lleng\u00fces no castellanes i els nacionalismes subestatals. Amb tot, a partir dels anys cinquanta i, especialment, seixanta, tant el catalanisme com el vasquisme van adquirir un impuls notable. La principal resposta de la dictadura va ser la repressi\u00f3, per\u00f2 alguns dels seus sectors van propugnar una pol\u00edtica d’una altra mena que pogu\u00e9s atreure i capitalitzar tots dos moviments en benefici propi. S’analitzen en aquest article les propostes sobre la q\u00fcesti\u00f3 emanades dels \u00f2rgans provincials del Moviment i dels governs civils tant a Catalunya com al Pa\u00eds Basc.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Angelina Puig i Valls, “Tota la vida en una maleta. La construcci\u00f3 d\u2019un barri de Sabadell”, Temps i espais de mem\u00f2ria<\/em>, 7, 2022, pp. 31-39.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest \u00e9s l’estudi d’un proc\u00e9s migratori des d’un poble granad\u00ed fins a Sabadell durant les primeres d\u00e8cades de la segona meitat del segle XX, en el que s’han usat les fonts orals com a priomordials. Se sost\u00e9 que la immigraci\u00f3 dels pioners dels anys cinquanta \u00e9s un fet col\u00b7lectiu dels camperols andalusos, que no va tenir una causa exclusivament econ\u00f2mica, sin\u00f3 que va ser una conseq\u00fc\u00e8ncia indirecta del resultat de la Guerra Civil. Quan van arribar a Sabadell, les persones i fam\u00edlies es van instal\u00b7lar-se, primer, en coves i barraques; m\u00e9s endavant, en cases prec\u00e0ries que sovint havien constru\u00eft elles mateixes; fins que, amb molt de treball i no poques lluites, van aconseguir uns habitatges i barris m\u00e9s dignes. Amb els anys, van anar assolint les expectatives, va millorar la situaci\u00f3 prec\u00e0ria dels primers temps, assolint la consci\u00e8ncia de pertinen\u00e7a i possessi\u00f3 d’un espai m\u00e9s ampli que el del barri o la ciutat. Mig segle despr\u00e9s ens preguntem quines similituds hi ha entre aquest proc\u00e9s i les migracions actuals, i sobre l’objectiu, la lluita o les reivindicacions que ajuden a unir a la nova gent, que ara prov\u00e9 de varis pa\u00efsos, amb la que ja est\u00e0 establerta al pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n

Acc\u00e9s a l’article<\/strong><\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Eduardo Abad Garc\u00eda, “Vecinos y camaradas. Portugal en el imaginario colectivo del leninismo espa\u00f1ol “, Ayer<\/em>, n. 125, 2022 (1), pp. 267-294.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest article s’estudia l’evoluci\u00f3 de les relacions entre els comunistes ib\u00e8rics al llarg de la seva hist\u00f2ria: com va ser percebut el PCP i com aquesta percepci\u00f3 va influir en els milers de comunistes que despr\u00e9s de 1968 van desenvolupar una dissid\u00e8ncia leninista. L’estrat\u00e8gia desenvolupada pels comunitses portuguesos durant la Revoluci\u00f3 dels Clavells va constituir un exemple a seguir particularment important per aquells militants cr\u00edtics amb la l\u00ednia oficial del PCE. A trav\u00e9s de fonts orals i hemerogr\u00e0fiques, aquest article analitza com el referent portugu\u00e8s va funcionar a mode de mite movilitzador per aquest sector dels comunistes espanyols.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
<\/div><\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Forti, Steven, \u201cL\u2019estaca\u2019: Transnational Trajectories of a Catalan Antifascist Song\u201d, Popular Music and Society, 44.2 (2021), pp. 139-156.<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest article, Steven Forti analitza les formes en qu\u00e8 \u201cL’estaca\u201d, can\u00e7\u00f3 produ\u00efda el 1968 per Llu\u00eds Llach, ha estat reutilitzada i resignificada en diversos contextos culturals i pol\u00edtics, com el moviment Solidarno\u015b\u0107 dels anys vuitanta a Pol\u00f2nia i la Primavera \u00c0rab a Tun\u00edsia, a m\u00e9s del context espanyol i catal\u00e0 dels anys Deu del segle XXI.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Forti, Steven, \u201cIl fascismo non muore mai?\u201d, Rivista Il Mulino<\/em>, 515 (2\/2021), pp. 85-95.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest article publicat a la revista italiana Il Mulino, Steven Forti reflexiona, a partir dels debats m\u00e9s recents que s’han donat a l’acad\u00e8mia, sobre el concepte de feixisme i el de populisme amb l’objectiu d’arribar a proposar una definici\u00f3 de les noves extremes dretes actuals, representades pel trumpisme, el lepenisme, la Lliga de Salvini, Vox o Fidesz.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Buckley, Nicol\u00e1s, “Hacer historia desde testimonios de militantes de AVC y ETA. La producci\u00f3n de intersubjetividades en Ecuador y Pa\u00eds Vasco”, RelaCult, Revista Latinoamericana en Estudio de Cultura y Sociedad<\/em> , 7, no.2, 2021.<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

La hist\u00f2ria oral, i m\u00e9s concretament el format ‘hist\u00f2ria de vida’, en qu\u00e8 el narrador explica la seva hist\u00f2ria des de el seu naixement fins ara present de l’entrevista, obre un ventall de possibilitats als cient\u00edfics socials. Tanmateix, la viol\u00e8ncia pol\u00edtica ha estat tractada tradicionalment per aquests mateixos cient\u00edfics socials en termes de ‘terrorisme’, i en conson\u00e0ncia les an\u00e0lisis sobre seguretat i governan\u00e7a han predominat sobre les an\u00e0lisis hist\u00f2riques. La viol\u00e8ncia insurgent que va tenir lloc tant al Pa\u00eds Basc (ETA) com a l’Equador (AVC) durant l’\u00faltim ter\u00e7 del segle XX \u00e9s analitzada en aquest article des de les hist\u00f2ries de vida dels seus protagonistes. A la nova hist\u00f2ria la intersubjectivitat (la producci\u00f3 de subjectivitats que t\u00e9 lloc durant l’entrevista) es parteix ja una part intr\u00ednseca. Sense la necessitat de prendre una posici\u00f3 securititzadora, els testimonis que militants d’ETA i AVC avisen durant les entrevistes que revelen contradiccions, malenconia, i una altra s\u00e8rie d’emocions que ens fan entendre la seva manera d’estar al m\u00f3n. La construcci\u00f3 de la font oral es revela com un proc\u00e9s on l’historiador negocia amb si mateix fins quin punt se submergeix, o no, a la viv\u00e8ncia del narrador.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"vilanova_sole_tura\"<\/figure>
\n

Francesc Vilanova i Vila-Abadal, \u201cEl feixisme impur: Eugenio Nadal i l\u2019\u2019esprit du temps\u2019 (1939 \u2013 1944)\u201d, pp. 1 \u2013 38; Andrea Geniola, \u201cAutogoverno e democrazia. Il catalanismo nella Transizione spagnola (1974 \u2013 1979), pp. 39 \u2013 64\u201d. Rivista Italiana di Studi Catalani<\/em>, n. 11, 2021.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La Rivista Italiana di Studi Catalani<\/em>, de publicaci\u00f3 anual, \u00e9s la primera i \u00fanica revista cient\u00edfica italiana en catal\u00e0, orientada a l\u2019estudi i la reflexi\u00f3 cr\u00edtica sobre la cultura catalana en totes les seves manifestacions, en el signe de la m\u00e9s \u00e0mplia interdisciplinarietat. La revista acull aportacions cient\u00edfiques originals i in\u00e8dites de tem\u00e0tica lliure (articles, notes, ressenyes) i propostes per a la secci\u00f3 monogr\u00e0fica de car\u00e0cter filol\u00f2gic, literari, ling\u00fc\u00edstic, art\u00edstic, hist\u00f2ric i cultural en sentit ampli, amb extensi\u00f3 temporal des dels or\u00edgens fins a la contemporane\u00eftat. En aquest n\u00famero (11) trobem els articles de Francesc Vilanova i Andrea Geniola. El primer se centra en els \u00faltims anys de la figura d\u2019Eugenio Nadal, periodista, escriptor i intel\u00b7lectual falangista, mentre que el segon aborda l\u2019acci\u00f3 del catalanisme durant els anys de la Transici\u00f3 espanyola.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Miguel D\u00edaz S\u00e1nchez, \u201cUna Barcelona de posguerra: migrantes mendigos, refugiados y repatriados\u201d, Segle XX. Revista catalana d\u00b4hist\u00f2ria<\/em>, 14, 2021, pp. 155-177.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019article analitza la repressi\u00f3\u0301 de la mendicitat i la immigraci\u00f3\u0301 a la Barcelona de la immediata postguerra. Tamb\u00e9\u0301 centra part del seu argument en el tracte atorgat pel r\u00e8gim franquista als refugiats republicans acollits a la ciutat durant la guerra. Finalment, dedica part de la seva atenci\u00f3\u0301 als retornats republicans de Franc\u0327a durant els primers mesos de la postguerra, ja que la capital catalana va actuar com a centre de classificaci\u00f3\u0301 i distribu\u00efdor d\u2019aquests. Indigents, immigrants, refugiats i retornats van ser conceptualitzats pel r\u00e8gim com un problema similar (benefic\u00e8ncia i ordre p\u00fablic), de manera que van rebre un tracte igualment similar. La m\u00e0xima expressi\u00f3\u0301 d\u2019aquest fet va ser la funcionalitat atorgada als principals centres de classificaci\u00f3\u0301 i repatriaci\u00f3\u0301 existents a Barcelona durant les primeres etapes de la dictadura.<\/p>\n\n\n\n

Enlla\u00e7<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Josep V. Garcia Raffi (amb Francisco Collado Cerver\u00f3) \u201cEl c\u00f2mic i l\u2019exili del 1939: des de la retirada fins la di\u00e0spora i la resist\u00e8ncia armada\u201d, pp. 79 \u2013 115; Fernando Valls \u201cLas letras espa\u00f1olas, a comienzos de 1969, desde la perspectiva mexicana\u201d, pp. 157 \u2013 182. Dictatorships and Democracies. Journal of History and Culture, <\/em>n. 9, 2021. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

El n\u00famero 9 de la revista Dictatorships and Democracies presenta una s\u00e8rie de treballs que giren al voltant del t\u00edtol: El c\u00f2mic. Mem\u00f2ria, guerra i exili. Entre els autors, destaquem dos membres del CEDID: Josep V. Garcia Raffi, que juntament amb Francisco Collado ofereixen una panor\u00e0mica descriptiva i tem\u00e0tica dels c\u00f2mics publicats a Espanya als darrers anys en relaci\u00f3 a l\u2019exili republic\u00e0 i la resist\u00e8ncia armada, i Fernando Valls, el qual se centra en l\u2019an\u00e0lisi del monogr\u00e0fic que la Revista de la Universidad de M\u00e9xico<\/em> dedic\u00e0 a les \u00abLetras Espa\u00f1olas\u00bb l\u2019any 1969. El n\u00famero tamb\u00e9 inclou les ressenyes de Gerard Vallejo a l\u2019obra de Jos\u00e9 Fernando Mota (\u00a1Viva Catalu\u00f1a Espa\u00f1ola! Historia de la extrema derecha en la Barcelona republicana (1931 \u2013 1936)<\/em> aix\u00ed com del mateix Fernando Valls, que ressenya diferents obres publicades en els \u00faltims temps relacionades amb la Guerra Civil.<\/p>\n\n\n\n

Acc\u00e9s obert a la revista<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Jos\u00e9-Ram\u00f3n L\u00f3pez Garc\u00eda, \u201c\u00abLa sabidur\u00eda de la mirada\u00bb: Tard\u00edo N\u00e1poles (1977), de Luis Amado Blanco\u201d, pp. 31-46; M\u00edryam V\u00edlchez Ruiz, \u201cEl sistema de creencias en Roma, peligro para caminantes<\/em> de Rafael Alberti\u201d, pp. 139-152, trame di letteratura comparata<\/em>, 5, 2021.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest n\u00famero de trame di letteratura comparata <\/em>dedicat a la literatura de l\u2019exili republic\u00e0 inclou un article de Jos\u00e9-Ram\u00f3n L\u00f3pez Garc\u00eda titulat \u201c\u00abLa sabidur\u00eda de la mirada\u00bb: Tard\u00edo N\u00e1poles (1977), de Luis Amado Blanco\u201d, que tracta sobre una col\u00b7lecci\u00f3 de poemes d\u2019Amado Blanco en el seus anys a N\u00e0pols que reflecteix la seva fascinaci\u00f3 per la ciutat italiana i com va veure a partir d\u2019ella una possibilitat de regeneraci\u00f3 personal i est\u00e8tica. La revista tamb\u00e9 presenta un article de M\u00edryam V\u00edlchez Ruiz, \u201cEl sistema de creencias en Roma, peligro para caminantes <\/em>de Rafael Alberti\u201d, que estudia aquesta obra d\u2019Alberti, publicada en el seus anys d\u2019exili a Roma, un llibre que reflecteix l\u2019ess\u00e8ncia del sistema de valors de l\u2019autor en el context de la ciutat eterna.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"N\u00ba<\/figure>
\n

Carme Molinero, “El Pacto para la Libertad y la desaparici\u00f3n de la dictadura”, Nuestra Bandera, <\/em>252, 2021, pp. 173 – 185.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest n\u00famero de la revista Nuestra Bandera<\/em>, s\u2019inclou l\u2019article de Carme Molinero que porta per t\u00edtol \u201cEl Pacto para la Libertad y la desaparicio\u0301n de la 13 dictadura\u201d. En aquest, l\u2019autora exposa com l\u2019any 1969 el franquisme va optar per aplicar l\u2019estat d\u2019excepci\u00f3 durant tres mesos per tal de restablir un control social estricte que, lluny d\u2019aconseguir paralitzar l\u2019oposici\u00f3, aguditz\u00e0 les contradiccions del r\u00e8gim. En aquest marc, el PCE va reformular la pol\u00edtica de reconciliaci\u00f3 nacional com \u00abPacto para la Libertad\u00bb per a explicitar el tipus d\u2019acord que permetria acabar amb la dictadura.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Andrea Geniola (coord.), “El franquismo y el \u00abregionalismo bien entendido\u00bb”, Ayer<\/em>, 123, 2021 (3), pp. 13-161 [Inclou Andrea Geniola, “Una Catalu\u00f1a espa\u00f1ola, una Vasconia espa\u00f1ol\u00edsima. (Re)construcci\u00f3n de un relato, (re)significaci\u00f3n de un imaginario (1939-1959)”,  Ayer<\/em>, 123, 2021 (3), pp. 51-78 i Pau Casanellas, “Evitar ‘caballos de Troya’. Las estructuras provinciales de poder del franquismo ante el resurgimiento del nacionalismo subestatal en Catalu\u00f1a y el Pa\u00eds Vasco (1960-1975)”,  Ayer<\/em>, 123, 2021 (3), pp. 135-161].<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El dossier de la revista Ayer<\/em> coordinat per Andrea Geniola<\/a> t\u00e9 per objectiu analitzar l’intent de (re)significaci\u00f3 en sentit nacional espanyol de les anomenades “regions hist\u00f2riques” per part del franquisme, partint de la premissa que reconvertir o reafirmar les regions com a “entra\u00f1ables afluentes de la patria<\/em>” constitu\u00ed un dels desafiaments sobre els quals el r\u00e8gim va haver de medir la seva capacitat pol\u00edtica i cultural de “fer o desfer” espanyols. El monogr\u00e0fic inclou l’article del mateix autor titulat “Una Catalu\u00f1a espa\u00f1ola, una Vasconia espa\u00f1ol\u00edsima. (Re)construcci\u00f3n de un relato, (re)significaci\u00f3n de un imaginario (1939-1959)”, en qu\u00e8 Geniola estudia el “regionalisme” de les dues primeres d\u00e8cades del franquisme centrant-se en els casos catal\u00e0 i basc, en considerar-los una “bona s\u00edntesi” entre les “coordenades globals del projecte regional(ista) de la dictadura” i la seva “execuci\u00f3 efectiva en contextos de compet\u00e8ncia nacionalista”. Aix\u00ed mateix, el dossier conclou amb l’article “Evitar ‘caballos de Troya’. Las estructuras provinciales de poder del franquismo ante el resurgimiento del nacionalismo subestatal en Catalu\u00f1a y el Pa\u00eds Vasco (1960-1975)”, de Pau Casanellas, que analitza les propostes dels \u00f2rgans provincials del Movimiento y dels governs civils tant de Catalunya com al Pa\u00eds Basc per donar resposta al catalanisme i el basquisme m\u00e9s enll\u00e0 de la repressi\u00f3, tractant d’atraure i capitalitzar ambd\u00f3s moviments en benefici propi, durant els darrers quinze anys de la dictadura.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Mart\u00ed Mar\u00edn, “Ej\u00e9rcito y Partido. Los militares en el Ministerio de la Gobernaci\u00f3n en el primer franquismo, 1936-1951”, Revista Universitaria de Historia Militar<\/em>, 10(20), 2021, pp. 224-251.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Article que analitza el paper dels militars al Ministerio de la Gobernaci\u00f3n del primer franquisme, a partir de la n\u00f2mina de governadors civils i d’alts c\u00e0rrecs del mateix \u2014ministres, subsecretaris i directors generals\u2014, aix\u00ed com del seu organigrama de funcionament, a trav\u00e9s de biografies, bibliografia i repertoris legislatius. El resultat del treball mostra com, de manera progressiva, els militants de la \u201cvella\u201d Falange (FE-JONS) s’introdu\u00efren de forma suficientment significativa al Ministerio com per controlar el seu organigrama i marginar qualsevol altra proced\u00e8ncia pol\u00edtica de preguerra. Aquesta circumst\u00e0ncia explicaria la facilitat amb qu\u00e8 es va poder portar a terme la unificaci\u00f3 dels alts c\u00e0rrecs de governador civil i “jefe provincial” de FET-JONS, sense que cap llei ho establ\u00eds com a obligatori. Amb el temps, els militants de la nova Falange (FET-JONS), principalment sense milit\u00e0ncia pol\u00edtica pr\u00e8via, completaren la n\u00f2mina d’alts c\u00e0rrecs del Ministerio fins a establir una vertadera identificaci\u00f3 entre partit i Estat, moment en el qual la participaci\u00f3 militar disminu\u00ed en favor d’altres perfils professionals, especialment jutges, fiscals i advocats de l’Estat.<\/p>\n\n\n\n

Acc\u00e9s en obert a l’article<\/a><\/strong><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

 <\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Carme Molinero, \u00abLas pol\u00edticas p\u00fablicas de memoria y la resignificaci\u00f3n del \u201cValle de los Ca\u00eddos\u201d\u00bb, Pass\u00e9s Futurs<\/em>, 12, Paris, 2022. <\/strong>https:\/\/www.politika.io\/es\/article\/las-politicas-publicas-memoria-y-resignificacion-del-valle-los-caidos<\/a><\/p>\n\n\n\n

El dossier en el qu\u00e8 s\u2019inscriu l\u2019article est\u00e0 dedicat a alguns dels debats dels darrers anys  sobre les pol\u00edtiques p\u00fabliques de la democr\u00e0cia espanyola per tal de superar els traumes provocats pel franquisme i construir espais simb\u00f2lics que superin la petjada que la mem\u00f2ria p\u00fablica de la dictadura va imposar a la societat espanyola. Cuelgamuros, el \u201cValle de los Ca\u00eddos\u201d ocupa el lloc preeminent entre els llocs de mem\u00f2ria de la dictadura. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Veiga, Francisco: \u00abIntroducci\u00f3n\u00bb [coordinaci\u00f3 del dossier \u00abEstats-base. Una f\u00f3rmula geoestrat\u00e8gica per al segle XXI\u00bb], \u00abJuego de comodines: Los Estados-base dependientes de Rusia, 1990-2022\u00bb i \u00abPerfiles de Estados-base: Una cartograf\u00eda\u00bb, Tiempo devorado: revista de historia actual<\/em>, vol. 7, n\u00ba 2, 2022, pp. 1-3, 69-84 i 85-106. <\/strong>https:\/\/revistes.uab.cat\/tdevorado\/issue\/view\/v7-n2-redaccion<\/a><\/p>\n\n\n\n

En conjunt, aquest monogr\u00e0fic pret\u00e9n cridar l\u2019atenci\u00f3 sobre una realitat geoestrat\u00e8gica que, tot i no ser nova, ha experimentat un clar creixement despr\u00e9s del final de la Guerra Freda, amb la multiplicaci\u00f3 d\u2019una s\u00e8rie d\u2019estats-base de caracter\u00edstiques similars pel que fa a la mida, les funcions i una situaci\u00f3 geogr\u00e0fica significativa. Tamb\u00e9 hi ha jugat el seu paper el reordenament mundial iniciat el 1991, amb la fi de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica i, sobretot, l\u2019auge i la instrumentalitzaci\u00f3 de l\u2019identitarisme, amb el conseg\u00fcent sorgiment de noves sobiranies o la reformulaci\u00f3 de les seves bases.I, per descomptat, la creixent compet\u00e8ncia internacional per la lluita contra el terrorisme, el control de l\u2019energia i el posicionament hegem\u00f2nic en un m\u00f3n multipolar.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Casanellas, Pau: \u00abJoint Efforts in the Fight against Franco: Repression and Protest during the Spanish Long \u201968\u00bb, Contemporary European History<\/em>, 31 (2), 2022, p. 271-285.<\/strong> https:\/\/doi.org\/10.1017\/S0960777321000163<\/a> <\/p>\n\n\n\n

Com en molts altres pa\u00efsos, a Espanya tamb\u00e9 es va viure un 68. En resposta, el r\u00e8gim franquista va incrementar la repressi\u00f3, que va esdevenir m\u00e9s dura i m\u00e9s \u00e0mplia. Arran d\u2019aix\u00f2, l\u2019oposici\u00f3 a la brutalitat estatal va esdevenir una de les principals causes de l\u2019antifranquisme i un dels elements unificadors entre els seus diversos sectors. Aquest \u00e9s el proc\u00e9s que analitza aquest article. Espec\u00edficament, intenta explorar com la repressi\u00f3 va facilitar la converg\u00e8ncia entre activistes procedents de diferents moviments socials i organitzacions pol\u00edtiques.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Mar\u00edn, Mart\u00ed: \u00abDe Josep Maria de Porcioles a Pasqual Maragall, 1973-1983: Del caos tardofranquista al primer intent d\u2019estabilitzaci\u00f3\u00bb, Barcelona: quaderns d\u2019hist\u00f2ria<\/em>, 27 [Espais i performativitat de protesta de les dones en la transici\u00f3 democr\u00e0tica a la ciutat de Barcelona], 2021 [2022], p.39-62. <\/strong>https:\/\/raco.cat\/index.php\/BCNQuadernsHistoria\/article\/view\/398549<\/a><\/p>\n\n\n\n

Amb el cessament de l\u2019alcalde Porcioles l\u2019ajuntament franquista de Barcelona va entrar en una situaci\u00f3 complexa en la que es combinaven la pressi\u00f3 democratitzadora de la ciutadania i la manca d\u2019un lideratge clar dins del consistori. El primer ajuntament democr\u00e0tic (1979-83) va provar de posar ordre en el marasme heretat, mancat de pressupost, de legislaci\u00f3 adequada i, fins i tot, d\u2019un personal pol\u00edtic estable.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

D\u00edaz S\u00e1nchez, Miguel: \u00abLos centros regionales en la pugna catalanismo \/ anticatalanismo en la Segunda Rep\u00fablica. El caso de la Casa Regional de Murcia en Barcelona\u00bb, Pasado y Memoria. Revista de historia contempor\u00e1nea<\/em>, 24, 2022, pp. 189-211<\/strong>. https:\/\/doi.org\/10.14198\/PASADO2022.24.08<\/a><\/p>\n\n\n\n

L’objectiu del present treball \u00e9s mostrar el potencial que ofereix l’estudi de l’associacionisme desenvolupat per les diferents col\u00f2nies d’emigrants a la ciutat de Barcelona durant el per\u00edode republic\u00e0. En aquest cas s’ha seleccionat el desplegat pels murcians a trav\u00e9s de la Casa Regional de M\u00farcia. S’analitzen les expressions p\u00fabliques, l’evoluci\u00f3 ideol\u00f2gica, les t\u00e0ctiques de persuasi\u00f3 pol\u00edtica i els mecanismes de suport implementats per aquesta associaci\u00f3. La col\u00f2nia murciana es va convertir en epicentre de diversos debats pol\u00edtics sorgits en una Barcelona assotada per un dur context de crisi econ\u00f2mica i fortes confrontacions socials, pol\u00edtiques i sindicals. Un context que atorga a l’objecte d’an\u00e0lisi un valor especial per a iniciar un cam\u00ed de recerca encara per desenvolupar.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Yasmina Yousfi L\u00f3pez (coord.), “El exilio como lugar de enunciaci\u00f3n: di\u00e1logos interculturales y transculturales contempor\u00e1neos”, monogr\u00e0fic de 452\u00baF. Revista de Teor\u00eda de la Literatura y Literatura Comparada, 26 (2022) Yasmina Yousfi coordina aquest monogr\u00e0fic que tamb\u00e9 compta amb la col\u00b7laboraci\u00f3 d’altres membres del GEXEL i el CEDID com ara Mar\u00eda Teresa Santa Mar\u00eda, Esther L\u00e1zaro o […]<\/p>\n","protected":false},"author":145,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-2614","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2614","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/users\/145"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2614"}],"version-history":[{"count":40,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2614\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10670,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2614\/revisions\/10670"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2614"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}