{"id":262,"date":"2010-06-22T16:19:43","date_gmt":"2010-06-22T16:19:43","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2003-2004\/"},"modified":"2022-12-15T11:18:25","modified_gmt":"2022-12-15T11:18:25","slug":"2003-2004","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2003-2004\/","title":{"rendered":"2003-2004"},"content":{"rendered":"\n
\"aven\u00e7\"<\/figure>
\n

El dossier del n\u00famero 298 de L’Aven\u00e7<\/em> (gener de 2004) est\u00e0 dedicat a la immigraci\u00f3 a Catalunya durant el franquisme. Mart\u00ed Mar\u00edn Corbera s’ocupa de la introducci\u00f3 i del primer article, en el que analitza les dades relatives a la immigraci\u00f3 catalana (amb un \u00faltim apartat dedicat a Sabadell) enfocant-les en la relaci\u00f3 establerta entre les identitats que s’anaven confrontant dins d’un context urb\u00e0 canviant. El segon article \u00e9s de l’Angelina Puig i Valls i es concentra en l’estudi d’un barri de Sabadell, el de Torre-Romeu, com exemplificaci\u00f3 de din\u00e0miques comuns a diferents llocs. Segueixen Imma Boj Labi\u00f3s i Jaume Vall\u00e9s Aroca parlant de la repressi\u00f3 als immigrants que va tenir un dels seus episodis m\u00e9s luctuosos en el Pavell\u00f3 de les Missions de Barcelona, on es tancaven els nous arribats sense papers per repatriar-los als seus pobles. L’\u00faltima part del dossier, preparada per Juli\u00e0 Guillamon, parla de la novel\u00b7la de la immigraci\u00f3.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"hist_pres_mujer_franq\"<\/figure>
\n

Historia del Presente<\/em> dedica el seu quart n\u00famero (2004) al paper de la dona en el antifranquisme i a les formes de repressi\u00f3 de g\u00e8nere del r\u00e8gim. Com assenyala Carme Molinero en la presentaci\u00f3, aquest \u00e0mbit de investigaci\u00f3 ha tingut per molt de temps uns buits que sortosament fa poc s’ha comen\u00e7at a omplir: de fet ja comen\u00e7ava a notar-se la llacuna, com que el tema constitueix l’altre cara de la concepci\u00f3 franquista de g\u00e8nere que fins ara s’ha analitzat principalment des del punt de vista del discurs oficial de la Secci\u00f3 Femenina. El dossier intenta enfocar la q\u00fcesti\u00f3 des de diferents perspectives: la pres\u00f3 (Ricard Vinyes, Mirta Diaz-Balart), la resist\u00e8ncia, la guerrilla i les formes alternatives de “rebeld\u00edas cotidianas” (Angelina Puig i Valls, Mercedes Yusta, Claudia Cabrero), el moviment estudiantil (Sergio Rodr\u00edguez Tejada).<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"hist_pres_hist_agr\"<\/figure>
\n

El n\u00famero 3 (2004) d’Historia del Presente<\/em> est\u00e0 dedicat a la q\u00fcesti\u00f3 agr\u00e0ria durant el franquisme. Els diferents articles enfoquen el tema des de diferents perspectives: la repressi\u00f3 de la xarxa associativa obrera i camperola a Ourense (Julio Prada Rodr\u00edguez); la relaci\u00f3 entre el nou sindicalisme franquista i el m\u00f3n agrari a Navarra durant la postguerra (Emilio Majuelo); l’enquadrament social a l’Ast\u00faries rural entre 1937 i 1977 (Ram\u00f3n Garcia Pi\u00f1eiro); la pol\u00edtica de colonitzaci\u00f3 agr\u00e0ria franquista (Crist\u00f3bal G\u00f3mez Benito); la Hermandad Nacional de Labradores y Ganaderos (Carlos Criado); la q\u00fcesti\u00f3 agr\u00e0ria a Andalusia entre 1939 i 1968 (Francisco Cobo Romero, Teresa Mar\u00eda Ortega L\u00f3pez).<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"dez_eme\"<\/figure>
\n

La revista Dez Eme<\/em> (Revista de Historia e Ciencias Sociais da Fundaci\u00f3n 10 de Marzo) proposa en el seu nov\u00e8 n\u00famero (novembre de 2004) un interessant monogr\u00e0fic sobre el primer franquisme on s’aborden diferents aspectes del primer franquisme, des de l’estraperlo fins a la guerrilla passant per un interessant apartat dedicat als recursos internet que poden facilitar la investigaci\u00f3 sobre aquest tema. Dins de les diverses seccions destacar\u00edem l’editorial sobre l’Espanya de la postguerra de la m\u00e0 de Pere Ys\u00e0s i la recensi\u00f3 del llibre Una inmensa prisi\u00f3n<\/em> (coordinat per Carme Molinero, Margarida Sala i Jaume Sobrequ\u00e9s) feta per la Mar\u00eda Victoria Mart\u00ednez Rodr\u00edguez.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"quimera\"<\/figure>
\n

Quimera<\/em>, 236 (2003).<\/strong><\/p>\n\n\n\n

“Las sombras del silencio: escritura y antifranquismo” Articles: Marie-Claude Chaput, “La Guerrilla antifranquista en la prensa espa\u00f1ola (1944-1949)”; Natacha Lillo, “Los maquis antifranquistas en la prensa francesa (1946-1950)”; Jean Tena, “Cuatro novelas del Maquis”; Georges Tyras, “El Maquis literario de Alfons Cervera”; Georges Tyras, “Las voces del silencio, entrevista a Alfons Cervera”; Juan Vila:,”La memoria de la novela”; Mercedes Yusta Rodrigo, “La Guerrilla antifranquista y la literatura: cr\u00f3nica de un desenga\u00f1o”.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"hist_agr\"<\/figure>
\n

En el n\u00famero 16 (2003) de la revista Estudis d’Hist\u00f2ria Agr\u00e0ria<\/em> s’han publicat dos articles de membres del GREF:
Mart\u00ed Mar\u00edn, “Franquisme I m\u00f3n rural: Apunts sobre els anys de la llarga post-guerra<\/strong>“
La imposici\u00f3 del franquisme va comportar nous equilibris pol\u00edtics que, en el m\u00f3n rural, van adquirir unes caracter\u00edstiques pr\u00f2pies. Les relacions de poder durant la llarga postguerra, constru\u00efdes sota la din\u00e0mica col\u00b7laboracio-repressi\u00f3, van permetre als seus dirigents un control molt m\u00e9s absolut sobre la poblaci\u00f3, que va significar un fre definitiu a les velles aspiracions de la pagesia, per\u00f2 tamb\u00e9 una major independ\u00e8ncia pol\u00edtica vers l’Estat. La manca de llibertat pol\u00edtica va neutralitzar i reorientar les antigues xarxes de poder local i clientelisme i van afavorir un discurs d’exaltaci\u00f3 de determinats valors del m\u00f3n rural que si b\u00e9, com en la It\u00e0lia feixista, no va estimular la modernitzaci\u00f3, ni tampoc va evitar l’\u00e8xode i la crisi d’aquest m\u00f3n, ha deixat la seva petjada en les societats rurals.<\/p>\n\n\n\n

Javier Tebar, “Franquisme i “contrarevoluci\u00f3 agr\u00e0ria” a Catalunya durant la immediata postguerra (1939-1945)”<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La “contrarevoluci\u00f3 agr\u00e0ria” s’afirm\u00e0 en base a tres elements: 1) l’us de la viol\u00e8ncia pol\u00edtica 2) el retorn de terres per la via legal o de facto 3) un gran espai obert per la reorganitzaci\u00f3 del propietaris dins i paral\u00b7lelament al Vertical. Aquests instruments foren claus per l’intent dels propietaris d’assolir de nou l’hegemonia social sobre la resta de la pagesia. Aquest fou un proc\u00e9s al llarg del qual va elaborar-se, en el cas de Catalunya, un discurs que connect\u00e9s amb les tradicions pairalistes anteriors que s’havien trencat, i que havia de permetre durant aquests anys de la immediata postguerra llimar la fractura social oberta amb la Guerra civil.<\/p>\n<\/div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El dossier del n\u00famero 298 de L’Aven\u00e7 (gener de 2004) est\u00e0 dedicat a la immigraci\u00f3 a Catalunya durant el franquisme. Mart\u00ed Mar\u00edn Corbera s’ocupa de la introducci\u00f3 i del primer article, en el que analitza les dades relatives a la immigraci\u00f3 catalana (amb un \u00faltim apartat dedicat a Sabadell) enfocant-les en la relaci\u00f3 establerta entre […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-262","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/262","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=262"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/262\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6322,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/262\/revisions\/6322"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=262"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}