{"id":2632,"date":"2022-03-09T11:46:00","date_gmt":"2022-03-09T11:46:00","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2022-2\/"},"modified":"2025-11-03T11:52:13","modified_gmt":"2025-11-03T11:52:13","slug":"2022-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2022-2\/","title":{"rendered":"2022"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>
\n

Mireia Capdevila (amb Joaquim Nadal, eds.), El patrimoni art\u00edstic catal\u00e0 durant la guerra civil espanyola. Itiner\u00e0ncies, destruccions, salvaments<\/em>, Barcelona, Memorial Democr\u00e0tic-Generalitat de Catalunya, 2022.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El cop d\u2019estat de Franco contra la Rep\u00fablica va provocar l\u2019esclat d\u2019una revoluci\u00f3 socials als territoris fidels al Govern. A Catalunya, els primers dies posteriors al 18 de juliol van significar la duplicitat de poders entre els Comit\u00e8s Antifeixistes i les institucions que van quedar subordinades i limitades en els seus poders. La revoluci\u00f3 social va portar a atacs indiscriminats contra les persones i el patrimoni amb destrucci\u00f3, devastaci\u00f3 i assassinats. La reacci\u00f3 de protecci\u00f3 i salvaguarda va ser fulminant i l\u2019art salvat es va concentrar en diversos dip\u00f2sits que culminarien en el Museu del Palau Nacional de Montju\u00efc. Aquest llibre recull aportacions d\u2019arreu del territori catal\u00e0 amb estudis d\u2019especialistes en el tema de la salvaguarda a cada zona.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Laia Ara\u00f1\u00f3 Vega, \u00abLa desaparici\u00f3 d\u2019una escola sota les bombes: els bombardeigs a la ciutat de Barcelona entre 1937 i 1939\u00bb en Jordi Garcia Farrero (dir.): Cent anys fent Escola del Mar. 1922-2022, <\/em>Barcelona, Documents del Memorial Democr\u00e0tic, n\u00famero 11, 2022, pp. 167-194.<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

El 7 de gener de 1938, l’Escola del Mar, situada a la platja de la Barceloneta de Barcelona, va ser completament destru\u00efda per un bombardeig feixista. La Barceloneta havia estat un dels barris m\u00e9s castigats pels atacs aeris i navals des de 1937, i l\u2019atac a l\u2019escola s\u2019emmarca dins aquesta constant ofensiva sobre la ciutat. L\u2019Escola del Mar no era una escola qualsevol: fundada per Pere Verg\u00e9s, era un projecte pedag\u00f2gic innovador, basat en la llibertat, la democr\u00e0cia i el respecte per l\u2019infant. La seva destrucci\u00f3 va tenir un gran impacte simb\u00f2lic i emocional per a la poblaci\u00f3 i per a tota la comunitat educativa. L\u2019escola es va reconstruir posteriorment a Montju\u00efc i al Guinard\u00f3, per\u00f2, com va lamentar el seu fundador, mai tornaria a ser la mateixa. Aquest fet exemplifica la viol\u00e8ncia de la guerra, la p\u00e8rdua cultural i la destrucci\u00f3 d\u2019ideals que van suposar els bombardeigs sobre la ciutat. El record de l’Escola del Mar encara perdura com un s\u00edmbol de resist\u00e8ncia i com una de les grans trag\u00e8dies educatives i socials de la Barcelona bombardejada.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Ol\u00edvia Gassol Bellet, \u00abRedescobrir Manuel L. Abell\u00e1n, mestre de la hist\u00f2ria cultural\u00bb, en Enric Gall\u00e9n, Mireia Sopena (ed.): Des de Par\u00eds i Amsterdam. Manuel L. Abell\u00e1n, precursor de la hist\u00f2ria cultural<\/em>, Barcelona, IEC, 2022, pp. 49-67.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El cap\u00edtol tra\u00e7a la formaci\u00f3 acad\u00e8mica i intel\u00b7lectual de Manuel L. Abell\u00e1n com a pas previ per identificar els fonaments metodol\u00f2gics i historiogr\u00e0fics que sustenten els seus estudis i textos divulgatius. L\u2019objectiu \u00e9s situar la seva obra en di\u00e0leg amb els historiadors i intel\u00b7lectuals clau en la configuraci\u00f3 del corrent d\u2019hist\u00f2ria cultural, que guanyava protagonisme a Europa en els mateixos anys en qu\u00e8 Abell\u00e1n iniciava la seva traject\u00f2ria acad\u00e8mica, influ\u00eft per les aportacions del soci\u00f2leg \u00c9mile Durkheim, de l\u2019Escola de Bordeus, i pel m\u00e8tode dial\u00e8ctic de Georges Gurvitch. La seva obra Censura y creaci\u00f3n literaria en Espa\u00f1a (1939-1976)<\/em> en representa l\u2019ep\u00edgon i \u00e9s una de les pioneres a Espanya en la introducci\u00f3 de la hist\u00f2ria cultural.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

(Oscar Bagur, ed.) Ol\u00edvia Gassol Bellet, Dolors Miquel: tradici\u00f3 i incorformisme. Una po\u00e8tica de la transformaci\u00f3<\/em>, Barcelona, IEC, 2022.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La monografia inaugura la col\u00b7lecci\u00f3 \u00abCl\u00e0ssics Contemporanis<\/em>\u00bb, fruit del cicle hom\u00f2nim organitzat per la Societat Catalana de Llengua i Literatura, que t\u00e9 com a objectiu aprofundir en el coneixement cr\u00edtic d\u2019autors i autores destacats de la literatura catalana del segle xxi. Aquest  volum, el primer, est\u00e0 dedicat a Dolors Miquel, una de les poetes m\u00e9s trencadores de l\u2019actualitat, coneguda per una obra que explora els l\u00edmits del llenguatge i del subjecte po\u00e8tic. L\u2019obra aplega un total de sis estudis que analitzen, per primera vegada, la traject\u00f2ria liter\u00e0ria completa de l\u2019autora des de diferents perspectives i metodologies cr\u00edtiques: les representacions de g\u00e8nere, la relaci\u00f3 entre creaci\u00f3 i inconscient, l\u2019\u00fas de l\u2019humor i el di\u00e0leg entre tradici\u00f3 i irrever\u00e8ncia. El llibre es clou amb una entrevista a l\u2019autora, a cura de Jordi Cornudella.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Ol\u00edvia Gassol Bellet, \u00abLa renacionalitzaci\u00f3 de Catalunya sota el r\u00e8gim franquista (1938-1945)\u00bb, en AADD, An\u00e0lisis comparatives europees. Viol\u00e8ncies i renacionalitzacions en territoris ocupats (1920-1945)<\/em>, Barcelona, Memorial Democr\u00e0tic, Fundaci\u00f3 Carles Pi i Sunyer, CEDID (UAB), 2022, pp.149-172.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019article analitza el proc\u00e9s de renacionalitzaci\u00f3 impulsat pel r\u00e8gim franquista a Catalunya entre 1938 i 1945, com a part d\u2019un projecte m\u00e9s ampli de construcci\u00f3 d\u2019un Estat naci\u00f3 espanyol homogeni i autoritari. L\u2019objectiu principal de l\u2019estudi \u00e9s examinar com es va desmantellar l\u2019autogovern catal\u00e0 i com es va imposar una nova identitat nacional a trav\u00e9s de la repressi\u00f3 institucional, la depuraci\u00f3 cultural i l\u2019assimilaci\u00f3 simb\u00f2lica. S\u2019hi aborden tant les pol\u00edtiques centralitzadores emanades des de l\u2019Estat com les iniciatives locals col\u00b7laboracionistes que van contribuir a reconfigurar l\u2019imaginari col\u00b7lectiu sota els valors del franquisme. Tamb\u00e9 se subratllen les tensions entre els diversos corrents ideol\u00f2gics dins el r\u00e8gim i la persist\u00e8ncia de formes de resist\u00e8ncia cultural i simb\u00f2lica. Finalment, es defensa que la renacionalitzaci\u00f3 franquista no va ser un proc\u00e9s unidireccional, sin\u00f3 una trama complexa de conflictes, adaptacions i imposicions que pretenia esborrar la mem\u00f2ria democr\u00e0tica i plural de Catalunya.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Ricard Vinyes, \u00abEl passat com a utopia\u00bb, pr\u00f2leg a Pier Paolo Pasolini Poema en forma de rosa \/ Poesia in forma di rosa<\/em>, Barcelona, Edicions Poncianes i Ajuntament de Barcelona, 2022, pp. 9-25.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El cap\u00edtol reflexiona sobre Poema en forma de rosa<\/em> com un dietari po\u00e8tic on Pasolini expressa la seva crisi espiritual i pol\u00edtica en un context de transformaci\u00f3 cultural profunda. Hi emergeix la tensi\u00f3 entre la mem\u00f2ria del passat i la destrucci\u00f3 imposada pel capitalisme consumista. El recull denuncia la p\u00e8rdua d\u2019identitat col\u00b7lectiva i defensa una mirada cr\u00edtica arrelada en la tradici\u00f3. Els versos evoquen una for\u00e7a que prov\u00e9 del passat, resistent davant la mutaci\u00f3 antropol\u00f2gica contempor\u00e0nia. El llibre es presenta com un intent desesperat de salvaguardar all\u00f2 que el progr\u00e9s escombra.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Manel Risques, \u00abLa Brigada Pol\u00edtico-Social. Una aproximaci\u00f3\u00bb, en \u00c0ngel Casals (dir.) Del sometent als mossos d\u2019esquadra. Hist\u00f2ria de l\u2019ordre p\u00fablica a Catalunya<\/em>, Catarroja, Editorial Afers, 2022, pp. 227-247.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El cap\u00edtol ofereix una aproximaci\u00f3 hist\u00f2rica a la Brigada Pol\u00edtico-Social franquista, centrant-se en el seu funcionament repressiu i en la seva actuaci\u00f3 a Catalunya. L\u2019an\u00e0lisi destaca la continu\u00eftat amb estructures anteriors i el paper central de la policia pol\u00edtica en el control de la dissid\u00e8ncia durant la dictadura.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Manel Risques, <<Civil Governors in Ninetheen-century Spain: Centralisation, Politicisation and Militarisation>> en Pierre Karila-Cohen (ed.) Prefects and Governors in Nineteenth Century. Europe. Towards a comparative History of Provincial Senior Officials<\/em>. Palgrave Mac Millan, Londres 2022, pp. 227-253.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El cap\u00edtol analitza el paper dels governadors civils a l\u2019Espanya del segle XIX com a agents claus del proc\u00e9s de centralitzaci\u00f3 estatal. L\u2019autor destaca la seva polititzaci\u00f3 progressiva i la militaritzaci\u00f3 de la instituci\u00f3, mostrant com aquests funcionaris van ser fonamentals per al control territorial i l\u2019estabilitat del r\u00e8gim liberal.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Manel Risques, [amb Julia Schulz Dornburg]: \u00bfD\u00f3nde est\u00e1 Franco? Cuaderno de un viaje<\/em>, Madrid, Tres Hermanas, 2022.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Una est\u00e0tua eq\u00fcestre del dictador que es va exposar a Barcelona, a la pla\u00e7a del Born, l\u2019any 2016 en el marc d\u2019una exposici\u00f3, es va independitzar de les refer\u00e8ncies que l\u2019emmarcaven i va comen\u00e7ar el seu propi periple singular d\u2019interacci\u00f3 amb la ciutadania. La reflexi\u00f3 sobre els esdeveniments \u2014que es van desencadenar de manera imparable durant quatre dies, en un clima de viol\u00e8ncia creixent que va acabar amb la retirada de l\u2019est\u00e0tua\u2014 \u00e9s el punt de partida de l\u2019obra, que segueix el rastre de les nou escultures eq\u00fcestres del dictador destinades a glorificar la imatge de Franco com a Caudillo i salvador d\u2019Espanya, que es troben distribu\u00efdes per Madrid, Saragossa, Val\u00e8ncia, Santander, Toledo, Seg\u00f2via, Ferrol i Melilla, a m\u00e9s de la mateixa Barcelona.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Daniel Raya Crespi, \u00abEscrituras del Yo en la Guerra Civil. An\u00e1lisis cr\u00edtico de las fuentes egodocumentales para el estudio de la autorrepresentaci\u00f3n de los combatientes republicanos\u00bb, en J. Herrero Izquierdo, P. Zamora Mart\u00ednez y I. Reguero Sanz (eds.), Comunicaci\u00f3n e historia olvidada: una mirada transversal desde la contemporaneidad<\/em>, Santander, Editorial de la Universidad de Cantabria, 2022, pp. 279-292.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La hist\u00f2ria social de la guerra ja compta amb una llarga traject\u00f2ria, i en les darreres d\u00e8cades s\u2019hi ha incorporat una dimensi\u00f3 cultural que, cada cop m\u00e9s, guanya pes en el camp historiogr\u00e0fic. De fet, des que Andrew Rutherford va identificar The Common Man as Hero l\u2019any 1989, s\u2019ha pogut aprofundir molt m\u00e9s en la naturalesa d\u2019aquest concepte. Aix\u00f2 ha perm\u00e8s obrir noves l\u00ednies de recerca, entre les quals hi ha les que prenen com a objecte d\u2019estudi l\u2019experi\u00e8ncia personal del combatent, qui viu i percep el conflicte en qu\u00e8 participa fortament influ\u00eft per la seva pr\u00f2pia subjectivitat. Aquesta l\u00f2gica anal\u00edtica, tamb\u00e9 aplicable a la Guerra Civil espanyola, permet aprofundir d\u2019una manera molt m\u00e9s \u00edntima en la contesa. Aquesta comunicaci\u00f3 pret\u00e9n identificar quines s\u00f3n les fonts prim\u00e0ries que donen acc\u00e9s a aquestes subjectivitats, aix\u00ed com assenyalar quines en s\u00f3n les potencialitats i les limitacions.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Jordi Sancho Gal\u00e1n, \u00abLos movimientos de renovaci\u00f3n sanitaria y la creaci\u00f3n del sistema de Atenci\u00f3n Primaria en Espa\u00f1a (1974-1986)\u00bb, en M\u00f3nica Fern\u00e1ndez Amador y Adri\u00e1n Florin (Coords.), Transici\u00f3n a la democracia y bienestar social<\/em>, Madrid, S\u00edlex, 2022, pp. 624-644.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest treball ofereix una aproximaci\u00f3 \u201cdes de baix\u201d al proc\u00e9s de reforma de l\u2019Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria (AP) a Espanya, amb una atenci\u00f3 especial al paper clau que van exercir els Metges Interns i Residents (MIR) en Medicina de Fam\u00edlia i Comunit\u00e0ria (MFYC). A partir dels anys setanta, aquest col\u00b7lectiu va protagonitzar mobilitzacions que q\u00fcestionaren el model m\u00e8dic liberal dominant i reivindicaren una medicina social, p\u00fablica i comunit\u00e0ria. El seu impuls fou decisiu en la configuraci\u00f3 dels primers centres de salut extrahospitalaris, que esdevingueren el germen del model d\u2019AP instaurat a partir de la Llei General de Sanitat de 1986. Davant la narrativa institucional de la reforma, aquest estudi posa l\u2019accent en la gestaci\u00f3 del model per part d\u2019aquests col\u00b7lectius mobilitzats, que van aconseguir transformar les seves reivindicacions en estructures sanit\u00e0ries al servei d\u2019una atenci\u00f3 publica, integral i, en part, tamb\u00e9 comunit\u00e0ria.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Jordi Sancho Gal\u00e1n, (Francisco Erice (Dir.), David Ginard (Coord.).) <\/em><\/strong>, “Los estudiantes comunistas y la movilizaci\u00f3n universitaria durante el franquismo” Un siglo de comunismo en Espa\u00f1a II. Presencia social y experiencias militantes<\/em>, <\/em>Madrid, Akal, pp. 229-255, 2022.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest treball analitza com la universitat, inicialment un basti\u00f3 del falangisme i una eina clau per a la consolidaci\u00f3 del r\u00e8gim franquista, es va transformar en un espai de contestaci\u00f3 pol\u00edtica. Tot i que la universitat va ser concebuda com un instrument d\u2019hegemonia franquista \u2014elitista, jer\u00e0rquica i patriarcal\u2014, amb el temps es va convertir en un escenari d\u2019oposici\u00f3 activa. En aquest context, els estudiants comunistes van tenir un paper central. Mitjan\u00e7ant un treball pol\u00edtic persistent i organitzat, van passar d\u2019accions a\u00efllades de rebel\u00b7lia a la construcci\u00f3 d\u2019un moviment estudiantil sostingut. Aquest moviment es va convertir en una pe\u00e7a clau en l\u2019estrat\u00e8gia d\u2019oposici\u00f3 del PCE (Partit Comunista d\u2019Espanya) i en un agent fonamental en la desestabilitzaci\u00f3 del r\u00e8gim. Aix\u00ed, els comunistes van emergir com el principal \u00abintel\u00b7lectual col\u00b7lectiu\u00bb de l\u2019antifranquisme i com un dels protagonistes de la mobilitzaci\u00f3 social que contribu\u00ed a la crisi final de la dictadura.<\/p>\n\n\n\n

\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Julio Mart\u00ednez-Cava [amb David Casassas], “Cartograf\u00edas del laberinto. Repertorios ante la esclavitud limitada y la autonom\u00eda heter\u00f3noma” en Jos\u00e9 Luis Moreno Pesta\u00f1a, Jorge Costa (eds.), Todo lo que entr\u00f3 en crisis<\/em>, Madrid,  Akal, 2022, pp. 45-102<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquesta investigaci\u00f3 sociol\u00f2gica es presenta un estudi de tres traject\u00f2ries biogr\u00e0fiques que han oscil\u00b7lat entre el treball per compte d\u2019altri i el treball per compte propi, analitzades des d\u2019un marc te\u00f2ric-normatiu republic\u00e0 que posa l\u2019accent en la noci\u00f3 de \u201ccontrol\u201d i en la capacitat d\u2019ag\u00e8ncia dels subjectes. L\u2019an\u00e0lisi dels casos mostra com figures h\u00edbrides expressen disconformitat tant amb els patrons comuns del treball assalariat com amb els patrons del treball aut\u00f2nom, i permet observar com subjectes sotmesos a les transformacions recents dels mercats de treball prenen consci\u00e8ncia i problematitzen pol\u00edticament la q\u00fcesti\u00f3 de l\u2019acc\u00e9s a formes de treball que es considerin significatives.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Ver\u00f3nica Azcue, Jos\u00e9-Ram\u00f3n L\u00f3pez Garc\u00eda y Alba Saura Clares (eds.), \u00abYo no invento nada\u00bb. Testimonio y ficci\u00f3n del exilio republicano de 1939 en el cine, el teatro y la literatura<\/em>, Sevilla, Renacimiento, 2022.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El 2019 record\u00e0vem la fi de la guerra civil espanyola i l’inici de l’exili republic\u00e0 vuitanta anys despr\u00e9s. Commemor\u00e0vem aquesta data interessats a estudiar i analitzar des de m\u00faltiples perspectives els camins de l’exili republic\u00e0 i la seva representaci\u00f3 a trav\u00e9s dels llenguatges art\u00edstics de la literatura, el teatre i el cinema. En suma, la nostra intenci\u00f3 era i continua sent reclamar el valor d’aquestes creacions, tant en el sentit literari com en la construcci\u00f3 testimonial dels fets. Per aix\u00f2, prenem per a aquest volum el t\u00edtol del relat \u00abYo no invento nada\u00bb (1942) que Max Aub va incloure en la seva recopilaci\u00f3 No son cuentos<\/em> (1944). Com ell, molts altres homes i dones van desitjar deixar testimoniatge de l’esdevingut sense renunciar per aix\u00f2 a les m\u00faltiples possibilitats que brinda la ficci\u00f3, una obstinaci\u00f3 de reconstrucci\u00f3 d’aquesta hist\u00f2ria a la qual avui dia es continuen sumant altres veus art\u00edstiques contempor\u00e0nies. Veus que tampoc inventen res, sin\u00f3 que dibuixen de molt diferents modes les viv\u00e8ncies, vicissituds i recorreguts vitals dels exiliats m\u00e9s enll\u00e0 de les nostres fronteres. Aix\u00ed, a trav\u00e9s dels catorze textos que componen aquest volum, es recull una reflexi\u00f3 m\u00faltiple que dialoga sobre la realitat biogr\u00e0fica, hist\u00f2rica i social de l’exili, imbricant la realitat i la ficci\u00f3. Textos que analitzen i vindiquen les creacions des de i sobre l’exili republic\u00e0 de 1939 al cinema, el teatre i la literatura en les quals es mostren les visions dels mateixos protagonistes, els enfocaments brindats des d’altres pa\u00efsos i els desenvolupats despr\u00e9s de la dictadura franquista.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Carlos \u00c1ngel Ord\u00e1s Garc\u00eda, Fer front. Resist\u00e8ncia al servei militar i antimilitarisme a Catalunya (1971-1989)<\/em>, Lleida, Pag\u00e8s editors, 2022.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Fer front<\/em> \u00e9s la hist\u00f2ria de l\u2019articulaci\u00f3 del moviment antimilitarista a Catalunya, centrada en l\u2019oposici\u00f3 al servei militar obligatori, a trav\u00e9s d\u2019un recorregut per les diverses formes de resist\u00e8ncia que han aconseguit una de les grans fites de la lluita noviolenta. Com s\u2019organitzaven col\u00b7lectius com el GANVA-GAMBA, DOAN, els Mili KK o el MOC i quin vincle tenien amb el context social del final de la dictadura? Quines foren les claus del seu \u00e8xit? Les campanyes que van dur a terme han estat referents en l\u2019imaginari dels posteriors moviments socials basats en la desobedi\u00e8ncia civil.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Laia Ara\u00f1\u00f3 (coord.), Viol\u00e8ncies i renacionalitzacions en territoris ocupats (1920-1945). An\u00e0lisis comparatives<\/em><\/strong>, Barcelona, Memorial Democr\u00e0tic, 2022.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Nacionalitzaci\u00f3, renacionalitzaci\u00f3, feixistitzaci\u00f3, ocupaci\u00f3, viol\u00e8ncies, potser genocidi cultural, s\u00f3n termes que es repeteixen i s’expliquen de maneres diferents al llarg de les diverses intervencions que es van dur a terme en el seminari organitzat pel Memorial Democr\u00e0tic a Barcelona els dies 20, 21 i 22 d’octubre de 2021, i que ara recull aquest llibre. De manera comparativa, les diferents pon\u00e8ncies exposen com es van viure i patir els processos d’agressi\u00f3 i ocupaci\u00f3 militar externa a diferents pa\u00efsos. Tots ells tenen en com\u00fa l’ocupaci\u00f3 militar, la cronologia (finals de la Gran Guerra, l’Europa d’Entreguerres i la Segona Guerra Mundial), i la zona d’influ\u00e8ncia, el Mediterrani. En conclusi\u00f3, les d\u00e8cades centrals del segle XX europeu continuen essent un dels escenaris hist\u00f2rics m\u00e9s complexos de la hist\u00f2ria contempor\u00e0nia.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Borja de Riquer, Francesc Camb\u00f3: l’\u00faltim retrat<\/em>, Barcelona, Edicions 62, 2022.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Francesc Camb\u00f3 (1876-1947) va ser un pol\u00edtic destacat, un home de negocis d\u2019\u00e8xit, un mecenes prominent i, a m\u00e9s, va tenir una vida sentimental for\u00e7a agitada. Un pol\u00edtic amb una carrera fulgurant que representa millor que ning\u00fa el catalanisme que vol reformar Espanya per aconseguir l\u2019autonomia. La seva involuci\u00f3 conservadora coincideix amb quan es fa ric, multimilionari, i es converteix en el m\u00e9s destacat mecenes de la cultura catalana del segle XX. Fou el primer pol\u00edtic que contract\u00e0 intel\u00b7lectuals \u2014Pla, Soldevila, Bosch Gimpera, Gaziel, Riba, Fabra, Sagarra, etc.\u2014 per les seves empreses culturals. Es passava les nits llegint Plutarc o Titus Livi, que havia fet traduir al catal\u00e0, i contemplant els Botticelli que havia comprat. \u00c9s un exemple clar de les complexes vinculacions entre els interessos econ\u00f2mics i la pol\u00edtica (advocat, assessor de bancs, president de la Compa\u00f1\u00eda Hispano Americana de Electricidad fins a la seva mort, la m\u00e9s important companyia elw\u00e8ctrica de Llatinoam\u00e8rica, que el va fer immensament ric).<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Andrea Geniola [amb Deborah Paci (eds.)], Sulle tracce della comunit\u00e0 immaginata. Identit\u00e0 e istituzioni nell\u2019Europa degli stati nazionali<\/em>, Unicopli, Milano, 2022<\/strong>. Andrea Geniola, \u201cSpain is different\u201d. Immaginare la patria attraverso la regione nella Spagna degli anni Sessanta<\/em>, pp. 97 – 115.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Els significats del concepte de “naci\u00f3” s\u00f3n rics en facetes, reflexos dels temps i contextos en qu\u00e8 es van utilitzar. Investigar-los tamb\u00e9 significa enfrontar-se a altres fen\u00f2mens contextuals, com ara el colonialisme, l’imperialisme, la dimensi\u00f3 local i el regionalisme, la sobirania pol\u00edtica i la l\u00f2gica de la globalitzaci\u00f3. La naci\u00f3 es revela aix\u00ed com qualsevol cosa menys residual: no una feble reminisc\u00e8ncia del segle XIX-XX, sin\u00f3 sempre viva i capa\u00e7 d’exercir una for\u00e7a seductora considerable en l’\u00e0mbit pol\u00edtic i cultural. A la vig\u00edlia del quarant\u00e8 any des de l’estrena d’Imaginad Communities de Benedict Anderson, els assajos recollits en aquest volum reflexionen sobre el que encara es pot aprendre de la naci\u00f3 en termes d’espai, poder i processos pol\u00edtics. En discutir els seus estudis de cas, tots extrets del context europeu, els autors comparteixen amb Anderson la idea que la naci\u00f3 \u00e9s fruit de l’imaginari social i cultural. Com ell, per\u00f2, insisteixen que aix\u00f2 no vol dir que l’haguem de considerar ef\u00edmer o incapa\u00e7 de configurar, ni tan sols materialment, la nostra hist\u00f2ria i el nostre present.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

[Esther L\u00e1zaro (ed.)], Helios G\u00f3mez, Dos a\u00f1os entre los bolcheviques y otros textos sobre la URSS<\/em><\/strong>, Sevilla, Editorial Renacimiento, 2022.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En ple auge del reportatge de viatges a la URSS, l\u2019artista revolucionari Helios G\u00f3mez publica el 1934 \u00abDos a\u00f1os entre los bolcheviques\u00bb, la seva visi\u00f3 del pa\u00eds sovi\u00e8tic despr\u00e9s de viure all\u00e0 una mica m\u00e9s d\u2019un any. Aquesta obra, tot just coneguda per la seva aparici\u00f3 a la premsa republicana catalana, i per haver quedat inconclusa, ofereix un relat fascinant sobre la vida a la URSS. En ella, G\u00f3mez tracta temes com les transformacions socials i pol\u00edtiques, el treball, la religi\u00f3, l\u2019educaci\u00f3, el paper de la dona y, com no podia ser d\u2019una altra manera, l\u2019art. A aquest reportatge l\u2019acompanyen altres articles de la mateixa \u00edndole, publicats per l\u2019artista un temps despr\u00e9s, i que complementen el discurs principal. Tanmateix, el poema \u00e8pic \u00abErika\u00bb ofereix el contrapunt a la versi\u00f3 idealitzada del projecte sovi\u00e8tic i ens permet con\u00e8ixer els dubtes que el sistema comunista generava al propi autor. Aquesta edici\u00f3 de Dos a\u00f1os entre los bolcheviques y otros textos sobre la URSS<\/em> inclou un documentat estudi introductori i tres annexos amb altres articles de l\u2019autor, aix\u00ed com peces dedicades a ell pels seus contemporanis, que ens permeten tra\u00e7ar una semblan\u00e7a calidosc\u00f2pica del genial Helios G\u00f3mez.  <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Nicol\u00e1s Buckley, Los \u00faltimos guerrilleros del Ecuador. Historia de un desencuentro con la modernidad<\/em>, Madrid, Postmetropolis Editorial, 2022<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest llibre explica la hist\u00f2ria d’uns revolucionaris. La guerrilla ecuatoriana Alfaro Vive Carajo neixia el 1983 i nom\u00e9s tres anys m\u00e9s tard la majoria dels seus fundadors havien sigut exterminats durant el govern (formalment) democr\u00e0tic de Le\u00f3n Febres Cordero. Alguns dels que aconseguiren sobreviure a la repressi\u00f3 s’integraren dues d\u00e8cades m\u00e9s tard a l’anomenada Revoluci\u00f3n ciudadana (2007-2017) de Rafael Correa. Durant el proc\u00e9s de modernitzaci\u00f3 iniciat pel govern de Correa, milers d’ecuatorians sortiren de la pobresa a la vegada que es consolidava un dels pilars b\u00e0sics de la modernitat anglosaxona: la societat de consum. Per aix\u00f2, molts acabaren desencantats amb un proc\u00e9s pol\u00edtic en el qual s\u00f3n testimonis de com hi ha quadres d’Alianza Pa\u00eds (el partit pol\u00edtic que va formar Correa) m\u00e9s preocupats per conservar el seu salari que per fer la revoluci\u00f3. La hist\u00f2ria d’Alfaro Vive Carajo \u00e9s la del triomf (i del frac\u00e0s) de l’ \u00faltim gran proc\u00e9s modernitzador que ha viscut Ecuador.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Xavier Dom\u00e8nech Samper<\/strong>: Lucha de clases, franquismo y democracia. Obreros y empresarios (1939 – 1979)<\/em>, Madrid, Akal, 2022.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La trama de fons d\u2019aquest llibre s\u00f3n les experi\u00e8ncies dels treballadors i treballadores que van patir una de les dictadures m\u00e9s dures i longeves del segle XX europeu. Homes i dones que van preservar i construir un m\u00f3n de valors propis i van desplegar formes de lluita que transformaren la vida de la gent. En definitiva, una experi\u00e8ncia de resist\u00e8ncia i conflictivitat que va suposar el principal desafiament al franquisme. El franquisme va n\u00e9ixer per acabar amb la lluita de classes, per\u00f2 aquesta va impregnar tot el seu desenvolupament i en ella es troba la clau de la fi de la dictadura i les caracter\u00edstiques que va prendre la democr\u00e0cia. Per aix\u00f2 aquest llibre es mou en la tensi\u00f3 entre els treballadors i empresaris, avan\u00e7ant cap a una nova comprensi\u00f3 del canvi pol\u00edtic en termes de lluita de posicions i moviments, de crisi i de rearticulaci\u00f3 d\u2019hegemonia. Una obra que aporta noves claus per entendre tant el funcionament de la dictadura com els fonaments de la democr\u00e0cia.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Steven Forti: \u00ab<\/strong>Latinizing the Russia of the Soviets: The Influence of Italian Socialism in Spain and Argentina after the First World War\u00bb<\/strong>, pp. 39-67<\/strong><\/strong>, en Maximiliano Fuentes Codera y Patrizia Dogliani [eds.], Continental Transfers. Cultural and Political Exchange among Spain, Italy and Argentina, 1914\u20131945<\/em>, Nueva York-Oxford, Berghahn Books, 2022.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest llibre, editat per Maximiliano Fuentes Codera i Patrizia Dogliani i centrat en les connexions pol\u00edtiques i culturals entre Espanya, It\u00e0lia i Argentina als anys d’entreguerres, tamb\u00e9 hi ha el cap\u00edtol de Steven Forti dedicat a la influ\u00e8ncia que el socialisme itali\u00e0, i especialment el seu sector maximalista, va exercir sobre els seus hom\u00f2legs espanyols i argentins despr\u00e9s de la primera contesa mundial.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Eduardo Abad Garc\u00eda: A contracorriente. Las disidencias ortodoxas en el comunismo espa\u00f1ol (1968 – 1989)<\/em>, Val\u00e8ncia, Publicacions de la Universitat de Val\u00e8ncia, 2022.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

A trav\u00e9s d’un recorregut pel sorgiment i l’evoluci\u00f3 de la dissid\u00e8ncia d’origen ortodox en el comunisme espanyol, d’aquells a qui l’opini\u00f3 p\u00fablica va encasellar com a “prosovi\u00e8tics”, es planteja la hip\u00f2tesi que aquest moviment d’oposici\u00f3 en el si del Partit Comunista d’Espanya va estar motivat per la mutaci\u00f3 progressiva de la pol\u00edtica i la imatge del partit. Aquestes transformacions no serien ben rebudes per alguns sectors de la milit\u00e0ncia i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, es van produir diversos moviments divergents el nexe com\u00fa dels quals radicava en la reivindicaci\u00f3 de la identitat comunista cl\u00e0ssica. Tamb\u00e9 va ser important el context, marcat per les frustracions de la Transici\u00f3 i la crisi del moviment comunista internacional. Fruit d’una exhaustiva investigaci\u00f3, aquest treball proposa una perioditzaci\u00f3 d’aquest corrent en tres onades, met\u00e0fora que ajuda a comprendre les diferents dimensions d’un fenomen complex i en facilita l’an\u00e0lisi sincr\u00f2nica centrada en la identitat comunista. Es tracta de la primera ocasi\u00f3 en qu\u00e8 s’estudia aquest fet de manera global i monogr\u00e0fica. Per tant, l’objectiu principal \u00e9s contribuir a esclarir una de les facetes m\u00e9s desconegudes de la hist\u00f2ria del comunisme espanyol -poc despr\u00e9s del centenari del seu naixement-, sense la qual no estaria completa.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Nil Bosch Navarro i Marta Matitos S\u00e1nchez: \u00abEl tren de la globalizaci\u00f3n y la ruta m\u00e1s larga del mundo: las relaciones Madrid-Pek\u00edn\u00bb, pp. 237-242, en Volosyuk, Olga [dir.], Espa\u00f1a y Rusia ante los retos del tiempo<\/em>, Moscou, Mezhdunarodnye otnoshenia, 2022.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest breu article es fa un rep\u00e0s hist\u00f2ric de les relacions entre Espanya i la Xina, des de l’inici del proc\u00e9s de Transici\u00f3 a la democr\u00e0cia i la posada en marxa del Programa de Reforma i Obertura a l’Exterior, fins als nostres dies. Entre mites i realitats, s’analitzen aspectes tan importants com les sensibilitats pol\u00edtiques dels dos estats, les infraestructures, els contactes comercials i financers, i les noves perspectives obertes amb la crisi del Covid-19. Aix\u00ed mateix, la posada en marxa del Reglament (UE) 2019\/45 pel control de la Inversi\u00f3 Estrangera Directa ha obert un nou horitz\u00f3 en clau europea de les relacions entre els dos pa\u00efsos.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

David Ballester: Las otras v\u00edctimas. La violencia policial durante la Transici\u00f3n (1975 – 1982)<\/em>, Saragossa, Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2022.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El llibre de David Ballester aporta una investigaci\u00f3 in\u00e8dita fins al moment. Una an\u00e0lisi minuciosa, rigurosa i detallada d’un \u00e0mbit sovint defugit en el relat general de la Transici\u00f3: les 134 v\u00edctimes de la viol\u00e8ncia policial. Aquesta s’analitza a partir de tres par\u00e0metres: gallet f\u00e0cil, les v\u00edctimes en la repressi\u00f3 de mobilitzacions de tot tipus i les de la pr\u00e0ctica de la tortura. L’obre ofereix xifres i estad\u00edstiques, aix\u00ed com la deguda contextualitzaci\u00f3 del per\u00edode hist\u00f2ric i un cap\u00edtol dedicat als cossos policials. Igualment, es presenten al lector les fitxes de tots i cadascuna de les v\u00edctimes que surten a l’obra.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

David Ballester: \u00abPolicia i repressi\u00f3 franquista\u00bb, pp. 191-225 & Manel Risques Corbella: \u00abLa Brigada Pol\u00edtico-Social, una aproximaci\u00f3\u00bb, pp. 227-247 a Casals, \u00c0ngel (dir.) Del sometent als mossos d’esquadra. Hist\u00f2ria de l’ordre p\u00fablic a Catalunya<\/i>, Catarroja, Editorial Afers, 2022.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El febrer de 2022 es va publicar l’obra col\u00b7lectiva Del sometent als mossos d’esquadra. Hist\u00f2ria de l’ordre p\u00fablic a Catalunya<\/em>, dirigida per \u00c0ngel Casals, en la qual els membres del CEDID David Ballester i Manel Risques contribueixen amb un cap\u00edtol cadasc\u00fa. El primer examina la traject\u00f2ria de la policia franquista com a instrument de repressi\u00f3 del r\u00e8gim des de la Guerra Civil fins la caiguda de la dictadura i la seva transformaci\u00f3 un cop instaurada ja la democr\u00e0cia. El segon, en canvi, fa una aproximaci\u00f3 a la Brigada Pol\u00edtico-Social des dels seus inicis en el marc del projecte de viol\u00e8ncia i extermini rebel a la Guerra Civil espanyola i analitza els diversos aspectes i funcions d’aquest cos repressiu.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Veiga, Francisco: Ucrania 22. De la guerra programada a la contienda por la globalizaci\u00f3n<\/em>, Madrid, Alianza Editorial, 2022. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Per explicar el conflicte ucra\u00efn\u00e8s actual, Francisco Veiga en remunta els or\u00edgens al per\u00edode compr\u00e8s entre els anys 1986 i 1991, abans de la dissoluci\u00f3 de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica; passa per les tensions posteriors provocades pel negoci de l\u2019energia, i per la Revoluci\u00f3 Taronja dels anys 2004 i 2005, que va convertir Ucra\u00efna en una pe\u00e7a clau de la “Nova Guerra Freda”; aborda els conflictes anteriors de Ge\u00f2rgia, l\u2019any 2008, i de l\u2019Alt Karabakh, el 2020; continua amb el paper que van jugar les crisis de l\u2019Euromaidan i de Crimea dels anys 2014 i 2015, juntament amb la guerra latent que des d\u2019aleshores s\u2019ha lliurat al Donb\u00e0s; fins a acabar aprofundint en la invasi\u00f3 militar russa d\u2019Ucra\u00efna, que va comen\u00e7ar a l\u2019hivern del 2022 i que s\u2019ha convertit en una de les guerres calentes de la Postguerra Freda, aquesta vegada en territori europeu.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Dom\u00e8nech Sampere, Xavier: \u00abLa patria del patriotismo constitucional\u00bb, dins Juli\u00e1n Sanz, Ferran Archil\u00e9s, Xavier Andreu (eds.): Contra los lugares comunes. Historia, memoria y naci\u00f3n en la Espa\u00f1a democr\u00e1tica<\/em>, Madrid, La Catarata, 2022, pp. 149-160. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest cap\u00edtol de llibre s\u2019analitzen els diversos usos i sentits que s\u2019ha donat al concepte de patriotisme constitucional com a intent de legitimar I fundar la naci\u00f3 espanyola. Un an\u00e0lisi que cobreix tant als intents inicials del PSOE per utilitzar aquest concepte durant la d\u00e8cada dels noranta del segle XX com els del PP ja a principis del segle XXI.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Alarc\u00f3n-Jim\u00e9nez, Ana Mar\u00eda: \u00abUn Nuevo Mundo Sonoro: El Festival Internacional del Mundo Celta de Ortigueira\u00bb, dins Salwa El-Shawan Castelo Branco, Susana Moreno i Ant\u00f3nio Medeiros (eds.): Outros Celtas.Celtismo, modernidade e m\u00fasica global em Portugal e Espanha,<\/em> Tinta da China, Lisboa, 2022, pp. 227-258.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest article investiga el proc\u00e9s de localitzaci\u00f3 de les relacions i pr\u00e0ctiques socio-musicals vinculades a la m\u00fasica gallega en el context del Festival Internacional do Mundo Celta d’Ortigueira. T\u00e9 com a objectiu mostrar, en primer lloc, que el festival mateix va ser resultat del proc\u00e9s d’espacialitzaci\u00f3 de la m\u00fasica gallega a l\u2019Ortigueira de la post-Franco. Aquest proc\u00e9s va ser liderat i desenvolupat pels membres de l’Escola de Gaitas d’Ortigueira, una escola de m\u00fasica de base, gratu\u00efta, fundada el 1975, formada per mestres voluntaris, infants i joves d\u2019aquesta vila.<\/p>\n<\/div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Mireia Capdevila (amb Joaquim Nadal, eds.), El patrimoni art\u00edstic catal\u00e0 durant la guerra civil espanyola. Itiner\u00e0ncies, destruccions, salvaments, Barcelona, Memorial Democr\u00e0tic-Generalitat de Catalunya, 2022. El cop d\u2019estat de Franco contra la Rep\u00fablica va provocar l\u2019esclat d\u2019una revoluci\u00f3 socials als territoris fidels al Govern. A Catalunya, els primers dies posteriors al 18 de juliol van significar […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-2632","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2632","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2632"}],"version-history":[{"count":59,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2632\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10944,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2632\/revisions\/10944"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2632"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}