{"id":275,"date":"2010-06-22T16:20:27","date_gmt":"2010-06-22T16:20:27","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2005-2006\/"},"modified":"2022-12-15T11:19:15","modified_gmt":"2022-12-15T11:19:15","slug":"2005-2006","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2005-2006\/","title":{"rendered":"2005-2006"},"content":{"rendered":"\n
\"pasadoymemoria2006\"<\/figure>
\n

El n\u00famero 5 de la revista Pasado y Memoria<\/em><\/strong> (2006) porta per t\u00edtol “Espa\u00f1a en los a\u00f1os 60. La percepci\u00f3n de los cambios”. S’hi recullen diversos aspectes dels canvis que van tenir lloc en aquella \u00e8poca, tant en refer\u00e8ncia al seu propi significat respecte a l’estat en qu\u00e8 es trobaven en l’etapa anterior del r\u00e8gim com en relaci\u00f3 a la seva repecussi\u00f3 sobre l’actitud dels grups socials protagonistes dels canvis, repercussi\u00f3 que arribaria a capes m\u00e9s extenses de la societat, impulsant-les a prosseguir el proc\u00e9s de modernitzaci\u00f3 social, pol\u00edtica i cultural. Entre d’altres, destaquen els articles d’\u00c1lvaro Soto Carmona, Nicol\u00e1s Sesma Landrin i Alberto Carillo-Linares.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"historia_social_56\"<\/figure>
\n

El n\u00famero 56 (2006) de la revista Historia Social<\/em><\/strong> publica el dossier “Gobernar la Victoria”, adre\u00e7at a l’estudi de les pol\u00edtiques socials, locals i migrat\u00f2ries del franquisme. En s\u00f3n autors Carme Molinero (“El reclamo de la \u2018justicia social’ en las pol\u00edticas de consenso del r\u00e9gimen franquista”), Antonio Francisco Canales (“Las l\u00f3gicas de la Victoria. Modelos de funcionamiento pol\u00edtico local bajo el primer franquismo”) i Mart\u00ed Mar\u00edn (“Franquismo e inmigraci\u00f3n interior: el caso de Sabadell (1939-1960)”). A m\u00e9s a m\u00e9s, aquest n\u00famero tamb\u00e9 cont\u00e9 l’an\u00e0lisi historiogr\u00e1fic de \u00d3scar J. Rodr\u00edguez Barreira “La historia social y local del franquismo en la democracia, 1976-2003. Datos para una reflexi\u00f3n”.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"pas_memo_4\"<\/figure>
\n

La revista Pasado y Memoria<\/em><\/strong>, en el seu quart n\u00famero (2005), ha dedicat un extens dossier a l’estudi de la repressi\u00f3 i viol\u00e8ncia franquista entre 1936 i 1945, en el qual s’han analitzat gran diversistat de tem\u00e0tiques entorn a aquesta q\u00fcesti\u00f3. S’ha tractat l’origen propagand\u00edstic de la Causa General (Francisco Espinosa), la pol\u00edtica penitenci\u00e0ria (Juli\u00e1n Chaves), les caracter\u00edstiques de la viol\u00e8ncia pol\u00edtica a Guip\u00fascoa durant al Guerra Civil i el primer franquisme (Pedro Barruso), el cas de l’Stanbrook, vaixell que va acceptar refugiats atrapats al port d’Alacant, en finalitzar la guerra (Juan Mart\u00ednez Leal) i la construcci\u00f3 de la mem\u00f2ria de la Divisi\u00f3n Azul (Xos\u00e9 Mantel N\u00fa\u00f1ez).<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"dez_eme_MMSS\"<\/figure>
\n

El n\u00famero 11, de 2006, de la revista Dez Eme<\/em><\/strong> est\u00e0 dedicat als moviments socials durant el franquisme. Les aportacions que es realitzen tenen com a tem\u00e0tiques les mobilitzacions agr\u00e0ries durant el franquisme (amb un article de Ramon Garc\u00eda Pi\u00f1eiro i un altre de V\u00edctor Santidri\u00e1n \u00c0ries), el Moviment Democr\u00e0tic de Dones (Claudia Cabrero Blanco) i l’oposici\u00f3 al franquisme en l’Administraci\u00f3 de just\u00edcia (Ana Fern\u00e1ndez Asperilla). Per altra banda, compta amb l’article “Per qu\u00e8 parlem de mem\u00f2ria quan volem dir hist\u00f2ria?”, de Juan Jos\u00e9 Carreras Ares.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"recerques3\"<\/figure>
\n

Recerques. Hist\u00f2ria, economia, cultura<\/em>, 50 (2005).<\/strong>
La revista, que celebra el seu cinquant\u00e8 aniversari, publica una s\u00e8rie de articles sobre diversos aspectes del franquisme. Entre d’altres hi escriuen: Luciano Casali, “Ramiro Ledesma Ramos, o la pol\u00edtica com a propaganda”; Carme Molinero, “El fantasma de la lluita de classes en l’imaginari franquista”; \u00c1ngela Cenarro, “Protonatalisme, reeducaci\u00f3 i disciplina: els projectes m\u00e8dics i pedag\u00f2gics a Auxilio Social, 1937-1940”; Francesc Vilanova, “Beligerantes morales”: la Barcelona franquista i la guerra contra els bolxevics l’estiu de 1941″; Pere Ys\u00e0s “Entre l’alarma i el desconcert. Els franquistes i la “crisis de desembre” de 1970″.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"aven\u00e7_20N\"<\/figure>
\n

El n\u00famero 307 de L’Aven\u00e7<\/em><\/strong> (novembre de 2005) proposa un dossier sobre l’\u00faltim franquisme i la transici\u00f3. Hi col\u00b7laboren Carme Molinero, Pere Ys\u00e0s, Santos Juli\u00e1 i Jos\u00e9 M. Mar\u00edn, amb reflexions sobre aspectes pol\u00edtics, socials i econ\u00f2mics. Els tres escenaris escollits, sobre la base dels temes tractats dins del Congr\u00e8s La Transici\u00f3 de la Dictadura a la Democr\u00e0cia, coorganitzat per CEFID i el Centre de Cultura Contempor\u00e0nia de Barcelona, son la crisi de la dictadura, els primers moments del proc\u00e9s de transici\u00f3 i els condicionants econ\u00f2mics i socials.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"dez_eme_memo\"<\/figure>
\n

La revista Dez Eme<\/em><\/strong> (Revista de Historia e Ciencias Sociais da Fundaci\u00f3n 10 de Marzo) dedica el seu n\u00famero 10 (octubre de 2005) a la mem\u00f2ria hist\u00f2rica i als debats historiogr\u00e0fics que s’hi puguin relacionar. Aix\u00ed ens proposa, entre d’altres, la traducci\u00f3 de la intervenci\u00f3 d’Eric Hobsbawn dins del Col\u00b7loqui de la British Academy sobre historiografia marxista, les reflexions sobre el nou Memorial Democr\u00e0tic de la m\u00e0 de Pere Ys\u00e0s, sobre la mem\u00f2ria i l’oblit de Gloria Bayona Fern\u00e1ndez i sobre la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva de Francisco Erice. Tamb\u00e9 assenyalem l’article sobre l’experi\u00e8ncia de resist\u00e8ncia obrera de Manuel Amor Deus, dirigent de les CCOO gallegues.<\/p>\n<\/div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El n\u00famero 5 de la revista Pasado y Memoria (2006) porta per t\u00edtol “Espa\u00f1a en los a\u00f1os 60. La percepci\u00f3n de los cambios”. S’hi recullen diversos aspectes dels canvis que van tenir lloc en aquella \u00e8poca, tant en refer\u00e8ncia al seu propi significat respecte a l’estat en qu\u00e8 es trobaven en l’etapa anterior del r\u00e8gim […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-275","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/275","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=275"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/275\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6324,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/275\/revisions\/6324"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=275"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}