{"id":316,"date":"2010-06-22T16:23:46","date_gmt":"2010-06-22T16:23:46","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/apartat-21\/"},"modified":"2022-12-14T07:26:46","modified_gmt":"2022-12-14T07:26:46","slug":"apartat-21","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/apartat-21\/","title":{"rendered":"2012"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>
\n

Mar\u00eda Teresa Gonz\u00e1lez de Garay i Jos\u00e9 D\u00edaz-Cuesta (eds.) Actas del congreso internacional “El exilio literario de 1939. Setenta a\u00f1os despu\u00e9s”<\/em> (textos on-line i gravacions audiovisuals), Universidad de La Rioja, 2012.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

S’han publicat on-line les actes d’aquest congr\u00e9s celebrat entre els dies 9 i11 de desembre de l\u2019any 2009 a Logro\u00f1o, a la Universidad de la Rioja. Inclouen el treball de Neus Samblancat Miranda que porta per t\u00edtol “La piel del tiempo. Memoria y exilio en El perfume de mi madre era el heliotropo <\/em>de Mar\u00eda Teresa Le\u00f3n”.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Es poden consultar aquesta i altres comunicacions i pon\u00e8ncies en aquest enlla\u00e7: Actas congreso internacional “El exilio literario de 1939. Setenta a\u00f1os despu\u00e9s”<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Francesc Trabal [edici\u00f3 i pr\u00f2leg de Maria Campillo], Els contracops de l\u2019enyoran\u00e7a. Escrits d\u2019exili<\/em>, Sabadell, La Mirada, 2012<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest llibre Francesc Trabal recull nom\u00e9s sis anys d\u2019articles, per\u00f2 sembla que gaireb\u00e9 totes les experi\u00e8ncies possibles de l\u2019exili es concentrin a Els contracops de l\u2019enyoran\u00e7a. Per\u00f2 la central i indefugible \u00e9s l\u2019enyoran\u00e7a esborronadora i radical, aquella que nom\u00e9s experimenta l\u2019home religi\u00f3s que necessita tornar a la falda, com tant sovint diu Francesc Trabal, de la p\u00e0tria. Els articles ens aboquen de l\u2019optimisme inicial per salvar-se del malson del derrotat a l\u2019enyoran\u00e7a corrosiva i amargu\u00edssima. La singularitat, per tant, dels articles del primer exili, entre el 1940 i el 1946, no rau en el mostrari de sentiments de l\u2019exiliat, sin\u00f3 en la possibilitat de seguir de prop la ruta interior d\u2019un home de lletres amb un amor per la p\u00e0tria de car\u00e0cter cardinal, mortificant i d\u2019estirp netament religiosa. Aquest amor es diu Catalunya i s\u2019expressa de tantes maneres que \u00e9s d\u2019aix\u00f2 del que veritablement tracten els articles en el rerefons de l\u2019experi\u00e8ncia de l\u2019exili, i malgrat ella i contra ella.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Sebastian Balfour (ed.), Barcelona malgrat el franquisme. La SEAT, la ciutat i la represa sense democr\u00e0cia<\/em>. Barcelona, Ajuntament de Barcelona i Museu d’Hist\u00f2ria de Barcelona, 2012.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La d\u00e8cada de 1950 a Barcelona va resultar decisiva per articular les bases de la metr\u00f2poli i de la Catalunya dels seixanta i els primers anys setanta. El potencial hum\u00e0 de la ciutat, amb m\u00e0 d’obra qualificada i una arrelada tradici\u00f3 fabril, fou un factor clau per a la recuperaci\u00f3 industrial malgrat les traves del primer franquisme. El present volum s’endinsa en els canvis estructurals en aquests anys per aprofundir a continuaci\u00f3 en el seu impacte socio-econ\u00f2mic, social i urb\u00e0 en les d\u00e8cades seg\u00fcents. Els diferents escrits sobre aquest darrer per\u00edode de creixement sense democr\u00e0cia posen un \u00e8mfasi especial en l’urbanisme i en la crisi de l’habitatge, en la immigraci\u00f3 i els conflictes socials, entre altres temes.
Destaquem els articles de Mart\u00ed Mar\u00edn \u201cLa immigraci\u00f3 a Barcelona, de la postguerra al desarrollo. Suburbialitzaci\u00f3, dictadura i conflicte\u201d (pp. 109-128); N\u00e0dia Varo \u201cLideratges i models de protesta a la Barcelona dels anys cinquanta (1951-1964)\u201d (pp. 165-184) i Javier T\u00e9bar \u201cLlenguatges de classe i cultures pol\u00edtiques a la Barcelona de mitjan segle XX\u201d (pp. 185-210).<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Gracia Dorel-Ferr\u00e9 (coord.), Comme une \u00e9toffe d\u00e9chir\u00e9e. Les Catalognes avant et apr\u00e8s le Trait\u00e9 des Pyr\u00e9n\u00e9es<\/em>. Canet, Edicions Trabucaire, 2012.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquesta obra, cont\u00e9 les actes de les primeres trobades d’hist\u00f2ria de l’Association Fran\u00e7aise des Catalanistes. Publicada dins la col\u00b7lecci\u00f3 Cultura catalana, que aplega els universitaris i estudiosos d’aquesta associaci\u00f3 que obren a favor d’un major coneixement de la llengua i cultura (literatura, hist\u00f2ria, arts) catalanes als territoris on s’expressen. L’obra contempla l’an\u00e0lisi hist\u00f2ric de l’espai catal\u00e0 des de l’Edat Mitjana fins a la fi del segle XX.
Destaquem l’article de Mart\u00ed Mar\u00edn i Corbera: \u201cDe derrotada a problem\u00e0tica i d’hostil a integrada: la pol\u00edtica del franquisme a Catalunya entre 1939 i 1960\u201d (pp. 168-186) on analitza l’evoluci\u00f3 de les pol\u00edtiques del r\u00e8gim respecte Catalunya i la relaci\u00f3 de la societat catalana vers el nou estat. Des de les oligarquies aut\u00f2ctones que van col\u00b7laborar activament amb la dictadura malgrat les retic\u00e8ncies inicials del r\u00e8gim cap alguns d’aquests sectors acusats de catalanisme i la creixent oposici\u00f3 de masses que va anar articulant-se progressivament fins arribar als anys seixanta.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Javier T\u00e9bar Hurtado (ed.), Resistencia ordinaria. La militancia y el antifranquismo catal\u00e1n ante el Tribunal de Orden P\u00fablico, 1963-1977<\/em>. Val\u00e8ncia, Publicacions de la Universitat de Val\u00e8ncia, 2012.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquesta obra col\u00b7lectiva constitueix una hist\u00f2ria social de la \u00abresist\u00e8ncia ordin\u00e0ria\u00bb al Franquisme durant els anys seixanta i setanta, a partir de l’estudi de la din\u00e0mica relaci\u00f3 entre les formacions antifranquistes catalanes, la seva milit\u00e0ncia i la repressi\u00f3 exercida pels jutjats i el Tribunal d’Ordre P\u00fablic. La primera part se centra en l’an\u00e0lisi i la interpretaci\u00f3 de les actituds dels militants antifranquistes i les formes que adoptava l’acci\u00f3 pol\u00edtica en la seva relaci\u00f3 amb la repressi\u00f3 policial i judicial. La segona part del llibre, a partir d’aproximacions monogr\u00e0fiques, tra\u00e7a una panor\u00e0mica de conjunt de les principals organitzacions antifranquistes de Catalunya, des del moviment obrer i estudiantil fins al PSUC i les formacions socialistes, anarquistes i catalanistes, sense oblidar l’esquerra revolucion\u00e0ria i l’independentisme.<\/p>\n\n\n\n

En destaquem els articles de Javier T\u00e9bar Hurtado: \u201cLa ‘resistencia ordinaria’ durante el tardofranquismo\u201d (pp. 29-55); \u201cEl movimiento de las Comisiones Obreras: el desaf\u00edo obrero de la dictadura\u201d (pp. 107-122) i, conjuntament amb Nadia Varo Moral, \u201cLos \u2018enemigos evidentes\u2019 del r\u00e9gimen ante el Tribunal de Orden P\u00fablico\u201d (pp. 57-83). Tamb\u00e9 destaquem de Nadia Varo Moral: \u201cMujeres y Hombres: la \u2018represi\u00f3n sexuada\u2019 de la militancia pol\u00edtica\u201d (pp. 85-103); de Carme Molinero i Pere Ys\u00e0s: \u201c\u2018Por la Democracia y el Socialismo\u2019. El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)\u201d (pp. 135-145); de Ricard Mart\u00ednez i Muntada: \u201cA la izquierda de lo posible. Las organizaciones revolucionarias durante el tardofranquismo y m\u00e1s all\u00e1\u201d (pp. 147-157); de Fernando Hern\u00e1ndez Holgado: \u201cCenetistas, anarquistas y libertarios varios, 1963-1977\u201d (pp. 159-168); i de David Ballester Mu\u00f1oz: \u201cEl socialismo catal\u00e1n y su particular presencia ante el TOP\u201d (pp. 169-178). <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Manel Risques, L’Estat a Barcelona<\/em>. Barcelona, Base, 2012.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Entesa pel govern de Madrid com una ciutat que calia vigilar, Barcelona va haver de patir l\u2019opressi\u00f3 de les estructures de control estatals. Centralistes i de tarann\u00e0 militar, els governadors civils varen ser els encarregats de vetllar pels interessos de L’Estat a Barcelona.
Els governadors civils, figura pol\u00edtica creada a la Constituci\u00f3 de 1812, varen marcar l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019Estat espanyol cap a una estructura centralitzada i militaritzada, de car\u00e0cter excloent i poc integrador. L\u2019ordre p\u00fablic esdevingu\u00e9 una problem\u00e0tica decisiva del c\u00e0rrec, sobretot a Barcelona \u2014la prov\u00edncia m\u00e9s conflictiva d\u2019Espanya\u2014, que sovint determin\u00e0 la inestabilitat del govern central. El governador civil era un c\u00e0rrec escassament professionalitzat, abocat a defensar els interessos del partit i a contactar amb les elits provincials, i es va trobar sovint subordinat al capit\u00e0 general, veritable poder f\u00e0ctic de l\u2019Estat a Catalunya. El franquisme refor\u00e7\u00e0 la instituci\u00f3, i en radicalitz\u00e0 el seu contingut centralitzador i repressiu.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Jordi Guix\u00e9 Coromines, La Rep\u00fablica perseguida. Exilio y represi\u00f3n en la Francia de Franco, 1937-1951<\/em>. Val\u00e8ncia, Universitat de Val\u00e8ncia, 2012.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La Rep\u00fablica Perseguida \u00e9s un estudi exhaustiu de la repressi\u00f3 exterior del r\u00e8gim franquista. De l’obsessi\u00f3 repressora i perseguidora d’un ex\u00e8rcit rebel convertit en Estat. Aquest Estat franquista va tenyir de vermell a tot l’univers dem\u00f2crata i republic\u00e0 per poder doblegar-lo i sotmetre’l. Per\u00f2 l’aparell de l’Estat tamb\u00e9 va funcionar al pa\u00eds ve\u00ed: Fran\u00e7a. All\u00e0, on el gros del col\u00b7lectiu exiliat va tenir la seva pitjor part, es configuraren sempre pactes, relacions oficioses i negociacions policials per seguir reprimint als refugiats pol\u00edtics espanyols. Fran\u00e7a va actuar sempre amb doble moral i es va doblegar, moltes vegades davant les peticions espanyoles. El llibre analitza casos particulars i tamb\u00e9 la pol\u00edtica i geoestrat\u00e8gica diplom\u00e0tica, s’endinsa en la persecuci\u00f3 policial de republicans, en formes, m\u00e8todes, noms i cognoms i analitza un llarg per\u00edode secrets que no fan m\u00e9s que confirmar la capacitat camale\u00f2nica letal del r\u00e8gim franquista per anar ressituant la seva perviv\u00e8ncia pol\u00edtica. En el llibre trobarem casos com els del policia Pedro Urraca, Victor Druillet, com repressors, aix\u00ed com els perseguits, Aza\u00f1a, Largo Caballero, Nicolau d’Olwer, Companys, etc. tractats a mode d’exemple repressiu. Una repressi\u00f3 que va comen\u00e7ar amb els primers agents i espies del SIFNE en Fran\u00e7a al 1937 i arriba fins la Cacera de Bruixes en els 50. Tot un arc temporal complex, analitzat mitjan\u00e7ant nombrosos arxius i un llarg treball d’investigaci\u00f3.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Manel Risques (coord.), Un segle d’Hist\u00f2ria de Catalunya en fotografies. Volum IV: Temps de Crisi i Transici\u00f3<\/em>. Barcelona, Grup Enciclop\u00e8dia Catalana, 2012.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest llibre \u00e9s l’\u00faltim dels quatre volums de l’obra Un segle d’hist\u00f2ria de catalunya en fotografies, que, sota la direcci\u00f3 de Manel Risques, tracta de mostrar-nos de manera visual, pl\u00e0stica i directa l’evoluci\u00f3 de Catalunya en els darrers cent anys. A trav\u00e9s de la fotografia en blanc i negre ens acostem a imatges desconegudes i carregades d’informaci\u00f3 de veritable inter\u00e8s hist\u00f2ric al voltant d’esdeveniments i processos com la Setmana Tr\u00e0gica, la Segona Rep\u00fablica, la Guerra Civil Espanyola, el Franquisme o la Transici\u00f3 Democr\u00e0tica, aix\u00ed com personatges hist\u00f2rics com Llu\u00eds Companys, Manuel Aza\u00f1a o Francesc Maci\u00e0, entre d’altres.
Tots ells comparteixen p\u00e0gines amb persones an\u00f2nimes, retratades en diferents moments de la vida quotidiana o protagonitzant moments de la hist\u00f2ria del pa\u00eds. Les imatges procedeixen d’arxius de tota Catalunya, captades per prestigiosos fot\u00f2grafs com Josep Maria Sagarra, Josep Gaspar, Agust\u00ed Centelles, Brangul\u00ed o P\u00e9rez de Rozas, aix\u00ed com de persones an\u00f2nimes. Un segle d’hist\u00f2ria de Catalunya en fotografies vol oferir una visi\u00f3 diferent del passat de Catalunya a trav\u00e9s de la fotografia en blanc i negre.
L’obra, dividida en quatre volums, s’organitza de la seg\u00fcent manera: 1 Un temps entre el passat i el futur (fins a 1931); 2 Temps de reforma, guerra i revoluci\u00f3 (1931-1939); 3 Temps de dictadura, postguerra i canvi social (1939-1969); 4 Temps de crisi i transici\u00f3 (1969-1980). Cada volum s’estructura de la mateixa manera: una introducci\u00f3 de l’\u00e8poca, redactada pel director de cada volum (que s\u00f3n, respectivament: Conxita Mir, Ricard Vinyes, Carme Molinero conjuntament amb Pere Ys\u00e0s, i Manel Risques) i la presentaci\u00f3 dels grans elements que caracteritzen la fotografia de cada \u00e8poca, amb les imatges relacionades.
Aquest quart volum abasta des de l’inici de la crisi irreversible del franquisme, a la darreria dels seixanta, fins a l’any 1980, moment en qu\u00e8 es constitueix el Parlament de Catalunya, data rellevant en el llarg i complex proc\u00e9s de transici\u00f3.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Antonio C\u00e9sar Moreno Cantano (coord.), Propagandistas y diplom\u00e1ticos al servicio de Franco (1936-1945)<\/em>. Xix\u00f3n, Ediciones Trea, 2012.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquesta obra, de car\u00e0cter col\u00b7lectiu i multidisciplinar, analitza, descriu e interpreta, l’acci\u00f3 exterior de determinats personatges sota la bandera de l’Espanya franquista, o al seu favor. Dins d’aquesta n\u00f2mina de col\u00b7laboradors (per no dir \u201cfidels funcionaris\u201d), s’inclouen diplom\u00e0tics de carrera (que en molts casos traicionaren a la Segona Rep\u00fablica), periodistes, escriptors o sacerdots que, malgrat procedir d’\u00e0mbits pol\u00edtics, ideol\u00f2gics i personals molt diferents, coincidiren en la defensa i promoci\u00f3 de la causa franquista en l’estranger durant els convulsos anys de la guerra civil i de la segona guerra mundial.
Mitjan\u00e7ant l’aproximaci\u00f3 i estudi de tals \u201cdiplom\u00e0tics i propagandistes\u201d (com el compte de Jordana, el duc d’Alba o Jos\u00e9 F\u00e9lix de Lequerica, a m\u00e9s d’altres menys coneguts) s’analitzen tamb\u00e9 les relacions bilaterals entre Espanya i pa\u00efsos com Estats Units, Gran Bretanya, Fran\u00e7a, It\u00e0lia, Suissa i Cuba, el que contribueix decisivament a un millor coneixement i comprensi\u00f3 de la pol\u00edtica exterior i cultural espanyola de la primera meitat del segle XX.
La labor que van desenvolupar en Europa i Am\u00e8rica aquestes personalitats en benefici de la consolidaci\u00f3 i acceptaci\u00f3 del r\u00e8gim de Franco, durant la guerra civil i la segona guerra mundial, posa en evid\u00e8ncia la ambivalent, ambigua i poli\u00e8drica pol\u00edtica exterior espanyola.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Ra\u00fal Aquilar Cestero, Mem\u00f2ries d’una feixa. La urbanitzaci\u00f3 d’un poble pag\u00e8s de la regi\u00f3 de Barcelona (Matadepera, 1931-1983)<\/em>. [Matadepera], Ajuntament de Matadepera i COS Rep\u00fablica de Paper, 2012.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El llibre explica la hist\u00f2ria d’un petit poble pag\u00e8s de la regi\u00f3 de Barcelona, dedicat eminentment al cultiu de la vinya i als treballs del bosc, que al llarg del segle XX esdev\u00e9 un municipi residencial de m\u00e9s de 8.000 habitants amb un alt nivell de renda i de benestar. Aquesta transformaci\u00f3, que resumidament podria semblar una hist\u00f2ria d’\u00e8xit i progr\u00e9s ininterromput, \u00e9s tamb\u00e9 la hist\u00f2ria d’una trag\u00e8dia social, cultural, pol\u00edtica i ecol\u00f2gica marcada per la desaparici\u00f3 de la pagesia, la guerra civil, la manca de llibertats de la dictadura franquista i la urbanitzaci\u00f3 indiscriminada del paisatge agr\u00edcola i forestal.<\/p>\n\n\n\n

Aquest llibre \u00e9s una versi\u00f3 menys acad\u00e8mica d’un treball de tesi doctoral que, d’acord amb un seguit d’evid\u00e8ncies documentals i testimonis orals i escrits, explica quins elements van ser clau en aquesta transformaci\u00f3 del paisatge rural i en la construcci\u00f3 de la nova realitat urbana de Matadepera. La seva funci\u00f3, per tant, \u00e9s oferir un punt de partida per apropar-se al coneixement del passat local i entendre com aquest es relaciona amb l’evoluci\u00f3 i la hist\u00f2ria del conjunt de la societat. Un coneixement que, segons la hist\u00f2ria social, \u00e9s imprescindible perqu\u00e8 els ciutadans sapiguem d’on prov\u00e9 la nostra societat i debatem democr\u00e0ticament cap a on ens agradaria que camin\u00e9s en el futur.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Ismael Saz, Ferran Archil\u00e9s (eds.), La naci\u00f3n de los espa\u00f1oles. Discursos y pr\u00e1cticas del nacionalismo espa\u00f1ol en la \u00e9poca contempor\u00e1nea<\/em>, Val\u00e8ncia, Publicacions de la Universitat de Val\u00e8ncia, 2012.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Sense abandonar l’eix de la hist\u00f2ria pol\u00edtica, aquest llibre ha procurat prestar una especial atenci\u00f3 als \u00e0mbits de la hist\u00f2ria social i cultural. En gran mesura, i malgrat tots els aven\u00e7os que la investigaci\u00f3 acad\u00e8mica ha tingut a Espanya, aquests segueixen sent \u00e0mbits que pesen poc. Molt especialment, el de la hist\u00f2ria cultural, menys treballat en la realitat del que es pret\u00e9n. El subt\u00edtol de l’obra, \u201cdiscursos y pr\u00e1cticas\u201d del nacionalisme espanyol, pret\u00e9n, en definitiva, cridar l’atenci\u00f3 sobre aquest tipus d’enfocaments basats en la hist\u00f2ria social i cultural i la pot\u00e8ncia dels seus resultats. En aquest sentit cal destacar que quasi la meitat de l’obra correspon a joves investigadors que han elaborat recentment, o estan en proc\u00e9s, les respectives tesis doctorals, emparades en noves perspectives. Destaquem tamb\u00e9 les aportacions de Jos\u00e9 Luis Mart\u00edn Ramos: \u201cLa izquierda obrera y la cuesti\u00f3n nacional durante la dictadura\u201d (pp. 301-322) i Pere Ys\u00e0s: \u201cConstrucci\u00f3n democr\u00e1tica y construcci\u00f3n nacional en Catalunya\u201d (pp. 341-360).
Aquesta obra no pret\u00e9n ser cap suma ni s\u00edntesi d’un tema tant vast com el del nacionalisme espanyol del segle XX. Per\u00f2 pret\u00e9n contribuir a mostrar noves vies i an\u00e0lisis concrets, molts dels quals han rebut poca atenci\u00f3. El lector trobar\u00e0 sobre els discursos televisius, cinematogr\u00e0fics, la m\u00fasica, la novel\u00b7la, l’esport o la sociabilitat en relaci\u00f3 amb el nacionalisme espanyol, aix\u00ed com sobre la historiografia, l’exili, el g\u00e8nere, les pol\u00edtiques socials, les commemoracions i cultures pol\u00edtiques. La naci\u00f3n de los espa\u00f1oles \u00e9s, en definitiva, el resultat de l’apropiaci\u00f3 i la pugna de tots aquests discursos i pr\u00e0ctiques que, des de l’Estat o des de la societat civil, han convertit a la naci\u00f3 espanyola en un eix central d’identitat.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

\u00c1ngel Vi\u00f1as (ed.), En el combate por la Historia<\/em>. Barcelona, Pasado y Presente, 2012.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Dirigit i coordinat per \u00c1ngel Vi\u00f1as i amb la col\u00b7laboraci\u00f3 d’alguns dels historiadors m\u00e9s importants del panorama acad\u00e8mic, En el combate por la historia tracta d’enderrocar els mites del franquisme i del revisionisme en general, mitjan\u00e7ant el rigor cient\u00edfic, l’estudi i la investigaci\u00f3 honesta i contrastada.
Estructurada en tres grans blocs, Segona Rep\u00fablica, Guerra Civil i franquisme, l’obra no es limita a presentar un compendi de biografies (tot i que dedica un apartat als actors m\u00e9s rellevants i susceptibles de controv\u00e8rsia), si no que s’organitza entorn a tem\u00e0tiques i esdeveniments fundamentals de cada per\u00edode.
L’obra inclou a m\u00e9s un ep\u00edleg en que es denuncien les \u201cinfrapublicacions\u201d que intenten fer revisionisme \u201csuavitzant la barb\u00e0rie franquista\u201d. Tanmateix, explica els motius del seu auge en l’actualitat i desmunta les t\u00e8cniques i m\u00e8todes que tergiversen el passat.
Del llibre destaquem els articles de Ferran Gallego \u201cLa evoluci\u00f3n pol\u00edtica de la zona sublevada\u201d (pp. 313-334); Josep Puigsech \u201cClaves sobre la presencia militar y diplom\u00e1tica sovi\u00e9tica: el Kremlin nunca quiso dominar Espa\u00f1a\u201d, (pp. 235-250); Jos\u00e9 Luis Mart\u00edn: \u201cEvoluci\u00f3n pol\u00edtica en la zona republicana. La dif\u00edcil unidad ante una guerra adversa\u201d (pp. 279-298) i \u201cLa rebeli\u00f3n anarquista de mayo de 1937 y sus consecuencias\u201d (pp. 299-312); Joan Mar\u00eda Thom\u00e0s \u201cLa Falange. De la revoluci\u00f3n al acomodamiento\u201d (pp. 365-374) i \u201cJos\u00e9 Antonio Primo de Rivera\u201d (pp. 861-870); Pere Ys\u00e0s \u201cDefenderemos nuestra victoria con u\u00f1as y dientes. El tardofranquismo (pp. 705-724) i Albert Reig Tapia \u201cLa pervivencia de los mitos franquistas\u201d (pp. 903-920) i \u201cResiduos y derivaciones franquistas: unos ejemplos\u201d (pp. 921-942).<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Isidor Boix Lluch, Jos\u00e9 Luis L\u00f3pez Bulla, Carles Navales Turmos i Javier T\u00e9bar Hurtado (eds.), Conversaciones en Colomers. Reflexiones sobre sindicalismo y pol\u00edtica durante la transici\u00f3n a la democracia en Espa\u00f1a<\/em>. Barcelona, Fundaci\u00f3 Cipriano Garcia, 2012.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La publicaci\u00f3 de la qual s\u00f3n autors els sindicalistes Isidor Boix, Jos\u00e9 Luis L\u00f3pez Bulla, Carles Navales i l\u2019historiador Javier T\u00e9bar, membre del CEFID, recull les converses sobre alguns dels episodis del passat protagonitzats per algunes de les persones que formaven part del sindicalisme democr\u00e0tic antifranquista durant els anys de l\u2019etapa que ha vingut a denominar-se \u201ctransic\u00ed\u00f3\u201d pol\u00edtica de la Dictadura a la Democr\u00e0cia en Espanya. Es tracta d\u2019un conjunt de materials, de reflexions, d\u2019intuicions fruit de la mem\u00f2ria personal, \u00e9s a dir, del joc entre el record i l\u2019oblit. Als possibles lectors que esperin trobar en aquesta publicaci\u00f3 una interpretaci\u00f3 del sindicalisme durant aquells mateixos anys en els termes que li s\u00f3n propis a la disciplina hist\u00f2rica, se\u2019ls hi deu advertir de bon principi que no la trobar\u00e0. Aquest no \u00e9s el seu prop\u00f2sit, el seu \u00e0nim \u00e9s un altre. \u00c9s el seu resultat el que provablement pugui estimular que altres desenvolupin aquesta interpretaci\u00f3 hist\u00f2rica en base a aquesta i altres fonts.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Xavier Dom\u00e8nech Sampere, Cambio pol\u00edtico y movimiento obrero bajo el franquismo. Lucha de clases, dictadura y democracia (1939-1977)<\/em>. Barcelona, Icaria, 2012.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest llibre de Xavier Dom\u00e8nech i Sampere s’aborda des de un punt de vista multifocal la hist\u00f2ria del moviment obrer sota el franquisme i la transici\u00f3. Les identitats forjades en el seu si, i el paper que van jugar en la seva eclosi\u00f3 com a subjecte social, la natura de la conflictivitat sota la dictadura, la relaci\u00f3 entre canvi econ\u00f2mic i l’emerg\u00e8ncia d’una nova morfologia de la conflictivitat i el paper essencial que va desenvolupar el moviment obrer en el proc\u00e9s de canvi pol\u00edtic, s\u00f3n les seves tem\u00e0tiques. El llibre tracta, en aquest sentit, no tan sols d’historiar un subjecte social, sin\u00f3 tamb\u00e9 d’interpretar globalment les seves causes, raons i rols. El tramat de fons s\u00f3n les circumst\u00e0ncies extraordin\u00e0ries que van viure els homes i les dones que, pertanyent a la classe treballadora, van sofrir una de les dictadures m\u00e9s longeves del segle XX europeu. Homes i dones que van mantindre i construir identitats des de les quals poder resistir, formes de lluita des de les quals poder transformar la vida de la majoria i un model de conflictivitat que va estar en la base del principal desafiament que va sofrir la dictadura fins fer-la inviable. Un proc\u00e9s on guanyaren i tamb\u00e9 perderen, un proc\u00e9s que, m\u00e9s enll\u00e0 de la lectura pol\u00edtica, econ\u00f2mica i social, va estar travessat per la lluita de classes que impregn\u00e0 tot el seu desenvolupament.<\/p>\n<\/div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Mar\u00eda Teresa Gonz\u00e1lez de Garay i Jos\u00e9 D\u00edaz-Cuesta (eds.) Actas del congreso internacional “El exilio literario de 1939. Setenta a\u00f1os despu\u00e9s” (textos on-line i gravacions audiovisuals), Universidad de La Rioja, 2012. S’han publicat on-line les actes d’aquest congr\u00e9s celebrat entre els dies 9 i11 de desembre de l\u2019any 2009 a Logro\u00f1o, a la Universidad de la Rioja. […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-316","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/316","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=316"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/316\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6249,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/316\/revisions\/6249"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=316"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}