{"id":668,"date":"2012-07-02T15:00:46","date_gmt":"2012-07-02T15:00:46","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2007-2008\/"},"modified":"2022-12-15T11:21:22","modified_gmt":"2022-12-15T11:21:22","slug":"2007-2008","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2007-2008\/","title":{"rendered":"2007-2008"},"content":{"rendered":"\n
\"Spagna_Cont\"<\/figure>
\n

El n\u00famero 34 (2008) de la revista italiana d’investigacions hispanistes Spagna Contemporanea<\/strong><\/em> incorpora un’article de recerca del membre del CEFID Andrea Geniola sobre les actituds de l’esgl\u00e9sia espanyola durant la transici\u00f3 pel que fa a la q\u00fcesti\u00f3 auton\u00f2mica i nacional. A “Iglesia y transici\u00f3n en las p\u00e1ginas de Ecclesia<\/em> (1976-1983)” l’autor indaga el tractament i el seguiment que la revista d’Acci\u00f3 Cat\u00f2lica va fer sobre la progresiva articulaci\u00f3 de l’Estat de les Autonomies. En aquest recorregut “Ecclesia” es revela com a un important altaveu dels diferents plantejaments que es donen dins l’esgl\u00e9sia espanyola.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"NH_Gramsci\"<\/figure>
\n

Amb l’excusa del setant\u00e8 aniversari de la mort d’Antonio Gramsci, el n\u00famero 191 (2008) de la revista Nous Horitzons<\/strong><\/em> aborda la figura i el pensament del fundador del Partit Comunista Itali\u00e0. El n\u00famero, coordinat per Mari\u00e0 Hispano i Tommaso Nencioni, abasta diferents moments de la vida del pol\u00edtic sard, amb una especial atenci\u00f3 a la interpretaci\u00f3 gramsciana de Marx i a la recepci\u00f3 a Catalunya de l’obra de Gramsci, gr\u00e0cies a les traduccions de Manuel Sacrist\u00e1n. En aquest “homenatge a Gramsci” poden trobar-se les aportacions de dos membres del CEFID, Andrea Geniola i Steven Forti. Geniola analitza la postura de Gramsci en relaci\u00f3 a la q\u00fcesti\u00f3 nacional sarda, i es det\u00e9 en la reflexi\u00f3 de l’autor dels Quaderns de la pres\u00f3 sobre Sardenya i els seus problemes pol\u00edtics, socials i culturals. Al seu torn, Forti se cenyeix en el Gramsci del biennio rosso, tot proposant una nova lectura de la postura del grup de l’Ordine Nuovo en el debat sobre els soviets i els consells de f\u00e0brica en la It\u00e0lia del 1919-1920.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"cuad_historia_cont\"<\/figure>
\n

La revista Cuadernos de Historia Contempor\u00e1nea<\/em><\/strong>, publicaci\u00f3 del Departamento de Historia Contempor\u00e1nea de la Universidad Complutense de Madrid, dedica aquest volum, el n\u00famero 30 (2008), a la figura de l’historiador Manuel Tu\u00f1\u00f3n de Lara, desaparegut el 1997, i a dues de les seves principals l\u00ednies d’investigaci\u00f3, la hist\u00f2ria social i la del moviment obrer. Pere Ys\u00e0s signa una de les aportacions que integren aquest monogr\u00e0fic, “El movimiento obrero durante el franquismo. De la resistencia a la movilizaci\u00f3n (1940-1975)”. En l’article s’analitzen les diferents etapes que visqu\u00e9 el moviment obrer durant la dictadura franquista: una primera fase, durant la postguerra, de submissi\u00f3 a l’Estat i als patrons, conseq\u00fc\u00e8ncia de la brutal repressi\u00f3 patida, per\u00f2 en la qual van fer-se tamb\u00e9 evidents certes formes de rebuig, resist\u00e8ncia i, fins i tot, protesta; i una segona etapa, a partir dels anys seixanta, de reorganitzaci\u00f3 -principalment a trav\u00e9s de les CCOO- i generalitzaci\u00f3 de la conflictivitat, afirmant-se el moviment, d’aquesta manera, com un agent determinant per al desenvolupament de la crisi final de la dictadura.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"segle_xx\"<\/figure>
\n

El proc\u00e9s de renovaci\u00f3 de les revistes d’hist\u00f2ria que ha tingut lloc els darrers anys ha donat peu a l’aparici\u00f3 de diverses publicacions. \u00c9s el cas de Segle XX, Revista catalana d’hist\u00f2ria<\/em><\/strong>, de la qual aquest 2008 ha sortit el primer n\u00famero. La revista, impulsada per la Fundaci\u00f3 Cipriano Garc\u00eda – Arxiu Hist\u00f2ric de la CONC i editada per Afers, neix amb la voluntat de ser “un espai de relaci\u00f3 entre la Universitat i la societat, amb l’objectiu de donar a con\u00e8ixer la recerca hist\u00f2rica i els principals debats historiogr\u00e0fics amb una voluntat cr\u00edtica i plural, tenint en compte els departaments universitaris, centres de recerca consolidats i associacions interessades en el passat recent”. Formen part del seu consell de redacci\u00f3, entre altres, Pere Ys\u00e0s i N\u00e0dia Varo Moral, i n’\u00e9s subdirector Javier T\u00e9bar. En aquest primer n\u00famero hi trobem, a m\u00e9s d’articles de recerca i assag\u00edstics, un espai dedicat al debat, i tamb\u00e9 un bon nombre de ressenyes i notes de lectura.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"hist_pol\"<\/figure>
\n

El n\u00famero 20, de 2008, de la revista Historia y Pol\u00edtica<\/strong><\/em> dedica la seva part monogr\u00e0fica a un dossier sobre el recorregut de les esquerres a l’Espanya democr\u00e0tica. El primer article del dossier “Las izquierdas en la Espa\u00f1a democr\u00e1tica” \u00e9s un assaig de Carme Molinero i Pere Ys\u00e0s sobre les esquerres durant els anys setanta i la transici\u00f3. En “Las izquierdas en los a\u00f1os setenta” s’analitza el protagonisme del PSOE i del PCE durant la fase de descomposici\u00f3 del franquisme i llur destacat paper en la transici\u00f3. A m\u00e9s a m\u00e9s s’hi fa especial referencia al doble proc\u00e9s de consolidaci\u00f3 del PSOE, per una banda, i de crisi del PCE, per l’altra, que portaria el primer a conquerir el govern i el segon a un espectacular proc\u00e9s destructiu.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"hispania229\"<\/figure>
\n

El n\u00famero 229 (2008) d\u2019Hispania. Revista Espa\u00f1ola de Historia<\/em><\/strong>, editada pel CSIC, consta de diversos articles de tem\u00e0tica diversa entre els que cal fer esment del treball realitzat pel membre del CEFID \u00c0lex Amaya Quer, titulat \u201cLa figura de Franco en el discurso de la Organizaci\u00f3n Sindical Espa\u00f1ola durante los a\u00f1os del Desarrollismo a trav\u00e9s del Diario Pueblo (1957-1969)\u201d. L\u2019article planteja un an\u00e0lisi de la imatge propagand\u00edstica de Franco emesa per la premsa de la OSE durant els anys seixanta, periode de grans transformacions socio-econ\u00f2miques a Espanya i en qu\u00e8 el falangisme va trobar el context addient per impulsar el discurs de la Organizaci\u00f3n Sindical com a via d\u2019ampliaci\u00f3 de la seva base social. Una eina important en aquest proc\u00e9s va ser la renovaci\u00f3 de la imatge mitificada de Franco, ajustada als interessos del nacional-sindicalisme. Per altra banda, en aquest n\u00famero d\u2019Hispania tamb\u00e9 es pot trobar una ressenya del llibre de la professora Carme Molinero La captaci\u00f3n de las masas. Pol\u00edtica social y propaganda en el r\u00e9gimen franquista<\/em> (2006), escrita pel professor Luciano Casali, de la Universit\u00e0 di Bolonia.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"Storia\"<\/figure>
\n

El n\u00famero 47 de la revista Storia e problemi contemporanei<\/em><\/strong> (2008) est\u00e0 dedicat a la pacificaci\u00f3 i la reconciliaci\u00f3 a Espanya, en la l\u00ednea encetada pel congr\u00e8s celebrat a Alessandria-Novi Ligure al novembre de 2006 sota el t\u00edtol “Spagna 1936- 2006: tra pacificazione franchista e riconciliazione democratica”. Cal destacar les aportaciones de la professsora Carme Molinero, titulada “La politica di riconciziliazione nazionale, patto per la libert\u00e0 o patto per l’oblio?”, i del professor Pere Ys\u00e0s, que porta el nom de “Vittoria e riconciliazione nella classe politica franchista degli anni setanta”. En el primer cas es reflexiona sobre les interpretacions interessades sobre l’estrat\u00e8gia de reconciliaci\u00f3 nacional del PCE llan\u00e7ada al 1956, per justificar posteriorment la necessitat d’oblit. En la segona aportaci\u00f3 esmentada, es mostra, a trav\u00e9s d’abundant documentaci\u00f3 d’arxiu, la preocupaci\u00f3 dels dirigents franquistes pel tema de la reconciliaci\u00f3.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"ayer68\"<\/figure>
\n

El n\u00famero 68 de la revista Ayer<\/em> <\/strong>(2007) publica el dossier “Crisis y descomposici\u00f3n del franquismo”, editat per Ismael Saz Campos. Els articles reunits configuren una imatge poc ben\u00e8vola de la darrera fase del franquisme en els \u00e0mbits de la societat, la cultura i els nacionalismes, de la pol\u00edtica exterior i de la interior. A tots hi \u00e9s present la voluntat de no simplificar la complexitat dels diferents processos, de superar la tend\u00e8ncia a la compartimentaci\u00f3 dels diversos nivells d’an\u00e0lisi, d’articular el que hi va haver de canvis i continu\u00eftats en el r\u00e8gim franquista. El n\u00famero inclou tamb\u00e9 un article de Pere Ys\u00e0s titulat “\u00bfUna sociedad pasiva? Actitudes, activismo y conflictividad social en el franquismo tard\u00edo”, en el qual s’expliquen els fonaments, `les caracter\u00edstiques i els efectes d’un conjunt de fen\u00f2mens que no sols desmenteixen la imatge d’una societat passiva, sin\u00f3 que van tenir un paper molt rellevant en la vida sociopol\u00edtica dels tres darrers lustres de la dictadura.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"ayer66\"<\/figure>
\n

El n\u00famero 66 de la revista Ayer<\/em> <\/strong>(2007) porta per t\u00edtol “Poderes privados y recursos p\u00fablicos”, i reuneix articles que intenten reprendre, des de posicions no reduccionistes, l’\u00e0nalisi de les relacions entre l’esfera pol\u00edtica i l’econ\u00f2mica, per tal de paliar la creixent tend\u00e8ncia a la separaci\u00f3 entre ambd\u00f3s camps d’estudi. El n\u00famero tamb\u00e9 inclou un article de Carme Molinero, que porta per t\u00edtol “La pol\u00edtica de reconciliaci\u00f3n nacional. Su contenido durante el franquismo, su lectura en la Transici\u00f3n”, en qu\u00e8 l’autora fa un rep\u00e0s a la g\u00e8nesi i l’evoluci\u00f3 de la pol\u00edtica de “reconciliaci\u00f3 nacional” pregonada pel PCE des de 1956.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"historiadelpresente_0\"<\/figure>
\n

La revista Historia del Present<\/em>e<\/strong>, en el n\u00famero 9 (2007), dedica el seu expedient a l’an\u00e0lisi de les relacions entre la dictadura franquista i la seva oposici\u00f3, posant un \u00e8mfasi especial en la import\u00e0ncia de l’estudi del desenvolupament d’aquestes relacions a partir dels anys seixanta. Pere Ys\u00e0s tracta l’impacte de la protesta social (“La imposible paz social. El movimiento obrero y la dictadura”), Carmen Gonz\u00e1lez i Manuel Ortiz Heras fan un ampli an\u00e0lisi de la naturalesa repressiva del franquisme (“Control social y control policial en la dictadura franquista”) i Abd\u00f3n Mateos se centra en el paper de la deslegitimaci\u00f3 exterior de la dictadura (“El impacto de la denuncia internacional y del exilio pol\u00edtico”).<\/p>\n<\/div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El n\u00famero 34 (2008) de la revista italiana d’investigacions hispanistes Spagna Contemporanea incorpora un’article de recerca del membre del CEFID Andrea Geniola sobre les actituds de l’esgl\u00e9sia espanyola durant la transici\u00f3 pel que fa a la q\u00fcesti\u00f3 auton\u00f2mica i nacional. A “Iglesia y transici\u00f3n en las p\u00e1ginas de Ecclesia (1976-1983)” l’autor indaga el tractament i […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-668","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/668","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=668"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/668\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6327,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/668\/revisions\/6327"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=668"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}