{"id":689,"date":"2012-07-02T15:01:16","date_gmt":"2012-07-02T15:01:16","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2009-2010\/"},"modified":"2022-12-15T11:24:35","modified_gmt":"2022-12-15T11:24:35","slug":"2009-2010","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2009-2010\/","title":{"rendered":"2009-2010"},"content":{"rendered":"\n
\"RHA_0\"<\/figure>
\n

Al n\u00famero 8 (2010) de la Revista de Historia Actual<\/em><\/strong> apareix l’article de l’investigador del CEFID Antonio C\u00e9sar Moreno Cantano “El protagonismo propagand\u00edstico de Falange Exterior en Europa durante la Guerra Civil: el caso de Gran Breta\u00f1a, Francia y Alemania” (pp. 59-71). En aquest analitza el paper de la organitzaci\u00f3 falangista fora de l’Estat espanyol, en especial els seus aparells de propaganda en els tres estats esmentats des de la creaci\u00f3 de Falange fins arribar als anys de la Segona Guerra Mundial.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"JavierTbarHurtadoHAFO-1_0\"<\/figure>
\n

Antropolog\u00eda y Fuentes Orales<\/em><\/strong>, que es presenta amb el tema unitari d\u2019\u201cHermene\u00faticas\u201d, Javier T\u00e9bar Hurtado planteja amb el seu article algunes reflexions sobre la reconstrucci\u00f3 de la mem\u00f2ria de l\u2019oposici\u00f3 obrera antifranquista a partir d\u2019un plantejament epis\u00f2dic, que t\u00e9 com finalitat assenyalar alguns dels ziga-zagues de les relacions entre les formes de mem\u00f2ria i d\u2019escriptura sobre el passat de l\u2019antifranquisme i la mateixa pr\u00e0ctica historiografia.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"int_journal\"<\/figure>
\n

\u201cOn victims and heroes: Spatial referents and social models in self-representation of the anti-Franco workers movement\u201d (International Journal of Iberian Studies<\/em><\/strong>, vol. 23, n. 2-2010, pp.123-133), article de Javier T\u00e9bar Hurtado, suggereix que el mateix car\u00e0cter selectiu de la mem\u00f2ria propicia errades a la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva que tamb\u00e9 necessiten ser analitzats i interpretats en ordre a com les comunitats representen el seu passat. S’il\u00b7lustra aquest argument presentant esdeveniments autobiogr\u00e0fics i la representaci\u00f3 que se\u2019ls hi d\u00f3na en els relats de diferents militants del moviment obrer antifranquista dels anys seixanta i setanta. Aix\u00f2 t\u00e9 com finalitat el situar alguns dels problemes d\u2019un \u00fas aproblem\u00e0tic d\u2019aquesta autorepresentaci\u00f3 constru\u00efda pels protagonistes del propi moviment obrer. En primer lloc, focalitzant com la mem\u00f2ria de l\u2019oposici\u00f3 obrera \u00e9s constru\u00efda i reconstru\u00efda en tota la seva complexitat. En segon lloc, com els significats d\u2019aquests relats sobre el passat estan determinats per referents espacials i models socials, en funci\u00f3 dels quals se selecciona all\u00f2 que mat\u00e8ria del record i all\u00f2 altre que no ho \u00e9s, de la mateixa manera que es fan definicions sobre les figures tant dels \u201cherois\u201d com de les \u201cv\u00edctimes\u201d d\u2019aquest passat de lluita contra la dictadura. Per \u00faltim, tamb\u00e9 \u00e9s possible detectar com s\u2019ha produ\u00eft una notable influ\u00e8ncia entre el relat autobiogr\u00e0fic i el propi relat historiogr\u00e0fic, tot i que sovint i paradoxalment una i altre no es reconeixen m\u00fatuament quan es troben enmig de la \u201ccommemoraci\u00f3\u201d.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"ayer_79\"<\/figure>
\n

El n\u00famero 79 (2010) de la revista Ayer<\/em><\/strong>, dedicat als processos de construcci\u00f3 de la democr\u00e0cia a Espanya i Xile, compta amb un estudi de Pere Ys\u00e0s sobre el proc\u00e9s de canvi pol\u00edtic a Espanya “La Transici\u00f3n espa\u00f1ola. Luces y sombras” i amb un assaig de Xavier Dom\u00e8nech sobre els nous debats i enfocs historiogr\u00e0fics sobre la formaci\u00f3i evoluci\u00f3 de la classe obrera sota el franquisme.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"estreno_0\"<\/figure>
\n

El n\u00famero 36.1 (2010) de la revista Estreno<\/strong> <\/em>est\u00e0 dedicat al teatre republic\u00e0 en l’exili. Aquest volum ha estat coordinat per Manuel Aznar Soler i inclou un article de la seva autoria titulat: \u201cEl estreno de la fuente del arc\u00e1ngel, de Pedro Salinas, en Nueva York\u201d. Les tem\u00e0tiques que aborda aquest n\u00famero de Estreno es relacionen amb la missi\u00f3 i el futur del teatre (Juan Aguilera Sartre); el teatre de Maria Lluisa Algarra (Ricardo Dom\u00e9nech) i els expedients de censura de Manuel Mart\u00ednez Aza\u00f1a i Jos\u00e9 Mart\u00edn Elizono durant el seu exili a Fran\u00e7a (Berta Mu\u00f1oz C\u00e1liz), entre d’altres. La revista cont\u00e9 a m\u00e9s unes ressenyes de 5 llibres sobre el teatre espanyol i una bibliografia selecta de l’any 2007 sobre el drama espanyol dels segles XX i XXI.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"acot25\"<\/figure>
\n

El n\u00famero 25, de 2010, de la revista Acotaciones<\/strong> <\/em>destaca per la publicaci\u00f3 de la primera part dels materials de les Jornadas sobre el exilio teatral republicano, organitzades conjuntament pel GEXEL de l’UAB i el RESAD els passats 28 i 29 d’octubre. Van intervenir, entre d’altres, diversos investigadors del GEXEL com Manuel Aznar Soler, Mireia Bosch, Natalia Kharinotova, Rosa Peralta i Teresa Santa Maria. Per raons d’extensi\u00f3 els materials d’aquestes Jornadas es publicaran en dos n\u00fameros successius. El 24 (gener-juny de 2010) i el 25 (juliol-desembre de 2010).El present n\u00famero est\u00e0 centrat en l’exili teatral republic\u00e0 de 1939 al continent americ\u00e0, destacant l’article que analitza dues companyies teatrals republicanes a M\u00e8xic durant la Guerra Civil Espanyola.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"acot24\"<\/figure>
\n

El n\u00famero 24 (2010) de la revista Acotaciones<\/strong> <\/em>destaca per la publicaci\u00f3 de la primera part dels materials de les Jornadas sobre el exilio teatral republicano, organitzades conjuntament pel GEXEL de l’UAB i el RESAD els passats 28 i 29 d’octubre. Van intervenir, entre d’altres, diversos investigadors del GEXEL com Manuel Aznar Soler, Mireia Bosch, Natalia Kharinotova, Rosa Peralta i Teresa Santa Maria. Per raons d’extensi\u00f3 els materials d’aquestes Jornadas es publicaran en dos n\u00fameros successius. El 24 (gener-juny de 2010) i el 25 (juliol-desembre de 2010). El present n\u00famero tracta sobre l’exili teatral al continent europeu, destacant els articles que tracten l’exili republic\u00e0 espanyol de 1939 a l’antiga URSS i el que analitza la cr\u00edtica pol\u00edtica i social i l’humor de l’obra El Pasaporte de Juan Mateu.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"HTS_1\"<\/figure>
\n

La nova revista Historia, trabajo y sociedad<\/em><\/strong>, publicada per la Fundaci\u00f3n Primero de Mayo, presenta el seu n\u00famero 1 (2010), format per quatre seccions: “Estudios”, “Documentos”, “Notas” i “Lecturas (rese\u00f1as y bibliografia)”. La primera d’aquestes seccions inclou els treballs de dos membres del CEFID. El de Jos\u00e9 Fernando Mota, “La huelga de los 21 d\u00edas de 1977: conflictividad en la construcci\u00f3n de Barcelona durante la transici\u00f3n”, presenta aquella mobilitzaci\u00f3 -i el seu frac\u00e0s- com el punt d’inflexi\u00f3 que va donar pas, en el sector de la construcci\u00f3, a un nou model de protesta i sindical, tot deixant enrere les CCOO com a moviment sociopol\u00edtic. El de Rodrigo Araya, “Desenredar lo bien atado. Propuestas sindicales ante la crisis econ\u00f3mica del postfranquismo”, analitza aquelles propostes amb l’objectiu de comprendre les relacions entre partits pol\u00edtics i organitzacions sindicals, en el complex marc del proc\u00e9s de transici\u00f3 a la democr\u00e0cia.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"hist_pre_15\"<\/figure>
\n

La revista Historia del Presente<\/em><\/strong>, en el seu n\u00famero 15 (2010), presenta un dossier sota el t\u00edtol “El principio del Movimiento”, en el qual s’inclou l’article de Javier T\u00e9bar “Con la espada y el arado. La pol\u00edtica de Correa Veglison en Barcelona (1940-1945)\u201d. Es tracta d\u2019una aproximaci\u00f3 a la pol\u00edtica del governador i cap de la Falange a Barcelona entre 1940 i 1945, Antonio Correa Veglison, que analitza i interpreta les conseq\u00fc\u00e8ncies del seu projecte d\u2019unificaci\u00f3 real \u2013i no sols formal- de falangistes, tradicionalistes i grups dretans de la prov\u00edncia, tractant de cohesionar i disciplinar un partit nacional que serv\u00eds per a consolidar la dictadura i facilit\u00e9s, alhora, una pol\u00edtica molt influenciada per l\u2019ideari feixista, per b\u00e9 que no exempta de contradiccions per la seva voluntat de conferir-li trets accentuadament tradicionalistes. Una opci\u00f3 ideol\u00f2gica inclusiva, en un per\u00edode com aquell, el va conduir al frac\u00e0s pol\u00edtic.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"Ayer<\/figure>
\n

El n\u00famero 77, de 2010, de la revista Ayer<\/strong> <\/em>presenta l\u2019article de Francesc Vilanova, \u201cRecordar y no olvidar. La construcci\u00f3n de una memoria antirrepublicana en el franquismo catal\u00e1n\u201d, indaga les coordenades i actors de la construcci\u00f3 d\u2019una mem\u00f2ria franquista catalana, entre 1939 i el post-conflicte mundial.
A Catalunya el discurs de legitimaci\u00f3 del r\u00e9gim, m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019\u201cexplicar lo nuevo\u201d, necesitava articular una mem\u00f2ria \u201clocal\u201d del passat republic\u00e0. Aix\u00ed, a trav\u00e9s de mitjans de comunicaci\u00f3 com ara La Vanguardia Espa\u00f1ola<\/em> i Destino\u201d<\/em> s\u2019elaboraria una mem\u00f2ria antirrepublicana i, per aix\u00f2, especialmente anticatalanista. Aquesta mem\u00f2ria, fonamentada en un \u201crecuerdo de la guerra\u201d continuament alimentat, serviria per a culpar el catalanisme i els seus \u201caliados revolucionarios\u201d, tant del conflicte com de les seves conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"Journal_SCS\"<\/figure>
\n

El darrer n\u00famero de la Journal of Spanish Cultural Studies<\/em><\/strong> (n\u00fam. 11, 2010) inclou un article de la doctora Carme Molinero titulat “La transici\u00f3n y la ‘renuncia’ a la recuperaci\u00f3n de la ‘memoria democr\u00e1tica'”. El text reflexiona sobre les conseq\u00fc\u00e8ncies que en el debat p\u00fablic han tingut les reivindicacions de l’anomenat moviment de recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica i que tenen a veure amb una reinterpretaci\u00f3 de la transici\u00f3 a la democr\u00e0cia des de l’\u00f2ptica de l’oblit dels ven\u00e7uts a la guerra i els represaliats de la dictadura. Segons l’autora, “en primer lloc s’explica que l’expressi\u00f3 transici\u00f3 pactada no respon a l’evid\u00e8ncia hist\u00f2rica, ja que m\u00e9s enll\u00e0 de les condicions per a la celebraci\u00f3 de les eleccions de juny de 1977, l’\u00fanic gran pacte pol\u00edtic va ser la Constituci\u00f3 de 1978, un cop els resultats electorals havien deixat clar que els sectors procedents del franquisme no tenien la majoria social necess\u00e0ria per imposar una democr\u00e0cia “retallada”. En segon lloc s’intenta explicar perqu\u00e8, en el context dels anys setanta, la “mem\u00f2ria dels ven\u00e7uts” no va ser una prioritat en el proc\u00e9s d’instauraci\u00f3 de la democr\u00e0cia. Finalment, es fa una breu consideraci\u00f3 respecte a la necessitat d’omplir de contingut \u00e8tic la democr\u00e0cia a Espanya, doncs l’experi\u00e8ncia de l’\u00faltim quart de segle ha tornat a demostrar que \u00e9s imprescindible fer visible el passat, ja que aquest forma part del present, a m\u00e9s d’actuar com a mecanisme de just\u00edcia hist\u00f2rica i pedagogia democr\u00e0tica”.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"Andaluc\u00eda_hist_mirg\"<\/figure>
\n

El darrer n\u00famero de la revista Andaluc\u00eda en la historia (n\u00fam. 28, 2010) inclou el dossier “La novena provincia. La emigraci\u00f3n de andaluces a Catalu\u00f1a” sobre l’immigraci\u00f3 andalusa a Catalunya durant la dictadura franquista. Format per set articles, destaquen les aportacions dels investigadors integrants del CEFID Mart\u00ed Mar\u00edn -que tamb\u00e9 n’\u00e9s el coordinador-, Anna S\u00e1nchez Sorribes i Vicente Moreno. L’article de Mar\u00edn reflexiona sobre el fet migratori i, particularment, sobre l’andal\u00fas, mentre que S\u00e1nchez Sorribes ens mostra una de les situacions m\u00e9s dram\u00e0tiques del barraquisme de llarga durada de la ciutat de Barcelona, a la muntanya de Montju\u00efc. Per la seva part, el text de Moreno ens apropa a l’associacionisme regional dels andalusos. Per \u00faltim s’inclouen textos del periodista Jaume V. Aroca sobre la repressi\u00f3 de la immigraci\u00f3, de Manuel Pe\u00f1a sobre la realitat local de la Llagosta i d’Imma Boj, directora del Museu de la Immigraci\u00f3 a Catalunya, sobre el viatge en “el Sevillano”.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"argo-small200\"<\/figure>
\n

El set\u00e8 n\u00famero, de 2010, de la revista digital El Argonauta Espa\u00f1ol<\/em><\/strong> inclou un article d’Antonio Moreno Cantano, “La lucha por el control de la pol\u00edtica informativa de la Espa\u00f1a franquista durante la Guerra Civil. El caso de las Oficinas Cat\u00f3licas de Informaci\u00f3n Internacional”<\/a>, on s’analitzen les disputes que es van produir entre els homes d’Acci\u00f3n Cat\u00f3lica, Renovaci\u00f3n Espa\u00f1ola i Falange despr\u00e9s de la constituci\u00f3 de les Oficinas Cat\u00f3licas de Informaci\u00f3n Internacional. El cardenal Gom\u00e1, i en especial la persona designada per a dirigir aquestes centrals propagand\u00edstiques, Francisco de Luis, antic membre del diari El Debate , van haver de superar els impediments que importants autoritats rebels com el mon\u00e0rquic alfons\u00ed Sainz Rodr\u00edguez o el responsable del Gabinet Diplom\u00e0tic del Cuartel General del General\u00edsimo, Sangr\u00f3niz, van posar al seu projecte. S’analitza tamb\u00e9 la imatge que l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica volia projectar de la Guerra Civil a l’exterior a trav\u00e9s del diari De Rebus Hispaniae, \u00f2rgan de propaganda de dites oficines cat\u00f2liques.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"PrimerActo329\"<\/figure>
\n

El n\u00famero 329, de 2009, de la revista Primer Acto<\/em><\/strong> est\u00e0 dedicat a l’exili teatral republicano i compta mb la col\u00b7laboraci\u00f3 del membre del CEFID Manuel Aznar Soler que signa tres articles: “El Exilio Republicano Espa\u00f1ol de 1939. Un mapa teatral”, “Un republicano exiliado en Francia. Las maletas perdidas de \u00c1lvaro de Orriols” i, per \u00faltim, “Jos\u00e9 Mart\u00edn Elizondo en Toulouse. La creaci\u00f3n del grupo ‘Amigos del Teatro Espa\u00f1ol'”.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"Ayer<\/figure>
\n

El n\u00famero 76 (2009) de la revista Ayer<\/strong> <\/em>inclou la contribuci\u00f3 del membre del CEFID \u00c0lex Amaya Quer, “El aceler\u00f3n sindicalista y sus contradicciones internas: imagen y realidad en la propaganda de la OSE, 1957-1969”. Aquest article se situa en la realitat interna de l’aparell de propaganda del’OSE durant els anys seixanta. En aquesta \u00e8poca, l’OSE es trobava inmersa en un proc\u00e9s d’impuls i adaptaci\u00f3 a la canviant relitat socioecon\u00f2mica espanyola. Va utilitzar amb insist\u00e8ncia els seus mitjans de propaganda per ampliar la base social i aconseguir aix\u00ed els seus objectius pol\u00edtics. El diari Pueblo va ser la punta de llan\u00e7a d’aquesta ofensiva propagand\u00edstica gr\u00e0cies al seu notable \u00e8xit comercial impulsat per la forta voluntat pol\u00edtica emanada de Jos\u00e9 Sol\u00eds Ruiz i Emilio Romero. No obstant aix\u00f2, un conjunt de problemes interns que van afectar la gesti\u00f3 del diari amena\u00e7aren i condicionaren greument els objectius pol\u00edtics que aquell havia d’acomplir.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"haol_0\"<\/figure>
\n

La revista digital Historia Actual Online<\/em><\/strong> dedica el seu n\u00famero 20 (tardor del 2009) a “Discursos ideol\u00f3gicos i propaganda pol\u00edtica”. Dins del dossier tem\u00e0tic d’aquest n\u00famero, s’hi troba l’article d’Antonio Moreno Cantano “Guerra de propagandas en Ruman\u00eda durante la contienda b\u00e9lica espa\u00f1ola (1936-1939)”<\/a>, que aborda el debat que tingu\u00e9 lloc a Romania durant la Guerra Civil espanyola entre el representant del Govern de la Rep\u00fablica, Manuel L\u00f3pez Rey, i l’enviat de la coalici\u00f3 insurrecta, Pedro Prat y Soutzo. El treball estudia els instruments dels quals va servir-se cadascun d’aquests personatges per captar suports a l’Est europeu, tot mostrant quines van ser les publicacions i diaris en els quals van publicar en el marc d’aquesta particular missi\u00f3 propagand\u00edstica i diplom\u00e0tica.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"Memoria_Ricerca\"<\/figure>
\n

La revista italiana Memoria e Ricerca<\/em><\/strong>, en el seu n\u00famero 31 (2009), dedicat a l’emigraci\u00f3 dels intel\u00b7lectuals a les Am\u00e8riques en el per\u00edode d’entreguerres, presenta tamb\u00e9 un article de Steven Forti, “Partito, rivoluzione e guerra. Il linguaggio politico di un transfuga: Nicola Bombacci (1879-1945)”. L’article aprofunditza en la q\u00fcesti\u00f3 del tr\u00e0nsit de quadres pol\u00edtics d’esquerres a organitzacions feixistes en la It\u00e0lia d’entreguerres, tot centrant-se de la traject\u00f2ria de N. Bombacci en el seu pas del comunisme al feixisme mussolini\u00e0. L’autor se cenyeix sobretot en l’an\u00e0lisi del llenguatge pol\u00edtic de Bombacci i, partint de tres paraules clau (Partit, Revoluci\u00f3 i Guerra), proposa una hip\u00f2tesi d’interpretaci\u00f3: la passi\u00f3 pol\u00edtica.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"hist_pres_14\"<\/figure>
\n

La revista Historia del Presente<\/strong><\/em> (n\u00fam. 14, 2009), dedica un dossier a la tem\u00e0tica del terrorisme en l’Espanya democr\u00e0tica. D’altra banda, en la secci\u00f3 de miscel\u00b7l\u00e0nia s’hi troba l’article de Rodrigo Araya G\u00f3mez “Asegurar el pan y la libertad. La postura de Comisiones Obreras ante el Pacto de la Moncloa”, que analitza la posici\u00f3 de les Comissions Obreres davant de la signatura dels Pactes de la Moncloa a trav\u00e9s de la premsa, amb l’objectiu de comprendre les raons del seu suport, influ\u00efdes per la comnplexitat del proc\u00e9s de transici\u00f3 a la democr\u00e0cia i la greu crisi econ\u00f2mica existent en aquell moment. L’article analitza tamb\u00e9 les relacions entre Comissions Obreres i el Partit Comunista, per tal de determinar el grau d’influ\u00e8ncia del partit en el sindicat, aspecte de notable impot\u00e0ncia en el context de la signatura dels Pactes de la Moncloa a causa dels suports d’ambdues organitzacions als acords.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"hisp_nova\"<\/figure>
\n

EE.UU. es va convertir en marc d’acci\u00f3 preferent per a la propaganda del nou Estat franquista durant la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial. En aquest article de la revista Hispania Nova<\/em><\/strong> (n\u00fam. 9, 2009), el membre del CEFID Antonio C\u00e9sar Moreno Cantano analitza aquestes dues etapes, mostrant quins grups van donar recolzament i defensa a les tesis franquistes, i quins van ser els principals responsables de contrastar la propaganda republicana i els qui entenien que el franquisme era sin\u00f2nim de Nazisme i Feixisme. S’hi ofereix, a m\u00e9s a m\u00e9s, un petit retrat de Daniel Iturralde y Ortegoso, principal art\u00edfex de la propaganda franquista a Canad\u00e1 durant el per\u00edode estudiat.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"Andalucia_hist\"<\/figure>
\n

El n\u00famero 25 (juliol-setembre 2009) de la revista Andaluc\u00eda en la Historia<\/em><\/strong> presenta el dossier “Mujeres entre la represi\u00f3n y la resistencia (1936-1950). Hero\u00ednas invisibles” coordinat per Pura S\u00e1nchez S\u00e1nchez amb un article de Carme Molinero que a “Entre el silencio y la invbisibilidad. La mujer en los estados totalitarios” analitza les pol\u00edtiques que els r\u00e8gims feixistes d’entreguerres van imposar a les dones. L’article posa en relleu les similituds dels discursos i pr\u00e0ctiques dels r\u00e8gims feixista itali\u00e0, nazi alemany, franc\u00e8s de Vichy y espanyol de Franco. Segons Molinero, “Para los fascismos combatir la emancipaci\u00f3n de las mujeres era una de las formas de combatir la libertad. El antifeminismo era parte esencial de sus creencias, igual que lo era el antiliberalismo y el antisocialismo”.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"mondo\"<\/figure>
\n

El n\u00famero 1 (2009) de la revista italiana d’hist\u00f2ria Mondo Contemporaneo<\/strong><\/em>, en el seu apartat de “Rassegne”, inclou l’article de Carme Molinero “La represi\u00f3n franquista. La historiograf\u00eda y el debate en torno a la memoria”. L’article reflexiona sobre el sorgiment, a mitjan anys noranta, de la mem\u00f2ria com a preocupaci\u00f3 central de la cultura i la pol\u00edtica de les societats occidentals, i presta una especial atenci\u00f3 als usos pol\u00edtics de la mem\u00f2ria en el cas espanyol des de la consecuci\u00f3 de la democr\u00e0cia parlament\u00e0ria, el 1977. Despr\u00e9s de repassar el paper de la brutal repressi\u00f3 franquista de la Guerra Civil i la postguerra, tot posant-ne de relleu la seva funci\u00f3 social en el marc de la voluntat dels franquistes de bastir un “nou ordre” social, l’autora conclou que el treball de l’historiador t\u00e9 sentit si els coneixements que acumula sobre el passat serveixen a la societat en qu\u00e8 viu, de manera que un dels desafiaments a qu\u00e8 els historiadors han d’atendre \u00e9s la transformaci\u00f3 en hist\u00f2ria de la demanda de mem\u00f2ria dels seus contemporanis.<\/p>\n<\/div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Al n\u00famero 8 (2010) de la Revista de Historia Actual apareix l’article de l’investigador del CEFID Antonio C\u00e9sar Moreno Cantano “El protagonismo propagand\u00edstico de Falange Exterior en Europa durante la Guerra Civil: el caso de Gran Breta\u00f1a, Francia y Alemania” (pp. 59-71). En aquest analitza el paper de la organitzaci\u00f3 falangista fora de l’Estat espanyol, […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-689","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/689","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=689"}],"version-history":[{"count":20,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/689\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6330,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/689\/revisions\/6330"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=689"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}