{"id":6954,"date":"2023-04-25T09:52:23","date_gmt":"2023-04-25T09:52:23","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/?page_id=6954"},"modified":"2025-11-02T18:29:12","modified_gmt":"2025-11-02T18:29:12","slug":"2023-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2023-2\/","title":{"rendered":"2023"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>
\n

Carlos \u00c1ngel Ord\u00e1s Garc\u00eda, \u00abObjeci\u00f3n de conciencia, no-violencia y antimilitarismo: Del franquismo al refer\u00e9ndum de la OTAN\u00bb en Francisco Leira (coord): El pacifismo en Espa\u00f1a desde 1808 hasta el \u00abNo a la Guerra\u00bb de Iraq<\/em>, Madrid, Akal, 2023, pp. 377-404.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Dins d\u2019aquesta obra col\u00b7lectiva sobre el pacifisme a Espanya, aquest cap\u00edtol aborda la configuraci\u00f3 dels grups que es van anar configurant al voltant de la resist\u00e8ncia al servei militar obligatori i l\u2019antimilitarisme fins el refer\u00e8ndum sobre l\u2019OTAN de 1986.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Carlos \u00c1ngel Ord\u00e1s Garc\u00eda, \u00ab”Ianquis, foteu el camp!\u201d: Antimilitarismo, resistencia al servicio militar y lucha anti-OTAN\u00bb en Giulia Quaggio, Sergio Molina (eds.): Imaginando la Guerra Fr\u00eda desde los m\u00e1rgenes: La sociedad espa\u00f1ola y la OTAN (1975-1986)<\/em>, Granada, Comares, 2023, pp. 101-118.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest cap\u00edtol, es fa una exposici\u00f3 i an\u00e0lisi de les acci\u00f3 i incid\u00e8ncia del Grup d\u2019Acci\u00f3 No-Violenta Anti-OTAN, posteriorment anomenat Grup Antimilitarista de Barcelona. Un dels grups pioners a Catalunya envers l\u2019entrada d\u2019Espanya en la OTAN.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Carlos \u00c1ngel Ord\u00e1s Garc\u00eda (amb P\u00e9rez Masoliver, M\u00f2nica), Mem\u00f2ries de Dones. Castelldefels 1930-1969, <\/em>Castelldefels, Ajuntament de Castelldefels, 2023.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest llibre \u00e9s el resultat d\u2019un estudi basat en mem\u00f2ria oral de dones que van viure en la Ciutat de Castelldefels durant els anys de la segona rep\u00fablica i la dictadura franquista.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Carlos \u00c1ngel Ord\u00e1s Garc\u00eda, Fer front. Resist\u00e8ncia al servei militar i antimilitarisme a Catalunya, 1971-1989<\/em>, Lleida, Pag\u00e8s, 2023.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest llibre \u00e9s el resultat de la tesi doctoral de l\u2019autor on s\u2019aborda el sorgiment, expansi\u00f3 i desenvolupament del moviment antimilitarista a Catalunya entre 1968 i 1989.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Laia Ara\u00f1\u00f3 Vega<\/strong> (amb Garcia Raffi, Josep-Vicent), \u00abCartes des dels camps de concentraci\u00f3 a Carles Pi i Sunyer: un testimoni de s\u00faplica i peticions des de l\u2019exili\u00bb en Marta L\u00f3pez Izquierdo, Allison Taillot (eds.): Epistolatr\u00edas: mutaciones contempor\u00e1neas y nuevos enfoques de estudio de la carta<\/em>, Berl\u00edn, Peter Lang, 2023, pp. 257-273<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Presentem una col\u00b7lecci\u00f3 de cartes d\u2019exiliats catalans escrites entre el febrer de 1939 i el maig de 1940 des dels camps de concentraci\u00f3 francesos al darrer conseller republic\u00e0 de cultura de la Generalitat de la Catalunya, Carles Pi i Sunyer. Estudiem aqu\u00ed la dimensi\u00f3 textual, ling\u00fc\u00edstica i el contingut tem\u00e0tic de les lletres d\u2019escriptura diversa i la relacionem amb el context hist\u00f2ric.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Ol\u00edvia Gassol Bellet, \u00abL\u2019anhel del cercle. La poesia de Maria Josep Escriv\u00e0\u00bb, en Maria Josep Escriv\u00e0: La casa sota la lluna. Antologia (1922-2022)<\/em>, Lleida, Pag\u00e8s Editors, 2023, pp. 137-171.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest ep\u00edleg \u00e9s un estudi de la po\u00e8tica de Maria Josep Escriv\u00e0 a partir dels textos inclosos en l\u2019antologia m\u00e9s extensa fins ara de l\u2019obra, feta per la mateixa autora. S\u2019hi repassa la seva obra des de Remor al\u00e8<\/em>, amb qu\u00e8 es va donar a con\u00e8ixer com a poeta el 1992, fins al seu darrer llibre, Sempre \u00e9s tard<\/em>, premiat amb el Miquel de Palol el 2020, m\u00e9s una tria de poemes esparsos i in\u00e8dits.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Ricard Vinyes, Cr\u00edtica de la raz\u00f3n compasiva. Reconstrucci\u00f3n, transmisi\u00f3n y poder en la memoria del pasado<\/em>, Barcelona, Icaria, 2023<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Des del final de la Segona Guerra Mundial, el concepte de deure de mem\u00f2ria ha funcionat com a model can\u00f2nic per inspirar reivindicacions i accions memorials relacionades amb els traumes pol\u00edtics de les societats contempor\u00e0nies, generant un paradigma imperatiu amb greus conseq\u00fc\u00e8ncies, ja sigui afavorint les ideologies que imposen l\u2019oblit, com les commemoracions que imposen el record ritual. Tot plegat ha produ\u00eft dilemes erms per\u00f2 obsessius entre l\u2019oblit i el record. El llibre examina de quina manera aquest discurs imperatiu es basa en una teodicea de la mem\u00f2ria que situa les idees de patiment i compassi\u00f3 al centre del seu programa, i analitza les conseq\u00fc\u00e8ncies del deure de mem\u00f2ria en pol\u00edtiques p\u00fabliques o propostes \u00e8tiques que atribueixen al record qualitats de prevenci\u00f3 que suposadament impedeixen atrocitats, per\u00f2 que converteixen la v\u00edctima en un subjecte ahist\u00f2ric i atrapat per sempre en el seu espai dolor\u00f3s i manipulable.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Conxita Mir Curc\u00f3, Indi\u00e0 i republic\u00e0. Una vida a les Am\u00e8riques amb els or\u00edgens de fons Ramon Curc\u00f3 Rubio (Torregrossa, 1884 – Lleida, 1939)<\/em>, Pag\u00e8s, Lleida, 2023.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Ramon Curc\u00f3 Rubio fou un emigrant sortit d\u2019una fam\u00edlia pagesa del Ponent catal\u00e0 que, tot just encetat el segle XX, va saltar a l\u2019altre cant\u00f3 de l\u2019Atl\u00e0ntic, d\u2019on no va tornar fins al cap de quinze anys, convertit en un indi\u00e0 modest, per\u00f2 indi\u00e0 en el sentit originari del terme. Quan va partir era un jove amb un ideari republic\u00e0 i progressista bastit en el si familiar, que assoliria la m\u00e9s inequ\u00edvoca expressi\u00f3 ja entrat en la maduresa, a Vene\u00e7uela, el darrer dels pa\u00efsos americans pels quals es va moure. Indi\u00e0, republic\u00e0 i home actiu i comprom\u00e8s, va ser afusellat per Franco. Ara, la seva neta, la hist\u00f2riadora Conxita Mir, n\u2019explica la hist\u00f2ria.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Jordi Sancho Gal\u00e1n, \u00abLa universidad y la lucha contra la dictadura franquista. An\u00e1lisis de un ciclo de movilizaci\u00f3n a partir del caso de Barcelona (1957-1969)\u00bb, en Guadalupe Seia y Nayla Pis (Coords.): Nuevas miradas, agendas y desaf\u00edos en la investigaci\u00f3n sobre movimientos estudiantiles en Am\u00e9rica Latina y el mundo<\/em>, Buenos Aires (Argentina), Final Abierto, 2023,<\/strong> pp. 46-53.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest estudi analitza el paper del moviment estudiantil en la lluita contra la dictadura franquista a partir del cas de Barcelona entre 1957 i 1969, en el marc d\u2019un cicle de mobilitzaci\u00f3 m\u00e9s ampli que s\u2019est\u00e9n fins a la d\u00e8cada dels setanta. Es planteja que la universitat fou un dels primers espais d\u2019oposici\u00f3 al r\u00e8gim, on tant estudiants com professors van actuar com a promotors d\u2019organitzacions i protestes antifranquistes, en paral\u00b7lel al moviment obrer. Malgrat la repressi\u00f3, la universitat es va constituir en un \u201cespai alliberat\u201d que amplificava i generava conflictes amb ress\u00f2 social. Finalment, es defensa que el moviment universitari contribu\u00ed a l\u2019emerg\u00e8ncia d\u2019una societat civil democr\u00e0tica que, des de diversos \u00e0mbits, va imaginar i impulsar una alternativa social al franquisme, materialitzada en part durant els darrers anys del r\u00e8gim i els primers de la democr\u00e0cia.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Julio Mart\u00ednez-Cava, \u201cPr\u00f3logo. Los usos de la historia” <\/em>en Julio C\u00e9sar Guanche \u00bfQui\u00e9nes somos todos? Libertad, igualdad y fraternidad en Cuba<\/em>, Madrid, Dyskolo, 2023, pp. 9-23<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Aquest text ofereix una introducci\u00f3 a la col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019assajos de l\u2019historiador cub\u00e0 Julio C\u00e9sar Guanche, en la qual es destaca la seva reconstrucci\u00f3 de la tradici\u00f3 republicana cubana com a tradici\u00f3 aut\u00f2ctona, mostrant la pertin\u00e8ncia i actualitat d\u2019aquest llegat amb vista a repensar i intervenir en la pol\u00edtica del seu propi present. El pr\u00f2leg fa una reflexi\u00f3 historiogr\u00e0fica sobre com es va generar el c\u00e0non dels estudis republicans alhora que discuteix els usos pol\u00edtics de la hist\u00f2ria.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Luis Amado Blanco (Edici\u00f3n e Introducci\u00f3n de Jos\u00e9 Ram\u00f3n L\u00f3pez Garc\u00eda), Tard\u00edo N\u00e1poles<\/em>, Sevilla, Renacimiento (Biblioteca del Exilio, 70), 2023.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Amb els ulls ben oberts a la bellesa d’aquest m\u00f3n va viure aquell a qui devem Tard\u00edo N\u00e1poles<\/em>. Potser per aix\u00f2 no va poder sin\u00f3 servir a causes justes: primer, la de la terra en qu\u00e8 va n\u00e9ixer; i despr\u00e9s, la de la seva p\u00e0tria en adopci\u00f3 (…) sense escatimar-los fatigues ni riscos. La neteja de la seva actuar quotidi\u00e0 sens dubte que li va agusar, en noble compensaci\u00f3, la saviesa de la mirada. Tard\u00edo N\u00e1poles<\/em> \u2013bon t\u00edtol a la fi\u2013 suggereix obra de maduresa. No lamentem \u2013com ell naturalment ho fa\u2013 que Luis Amado Blanco trigu\u00e9s a veure i enamorar-se de la seva espl\u00e8ndida ciutat: d’una altra forma, no tindr\u00edem un llibre tan ric i complex dins de la seva aparent senzillesa. Llegit amb la intensa atenci\u00f3 que mereix, trobarem que la ciutat \u00e9s aqu\u00ed un microcosmos de relacions: temporals, cap a dins de si mateixa, cap a l’origen de les subst\u00e0ncies llatines; culturals, quan el mirall de N\u00e0pols reflecteix un mode de ser que abasta la dissimil riquesa de tants pobles germans. No \u00e9s rar, llavors (…) que un llibre el tema del qual sembla a primera vesteixi remot, contribueixi en realitat a un coneixement m\u00e9s profund de les mateixes ess\u00e8ncies. – Eliseo Diego<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Jos\u00e9 Bergam\u00edn (Edici\u00f3n cr\u00edtica e introducci\u00f3n de Max Hidalgo N\u00e1cher), Los \u00e1ngeles exterminados<\/em>, Sevilla, Ediciones Athenaica, 2023.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Los \u00e1ngeles exterminados, <\/em>la pel\u00b7l\u00edcula gaireb\u00e9 desconeguda de la qual aqu\u00ed s’exhuma la seva esquelet bergmeni\u00e0, la seva fr\u00e0gil embasta de textos fantasmals, compte les aventures i vaivens d’una carreta de c\u00f2mics que travessa, en 1967, els pobles i ciutats d’Espanya, portant a ells el teatre i la tradici\u00f3 liter\u00e0ria hispana. Com si es tract\u00e9s d’unes Missions Pedag\u00f2giques fos de temps, la troupe m\u00f2bil de c\u00f2mics porta not\u00edcies d’un passat interminable que converteix als seus espectadors en veritables testimonis contemporanis d’un ahir que mai passa del tot. Aix\u00ed, quan a l’Espanya moderna es det\u00e9 la carreta i irrompen els gestos dels actors i l’anacr\u00f2nica m\u00fasica de la seva llengua, el que s’assaja \u00e9s l’\u00fanica resurrecci\u00f3 possible, la del poble com a representaci\u00f3 simb\u00f2lica, per al que el cinema \u2014art frankensteini\u00e0 i fantasmag\u00f2ric per antonom\u00e0sia\u2014 va esmolar l’eina del muntatge, complex gresol d’espais i temps, per\u00f2 tamb\u00e9 paradoxal revelador de dist\u00e0ncies i desajustaments entre l’aqu\u00ed i l’all\u00ed, l’abans i l’ara. Qui s\u00f3n els \u00e0ngels exterminats? I per qu\u00e8 fins al dia d’avui, potser quan m\u00e9s falta fan aquests c\u00f2mics de la llegua, se’ns ha furtat la seva pres\u00e8ncia, la necess\u00e0ria familiaritat amb aquesta \u00abficci\u00f3-documental\u00bb que tant sembla saber de nosaltres? Nom\u00e9s ens queda interrogar a les restes, al tra\u00e7 de la pel\u00b7l\u00edcula oblidada i entrevista en males c\u00f2pies, potser amb l’esperan\u00e7a que en aquest pacte secret entre l’arcaic i el modern, en el seu moviment d’anada i tornada, es trobi l’albiri, al costat d’una Espanya ven\u00e7uda i subjugada, de la figura d’un poble per-venir.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Yasmina Yousfi L\u00f3pez, La isla desconfigurada. Josefina Pl\u00e1 y la renovaci\u00f3n teatral en Paraguay<\/em>. Berl\u00edn, Peter Lang, 2023.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La producci\u00f3 intel\u00b7lectual de Josefina Pl\u00e1 abasta nombroses disciplines, de les quals el teatre, en la seva dimensi\u00f3 esc\u00e8nica i liter\u00e0ria, ha quedat aombrat per la seva obra po\u00e8tica i narrativa. Aquest llibre reconstrueix la seva labor teatral com a cr\u00edtica, historiadora, directora, docent i dramaturga des del seu arrelament a Paraguai despr\u00e9s de la guerra civil espanyola. Tal recerca permet plantejar que l’esperit renovador de Pl\u00e1 pot entendre’s com un motor per a la desconfiguraci\u00f3 insular de Paraguai, espai associat tradicionalment al t\u00f2pic insular. Aix\u00ed, mentre el pa\u00eds guaran\u00ed saltava a l’escena internacional amb narradors que escrivien des de l’exili com Gabriel Casaccia i Augusto Roa Bastos, alguns intel\u00b7lectuals insiadades, com Pl\u00e1, van contribuir a quarterar l’hermetisme cultural impost pel stronismo. Entre altres assoliments, es destaca el paper de Pl\u00e1 al capdavant de l’Escola Municipal d’Art Esc\u00e8nic i la seva influ\u00e8ncia en la constituci\u00f3 del teatre paraguai\u00e0 independent. D’altra banda, la recuperaci\u00f3 i an\u00e0lisi de vint-i-tres obres teatrals in\u00e8dites construeixen el corpus dram\u00e0tic m\u00e9s complet que existeix de Josefina Pl\u00e1 fins al moment i revelen a una dramaturga excepcional, que es va moure en el camp de l’expressi\u00f3 lliure adaptant-se a les tend\u00e8ncies est\u00e8tiques m\u00e9s contempor\u00e0nies. El valor d’aquesta autora neix del lloc simb\u00f2lic des del qual llegeix el m\u00f3n, com a espanyola exiliada republicana i insiliada paraguaiana. La seva poli\u00e8drica proposta intel\u00b7lectual, entesa com un di\u00e0leg transnacional entre Espanya i Paraguai, convida, per tant, a derrocar mites, revisar c\u00e0nons i reescriure una hist\u00f2ria cultural compartida.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Max Aub (Edici\u00f3n de Manuel Aznar Soler), Diarios. 1939-1972, <\/em>Sevilla, Renacimiento (Biblioteca del Exilio, Anejos 58), 2023<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Max Aub: Diarios. 1939-1972. <\/em> \u00c9s una colecci\u00f3 dels diaris escrits pel escritor hispano-mexic\u00e0 durant la seva etapa al exili. <\/p>\n\n\n\n

\u201c\u00a1Qu\u00e9 da\u00f1o no me ha hecho, en nuestro mundo cerrado, el no ser de ninguna parte! El llamarme como me llamo, con nombre y apellido que lo mismo pueden ser de un pa\u00eds que de otro… En estas horas de nacionalismo cerrado el haber nacido en Par\u00eds, y ser espa\u00f1ol, tener padre espa\u00f1ol nacido en Alemania, madre parisina, pero de origen tambi\u00e9n alem\u00e1n, pero de apellido eslavo, y hablar con ese acento franc\u00e9s que desgarra mi castellano, \u00a1qu\u00e9 da\u00f1o no me ha hecho! El agnosticismo de mis padres \u2013librepensadores\u2013 en un pa\u00eds cat\u00f3lico como Espa\u00f1a, o su prosapia jud\u00eda, en un pa\u00eds antisemita como Francia, \u00a1qu\u00e9 disgustos, qu\u00e9 humillaciones no me ha acarreado! \u00a1Qu\u00e9 verg\u00fcenzas! Algo de mi fuerza \u2013de mis fuerzas\u2013 he sacado para luchar contra tanta ignominia. Quede constancia, sin embargo, y para gloria de su grandeza, de que en Espa\u00f1a es donde menos florece ese menguado nacionalismo, hez bronca de la \u00e9poca; aunque parezca mentira. All\u00ed jam\u00e1s o\u00ed lo que he tenido que o\u00edr, aqu\u00ed y all\u00e1, en pago de ser hombre, un hombre como cualquiera. – Max Aub, 2 de agosto de 1945\u201d<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Patricio Escobal (Edici\u00f3n de Mar\u00eda Teresa Gonz\u00e1lez de Garay), Las sacas<\/em>, Sevilla, Ediciones Espuela de Plata (Espa\u00f1a en Armas, Serie Mayor, 4), 2023.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Las Sacas<\/em> \u00e9s un testimoniatge de primera m\u00e0 sobre les angoixes, horrors i repressions sofertes en les presons de Logronyo, on es va assassinar a mig centenar de persones tan sols en els primers mesos de la Guerra Civil, despr\u00e9s del cop d’estat contra el Govern leg\u00edtim d’Espanya. Entre altres membres destacats, a l’alcalde de Logronyo, Don Pedro Gurr\u00eda. La mem\u00f2ria, honradesa i serenitat de Patricio Pedro Escobal en relatar els fets que converteixen aquest llibre en unes mem\u00f2ries excepcionals del succe\u00eft en una petita capital de prov\u00edncia sobre la qual es deia, durant els quaranta anys de dictadura, que en ella mai havia passat res. Un llibre necessari, \u00fanic i, amb paraules de Ram\u00f3n J. Sender \u00abimprescindible\u00bb.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Max Aub, Jos\u00e9 Monle\u00f3n, N\u00faria Espert(Edici\u00f3n de Esther L\u00e1zaro y \u00c1ngela Monle\u00f3n), Exilios y Regresos<\/em>, Madrid, Primer Acto, 2023.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Exilios y regresos<\/em> dona bon compte de l’amistat entre Aub, Jos\u00e9 Monle\u00f3n i Nuria Espert, forjada a partir del viatge a Espanya en 1969 de l’exiliat. El llibre, amb pr\u00f2leg tamb\u00e9 de Jos\u00e9 Ram\u00f3n Fern\u00e1ndez i edici\u00f3 d’Esther L\u00e1zaro Sanz i \u00c1ngela Monle\u00f3n, recull els epistolaris entre els tres noms del teatre espanyol, els qui es van cartejar entre 1969 i 1972 \u2013any de la defunci\u00f3 de Aub\u2013; un extens article de Jos\u00e9 Monle\u00f3n amb una visi\u00f3 panor\u00e0mica de l’home i la seva obra, i els records d’Espert sobre l’autor; i, finalment, dos textos teatrals: el Paso del se\u00f1or Director General de Seguridad<\/em>, de Aub, protagonitzat pels tres amics en 1969, on dramatitza les topades amb el r\u00e8gim en tractar d’organitzar una lectura de fragments d’obres aubianas a Madrid; i la versi\u00f3 dram\u00e0tica de Monle\u00f3n de La gallina ciega<\/em>, estrenada en 1983.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Manuel Aznar Soler, Estudios y ensayos. Literatura, teatro y pol\u00edtica en la Espa\u00f1a contempor\u00e1nea (siglos XIX-XXI)<\/em>, <\/em>Sevilla, Renacimiento (Biblioteca del Exilio, Anejos, 60), 2023.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En complir al 2023 els seus primers trenta anys de vida, el Grupo de Estudios del Exilio Literario (GEXEL) ha volgut rendir un homenatge jubilar al professor Manuel Aznar Soler, el seu fundador i director des de 1993 i fins a 2021. Aquest llibre titulat <<Estudios y ensayos. Literatura, teatro y pol\u00edtica en la Espa\u00f1a contempor\u00e1nea (siglos xix-xxi)<\/em>>> vol ser expressi\u00f3 del nostre reconeixement per la seva extraordin\u00e0ria traject\u00f2ria, una labor pionera i essencial en el que als estudis sobre la Segona Rep\u00fablica i l’exili republic\u00e0 espanyol de 1939 es refereix a la que se sumen altres treballs fonamentals sobre la boh\u00e8mia, Valle-Incl\u00e1n, la literatura de postguerra i el teatre contemporani. Aix\u00ed, es reuneixen en aquest volum alguns dels estudis i assajos que Manuel Aznar Soler ha publicat en llibres i revistes entre 1976 i 2021, una recopilaci\u00f3 representativa de la seva traject\u00f2ria professional i vital que creiem \u00fatil i d’indubtable inter\u00e8s per als estudiants, els investigadors i el p\u00fablic general que desitgin con\u00e8ixer una part significativa de les aportacions cient\u00edfiques que Manuel Aznar Soler ha realitzat fins a la data. Per aix\u00f2 el llibre s’estructura en cinc seccions, al davant de les quals se situen les m\u00e9s interessants introduccions escrites per reconeguts especialistes en els continguts que inclouen: \u00abDel realismo a las vanguardias\u00bb;<\/em> \u00abSegunda Rep\u00fablica y Guerra Civil<\/em>\u00bb; \u00abLa literatura del exilio republicano de 1939<\/em>\u00bb; \u00abEscena y literatura dram\u00e1tica del exilio republicano de 1939<\/em>\u00bb i \u00abTeatro y democracia<\/em>\u00bb.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Juan Rodr\u00edguez, Literatura, cine y sociedad: de la Ilustraci\u00f3n a la narrativa espa\u00f1ola actual<\/em>, Sevilla, Renacimiento (Biblioteca del Exilio, Anejos, 61), 2023.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En complir al 2023 els seus primers trenta anys de vida, el Grupo de Estudios del Exilio Literario (GEXEL) ha volgut rendir un homenatge jubilar al professor Juan Rodr\u00edguez, un dels seus membres fundadors en 1993. Aquest llibre titulat <<Literatura, cine y sociedad: de la Ilustraci\u00f3n a la narrativa espa\u00f1ola actual>><\/em> vol ser un reconeixement tant per la pionera i rellevant labor duta a terme en el que als estudis de l’exili republic\u00e0 espanyol de 1939 es refereix com per les seves decisives aportacions al coneixement d’altres per\u00edodes de la literatura i de la cultura espanyoles dels \u00faltims segles. Aix\u00ed, es reuneixen en aquest volum alguns dels estudis i assajos que Juan Rodr\u00edguez ha publicat en llibres i revistes entre 1988 i 2016, una recopilaci\u00f3 representativa de la seva traject\u00f2ria professional i vital que creiem \u00fatil i d’indubtable inter\u00e8s per als estudiants, els investigadors i el p\u00fablic general que desitgin con\u00e8ixer una part significativa de les aportacions cient\u00edfiques que Juan Rodr\u00edguez ha realitzat fins a la data. Per aix\u00f2 el llibre s’estructura en quatre seccions, al capdavant de les quals se situen les m\u00e9s c\u00e8lebres introduccions escrites per reconeguts especialistes en els continguts que inclouen: \u00abDe la Ilustraci\u00f3n al Romanticismo<\/em>\u00bb; \u00abDel Modernismo a las Vanguardias<\/em>\u00bb; \u00abCine y literatura del exilio republicano de 1939<\/em>\u00bb i \u00abDe la novela de posguerra a la actual<\/em>\u00bb.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Manuel Aznar Soler,  El exilio teatral republicano de 1939 en Francia<\/em>, Sevilla, Renacimiento, 2023<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest llibre dibuixa un mapa del nostre exili teatral republic\u00e0 de 1939 a Fran\u00e7a (Baiona, Bordeus, Par\u00eds i, sobretot, Tolosa de Llenguadoc) a partir de dos estudis sobre el camp de concentraci\u00f3 com a espai esc\u00e8nic de la literatura dram\u00e0tica i sobre la identitat i integraci\u00f3 al pa\u00eds d’acolliment de tres dels nostres autors: Teresa Gracia, \u00c1lvaro de Orriols i Jos\u00e9 Mart\u00edn Elizondo, creador en 1959 i director, fins a la seva mort en 2009, dels Amigos del Teatro Espa\u00f1ol (ATE) de Tolosa. Dues actrius espanyoles republicanes van ser protagonistes de l’escena francesa: la m\u00edtica Mar\u00eda Casares, tant en el teatre com al cinema, i la ballarina de dansa espanyola Adelita del Campo. Per part seva, dos autors exiliats van aconseguir estrenar alguna de les seves obres: Romance de Madrid<\/em>, d\u2019\u00c1lvaro de Orriols, en 1948; i Ant\u00edgona entre muros<\/em>, de Jos\u00e9 Mart\u00edn Elizondo, el 1998. A aquestes dues actrius i a aquestes dues estrenes es dediquen alguns cap\u00edtols d’aquest llibre. Finalment, cinc obres de cinc autors exiliats s\u00f3n tamb\u00e9 objecte d’estudi: Aniversario con una sombra en los muros<\/em>, de Jos\u00e9 Mart\u00edn Elizondo; Espa\u00f1oles en Francia<\/em>, d\u2019\u00c1lvaro de Orriols; La balada de Atta Troll<\/em>, de Juli\u00e1n Antonio Ram\u00edrez; Yo, Leonor, hija de Carlos Marx, \u00a1jud\u00eda!<\/em>, de Jorge Sempr\u00fan; i, finalment, El pasaporte<\/em>, de Juan Mateu, un obrer de la construcci\u00f3, emigrant econ\u00f2mic, que va ingressar als ATE de Tolosa i es va convertir en el primer actor del grup, aix\u00ed com en autor dram\u00e0tic. Aquest llibre forma part del projecte \u00abEscena i literatura dram\u00e0tica en l’exili republic\u00e0 de 1939\u00bb, s\u00e8rie de tretze volums que publica des de 2012 el Grupo de Estudios del Exilio Literario (GEXEL) de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona amb l’editorial Renacimiento.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Steven Forti (Ed.), Mitos y cuentos de la extrema derecha<\/em>, Madrid, Los Libros de la Catarata-Fundaci\u00f3n 1\u00ba de Mayo, 2023<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest llibre dissecciona els temes principals del discurs de Vox: el rebuig de la immigraci\u00f3, la defensa de la fam\u00edlia tradicional, l\u2019antifeminisme, el nacionalisme, la revisi\u00f3 de la hist\u00f2ria, l\u2019antisindicalisme, l\u2019apropiaci\u00f3 del m\u00f3n rural i el negacionisme de la crisi clim\u00e0tica. Tot i que les fonts ideol\u00f2giques segueixen sent les mateixes del tradicionalisme reaccionari espanyol, aquesta her\u00e8ncia s\u2019ha renovat, hibridant-se amb altres elements i actualitzant-la al tercer mil\u00b7leni. El volum, coordinat per Steven Forti, autor tamb\u00e9 del cap\u00edtol titulat \u201cVox, la declinaci\u00f3n espa\u00f1ola de la extrema derecha 2.0\u201d (pp. 17-40), compta amb la participaci\u00f3 de N\u00faria Alabao, Zira Box, Jes\u00fas Casquete, Javier De La Casa S\u00e1nchez, Guillermo Fern\u00e1ndez-V\u00e1zquez, Adoraci\u00f3n Guam\u00e1n, Camilo L\u00f3pez Burian, Anna L\u00f3pez Ortega, Marina Mu\u00f1oz Spanu, Joaqu\u00edn P\u00e9rez Rey i Jos\u00e9 Antonio Sanahuja.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Andrew Dowling (ed.), Routledge Handbook of Spanish History<\/em>, Londres, Routledge, 2023<\/strong><\/p>\n\n\n\n

A la reconeguda col\u00b7lecci\u00f3 dels Routledge Handbook, aquest volum coordinat per Andrew Dowling est\u00e0 dedicat a la hist\u00f2ria d\u2019Espanya des de l\u2019\u00e8poca medieval fins als nostres dies. A l\u2019apartat dedicat a l\u2019\u00e8poca contempor\u00e0nia, s\u2019inclouen els cap\u00edtols de tres membres del CEDID: Steven Forti,\u201cTransnational Influences on the Ideology of the Spanish Right, 1920-1935\u201d (pp. 352-361); Carme Molinero, \u201cWhat was the Franco regime?\u201d (pp. 431-440); i Pere Ys\u00e0s, \u201cPolitical cultures of the spanish left, 1939-1982\u201d (pp. 461-470).<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Steven Forti, \u201cLa extrema derecha en la era de la posverdad\u201d, dins Juan Antonio Nicol\u00e1s y F\u00e9lix Garc\u00eda Moriy\u00f3n (eds.), El reto de la posverdad. An\u00e1lisis multidisciplinar, valoraci\u00f3n cr\u00edtica y alternativas<\/em>, Madrid, Sind\u00e9resis, 2023, pp. 113-128<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest cap\u00edtol, contingut dins del volum titulat El reto de la posverdad. An\u00e1lisis disciplinar, valoraci\u00f3n cr\u00edtica y alternativas<\/em>, resultat d\u2019un projecte de recerca coordinat per la Universitat de Granada, Steven Forti aborda la q\u00fcesti\u00f3 de com les noves extremes dretes utilitzen a escala global les noves tecnologies, centrant-se especialment en les t\u00e8cniques de propaganda digital, la utilitzaci\u00f3 de les fake news i la perfilaci\u00f3 de dades.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Steven Forti, \u201cAfinidades y diferencias. Una cartograf\u00eda de fuerzas y discursos de ultraderecha en Europa\u201d, dins Jos\u00e9 Antonio Sanahuja y Pablo Stefanoni (eds.), Extremas derechas y democracia: perspectivas iberoamericanas<\/em>, Madrid, Fundaci\u00f3n Carolina, 2023, pp. 37-60<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El llibre, coordinat per Jos\u00e9 Antonio Sanahuja i Pablo Stefanoni, se centra en l\u2019estudi de les noves extremes dretes a Europa i Am\u00e8rica Llatina. En el seu cap\u00edtol, Steven Forti aprofundeix en les analogies i les difer\u00e8ncies existents entre els membres d\u2019aquesta fam\u00ednlia pol\u00edtica en el continent europeu. En relaci\u00f3 amb les primeres, posa de manifest les refer\u00e8ncies ideol\u00f2giques i les estrat\u00e8gies pol\u00edtiques i comunicatives, mentre que, pel que fa a les difer\u00e8ncies, subratlla quatre \u00e0mbits principals: els or\u00edgens, la geopol\u00edtica, l\u2019economia i els valors.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Steven Forti, \u201cFascismo: \u00bfun fantasma que recorre el mundo?\u201d, dins Magdalena Broquetas y Gerardo Caetano (eds.), Historia de los conservadores y las derechas en Uruguay. Pasado reciente: legados y nuevas realidades<\/em>, Montevideo, Ediciones de la Banda Oriental, 2023, pp. 265-278. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest cap\u00edtol, incl\u00f2s en el tercer volum de la Historia de los conservadores y las derechas en Uruguay<\/em>, Steven Forti ofereix una interpretaci\u00f3 de les noves extremes dretes a nivell transnacional. Per una banda, posa de relleu les difer\u00e8ncies i les continu\u00eftats en relaci\u00f3 amb el feixisme hist\u00f2ric. Per una altra, analitza les caracter\u00edstiques i els elements principals que comparteixen formacions com les liderades per Giorgia Meloni, Santiago Abascal, Marine Le Pen, Viktor Orb\u00e1n, Jair Bolsonaro o Javier Milei.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Steven Forti, \u201cUn laboratorio pol\u00edtico ultraderechista: la Italia de la Segunda Rep\u00fablica\u201d, dins Eduardo Tena Sanz y Sonsoles Dieste Mu\u00f1oz (eds.), La derecha radical europea en la actualidad. Discurso de odio e islamofobia<\/em>, Val\u00e8ncia, Tirant Lo Blanch, 2023, pp. 29-51<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest volum dedicat a les dretes radicals  Europa, el cap\u00edtol de Steven Forti se centra en el cas itali\u00e0 entre els anys noranta del segle XX i l\u2019actualitat. Segons l\u2019autor, la It\u00e0lia de la Postguerra Freda \u00e9s un laboratori pol\u00edtic ultradret\u00e0, ja que, a partir de l\u2019entrada en escena de Silvio Berlusconi el 1994, l\u2019extrema dreta no sols s\u2019ha normalitzat, sin\u00f3 que ha estat legitimada com a for\u00e7a de govern. Aquest proc\u00e9s ha anat de la m\u00e0 de la progressiva banalitzaci\u00f3 del feixisme que ha comportat la pr\u00e0ctica desaparici\u00f3 del \u201cparadigma antifeixista\u201d. El resultat de tot plegat, juntament amb el declivi del berlusconisme, ha estat l\u2019hegemonia ultradretana representada per la Lliga de Salvini i els Germans d\u2019It\u00e0lia de Meloni.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Carlos \u00c1ngel Ord\u00e1s, “\u00abIanquis, foteu el camp!\u00bb Antimilitarismo, resistencia al servicio militar y lucha anti-OTAN\u201d, pp. 101-118 a Giulia Quaggio i Sergio Molina Garc\u00eda (eds.), Imaginando la Guerra Fr\u00eda des de los m\u00e1rgenes. La sociedad espa\u00f1ola y la OTAN (1975-1986)<\/em>, Granada, Comares, 2023.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest llibre col\u00b7lectiu explora la connexi\u00f3 entre Espanya i l’OTAN, incorporant els estudis socioculturals a unes narracions majorit\u00e0riament centrades fins ara en l’an\u00e0lisi de la integraci\u00f3 espanyola des d’una perspectiva estrictament pol\u00edtica i diplom\u00e0tica \u00abdes de dalt\u00bb. El principal objectiu d’aquesta obra coral \u00e9s, en canvi, mostrar com els moviments socials i m\u00e9s en general la societat civil espanyola no sols van ser importants per a la consecuci\u00f3 de la democr\u00e0cia durant la Transici\u00f3, sin\u00f3 que van ser igualment actors rellevants a l’hora de constituir un subjecte col\u00b7lectiu capa\u00e7 de reflexionar per primera vegada sobre les relacions internacionals i l’obertura democr\u00e0tica del pa\u00eds i indirectament influir en la vertebraci\u00f3 de la pol\u00edtica de seguretat nacional. L’an\u00e0lisi que es proposa es troba immers en els nous estudis sobre la Guerra Freda, que tracten de matisar l’impacte del conflicte bipolar, considerant el paper que van tenir els pa\u00efsos en els suposats marges geogr\u00e0fics i pol\u00edtics del conflicte. L’historiador Carlos \u00c1ngel Ord\u00e1s, participa amb el cap\u00edtol \u201c\u00abIanquis, foteu el camp!\u00bb Antimilitarismo, resistencia al servicio militar y lucha anti-OTAN\u201d, on s’aborden la resist\u00e8ncia a l’OTAN protagonitzada per col\u00b7lectius antimilitaristes com el GAMBA, el MOC i els Mili KK.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Francesc Vilanova i Vila-Abadal, Barcelona, gener de 1939. La caiguda<\/em>, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2023.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El 26 de gener de 1939 la ciutat era ocupada per les tropes franquistes, en una operaci\u00f3 militar dissenyada en el marc de la campanya de Catalunya. Per\u00f2 aquesta maniobra b\u00e8l\u00b7lica anava acompanyada de projectes de car\u00e0cter pol\u00edtic, econ\u00f2mic i policial, que dibuixaven el que seria la gesti\u00f3 d una ciutat ocupada, considerada un focus de resist\u00e8ncia enemiga, amb una ciutadania que, en bona part, era hostil al nou r\u00e8gim que arribava.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta \u00e9s la cr\u00f2nica de la caiguda i ocupaci\u00f3 de Barcelona, a partir de testimonis escrits, documentals i gr\u00e0fics, i de com, una vegada sotmesa, es va convertir en l escenari de la celebraci\u00f3 d altres vict\u00f2ries franquistes: la caiguda de Girona, la de Madrid, la fi de la guerra. Per\u00f2 \u00e9s, en molt bona part, la cr\u00f2nica documental i gr\u00e0fica dels vencedors i d aquells ciutadans que van sortir a rebre ls als carrers i les places principals de la ciutat. La ciutat ven\u00e7uda la de les tropes republicanes i civils en retirada, la dels ciutadans que es van tancar a casa i no van baixar als carrers o sortir als balcons va desapar\u00e8ixer de l escenari.<\/p>\n\n\n\n

El silenci es va estendre sobre els barris, carrers i homes, les dones, els infants, que en van sortir derrotats. A la fi, en aquell hivern de 1939, nom\u00e9s els vencedors civils i militars van deixar testimoni gr\u00e0fic del seu triomf, del seu retorn al poder municipal i de l aclaparadora venjan\u00e7a que van desplegar.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Carlos A. Ord\u00e1s [amb M\u00f3nica P\u00e9rez Masoliver], Mem\u00f2ria de dones. Castelldefels 1930-1969, Castelldefels, Ajuntament de Castelldefels, 2023.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La hist\u00f2ria de les dones ha estat una hist\u00f2ria poc coneguda i reconeguda. No benvingudes a l\u2019\u00e0mbit p\u00fablic, les dones durant bona part de l\u2019\u00e8poca contempor\u00e0nia i especialment durant per\u00edodes com la dictadura franquista, havien de complir primer de tot amb les seves \u201cobligacions\u201d. No obstant aix\u00f2, els testimonis de les dones ens mostren que van tenir un paper molt rellevant en el sosteniment de la vida, en les economies dom\u00e8stiques i en la mem\u00f2ria i construcci\u00f3 de Castelldefels.<\/p>\n\n\n\n

Aquest llibre \u00e9s un relat d\u2019elles i per elles. Un exercici de mem\u00f2ria col\u00b7lectiva i de reconeixement a totes les dones de Castelldefels que formen part de la seva hist\u00f2ria social.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Carlos A. Ord\u00e1s: \u00abObjeci\u00f3n de conciencia, no-violencia y antimilitarismo. Del franquismo al refer\u00e9ndum de la OTAN\u00bb , pp. 377-404, a Francsco J. Leira Casti\u00f1eira (ed.), El pacifismo en Espa\u00f1a desde 1808 hasta el \u00abNo a la Guerra\u00bb de Iraq<\/em>, Madrid, Akal,<\/strong><\/strong> 2023.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El \u00abNo a la Guerra\u00bb va inundar els carrers i es va desplegar als balcons. Durant el primer trimestre de 2003, les capitals del territori espanyol van ser testimonis de repetides manifestacions en contra de la invasi\u00f3 de l’Iraq per part dels Estats Units, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 del Regne Unit i Espanya, i en contra de les mentides abocades pels governs d’aquests pa\u00efsos. Per\u00f2 com es va anar generant el pacifisme en la nostra contemporane\u00eftat?<\/p>\n\n\n\n

Prestigiosos intel\u00b7lectuals de diverses disciplines s’han reunit per a debatre sobre els conceptes que vertebren aquest llibre: l’anti-bel\u00b7licisme, l’antimilitarisme i el pacifisme. L’objectiu \u00e9s tra\u00e7ar una l\u00ednia de continu\u00eftat en la formaci\u00f3 del rebuig a la viol\u00e8ncia en la nostra hist\u00f2ria contempor\u00e0nia, tenint en compte els diversos contextos socials, pol\u00edtics i culturals. Des dels desertors de la Guerra de la Independ\u00e8ncia, passant pels pr\u00f2fugs de les Carlistes, el proc\u00e9s de recluta for\u00e7osa de la Guerra Civil, els objectors de consci\u00e8ncia, el paper del feminisme i de les dones contra la viol\u00e8ncia, el \u00abJa n’hi ha prou\u00bb a ETA o el moviment anti-OTAN, fins a la condemna a la invasi\u00f3 de l’Iraq, podrem revelar com hem constru\u00eft aquest sentiment que ens va portar a cridar \u00abNo a la Guerra\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Carlos \u00c1ngel Ord\u00e1s participa en aquesta obra amb un cap\u00edtol dedicat a l’objecci\u00f3 de consci\u00e8ncia, la no-viol\u00e8ncia i la lluita contra l’ingr\u00e9s en l’OTAN del moviment pacifista i antimilitarista.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Carme Molinero (dir.) Para la libertad. El proceso 1001 contra la clase trabajadora<\/em>, Madrid, BNE, 2023. Amb cap\u00edtols, entre d’altres, de la mateixa Carme Molinero (“Conquistadores de derecho y constructores de democracia”, pp. 16-23), Javier T\u00e9bar (“Los costes represivos del desaf\u00edo obrero a la dictadura”, pp. 48-57) i Pere Ys\u00e0s (“El r\u00e9gimen franquista ante la conflictividad social”, pp. 58-69).<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Cat\u00e0leg editat amb motiu de l’exposici\u00f3 Para la libertad. El proceso 1001 contra la clase trabajadora<\/em>, celebrada a la Biblioteca Nacional de Espa\u00f1a del 31 de mar\u00e7 al 25 de juny de 2023, quan es compleixen cinquanta anys del Proceso 1001<\/em>, el judici contra l\u00edders destacats de Comissions Obreres que, entre 1972 y 1973, es va convertir en un s\u00edmbol de la repressi\u00f3 que va patir el moviment obrer durant el franquisme. <\/p>\n\n\n\n

Aquest cat\u00e0leg, aix\u00ed com l’exposici\u00f3, dedica atenci\u00f3 al context en el que es va desenvolupar el Proceso 1001: uns anys marxats per profunds canvis socials, en els que la conflictivitat va anar en augment, tot i la repressi\u00f3 que comportava el desafiament obrer a la dictadura. Mostra les l\u00ednies mestres de la defensa dels encausats, centrada en la reivindicaci\u00f3 de l’exercici de dret fonamentals, inexistents llavors a Espanya, aix\u00ed com la campanya de solidaritat amb els Dioez de Carabanchel<\/em>, el car\u00e0cter global del qual va acabar per tornar-se contra la dictadura, posant de relleu el protagonisme i la import\u00e0ncia dels treballadors i les treballadores en la hist\u00f2ria de la lluita per les llibertats. <\/p>\n\n\n\n

Cat\u00e0leg<\/a><\/strong><\/p>\n<\/div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carlos \u00c1ngel Ord\u00e1s Garc\u00eda, \u00abObjeci\u00f3n de conciencia, no-violencia y antimilitarismo: Del franquismo al refer\u00e9ndum de la OTAN\u00bb en Francisco Leira (coord): El pacifismo en Espa\u00f1a desde 1808 hasta el \u00abNo a la Guerra\u00bb de Iraq, Madrid, Akal, 2023, pp. 377-404. Dins d\u2019aquesta obra col\u00b7lectiva sobre el pacifisme a Espanya, aquest cap\u00edtol aborda la configuraci\u00f3 dels […]<\/p>\n","protected":false},"author":173,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-6954","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/6954","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/users\/173"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6954"}],"version-history":[{"count":51,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/6954\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10909,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/6954\/revisions\/10909"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6954"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}