{"id":6961,"date":"2023-04-25T10:01:10","date_gmt":"2023-04-25T10:01:10","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/?page_id=6961"},"modified":"2025-11-03T11:43:24","modified_gmt":"2025-11-03T11:43:24","slug":"2023-2024","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2023-2024\/","title":{"rendered":"2023 – 2024"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>
\n

Guillermo Garc\u00eda Crespo, <\/strong>\u00abDe la adhesi\u00f3n a Maastricht: balance de la primera d\u00e9cada de la empresa espa\u00f1ola en la Comunidad Europea (1986-1995)\u00bb, Revista de Estudios Europeos<\/em>, 82, 2023, pp. 80-101.<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest article analitza la traject\u00f2ria de l\u2019empresa espanyola durant els primers deu anys d\u2019Espanya a les Comunitats Europees. S\u2019emmarca en el per\u00edode de transici\u00f3 pactat per adaptar-se a l\u2019acquis communautaire<\/em>, una etapa de profundes transformacions institucionals i socioecon\u00f2miques a Europa. S\u2019hi estudia com el m\u00f3n empresarial espanyol va interpretar aquests canvis, especialment a trav\u00e9s del discurs europeista de la CEOE. Tamb\u00e9 s\u2019examina la relaci\u00f3 d\u2019aquest discurs amb les reformes econ\u00f2miques dels governs socialistes.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Guillermo Garc\u00eda Crespo, <\/strong>\u00abModernizaci\u00f3n e internacionalizaci\u00f3n de la banca espa\u00f1ola: la integraci\u00f3n en el Mercado Com\u00fan Europeo\u00bb, R\u00fabrica Contempor\u00e1nea<\/em>, 26, 2024, pp. 43-63.<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest article examina des de la perspectiva del sector financer les negociacions entre Espanya i la CEE que culminen amb la signatura del Tractat d’Adhesi\u00f3 el 12 de juny de 1985. En el marc de l’an\u00e0lisi de les implicacions per a la Banca de la integraci\u00f3, s’estudia la traject\u00f2ria hist\u00f2rica d’aquest sector a Espanya des del segle XIX, juntament amb l’evoluci\u00f3 de la legislaci\u00f3 espanyola i europea en aquest \u00e0mbit. Tamb\u00e9 s’hi analitzen les reformes estructurals impulsades per l’Estat per adaptar el sistema bancari als est\u00e0ndards comunitaris. Es presta una atenci\u00f3 especial als processos de liberalitzaci\u00f3 financera i a la reestructuraci\u00f3 del mercat bancari. Finalment, es consideren les perspectives i els desafiaments que l’adhesi\u00f3 plantej\u00e0 per a les entitats financeres espanyoles en el nou marc europeu.<\/p>\n\n\n\n

Per llegir l’article: Link<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Carlos \u00c1ngel Ord\u00e1s Garc\u00eda, \u00ab\u00bfQu\u00e9 hac\u00e9is vosotras aqu\u00ed, mujeres?\u2019 Feminismo y movimiento antimilitarista en Espa\u00f1a, 1968-1989\u00bb, Arenal. Revista de Historia de las Mujeres<\/em>, 31 (2), 2024, pp. 445-472<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest article aborda la participaci\u00f3 femenina i feminista dins de grups pacifistes, especialment els integrants en el Moviment d\u2019Objecci\u00f3 de Consci\u00e8ncia.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Carlos \u00c1ngel Ord\u00e1s Garc\u00eda, \u00abThe Antimilitarist Campaign against Compulsory Military Service in Spain during the 1970s and 1980s\u00bb, Contemporary European History The Historical Journal<\/em>, 33 (1), 2024 [online 2022], pp. 286-304.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest article s\u2019explica el context social i pol\u00edtic que explica l\u2019expansi\u00f3 de la resist\u00e8ncia al servei militar obligatori a Espanya fins l\u2019inici de la campanya d\u2019insubmissi\u00f3 iniciada al 1989.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Laia Ara\u00f1\u00f3 Vega,<\/strong> \u00abL\u2019exil : L\u2019une des pires formes de r\u00e9pression exerc\u00e9e contre l\u2019individu (1939-1940)\u00bb, L\u2019Humaine<\/em>, 4, 2024.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Per a les persones que van haver de fugir del pa\u00eds el 1939 per escapar de l\u2019avan\u00e7 de les tropes franquistes, l\u2019exili va suposar un trauma en tots els sentits. Aquestes persones van patir una repressi\u00f3 dura i, un cop allunyades de les seves ciutats, es van trobar amb una realitat molt diferent de la que esperaven, afrontant una ruptura vital, una p\u00e8rdua i un desarrelament que, en molts casos, van quedar per sempre marcats en la seva mem\u00f2ria. Aquest article posa especial \u00e8mfasi en la superviv\u00e8ncia dins dels camps de concentraci\u00f3, especialment en la vida quotidiana dels republicans espanyols i, en concret, dels catalans internats al camp d\u2019Agde. Tamb\u00e9 destaca les xarxes de solidaritat i suport mutu que es van teixir, les quals van facilitar una resist\u00e8ncia m\u00e9s gran davant les dificultats i les adversitats di\u00e0ries dels camps del sistema concentracionari franc\u00e8s. \u00c9s fonamental tenir en compte els factors que modelen la identitat individual i la import\u00e0ncia de la subjectivitat de cada experi\u00e8ncia entre filferrades.<\/p>\n\n\n\n

Per llegir l’article: Link<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Ol\u00edvia Gassol Bellet, \u00abJordi Castellanos i la construcci\u00f3 de la hist\u00f2ria de la literatura catalana\u00bb, Els Marges<\/em>, 130, 2023, pp. 6-32.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Encara que l\u2019anomenada l\u2019escola hist\u00f2ria de Barcelona, establerta per Mil\u00e0 i Fontanals al segle xix, havia anat renovant els estudis d\u2019hist\u00f2ria liter\u00e0ria medieval amb models documentalistes, filol\u00f2gics i historiogr\u00e0fics incorporats de les tradicions acad\u00e8miques europees des de la Universitat de Barcelona i, a partir de 1904, des dels Estudis Universitaris Catalans, la hist\u00f2ria de la literatura contempor\u00e0nia no va comen\u00e7ar a institucionalitzar-se, amb moltes dificultats, fins als anys cinquanta i seixanta del segle xx de la m\u00e0 de figures com Jordi Rubi\u00f3 i Balaguer i Joaquim Molas, que van formar diverses generacions d\u2019historiadors de la literatura. Entre ells, Jordi Castellanos. Seguint aquella l\u00ednia de continu\u00eftat historiogr\u00e0fica, el present article analitza el pensament historiogr\u00e0fic de Castellanos i identifica les principals accions que va dur a terme al llarg de la seva traject\u00f2ria docent i investigadora per contribuir a vertebrar una hist\u00f2ria de la literatura catalana contempor\u00e0nia i transferir-ne els principals valors a la seva societat.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Daniel Raya Crespi, \u00abFuentes de contraste y juego de espejos. Una aproximaci\u00f3n metodol\u00f3gica al estudio de la experiencia b\u00e9lica en la Guerra Civil espa\u00f1ola\u00bb, Huarte de San Juan. Geograf\u00eda e Historia<\/em>, 30, 2023, pp. 19-38.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest article t\u00e9 com a principals objectius presentar la traject\u00f2ria de l\u2019experi\u00e8ncia b\u00e8l\u00b7lica com a q\u00fcesti\u00f3 historiogr\u00e0fica, centrant-se sobretot en el recorregut que ha tingut dins de l\u2019acad\u00e8mia espanyola, i problematitzar aquesta l\u00ednia d\u2019estudi a trav\u00e9s de l\u2019an\u00e0lisi cr\u00edtica de les seves fonts prim\u00e0ries. Per a aix\u00f2, es proposaran tres tipus diferents de fonts que es consideren id\u00f2nies per a la recerca de l\u2019experi\u00e8ncia de guerra dels combatents republicans (els egodocuments, les publicacions del front i la documentaci\u00f3 militar), i se\u2019n valoraran les potencialitats interpretatives, aix\u00ed com les trampes derivades de la seva naturalesa. A partir d\u2019aquests plantejaments, s\u2019il\u00b7lustrar\u00e0 la import\u00e0ncia d\u2019emprar adequadament una font per extreure\u2019n el m\u00e0xim profit interpretatiu, aix\u00ed com la necessitat vital de trobar-ne d\u2019altres amb qu\u00e8 poder contrastar-la.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Julio Mart\u00ednez-Cava, \u00abCapitalismo y reforma. El debate sobre la propiedad en el socialismo brit\u00e1nico de postguerra\u00bb, Res Publica. Revista de Historia de las Ideas Pol\u00edticas<\/em>, 27 (2), 2024, pp. 81-96<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L’anomenat \u201cpacte de postguerra\u201d va ser una de les majors transformacions institucionals de la hist\u00f2ria de l’Europa occidental, que va canviar les condicions per a la pol\u00edtica socialista. En aquest article s’ofereix, en primer lloc, una descripci\u00f3 dels fonaments b\u00e0sics del pacte a Gran Bretanya. En segon lloc, s’aborda des de la hist\u00f2ria del pensament pol\u00edtic el debat socialista brit\u00e0nic entorn d’aquesta reforma consultant les fonts de l’ala dreta del laborisme aix\u00ed com les cr\u00edtiques elaborades pels marxistes tant del Partit Comunista de Gran Bretanya com de la primera New Left. Es reconstrueixen els arguments d’aquest debat posant especial atenci\u00f3 al sentit disputat dels conceptes de \u201cdemocr\u00e0cia\u201d, \u201cpropietat\u201d i \u201csocialisme\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Per llegir el contingut: Link<\/a><\/p>\n\n\n\n

\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Jordi Sancho Gal\u00e1n, \u00ab<\/em>Por una pol\u00edtica revolucionaria en el frente de la ense\u00f1anza. La cr\u00edtica de Manuel Sacrist\u00e1n tras 1968 a trav\u00e9s de su pr\u00e1ctica pol\u00edtica en la universidad\u00bb<\/em>, Pasado y memoria:<\/em> Revista de historia contempor\u00e1nea<\/em>, 26\/ 2023, pp. 379-402.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest estudi analitza la cr\u00edtica de Manuel Sacrist\u00e1n, despr\u00e9s de 1968, al moviment comunista internacional i a la l\u00ednia pol\u00edtica del PSUC. Els fets d\u2019aquell any, especialment el Maig Franc\u00e8s i la invasi\u00f3 sovi\u00e8tica de Txecoslov\u00e0quia, el van portar a una profunda desil\u00b7lusi\u00f3 que culmin\u00e0 amb la seva dimissi\u00f3 dels \u00f2rgans de direcci\u00f3 del partit el 1969. Figura clau a la Universitat de Barcelona des de 1956 i autor del manifest fundacional del Sindicat Democr\u00e0tic d\u2019Estudiants, Sacrist\u00e1n va ser un referent intel\u00b7lectual del marxisme. Tot i la seva rellev\u00e0ncia, les seves reflexions en el context posterior a 1969 han estat poc estudiades, en part per la seva heterod\u00f2xia i pel car\u00e0cter intern de les seves cr\u00edtiques. L\u2019estudi reconstrueix aquestes discrep\u00e0ncies a trav\u00e9s de la documentaci\u00f3 interna del PSUC, centrada en els debats sobre el moviment universitari, per\u00f2 amb implicacions m\u00e9s \u00e0mplies sobre la seva visi\u00f3 del comunisme despr\u00e9s de 1968.<\/p>\n\n\n\n

Per llegir l’article: Link<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Steven Forti, \u201cL\u2019eccezione iberica. La socialdemocrazia guarda a sinistra\u201d, Rivista Il Mulino<\/em>, 521 (1\/2023), pp. 87-97<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest n\u00famero monogr\u00e0fic de la revista italiana Il Mulino <\/em>dedicat a l\u2019esquerra europea a la Postguerra Freda, Steven Forti analitza l\u2019evoluci\u00f3 dels partits d\u2019esquerra a la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica entre la crisi econ\u00f2mica de 2008 i l\u2019actualitat. A l\u2019article s\u2019aprofundeix tant en les evolucions dels partits socialistes espanyol i portug\u00e8s com a l\u2019emerg\u00e8ncia i crisi de les esquerres radicals, representades per Podemos i el Bloco de Esquerda.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Pau Casanellas, \u201cEntre el marxismo y el patriotismo: el independentismo catal\u00e1n en el ciclo global de violencia pol\u00edtica del \u00ablargo 68\u00bb\u201d, Historia Social<\/em> n\u00ba 105, 2023<\/strong>, pp. 65-85<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Entre els anys seixanta i setanta del segle XX, un cicle de mobilitzaci\u00f3 social va rec\u00f3rrer gran part del m\u00f3n. Un dels vessants d’aquest llarg 68 va ser la viol\u00e8ncia pol\u00edtica, que a Espanya va estar fortament condicionada pel franquisme. De vegades, aquest fenomen es va interrelacionar amb l’emerg\u00e8ncia de nacionalismes subestatals, freq\u00fcents a diversos pa\u00efsos de l’Europa occidental durant la segona meitat del segle XX. En aquest article s’analitzen, partint de la pr\u00f2pia documentaci\u00f3, les principals organitzacions armades que van sorgir de l’independentisme catal\u00e0 en aquest context, situades entre l’empremta marxista i el simple patriotisme.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Steven Forti,<\/strong> \u201cExtreme Rights 2.0: A Big Global Family\u201d, NACLA – Report on the Americas<\/em>, Vol. 56, N\u00ba 1 (2024), pp. 20-27. <\/strong>https:\/\/doi.org\/10.1080\/10714839.2024.2323396<\/a>  <\/p>\n\n\n\n

En aquest article, publicat en la revista estatunidenca\u202fNACLA<\/em>, Steven\u202fForti\u202fofereix una interpretaci\u00f3 de les extremes dretes en el m\u00f3n occidental, prestant especial atenci\u00f3 a les refer\u00e8ncies ideol\u00f2giques i les estrat\u00e8gies pol\u00edtiques i comunicatives que aquestes forces comparteixen. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Steven Forti,<\/strong> \u201cDe \u2018PP aut\u00e9ntico\u2019 a extrema derecha tout court. Historia, ideolog\u00eda y organizaci\u00f3n de Vox\u201d, Historia del presente<\/em>, 42(2), 2023, pp. 9-28.<\/strong> DOI: https:\/\/doi.org\/10.5944\/hdp.42.2023.40268<\/a>     <\/p>\n\n\n\n

En aquest article, publicat en el marc d’un dossier monogr\u00e0fic dedicat a les dretes radicals del sud d’Europa en els anys de la Postguerra Freda, Steven\u202fForti\u202fanalitza la hist\u00f2ria, la ideologia, l’organitzaci\u00f3 i els resultats electorals de Vox, formaci\u00f3 que es considera la declinaci\u00f3 espanyola de la nova extrema dreta europea.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Steven Forti,<\/strong> \u201cDescifrando a Vox. Los nudos de la extrema derecha espa\u00f1ola\u201d, Dictatorships & Democracies<\/em> (D&D)<\/em>, 11 (2023), pp. 199-221. <\/strong>https:\/\/raco.cat\/index.php\/Dictatorships-Democracies\/article\/view\/419347<\/a>. <\/p>\n\n\n\n

En aquest article, Steven Forti posa la lupa en algunes q\u00fcestions que han despertat especial inter\u00e8s en l’acad\u00e8mia i que permeten relacionar els debats que s’estan donant sobre Vox amb els existents a nivell internacional. S’aborden principalment quatre nusos interpretatius principals: la definici\u00f3 de Vox, els or\u00edgens i la hist\u00f2ria del partit, la proposta ideol\u00f2gica, i la tipologia del votant. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Steven Forti,<\/strong> \u201cO parasitismo ideol\u00f3gico das novas extremas-direitas. Gramscistas de direita e alian\u00e7as rojipardas na Fran\u00e7a, It\u00e1lia e Espanha (1968-2022)”, Estudos Ibero-Americanos<\/em>, 49(1) (2023), e44161<\/strong>. https:\/\/doi.org\/10.15448\/1980-864X.2023.1.44161<\/a>  <\/p>\n\n\n\n

En aquest article, incl\u00f2s en un dossier monogr\u00e0fic sobre les noves extremes dretes a escala global coordinat pel mateix Steven Forti i Odilon Caldeira Net, s’analitza l’evoluci\u00f3 ideol\u00f2gica de posicions que han estat definides com gramscismo de dretes i rojipardismo des dels anys seixanta fins a l’actualitat a It\u00e0lia, Fran\u00e7a i Espanya. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Carlos \u00c1ngel Ord\u00e1s Garc\u00eda, \u00ab\u00bfQu\u00e9 hac\u00e9is vosotras aqu\u00ed, mujeres? Feminismo y movimiento antimilitarista en Espa\u00f1a, 1968-1989\u00bb. Arenal. Revista De Historia De Las Mujeres<\/em> 31 (2) (2024):445-72. https:\/\/doi.org\/10.30827\/arenal.v31i2.30054.<\/a><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest article pret\u00e9n abordar l’experi\u00e8ncia de les dones en el moviment antimilitarista a Espanya durant les d\u00e8cades dels setanta i vuitanta, concretament dins dels grups del Moviment d’Objecci\u00f3 de Consci\u00e8ncia. Si b\u00e9 existeix una hist\u00f2rica relaci\u00f3 entre l’activisme femen\u00ed i l’antimilitarisme i el pacifisme, la participaci\u00f3 de les dones en els grups mixtos d’aquests col\u00b7lectius va ser complicada. En aquests grups es van reproduir din\u00e0miques sexistes que van condicionar l’activisme femen\u00ed i el seu desenvolupament. D’altra banda, es mostren alguns dels debats interns dels propis homes i s’analitza quin tipus de q\u00fcestionament va haver-hi sobre la masculinitat hegem\u00f2nica, especialment respecte a la gesti\u00f3 dels privilegis.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Pere Ys\u00e0s, “La Transici\u00f3 a Catalunya. La recuperaci\u00f3 del r\u00e8gim de Franco”. Butllet\u00ed de la Societat Catalana d’Estudis Hist\u00f2rics<\/em> XXXV (2024): 57-78. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest article centra l’atenci\u00f3 en el paper de les forces pol\u00edtiques catalanes en el proc\u00e9s transicional, culminat amb l’establiment d’una democr\u00e0cia a tot Espanya i amb la recuperaci\u00f3 de l’autogovern a Catalunya. Ha estat molt sovint destacada la unitat de l’antifranquisme catal\u00e0, especialment pel paper de l’Assemblea de Catalunya, per\u00f2 sovint tamb\u00e9 han quedat molt poc visibles les diverg\u00e8ncies existents i els enfrontaments sobre q\u00fcestions importants, que cal analitzar detingudament per poder elaborar explicacions m\u00e9s completes i satisfact\u00f2ries. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Francesc Vilanova i Vila-Abadal, “Espanyols i, potser, feixistes: idees franquistes per a Catalunya el 1939”, Rivista Italiana di Studi Catalani<\/em>, 13, 2023, pp. 109-178. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Una an\u00e0lisi detallada del mandat del primer gobernador civil franquista de Barcelona, entre l\u2019agost de 1939 i el desembre de 1940, marcat per les pol\u00edtiques de xantatge pol\u00edtic i econ\u00f2mic, l\u2019espanyolitzaci\u00f3 radical i la persecuci\u00f3 pol\u00edtica i social contra qualsevol forma de dissid\u00e8ncia.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Francesc Vilanova, \u00ab1939: ni \u201cpornograf\u00eda\u201d ni \u201cliteratura disolvente\u201d. L\u2019any zero dels lllibres i els editors catalans\u00bb, Rivista Italiana di Studi Catalani<\/em>, 14, 2024, pp. 1-48. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Estudi sobre l’impacte de les mesures coactives del feixisme cat\u00f2lic espanyol sobre el m\u00f3n del llibre catal\u00e0 i en catal\u00e0 entre els anys 1939 i 1940. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Ys\u00e0s, Pere: \u00abMobilisations: les opposants n\u2019on pas renonc\u00e9\u00bb, L\u2019Historie <\/em>103, 2024, pp.  97-103. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019article analitza la conflictivitat social antifranquista en les seves diverses manifestacions: el moviment obrer, articulat per les Comissions Obreres, els moviments estudiantils, la mobilitzaci\u00f3 ve\u00efnal i l\u2019acci\u00f3 de col\u00b7lectius professionals i culturals. La  conflictivitat social i pol\u00edtica antifranquista va esdevenir un factor determinant de la crisi de la dictadura franquista i va contribuir decisivament a fer inviable la seva continu\u00eftat.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Veiga, Francisco: \u00abLos campos salvajes. La pugna por las fronteras en el oriente de Europa\u00bb, V\u00ednculos de Historia<\/em>, 13, 2024, pp. 115-134. <\/strong>https:\/\/doi.org\/10.18239\/vdh_2024.13<\/a><\/p>\n\n\n\n

Aquest article explica com han evolucionat els l\u00edmits orientals de l\u2019Europa moderna i contempor\u00e0nia a partir de la constituci\u00f3 dels grans imperis de l\u2019Est \u2014el rus, l\u2019otom\u00e0 i el persa\u2014, que bloquegen les rutes cap a l\u2019\u00c0sia central i oriental. Establerta una frontera militar estable amb l\u2019Imperi otom\u00e0 cap a finals del segle XVIII, la instauraci\u00f3 de la Rep\u00fablica de Turquia l\u2019any 1923, i la seva neutralitat durant la Segona Guerra Mundial, van refor\u00e7ar aquella posici\u00f3, que quedaria consolidada amb la seva inclusi\u00f3 a l\u2019OTAN, ja el 1952. Mentrestant, la immensitat de l\u2019Imperi rus va generar reaccions de rebuig envers la seva inclusi\u00f3 com a membre de ple dret d\u2019Europa, cosa que es va traduir en tot un seguit de \u201ccroades de desconnexi\u00f3\u201d entre els segles XIX i XXI, precisament en aquells moments en qu\u00e8 alguna pot\u00e8ncia, o un grup d\u2019elles, pretenia assumir l\u2019hegemonia continental.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Veiga, Francisco: \u00abLas \u00e1guilas vuelan libres. Evoluci\u00f3n de la Literatura albanesa actual, de Kadar\u00e9 a Ypi\u00bb, Tiempo devorado: revista de historia actual<\/em>, vol. 8, n\u00ba2, 2023, pp. 90-110<\/strong>. https:\/\/doi.org\/10.5565\/rev\/tdevorado.213<\/a><\/p>\n\n\n\n

Amb la fi del r\u00e8gim comunista a Alb\u00e0nia, les tem\u00e0tiques predominants en la literatura del pa\u00eds han canviat en dues grans direccions. D\u2019una banda, hi ha els autors que escriuen narrativa en alban\u00e8s i\/o viuen al pa\u00eds. Els m\u00e9s destacats s\u00f3n reconeguts per l\u2019Acad\u00e8mia i es concentren a desmuntar o reconvertir el llegat marxista i nacionalista que aquella instituci\u00f3 va desenvolupar durant els anys de la dictadura de Hoxha. La gran figura de transici\u00f3 \u00e9s el reconegut novel\u00b7lista Ismail Kadar\u00e9. Tanmateix, Alb\u00e0nia \u00e9s un pa\u00eds amb una \u00e0mplia poblaci\u00f3 a l\u2019exterior, tant d\u2019emigrants i expats com de minories \u00e8tniques albaneses, especialment els arb\u00ebresh\u00eb<\/em>, a Cal\u00e0bria i Sic\u00edlia. Aquestes grans col\u00f2nies d\u2019albanesos tamb\u00e9 han generat la seva pr\u00f2pia literatura, de vegades directament en la llengua dels pa\u00efsos d\u2019acollida o b\u00e9 tradu\u00efda de seguida. Alguns dels noms m\u00e9s coneguts s\u00f3n narradores les obres de les quals han evolucionat cap a una literatura de g\u00e8nere que connecta amb la que es publica a la resta d\u2019Europa.En aquest context, la narradora Lea Ypi ha revolucionat les lletres albaneses amb una primera obra que vincula les tem\u00e0tiques tradicionals de la novel\u00b7la albanesa sobre la fi del r\u00e8gim comunista amb aquelles que se centren en les crisis que ha comportat el nou sistema liberal, del qual Gr\u00e8cia ofereix un petit per\u00f2 significatiu conjunt d\u2019exemples.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Casanellas, Pau: \u00abETA, the Algerian FLN, and the Strategy of Political Defence between Europe and the Third World, 1950s\u20131970s\u00bb, The Historical Journal<\/em>, 66 (5), 2023, p. 1129-1151. <\/strong>https:\/\/doi.org\/10.1017\/S0018246X23000511<\/a><\/p>\n\n\n\n

En els darrers anys, bona part de la recerca sobre el llarg 68 ha subratllat la import\u00e0ncia de les connexions entre el Primer M\u00f3n i el Tercer M\u00f3n. Aquest article pren en compte una d\u2019aquestes hist\u00f2ries connectades: la que uneix ETA i el FLN algeri\u00e0. M\u00e9s espec\u00edficament, l\u2019article analitza l\u2019estrat\u00e8gia de defensa pol\u00edtica posada en pr\u00e0ctica en alguns dels judicis contra militants d\u2019ETA, aix\u00ed com la seva inspiraci\u00f3 en processos previs contra l\u2019FLN.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Casanellas, Pau: \u00abEntre el marxismo y el patriotismo: el independentismo catal\u00e1n en el ciclo global de violencia pol\u00edtica del largo 68<\/em>\u00bb, Historia Social<\/em>, 105, 2023, p. 65-86. <\/strong>https:\/\/doi.org\/10.70794\/hs.103091<\/a><\/p>\n\n\n\n

L\u2019article analitza les tres principals organitzacions armades sorgides de l\u2019independentisme catal\u00e0 que van actuar en el cicle del llarg 68, i ho fa a partir principalment de les publicacions i la documentaci\u00f3 que van generar, aix\u00ed com dels relats dels seus militants.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Casanellas, Pau [amb Mart\u00ednez, Michel eds.]: “L’impacte global de la descolonitzaci\u00f3: tercermundisme, alliberament nacional i solidaritat transnacional”, Dictatorships & Democracies<\/em>, 11, 2023.<\/strong> <\/a>https:\/\/doi.org\/10.7238\/dd.v0i11.422952<\/a><\/p>\n\n\n\n

El present n\u00famero monogr\u00e0fic agrupa diversos estudis sobre la influ\u00e8ncia del tercermundisme en els nacionalismes subestatals i en els moviments revolucionaris europeus al llarg dels anys seixanta i setanta. El prop\u00f2sit del dossier \u00e9s doble. D\u2019una banda, pret\u00e9n posar el focus en les relacions creuades \u2014no exclusivament unidireccionals\u2014 entre la realitat del Tercer M\u00f3n i els moviments pol\u00edtics europeus en aquell per\u00edode. D\u2019altra banda, el dossier es proposa destacar l\u2019entrella\u00e7ament entre l\u2019onada descolonitzadora posterior a la Segona Guerra Mundial i el cicle de mobilitzacions associat al 68.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Chen, Chiao-In (amb Del R\u00edo Morillas, Miguel \u00c1ngel): \u00abLa \u201ctaiwanizaci\u00f3n\u201d: Or\u00edgenes del nacionalismo taiwan\u00e9s durante los a\u00f1os setenta del siglo XX\u00bb, en Tiempo devorado<\/em>, 2024, p. 4-22.<\/strong> <\/a>https:\/\/doi.org\/10.5565\/rev\/tdevorado.223<\/a><\/p>\n\n\n\n

El 1971 la Rep\u00fablica de la Xina governada pel r\u00e8gim dictatorial del Kuomintang (KMT) va perdre la legitimitat de representaci\u00f3 internacional de la Xina a l’ONU a mans de la Rep\u00fablica Popular de la Xina en un nou marc de la Guerra Freda, veient-se for\u00e7ada a iniciar una s\u00e8rie de reformes pol\u00edtiques vers la seva superviv\u00e8ncia i legitimaci\u00f3 pol\u00edtica com a pa\u00eds i r\u00e8gim pol\u00edtic a Taiwan.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Aparicio Rodr\u00edguez, V\u00edctor: \u00abTransici\u00f3n y violencia pol\u00edtica: la centralidad de un fen\u00f3meno. El caso del PSOE\u00bb, V\u00ednculos de Historia<\/em>, 13 (2024), pp. 396-413<\/strong>. https:\/\/doi.org\/10.18239\/vdh_2024.13.20<\/a><\/p>\n\n\n\n

Aquest article aborda les particularitats del posicionament te\u00f2ric, el discurs i l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) respecte al fenomen de la viol\u00e8ncia pol\u00edtica durant els anys de la Transici\u00f3 a la democr\u00e0cia. L\u2019objectiu \u00e9s aprofundir en l\u2019impacte d\u2019aquest fenomen en la societat espanyola dels anys setanta i, en concret, en la cultura pol\u00edtica socialista, aix\u00ed com analitzar les conseq\u00fc\u00e8ncies que aquest impacte va tenir en el propi proc\u00e9s de democratitzaci\u00f3. Aix\u00ed mateix, es busca plantejar nous enfocaments anal\u00edtics de la viol\u00e8ncia pol\u00edtica com a fenomen hist\u00f2ric, que ajudin a desentrellar les l\u00f2giques del seu impacte en les societats contempor\u00e0nies, \u00e9s a dir, el seu car\u00e0cter performatiu. De la mateixa manera, es pret\u00e9n subratllar la import\u00e0ncia del cicle de viol\u00e8ncies de la Transici\u00f3 i instar a aprofundir en el seu estudi per completar les an\u00e0lisis preexistents sobre cicles anteriors que han estat treballats amb m\u00e9s profusi\u00f3 \u2013Guerra Civil, franquisme, etc\u2013.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Aparicio Rodr\u00edguez, V\u00edctor: \u00abTransici\u00f3n espa\u00f1ola, violencia y cultura(s) pol\u00edtica(s)\u00bb, Segle XX: Revista Catalana d’Hist\u00f2ria<\/em>, 16 (2023), pp. 187-210.<\/strong> https:\/\/doi.org\/10.1344\/segleXX2023.16.9<\/a><\/p>\n\n\n\n

L\u2019article aborda l\u2019impacte de la viol\u00e8ncia pol\u00edtica en determinades cultures pol\u00edtiques d\u2019esquerra que van ser protagonistes de la Transici\u00f3: el socialisme, el comunisme i l\u2019esquerra radical. L’objectiu \u00e9s aprofundir en la transcend\u00e8ncia d’aquest fenomen en el proc\u00e9s de canvi pol\u00edtic, el seu car\u00e0cter de centralitat i els mecanismes d’operativitat, tant a nivell simb\u00f2lic i mnem\u00f2nic, com a partir de les manifestacions concretes produ\u00efdes en aquest per\u00edode \u2013terrorismes, viol\u00e8ncies policials, colpisme\u2013. El car\u00e0cter performatiu de la viol\u00e8ncia, que va modular discursos, estrat\u00e8gies i pr\u00e0ctiques pol\u00edtiques dels subjectes analitzats, va condicionar, en conseq\u00fc\u00e8ncia, el desenvolupament mateix del proc\u00e9s de democratitzaci\u00f3 i es va convertir en un actor pol\u00edtic de considerable import\u00e0ncia que s’ha de calibrar amb m\u00e9s precisi\u00f3 a la hora d\u2019analitzar i explicar la Transici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

D\u00edaz S\u00e1nchez, Miguel: \u00abAuxilio Social. Un espacio de trasmisi\u00f3n intergeneracional del compromiso pol\u00edtico durante la inmediata posguerra\u00bb, Historia y Pol\u00edtica. Ideas, procesos y movimientos sociales<\/em>, 52, 2024, pp. 121-154<\/strong>. https:\/\/doi.org\/10.18042\/hp.52.05<\/a><\/p>\n\n\n\n

Aquest article analitza els compromisos pol\u00edtics desplegats per algunes dones dins d’Auxili Social, principal instituci\u00f3 assistencial del r\u00e8gim franquista durant la immediata postguerra. Se centra, concretament, en els espais de control que aquesta instituci\u00f3 va articular entorn de la inf\u00e0ncia i a les dones complidores del Servei Social de la Dona. Tamb\u00e9 pren com a objecte d’estudi a una dona que va exercir responsabilitats de comandament en la instituci\u00f3: Josefina S\u00e1nchez Pedre\u00f1o, primera delegada provincial d’Auxili Social a la prov\u00edncia de M\u00farcia. Respecte al primer cas, analitza els menjadors infantils instal\u00b7lats en la perif\u00e8ria urbana de la ciutat de Madrid. Veurem com aquests espais van ser proclius per a la transmissi\u00f3 intergeneracional de les diferents cultures pol\u00edtiques que van conformar la coalici\u00f3 republicana en la Guerra Civil, almenys, durant els primers ressorts de la postguerra; respecte al segon cas, presa com a refer\u00e8ncia el recorregut biogr\u00e0fic i pol\u00edtic de Josefina S\u00e1nchez Pedre\u00f1o. L’article defineix el seu comprom\u00eds pol\u00edtic a la M\u00farcia dels anys trenta, el qual va derivar des de posicions progressistes a posicionaments feixistes, per a aix\u00ed constatar que les possibilitats de transmissi\u00f3 intergeneracional dels compromisos pol\u00edtics van estar subjectes a les din\u00e0miques de g\u00e8nere imperants en cada cultura pol\u00edtica.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

D\u00edaz S\u00e1nchez, Miguel: \u00ab\u00bfUn pa\u00eds sin migrantes? Poder y migraciones interiores en la posguerra espa\u00f1ola\u00bb,  Historia Social<\/em>, 107, 2023, pp. 45-64<\/strong>. https:\/\/doi.org\/10.70794\/hs.103371<\/a><\/p>\n\n\n\n

Les migracions interiors a Espanya han rebut una atenci\u00f3 destacada per part de la historiografia amb l’excepci\u00f3 de les quals van tenir lloc durant la postguerra. Aquest article t\u00e9 com a objectiu aportar coneixement sobre aquest per\u00edode mitjan\u00e7ant una perspectiva d’an\u00e0lisi que integrar\u00e0 i contextualitzar\u00e0 les relacions existents entre les migracions interiors i els condicionants pol\u00edtics, econ\u00f2mics i socials presents en aquest. En particular s’analitzaran els mecanismes repressius implementats contra la lliure mobilitat de les persones durant aquests anys i les estrat\u00e8gies desenvolupades pels migrants per a fer front a aquestes mec\u00e0niques repressives.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

D\u00edaz S\u00e1nchez, Miguel: \u00abUna colecci\u00f3n de huellas. Los or\u00edgenes totalitarios del Documento Nacional de Identidad espa\u00f1ol\u00bb, Ayer. Revista de Historia Contempor\u00e1nea<\/em>, 131, 2023, pp. 245-268.<\/strong> https:\/\/doi.org\/10.55509\/ayer\/1496<\/a><\/p>\n\n\n\n

L’any 2021 commemora el setanta aniversari de la implantaci\u00f3 del Document Nacional d’Identitat. Aquest article recorrer\u00e0 la primera meitat del segle xx per a constatar el seu origen. El seu objectiu \u00e9s situar-lo dins del context pol\u00edtic, econ\u00f2mic i social regnant a l’Espanya de postguerra, i, per tant, amb els anys m\u00e9s tenebrosos de la dictadura franquista. Transita els seus recolzes m\u00e9s opacs per a mostrar com va ser concebut sota un plantejament totalitari amb la finalitat d’executar un control social absolut sobre la poblaci\u00f3 espanyola.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Guillermo Garc\u00eda Crespo, \u00abDe la adhesi\u00f3n a Maastricht: balance de la primera d\u00e9cada de la empresa espa\u00f1ola en la Comunidad Europea (1986-1995)\u00bb, Revista de Estudios Europeos, 82, 2023, pp. 80-101. Aquest article analitza la traject\u00f2ria de l\u2019empresa espanyola durant els primers deu anys d\u2019Espanya a les Comunitats Europees. S\u2019emmarca en el per\u00edode de transici\u00f3 pactat […]<\/p>\n","protected":false},"author":173,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-6961","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/6961","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/users\/173"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6961"}],"version-history":[{"count":55,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/6961\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10935,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/6961\/revisions\/10935"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6961"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}