{"id":732,"date":"2012-07-02T15:01:49","date_gmt":"2012-07-02T15:01:49","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2011-2012\/"},"modified":"2022-12-15T11:26:20","modified_gmt":"2022-12-15T11:26:20","slug":"2011-2012","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2011-2012\/","title":{"rendered":"2011-2012"},"content":{"rendered":"\n
\"20130702<\/figure>
\n

T\u00e9bar Hurtado, Javier, \u201cUnos viejos amigos en horas dif\u00edciles\u201d. La derrota del Eje y la persecuci\u00f3n aliada de los fugitivos de guerra en la Barcelona de 1945″, a Spagna Contemporanea<\/em> n\u00fam. 42 (2012), pp. 49-64.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El significat d\u2019alguns episodis que tenen com escenari la ciutat de Barcelona, per\u00f2 de manera especial les seves conseq\u00fc\u00e8ncies, que anirien m\u00e9s enll\u00e0 de la capital catalana, s\u00f3n utilitzats per tal d\u2019analitzar i interpretar les contradiccions que les autoritats franquistes enfrontaren davant els esdeveniments que van produir-se a partir de la finalitzaci\u00f3 de la Segona Guerra Mundial a Europa, el maig de 1945. El prop\u00f2sit de l\u2019autor \u00e9s examinar com a partir de llavors es va rebre la pressi\u00f3 aliada en diferents \u00e0mbits de l\u2019administraci\u00f3 pol\u00edtica espanyola, per situar mitjan\u00e7ant quins mecanismes i, en alguns casos, amb quines conseq\u00fc\u00e8ncies i decisions concretes les autoritats franquistes tractaren de protegir les \u201cvelles amistats\u201d conreades arrel de les seves simpaties vers els pa\u00efsos de l\u2019Eix.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"bulletin\"<\/figure>
\n

El Vol. 37: Iss. 1, Article 1.del Bulletin for Spanish and Portuguese Historical Studies<\/em><\/strong> (2012) inclou un article de Javier T\u00e9bar Hurtado titulat “Barcelona, escenario simb\u00f3lico del paso a la \u201cneutralidad\u201d franquista durante la Segunda Guerra Mundial”<\/a>. Els canvis en la pol\u00edtica exterior de la dictadura del general Franco durant la Segona Guerra Mundial constitueixen un tema de notable import\u00e0ncia per con\u00e8ixer l’evoluci\u00f3 del R\u00e8gim durant la seva etapa \u201cfundacional\u201d. En aquest article, els escenaris per l’an\u00e0lisi d’aquesta q\u00fcesti\u00f3 s\u00f3n els intercanvis de presoners anglo-alemanys en Barcelona durant la tardor de 1943 i la primavera de 1944. Es contextualitza la relaci\u00f3 d’aquests esdeveniments del govern espanyol apel\u00b7lant a la \u201cPau\u201d i \u201cNeutralitat\u201d, ambdues peces b\u00e0siques de la re-configuraci\u00f3 ideol\u00f2gica de la pol\u00edtica franquista.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"hist_pol\"<\/figure>
\n

El n\u00famero 28 (juliol\/desembre de 2012) de la revista Historia y Pol\u00edtica<\/strong><\/em> inclou un article de Jos\u00e9 Fernando Mota Mu\u00f1oz titulat  \u201c\u2019Precursores de la unificaci\u00f3n\u2019: el Espa\u00f1a Club y el Voluntariado Espa\u00f1ol, una experiencia unitaria de la extrema derecha barcelonesa (1935-1936)\u201d (pp. 273-303) i un altre d\u2019\u00c0lex Amaya Quer titulat \u201cUnidad, totalidad y jerarqu\u00eda: continuidades y rupturas en la teor\u00eda y la praxis de la Organizaci\u00f3n Sindical Espa\u00f1ola, 1939-1969\u201d (pp. 305-331).
Jos\u00e9 Fernando Mota Mu\u00f1oz analitza com l\u2019Espa\u00f1a Club, creat a Barcelona el febrer de 1935 per dissidents del Partido Nacionalista Espa\u00f1ol, policies i militars retirats, acabaria essent, un cop posat sota la tutela de la Uni\u00f3n Militar Espa\u00f1ola, la cobertura de la trama civil del cop militar que aquesta organitzaci\u00f3 clandestina castrense preparava. La vict\u00f2ria de l\u2019esquerra el febrer del 1936 i les difer\u00e8ncies entre els diversos grups van fer que l\u2019experi\u00e8ncia se n\u2019an\u00e9s en orris, cosa que va provocar que a partir d\u2019aquell moment els militars colpistes s\u2019estimessin m\u00e9s tractar directament amb cada grup la seva implicaci\u00f3 en la conspiraci\u00f3.
\u00c0lex Amaya Quer analitza l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019Organizaci\u00f3n Sindical Espa\u00f1ola (OSE) a trav\u00e9s de les respectives idees i pr\u00e0ctiques pol\u00edtiques dels tres \u201cDelegados Nacionales\u201d que la van regir durant els seus primers trenta anys d\u2019exist\u00e8ncia. Es mostren sint\u00e8ticament els condicionants de caire pol\u00edtic i social que van afectar la seva gesti\u00f3 i es destaquen les continu\u00eftats i les ruptures en les concepcions sindicals de Gerardo Salvador Merino, Ferm\u00edn Sanz-Orrio i Jos\u00e9 Sol\u00eds Ruiz. D\u2019aquesta manera es busca una m\u00e9s profunda comprensi\u00f3 del personal pol\u00edtic pertanyent a l\u2019heterogeni univers falangista, especialment mitjan\u00e7ant l\u2019an\u00e0lisi de la diversitat i les motivacions de la seva acci\u00f3 pol\u00edtica en una instituci\u00f3 tan important com va ser l\u2019OSE.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"Ayer85\"<\/figure>
\n

El n\u00famero 85 de la revista Ayer<\/strong> <\/em>(2012), inclou un article de Xavier Dom\u00e8nech Sampere titulat \u201cLa clase obrera bajo el franquismo. Aproximaci\u00f3n a sus elementos formativos\u201d (p. 201-225). En aquest art\u00edcle es pretenen abordar els elements formatius d’una nova generaci\u00f3 de militants obrers sota el franquisme entre la d\u00e8cada dels cinquanta i els seixanta del segle passat. En el mateix es defensa, m\u00e9s enll\u00e0 del debat envers les ruptures i continuitats en el si de la classe obrera, la import\u00e0ncia de les transmissions i les transformacions dels sabers pr\u00e0ctics i pol\u00edtics de classe per a comprendre la relaci\u00f3  entre experi\u00e8ncia i identitat obrera en l’eclosi\u00f3 d’un nou moviment obrer.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"raul\"<\/figure>
\n

El n\u00famero 24 de la revista Estudis d\u2019Hist\u00f2ria Agr\u00e0ria<\/em><\/strong> (2012) inclou un article de Vicen\u00e7 Ruiz, Ra\u00fcl Aguilar, Iago Otero y Giorgos Kallis titulat: “Dels feixes al xalets. L\u2019us social i pol\u00edtic de l\u2019aigua en la destrucci\u00f3 d\u2019una comunitat agr\u00e0ria. Matadepera (Vall\u00e9s Occidental), 1931-1983” (pp. 311-327). Aquest estudi mostra com la creaci\u00f3 de la Matadepera residencial d\u2019avui \u00e9s el resultat d\u2019 intenses  lluites pol\u00edtiques i de poder que tingueren com a eix principal el control de l\u2019\u00fas social de l\u2019aigua. La transformaci\u00f3 d\u2019un petit poble rural en una zona residencial per a les classes benestants no fou un proc\u00e9s espontani ni pac\u00edfic, sin\u00f3 un projecte socioambiental ben planejat pels  grans propietaris de terres que fou combatut per un sector de la poblaci\u00f3. En aquest proc\u00e9s, la lluita pel control de l\u2019aigua, un recurs essencial per transformar els camps de sec\u00e0 i les vinyes en torres amb piscina, va a anar estretament lligada a les disputes per la terra durant la Rep\u00fablica, resoltes violentament a la Guerra Civil. Aix\u00ed, la manca de llibertats civils i pol\u00edtiques que supos\u00e0 el r\u00e8gim franquista fou decisiva perqu\u00e8 els grans propietaris fonamentessin un desenvolupament urban\u00edstic que, paradoxalment, es realitz\u00e0 plenament un cop restablerta la democr\u00e0cia.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"Segle_XX_5\"<\/figure>
\n

Ha sortit a la venda el n\u00famero 5 (2012) de la revista Segle XX. Revista Catalana d’hist\u00f2ria<\/strong><\/em>, que inclou, entre d’altres, els articles de Chiao-In Chen “Els Camises Blaves i el feixisme xin\u00e8s, 1932-1938” (pp. 15-36), Borja de Riquer “Joan Ventosa i Calvell, l\u2019home de la Lliga Catalana a Burgos. Les relacions dels catalanistes conservadors amb els militars rebels durant la Guerra Civil” (pp. 37-62) i Josep Gelonch “FET y de las JONS en el m\u00f3n rural catal\u00e0 de postguerra” (pp. 85-114), i tamb\u00e9 un di\u00e0leg “Sobre la rereguarda en guerra a Catalunya, 1936-1937” en el qual participen Jos\u00e9 Luis Mart\u00edn Ramos (Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona) i Joan Villarroya i Font (Universitat de Barcelona).<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"HS73\"<\/figure>
\n

El n\u00famero 73 (2012) de la revista Historia Social<\/em><\/strong> inclou, en el seu dossier, l’article de Daniel Escribano i Pau Casanellas “La precipitaci\u00f3n del cambio pol\u00edtico (1974-1977). Una mirada desde el Pa\u00eds Vasco” (pp. 101-121). El text s’inscriu en el marc interpretatiu argumentat de manera m\u00e9s s\u00f2lida sobre el proc\u00e9s de canvi pol\u00edtic que port\u00e0 a la consecuci\u00f3 de la democr\u00e0cia parlament\u00e0ria a Espanya el 1977, interpretaci\u00f3 que recalca la import\u00e0ncia de les mobilitzacions socials com a factor determinant de la crisi del franquisme i, en \u00faltima inst\u00e0ncia, de la impossibilitat de perpetuaci\u00f3 de la dictadura despr\u00e9s de la mort de Franco. Partint d’una documentaci\u00f3 abundant i en bona mesura in\u00e8dita, tant governamental com de l’oposici\u00f3, els autors retraten aquest proc\u00e9s des de la perspectiva del Pa\u00eds Basc, un dels territoris on la mobilitzaci\u00f3 fou m\u00e9s intensa.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"vallesos\"<\/figure>
\n

El n\u00famero 3 de 2012 de la revista Vallesos. Gent, terra i patrimoni<\/em><\/strong> cont\u00e9 l’article publicat per l’investigador del CEFID Mart\u00ed Mar\u00edn Corbera titulat “Obrir els ulls a la immigraci\u00f3. Les inundacions van fer emergir milers de refugiats sense sostre. Els immigrants barraquistes arribats al Vall\u00e8s, fins llavors ignorats” (pp.66-68). En aquest aborda la dolenta condici\u00f3 de la immigraci\u00f3 interna d’Espanya al Vall\u00e8s als seixanta i per la des\u00eddia de les autoritats locals franquistes, en aquest cas, el consistori del alcalde Josep Maria Marcet de Sabadell.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"passatoepresente\"<\/figure>
\n

Passato e presente<\/strong><\/em>, 85 (2012) publica l’article “Un dizionario nato vecchio. Legittimazione e delegittimazione della Seconda Repubblica spagnola”, del qual s\u00f3n autors Andrea Tappi i el membre del CEFID Javier T\u00e9bar Hurtado. El text analitza i ofereix una interpretaci\u00f3 al voltant de la pol\u00e8mica aparici\u00f3 del Diccionario Biogr\u00e1fico Espa\u00f1ol la primavera de l’any passat, quan va suscitar nombroses cr\u00edtiques a la Real Academia de la Historia quan a la seva concepci\u00f3 i execuci\u00f3, aix\u00ed com pel que fa al tractament de determinades biografies i etapes de la hist\u00f2ria del nostre pa\u00eds, particularment les de la Segona Rep\u00fablica, la Guerra Civil i la dictadura del general Franco. El resultat final d’un projecte cultural d’aquestes caracter\u00edstiques ens alerta sobre els riscos d’un \u00fas p\u00fablic que fossilitza el passat i no estimula el debat plural i rigor\u00f3s sobre la hist\u00f2ria de la Espanya contempor\u00e0nia.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"HS_72\"<\/figure>
\n

El n\u00famero 72, de 2012, de la revista Historia Social<\/em><\/strong> inclou un article de Carme Molinero titulat: \u201cNuevas formas de sindicalismo en un tiempo de contestaci\u00f3n: CGIL y CCOO, 1966-1976\u201d (pp. 133-153). Durant els anys setanta, tant a It\u00e0lia com a Espanya, les organitzacions sindicals van adquirir un protagonisme social i pol\u00edtic inq\u00fcestionable. Aquest article aborda l’an\u00e0lisi de l’acci\u00f3 sindical en una perspectiva comparativa, observant l’emerg\u00e8ncia d’un nou tipus de sindicalisme a Espanya i a It\u00e0lia en la d\u00e8cada dels seixanta que va tenir molts punts de contacte entre s\u00ed. Malgrat que el marc pol\u00edtic era radicalment diferent existien a It\u00e0lia i a Espanya, per una banda, unes bases per al conflicte amb molts punts en com\u00fa i, per un altra, referents culturals i pol\u00edtics que afavoriren l’impuls a un nou tipus de sindicalisme que no es troba en altres pa\u00efsos m\u00e9s propers com Fran\u00e7a. Durant els anys setanta, CCOO i la Confederaziona Generale Italiana del Lavoro (CGIL) van mantenir una relaci\u00f3 intensa, caracteritzada a m\u00e9s a m\u00e9s per una empatia acusada. Ambdues col\u00b7laboraren en els anys setanta amb la voluntat de modificar el marc de relacions internacionals en un sentit acord amb un model d’acci\u00f3 sindical descentralitzador i burocr\u00e0tic.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"Tiemp_Hist\"<\/figure>
\n

El n\u00famero 2 de la revista Tiempo Hist\u00f3rico<\/em><\/strong> (1er semestre de 2011) cont\u00e9 l’article publicat per l’investigador Rodrigo Araya G\u00f3mez titulat “El acuerdo marco chileno. \u00bfun caso frustrado de pacto social?” (pp. 43-63). \u00c9s tracta d’una an\u00e0lisi del “Acuerdo Marco” signat entre al Confederaci\u00f3n de la Producci\u00f3n y el Comercio, la Central Unitaria de Trabajadores i el primer govern democr\u00e0tic de Patricio Aylwin en comparaci\u00f3 amb el cas espanyol de pol\u00edtiques de concertaci\u00f3 social. La idea central es comprendre el concepte de pacte social i com opera en circumst\u00e0ncies pol\u00edtico-econ\u00f2miques de transici\u00f3 a la democr\u00e0cia i crisis econ\u00f2mica al correspondre a un element de disciplinament social i estabilitat econ\u00f2mica, objectius que poder arribar a acomplir-se o no, depenent de la correlaci\u00f3 de forces dels actors que participen del pacte social.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"eclectica\"<\/figure>
\n

El n\u00famero 1, de 2011, de la revista Ecl\u00e9ctica, revista de estudios culturales<\/strong><\/em> inclou l’article publicat per l’investigador Antonio C\u00e9sar Moreno Cantano titulat “Propaganda y espionaje franquista en Gran Breta\u00f1a durante la Segunda Guerra Mundial” (pp. 81-91). Gran Bretanya va ser testimoni privilegiat de l’apassionada lluita desenvolupada pel b\u00e0ndol republic\u00e0 i franquista en el seu intent per “conquerir” l’opini\u00f3 p\u00fablica en aquell pa\u00eds durant els anys de Guerra Civil. En finalitzar el conflicte, a les tasques de legitimaci\u00f3 i informaci\u00f3 impulsades pel Govern de Burgos li va seguir en prioritat una intensa campanya de prestigi d’Espanya en l’exterior. Per assolir aquesta meta es van utilitzar les delegacions de “Prensa y Propaganda”, que mitjan\u00e7ant la celebraci\u00f3 d’actes p\u00fablics, edici\u00f3 de diaris i revistes, publicaci\u00f3 d’escrits en mitjans informatius estrangers, etc., haurien de contribuir a mostrar al m\u00f3n sencer les qualitats i valors que regien a la “Nueva Espa\u00f1a”, que feia servir com a senyal d’identitat la seva decidida defensa contra la ideologia comunista, a la qual s’havia enfrontat “a sang i foc” durant tres anys en la terra p\u00e0tria.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"histo_act\"<\/figure>
\n

El n\u00famero 9, de 2011, de la Revista de Historia Actual<\/em><\/strong> cont\u00e9 l’article publicat per l’investigador Antonio C\u00e9sar Moreno Cantano titulat “El Control de la propaganda internacional durante la Segunda Guerra Mundial: Espa\u00f1a, Francia, Italia y Alemania” (pp. 131-146). En aquest analitza com es va desenvolupar l’aparell de control ideol\u00f2gic de diferents estats durant la Segona Guerra Mundial. En contret l’autor analitza els mecanismes que van fer servir els estats dictatorials que van formar part de l’Eix (Alemanya i It\u00e0lia) o en van simpatitzar sense arribar a participar directament en el conflicte (la Fran\u00e7a de Vichy i l’Espanya franquista) per controlar els mitjans de comunicaci\u00f3 i el missatge que transmetien de la guerra.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"culture\"<\/figure>
\n

El n\u00famero 23-24, de 2011, de la revista Le culture della tecnica<\/em><\/strong>, publicaci\u00f3 professional de car\u00e0cter internacional que publica l’Archivio Amma, dedica un monogr\u00e0fic al tema “Lavoro e impresa. Tra memoria e futuro”, recollint les intervencions del Seminari Internacional organitzat per l’Istituto per la Memoria e la Cultura del Lavoro, dell’Impresa e dei Diritti (ISMEL) de Tor\u00ed el mes d’octubre de 2010. Entre els m\u00e9s de vint participants ha estat publicada la intervenci\u00f3 dels membres del CEFID Jos\u00e9 Fernando Mota Mu\u00f1oz i Javier T\u00e9bar Hurtado “Una breve panoramica degli archivi sindacali in Spagna”.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"viento_sur_marzo_2011\"<\/figure>
\n

El n\u00famero 115 de la revista Viento Sur<\/strong><\/em><\/a> (mar\u00e7 de 2011) inclou un dossier dedicat a “La izquierda contra el franquismo”, que cont\u00e9 textos sobre la LCR, el corrent assembleari, el PTE, l’esquerra abertzale i el PCE. En destaquem dos articles: \u201cLa LCR m\u00e1s all\u00e1 del franquismo: de la ‘unidad trotskista’ al Partido de los Revolucionarios y la fusi\u00f3n con el MC (1978-1991)\u201d (pp. 64-71), de Ricard Mart\u00ednez i Muntada; i el de Xavier Dom\u00e8nech Sampere, \u201cEl PCE en el proceso de cambio pol\u00edtico. La voluntad de ser arte y parte\u201d (pp. 95-104).<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"ayer84\"<\/figure>
\n

El n\u00famero 84, de 2011, de la revista Ayer<\/strong><\/em>, editat per Pere Ys\u00e0s, t\u00e9 com objectiu analitzar alguns dels m\u00e9s rellevants fen\u00f2mens de \u201cl’\u00e8poca socialista\u201d que va comportar que l’Espanya de la meitat dels anys noranta fos sensiblement diferent que la dels inicis dels vuitanta en quasi tots els aspectes. Destaca en aquest sentit l’article de Pere Ys\u00e0s, titulat: \u201cCambios y continuidades: tres lustros de gobiernos socialistas\u201d. En l’esmentat article, Ys\u00e0s sost\u00e9 que des de el triomf del PSOE en les eleccions de 1982 i durant una d\u00e8cada, el sistema pol\u00edtic espanyol es va caracteritzar per l’exist\u00e8ncia d’un partit predominant, amb una oposici\u00f3 conservadora amb grans problemes de projecte, de lideratge i incl\u00fas d’identitat i amb el PCE molt debilitat, el que va permetre als socialistes desenvolupar les seves pol\u00edtiques sense condicionaments d’altres forces. Per\u00f2 des dels inicis dels anys noranta la situaci\u00f3 va canviar, amb un PP refundat i una revitalitzaci\u00f3 d’IU, una s\u00e8rie d’esc\u00e0ndols econ\u00f2mics i pol\u00edtics i l’aparici\u00f3 de disputes internes en el PSOE (pp. 23-49)
Es de destacar en aquest dossier l’article de Borja de Riquer, titulat: \u201cJaume Vicens Vives, mucho m\u00e1s que un gran historiador. Aportaciones y debates de un centenario\u201d. En el mateix es recullen actes i activitats desenvolupadaes durant \u201cl’Any Vicens Vives\u201d i es presenta, a la llum dels recents debats, una an\u00e0lisi de la rellev\u00e0ncia hist\u00f2rica, cr\u00edtica i pol\u00edtica de l’obra de l’historiador catal\u00e0 (pp. 227-238).<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"HTS_2\"<\/figure>
\n

El n\u00famero 2 (2011) de 112pxla revista Historia, trabajo y sociedad<\/em><\/strong> apareix l’article de l’investigador del CEFID Ricard Mart\u00ednez i Muntada “Movimiento vecinal, antifranquismo y anticapitalismo” (pp. 63-90). En aquest s’analitza com el moviment ve\u00efnal que es va donar en les ciutats de l’Estat espanyol durant els anys setanta va constituir un dels principals \u00e0mbits de mobilitzaci\u00f3 de l’\u00e8poca, per\u00f2 tamb\u00e9 fou terreny de generaci\u00f3 d’una cultura que inclo\u00efa l’afirmaci\u00f3 dels drets dels habitants dels barris, l’exist\u00e8ncia d’un deute social envers ells, la identificaci\u00f3 de l’adversari en termes de classe i la cr\u00edtica al capitalisme. Aquests plantejaments es van articular amb les reivindicacions i el model de ciutat que va aixecar el moviment. L’article es centra en el cas catal\u00e0, per\u00f2 proposa un debat m\u00e9s general.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"historia_presente16\"<\/figure>
\n

El darrer n\u00famero d’Historia del Presente<\/em><\/strong> (n\u00fam. 16, 2011) inclou el dossier “Movimiento vecinal y cambio pol\u00edtico”, editat per l’investigador del CEFID Xavier Dom\u00e8nech, dedicat a la hist\u00f2ria del moviment ve\u00efnal durant el tardofranquisme i la transici\u00f3. El dossier consta de tres articles: un primer signat per Claudia Cabrero sobre el moviment ve\u00efnal asturi\u00e0 des d’una perspectiva de g\u00e8nere; un altre del mateix Dom\u00e8nech sobre els inicis i sorgiment del moviment ve\u00efnal a partir de les xarxes socials constru\u00efdes als barris i suburbis i, finalment, un tercer que, a c\u00e0rrec de l’investigador del CEFID Ivan Bordetas, pret\u00e9n tra\u00e7ar una s\u00edntesi de la traject\u00f2ria del moviment des dels seus origens fins al proc\u00e9s de canvi pol\u00edtic.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"ayer81\"<\/figure>
\n

L’\u00faltim n\u00famero de la revista Ayer<\/strong> <\/em>(n\u00fam. 81, 2011), que coincideix amb el vig\u00e8sim aniversari de la publicaci\u00f3 de l’Asociaci\u00f3n de Historia Contempor\u00e1nea, recull un article de Carme Molinero, “El acceso a los archivos y la investigaci\u00f3n hist\u00f3rica”<\/a> dedicat, precisament, a una q\u00fcesti\u00f3 recorrent en aqueste \u00faltimes d\u00e9cades: els obstacles a l’acc\u00e9s a la documentaci\u00f3 p\u00fablica de l’etapa dictatorial basats en una restrictiva i inadequada interpretaci\u00f3 de la Ley de Patrimonio Hist\u00f3rico i en la inexist\u00e8ncia d’una llei d’arxius que garanteixi els drets a l’acc\u00e9s a la informaci\u00f3 i a la documentaci\u00f3 p\u00fablica. Per \u00faltim, l’autora adelanta algunes propostes d’actuaci\u00f3 per a la revisi\u00f3 del marc legal actual, l’aprovaci\u00f3 d’una norma unificadora d’aplicaci\u00f3 general i l’oportuna modificaci\u00f3 de les normes vigents. As\u00ed mateix, es contempla la interposici\u00f3 de recursos davant l’arbitrarietat administrativa en la denegaci\u00f3 de consulta de documentaci\u00f3.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"Eco_economics\"<\/figure>
\n

La revista Ecological economics<\/strong><\/em> (n\u00fam. 70, maig de 2011) presenta l’article “Water scarcity, social power and the production of an elite suburb. The political ecology of water in Matadepera, Catalonia” del membre del CEFID Raul Aguilar i de Iago Otero, Giorgos Kallis i Vicen\u00e7 Ruiz. L’article investiga la hist\u00f2ria de les transformacions en la gesti\u00f3 del territori i, especialment, de les aig\u00fces a l’area metropolitana de Barcelona. El treball es presenta com a una valuosa contribuci\u00f3 al coneixement de les bases econ\u00f2miques de les elits locals al voltant del control de la gesti\u00f3 de les a\u00efgues, aprofitant l’\u00e0mplia base documental del Arxiu Municipal de Matadepera (1919-1979) i un total de 17 entrevistes a ve\u00efns nascuts entre 1913 i 1958.<\/p>\n<\/div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

T\u00e9bar Hurtado, Javier, \u201cUnos viejos amigos en horas dif\u00edciles\u201d. La derrota del Eje y la persecuci\u00f3n aliada de los fugitivos de guerra en la Barcelona de 1945″, a Spagna Contemporanea n\u00fam. 42 (2012), pp. 49-64. El significat d\u2019alguns episodis que tenen com escenari la ciutat de Barcelona, per\u00f2 de manera especial les seves conseq\u00fc\u00e8ncies, que […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-732","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/732","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=732"}],"version-history":[{"count":24,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/732\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6331,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/732\/revisions\/6331"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=732"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}