{"id":773,"date":"2012-07-04T15:13:17","date_gmt":"2012-07-04T15:13:17","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2009-2\/"},"modified":"2022-12-14T07:20:50","modified_gmt":"2022-12-14T07:20:50","slug":"2009-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2009-2\/","title":{"rendered":"2009"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>
\n

Joan B. Culla, La dreta espanyola a Catalunya. 1975-2008<\/em>. Barcelona, La Campana, 2009.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El llibre de Joan B. Culla t\u00e9 l’objectivitat de l’historiador que s’ha documentat durant anys, per\u00f2 tamb\u00e9 l’agudesa de qui vol fer entenedors els complexos or\u00edgens, els avatars a les urnes, els c\u00edclics problemes de lideratge d’una for\u00e7a pol\u00edtica que ha arribat a obtenir suports electorals superiors al 20% dels vots. Partint del naixement i la consolidaci\u00f3 d’Alianza Popular, el llibre analitza de manera penetrant les dues d\u00e8cades de vida del PP catal\u00e0, les ziga-zagues t\u00e0ctiques que ha dibuixat, els ascensos i les caigudes dels successius l\u00edders (els germans Fern\u00e1ndez D\u00edaz, Vidal-Quadras, Piqu\u00e9, Sirera…), l’equilibri impossible entre les exig\u00e8ncies de la pol\u00edtica catalana i el rigor\u00f3s unitarisme del PP estatal. La dreta espanyola a Catalunya \u00e9s una investigaci\u00f3 sense precedents narrada amb la prosa clara, intencionada i de fina ironia d’un exigent historiador.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Xavier Dom\u00e8nech i Laura Zenobi, Quan plovien bombes. Els bombardeigs i la ciutat de Barcelona durant la Guerra Civil<\/em>. Barcelona, ECOS, 2009.<\/strong><\/p>

La reedici\u00f3 ampliada del cat\u00e0leg \u00abQuan plovien bombes. Els bombardeigs i la ciutat de Barcelona durant la Guerra Civil\u00bb ofereix la possibilitat d\u2019accedir de nou a un treball esgotat actualment i, a la vegada, als continguts que s\u2019elaboraren per a la seva versi\u00f3 italiana. Aquest treball aborda d\u2019una manera panor\u00e0mica el…s fets, les experi\u00e8ncies, les mem\u00f2ries creuades i els significats d\u2019uns esdeveniments, els bombardejos de Barcelona durant la guerra, que ens parlen d\u2019un moment clau del desenvolupament de la guerra total a escala mundial i de la capacitat d\u2019un temps i d\u2019un pa\u00eds per reaccionar contra aquesta.<\/p><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Antoni Lard\u00edn Oliver, 1939. La repressi\u00f3 franquista a Collbat\u00f3<\/em>. Collbat\u00f3, Associaci\u00f3 Cultural del Montserrat, 2009.<\/strong><\/p>

Com indica el t\u00edtol, aquest llibre tracta sobre la repressi\u00f3 franquista a Collbat\u00f3 a la immediata postguerra, durant els mesos posteriors a l\u2019ocupaci\u00f3 feixista de la ciutat el gener de 1939. D\u2019una banda, s\u2019identifiquen els nou ve\u00efns executats el febrer de 1939 al cementiri de la propera localitat de Castellbel i el Vilar, on encara resten els seus cossos en una fossa comuna. D\u2019altra banda, tamb\u00e9 s\u2019identifiquen els que van patir pres\u00f3, els obligats a refer el servei militar o integrar-se a batallons disciplinaris, els funcionaris p\u00fablics depurats i els que hagueren de prendre el cam\u00ed de l\u2019exili. Per \u00faltim, s\u2019inclou un petit annex documental que reprodueix fragments del judici sumar\u00edssim contra un ve\u00ed de la localitat condemnat a vint anys de pres\u00f3 per rebel\u00b7li\u00f3 militar.<\/p> <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n


Manuel Bueno Lluch i Sergio G\u00e1lvez Biesca (ed.), “Nosotros los comunistas”. Memoria, identidad e historia social<\/em>. Sevilla, Fundaci\u00f3n de Investigaciones Marxistas \/ Atrapasue\u00f1os, 2009.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Nosotros los comunistas<\/em> \u00e9s un llibre que parla de l’altra cara de la hist\u00f2ria del comunisme: la protagonitzada pels seus militants. Si el PCE ha estat denominat el “partit de l’antifranquisme” es deu, principalment, al seu capital hum\u00e0. Malgrat el seu protagonisme en els resultats finals de la transici\u00f3, per\u00f2, el paper de la milit\u00e0ncia comunista ha estat relegat dels relats institucionals i acad\u00e8mics. Aquesta obra, per contra, s’endinsa en les viv\u00e8ncies, il\u00b7lusions i fracassos de les dones i homes comunistes que van encap\u00e7alar la resist\u00e8ncia i oposici\u00f3 antifranquista i presenta, per tant, una hist\u00f2ria des de baix i amb els de baix. El volum recull les pon\u00e8ncies del II Congreso de Historia del PCE, organitzat per la Fundaci\u00f3n de Investigaciones Marxistas. Entre altres textos, hi podem trobar les aportacions de Xavier Dom\u00e8nech Sampere (“Cenizas que ard\u00edan todav\u00eda: la identidad comunista en el tardofranquismo y la transici\u00f3n”), Carme Molinero (“Una gran apuesta: la oposici\u00f3n pol\u00edtica a trav\u00e9s de la movilizaci\u00f3n social”) i Manuel Aznar Soler (“Los intelectuales y la pol\u00edtica cultural del PCE”).<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Amparo G\u00f3mez Rodr\u00edguez i Antonio Francisco Canales Serrano (ed.), Ciencia y fascismos. La ciencia espa\u00f1ola de posguerra<\/em>. Barcelona, Laertes, 2009.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Les relacions entre ciencia i pol\u00edtica han estat una constant al llarg de la hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia moderna. El seu estudi des d\u2019un punt de vista hist\u00f2ric, per\u00f2 tamb\u00e9 te\u00f2ric i epistemol\u00f2gic \u00e9s essencial per a la comprensi\u00f3 de la ci\u00e8ncia i la tecnologia modernes i el seu desenvolupament. Aquest \u00e9s un llibre col\u2022lectiu en qu\u00e8 s\u2019aborda l\u2019estudi d\u2019aquestes relacions, amb especial atenci\u00f3 al cas de la ci\u00e8ncia espanyola de postguerra. Diversos treballs analitzen la construcci\u00f3 d\u2019un nou teixit institucional, acad\u00e8mic i cient\u00edfic despr\u00e9s de la destrucci\u00f3 del llegat de la Rep\u00fablica, tant des del punt de vista general de la pol\u00edtica cient\u00edfica del r\u00e8gim franquista, com des de la perspectiva espec\u00edfica de les diverses disciplines. Tot plegat, en una visi\u00f3 comparada del que estava succeint en r\u00e8gim an\u00e0legs, com el nazisme alemany o el feixisme itali\u00e0. En definitiva, el llibre situa en primer pla l\u2019espin\u00f3s tema de les relacions entre ci\u00e8ncia, poder pol\u00edtic i ideologia, una q\u00fcesti\u00f3 crucial en els nostres dies.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Jordi Guix\u00e9 i Montserrat Iniesta (ed.), Pol\u00edtiques p\u00fabliques de la mem\u00f2ria. I Col\u00b7loqui Internacional Memorial Democr\u00e0tic<\/em>. Vic\/Barcelona, Eumo\/Memorial Democr\u00e0tic, 2009.<\/strong><\/p>

Les pol\u00edtiques p\u00fabliques de la mem\u00f2ria, impulsades per diferents governs contemporanis s’han encaminat a recordar i difondre la lluita i l’esfor\u00e7 d’aquells ciutadans que van donar el millor de si mateixos per restaurar els valors i principis democr\u00e0ticcs davant l’opressi\u00f3 de r\u00e8gims totalitaris, dictadures i formes autorit\u00e0ries de governs bens propers als nostres dies.<\/p>

El I Col\u00b7loqui Internacional Memorial Democr\u00e0tic: pol\u00edtiques p\u00fabliques de la mem\u00f2ria, celebrat l’octubre de 2007 i organitzat per la Direcci\u00f3 General de la Mem\u00f2ria Democr\u00e0tica, va ser una \u00e0gora de pensament, estudi i debat sobre el com\u00fa d’experi\u00e8ncies entre centres memorials d’arreu del m\u00f3n al voltant de les pol\u00edtiques p\u00fabliques de la mem\u00f2ria com a base d’un patrimoni col\u00b7lectiu. Aquesta obra en presenta les principals aportacions, entre les que es troben dos textos dels membres del CEFID Ricard Vinyes i Xavier Dom\u00e8nech, i va acompanyada d’un DVD que inclou totes les intervencions.<\/p><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Maria Jes\u00fas Espuny Tom\u00e1s i Olga Paz Torres (coord.), 30 a\u00f1os de la Ley de Amnist\u00eda.<\/em> Madrid, Dykinson, 2009.<\/strong><\/p>

Aquesta obra, que recull les pon\u00e8ncies presentades en el marc de les VIII Jornades Interdisciplin\u00e0ries d’Estudi de la Diplomatura de Relacions Laborals realitzades al novembre de 2007 a la Facultat de Dret de la UAB, aporta el coneixement, significat i trascend\u00e8ncia de la Llei d’Amnistia de 1977 aix\u00ed com el plantejament d’aquesta norma des d’una reflexi\u00f3 actual, que permet la identificaci\u00f3 dels conceptes b\u00e0sics de les actuacions objecte de l’amnistia i els seus efectes lligat al proc\u00e8s pol\u00edtic de la Transici\u00f3 com a sin\u00f2nim del pas de la dictadura franquista a la democr\u00e0cia. Diversos membres del CEFID han contribu\u00eft a l’obra: Maria Jes\u00fas Espuny n’\u00e9s una de les coordinadores, mentre que Pere Ys\u00e0s i Carme Molinero en desenvolupen l’apartat hist\u00f2ric. A “La Transici\u00f3n espa\u00f1ola a la democracia: historia y mitos” Pere Ys\u00e0s revisa les tres d\u00e8cades despr\u00e9s de la transici\u00f3 fent refer\u00e8ncia a les principals interpretacions sobre el canvi pol\u00edtic i les diferents versions al voltant de l’origen i la naturalesa de la transici\u00f3. A “La Ley de Amnist\u00eda de 1977: la reivindicai\u00f3n antifranquista y su lectura treinta a\u00f1os despu\u00e9s” Carme Molinero analitza l’amnistia com el punt d’arribada d’un proc\u00e9s iniciat amb els resultatas electorals del 15 de juny de 1977.<\/p><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Enric Prat Carvajal, Merc\u00e8 Renom, M. Luz Retuerta (dir.) i Esther Hachuel (coord.), Constructors de consci\u00e8ncia i de canvi. Una aproximaci\u00f3 als moviments socials des del Baix Llobregat<\/em>. Sant Feliu de Llobregat, Edicions del Llobregat, Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, 2009.<\/strong><\/p>

En aquesta obra col\u00b7lectiva es presenten diferents moviments socials hist\u00f2rics o del temps present. Amb una cronologia \u00e0mplia, shi apleguen estudis de conflictes i de moviments socials, des de les revoltes antisenyorials i les lleves de fa tres segles, fins al moviment obrer o altres moviments socials que han donat resposta als problemes dels temps recents, com el feminista, el pacifista, l’ecologista o el moviment okupa.<\/p> <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Llu\u00eds Burillo i Isabel Graupera, Hist\u00f2ries de vida. Fonts orals de la lluita obrera i l’antifranquisme al Baix Llobregat<\/em>. Cornell\u00e0 del Llobregat, Fundaci\u00f3 Utopia Joan N. Garc\u00eda-Nieto, 2009.<\/strong><\/p>

Aquest llibre \u00e9s una obra concebuda per acostar la hist\u00f2ria a la gent, a partir del testimoni de les persones que fan la hist\u00f2ria; en aquest cas, la hist\u00f2ria del moviment obrer del Baix Llobregat, explicada en primera persona pels treballadors i treballadores de la comarca. Els protagonistes de l’obra s\u00f3n, doncs, els mateixos subjectes dels fets hist\u00f2rics analitzats, fets que arriben al lector a trav\u00e9s de les seves pr\u00f2pies paraules. La principal riquesa de l’obra rau en la utilitzaci\u00f3 de l’arxiu de fonts orals que custodia la Fundaci\u00f3 Utopia Joan N. Garc\u00eda-Nieto, que va partir de la iniciativa Joan N. Garc\u00eda-Nieto i Mar\u00eda Carmen Garc\u00eda-Nieto a inicis dels anys noranta. El llibre va acompanyat d’un CD-ROM amb els enregistraments sonors de les entrevistes utilitzades.<\/p><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Encarna Nicol\u00e1s i Carmen Gonz\u00e1lez (ed.), Mundos de ayer<\/em>. Investigaciones hist\u00f3ricas contempor\u00e1neas del IX Congreso de la AHC<\/em>. Murcia, Universidad de Murcia, 2009.<\/strong><\/p>

Mundos de ayer<\/em> \u00e9s una obra col\u00b7lectiva producte de les confer\u00e8ncies, pon\u00e8ncies i debats que van tenir lloc, com a marc per a la reflexi\u00f3, el IX Congreso de la Asociaci\u00f3n de Historia Contempor\u00e1nea (AHC), celebrat a la Facultat de Lletres de la Universidad de Murcia el setembre de 2008. Aquest Congr\u00e9s va tenir una ampl\u00edssima i satisfact\u00f2ria acollida entre participants i assistents que, a m\u00e9s a m\u00e9s, es van beneficiar de la productiva oportunitat de compartir el noved\u00f3s format de la seva organitzaci\u00f3 en setze tallers simultanis que van dotar de continguts i propostes els cinc blocs tem\u00e0tics en qu\u00e8 es va estructurar l’encuentre. Aquesta monografia aborda temes tan atractius com els referits a Europa i les seves mem\u00f2ries (E. Traverso), les commemoracions en la hist\u00f2ria (A. Azuela), l’Estat i les seves institucions (M. Chust i J.A. Serrano; J.L. Rodr\u00edguez; J. Ponce), cultures pol\u00edtiques i conflictes ideol\u00f2gics (M. P\u00e9rez Ledesma i M. Su\u00e1rez Cortina; J. De la Cueva i Feliciano Montero; F. Archil\u00e9s), les societats agr\u00e0ria, urbana i les insvestigacions socioambientals (S. Cruz; J. P\u00e9rez Serrano; A. Ortega i M. Gonz\u00e1lez de Molina), la conflictivitat social (E. Gonz\u00e1lez Calleja i J.L. Ledesma; C. Molinero i P. Ys\u00e0s), fonts i subjectes de la hist\u00f2ria (M. Ortiz), les relacions internacionals d’Espanya (J.B. Vilar; J.C. Pereira) i la transici\u00f3 a la democr\u00e0cia espanyola en perspectiva comparada amb els contextos d’altres pa\u00efsos (C. Gonz\u00e1lez y E. Nicol\u00e1s).<\/p><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Pere Ys\u00e0s (ed.), La configuraci\u00f3 de la democr\u00e0cia a Espanya<\/em>. Vic, Eumo \/ Universitat de Vic, 2009.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest llibre s’ocupa d’un proc\u00e9s essencial de la hist\u00f2ria contempor\u00e0nia espanyola, i ho fa a trav\u00e9s dels treballs de nou reconeguts especialistes que, des de diverses perspectives disciplin\u00e0ries, analitzen el paper que van tenir els principals actors pol\u00edtics i socials en la configuraci\u00f3 de la democr\u00e0cia a Espanya.
A l’obra s’estudien les eleccions generals de juny de 1977 i el sistema de partits sorgit d’aquests comicis. S’hi analitzen els condicionants del proc\u00e9s d’elaboraci\u00f3 i la Constituci\u00f3 de 1978, les similituds amb la de 1931, i l’ambig\u00fcitat en la redacci\u00f3 del model d’organitzaci\u00f3 territorial de l’Estat. S’hi explica el paper que van jugar les organitzacions sindicals, disposades a subordinar els seus objectius m\u00e9s espec\u00edfics en benefici de la consecuci\u00f3 i consolidaci\u00f3 de la democr\u00e0cia, i les patronals, ben allunyades d’aquesta actitud. S’hi tracta el paper dels mitjans de comunicaci\u00f3 i l’abs\u00e8ncia dels intel\u00b7lectuals en les estrat\u00e8gies de la transici\u00f3. El llibre es clou amb dos articles que analitzen el paper -ben diferent, fins i tot contradictori- de dues institucions amb una influ\u00e8ncia essencial en la societat espanyola: l’Eslg\u00e9sia Cat\u00f2lica i les Forces Armades.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n


Ricard Vinyes (ed.), El Estado y la memoria<\/em>. Barcelona, RBA, 2009.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L’inter\u00e8s creixent per les conseq\u00fc\u00e8ncies i usos de la mem\u00f2ria dels passats conflictiu ha engegat la reacci\u00f3 d’un liberalisme memorial fonamentat en una doctrina que consisteix en afirmar que la millor pol\u00edtica p\u00fablica de mem\u00f2ria \u00e9s no tenir-ne, al\u00b7legant la nombrosa i cada cop m\u00e9s abundant informaci\u00f3 sobre aquests passats i el perill de nous conflictes que aquest conneixement suposaria. Les autores i autors d’aquest llibre analitzen amb una perspectiva transversal les relacions entre ciutadania, mem\u00f2ria i Estat, parlen de pol\u00edtiques, paisatges, assalts i resid\u00e8ncies de la mem\u00f2ria des d’\u00e0mbits professionals diversos, argumentant aix\u00ed la dimensi\u00f3 p\u00fablica que poseeix i la imprescindible secularitzaci\u00f3 d’un tema amb freq\u00fcents derivacions can\u00f2niques. Participen a la obra els membres del CEFID Xavier Dom\u00e8nech, Jordi Font, Jordi Guix\u00e9, Conxita Mir, Manel Risques, Pere Ys\u00e0s i Ricard Vinyes que, a l’ensems, en fa l’edici\u00f3.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Mart\u00ed Mar\u00edn (dir.), Mem\u00f2ries del viatge 1940-1975<\/em>. Sant Adri\u00e0 de Bes\u00f2s, Ajuntament de Sant Adri\u00e0 de Bes\u00f2s \/ Museu d’Hist\u00f2ria de la Immigraci\u00f3 de Catalunya, 2009<\/strong>.<\/p>

Aquesta obra col\u00b7lectiva reflexiona sobre l’experi\u00e8ncia de la immigraci\u00f3 a Catalunya sota la llarga dictadura franquista, a trav\u00e9s d’una suma de cap\u00edtols tem\u00e0tics que ens aproximen a les xifres b\u00e0siques (M. Mar\u00edn), les circumst\u00e0ncies del viatge, les xarxes migrat\u00f2ries, la pol\u00edtica d’habitatge i l’extensi\u00f3 del suburbi durant la postguerra (I. Bordetas), la repressi\u00f3 del fet migratori (I. Boj i J.V. Aroca), la integraci\u00f3 en el m\u00f3n del treball (J. T\u00e9bar), la tardana planificaci\u00f3 de les necessitats d’habitatge (A. Ferrer i C. Ruiz) i els mecanismes associatius que condu\u00efren a l’arrelament (M. Mar\u00edn).<\/p><\/p>\n<\/div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Joan B. Culla, La dreta espanyola a Catalunya. 1975-2008. Barcelona, La Campana, 2009. El llibre de Joan B. Culla t\u00e9 l’objectivitat de l’historiador que s’ha documentat durant anys, per\u00f2 tamb\u00e9 l’agudesa de qui vol fer entenedors els complexos or\u00edgens, els avatars a les urnes, els c\u00edclics problemes de lideratge d’una for\u00e7a pol\u00edtica que ha arribat […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-773","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/773","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=773"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/773\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6243,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/773\/revisions\/6243"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=773"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}