{"id":800,"date":"2012-07-04T15:18:48","date_gmt":"2012-07-04T15:18:48","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2008-2\/"},"modified":"2022-12-13T10:39:06","modified_gmt":"2022-12-13T10:39:06","slug":"2008-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2008-2\/","title":{"rendered":"2008"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>
\n

Fern\u00e1ndez Gonz\u00e1lez, David; G\u00f3mez Mart\u00edn, Mar\u00eda; L\u00f3pez Zapico, Misael Arturo (eds.), Fascismo(s). VI Jornadas de Historia Contempor\u00e1nea<\/em>. Oviedo, Universidad de Oviedo, 2008.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El llibre recull les intervencions d’investigadors espanyols i estrangers en les VI Jornadas de Historia Contempor\u00e1nea, organitzades a Oviedo durant els dies 10-13 de mar\u00e7 del 2008 per l’Asociaci\u00f3n de J\u00f3venes Historiadores \/ Conceyu de X\u00f3venes Historiadores. Les jornades van centrar-se en el complex i poli\u00e8dric fenomen del feixisme i els moviments d’extrema dreta sorgits sota la seva influ\u00e8ncia. En el volum hi podem trobar, entre altres, l’aportaci\u00f3 d’Steven Forti, “El paso de la izquierda revolucionaria al fascismo en la Italia de entreguerras: el caso de Nicola Bombacci”. El text tracta la q\u00fcesti\u00f3 del tr\u00e0nsit de dirigents pol\u00edtics d’esquerra a les organitzacions feixistes, a trav\u00e9s de l’estudi de la biografia de Nicola Bombacci i l’an\u00e0lisi del seu llenguatge pol\u00edtic.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Grup Historaula, El record fet paraula. Mem\u00f2ria popular del franquisme<\/em>. Barcelona, Direcci\u00f3 General de la Mem\u00f2ria Democr\u00e0tica, 2008<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest \u00e9s el tercer volum de la col\u00b7lecci\u00f3 “Eines de mem\u00f2ria”, fruit de la col\u00b7laboraci\u00f3 entre els Departaments d’Educaci\u00f3 i d’Interior, Relacions Institucionals i Participaci\u00f3 a trav\u00e9s de les respectives direccions generals d’Innovaci\u00f3i de la Mem\u00f2ria Democr\u00e0tica. Sota el nom col\u00b7lectiu d’Historaula, un grup de professores i professors de secund\u00e0ria i batxillerat -entre els quals trobem C\u00e8lia Ca\u00f1ellas, membre del CEFID- han treballat conjuntament amb els seus alumnes la hist\u00f2ria del franquisme des del testimoni de familiars o coneguts. L’estudi s’estructura a partir de dotze grans temes (guerra civil, exili, repressi\u00f3, Esgl\u00e9sia, immigraci\u00f3, etc.) explicats amb la transcripci\u00f3 de fragments de les diferents entrevistes realitzades. El llibre inclou un interessant ap\u00e8ndix sobre la utilitat de la hist\u00f2ria oral en la did\u00e0ctica sobre l’\u00e8poca franquista.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Ballester, David, “Va caure tot D\u00e9u”. La repressi\u00f3 del socialisme catal\u00e0 (novembre de 1958)<\/em>. Barcelona, Fundaci\u00f3 Rafael Campalans, 2008.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El socialisme catal\u00e0 va sortir malparat de la traum\u00e0tica experi\u00e8ncia de la Guerra Civil, i el complicat proc\u00e9s de reconstrucci\u00f3 d’un espai pol\u00edtic socialista que va tenir lloc en la postguerra va quedar tallat per les detencions de militants de l’interior. En aquest treball, David Ballester ens parla dels homes i dones de l’MSC i el PSOE que, ens els anys m\u00e9s durs per a l’antifranquisme, passades les esperances dels anys quaranta i abans dels canvis socials dels seixanta, van militar en la clandestinitat i, per aix\u00f2 mateix, van ser v\u00edctimes de la repressi\u00f3 franquista. El llibre se centra en la important caiguda de l’any 1958. Tot i la import\u00e0ncia de les detencions d’aquell any, la pressi\u00f3 internacional i la voluntat del r\u00e8gim d’oferir una imatge de moderaci\u00f3 i toler\u00e0ncia davant de l’Europa del Mercat Com\u00fa van fer que les condemnes fossin relativament toves. L’estudi analitza, aix\u00ed mateix, la situaci\u00f3 del socialisme catal\u00e0 i la seva relaci\u00f3 amb el PSOE en els anys immediatament anteriors i posteriors a 1958.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Boixadera, Ester; Garc\u00eda, Juanma; Rey, Emili i Romero, Josep Maria (coord.), Una pres\u00e8ncia decisiva. Cr\u00f2nica gr\u00e0fica de CCOO de Catalunya (1964-2008)<\/em>. Barcelona, Dau \/ CCOO de Catalunya.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u00c9s freq\u00fcent que la hist\u00f2ria oficial ignori el paper dels moviments socials, en aquest cas el paper de les Comissions Obreres en la lluita antifranquista, en la consolidaci\u00f3 de la democr\u00e0cia i en la consecuci\u00f3 d’un model social en qu\u00e8 el sindicalisme continua tenint un paper important. Tot i que aquest paper ha estat reivindicat des de les actuals CCOO, aquestes no sempre han sabut ressaltar prou el paper de les persones i de les hist\u00f2ries particulars que hi ha al darrere de la Hist\u00f2ria en maj\u00fascules. D’aqu\u00ed la import\u00e0ncia de la publicaci\u00f3 d’aquest volum, en el qual hi ha recollides imatges que confirmen la rellev\u00e0ncia de les persones que han fet possible aquesta petita gran hist\u00f2ria de gaireb\u00e9 cinquanta anys.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Chianese, Gloria i T\u00e9bar Hurtado, Javier (ed.), Spagna 1936. Giuseppe Di Vittorio e la lotta internazionale per la democracia<\/em>. Roma, Ediesse, 2008.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Amb motiu del 50\u00e8 aniversari de la desaparici\u00f3 de Giuseppe Di Vittorio, Comissions Obreres de Catalunya i la Fondazione Di Vittorio de la CGIL han dut a terme una recerca hist\u00f2rica sobre l\u2019activitat realitzada per Di Vittorio durant la seva participaci\u00f3 a la Guerra Civil espanyola -aix\u00ed com la seva posterior responsabilitat entre els grups antifeixistes a Fran\u00e7a a partir de 1937- en defensa de la Rep\u00fablica i contra el cop d\u2019Estat dels militars rebels. Di Vittorio fou comissari pol\u00edtic de les Brigades Internacionals, actuant amb el mal nom de \u201cNicoletti\u201d, i assum\u00ed un paper rellevant en l\u2019organitzaci\u00f3 i la propaganda d\u2019aquest cos militar format per voluntaris. La recerca ha condu\u00eft a localitzaci\u00f3 de fonts prim\u00e0ries in\u00e8dites i fonts iconogr\u00e0fiques de gran v\u00e0lua. Tamb\u00e9 en el seu curs s\u2019han realitzat tres seminaris d\u2019estudi (Barcelona, N\u00e0pols i Par\u00eds), les discussions dels quals ha estat incorporades al volum publicat. L’itinerari hist\u00f2ric que es proposa \u00e9s l\u2019inspirat en l\u2019acci\u00f3 de Di Vittorio al llarg de mig segle, des de la seva milit\u00e0ncia juvenil a la Lega dei Braccianti di Cerignola fins al per\u00edode en que fou secretari general de la Federaci\u00f3 Sindical Mundial. Els aspectes m\u00e9s novedosos de la investigaci\u00f3 s\u00f3n aquells relacionats amb l\u2019experi\u00e8ncia sindical de Di Vittorio durant els decennis que tant a It\u00e0lia com a Espanya va lluitar contra les dictadures que van imposar-se en els dos pa\u00efsos.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Dom\u00e8nech Sampere, Xavier, Clase obrera, antifranquismo y cambio pol\u00edtico<\/em>. Madrid, Los Libros de la Catarata, 2008.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El llibre de Xavier Dom\u00e8nech t\u00e9 el seu origen en la documentada i exhaustiva tesi doctoral llegida per l’autor a la UAB. El tema central del llibre el constitueix el protagonisme obrer dels anys seixanta com a motor i subjecte, i no ja objecte, dels canvis que determinarien i suposarien la crisi del r\u00e8gim. Aquest protagonisme es faria evident en les conseq\u00fc\u00e8ncies de la din\u00e0mica de lluites socials sobre l’obertura d’espais pol\u00edtics. Tanmateix, aquest no \u00e9s un llibre sobre el moviment obrer o, m\u00e9s aviat, no sols sobre el. M\u00e9s enll\u00e0 d’una simple hist\u00f2ria obrera, el treball de Dom\u00e8nech ofereix una valuosa i detallada visi\u00f3 de la crisi del franquisme i de les arrels d’aquesta crisi.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Prat, Enric, Activistes de la pau<\/em>. Estudi sociol\u00f2gic i pol\u00edtic dels activistes del moviment per la pau de la d\u00e8cada de 1980.  Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

El llibre d’Enric Prat Carvajal analitza les caracter\u00edstiques sociol\u00f2giques i pol\u00edtiques dels activistes del moviment per la pau a Catalunya. L’estudi t\u00e9 la seva base documental en les dades obtingudes mitjan\u00e7ant un exhaustiu q\u00fcestionari de 58 preguntes. L’inter\u00e9s historiogr\u00e0fic, sociol\u00f2gic i pol\u00edtic d’aquest estudi rau en la import\u00e0ncia que t\u00e9 el coneixement de les caracter\u00edstiques dels activistes del moviment i l’an\u00e0lisi de les diverg\u00e8ncies que van sorgir en les seves estructures organitzades.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Ara\u00f1\u00f3, Laia i Vilanova Vila-Abadal, Francesc, Un mundo en guerra. cr\u00f3nicas espa\u00f1olas de la segunda guerra mundial<\/em>. Barcelona, Destino, 2008.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El r\u00e8gim franquista, els seus grups intel\u00b7lectuals i els seus mitjans d’informaci\u00f3 van intentar entendre l’evoluci\u00f3 de l’aventura b\u00e8l\u00b7lica. El conjunt de l’Espanya oficial va abocar-se a l’observaci\u00f3 i l’an\u00e0lisi de la guerra. “Un mundo en guerra” ofereix un apassionant i reveladora selecci\u00f3 de textos que confirma que l’Espanya franquista va comen\u00e7ar llegint la guerra amb entusiasme i plena solidaritat amb els amics alemanys i italians, i la va acabar amb una for\u00e7ada adaptaci\u00f3 a un m\u00f3n que es va conformar d’una manera diferent de la prevista. La segona guerra mundial vista des de la premsa espanyola de l\u00e8poca: un altra manera de veure el conflicte i d’entrendre la realitat del nostre pa\u00eds en aquells anys.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Maurizio Ridolfi (coord.), La storia contemporanea attraverso le riviste<\/em>. Soveria Mannelli, Rubbettino Editore, 2008.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En els darrers anys, el panorama de les revistes d\u2019hist\u00f2ria contempor\u00e0nia ha variat sensiblement. Com a reflex d\u2019una renovaci\u00f3 generacional i ideol\u00f2gica significativa, algunes revistes han desaparegut i altres de noves els han pres el relleu. A It\u00e0lia, aquest proc\u00e9s ha tingut lloc potser m\u00e9s acusadament que en altres pa\u00efsos, donant peu a una important revisitaci\u00f3 de la pr\u00e0ctica historiogr\u00e0fica, i tamb\u00e9 a l\u2019aparici\u00f3 de diverses revistes online. En aquest volum es reflexiona sobre totes aquestes mutacions i les implicacions que han tingut per a la recerca i la tradici\u00f3 acad\u00e8miques. Hi podem trobar, entre altres, una aportaci\u00f3 de Laura Zenobi i Alfonso Botti titulada \u201cSpagna e Italia: l\u2019et\u00e0 contemporanea nelle riviste storiografiche\u201d, on es fa un rep\u00e0s tant al tractament de la hist\u00f2ria espanyola per part de les revistes italianes com al de la hist\u00f2ria italiana per part de les revistes espanyoles.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Dom\u00e8nech Sampere, Xavier, Temps d\u2019interseccions. La Joventut Comunista de Catalunya (1970-1980). Barcelona, Fundaci\u00f3 Francesc Ferrer i Gu\u00e0rdia, 2008.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest llibre s\u2019afronta la hist\u00f2ria de la principal organitzaci\u00f3 juvenil de l\u2019oposici\u00f3 antifranquista a partir de l\u2019an\u00e0lisi de les seves principals cru\u00eflles que alhora s\u00f3n les cru\u00eflles de l\u2019esquerra catalana des dels anys seixanta fins als vuitanta del segle XX. Enaquest sentit, durant els anys seixanta les primeres organitzacions juvenils comunistes nasqueren a l’escalf d\u2019una de les principals transformacions del model d\u2019oposici\u00f3 al franquisme. La irrupci\u00f3 de moviments socials madurs obr\u00ed l\u2019espai per acollir en el seu si als sectors potencialment opositors: entre ells, centralment, els joves. Per\u00f2, sobretot, entremig d\u2019aquestes mutacions en el model d\u2019oposici\u00f3, un sector de joves havia comen\u00e7at a teixir les seves pr\u00f2pies xarxes socials de relaci\u00f3 i socialitzaci\u00f3 i, m\u00e9s enll\u00e0, ells mateixos esdevingueren claus per la superviv\u00e8ncia del nou antifranquisme, enfront d’un r\u00e8gim que intent\u00e0 acabar amb ell. Tanmateix, el cert fou que amb la seva irrupci\u00f3 en el panorama pol\u00edtic nasqu\u00e9 tamb\u00e9 una cosa totalment nova. Un espai de metabolitzaci\u00f3 pol\u00edtica aut\u00f2noma que responia i reaccionava al teixit social juvenil que es desplegava al llarg de la d\u00e8cada dels setanta. D\u2019aquesta manera quan els temps culturals, socials i pol\u00edtics s\u2019aplegaren i es condensaren en un sol temps, el temps del canvi, la JCC esdevingu\u00e9 alguna cosa m\u00e9s que una font de recursos per impulsar l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica dels agents socials que protagonitzaven aquest canvi. En alguns sentits els seus \u00e8xits no s\u00f3n equiparables als d\u2019altres organitzacions en l’intent d\u2019institucionalitzar part de la societat civil en la mateixa democr\u00e0cia, en altres les seves derrotes tampoc ho s\u00f3n. Enfrontant-se de fit a fit a la gran cesura entre societat i pol\u00edtica que es visqu\u00e9 al llarg de la d\u00e8cada dels anys setenta, en aquest intent, que anava m\u00e9s enll\u00e0 de les seves pr\u00f2pies forces, la JCC tanc\u00e0 tot un cicle de la seva hist\u00f2ria.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Aguilar Cestero, Ra\u00fcl, Quan les espardenyes trepitjaren la universitat. Els estudis universitaris per a obrers de la Universitat de Barcelona i la Universitat Popular durant la II Rep\u00fablica i la Guerra Civil (1931-1939)<\/em>. Barcelona, Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya, 2008.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Quan les espardenyes trepitjaren la universitat ens apropa a un temps en qu\u00e8 el somni d’un acc\u00e9s igualitari a la ci\u00e8ncia i a la cultura, que seria capa\u00e7 de trencar totes les barreres socials existents, semblava estar a l’abast de la societat catalana i era compartit per destacades personalitats de la vida pol\u00edtica, associativa, cultural i cient\u00edfica del pa\u00eds, i ho fa rescatant del pou de l’oblit dues importants experi\u00e8ncies educatives populars que es desenvoluparen a Catalunya durant la Segona Rep\u00fablica i la Guerra Civil. Ens referim, d’una banda, als Estudis Universitaris per a Obrers organitzats per la Universitat de Barcelona i els principals ateneus obrers de Barcelona i, d’una altra, a l’ef\u00edmera experi\u00e8ncia de la Universitat Popular impulsada, durant els primers mesos de la Guerra Civil, per les Joventuts Llibert\u00e0ries i les Joventuts Socialistes Unificades, juntament amb tot un seguit d’organitzacions obreres dedicades a l’educaci\u00f3 popular. Un somni igualitari que, malauradament, va esdevenir malson a principis del 1939, quan la repressi\u00f3 franquista va condemnar a l’oblit aquestes dues expeir\u00e8ncies i, amb elles, tots els somnis educatius igualitaris que contenien.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Pala, Giaime (ed.), El PSUC de Catalunya. 70 anys de lluita pel Socialisme. Materials per a la hist\u00f2ria<\/em>. Barcelona, Associaci\u00f3 Catalana d\u2019Investigacions Marxistes, 2008.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Al juliol de 2006 es van celebrar setanta anys de la fundaci\u00f3 del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), un dels protagonistes, indiscutiblement, de la hist\u00f2ria catalana desde llavors fins que a la d\u00e8cada dels vuitanta entrara en una cr\u00edsi autodestructiva de causes i caracter\u00edstiques m\u00faltiples, l\u2019an\u00e0lisi i interpretaci\u00f3 de les quals \u00e9s encara dif\u00edcil des del judici hist\u00f2ric. L’Associaci\u00f3 Catalana d\u2019Investigacions Marxistes va celebrar els dies 5, 6 i 7 d\u2019octubre de 2006 un Congr\u00e9s d\u2019hist\u00f2ria amb la col\u2022laboraci\u00f3 del Departament d\u2019Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona amb la voluntat de que fos el primer d\u2019una s\u00e8rie de futurs encontres. Aquest llibre recull, doncs, la confer\u00e8ncia inaugural, les pon\u00e8ncies i subpon\u00e8ncies d\u2019un congr\u00e9s que va portar com a lema \u201csetanta anys de socialisme comunista\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Cal destacar el text d\u2019en Pere Ys\u00e0s titulat \u201cEl PSUC durant el franquisme tard\u00e0 i la Transici\u00f3: de l\u2019hegemonia a la crisi (1970-1981)\u201d, que relata de forma brillant i suggerent els determinants anys de cr\u00edsi del franquisme, m\u00e0xima popularitat del PSUC i la seva ruptura final. Tanmateix, cal fer esment el text de Xavier Dom\u00e8nech \u201cEl partit dels moviments: tres moments d\u2019una relaci\u00f3\u201d, en qu\u00e8 s\u2019analitza amb encert la relaci\u00f3 del PSUC amb els moviments socials, principalment obrer, estudiantil i ve\u00efnal, per\u00f2 tamb\u00e9 el m\u00f3n professional, art\u00edstic i altres manifestacions del texit social, al llarg de les d\u00e8cades dels 50, 60 i 70.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Gonz\u00e1lez Madrid, Dami\u00e1n A. (coord.), El Franquismo y la Transici\u00f3n en Espa\u00f1a. Desmitificaci\u00f3n y reconstrucci\u00f3n de la memoria de una \u00e9poca<\/em>. Madrid, Los Libros de la Catarata, 2008.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Resultat d\u2019un important esfor\u00e7 col\u00b7lectiu en qu\u00e8 han participat autors como Jos\u00e9 Antonio Castellanos L\u00f3pez, Dami\u00e1n A. Gonz\u00e1lez Madrid, Carmen Gonz\u00e1lez Mart\u00ednez, Mart\u00ed Mar\u00edn o Encarna Nicol\u00e1s, aquest llibre escodrinya entre els mites, estereotips, oblits i records, voluntaris o indu\u00efts, en relaci\u00f3 al proc\u00e9s de transici\u00f3 que ha perm\u00e9s que Espanya hagi passat de ser un pa\u00eds invisible, a\u00efllat i allunyat dels nivells occidentals de benestar a un exemple a imitar per a tots aquells pa\u00efsos necessitats d\u2019evolucionar cap a r\u00e8gims de llibertat pol\u00edtica i benestar econ\u00f2mic.
Amb la voluntat de contribuir a forjar una mem\u00f2ria col\u2022lectiva del passat recent d\u2019Espanya d\u2019una forma m\u00e9s complexa, plural i integradora, aquest llibre busca escur\u00e7ar l\u2019abisme que de vegades separa l\u2019oferta historiogr\u00e0fica de qualitat i l\u2019inter\u00e9s creixent de la ciutadania per la hist\u00f2ria m\u00e9s propera.
Entre els diferents cap\u00edtols, en destaca el de Mart\u00ed Mar\u00edn, sobre les migracions internes durant el Franquisme. Amb abundant \u00fas de documentaci\u00f3 estad\u00edstica, Mar\u00edn ajusta, matisa i reinterpreta l\u2019explicaci\u00f3 i cronologia cl\u00e0ssiques del fen\u00f2men migratori en l\u2019\u00e8poca franquista.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

DD.AA, Republicans i republicanisme a les terres de parla catalans. Actes del VI Congr\u00e9s de la CCEPC<\/em>. Barcelona, Publicacions de la CCEP, 2008.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L’any 2006 es va commemorar el 75\u00e8 aniversari de la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica Catalana, per part de Francesc Maci\u00e0. Aquest va ser un dels fets propiciadors del canvi de r\u00e8gim l’abril de 1931 i de l’adveniment de la Generalitat de Catalunya. La formaci\u00f3 i expansi\u00f3 de l’ideari republic\u00e0 a l’Europa moderna va tenir el seu reflex en la cultura pol\u00edtica catalana. El Congr\u00e9s volia propiciar un debat cient\u00edfic que valor\u00e9s la riquesa i diversitat del republicanisme tant en el marc local com en el marc general, la profunditat i singularitat del seu pensament i cultura pol\u00edtiques amb una perspectiva interdisciplinar i de g\u00e8nere. Al mateix temps, pretenia endinsar-se en l’activitat partid\u00e0ria dels cercles, dels ateneus, dels sindicats o de la premsa, aix\u00ed com posar de relleu la notable pres\u00e8ncia del republicanisme en la vida pol\u00edtica i social, sense la qual es fa dif\u00edcil entendre el que som avui en dia.<\/p>\n\n\n\n

En aquest volum cal destacar la confer\u00e8ncia pronunciada al congr\u00e9s per Mart\u00ed Mar\u00edn Corbera, titulada “El franquisme i la seva acci\u00f3 repressora del projecte republic\u00e0”, en la que s’analitza amb encert la repressi\u00f3 de les noves autoritats franquistes envers tot el moviment republic\u00e0. Una repressi\u00f3 que va implicar l’elaboraci\u00f3 ideol\u00f2gica d’un enemic “absolut”, la destrucci\u00f3 de la seva cultura pol\u00edtica i la conniv\u00e8ncia de desenes de milers de persones en forma de “botxins” an\u00f2nims.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Risques, Manel, i Mar\u00edn, Mart\u00ed, Montju\u00efc: Mem\u00f2ries en conflicte. El castell, la muntanya i la ciutat<\/em>. Barcelona, L\u2019Esfera dels Llibres, 2008.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Des de l’any 1641, el castell de Montju\u00efc inici\u00e0 el seu cam\u00ed de defensor de la ciutat davant l’atac de les tropes espanyoles i el mantingu\u00e9 fins a les execucions de 1939-1939, les que vingueren despr\u00e9s amb la “Victoria” franquista i les detencions pol\u00edtiques amb motiu de la vaga de tranvies de 1951. La seva perip\u00e8cia ha estat llarga, complexa i contradict\u00f2ria. Cobejat per la seva import\u00e0ncia militar en els conflictes dels segles XVII i XVIII, despr\u00e9s del bombardeig de mitjan segle XIX segu\u00ed la seva habilitaci\u00f3 com a pres\u00f3 pol\u00edtica i continu\u00e0 projectant una mem\u00f2ria de mort, tortura i injust\u00edcia contra idearis de transformaci\u00f3 de la societat i de la ciutat. El Juliol de 1936 no alter\u00e0 aquesta condici\u00f3. Ocupat en nom del poble, esdevingu\u00e9 pres\u00f3 pol\u00edtica en temps de guerra, i amb l’ocupaci\u00f3 franquista fou lloc de mem\u00f2ria de “los Ca\u00eddos” que purificava l’Anti-Espanya, passant a formar part espai de repressi\u00f3, amb afusellaments selectius de gran contingut simb\u00f2lic. La segona part de la hist\u00f2ria del castell de Montju\u00efc es proposa explicar com ha mirat la ciutat el castell, quina percepci\u00f3 n\u2019ha tingut \u2013i en t\u00e9- i fins quin punt aquesta percepci\u00f3 s\u2019ha adequat a la realitat de cada moment.La pres\u00e8ncia del castell, entorp\u00ed, retard\u00e0 i condicion\u00e0 l\u2019acci\u00f3 urban\u00edstica barcelonina sobre la muntanya i les seves carenes, per\u00f2 mai no va aturar-la, excepte en el moment en que \u2013acabada la Guerra Civil- el Nuevo Estado franquista ho va aturar pr\u00e0cticament tot per espai de vint anys\u2026 De 1960 en\u00e7\u00e0, el desarrollismo que a la ciutat lider\u00e0 l\u2019alcalde Josep Maria de Porcioles feu passes t\u00edmides per recuperar el tremp dels projectes urban\u00edstics sobre la muntanya. Per\u00f2 no seria fins a la recuperaci\u00f3 de les il\u2022lusions democr\u00e0tiques que la ciutat pogu\u00e9 plantejar-se el definitiu assalt a la muntanya i al seu Castell, convertit al final en una mena de supervivent de temps remots, una mena de dinosaure viu per\u00f2 escler\u00f2tic que espera la seva ubicaci\u00f3 definitiva en un museu. El museu a l’aire lliure dels edificis singulars barcelonins.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Risques i Corbella, Manel (dir.), Hist\u00f2ria de l\u2019Ajuntament de Barcelona de l\u2019ocupaci\u00f3 napole\u00f2nica a l\u2019actualitat<\/em>. Barcelona, Enciclop\u00e8dia Catalana, 2008.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019obra presenta la hist\u00f2ria de l\u2019Ajuntament de Barcelona des de la Guerra del Franc\u00e9s, considerada com a l\u2019entrada en la contemporane\u00eftat, fins l\u2019epoca actual. El volum, dirigit per Manel Risques i Corbella, compte amb les intervencions de Ramon Alqu\u00e9zar i Aliana, Ramon Arnabat i Mata, C\u00e8lia Ca\u00f1ellas i Juli\u00e0, Joan Fuster i Sobrepera, Marici\u00f3 Jaun\u00e9 i Miret, Mart\u00ed Mar\u00edn i Corbera, \u00c0ngels Sol\u00e0 i Parera i Rosa Toran i Belver.
El treball introductori \u201cL\u2019Ajuntament de Barcelona (1808-1839)\u201d, a carrer de Ramon Arnabat i Mata i \u00c0ngels Sol\u00e0 i Parera, presenta aquesta entrada en la contemporane\u00eftat, marcada per la influencia francesa, l\u2019intent liberal, les restauracions absolutistes i la primera experiencia constitucional. C\u00e8lia Ca\u00f1ellas i Juli\u00e0 i Rosa Toran i Belver en \u201cLa modernitzaci\u00f3 de Barcelona sota el domini caciquista (1875-1901)\u201d ofereixen un estudi de l\u2019activitat de la corporaci\u00f3 municipal edurant el seu creixement com a ciutat moderna i de conformaci\u00f3 d\u2019una nova classe dirigent. Els mateixos autors segueixen aquesta activitat al llarg de tot al desenvolupament urb\u00e0 i social de la ciutat fins a l\u2019epoca republicana en \u201cUna ciutat expansiva en una nova din\u00e0mica de participaci\u00f3 pol\u00edtica (1901-1923)\u201d i \u201cEl desenvolupament de Barcelona sota la dictadura (1923-1931)\u201d. Les contribucions de Mart\u00ed Mar\u00edn i Corbera, \u201cL\u2019ajuntament franquista: de la posguerra al desarrollismo (1939-1973)\u201d i \u201cCrisi, transici\u00f3 i democ\u00e0cia (1973-2007), tracten sobre la gesti\u00f3 de la ciutat comtal per part del franquisme donant una valoraci\u00f3 d\u2019aquesta etapa, de la transici\u00f3 municipal i de la consolidaci\u00f3 democr\u00e0tica.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Joan Maria Thom\u00e0s, Feixistes! Viatge a l\u2019interior del falangisme catal\u00e0<\/em>. Barcelona, L\u2019Esfera dels Llibres, 2008.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest llibre ofereix una visi\u00f3 \u00e0gil i sint\u00e8tica, escrita a partir dels testimonis dels falangistes catalans mateixos, d’all\u00f2 que va significar la Falange a Catalunya durant la Rep\u00fablica, la Guerra Civil i els primers anys del r\u00e8gim franquista. El lector hi trobar\u00e0 la hist\u00f2ria i els fets de personatges com Antonio Correa V\u00e9glison, Luys Santa Marina, Jos\u00e9 Ribas Seva, Carlos Tr\u00edas Bertr\u00e1n, Jos\u00e9 Mar\u00eda Fontana Tarrats, Mariano Calvi\u00f1o de Sabucedo Gras, Jos\u00e9 Maria Poblador \u00c1lvarez, i tamb\u00e9 els d’unes desenes m\u00e9s. Basada en les entrevistes fetes als protagonistes \u2013incloent-hi els principals l\u00edders falangistes estatals, com Raimundo Fern\u00e1ndez-Cuesta, Pilar Primo de Rivera, Ram\u00f3n Serrano S\u00fa\u00f1er i molts d\u2019altres- i en els arxius personals dels falangistes mateixos, l\u2019obra ofereix una innovadora i in\u00e8dita visi\u00f3 dels \u201cnostres\u201d feixistes.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Molinero, Carme i Ys\u00e0s, Pere, La anatom\u00eda del franquismo. De la supervivencia a la agon\u00eda, 1945-1977<\/em>. Barcelona, Cr\u00edtica, 2008.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest \u00e9s un llibre innovador, que ens ofereix una imatge del franquisme molt diferent a la que se sol basar en els seus pronunciaments i actes p\u00fablics: una imatge interna, que ens permet resseguir l’evoluci\u00f3 del r\u00e8gim, des de que al 1945 es va veure obligat a reinventar-se fins al seu pret\u00e8s suicidi al 1977, situant-nos en la seva pr\u00f2pia anatomia, gr\u00e0cies a l’\u00fas d’una rica documentaci\u00f3 fins ara no utilitzada, molt especialment la del Consejo Nacional del Movimiento, al que la Ley Org\u00e1nica del estado, de 1967 -aprovada en un refer\u00e8ndum en el que, segons Garicano, havien “sobrat dos milions de vots”- va convertir en una esp\u00e8cie de “c\u00e0mara alta” del sistema, on es discutien, en secret, els problemes del r\u00e8gim i del pais. Podem seguir aix\u00ed els seus intents de fer front a les dificultats del present i els seus dubtes sobre el futur, enmig de les pugnes entre els diversos sectors i entre els personatges que els representaven, i viure pas a pas el desmantellament final del franquisme.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Monfort, Aram, Barcelona 1939. El camp de concentraci\u00f3 d\u2019Horta<\/em>. Barcelona, L\u2019Aven\u00e7, 2008.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

A partir d\u2019un important coneixement de fonts militars fins ara in\u00e8dites, aquest llibre perfila amb minuciositat el funcionament log\u00edstic de la repressi\u00f3 franquista a la Barcelona de la immediata postguerra, tot explicant com va ser ocupada la ciutat, mostrant com va implantar-s\u2019hi el Nuevo Estado, reconstruint la hist\u00f2ria del camp de concentraci\u00f3 d\u2019Horta i assenyalant la relaci\u00f3 d\u2019aquest recinte concentracionari amb les diferents presons de la ciutat. El llibre se situa en l\u2019encreuament de la voluntat de recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria democr\u00e0tica i la necessitat de dotar-la de coneixements hist\u00f2rics rigorosos sobre l\u2019abast de la repressi\u00f3 pol\u00edtica, social i cultural que inici\u00e0 un llarg temps de silenci.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Risques i Corbella, Manel, El Palau de la Duana de Barcelona. De Govern Civil a Delegaci\u00f3 del Govern<\/em>. Barcelona, Delegaci\u00f3 del Govern a Catalunya, 2008.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Entre els edificis p\u00fablics de Barcelona, probablement el Palau de la Duana \u00e9s un dels m\u00e9s desconeguts. Constru\u00eft a la darreria del segle XVIII i destinat a duana, posteriorment va ser seu del Govern Civil durant 150 anys i avui \u00e9s seu de la Delegaci\u00f3 del Govern a Catalunya. L\u2019autor en reconstrueix amb extrema precisi\u00f3 la vida des de la construcci\u00f3 fins l\u2019actualitat, tot posant de relleu que va ser un dels llocs on es prengueren importants decisions pol\u00edtiques amb una inq\u00fcestionable influ\u00e8ncia en la vida de la ciutat, de la prov\u00edncia i de tot Catalunya. El text va acompanyat d\u2019un annex fotogr\u00e0fic i un ap\u00e8ndix on apareixen tots els caps pol\u00edtics, els governadors civils de Barcelona i els delegats del Govern a Catalunya entre 1812 i 2007.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Campillo, Maria (ed.), \u201cQuan plovien bombes\u201d. Textos literaris catalans sobre els bombardeigs de Barcelona<\/em>. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2008.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Barcelona va ser una de les primeres ciutats europees que va viure intensament l\u2019experi\u00e8ncia dels bombardeigs contra la poblaci\u00f3 civil. En aquest sentit tamb\u00e9 va ser un dels primers espais de metabolizaci\u00f3 d\u2019una realitat completament nova en aquells moments. En el marc de les activitats per a la recuperaci\u00f3 de la memoria hist\u00f2rica dels bombardeigs efectuats per l\u2019Aviazione Legionaria feixista italiana durant la Guerra Civil, aquesta antologia de textos literaris recull el tractament que emerg\u00ed de la confrontaci\u00f3 entre literatura i guerra. Un tractament que en el cas de la literatura catalana defuig els models fixats anteriorment. Si una cosa \u00e9s clara per als autors catalans despr\u00e9s del desastre de la Primera Guerra Mundial, \u00e9s que s\u2019imposa una altra visi\u00f3 de la categoria \u201cheroi\u201d, entre d\u2019altres categories que l\u2019horror de la guerra moderna ha tornat inservibles.<\/p>\n<\/div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fern\u00e1ndez Gonz\u00e1lez, David; G\u00f3mez Mart\u00edn, Mar\u00eda; L\u00f3pez Zapico, Misael Arturo (eds.), Fascismo(s). VI Jornadas de Historia Contempor\u00e1nea. Oviedo, Universidad de Oviedo, 2008. El llibre recull les intervencions d’investigadors espanyols i estrangers en les VI Jornadas de Historia Contempor\u00e1nea, organitzades a Oviedo durant els dies 10-13 de mar\u00e7 del 2008 per l’Asociaci\u00f3n de J\u00f3venes Historiadores \/ […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-800","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/800","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=800"}],"version-history":[{"count":17,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/800\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6235,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/800\/revisions\/6235"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=800"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}