{"id":847,"date":"2012-07-04T15:22:29","date_gmt":"2012-07-04T15:22:29","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2007-2\/"},"modified":"2022-12-13T10:35:40","modified_gmt":"2022-12-13T10:35:40","slug":"2007-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2007-2\/","title":{"rendered":"2007"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>
\n

G\u00e1lvez Biesca, Sergio; Hern\u00e1ndez Holgado, Fernando, Presas de Franco<\/em>. Madrid, Fundaci\u00f3n de Investigaciones Marxistas, 2007.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Arran de l’exposici\u00f3 itinerant sobre les preses del franquisme que va organitzar la FIM entre el 2007 i el 2008 s’ha publicat aquest cat\u00e0leg que, a m\u00e9s de les imatges incloses en els 43 panells de qu\u00e8 constava l’exposici\u00f3, cont\u00e9 disset aportacions dividides en sis blocs tem\u00e0tics i escrites per importants historiadors especialistes en el franquisme, com Carme Molinero i Ricard Vinyes. Aquesta obra t\u00e9 la intenci\u00f3 de contribu\u00efr a “visibilitzar” l’experi\u00e8ncia penitenci\u00e0ria femenina de les primeres d\u00e8cades de la dictadura, a partir d’un di\u00e0leg continu entre mem\u00f2ria i hist\u00f2ria, on es conjuguen les imatges i els documents amb el record i els testimonis de les dones empresonades. A m\u00e9s cont\u00e9 textos que caracteritzen les singularitats de l\u2019experi\u00e8ncia penitenci\u00e0ria femenina, com la pres\u00e8ncia de nens a les presons, l\u2019an\u00e0lisi de centres com Saturrar\u00e1n, Palma de Mallorca, Ventas o Les Corts i estudis monogr\u00e0fics sobre la represi\u00f3 carcer\u00e0ria a Gal\u00edcia i Andalusia. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Aguilar Cestero, Ra\u00fcl, El despliegue de la Universidad Aut\u00f3noma de Barcelona entre 1968 y 1973: de fundaci\u00f3n franquista a motor del cambio democr\u00e1tico en Catalu\u00f1a<\/em>, dins de CIAN 10 Madrid, Universidad Carlos III de Madrid-Editorial Dykinson, 2007. pp.13-199<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Dins del 10\u00e8 n\u00famero dels Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija, editats per la Universidad Carlos III de Madrid, es pot trobar publicat el treball d\u2019investigaci\u00f3 de Ra\u00fcl Aguilar sobre l\u2019evoluci\u00f3 interna de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona durants els seus primers anys. La UAB, com a intent franquista per modernitzar el model universitari, copiant f\u00f2rmules foranes com la francesa -per\u00f2 negant-li qualsevol aspecte democratitzador-, i en un context intern de profund canvi social i tamb\u00e8 d\u2019explosi\u00f3 estudiantil a tot el m\u00f3n, representa un paradigma del conflicte total plantejat entre el poder pol\u00edtic que la va fundar i la societat civil que la va convertir en plataforma de defensa de les seves exig\u00e8ncies democr\u00e1tiques.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Aznar Soler, Manuel (ed.) Barcelona, 11 de juliol del 1937. Segon Congr\u00e8s Internacional d\u2019Escriptors per a la Defensa de la Cultura<\/em>. Barcelona, Renacimiento, 2007.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Commemorant el 70\u00e8 aniversari del Segon Congr\u00e8s Internacional d\u2019Escriptors per a la Defensa de la Cultura, desenvolupat del 4 al de 18 de juliol de 1937 a Val\u00e8ncia \u2013aleshores capital de la Rep\u00fablica-, Madrid, Barcelona i Par\u00eds, aquest llibre reconstrueix la sessi\u00f3 catalana, celebrada al Palau de la M\u00fasica Catalana de Barcelona l\u2019onze de juliol del 1937 i presidida per Llu\u00eds Companys, president de la Generalitat. Aquest Congr\u00e8s fou l\u2019acte de propaganda cultural m\u00e9s espectacular organitzat pel Ministerio de Instrucci\u00f3n P\u00fablica y Bellas Artes del govern republic\u00e0, un congr\u00e8s no nom\u00e8s contra el feixisme sin\u00f3 tamb\u00e9 contra la pol\u00edtica de no-intervenci\u00f3 practicada per les democr\u00e0cies occidentals. El llibre vol fer record d\u2019aquell Congr\u00e8s m\u00edtic i contribuir a la recuperaci\u00f3 de la nostra mem\u00f2ria democr\u00e0tica.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Lard\u00edn i Oliver, Antoni, Obrers comunistes. El PSUC a les empreses catalanes durant el primer franquisme (1939-1959)<\/em>. Barcelona, Cosset\u00e0nia, 2007.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest llibre s\u2019inscriu en el marc d\u2019una historiografia sobre l\u2019antifranquisme que est\u00e0 avui necessitada d\u2019una nova empenta. I ho fa ocupant-se dels principals protagonistes de l\u2019oposici\u00f3 a la dictadura, els comunistes. Cal tenir en compte que una bona part de la bibliografia sobre el PCE i el PSUC est\u00e0 formada per obres produ\u00efdes des de l\u2019anticomunisme \u2013de car\u00e0cter franquista, neofranquista o senzillament conservador-, des de l\u2019\u201desquerranisme\u201d o des de la mateixa milit\u00e0ncia; pels seus plantejaments militants, es tracta d\u2019obres condicionades que han de ser degudament contrastades. Per tant, no \u00e9s encara gaire ampli el nombre d\u2019investigacions s\u00f2lidament documentades en fonts prim\u00e0ries, amb an\u00e0lisis acurades i amb propostes interpretatives ben fonamentades, tot i la publicaci\u00f3 durant els \u00faltims anys de treballs molt valuosos. El llibre d\u2019Antoni Lard\u00edn, doncs, constitueix una aportaci\u00f3 molt rellevant al coneixement de la traject\u00f2ria del PSUC durant les dues primeres d\u00e8cades de la dictadura. I s\u2019ocupa, a m\u00e9s a m\u00e9s, d\u2019aspectes sovint poc estudiats malgrat la seva import\u00e0ncia, com ara les condicions de vida de la poblaci\u00f3 treballadora catalana, l\u2019activitat militant antifranquista i la continu\u00eftat de la conflictivitat obrera. Aquesta obra constitueix, en definitiva, una valuosa aportaci\u00f3 al coneixement de la hist\u00f2ria del PSUC i dels treballadors catalans i les seves condicions de vida en aquell \u201ctemps de silenci\u201d, de mis\u00e8ria i d\u2019opressi\u00f3 en el qual, tanmateix, alguns homes i dones no van voler resignar-se i van intentar \u2013i ocasionalment van aconseguir\u2013 fer sentir la seva veu.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Aguilar i Cestero, Ra\u00fcl, La inspecci\u00f3 de treball. 100 anys al servei de les pol\u00edtiques socials<\/em>. Llibres del CSTEC. Eines per al debat, vol. 11, Barcelona, Generalitat de Catalunya – Consell de Treball, Econ\u00f2mic i Social de Catalunya, 2007.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest llibre recorre la hist\u00f2ria de la inspecci\u00f3 de treball des de les seves arrels m\u00e9s llunyanes, entroncant els pirmers projectes i les primeres veus que van parlar de la intervenci\u00f3 de l’Estat en les relacions laborals, amb la hist\u00f2ria pol\u00edtica i social d’aquests mateixos anys, i particularment amb el desenvolupament del moviment obrer i de les seves demandes. La vinculaci\u00f3 de l’origen de la inspecci\u00f3 a l’Institut de Reformes Socials, el precedent important\u00edssim de la inspecci\u00f3 de mines, les circumst\u00e0ncies que van propiciar el naixement final del Servei d’Inspecci\u00f3 i la notabil\u00edssima feina del general Jos\u00e9 Marv\u00e0 en aquest naixement i en la seva organitzaci\u00f3, s\u00f3n q\u00fcestions que mereixen una atenci\u00f3 detallada en aquest volum. El llibre atura el seu cam\u00ed amb l’estudi de la Inspecci\u00f3 durant el per\u00edode franquista. L’autor, Ra\u00fcl Aguilar, efectua un detallat estudi cr\u00edtic de les funcions i el m\u00e8tode d’actuaci\u00f3 d’aquella Inspecci\u00f3 i assenyala tamb\u00e9 que es produeix una evoluci\u00f3 del model, propiciada, de manera rellevant, per bona part dels inspectors que es van incorporar a aquesta funci\u00f3 en els \u00faltims anys de la dictadura.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Mar\u00ed, Antoni; Risques, Manel; Vinyes, Ricard, En transici\u00f3<\/em>, Barcelona, Diputaci\u00f3 de Barcelona, Centre de Cultura Contempor\u00e0nia de Barcelona, 2007.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La publicaci\u00f3 \u00e9s el cat\u00e0leg de l’exposici\u00f3 “En transici\u00f3”, presentada al CCCB entre el 20 de novembre de 2007 i el 23 de febrer de 2008. L’exposici\u00f3 vol mostrar la realitat i la vitalitat social del per\u00edode compr\u00e8s entre la mort de Franco (el 20N de 1975) i l’intent de cop d’Estat de Tejero (el 23F de 1981), a trav\u00e9s d’una imprescindible diversitat de punts de vista. En paraules de Josep Ramoneda, director del CCCB, la mostra “intenta canviar una mica la perspectiva. I, sense negar el paper destacat que va tenir la pol\u00edtica institucional, prova de donar relleu a algunes de les claus socials, culturals i fins i tot morals de la transici\u00f3”.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Jover Zamora, Jos\u00e9 Mar\u00eda (dir.), Historia de Espa\u00f1a Men\u00e9ndez Pidal. Tom XLIII. La Espa\u00f1a de las autonom\u00edas<\/em>, Madrid, Espasa Calpe, 2007.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s del volum dedicat a “La transici\u00f3n a la democracia. La Espa\u00f1a de Juan Carlos I (1975-2000)”, aquest XLIII tom de la Historia de Espa\u00f1a Men\u00e9ndez Pidal, coordinat per Juan Pablo Fusi y Guadalupe G\u00f3mez-Ferrer, s’ocupa de l’Espanya de les autonomies. Hi participen vint-i-cinc autors, i est\u00e0 dividit en tres parts: “El Estado auton\u00f3mico y los problemas jur\u00eddicos”, “Las Comunidades Aut\u00f3nomas”, i “Espa\u00f1a, realidad nacional”. L’objectiu de l’obra ha estat, en paraules dels coordinadors, “deixar const\u00e0ncia dels reptes jur\u00eddics que comporta aquest nou Estat, dels indubtables aven\u00e7os aconseguits i de la realitat espanyola”. L’apartat dedicat a Catalunya, que porta per t\u00edtol “Catalu\u00f1a. Treinta a\u00f1os de autonom\u00eda”, ha estat elaborat per Pere Ys\u00e0s.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Babiano, Jos\u00e9 (ed.), Del hogar a la huelga. Trabajo, g\u00e9nero y movimiento obrero durante el franquismo<\/em>. Madrid, Fundaci\u00f3n 1 de Mayo, 2007.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El coneixement de la hist\u00f2ria de les dones i del m\u00f3n del treball, com a aspectes de l’\u00e8poca franquista, ha augmentat de manera notable en els \u00faltims anys. No obstant aix\u00f2, la recerca sobre ambdues q\u00fcestions creix de manera paral\u00b7lela, sense interrelacionar-se. Aix\u00f2 implica que en la historiografia sobre el treball i el moviment obrer les dones resultin invisibles i que, al seu torn, la hist\u00f2ria de les dones es mantingui aliena a la milit\u00e0ncia laboral. Els cinc assajos reunits en aquest volum (a c\u00e0rrec de Jos\u00e9 Babiano, Jos\u00e9 Antonio P\u00e9rez P\u00e9rez, Nadia Varo Moral, Claudia Cabrero Blanco i Mar\u00eda del Carmen Mu\u00f1oz Ruiz) pretenen enlla\u00e7ar el treball, el g\u00e8nere i el moviment obrer amb l’an\u00e0lisi hist\u00f2rica, partint de la premissa que es tracta de tres aspectes connectats en la vida social, tant en el passat com en el present.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Risques, Manel (coord.), Visca la Rep\u00fablica!<\/em> Barcelona, Proa, 2007.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El 12 d’abril de 1931, quan la societat espanyola va acudir a votar per renovar els ajuntaments, ning\u00fa no podia sospitar que a la monarquia li quedaven dos dies de vida. I, en canvi, el dia 14, Alfons XIII va fugir del pa\u00eds i el va deixar en mans d’una nova classe pol\u00edtica, que havia crescut a l’ombra de la dictadura de Primo de Rivera i volia superar la democr\u00e0cia de tupinada. A partir d’aquell moment tot va anar molt de pressa: des d’una Rep\u00fablica Catalana proclamada per Francesc Maci\u00e0 que va durar tres dies, fins a un seguit de reformes i lleis que la involuci\u00f3 de la Rep\u00fablica Espanyola va deixar a mig coure. Aix\u00ed i tot, l’obra republicana va ser molt intensa i va tocar molts camps: des de la religi\u00f3 a l’ex\u00e8rcit, passant per l’ensenyament, la sanitat o la distribuci\u00f3 territorial. Fins no fa gaire, per\u00f2, aquest per\u00edode ple d’il\u00b7lusions i canvis, en qu\u00e8 es vivia la sensaci\u00f3 d’estar creant un pa\u00eds nou, no s’ha pogut estudiar a fons. En bona mesura perqu\u00e8 la dictadura franquista es va dedicar a esborrar-ne tot rastre, per\u00f2 tamb\u00e9 perqu\u00e8 encara incomoda certs estaments. Aquest volum, coordinat per Manels Risques i amb les aportacions de diversos historiadors de prestigi (Joan B. Culla, Josep Fontana, Santos Juli\u00e1, Carme Molinero, Borja de Riquer, Manel Risques, Susanna Tavera, Enric Ucelay da Cal i Ricard Vinyes) intenta cobrir aquest buit, tot fent un rep\u00e0s global als diversos camps de l’obra republicana.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Santerv\u00e1s Garc\u00eda, Juan Carlos, Rep\u00fablica y Guerra Civil. Primer Franquismo en Valverde de Llerena (1931-1947)<\/em>. Badajoz, Diputaci\u00f3n de Badajoz, 2007.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El llibre intenta indagar els motius i les conseq\u00fc\u00e8ncies de l’assassinat de l’1% de la poblaci\u00f3 d’esquerres de Valverde de Llerena (Badajoz), per part de gent de dretes del mateix poble. L’eix central d’aquestes causes i conseq\u00fc\u00e8ncies \u00e9s el repartiment de la terra. L’enfrontament per la possessi\u00f3 de la terra no es produir\u00e0 entre terratinents i jornalers, interpretaci\u00f3 \u201ctradicional\u201d del conflicte, sin\u00f3 entre petits propietaris i jornalers. Aquests petits propietaris seran qui encap\u00e7alin la repressi\u00f3 al poble, convertint-se d’aquesta manera en la vangu\u00e0rdia pol\u00edtica del feixisme durant la Guerra Civil i el primer franquisme<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Capel Mart\u00ednez, Rosa Maria (ed.), Historia de una conquista: Clara Campoamor y el voto femenino<\/em>, Madrid, \u00c1rea de Gobierno de Empleo y de Servicio a la Ciudadan\u00eda – Direcci\u00f3n General de Igualdad de Oportunidades, Ayuntamiento de Madrid, 2007.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquesta obra recull les intervencions realitzades en el Curs d’Estiu de la Universidad complutense de Madrid “Historia de una conquista: Clara Campoamor y el voto femenino” (El Escorial, del 24 a 28 de juliol de 2006). El curs va ser dirigit per la historiadora Rosa Mar\u00eda Capel. La seva finalitat era il\u00b7luminar i destacar el paper angular que va tenir Clara Campoamor en l’obtenci\u00f3 del sufragi femen\u00ed i, conseg\u00fcentment, del sufragi universal. Un doble eix que tenia al seu centre la figura de Campoamor estructurava les sessions i els debats del curs, ja que als aspectes hist\u00f2rics, fil\u00f2sofics i pol\u00edtics se n’hi sumaven d’altres relacionats amb aquella Edat de Plata de les dones que emergeix als anys vint. Les anomenades modernes, avantguardistes o lice\u00f2manes que des de la refer\u00e8ncia ineludible de Pardo Baz\u00e1n il\u00b7luminen el riu de la Hist\u00f2ria fins arribar a Clara Campoamor. Pel que fa pr\u00f2piament a la figura de Clara Campoamor, se’n va analitzar la traject\u00f2ria pol\u00edtica i jur\u00eddica, el debat constituent del vot i la seva clara vict\u00f2ria, a m\u00e9s de l’obra, l’epistolari i l’exili final.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Selles i Rigat, Narc\u00eds, Alexandre Cirici Pellicer. Una biografia intel\u00b7lectual<\/em>. Barcelona, Afers, 2007.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Alexandre Cirici Pellicer \u00e9s un dels noms m\u00e9s rellevants de l\u2019artigrafia catalana de la segona meitat del segle XX. Aquest llibre \u00e9s la primera aproximaci\u00f3 global a la seva obra en els terrenys de la cr\u00edtica, l\u2019assaig i la hist\u00f2ria de l\u2019art. La investigaci\u00f3 vincula l\u2019an\u00e0lisi cr\u00edtica de la producci\u00f3 artigr\u00e0fica de Cirici, especialment la dedicada al segle XX, amb la perip\u00e8cia vital del personatge en el si de la societat que va acollir-lo i que alhora fou objecte dels seus afanys. Hi destaca la utilitzaci\u00f3 d\u2019una nombrosa documentaci\u00f3 in\u00e8dita que, al costat de llibres i articles, inclou l\u2019epistolari i el bloc personal de notes d\u2019Alexandre Cirici, que abra\u00e7a de l\u2019any 1948 a 1963.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Font i Agull\u00f3, Jordi (dir.), Hist\u00f2ria i mem\u00f2ria: el franquisme i els seus efectes als Pa\u00efsos Catalans<\/em>. Val\u00e8ncia, PUV, 2007.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest llibre \u00e9s el resultat dels treballs presentats a les jornades “Hist\u00f2ria i mem\u00f2ria: el franquisme i els seus efectes als Pa\u00efsos Catalans”, celebrades a Banyoles el novembre de 2005. Est\u00e0 estructurat en tres parts en qu\u00e8 es tracta, primerament, la repressi\u00f3 franquista, la desfeta cultural que va comportar i l\u2019ordit de l\u2019oposici\u00f3 a la dictadura. Una segona part est\u00e0 dedicada a la historiografia sobre el franquisme. Finalment, s\u2019estudia la percepci\u00f3 p\u00fablica del franquisme en el present, la relaci\u00f3 entre hist\u00f2ria i mem\u00f2ria. El recull constitueix una introducci\u00f3 avan\u00e7ada per copsar la naturalesa complexa del r\u00e8gim franquista, la seva significaci\u00f3 real i la seva repercussi\u00f3 en el teixit sociocultural dels Pa\u00efsos Catalans.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Thom\u00e0s, Joan Maria (ed.), La Historia de Espa\u00f1a que no pudo ser<\/em>. Barcelona, Ediciones B, 2007.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L’estudi de la hist\u00f2ria, d’all\u00f2 que va succeir, inclou de vegades la consideraci\u00f3 d’all\u00f2 que va poder passar. A partir d’aquesta premissa, La Historia de Espa\u00f1a que no pudo ser<\/em> d\u00f3na veu a una dotzena de coneguts historiadors que deliberen sobre alguns hipot\u00e8tics enigmes de la Guerra Civil i el franquisme: qu\u00e8 hagu\u00e9s passat si el 18 de juliol hagu\u00e9s fracassat?; \u00bfi si Espanya hagu\u00e9s participat en la Segona Guerra Mundial?; \u00bfo si Carrero Blanco no hagu\u00e9s estat assassinat?<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Riquer i Permanyer, Borja de, Francesc Camb\u00f3. Entre la monarquia i la Rep\u00fablica (1930-1932)<\/em>. Barcelona, Base, 2007.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El llibre il\u00b7lumina amb noves dades, in\u00e8dites fins avui, l’actuaci\u00f3 pol\u00edtica del l\u00edder catalanista Francesc Camb\u00f3 en un moment cabdal de la hist\u00f2ria, el que va des de la fi de la dictadura de Primo de Rivera fins a l’adveniment de la Rep\u00fablica. A m\u00e9s, inclou importants documents in\u00e8dits que donen una nova visi\u00f3 del paper de Camb\u00f3 envers la Rep\u00fablica i en relaci\u00f3 a la crisi de juliol de 1936.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Ys\u00e0s Solanes, Maria (coord.), Segona Rep\u00fablica i m\u00f3n jur\u00eddic<\/em>. Matar\u00f3, C\u00e1lamo, 2007.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El llibre recull les pon\u00e8ncies presentades a les jornades sobre “II Rep\u00fablica i m\u00f3n jur\u00eddic (1931-2006)”, celebrades a la Facultat de Dret de la UAB els dies 28, 29 i 30 de novembre de 2005. La producci\u00f3 normativa de la II Rep\u00fablica resulta impressionant en quantitat i en qualitat: normes jur\u00eddiques d\u2019extraordin\u00e0ria perfecci\u00f3 t\u00e8cnica afrontaren problemes candents que havien estat obviats o marginats fins aleshores. Destaquem l\u2019aportaci\u00f3 de Jes\u00fas Espuny Tom\u00e0s, que tracta de \u201cEl projecte de llei d\u2019intervenci\u00f3 obrera en la gesti\u00f3 de les ind\u00fastries\u201d.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Vilanova i Vila-Abadal, Francesc, 1939. Una cr\u00f3nica del a\u00f1o m\u00e1s terrible de nuestra historia<\/em>. Barcelona, Pen\u00ednsula, 2007.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Cr\u00f2nica de com el poder franquista es va revestir d’una nova lit\u00fargia de representaci\u00f3 i va sortir al carrer per reivindicar, sense cap mena de mesura, el paper trascendental que se suposava que podia tenir, amb “un mili\u00f3 de soldats”, a l’Europa feixista.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

G\u00e1lvez Biesca, Sergio; Hern\u00e1ndez Holgado, Fernando, Presas de Franco. Madrid, Fundaci\u00f3n de Investigaciones Marxistas, 2007. Arran de l’exposici\u00f3 itinerant sobre les preses del franquisme que va organitzar la FIM entre el 2007 i el 2008 s’ha publicat aquest cat\u00e0leg que, a m\u00e9s de les imatges incloses en els 43 panells de qu\u00e8 constava l’exposici\u00f3, cont\u00e9 […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-847","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/847","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=847"}],"version-history":[{"count":20,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/847\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6233,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/847\/revisions\/6233"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=847"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}