{"id":882,"date":"2012-07-04T15:23:00","date_gmt":"2012-07-04T15:23:00","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2006-2\/"},"modified":"2022-12-13T10:34:24","modified_gmt":"2022-12-13T10:34:24","slug":"2006-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2006-2\/","title":{"rendered":"2006"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>
\n

Lard\u00edn Oliver, Antoni, Activitats comunistes clandestines. Sumari de la causa 555-IV-51 contra Gregorio L\u00f3pez Raimundo i altres lluitadors antifranquistes<\/em>. Barcelona, Edicions 62, 2006.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest volum, el doctor Antoni Lard\u00edn Oliver presenta per primer cop la transcripci\u00f3 de les parts fonamentals del sumari de la causa ordin\u00e0ria 555-IV-51. Aquesta edici\u00f3 no constitueix solament un document de valor hist\u00f2ric i testimonial, sin\u00f3 que vol ser un homenatge a totes le persones que van comprometre la seva llibertat i fins i tot la seva vida en la lluita per una societat m\u00e9s lliure i m\u00e9s justa.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

T\u00e9bar Hurtado, Javier, Reforma, revoluci\u00f3n y contrarrevoluci\u00f3n agraria. Conflicto social y lucha pol\u00edtica en el campo (1931-1939)<\/em>. Madrid, Flor del Viento, 2006.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La reforma de la propietat de la terra va convertir la q\u00fcesti\u00f3 agr\u00e0ria en un dels eixos fonamentals del debat pol\u00edtic dels anys trenta a Espanya. Els objectius de la pol\u00edtica reformista eren els de modernitzar una agricultura tradicional, que patia un retard relatiu, i el de consolidar l’estabilitat social en el camp. No obstant aix\u00f2, les causes del conflicte agrari estaven profundament arrelades en la desigualtat social i en les formes tradicionals de poder en l’\u00e0mbit rural. Quines van ser les expectatives i els l\u00edmits de les pol\u00edtiques de reforma en el camp? Quines actituds van mantenir els diferents grups camperols? Com es van articular els discursos i pr\u00e0ctiques empleades per les organitzacions de propietaris i el sindicalisme agrari? I en definitiva, com un problema social, que era una her\u00e8ncia del passat, es va alterar de forma tan profunda com per a situar-se en el centre de les lluites pol\u00edtiques? L’autor analitza cadascuna d’aquestes q\u00fcestions i, sense situar la Rep\u00fablica com un mer antecedent, ofereix una s\u00edntesi sobre els processos de “revoluci\u00f3 camperola” i de “contrarevoluci\u00f3 agr\u00e0ria” oberts amb l’inici de la Guerra Civil i la derrota republicana.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Juli\u00e1, Santos (dir.), Memoria de la guerra y del franquismo<\/em>. Madrid, Taurus, 2006.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El llibre inclou aportacions de diferents especialistes sobre el franquisme, reflexionant sobre la amn\u00e8sia col\u00b7lectiva de la Guerra Civil i del r\u00e8gim. Una amn\u00e8sia que en realitat ha deixat molts rastres en la mem\u00f2ria de la poblaci\u00f3, malgrat l’aparent contradicci\u00f3 dels termes. Les aportacions tracten la q\u00fcesti\u00f3 des de diferents punt de vista, dibuixant les representacions de l’imaginari col\u00b7lectiu actual. El cap\u00edtol de Carme Molinero ens proporciona unes consideracions sobre la relaci\u00f3 entre hist\u00f2ria i mem\u00f2ria i entre la pr\u00f2pia experi\u00e8ncia de la repressi\u00f3 i el treball investigador dels historiadors, els quals lluiten contra un passat de silenci. El discurs toca moltes de les repercussions que tot aix\u00f2 va tenir no tan sols sobre la mem\u00f2ria hist\u00f2rica, sin\u00f3 tamb\u00e9 sobre les actituds i els comportaments socials. El text incorpora nombroses refer\u00e8ncies a obres dedicades a la repressi\u00f3. Aix\u00ed mateix l’autora ens proporciona en els \u00faltims par\u00e0grafs unes reflexions sobre la mem\u00f2ria del franquisme en general, at\u00e8s que la mem\u00f2ria de la repressi\u00f3 constitueix nom\u00e9s una part de la mem\u00f2ria del r\u00e8gim franquista, amb un crida final respecte al paper de les institucions en la recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Mar\u00edn, Mart\u00ed, Hist\u00f2ria del franquisme a Catalunya.<\/em> Barcelona, Eumo \/ Pag\u00e8s, 2006.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Mart\u00ed Mar\u00edn ha elaborat una panor\u00e0mica completa i solvent de la dictadura franquista a Catalunya. Examina la naturalesa feixista del r\u00e8gim i n\u2019explica la implantaci\u00f3 a partir de la dur\u00edssima repressi\u00f3 pol\u00edtica i cultural exercida pels vencedors. Exposa l\u2019evoluci\u00f3 pol\u00edtica del franquisme i la sortida de l\u2019autarquia, que va donar pas a una liberalitzaci\u00f3 econ\u00f2mica del r\u00e8gim. Analitza tamb\u00e9 les importants transformacions econ\u00f2miques i socials que el pa\u00eds va experimentar a partir de la d\u00e8cada dels 60 i les repercussions en les condicions de vida, penoses els primers anys, i progressivament millors els seg\u00fcents. Remarca, finalment, com la manca de suport al r\u00e8gim de les noves generacions i l\u2019\u00e0mplia mobilitzaci\u00f3 social i pol\u00edtica antifranquista van accelerar-ne la descomposici\u00f3, que va donar pas a la transici\u00f3 cap a la democr\u00e0cia.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

DDAA, Catalunya durant el franquisme. Diccionari<\/em>. Barcelona, Eumo, 2006.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El diccionari sobre el franquisme a Catalunya \u00e9s la primera obra col\u00b7lectiva del CEFID, constituint una aportaci\u00f3 valuosa i un instrument \u00fatil tant pels especialistes sobre el per\u00edode, at\u00e8s que recull les definicions m\u00e9s importants sobre personatges, entitats, fets i activitats relatives al franquisme a Catalunya, com per tot aquell p\u00fablic m\u00e9s general que es vulgui aproximar a la realitat d’aquest per\u00edode.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Carme Molinero (ed.), La Transici\u00f3n. Treinta a\u00f1os despu\u00e9s.<\/em> Barcelona, Pen\u00ednsula, 2006.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La transici\u00f3 que va viure l’Estat espanyol fa trenta anys segueix provocant amplis debats i pol\u00e8miques en l’actualitat, a causa de la forma que es va gestionar i als temes que encara queden oberts d’aquell proc\u00e9s de canvi pol\u00edtic. El text, integrat per escrits de diversos especialistes de diferents \u00e0mbits (Carme Molinero, Pere Ys\u00e0s, Santos Juli\u00e1, Jos\u00e9 Maria Mar\u00edn, Manuel P\u00e9rez Ledesma, Jos\u00e9-Carlos Mainer, Joaquim Moles, Javier Ugarte, Rafael Chirbes) vol revisar els t\u00f2pics i ampliar la visi\u00f3 que s’ha mantingut al llarg dels anys sobre aquella etapa tan problem\u00e0tica.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Vilanova i Vila-Abadal, Francesc, Exiliats, proscrits, deportats<\/em>. Barcelona, Emp\u00faries, 2006<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

La caiguda de la Segona Rep\u00fablica espanyola va provocar un dels \u00e8xodes m\u00e9s impressionants del segle XX. Entre el 26 de gener i el 10 de febrer de 1939, gaireb\u00e9 mig mili\u00f3 de persones van creuar la frontera amb Fran\u00e7a. La majoria dels refugiats coneixerien la duresa dels camps d\u2019internament a les platges roselloneses i respirarien l\u2019hostilitat dels sectors m\u00e9s conservadors de la III Rep\u00fablica, que veien amb simpatia la vict\u00f2ria franquista. El llibre repassa aquest primer exili dels republicans, aquell que neix amb la caiguda de Catalunya i viu la derrota francesa a mans dels alemanys al juny de 1940. Un primer exili marcat per la duresa, la mis\u00e8ria i els patiments, per\u00f2 tamb\u00e8 pel coratge, la voluntat de sobreviure i reorganitzar-se mentre es continuava lluitant per un futur millor. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Lard\u00edn Oliver, Antoni, Activitats comunistes clandestines. Sumari de la causa 555-IV-51 contra Gregorio L\u00f3pez Raimundo i altres lluitadors antifranquistes. Barcelona, Edicions 62, 2006. En aquest volum, el doctor Antoni Lard\u00edn Oliver presenta per primer cop la transcripci\u00f3 de les parts fonamentals del sumari de la causa ordin\u00e0ria 555-IV-51. Aquesta edici\u00f3 no constitueix solament un document […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-882","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/882","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=882"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/882\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6232,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/882\/revisions\/6232"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=882"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}