{"id":897,"date":"2012-07-04T15:23:43","date_gmt":"2012-07-04T15:23:43","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2005-2\/"},"modified":"2022-12-13T10:33:19","modified_gmt":"2022-12-13T10:33:19","slug":"2005-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2005-2\/","title":{"rendered":"2005"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>
\n

Mar\u00edn i Corbera, Mart\u00ed , Catalanisme, clientelisme, franquisme. Josep Maria de Porcioles<\/em>. Barcelona, Base , 2005 [SCEH, 2000]; edici\u00f3 actualitzada i corregida.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Josep Maria de Porcioles i Colomer (1904\u201393), alcalde franquista de Barcelona durant el per\u00edode 1957-73, ha estat objecte de reflexions per part de col\u00b7laboradors fidels, de rivals dins de l\u2019entramat del r\u00e8gim franquista i d\u2019opositors antifranquistes. Aquest llibre contrasta aquestes visions a partir de tres eixos: l\u2019origen del personatge abans d\u2019esdevenir alcalde, l\u2019entramat governatiu en el que va treballar, i el paper que va jugar en un m\u00f3n en el que ning\u00fa \u2013ni el mateix Porcioles, digues el que digu\u00e9s- no podia apostar de deb\u00f2 per una opci\u00f3 reformista i catalanista, perqu\u00e8 mancava la condici\u00f3 imprescindible: la democr\u00e0cia pol\u00edtica. El llibre de Mart\u00ed Mar\u00edn \u00e9s una contribuci\u00f3 de primer ordre al coneixement de la ideologia d\u2019un sector important de la burgesia catalana durant el franquisme.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Ortiz Heras, Manuel (coord.), Memoria e historia del franquismo<\/em>. Cuenca, Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 2005.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El text recull les intervencions del \u201cV Encuentro de Investigadores del Franquismo\u201d, que va tenir lloc a la Universidad de Castilla-La Mancha (Albacete) el novembre de 2003, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la Fundaci\u00f3n 1\u00ba de Mayo. Les sessions es van dividir en sis taules de debat: la primera es va ocupar de repressi\u00f3 y oposici\u00f3 (Manuel Ortiz Heras); la segona de les pol\u00edtiques i de les relacions socio-econ\u00f2miques (Roque Moreno Fonseret); la tercera de cultura i medis de comunicaci\u00f3 (Jordi Gracia); la quarta de associacionisme i socialitzaci\u00f3 (Jorge Ur\u00eda, Isidro S\u00e1nchez S\u00e1nchez), la cinquena de dones i franquisme (Conxita Mir, Carme Molinero) i la \u00faltima de les relacions laborals i les condicions de vida de les classes treballadores (Pedro Oliver).<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Vilanova i Vila-Abadal, El franquismo en guerra. De la destrucci\u00f3n de Checoslovaquia a la Batalla de Stalingrado<\/em>. Barcelona, Pen\u00ednsula, 2005.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Entre 1939 i 1943, l’Espanya del Franco va somiar un futur esplendor\u00f3s en el qual nom\u00e9s tres grans imperis dominarien l’espai europeu: Alemanya, It\u00e0lia i Espanya. Foren uns anys intensos, en els quals l’Espanya franquista observ\u00e0, at\u00f2nita i meravellada, joiosa i feli\u00e7, la destrucci\u00f3 de l’estat ma\u00e7\u00f2nic txecoslovac<\/em>, l’esfondrament pat\u00e8tic i sense gl\u00f2ria de la III Rep\u00fablica Francesa, l’atac al cau de la b\u00e8stia boltxevic<\/em>. Per posar un peu a la Nova Europa Nazi, el nucli de poder franquista necessitava, entre d’altres elements, la complicitat \u00e0mplia i estesa de tots aquells que poguessin emtre uns discursos adequats a la voluntat i a les necessitats de la dictadura. Noms com Manuel Aznar, Ignacio Agust\u00ed, Antonio Tovar o Dionisio Ridruejo; mitjans de comunicaci\u00f3 com l’ABC<\/em>, La Vanguardia Espa\u00f1ola<\/em>, Arriba<\/em>, Solidaridad Nacional<\/em> i revistes como Destino<\/em> y Mundo<\/em> van posar en evid\u00e8ncia que l’Espanya franquista mai va ser aliad\u00f2fila, ni va creure en la vit\u00f2ria dels aliats, ni tan sols dels occidentals. Va apostar per la Nova Europa que proposava, a sang i foc, Adolf Hitler.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Vilanova i Vila-Abadal, La Barcelona franquista i l’Europa totalit\u00e0ria (1939-1946)<\/em>. Barcelona, Emp\u00faries, 2005.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

A l’inici de la d\u00e8cada dels quaranta, la Barcelona franquista era l’espai pol\u00edtic cultural, social i economic ocupat pels que s’encarregaven d’imposar les consignes del nou r\u00e8gim. En aquest assaig minuci\u00f3s i apassionant, F. Vilanova ressegueix amb atenci\u00f3 la manera com els analistes d’aleshores, cadascun des del seu mitj\u00e0, van trasmetre una determinada visi\u00f3 del curs de la segona guerra mundial i dels estats totalitaris que la van protagonitzar. Aix\u00ed els mes destacats d’aquests periodistes s’anaven constituint en intel\u00b7lectuals de refer\u00e8ncia per a la Barcelona que havia fet creu i ratlla amb el passat republic\u00e0, a la qual fornien les pautes d’interpretaci\u00f3 que convenien al nou r\u00e8gim. Francesc Vilanova ha escrit un llibre indispensable, que ens convida a recordar, contra l’oblit interessat, un pas significatiu de la nostra hist\u00f2ria contempor\u00e0nia i els personatges que s’hi van comprometre.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Klinkhammer, Lutz; Natoli, Claudio i Rapone, Leonardo (coords.), Dittature, opposizioni, resistenze. Italia fascista, Germania nazionalsocialista, Spagna franchista: storiografie a confronto<\/em>. Mil\u00e1n, Unicopli, 2005.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El llibre recull les intervencions del seminari organitzat pel Istituto di Scienze Umane e delle Arti de la Universit\u00e0 della Tuscia, pel Dipartimento di Studi Storici, Geografici e Artistici de la Universit\u00e0 di Cagliari i pel Istituto Storico Germanico de Roma, que va tenir lloc a Tuscania (Viterbo, It\u00e0lia) el mar\u00e7 de 2003. En aquella ocasi\u00f3 diversos especialistes van poder debatre i profunditzar de forma comparativa tem\u00e0tiques relatives a l’oposici\u00f3 i a la resist\u00e8ncia en contra dels r\u00e8gims feixista, nazi i franquista. A m\u00e9s de proporcionar unes reflexiones valuoses, els participants, b\u00e9 que de manera a vegades indirecte, van introduir-se en el debat neur\u00e0lgic sobre la definici\u00f3 del feixisme i sobre les difer\u00e8ncies i similituds dels r\u00e8gims itali\u00e0, alemany i espanyol, creuant les perspectives dels tres pa\u00efsos. Hi col\u00b7laboren Leonardo Rapone, Francisco Sevillano Calero, Christoph Kle\u00dfmann, Claudio Natoli, David Ginard, Christof Dipper, Patrizia Gabrielli, Giuliana di Febo, Winfried S\u00fc\u00df, Albertina Vittoria, Lutz Klinkhammer, Pere Ys\u00e0s i Santos Juli\u00e1.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Actes del Congr\u00e9s La Transici\u00f3 de la dictadura franquista a la democr\u00e0cia. Barcelona, 20, 21 i 22 d’octubre de 2005<\/em>. Barcelona, CEFID-UAB, 2005.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Recull de les comunicacions presentades en el marc del congr\u00e9s “La Transici\u00f3 de la dictadura franquista a la democr\u00e0cia”, celebrat al CCCB els dies 20, 21 i 22 d’octubre del 2005 i organitzat pel CEFID.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Giuliana Di Febo i Carme Molinero (eds.), Nou Estat, nova pol\u00edtica, nou ordre social. Feixisme i franquisme en perspectiva comparada<\/em>. Barcelona, Fundaci\u00f3 Carles Pi i Sunyer-CEFID, 2005.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Durant gaireb\u00e9 una d\u00e8cada, de 1936 a 1945, la It\u00e0lia feixista va exercir una intensa fascinaci\u00f3 sobre un nombre considerable de dirigents franquistes, intel\u00b7lectuals, escriptors, periodistes, etc., els quals veien en el r\u00e8gim de Mussolini el model per a la nova Espanya. Tamb\u00e9 la It\u00e0lia mussoliniana maldava per presentar el Nuevo Estado espanyol com un reflex de l’expansi\u00f3 imparable de la seva influ\u00e8ncia i de les virtuts universals del feixisme.<\/p>\n\n\n\n

En el marc del projecte de recerca “Dictadures al segle XX. Un estudi comparatiu entre It\u00e0lia (1922-1945) i Espanya (1936-1957)”, un grup d’historiadors catalans i italians de la UAB, la Universit\u00e0 Degli Studi Roma Tre i la Universit\u00e0 di Bologna, va analitzar aquestes relacions des de la perspectiva d’una hist\u00f2ria comparada de les dues dictadures.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Carme Molinero, La captaci\u00f3n de las masas. Pol\u00edtica social y propaganda en el r\u00e9gimen franquista<\/em>. Madrid, C\u00e1tedra, 2005.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El r\u00e8gim franquista es va imposar i sostenir per la for\u00e7a, per\u00f2 alhora va emprar el discurs social propi del feixisme per presentar-se com un r\u00e8gim nacional i social<\/em> al mateix temps i, d’aquesta manera, intentar conquerir el consens d’amplis sectors de la poblaci\u00f3. A difer\u00e8ncia del que va passar respecte altres dictadures europees, fins ara la historiografia espanyola no ha dedicat una atenci\u00f3 rellevant a l’actuaci\u00f3 del r\u00e8gim per a la captaci\u00f3 de les masses. Aquest llibre s’apropa al discurs i a les pol\u00edtiques desplegades des de les institucions de la dictadura durant la postguerra per refor\u00e7ar els suports socials, penetrar a les f\u00e0briques i seduir les capes populars. Resseguint les seves p\u00e0gines es podr\u00e0 con\u00e9ixer la mobilitzaci\u00f3 i la propaganda entorn la just\u00edcia social<\/em>, els discursos obreristes<\/em> de Gir\u00f3n, la construcci\u00f3 de les Obras Sindicales<\/em>, la penetraci\u00f3 de la Secci\u00f3n Femenina<\/em> en l’\u00e0mbit dom\u00e8stic a canvi de llet i sab\u00f3 quan la mis\u00e8ria era omnipresent… El r\u00e8gim va tenir moltes dificultats per conv\u00e8ncer els desafectos<\/em>, per\u00f2 aquest llibre mostra fins a quin punt ho va intentar.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Giuliana Di Febo, Renato Moro (coords.), Fascismo e franchismo. Relazioni, immagini, rappresentazioni<\/em>. Roma, Rubbettino, 2005.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El text recull diferents articles que aporten interessants perspectives i elements de debat sobre els moviments i r\u00e8gims feixistes i les categories de definici\u00f3 que els afecten. En aquest sentit \u00e9s fonamental aprofitar les potencialitats de la hist\u00f2ria comparada, no nom\u00e9s en l’an\u00e0lisi de les relacions diplom\u00e0tiques, sin\u00f3 tamb\u00e9 a partir de les representacions que uneixen mites e ideologia en l’estudi de la propaganda i dels rituals pol\u00edtics. L’an\u00e0lisi es desenvolupa en aquests dos \u00e0mbits, destacant les aportacions de diversos especialistes italians i espanyols.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Pelai Pag\u00e8s i Blanch (dir.), La transici\u00f3 democr\u00e0tica als Pa\u00efsos Catalans. Hist\u00f2ria i mem\u00f2ria<\/em>. Val\u00e8ncia, PUV, 2005.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El text recull diferents reflexions sobre la nostra hist\u00f2ria immediata que es realitzaren durant el simposi sobre la transici\u00f3 que va tenir lloc a Val\u00e8ncia en el marc de la XXXIII edici\u00f3 dels Premis Octubre de l’any 2004, que convoquen la Fundaci\u00f3 Ausi\u00e0s March i Edicions Tres i Quatre. Es tractava de donar la paraula als historiadors i de permetre a alguns dels protagonistes que van tenir un paper m\u00e9s o menys important durant la transici\u00f3 que expliquessin les seves experi\u00e8ncies i en traguessin les conclusions pertinents.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Mar\u00edn i Corbera, Mart\u00ed , Catalanisme, clientelisme, franquisme. Josep Maria de Porcioles. Barcelona, Base , 2005 [SCEH, 2000]; edici\u00f3 actualitzada i corregida. Josep Maria de Porcioles i Colomer (1904\u201393), alcalde franquista de Barcelona durant el per\u00edode 1957-73, ha estat objecte de reflexions per part de col\u00b7laboradors fidels, de rivals dins de l\u2019entramat del r\u00e8gim franquista […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-897","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/897","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=897"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/897\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6231,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/897\/revisions\/6231"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=897"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}