{"id":9138,"date":"2025-02-04T11:25:51","date_gmt":"2025-02-04T11:25:51","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/?page_id=9138"},"modified":"2026-01-19T09:11:44","modified_gmt":"2026-01-19T09:11:44","slug":"llibres-2025","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/llibres-2025\/","title":{"rendered":"LLIBRES 2025"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>
\n

Herrer\u00edn L\u00f3pez, \u00c1ngel; Moreno Seco, M\u00f3nica; Vargas, Bruno (coords), Radiograf\u00eda del antifranquismo en Espa\u00f1a y Francia (1939-1977). Partidos, sindicatos y movimientos sociales<\/em>, UNED, 2025. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

El present llibre tracta d’oferir un panorama actualitzat sobre aquells moviments pol\u00edtics, socials i culturals que van actuar contra la dictadura franquista i van defensar, o van acabar defensant, una Espanya democr\u00e0tica. Una lluita que es va lliurar tant a Espanya com a l’exili, especialment a Fran\u00e7a, on va residir la part majorit\u00e0ria de l’\u00e8xode de la Guerra Civil. Encara que comptem amb una elaborada recerca sobre l’oposici\u00f3 antifranquista, fins ara ha faltat una perspectiva que englob\u00e9s, de manera especial, la relaci\u00f3 entre l’antifranquisme a banda i banda dels Pirineus. Per aix\u00f2 es considera oport\u00fa establir un balan\u00e7 i, al mateix temps, obrir noves pistes sobre aquells col\u00b7lectius que van acompanyar aquesta Espanya clandestina de l’interior, i que, ajudada per l’Espanya exiliada a Fran\u00e7a, va establir les bases de la nova democr\u00e0cia al nostre pa\u00eds. D’altra banda, es proposa reflexionar sobre els canvis i les perman\u00e8ncies que poden observar-se en les posicions de l’heterogeni conjunt de l’antifranquisme, que va rec\u00f3rrer a diverses estrat\u00e8gies i va anar renovant-se al caliu de l’aparici\u00f3 de noves generacions que no havien viscut la Guerra Civil. Aquest llibre mostra que els drets i les llibertats de les quals avui gaudim no han estat atorgats ni van arribar amb el simple pas del temps, sin\u00f3 conquistats amb gran esfor\u00e7 i no poques dosis d’esperan\u00e7a en una Espanya lliure i democr\u00e0tica.<\/p>\n\n\n\n

El volum inclou cap\u00edtols de Francesc Vilanova (“Resistencias nacionales perif\u00e9ricas: contra la naci\u00f3n franquista”, pp. 109-122), Carme Molinero (“Los comunistas: hacia un ‘partido de masas’ en la clandestinidad”, pp. 161-175) i Pere Ys\u00e0s (“Trabajadores contra Franco. El movimiento obrero, 1956-1977”, pp. 239-253).<\/p>\n\n\n\n

Acc\u00e9s obert al llibre<\/strong><\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

FORTI, STEVEN, \u201cSpain is not different\u201d, en AA.VV., Regreso al pasado. Herramientas para tiempos autoritarios<\/em>, Madrid, Akal, 2025, pp. 21-35.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest volum col\u00b7lectiu, publicat per Akal en ocasi\u00f3 dels 50 anys de la mort de Franco, Steven Forti ofereix una visi\u00f3 panor\u00e0mica de les xarxes transnacionals d’ultradreta en aquest primer quart del segle XXI amb l’objectiu de mostrar la import\u00e0ncia de concebre l’extrema dreta com una gran fam\u00edlia global. La segona part del cap\u00edtol, de fet, es centra en el cas espanyol, situant a Vox dins d’aquest quadre interpretatiu.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

FORTI, STEVEN, \u201cVox oder die Fortsetzung der reaktion\u00e4ren Traditionen Spaniens\u201d, en Ernst Hillebrand (ed.), Rechts Populismus in Europa. Der Einfluss rechter Parteien von Lissabon bis Bukarest<\/em>, Bonn, Dietz Verlag, 2025, pp. 136-142.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest volum coordinat per Ernst Hillebrand i dedicat als diferents casos de populisme de dreta a Europa, el cap\u00edtol de Steven Forti se centra en el cas espanyol i, m\u00e9s concretament, en Vox. D’una banda, es resumeix la traject\u00f2ria del partit liderat per Santiago Abascal, des dels seus or\u00edgens com a escissi\u00f3 del Partit Popular fins a les eleccions europees de 2024. D’altra banda, s’analitzen les estrat\u00e8gies de la formaci\u00f3 i el seu discurs. Finalment, es presenta un quadre de les seves bases electorals.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

FORTI, STEVEN, \u201cFratelli d\u2019Italia en la era del posfascismo\u201d, en Antonio Rivera y V\u00edctor Manuel Amado Castro (eds.), M\u00e1s all\u00e1 de la derecha. Diez casos mundiales<\/em>, Madrid, Los Libros de la Catarata, 2025, pp. 93-113.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest cap\u00edtol, incl\u00f2s en un volum coordinat per Antonio Rivera i V\u00edctor Manuel Amado Castro dedicat a deu casos de partits ultradretans a nivell global, Steven Forti se centra en el cas de Germans d’It\u00e0lia. D’una banda, es reconstrueix la hist\u00f2ria del partit liderat per Giorgia Meloni, des de la seva fundaci\u00f3 en 2012 fins a finals de 2024. D’altra banda, s’analitza la seva ideologia fruit de la fusi\u00f3 de la cultura pol\u00edtica neofeixista, filla del Moviment Social Itali\u00e0, i de la nacionalconservadora. Finalment, es presenta una visi\u00f3 de conjunt de l’activitat del primer bienni en el govern (2022-2024).<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

FORTI, STEVEN, Estrema destra 2.0. Cos\u2019\u00e8 e come combattela<\/em>, Roma, Castelvecchi, 2025.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquesta monografia, Steven Forti ofereix una visi\u00f3 panor\u00e0mica de les noves extremes dretes del segle XXI. La primera part del llibre est\u00e0 dedicada al debat terminol\u00f2gic, amb especial atenci\u00f3 als conceptes de feixisme i populisme. La segona part es centra en la definici\u00f3 d’aquest nou tipus d’extrema dreta, mostrant les continu\u00eftats i les ruptures respecte a l’\u00e8poca d’entreguerres. Finalment, en la tercera part s’analitzen q\u00fcestions com les causes de l’auge de la ultradreta, el vot obrer, la import\u00e0ncia de les noves tecnologies o el fenomen del rojipardismo. Es tracta d’una edici\u00f3 ampliada i actualitzada, publicada en itali\u00e0 per l’editorial Castelvecchi, del llibre publicat a Espanya en 2021.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Mireia Capdevila, \u00abBarcelona, 1939: De la ocupaci\u00f3n a la resignificaci\u00f3n del espacio p\u00fablico, 1939\u00bb, en Luis Enrique Otero Carvajal y Jaume Claret (eds.): El gran retroceso. La dictadura franquista, 1939-1953<\/em>, Madrid, La Catarata, 2025, pp. 199-227.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Amb la caiguda de la ciutat de Barcelona en mans franquistes el 26 de gener de 1939, la Nova Espanya del general Francisco Franco encarrilava el darrer tram de la guerra civil. Catalunya s\u2019ensorrava davant les forces nacionals i Barcelona passava a estar controlada per la nova jerarquia militar i pol\u00edtica af\u00ed al r\u00e8gim. Amb ella, la ciutat seria recuperada i comen\u00e7aria un proc\u00e9s de resignificaci\u00f3 per esborrar i oblidar el passat roig, democr\u00e0tic i catalanista.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Laia Ara\u00f1\u00f3 Vega, Agde.<\/em> Le camp des catalans<\/em>, Perpiny\u00e0, Trabucaire, 2025<\/strong>.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019any 1939 es va crear el camp de concentraci\u00f3 d\u2019Agde per allotjar els refugiats republicans espanyols que fugien de la Guerra Civil, amb l\u2019objectiu de descongestionar els ubicats uns mesos abans a les platges del Rossell\u00f3. Constru\u00eft amb l\u2019ajuda de voluntaris espanyols i t\u00e8cnics francesos, un dels tres camps \u2014el conegut com a \u00abcamp dels catalans\u00bb\u2014 va formar una comunitat molt cohesionada i amb una identitat cultural forta. Tot i la duresa de la situaci\u00f3, els interns van organitzar activitats que ajudaven a mantenir l\u2019esperit col\u00b7lectiu i la solidaritat. Tanmateix, Agde tamb\u00e9 va posar de manifest les divisions internes entre els exiliats, especialment entre catalans i altres republicans espanyols, aix\u00ed com entre diferents corrents pol\u00edtics, com Esquerra Republicana i PSUC. Aquestes tensions van influir en la vida i l\u2019organitzaci\u00f3 de l\u2019exili catal\u00e0 durant els anys posteriors a la guerra.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Molinero, Carme: \u00abEl r\u00e9gimen franquista: supervivencia, adaptaci\u00f3n y crisis\u00bb dins Fran\u00e7ois Godicheau, Jorge Marco (Eds.): El franquismo<\/em>. Anatom\u00eda de una dictadura (1936-1977),<\/em> Granada, Comares, 2025, pp. 1-17. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

El cap\u00edtol constitueix el text inicial del volum amb l\u2019objectiu d\u2019oferir una visi\u00f3 global de la traject\u00f2ria del r\u00e8gim franquista atenent als elements considerats fonamental per definir les seves caracter\u00edstiques: la ubicaci\u00f3 del r\u00e8gim en l\u2019escenari internacional, l\u2019impacte social de les pol\u00edtiques desenvolupades per la dictadura i els instruments del qu\u00e8 es va dotar per assegurar el control social durant gaireb\u00e9 quatre d\u00e8cades. El franquisme va tenir la capacitat de sobreviure sense canviar trets fonamentals del seu disseny institucional per la seva capacitat d\u2019adaptaci\u00f3 al nou escenari internacional de la guerra freda. Tanmateix la rearticulaci\u00f3 de la societat civil va incidir en la crisi de la dictadura a la d\u00e8cada dels setanta i va impedir el seu manteniment a la mort de Franco. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Ys\u00e0s, Pere: \u00abDisentimiento, reformismo y continuidad. Hacia el final de la dictadura\u00bb, dins Fran\u00e7ois Godicheau, Jorge Marco (eds.): El franquismo. Anatom\u00eda de una dictadura (1936-1977), <\/em>Granada, Comares, 2025, pp. 243-253. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest cap\u00edtol s\u2019ocupa de les temptatives de la dictadura franquista per fer front a la creixent mobilitzaci\u00f3 social antifranquista, amb propostes \u201caperturistes\u201d, que van fracassar una darrera l`altre, i alhora, amb una repressi\u00f3 continuada, amb episodis molt violents i clarament contraproduents per el r\u00e8gim. L\u2019objectiu d\u2019assegurar la continu\u00eftat de la dictadura va fracassar obrint la porta a un proc\u00e9s complex i conflictiu de transici\u00f3 a la democr\u00e0cia.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Casanellas, Pau: \u00abLos proyectos nacionales en Espa\u00f1a, entre franquismo y antifranquismo: nacionalizaci\u00f3n negativa y reafirmaci\u00f3n de los nacionalismos subestatales\u00bb, dins Xavier Dom\u00e8nech (ed.), El Estado y las din\u00e1micas nacionales en Espa\u00f1a (1931-1983)<\/em>, Madrid, Akal, 2025, p. 111-142. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

La tesi defensada en aquest cap\u00edtol \u00e9s que la temptativa nacionalitzadora del franquisme, malgrat constituir el m\u00e9s ampli i profund intent en aquest sentit de la hist\u00f2ria contempor\u00e0nia espanyola, no va aconseguir plenament els seus objectius, o no almenys en aquells territoris on la identitat espanyola estava en disputa amb altres. L\u2019explicaci\u00f3 d\u2019aquest frac\u00e0s relatiu cal buscar-la principalment en la interacci\u00f3, a partir dels anys seixanta, entre el projecte nacionalitzador del r\u00e8gim i el dels nacionalismes subestatals, que van ser capa\u00e7os d\u2019imbricar les seves reivindicacions amb les de l\u2019antifranquisme.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Dom\u00e8nech Sampere, Xavier: Class Struggle, Dictatorship and Democracy. How the Common People Defeated Francoism (1939-1979)<\/em>, New York, Routledge, 2025. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquesta \u00e9s la hist\u00f2ria dels factors claus per entendre el pas de la dictadura a la democr\u00e0cia a Espanya a la segona meitat del segle XX. La trama de fons d’aquest llibre s\u00f3n les experi\u00e8ncies dels treballadors i les treballadores que van patir una de les dictadures m\u00e9s dures i longeves del segle XX europeu. Homes i dones que van preservar i van construir un m\u00f3n de valors propis i van desplegar formes de lluites que van transformar la vida de la gent. En definitiva, una experi\u00e8ncia de resist\u00e8ncia i conflictivitat que va suposar el desafiament principal a la dictadura a Espanya. El franquisme va n\u00e9ixer per acabar amb la lluita de classes, per\u00f2 aquesta va impregnar tot el seu desenvolupament i en ella es troba la clau de la fi de la dictadura i les caracter\u00edstiques que va prendre la democr\u00e0cia a Espanya. Per aix\u00f2, aquest llibre es mou en la tensi\u00f3 entre treballadors i empresaris, avan\u00e7ant cap a una nova comprensi\u00f3 del canvi pol\u00edtic en termes de lluita de posicions i moviments, de crisi i rearticulaci\u00f3 de les hegemonies. Una obra que aporta noves claus per entendre tant el funcionament de la dictadura com els fonaments de la democr\u00e0cia a Espanya.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Dom\u00e8nech Sampere, Xavier: \u00abRazones de la plurinacionalidad en Espa\u00f1a. Una interpretaci\u00f3n\u00bb, dins Xavier Dom\u00e8nech Sampere (dir.): El Estado y las din\u00e1micas nacionales en Espa\u00f1a (1931-1983)<\/em>, Madrid, Akal, 2025, pp. 9-64. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest cap\u00edtol de llibre s\u2019aborda una nova interpretaci\u00f3 que intenta explicar per quins motius en el cas espanyol s\u2019ha donat una de les majors diversitats de projectes nacionals, de forma perllongada en el temps, de l\u2019Europa continental. Aquest treball t\u00e9, en aquest sentit, un arc cronol\u00f3gic ampli que va del segle XIX al XXI i un \u00e0mbit anal\u00edtic que inclous els casos de Catalunya, Galicia, Pa\u00eds Basc i Andalusia.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Mar\u00edn, Mart\u00ed: \u00abAlgunes puntualitzacions sobre la repressi\u00f3 franquista de postguerra\u00bb, Pr\u00f2leg a Josep Antoni Pozo, Sota el pes de la Vict\u00f2ria. La repressi\u00f3 franquista a Sabadell en la immediata postguerra<\/em>, Lleida, Pag\u00e8s Editors, 2024, p.5-14. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

El paper de les monografies locals a l\u2019hora de completar, matisar i enriquir el coneixement que tenim de la repressi\u00f3 franquista en la postguerra i la seva capacitat per generar nous enfocaments.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Mar\u00edn, Mart\u00ed:  \u00abMujeres y migraciones interiores en la posguerra: una historia en construcci\u00f3n\u00bb, dins Alba Mart\u00ednez y Gloria Rom\u00e1n Ruiz (eds.), Mujeres frente a la mis\u00e8ria. Historia y memoria de la supervivencia femenina (1936-1952)<\/em>, Madrid, Marcial Pons, 2025, pp.147-169. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Les migracions interiors espanyoles del segle XX no s\u2019han tractat encara en perspectiva de g\u00e8nere d\u2019una forma satisfact\u00f2ria o, al menys, m\u00ednimament convincent. Amb materials dispersos l\u2019article pret\u00e9n arreplegar evid\u00e8ncies que contribueixin a tra\u00e7ar el llarg cam\u00ed que queda per rec\u00f3rrer.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Molinero, Carme, i Pere Ys\u00e0s: Alianza Popular\/Partido Popular. Del franquismo a la democracia (1976-1996), <\/em>Granada, <\/em>Comares, 2025. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Alianza Popular es va crear en 1976 per membres destacats de la classe pol\u00edtica franquista per a conc\u00f3rrer a les anunciades eleccions a Corts, amb l’objectiu de reconduir la “reforma pol\u00edtica” i evitar l’obertura d’un proc\u00e9s constituent i la derogaci\u00f3 completa de l’ordenament dictatorial. El 15 de juny de 1977 les seves candidatures van obtenir un frac\u00e0s clamor\u00f3s i AP va iniciar una llarga travessia del desert fins a aconseguir una molt ajustada vict\u00f2ria en les eleccions generals de 1996.
En aquest llarg viatge que el llibre analitza detingudament, AP es va convertir en 1982 en el principal partit de la dreta, per\u00f2 amb un sostre electoral que feia impossible arribar al govern. Per a aconseguir-ho va realitzar continuats viratges al \u00abcentre\u00bb i a la moderaci\u00f3, refundar-se, adoptant en 1989 la denominaci\u00f3 de Partit Popular i aconseguir la seva acceptaci\u00f3 en el PP europeu.
El llibre permet als lectors apreciar la traject\u00f2ria d’AP\/PP al llarg dels 20 primers anys de la democr\u00e0cia espanyola. Amb canvis rellevants: AP no va ser part\u00edcip del consens constitucional, per\u00f2 va acabar reivindicant la seva condici\u00f3 de partit constitucionalista i autonomista. Igualment, va rebutjar la major part de la legislaci\u00f3 reformista, tant dels governs de UCD com del PSOE, per\u00f2 amb el pas del temps va acabar acceptant-la, conscient del seu suport majoritari en la societat espanyola. I, al mateix temps, amb continu\u00eftats importants, entre les quals es poden destacar la voluntat d’ocupar tot l’espai pol\u00edtic a la dreta del PSOE, i una pr\u00e0ctica opositora caracteritzada per la recurrent den\u00fancia d’una situaci\u00f3 catastr\u00f2fica del pa\u00eds, a vegades a prop de l’enfonsament de l’economia, de l’anarquia o de la ruptura de la unitat d’Espanya.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Herrer\u00edn L\u00f3pez, \u00c1ngel; Moreno Seco, M\u00f3nica; Vargas, Bruno (coords), Radiograf\u00eda del antifranquismo en Espa\u00f1a y Francia (1939-1977). Partidos, sindicatos y movimientos sociales, UNED, 2025. El present llibre tracta d’oferir un panorama actualitzat sobre aquells moviments pol\u00edtics, socials i culturals que van actuar contra la dictadura franquista i van defensar, o van acabar defensant, una Espanya […]<\/p>\n","protected":false},"author":96,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-9138","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9138","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/users\/96"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9138"}],"version-history":[{"count":31,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9138\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11133,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9138\/revisions\/11133"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9138"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}