{"id":9156,"date":"2025-02-04T11:43:18","date_gmt":"2025-02-04T11:43:18","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/?page_id=9156"},"modified":"2025-11-03T11:23:51","modified_gmt":"2025-11-03T11:23:51","slug":"llibres-2024","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/llibres-2024\/","title":{"rendered":"LLIBRES 2024"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>
\n

Guillermo Garc\u00eda Crespo, <\/strong>\u00abLa posici\u00f3n ante Europa de la patronal\u00bb en Ricardo Mart\u00edn de la Guardia, Antonio Moreno y Carlos Sanz (eds.), Memoria de Europa. Espa\u00f1a y la adhesi\u00f3n a las Comunidades Europeas,<\/em> Madrid, Centro de Estudios Pol\u00edticos y Constitucionales, 2024, pp. 369-388.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest text examina la postura de l’organitzaci\u00f3 patronal espanyola durant les negociacions d’adhesi\u00f3 d’Espanya a les Comunitats Europees entre 1979 i 1985. S’analitza com la patronal va jugar un paper clau en el proc\u00e9s d’integraci\u00f3, influenciant tant la pol\u00edtica econ\u00f2mica com les decisions estrat\u00e8giques del govern. A trav\u00e9s de fonts documentals i comunicacions internes, s’exploren les preocupacions dels empresaris respecte a l’obertura de mercats, la compet\u00e8ncia i l’adaptaci\u00f3 de la legislaci\u00f3 laboral i fiscal.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Laia Ara\u00f1\u00f3 Vega, El camp dels catalans. Agde en el sistema concentracionari franc\u00e8s (1939-1940),<\/em> Catarroja, Afers, 2024.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El 28 de febrer de 1939, el general M\u00e9nard va ordenar la construcci\u00f3 d\u2019un camp de concentraci\u00f3 a Agde amb l\u2019objectiu de traslladar-hi refugiats republicans espanyols i alleugerir la pressi\u00f3 sobre els camps del Rossell\u00f3. Els primers voluntaris espanyols van iniciar la construcci\u00f3 de tres camps, destacant especialment el conegut com a \u00abcamp dels catalans\u00bb, on la majoria d\u2019interns eren d\u2019origen catal\u00e0. Aquest camp va experimentar un proc\u00e9s de catalanitzaci\u00f3 que el feia \u00fanic respecte a altres camps francesos, fomentant un fort sentiment de pertinen\u00e7a i solidaritat entre els interns. Tot i les condicions dif\u00edcils i la rutina mon\u00f2tona, la vida cultural, esportiva i social va ser molt activa. El camp d\u2019Agde tamb\u00e9 evidenciava les tensions i divisions internes entre els exiliats catalans i els procedents de la resta d\u2019Espanya, aix\u00ed com el conflicte pol\u00edtic entre Esquerra Republicana i el PSUC. Aix\u00ed, Agde es va convertir en un reflex de la complexa situaci\u00f3 de l\u2019exili catal\u00e0 en els anys immediatament posteriors a la Guerra Civil.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Laia Ara\u00f1\u00f3 Vega (amb Garcia Raffi, Josep-Vicent), Mem\u00f2ria entre sorra i filferrades. Els camps de concentraci\u00f3 del sud de Fran\u00e7a, 1939<\/em>, El Papiol, Efad\u00f3s, 2024<\/strong>.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Un dibuix global de l’univers concentracionari que es va organitzar al sud de Fran\u00e7a per tancar els republicans espanyols despr\u00e9s de la derrota republicana del 1939. La Retirada \u00e9s el punt de partida. El pas de la ratlla i la reacci\u00f3 francesa a l’arribada del contingent d’exiliats, que ells titllaven d’espagnols ind\u00e9sirables<\/em>, donen pas a la descripci\u00f3 de les particularitats de cadascun dels camps que conformaven l’engranatge repressiu concentracionari franc\u00e8s. De la m\u00e0 de documents in\u00e8dits, testimonis fotogr\u00e0fics i relats en primera persona d’aquells que ho patiren, es descriu el dia a dia en els camps: la subsist\u00e8ncia entre les filferrades, la disciplina i vigil\u00e0ncia, l’articulaci\u00f3 de la resist\u00e8ncia de l’individu a trav\u00e9s de la cultura i l’educaci\u00f3, com tamb\u00e9 la milit\u00e0ncia pol\u00edtica i sindical dels interns. El recorregut conclou amb els \u00abItineraris de l’exili\u00bb, en qu\u00e8 es relata la possible sortida dels camps: des del retorn a Espanya fins als enrolaments a les Companyies de Treballadors Estrangers o els viatges a Am\u00e8rica.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Daniel Raya Crespi, \u00abSubjectivitat postal: la correspond\u00e8ncia com a font prim\u00e0ria per l\u2019estudi de l\u2019experi\u00e8ncia b\u00e8l\u00b7lica dels combatents republicans de la Guerra Civil espanyola\u00bb en Marta L\u00f3pez Izquierdo y Allison Taillot (eds.), Epistolatr\u00edas. Mutaciones contempor\u00e1neas y nuevos enfoques de estudio de la carta<\/em>, Berna, Peter Lang, 2024, pp. 215-234 CAST<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest cap\u00edtol es proposa analitzar el correu dels soldats republicans de la Guerra Civil, per tal d\u2019avaluar les potencialitats i limitacions que tenen les missives dels combatents com a fonts prim\u00e0ries per l\u2019estudi de l\u2019experi\u00e8ncia b\u00e8l\u00b7lica. Amb aquest objectiu, es ponderaran les aportacions de les cartes en els estudis socioculturals de la guerra, parant atenci\u00f3 en dimensions de les viv\u00e8ncies dels combatents, tals com les estrat\u00e8gies de superviv\u00e8ncia adoptades o les relacions de g\u00e8nere establertes.<\/p>\n\n\n\n

Per llegir aquesta Publicaci\u00f3: Link<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Daniel Raya Crespi, ,130 anys de cooperativisme al Bergued\u00e0 (1881-2011)<\/em>, Manlleu, Publicacions del Museu del Ter, 2024.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Treball que repassa la traject\u00f2ria del moviment cooperativista a la comarca del Bergued\u00e0 des dels seus inicis a finals del segle XIX fins el 2011, moment en qu\u00e8 l\u2019\u00faltima de les cooperatives hist\u00f2riques de la comarca atura la seva activitat.<\/p>\n\n\n\n

Per llegir la Publicaci\u00f3: Link<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Jordi Sancho Gal\u00e1n, El antifranquismo en la universidad. El protagonismo militante (1956-1977)<\/em>, Madrid, Catarata, 2024.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquesta obra ofereix una narraci\u00f3 del paper del PSUC en l\u2019\u00e0mbit universitari durant la segona meitat de la dictadura franquista. La universitat va ser un dels primers espais d\u2019oposici\u00f3 al franquisme en qu\u00e8 el PSUC va aconseguir una pres\u00e8ncia no nom\u00e9s destacable, sin\u00f3 que ben aviat es va convertir en protagonista i, en anys determinants, tamb\u00e9 dirigent. A m\u00e9s, explora la hist\u00f2ria del moviment universitari com un espai i agent col\u00b7lectiu d\u2019oposici\u00f3 al r\u00e8gim a trav\u00e9s de les viv\u00e8ncies dels militants comunistes. Al llarg del llibre, s\u2019examinen les vict\u00f2ries, derrotes, debats, friccions i contradiccions que van sorgir entre ells, mostrant com aquests elements van modelar tant el partit com l\u2019antifranquisme, i com van influir en la societat i en els esdeveniments pol\u00edtics de les darreres d\u00e8cades de la dictadura.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Julio Mart\u00ednez-Cava, Marx est\u00e1 de nuestro lado y no nosotros del lado de Marx. Introducci\u00f3n a Miseria de la teor\u00eda, en E. P. Thompson, Miseria de la Teor\u00eda<\/em>, Barcelona, Verso Libros, 2024, pp. 11-42\/ [traducci\u00f3 al catal\u00e0: Marx est\u00e1 del costat nostre i no nosaltres del costat de Marx. Introducci\u00f3 a Miseria de la teor\u00eda<\/em>, E. P. Thompson, Miseria de la Teoria<\/em>, Barcelona, Manifest Llibres, pp. 9-38].<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

En aquest text d\u2019hist\u00f2ria intel\u00b7lectual es reconstrueix la g\u00e8nesi i l\u2019estructura de la cr\u00edtica realitzada per l\u2019historiador E. P. Thompson al marxisme estructuralista representat pel fil\u00f2sof franc\u00e8s Louis Althusser. El treball presenta una contextualitzaci\u00f3 hist\u00f2rica de l\u2019obra en els debats de la primera i la segona New Left brit\u00e0nica, aix\u00ed com en el marc d\u2019alguns debats marxistes a nivell europeu que permeten situar aquesta intervenci\u00f3 com un punt d\u2019arribada d\u2019una d\u00e8cada i mitja de discussions.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Carlos \u00c1ngel Ord\u00e1s, \u201cEls or\u00edgens i l\u2019eclosi\u00f3 del moviment de l\u2019objecci\u00f3 de consci\u00e8ncia\u201d, dins Eva Figueras Ferrer, Josep Font Sentias (eds.), Mem\u00f2ria democr\u00e0tica i creaci\u00f3 art\u00edstica<\/em>, Barcelona, Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat, 2024, pp. 37-52<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019uns campaments clandestins a Castellter\u00e7ol (Moian\u00e8s), a la fi de la d\u00e8cada de 1960, va constituir la llavor de l\u2019objecci\u00f3 de consci\u00e8ncia. D\u2019all\u00e0 en va n\u00e9ixer un moviment que va fer possible all\u00f2 que semblava ut\u00f2pic: posar fi a la militaritzaci\u00f3 d\u2019uns anys decisius de la vida dels joves, posant a prova l\u2019ex\u00e8rcit espanyol i la mateixa dictadura franquista. Aquest llibre rescata de la penombra els inicis de l\u2019objecci\u00f3 de consci\u00e8ncia i la seva base social i ideol\u00f2gica, reflexiona sobre la construcci\u00f3 de la mem\u00f2ria social i aporta consideracions i experi\u00e8ncies del rol mediador de l\u2019art en els processos de recuperaci\u00f3 i de transmissi\u00f3 de la mem\u00f2ria democr\u00e0tica. Les contribucions que s\u2019hi apleguen s\u00f3n fruit de recerques universit\u00e0ries multidisciplin\u00e0ries: de les arts visuals, l\u2019antropologia, les ci\u00e8ncies de l\u2019educaci\u00f3, la hist\u00f2ria i la mem\u00f2ria democr\u00e0tica. Carlos \u00c1ngel Ord\u00e1s contribueix a aquesta obra amb un cap\u00edtol de contextualitzaci\u00f3 hist\u00f2rica sobre la resist\u00e8ncia al servei militar tant a Europa com a Espanya.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

 
Steven Forti, Democracias en extinci\u00f3n. El espectro de las autocracias electorales<\/em>, Madrid, Akal, 2024.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest llibre, Steven Forti analitza la crisi de les democr\u00e0cies liberals en les \u00faltimes quatre d\u00e8cades i l’avan\u00e7 de les extremes dretes a escala global, prestant particular atenci\u00f3 a la normalitzaci\u00f3 de les forces ultradretanes, la creaci\u00f3 de xarxes transnacionals, l’estrat\u00e8gia a escala europea, el proc\u00e9s de radicalitzaci\u00f3 de les dretes tradicionals i el model d’autocr\u00e0cia electoral aplicat en alguns pa\u00efsos en qu\u00e8 l’extrema dreta governa, com Hongria.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Steven Forti, \u201cDe Berlusconi a Meloni. La memoria del fascismo en la Italia de la Segunda Rep\u00fablica\u201d, dins Ricardo Mart\u00edn de la Guardia, Juan Carlos Jim\u00e9nez Redondo y Cristina Barreiro Gordillo (eds.), La crisis de las democracias liberales. De la marcha sobre Roma al triunfo de Meloni<\/em>, Madrid, S\u00edlex, 2024, pp. 133-162. <\/strong> <\/p>\n\n\n\n

En aquest cap\u00edtol, Steven\u202fForti\u202fpresenta una visi\u00f3 panor\u00e0mica de com s’ha abordat la mem\u00f2ria del feixisme a la It\u00e0lia de la Segona Rep\u00fablica, \u00e9s a dir entre principis dels anys noranta i l’actualitat. Particular atenci\u00f3 es presta a la banalitzaci\u00f3 del feixisme i l’atac al paradigma antifeixista portats endavant per part dels governs de Berlusconi des de 1994 i la gradual radicalitzaci\u00f3 de la dreta fins als temps de l’executiu de\u202fGiorgia\u202fMeloni. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Carme Molinero i Pere Ys\u00e0s (Eds.), Las derechas europeas en un mundo en transformaci\u00f3n (1970-2000)<\/em>, Granada, Comares, 2024. <\/strong> <\/p>\n\n\n\n

Las derechas europeas en un mundo en transformaci\u00f3n (1970-2000)<\/em> analitza la traject\u00f2ria dels principals partits pol\u00edtics conservadors en les tres democr\u00e0cies continentals m\u00e9s importants, Alemanya, Fran\u00e7a i It\u00e0lia, i en els dos pa\u00efsos ib\u00e8rics, Portugal i Espanya, que van deixar enrere dues dictadures de llarga durada. El nou escenari internacional configurat des de finals dels anys setanta \u2013\u201crevoluci\u00f3 conservadora\u201d, esgotament de l\u2019onada del \u201cllarg 68\u201d i la crisi i fallida\u202f bloc sovi\u00e8tic- fa influir decisivament per\u00f2 tamb\u00e9 les cultures i tradicions pol\u00edtiques de cada pa\u00eds. En el volum hi participen els membres del CEDID Alfonso Botti, Manuel Loff, Carme Molinero, Steven Forti i Pere Ys\u00e0s. <\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s informaci\u00f3: https:\/\/www.comares.com\/media\/comares\/files\/toc-158082.pdf<\/a> <\/p>\n\n\n\n

\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Pere Ys\u00e0s, “La izquierda y la memoria del franquismo en la transici\u00f3n a la democracia”, dins Adeline Chainais, Florence Belmonte (eds.), La memoria rebelde. El siglo XX espa\u00f1ol a la luz de los valores democr\u00e1ticos (1931-2013)<\/em>, Montpeller, Presses Universitaires de la M\u00e9diterran\u00e9e – PULM, 2024, pp. 39-50. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Novembre de 1975, amb el funeral de Francisco Franco a la Vall dels Caiguts, s’obre per a Espanya una nova fase hist\u00f2rica. No obstant aix\u00f2, les consignes s\u00f3n estrictes: es prohibeix retransmetre les salutacions i les can\u00e7ons feixistes, i comentar que la construcci\u00f3 del santuari va costar la vida a centenars de presos republicans. Si b\u00e9 el llegat \u00e9s obviament oner\u00f3s, l’Espanya postfranquista en embri\u00f3, en prendre en consideraci\u00f3 la pluralitat de sensibilitats pol\u00edtiques que de fet conformen el pa\u00eds, aconsegueix realitzar una transici\u00f3 durant molt de temps valorada com un model pol\u00edtic. No obstant aix\u00f2, en donar-li l’esquena al seu passat pol\u00edtic recent, la classe pol\u00edtica dominant crea una situaci\u00f3 humana complexa amb una part de la societat impl\u00edcitament convidada a silenciar els seus m\u00faltiples sofriments i el sentiment d’injust\u00edcia que els acompanya, mentre l’altra es deslliura de tot examen autocr\u00edtic, de tota responsabilitat pol\u00edtica davant la naci\u00f3 i la Hist\u00f2ria. Aquest llibre proposa una lectura del passat recent d’Espanya distant de la promoguda per la hist\u00f2ria oficial tant del franquisme com de la Transici\u00f3. Pere Ys\u00e0s contribueix a aquesta obra amb un cap\u00edtol sobre la complexa relaci\u00f3 entre l’esquerra i la mem\u00f2ria al llarg de la Transici\u00f3. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Francesc Vilanova, Catalans del 1939. Les dretes catalanes en temps dels feixismes europeus<\/em>, Barcelona, La Campana, 2024. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

L’any 1939 la societat catalana va quedar dividida profundament: els que van haver de marxar, els derrotats que es van quedar i els que van guanyar. L’experi\u00e8ncia de la guerra i de l’explosi\u00f3 revolucion\u00e0ria pot explicar la motivaci\u00f3 dels catalans franquistes<\/em> per saltar al b\u00e0ndol del feixisme cat\u00f2lic espanyol, per\u00f2 es queda curta a l’hora de retratar alguns dels catalans del 1939<\/em>. Per tenir el quadre complet, cal buscar factors com la fascinaci\u00f3 pel feixisme itali\u00e0, el sentiment antidemocr\u00e0tic i antiliberal, el reconeixement de la renaixen\u00e7a alemanya de la m\u00e0 del nazisme o la por a la revolta social, que des de molt abans de l’estiu del 1936 van seduir les dretes cl\u00e0ssiques i les van emp\u00e8nyer cap als feixismes europeus.<\/p>\n\n\n\n

Quan es van feixistitzar<\/em> les dretes catalanes com en altres llocs d’Europa? Perqu\u00e8 de feixistes catalans n’hi va haver. Aquest llibre en recull uns quants exemples, amb noms i cognoms, c\u00e0rrecs i vileses diverses. Uns volien el retorn a un passat d’ordre i seguretat; altres aspiraven a una carrera p\u00fablica; altres creien en els nous temps<\/em> feixistes i en les seves dimensions nacionalistes i imperialistes. Tots compartien elements del programa, per\u00f2 a la vegada tenien visions de futur diferents.<\/p>\n\n\n\n

A cavall entre la hist\u00f2ria i la mem\u00f2ria, amb una important recerca documental que permet constatar que el pas del temps no esborra el que s’ha dit, fet i escrit, aquest llibre ofereix un retrat pol\u00edtic, cultural i intel\u00b7lectual demolidor dels primers anys quaranta a Catalunya i mostra amb rigor com els feixismes europeus van impregnar -aqu\u00ed tamb\u00e9- persones i institucions.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Francesc Xavier Vall i Solaz, Humbert Pardellans (1914-1968). Del vitalisme relativista a l’existencialisme neorealista, <\/em>Ma\u00f3, Punctum, 2024. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Humbert Pardellans i Sala, si b\u00e9 va n\u00e9ixer a Sitges el 1914, es va criar a Vilanova i la Geltr\u00fa, on, ajudant el pare adoptiu, va fer de fot\u00f2graf. Aquest ofici en va afavorir la plasticitat de l\u2019obra liter\u00e0ria. Tot i haver-se vinculat a l\u2019anarquisme, es va afiliar a Estat Catal\u00e0 i, lluitant en les seves mil\u00edcies des del Desembarcament de Mallorca, va esdevenir oficial. Capturat al final de la Guerra Civil, va ser recl\u00f2s, entre altres centres, al camp de concentraci\u00f3 de Sant Marcos (Lle\u00f3) i a les presons barcelonines de Sant Elies i la Model. En ser alliberat, va participar en la lluita clandestina en el Front Nacional de Catalunya, a conseq\u00fc\u00e8ncia de la qual es va haver de refugiar a Par\u00eds. En aquesta ciutat, va fer de professor de llengua i literatura castellanes al Lyc\u00e9e Carnot i a l\u2019\u00c9cole Berlitz, va divulgar aquestes mat\u00e8ries en diverses publicacions, va ser un dels principals redactors d\u2019Estat Catal\u00e0<\/em>, va dirigir Recull Literari<\/em>, va col\u00b7laborar en altres revistes (algunes sud-americanes) i va projectar col\u00b7leccions de diversos g\u00e8neres. Establert a Portvendres des del 1965, va treballar per a editorials barcelonines com a traductor i corrector. A m\u00e9s de conrear ocasionalment el teatre i la poesia, va escriure articles sobre variades mat\u00e8ries i narracions en qu\u00e8 va aplicar les seves teories sobre el simbolisme fenomenol\u00f2gic: Dotze hores<\/em> (1955), aplec de relats cosmopolites, i \u00abProposici\u00f3 per a un conte o una novel\u00b7la\u00bb (1956). Es va formar en el vitalisme relativista dels anys trenta, que a la postguerra va assimilar a l\u2019existencialisme, expressant-lo de manera, en part, neorealista. En el curs d\u2019un dels nombrosos viatges arreu del m\u00f3n, va morir a Jaca el 1968, a causa d\u2019un accident automobil\u00edstic.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

David Ballester, Una historia de la polic\u00eda espa\u00f1ola. De los grises y Conesa a los azules y Villarejo, <\/em>Barcelona, Pasado & Presente , 2024. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

La primera hist\u00f2ria de la policia estatal espanyola des del franquisme fins avui no escrita per un membre del cos. Una an\u00e0lisi hist\u00f2rica rigorosa dels problemes end\u00e8mics que arrosseguen els cossos de seguretat de l’estat des del franquisme, passant per la guerra bruta contra ETA, les cloaques de l’Estat i la pr\u00e0ctica de la tortura des de la fi de la guerra civil fins als nostres dies.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Victor Aparicio Rodr\u00edguez (coord.), Violencias pol\u00edticas en la Transici\u00f3n espa\u00f1ola<\/em>, Madrid, Catarata<\/strong>, 2024<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n

La viol\u00e8ncia va ser un actor principal de la transici\u00f3 a la democr\u00e0cia. L’her\u00e8ncia del franquisme va ser tamb\u00e9 una policia descontrolada, una guerra bruta i diversos terrorismes, destacant ETA sobre tots ells. Aquesta her\u00e8ncia s’enquistaria i agreujaria durant el canvi pol\u00edtic, un moment incert que es va convertir en l’escenari perqu\u00e8 tots aquests agents tractessin d’influir sobre el proc\u00e9s democratitzador, obstaculitzant-lo o fent-lo impossible. \u00c9s necessari continuar completant el nostre coneixement sobre aquest fenomen, comprendre els seus or\u00edgens, desenvolupaments i conseq\u00fc\u00e8ncies, calibrar amb major precisi\u00f3 el seu impacte. Tamb\u00e9 les v\u00edctimes i les mem\u00f2ries d’aquell temps, fins i tot sent fart diferents per la intenci\u00f3 dels seus respectius victimaris, necessiten ser abordades en conjunt, des d’una pol\u00edtica p\u00fablica de veritat, just\u00edcia i reparaci\u00f3 compartida. <\/p>\n\n\n\n

V\u00edctor Aparicio \u00e9s doctor en Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia per la Universitat del Pa\u00eds Basc i autor de La Transici\u00f3n. Discursos y pr\u00e1cticas del PSOE y el PCE (1975-1982). <\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Laia Ara\u00f1\u00f3 Vega, El camp dels catalans. Agde en el sistema concentracionari franc\u00e8s (1939-1940), <\/em>Afers, 2024. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

El 28 de febrer de 1939, el general M\u00e9nard, al c\u00e0rrec de tots els camps francesos, notificava al prefecte del departament de l\u2019H\u00e9rault la decisi\u00f3 de la ubicaci\u00f3 i construcci\u00f3 a Agde d\u2019un camp de concentraci\u00f3 amb l\u2019objectiu de traslladar-hi fins a 25.000 refugiats republicans tancats als camps de les platges del Rossell\u00f3 i alleugerir la c\u00e0rrega econ\u00f2mica que el departament dels Pirineus Orientals estaven assumint des de la seva arribada. Unes setmanes m\u00e9s tard, arribaren els primers voluntaris espanyols que, dirigits per dues companyies d\u2019enginyers procedents del camp de Saint-Cyprien, comen\u00e7aren a construir el camp 1 i el 2 i poc m\u00e9s tard el 3, el qual es coneixeria com a \u00abcamp dels catalans\u00bb, on la majoria d\u2019interns era d\u2019origen catal\u00e0. Aquest camp va viure un proc\u00e9s de \u00abcatalanitzaci\u00f3\u00bb que el va fer diferent a la resta de camps del sistema concentracionari franc\u00e8s, on el sentiment de pertinen\u00e7a, de formar part del col\u00b7lectiu catal\u00e0 a l\u2019exili, va ser decisiu per a la superviv\u00e8ncia concentracion\u00e0ria dins la quotidianitat viscuda entre filats. Igualment, un altre fet singular fou la vitalitat del camp. Si b\u00e9 la monotonia era una caracter\u00edstica de la vida concentracio\u00adn\u00e0ria, hi hagu\u00e9 una intensa activitat social, cultural, esportiva i musical. No obstant aix\u00f2, l\u2019exist\u00e8ncia del camp, aix\u00ed com les activitats que s\u2019hi dugueren a terme, il\u00b7lustren un dels fen\u00f2mens fonamentals de l\u2019exili de 1939: la profunda divisi\u00f3 entre la majoria d\u2019exiliats catalans i aquells provinents de la resta d\u2019Espanya; una divisi\u00f3 que s\u2019expressa en tots els \u00e0mbits possibles: el pol\u00edtic, el cultural, i el dels refugiats als camps, i Agde n\u2019\u00e9s l\u2019exemple principal. Aix\u00ed mateix, es va evidenciar la ruptura gaireb\u00e9 irreversible entre el m\u00f3n republic\u00e0 catal\u00e0 (representat majorit\u00e0riament per Esquerra Republicana) i els comunistes (el PSUC). Agde exemplificava la complexa organitzaci\u00f3 de l\u2019exili catal\u00e0 en els anys immediatament posteriors a la derrota de 1939.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Vilanova, Francesc: \u00abEl primer franquismo: la naci\u00f3n, definitivamente, el aplastamiento de las periferias nacionales\u00bb, dins Xavier Dom\u00e8nech Sampere (coord..), El Estado y las din\u00e1micas nacionales en Espa\u00f1a (1931-1983)<\/em>, Madrid, Akal, 2024, pp. 93-109. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi del proc\u00e9s de nacionalitzaci\u00f3 for\u00e7ada i radical que el feixisme cat\u00f2lic espanyol va imposar a partir de 1936 i, sobretot, un cop acabada la guerra. Aquesta voluntat de culminar la naci\u00f3 espa\u00f1ola (mancada des del segle XIX), es va abatre amb una f\u00faria desconeguda fins aleshores sobre les nacions perif\u00e8riques d\u2019Espanya, el Pa\u00eds Basc i, sobretot, Catalunya.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Casanellas, Pau, et al.<\/em> (eds.): IV Col\u00b7loqui Internacional sobre Viol\u00e8ncia Pol\u00edtica al Segle XX<\/em>, Memorial Democr\u00e0tic, Barcelona, 2024. <\/strong>https:\/\/memoria.gencat.cat\/web\/.content\/00_publicacions\/MD\/documents\/IV-Colloqui-Internacional-sobreViolencia-Politica-al-Segle-XX-Memorial-democratic_sencer.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Aquesta publicaci\u00f3 \u00e9s el resultat del congr\u00e9s que, amb el mateix nom que la publicaci\u00f3, va celebrar-se el 16 i 17 de juny de 2023 a la seu de CCOO a Barcelona. Les aportacions d’aquestes jornades representen una notable contribuci\u00f3 a l’estudi i a la difusi\u00f3 d\u2019aquest \u00e0mbit de coneixement. A la vegada, la publicaci\u00f3 esdevindr\u00e0 un referent internacional per l\u2019estudi de les maneres d’exercir la viol\u00e8ncia pol\u00edtica durant el segle XX.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Mar\u00edn, Mart\u00ed: \u00abUna visi\u00f3 panor\u00e0mica de la repercussi\u00f3 de les migracions a Catalunya durant la postguerra\u00bb, dins Jordi Font i Imma Boj (eds.), Mem\u00f2ries del treball i de la immigraci\u00f3 a Catalunya, 1939-2023<\/em>, Memorial Democr\u00e0tic \/ Generalitat de Catalunya, 2024, p.11-28. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Recapitulaci\u00f3 a partir de la recerca recent sobre la q\u00fcesti\u00f3 de les migracions interiors vers Catalunya, les pol\u00edtiques migrat\u00f2ries adoptades i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies a curt i a llarga termini.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Bordetas Jim\u00e9nez, Ivan: \u00abLa construcci\u00f3n de la disidencia vecinal durante el franquismo: espacio, clase y g\u00e9nero, 1939-1969\u00bb, dins Javier Rodr\u00edguez Gonz\u00e1lez, Beatriz Garc\u00eda Prieto, Mar\u00eda Luisa Alvite D\u00edez (eds.), La dictadura franquista. Estudios tem\u00e1ticos y perspectivas multidisciplinares,<\/em> Gij\u00f3n, Trea, 2024, pp. 551-567<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n

El text analitza les xarxes relacionals que es van articular als barris i suburbis de les \u00e0rees metropolitanes de les principals ciutats de l\u2019estat espanyol des de la immediata postguerra per tal d\u2019entendre com l\u2019espai, la classe i el g\u00e8nere representaren elements clau en la seva conformaci\u00f3 i, en segona inst\u00e0ncia, en l\u2019emerg\u00e8ncia de la protesta ve\u00efnal.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Bordetas Jim\u00e9nez, Ivan: \u00abSociabilitats i noves formes pol\u00edtiques arran del fenomen migratori: El moviment ve\u00efnal durant el franquisme i la transici\u00f3\u00bb, dins Jordi Font Agull\u00f3, Imma Boj (eds.), Mem\u00f2ries del treball i de la immigraci\u00f3 a Catalunya, 1939-2023. A prop\u00f2sit d’Els altres catalans, de Paco Candel, <\/em>Barcelona, Memorial Democr\u00e0tic. Generalitat de Catalunya, 2024, pp. 67-94.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El text analitza l\u2019impacte de les migracions interiors durant la postguerra en la construcci\u00f3 del moviment ve\u00efnal a partir de l\u2019an\u00e0lisi de les diverses formes de socialitzaci\u00f3 i sociabilitat que s\u2019articularen als barris de les principals ciutats catalanes durant la dictadura franquista.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Chen, Chiao-In: \u00abLes guerres de la mem\u00f2ria i la seva repercussi\u00f3 pol\u00edtica en el present: Jap\u00f3 i Corea\u00bb, dins Jordi Font Agull\u00f3, Maximiliano Fuentes Cordera y Miquel Aguirre Oliveras (eds.) El temps de la Mem\u00f2ria i el Temps de la Hist\u00f2ria. La governan\u00e7a dels passats traum\u00e0tics<\/em>. Vol. 14, Barcelona, Memorial Democr\u00e0tic. Generalitat de Catalunya, 2024, pp. 81-98. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

A la regi\u00f3 de l\u2019\u00c0sia Oriental, les conseq\u00fc\u00e8ncies del colonialisme japon\u00e8s i les atrocitats comeses per l\u2019imperi japon\u00e8s durant la segona guerra sinojaponesa (1931-1945) continuen estan presents en la pol\u00edtica actual. Si volem entendre la mem\u00f2ria traum\u00e0tica de la guerra, haur\u00edem d\u2019entendre la guerra freda en la regi\u00f3.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Alarc\u00f3n-Jim\u00e9nez, Ana Mar\u00eda (amb Jim\u00e9nez-Pasalodos, Raquel i D\u00edaz-Andreu, Margarita): \u00abEthnohistorical Sources in Archaeoacoustics Research: A Case Study from South-Central California\u00bb, dins Margarita D\u00edaz-Andreu i Neem\u00edas Santos da Rosa (eds.): Exploring Ancient Sounds and Places. Theoretical and Methodological Approaches to Archaeoacoustic,<\/em> Londres, Oxbow, 2024, pp. 141-158. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest article explora l\u2019\u00fas de dades etnohist\u00f2riques per comprendre el m\u00f3n ac\u00fastic i sonor dels jaciments d\u2019art rupestre. Es presenta una discussi\u00f3 sobre les complexitats d\u2019utilitzar documents etnohist\u00f2rics en l\u2019estudi de l\u2019art rupestre i l\u2019arqueoac\u00fastica, utilitzant l\u2019art rupestre dels Yokuts com a cas d\u2019estudi. L\u2019an\u00e0lisi segueix cinc l\u00ednies d\u2019evid\u00e8ncia: la col\u00b7locaci\u00f3 de l\u2019art rupestre, primer, en paisatges sonors i, segon, en llocs amb ac\u00fastiques \u201cespecials\u201d; la representaci\u00f3 de pr\u00e0ctiques musicals i instruments productors de so; l\u2019evid\u00e8ncia d\u2019instruments musicals en el per\u00edode estudiat i, finalment, la producci\u00f3 d\u2019art rupestre a prop o sobre lit\u00f2fons. Es conclou que una lectura cr\u00edtica de les fonts etnohist\u00f2riques pot revelar insufici\u00e8ncies conceptuals a l\u2019hora d\u2019abordar la comprensi\u00f3 cultural del so en altres cultures i pot ajudar a formular preguntes d\u2019investigaci\u00f3 en el treball de camp. Finalment, l\u2019an\u00e0lisi de les fonts etnohist\u00f2riques fa que els arqueoacusticians que duen a terme treballs de camp siguin conscients de possibles jaciments i l\u00ednies d\u2019investigaci\u00f3 que podrien ser sensibles i\/o restringides a certs membres de la societat implicada.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Aparicio Rodr\u00edguez, V\u00edctor: \u00ab\u00bfArroja la bomba? Anarquismo y violencia pol\u00edtica en la Espa\u00f1a de los setenta\u00bb, dins M\u00f3nica Fern\u00e1ndez Amador, Dario Migliucci y Adrian Florin Tudorica (eds.): Pol\u00edtica, sociedad y violencia en la Transici\u00f3n a la democracia<\/em>, Madrid, S\u00edlex, 2024, pp. 22-39.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019article aprofundeix en les caracter\u00edstiques de la cultura pol\u00edtica llibert\u00e0ria pel que fa a la seva relaci\u00f3 amb la viol\u00e8ncia pol\u00edtica a l\u2019Espanya dels anys setanta. S\u2019hi analitzen, per a aix\u00f2, els discursos i els debats interns de les diferents organitzacions anarquistes del per\u00edode, aix\u00ed com les expressions violentes que van sorgir del moviment llibertari, i el posicionament del conjunt d\u2019aquests grups sobre el fenomen general de la viol\u00e8ncia pol\u00edtica durant el Tardofranquisme i la Transici\u00f3.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

D\u00edaz S\u00e1nchez, Miguel: Fronteras de papel. Franquismo y migraci\u00f3n interior en la posguerra espa\u00f1ola (1939-1957)<\/em>, Val\u00e8ncia, Publicacions de la Universitat de Val\u00e8ncia, 2024. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

La import\u00e0ncia d’aquest treball resideix en la seva an\u00e0lisi de les migracions interiors esdevingudes a Espanya durant el per\u00edode aut\u00e0rquic de la dictadura franquista, uns anys escassament considerats fins al moment per la historiografia i la demografia hist\u00f2rica, entre altres ci\u00e8ncies socials i humanes. Estableix els par\u00e0metres restrictius de la governan\u00e7a migrat\u00f2ria interior assumida pel r\u00e8gim franquista durant aquests anys, prenent una especial consideraci\u00f3 per les normatives restrictives implementades respecte a la mobilitat de la persones i a les q\u00fcestions adscrites al treball, l’habitatge i el prove\u00efment alimentari, les quals van ocasionar importants bosses de marginalitat en les grans ciutats que van comportar la deportaci\u00f3 de centenars de milers de persones migrants cap a les seves localitats d’origen.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

D\u00edaz S\u00e1nchez, Miguel: \u00abCuerpos n\u00f3madas. Vulnerabilidad y biopol\u00edtica en las migraciones de la posguerra espa\u00f1ola\u00bb, en M\u00f3nica Moreno y Melissa Lecointre (eds.): Cuerpos, transgresiones y representaciones en la Espa\u00f1a de los siglos XIX y XX. Espacios intermedios y transnacionales<\/em>, Madrid, S\u00edlex, 2024, pp. 83-118.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El treball presenta com a novetat l’aplicaci\u00f3 del concepte foucaultiano de biopoder en l’estudi de les migracions internes espanyoles de la postguerra, evidenciant com les pol\u00edtiques restrictives aplicades a l’emigraci\u00f3 per part del poder franquista van estar destinades a desincentivar les migracions a trav\u00e9s del \u201cc\u00e0stig corporal\u201d en q\u00fcestions tan summament importants per a la superviv\u00e8ncia com l’acc\u00e9s al racionament alimentari, el treball o la disponibilitat residencial en les principals conques immigrat\u00f2ries del pa\u00eds. Tamb\u00e9 utilitza el concepte de vulnerabilitat seguint els preceptes de Judith Butler, en considerar que malgrat les restriccions assenyalades, l’enorme mobilitat cap a les grans i mitjanes ciutats constatada durant aquests anys es pot explicar considerant que les persones migrants van transformar la seva vulnerabilitat en resist\u00e8ncia i\/o resili\u00e8ncia cap a les pol\u00edtiques migrat\u00f2ries del r\u00e8gim, secundant-se per a aix\u00f2 en els subterfugis que va oferir l’economia submergida i el suport de les persones migrants emigrades a les ciutats amb anterioritat (xarxes migrat\u00f2ries).<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Guillermo Garc\u00eda Crespo, \u00abLa posici\u00f3n ante Europa de la patronal\u00bb en Ricardo Mart\u00edn de la Guardia, Antonio Moreno y Carlos Sanz (eds.), Memoria de Europa. Espa\u00f1a y la adhesi\u00f3n a las Comunidades Europeas, Madrid, Centro de Estudios Pol\u00edticos y Constitucionales, 2024, pp. 369-388. Aquest text examina la postura de l’organitzaci\u00f3 patronal espanyola durant les negociacions […]<\/p>\n","protected":false},"author":96,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-9156","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9156","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/users\/96"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9156"}],"version-history":[{"count":51,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9156\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10921,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9156\/revisions\/10921"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9156"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}