{"id":936,"date":"2012-07-04T15:25:22","date_gmt":"2012-07-04T15:25:22","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2002-2\/"},"modified":"2022-12-13T10:30:57","modified_gmt":"2022-12-13T10:30:57","slug":"2002-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2002-2\/","title":{"rendered":"2002"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>
\n

DDAA, El primer franquisme a les terres de Lleida (1938-1950)<\/em>. Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, 2002.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El present llibre recull les pon\u00e8ncies referents a les terres lleidatanes realitzades en el marc del seminari que tingu\u00e9 lloc a Lleida entre el 12 i el 22 d’abril de 1998, sota el t\u00edtol El primer franquisme. Lleida (1938-1950), organitzat pel Departament de Geografia i Hist\u00f2ria de l’IEI. Despr\u00e9s d’un cap\u00edtol introductori en qu\u00e8 el professor Jaume Barrul elabora un interessant balan\u00e7 historiogr\u00e0fic sobre el qu\u00e8 s’ha estudiat i el que no referent al per\u00edode franquista a Lleida, Joan Sagues, Merc\u00e8 Barallat, Josep Clavet, Jaume Barallat, Rom\u00e0 Sol i Carme Torres i Antonieta Jarne ens aproximen a les seves investigacions i conclusions sobre els primers mesos de l’ocupaci\u00f3 franquista de la ciutat, la repressi\u00f3 sobre la poblaci\u00f3, el control social militaritzat exercit a la zona pirinenca, l’organitzaci\u00f3 i actuaci\u00f3 de l’Acci\u00f3 Cat\u00f2lica o els instruments de dissid\u00e8ncia pol\u00edtica al r\u00e8gim.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Mota Mu\u00f1oz,<\/strong> Jos\u00e9 Fernando, La Rep\u00fablica, la guerra civil i el primer franquisme a Sant Cugat del Vall\u00e8s (1931-1941)<\/em>. Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L’obra analitza un per\u00edode clau per la hist\u00f2ria contempor\u00e0nia en un poble del Vall\u00e8s Occidental. El treballa est\u00e0 estructurat en quatre parts. Una primera tracta de situar el Sant Cugat dels anys 30 pel que fa als aspectes econ\u00f2mics, demogr\u00e0fics, socials i associatius. La segona part est\u00e0 dedicada a estudiar l’evoluci\u00f3 pol\u00edtica i social del per\u00edode 1931-1936, l’actuaci\u00f3 dels diferents Ajuntaments, la conflictivitat social, sobretot el problema rabassaire i l’atur, els fets d’Octubre del 34 – d’especial rellev\u00e0ncia a Sant Cugat – i les seves repercussions. La tercera part tracta del per\u00edode de la guerra; es fa una descripci\u00f3 de l’evoluci\u00f3 pol\u00edtica de 1936 a 1939, i fixem l’an\u00e0lisi en la experi\u00e8ncia revolucionaria, el nivells de vida, la repressi\u00f3 a la reraguarda, etc. Finalment, la quarta part est\u00e0 dedicada al per\u00edode 1939-1941, en qu\u00e8 actuen les dues primeres Juntes municipals franquistes i s’analitza tant el paper d’aquestes, com la creaci\u00f3 de la delegaci\u00f3 de FET i totes les seves seccions, el paper de l’Esgl\u00e9sia, la repressi\u00f3 i el nivell de vida d’aquest per\u00edode. El llibre es completa amb uns annexos amb una an\u00e0lisi del personal pol\u00edtic que ha passat pels ajuntaments de Sant Cugat de 1931 a 1941, els resultats electorals a Sant Cugat entre 1931 i 1936, un llistat dels santcugatencs morts al front i un llistat de les finques confiscades al municipi durant el per\u00edode revolucionari. Tamb\u00e9 t\u00e9 un \u00edndex onom\u00e0stic.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Ricard Vinyes, Irredentas. Las presas pol\u00edticas y sus hijos en las carceles franquistas<\/em>. Madrid,Temas de Hoy, 2002.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest llibre Ricard Vinyes fa una apassionant i alhora commovedora narraci\u00f3 de la vida i les pen\u00faries per les que van haver de passar les preses pol\u00edtiques durant el franquisme i analitza en profunditat el funcionament del sistema penitenciari franquista. L’autor descriu els ingeniosos i valents m\u00e8todes de les preses per a sobreviure, basats en la solidaritat i el refor\u00e7ament de la seva identitat de preses pol\u00edtiques front un sistema penitenciari profundament deshumanitzat.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Casanova, J.; Espinosa, F.; Mir, Conxita; Moreno Gomez, F., Morir, matar, sobrevivir. La violencia en la dictadura de Franco<\/em>. Barcelona, Cr\u00edtica, 2002.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El llibre parteix de la premissa que la viol\u00e8ncia no fou tan sols resultat o conseq\u00fc\u00e8ncia de la guerra civil, sin\u00f3 que era part essencial del pla dels sollevats i ho va continuar essent de la dictadura de Franco fins a la seva fi. M\u00e9s enll\u00e0 del recompte de v\u00edctimes, aquest llibre, sorgit de la col\u00b7laboraci\u00f3 de quatre especialistes en la mat\u00e8ria, pren la viol\u00e8ncia com un fenomen molt m\u00e9s ampli que afectava tots els \u00e0mbits de la vida quotidiana, social, econ\u00f2mica, cultural, laboral,… dels ciutadans espanyols.
Julian Casanova l’inicia amb una valoraci\u00f3 global del paper que tingu\u00e9 el terror durant els quaranta anys de dictadura. Francisco Espinosa posa al descobert el pla d’extermini que inspirava el cop militar i analitza el seu sanguinari desenvolupament. Conxita Mir ens mostra com, un cop acabats els combats, s’utilitz\u00e0 el terror com un instrument de control social dels ven\u00e7uts, \u00e9s a dir, de la majoria dels espanyols. Finalment, Francisco Moreno estudia la resist\u00e8ncia al r\u00e8gim pels fugits i guerrillers.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Xavier Dom\u00e8nech Sampere, Quan el carrer va deixar de ser seu. Moviment obrer, societat civil i canvi pol\u00edtic. Sabadell (1966-1976)<\/em>. Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Quan el carrer va deixar de ser seu<\/em> \u00e9s un llibe que s’inscriu en els corrents historiogr\u00e0fics que han procurat retornar el protagonisme del que es coneix com a transici\u00f3 espanyola als seus principals impulsurs: les persones, els moviments soicals i els teixits civils que a partir dels anys seixanta inauguren unes renovades pr\u00e0ctiques democr\u00e0tiques, i aconseguiren obrir nous espais de llibertat sota el franquisme i portar-nos finalment, la democr\u00e0cia. Intenta anar m\u00e9s enll\u00e0 de les hist\u00f2ries corrents sobre aquest per\u00edode, tot ampliant l’\u00e0mbit cronol\u00f2gic del canvi pol\u00edtic, centrat gaireb\u00e9 sempre en la segona meitat dels anys seixanta, i introduint els subjectes socials en aquest proc\u00e9s. En aquest llibre no es parla solament dels grans dirigents pol\u00edtics, sin\u00f3 que se centra en el milers de persones an\u00f2nimes que en el seu dia a dia lluitaren per aconseguir petits grans canvis, sense els quals dif\u00edcilment entendr\u00edem com va arribar la democr\u00e0cia al nostre pa\u00eds. Aix\u00ed, \u00e9s un llibre que pret\u00e9n incorporar a les perpectives tradicionals del canvi pol\u00edtic una perspectiva des de sota i des de Catalunya. L’estudi d’un cas, el de la ciutat de Sabadell, permet passar de l’an\u00e0lisi microhist\u00f2rica, un \u00e0mbit privilegiat per a observar aquests petits grans canvis, al context general catal\u00e0 i espanyol i introduir noves claus explicatives que ens permetin entendre el proc\u00e9s hist\u00f2ric d’una manera integral.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Culla i Clar\u00e0, Joan B., Uni\u00f3 Democr\u00e0tica de Catalunya: el llarg cam\u00ed (1931-2001)<\/em>. Barcelona, Uni\u00f3 Democr\u00e0tica de Catalunya, 2002<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Editat en commemoraci\u00f3 del 70\u00e8 aniversari de la fundaci\u00f3 del partit pol\u00edtic Uni\u00f3 Democr\u00e0tica de Catalunya, aquest llibre pret\u00e9n ser un breu rep\u00e0s per la seva dilatada traject\u00f2ria pol\u00edtica des del moment de la seva fundaci\u00f3, al 1931, fins al 2001. En ell trobem diferents cap\u00edtols que aborden les principals etapes hist\u00f2riques que ha viscut Catalunya des de la proclamaci\u00f3 de la Segona Rep\u00fablica, i el paper que Uni\u00f3 Democr\u00e0tica ha jugat en cada moment dins del panorama pol\u00edtic catal\u00e0, fins arribar pr\u00e0cticament al dia d’avui.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

DDAA, El primer franquisme a les terres de Lleida (1938-1950). Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, 2002. El present llibre recull les pon\u00e8ncies referents a les terres lleidatanes realitzades en el marc del seminari que tingu\u00e9 lloc a Lleida entre el 12 i el 22 d’abril de 1998, sota el t\u00edtol El primer franquisme. Lleida (1938-1950), organitzat […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-936","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/936","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=936"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/936\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6228,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/936\/revisions\/6228"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=936"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}