{"id":949,"date":"2012-07-04T15:25:50","date_gmt":"2012-07-04T15:25:50","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2001-2\/"},"modified":"2022-12-13T10:30:08","modified_gmt":"2022-12-13T10:30:08","slug":"2001-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2001-2\/","title":{"rendered":"2001"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>
\n

Marin, Jos\u00e9 Maria; Molinero, Carme; Ys\u00e0s, Pere, Historia pol\u00edtica de Espa\u00f1a 1939-2000<\/em>. Barcelona, Istmo, 2001.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Historia pol\u00edtica de Espa\u00f1a 1939-2000<\/em> ofereix una visi\u00f3 complerta de la dictadura franquista, de la transici\u00f3 a la democr\u00e0cia, de l’etapa socialista i la primera legislatura de govern del Partit Popular. L’explicaci\u00f3 del franquisme descansa en la caracteritzaci\u00f3 de la dictadura espanyola com una variant dels r\u00e8gims feixistes de l’Europa dels anys 30 i en l’an\u00e0lisi de la seva traject\u00f2ria que la for\u00e7a, primer, a adaptar-se a l’escenari internacional configurat despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, i, despr\u00e9s, a coexistir amb una societat immersa en profundes transformacions socio-econ\u00f2miques des dels anys 60. La transici\u00f3 a la democr\u00e0cia s’explica a partir de la crisi de la dictadura i de la interacci\u00f3 dels diversos projectes pol\u00edtics, de car\u00e0cter continuista, reformista i rupturista. Per \u00faltim el volum s’ocupa de les caracter\u00edstiques de l’etapa de govern del Partit Socialista, els canvis introdu\u00efts, els seus l\u00edmits, i el declivi que obrir\u00e0 les portes a un govern conservador a partir de 1996.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Thom\u00e0s, Joan Maria, La Falange de Franco. El proyecto fascista del r\u00e9gimen<\/em>. Barcelona, Plaza & Janes, 2001.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Ens trobem davant un llibre que \u00e9s la continuaci\u00f3 de Lo que fue la Falange, publicat en aquesta mateixa col\u00b7lecci\u00f3 el 1999, i que consolida Joan M. Thom\u00e0s com el gran especialista en l’estudi de la Falange. Aquest \u00e9s un llibre clau per a comprendre l’evoluci\u00f3 del franquisme en els seus inicis i entendre el proc\u00e9s inicial de consolidaci\u00f3 del r\u00e8gim a nivell intern m\u00e9s enll\u00e0 de la mateixa legitimitat de la vict\u00f2ria del 1939.
El desenvolupament de l’obra gira al voltant d’una pregunta fonamental: per que serveix el partit \u00fanic? Aqu\u00ed se’ns plantegen dues possibles respostes: per conquerir l’Estat i impulsar un nou model institucional caracteritzat per la fusi\u00f3 org\u00e0nica d’Estat i partit, amb el control del segon sobre el primer; o b\u00e9 per dotar l’Estat del personal pol\u00edtic addicte imprescindible pel bon funcionament de l’administraci\u00f3 p\u00fablica.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Font i Agull\u00f3, Jordi, \u00a1Arriba el campo! Primer franquisme i actituds pol\u00edtiques en l’\u00e0mbit rural nord-catal\u00e0<\/em>. Girona, Diputaci\u00f3 de Girona, 2001<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

El treball realitzat per Jordi Font i Agull\u00f3 en aquest llibre s’inscriu, malgrat el seu centre d’an\u00e0lisi es trobi circumscrit a l’\u00e0mbit rural nord-catal\u00e0, o precisament per a aix\u00f2, en el bo i millor de les interpretacions i estudis sobre el feixisme a escala europea. El consens entorn al r\u00e8gim franquista, les actituds sociopol\u00edtiques i els imaginaris col\u00b7lectius que es posaren en joc durant els convulsos anys trenta i que s’articularen en una nova realitat durant els anys quaranta, s\u00f3n el tema d’aquest llibre centrat en el cas del camperolat familiar. Un llibre que apunta al cor dels debats m\u00e9s importants sobre la configuraci\u00f3 del r\u00e8gim franquista i que val la pena llegir.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Mir, Conxita; Agust\u00ed, Carme; Gelonch, Josep (eds.), Viol\u00e8ncia i repressi\u00f3 a Catalunya durant el franquisme. Balan\u00e7 historiogr\u00e0fic i perspectives<\/em>. Lleida, Servei de Publicacions de la Universitat de Lleida, 2001.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El llibre \u00e9s fruit del cicle de confer\u00e8ncies que, organitzat pel Servei d’Hist\u00f2ria i Documentaci\u00f3 del Departament d’Hist\u00f2ria, tingu\u00e9 lloc a la Universitat de Lleida els dies 22, 23, 28, 29 i 30 de maig del 2001 sota el mateix t\u00edtol. Despr\u00e9s d’una primera visi\u00f3 global dels estudis realitzats des de 1978 que posa especial \u00e8mfasi en les col\u00b7leccions d’hist\u00f2ria de Catalunya, les obres de s\u00edntesi i les monografies sectorials, a c\u00e0rrec de Francesc Vilanova, la resta d’intervencions (Joan Maria Thom\u00e0s, Josep Clara, Mart\u00ed Mar\u00edn i Joan Sagues) revisen de forma exhaustiva l’aven\u00e7 dels treballs sobre viol\u00e8ncia i repressi\u00f3 durant el franquisme realitzats a Catalunya des de la mort del dictador, prenent com a marc d’an\u00e0lisi les diverses delimitacions provincials. L’objectiu del recull \u00e9s esdevenir una eina \u00fatil al debat te\u00f2ric i metodol\u00f2gic sobre la viol\u00e8ncia i repressi\u00f3 franquista i ajudar a obrir nous camins per les futures investigacions.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Risques, Manel; Barrachina, Carles, Proc\u00e9s a la Gu\u00e0rdia Civil. Barcelona (1939)<\/em>. Barcelona, P\u00f2rtic, 2001.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Interessant llibre que serveix per desgranar minuciosament l’actitud i el comportament de la Gu\u00e0rdia Civil a la convulsa Barcelona de les jornades del juliol del 1936. \u00c9s un estudi essencial per comprendre la problem\u00e0tica del 19 de juliol a Barcelona en dos aspectes fonamentals: principalment que l’actuaci\u00f3 de la Gu\u00e0rdia Civil no va ser tant decisiva com s’ha volgut fer creure per parar el cop a la capital catalana; i aix\u00ed mateix, entendre que, a posteriori, aquesta mateixa oficialitat ser\u00e0 sacrificada (malgrat les seves implacables traject\u00f2ries professionals f\u00e0cilment identificables amb el corpus doctrinal dels sublevats) en benefici de la coher\u00e8ncia ideol\u00f2gica del Nuevo Estado.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Culla i Clar\u00e0, Joan B., (coord.), El pal de paller. Converg\u00e8ncia Democr\u00e0tica de Catalunya (1974-2000)<\/em>. Barcelona, P\u00f2rtic, 2001.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Concebuda arran del 25\u00e8 aniversari de la fundaci\u00f3 de CDC, i coordinada per Joan B. Culla, aquesta obra \u00e9s una aproximaci\u00f3 interdisciplin\u00e0ria redactada per polit\u00f2legs i historiadors d’edats i de sensibilitats diverses que assaja per primer cop l’an\u00e0lisi del fenomen convergent d’una manera global al llarg de l’\u00faltim quart de segle. El resultat s\u00f3n sengles aproximacions a la traject\u00f2ria i les caracter\u00edstiques de Converg\u00e8ncia Democr\u00e0tica de Catalunya que componen una imatge intel\u00b7ligible i fidedigna del partit que, en coalici\u00f3 amb Uni\u00f3 Democr\u00e0tica, ha governat la Catalunya contempor\u00e0nia durant m\u00e9s temps que cap altre.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Ballester, David; Risques, Manel, Temps d’amnistia. Les manifestacions de l’1 i el 8 de febrer a Barcelona<\/em>. Barcelona, Edicions 62, 2001.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest llibre fou editat a l’entorn dels 25 anys de les grans manifestacions per l’amnistia de l’1 i el 8 de febrer de 1976 que jugaren un paper en clau en la consecuci\u00f3 de la llibertat dels presos pol\u00edtics i per l’arribada de la democr\u00e0cia a Espanya. Producte del treball de dos importants historiadors intenta oferir un marc hist\u00f2ric explicatiu que ens permeti percebre la import\u00e0ncia de l’amnistia en la din\u00e0mica pol\u00edtica espanyola, a la vegada que realitza una minuciosa reconstrucci\u00f3, amb multitud de fonts, del que foren i el que suposaren les manifestacions de febrer de 1976.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Marin, Jos\u00e9 Maria; Molinero, Carme; Ys\u00e0s, Pere, Historia pol\u00edtica de Espa\u00f1a 1939-2000. Barcelona, Istmo, 2001. Historia pol\u00edtica de Espa\u00f1a 1939-2000 ofereix una visi\u00f3 complerta de la dictadura franquista, de la transici\u00f3 a la democr\u00e0cia, de l’etapa socialista i la primera legislatura de govern del Partit Popular. L’explicaci\u00f3 del franquisme descansa en la caracteritzaci\u00f3 de la […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-949","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/949","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=949"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/949\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6227,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/949\/revisions\/6227"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=949"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}