{"id":9857,"date":"2025-10-06T09:00:41","date_gmt":"2025-10-06T09:00:41","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/?page_id=9857"},"modified":"2026-01-07T14:39:09","modified_gmt":"2026-01-07T14:39:09","slug":"2025-2026","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2025-2026\/","title":{"rendered":"2025-2026"},"content":{"rendered":"\n<div class=\"wp-block-media-text alignwide is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"536\" height=\"757\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2026\/01\/FORTI_MicroMega.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-11038 size-full\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2026\/01\/FORTI_MicroMega.jpg 536w, https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2026\/01\/FORTI_MicroMega-212x300.jpg 212w\" sizes=\"auto, (max-width: 536px) 100vw, 536px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><strong>FORTI, STEVEN, \u201cVecchi e nuovi autoritarismi\u201d, <em>MicroMega<\/em>, 4 (2025), pp. 6-16<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n<p>En aquest article, publicat en la revista italiana micromega, Steven Forti proposa una an\u00e0lisi comparativa entre els autoritarismes del segle XX i els del segle XXI, prestant especial atenci\u00f3 a les analogies i les difer\u00e8ncies existents. A partir d&#8217;un q\u00fcestionament del concepte d&#8217;autoritarisme plantejat per J.J. Linz, es posen a prova els conceptes de \u201cautoritarismes competitius\u201d i de \u201cautocr\u00e0cia electoral\u201d per a poder entendre i definir els sistemes pol\u00edtics il\u00b7liberals instaurats en l&#8217;\u00faltim quart de segle en diverses latituds.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator has-alpha-channel-opacity\" \/>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text alignwide is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"815\" height=\"1024\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2026\/01\/FORTI_SANAHUJA_LOPEZ-BURIAN_Cad.CRH_-815x1024.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-11034 size-full\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2026\/01\/FORTI_SANAHUJA_LOPEZ-BURIAN_Cad.CRH_-815x1024.jpg 815w, https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2026\/01\/FORTI_SANAHUJA_LOPEZ-BURIAN_Cad.CRH_-239x300.jpg 239w, https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2026\/01\/FORTI_SANAHUJA_LOPEZ-BURIAN_Cad.CRH_-768x965.jpg 768w, https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2026\/01\/FORTI_SANAHUJA_LOPEZ-BURIAN_Cad.CRH_-1222x1536.jpg 1222w, https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2026\/01\/FORTI_SANAHUJA_LOPEZ-BURIAN_Cad.CRH_-1630x2048.jpg 1630w, https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2026\/01\/FORTI_SANAHUJA_LOPEZ-BURIAN_Cad.CRH_-1200x1508.jpg 1200w, https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2026\/01\/FORTI_SANAHUJA_LOPEZ-BURIAN_Cad.CRH_.jpg 1655w\" sizes=\"auto, (max-width: 815px) 100vw, 815px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><strong>SANAHUJA, JOS\u00c9 ANTONIO; FORTI, STEVEN; L\u00d3PEZ BURIAN, CAMILO, \u201cUltraderechas y redes transnacionales: (re)pensar desde la historia global\u201d, <em>Cad. CRH<\/em>, Salvador, v. 38, p. 1-18, e025043, 2025.<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>En aquest article, escrit per Jos\u00e9 Antonio Sanahuja, Steven Forti i Camilo L\u00f3pez Burian, s&#8217;analitza l&#8217;ascens de les noves ultradretes des d&#8217;una perspectiva d&#8217;Hist\u00f2ria Global, explorant les seves interconnexions i factors causals d&#8217;escala mundial. S&#8217;argumenta que aquestes forces, diverses i contextualitzades, formen part d&#8217;un cicle hist\u00f2ric global vinculat a la crisi de la globalitzaci\u00f3 com a estructura hist\u00f2rica i al declivi d&#8217;un ordre liberal hegem\u00f2nic a partir de la crisi de 2008. Mitjan\u00e7ant xarxes transnacionals descentralitzades, per\u00f2 connectades, comparteixen discursos i estrat\u00e8gies de contestaci\u00f3 a l&#8217;ordre liberal.<\/p>\n\n\n\n<p>Per llegir: <a href=\"https:\/\/doi.org\/10.9771\/ccrh.v38i0.66246\" data-type=\"link\" data-id=\"https:\/\/doi.org\/10.9771\/ccrh.v38i0.66246\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">LINK<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator has-alpha-channel-opacity\" \/>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text alignwide is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"154\" height=\"240\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2025\/10\/139.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-10391 size-full\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><strong>Jordi Sancho Gal\u00e1n, \u00abContraespacios de sociabilidad y politizaci\u00f3n en la universidad durante el franquismo. Un estudio a partir del caso de Barcelona (1957-1965)\u00bb, <em>Ayer<\/em>, 139,  2025<\/strong>, <strong>pp. 235-260<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>El moviment estudiantil va assolir, durant les d\u00e8cades centrals de la dictadura franquista, un protagonisme pol\u00edtic notable a partir de la connexi\u00f3 entre minories militants i la majoria estudiantil. En aquest estudi analitzem l\u2019estrat\u00e8gia d\u2019infiltraci\u00f3 al Sindicat Espanyol Universitari (SEU) per part d\u2019aquests militants i la socialitzaci\u00f3 antifranquista dels universitaris a partir dels espais socioculturals ocupats pels estudiants dem\u00f2crates. La nostra hip\u00f2tesi sost\u00e9 que aquests espais de sociabilitat es van convertir en contraespais determinants en el creixement d\u2019una consci\u00e8ncia cr\u00edtica, dissident i opositora a la universitat i en la formaci\u00f3 del moviment estudiantil.<\/p>\n\n\n\n<p>Per llegir l&#8217;article: <a href=\"https:\/\/www.revistasmarcialpons.es\/revistaayer\/article\/view\/sancho-contraespacios-sociabilidad-politizacion-universidad-fran\/3496\" data-type=\"link\" data-id=\"https:\/\/www.revistasmarcialpons.es\/revistaayer\/article\/view\/sancho-contraespacios-sociabilidad-politizacion-universidad-fran\/3496\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">Link<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator has-alpha-channel-opacity\" \/>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text alignwide is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"208\" height=\"283\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2025\/10\/image-35.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-10357 size-full\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><strong>Casanellas, Pau: \u00ab\u201cEnse\u00f1ar los dientes\u201d. El final del franquismo desde la sala de m\u00e1quinas de Gobernaci\u00f3n\u00bb, <em>Hispania Nova<\/em>, 23, 2025, p. 317-338. <\/strong><a href=\"https:\/\/doi.org\/10.20318\/hn.2025.8366\">https:\/\/doi.org\/10.20318\/hn.2025.8366<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>El per\u00edode transcorregut entre la mort de Franco i les eleccions del juny del 1977 \u00e9s, probablement, un dels moments hist\u00f2rics m\u00e9s importants i, alhora, pitjor compresos de la hist\u00f2ria espanyola recent. El present article analitza aquest context a partir de documentaci\u00f3 emanada de la c\u00fapula del Ministeri de la Governaci\u00f3 i, en menor mesura, dels serveis secrets. El contingut d\u2019aquestes instruccions reservades evidencia les retic\u00e8ncies dels responsables de l\u2019ordre p\u00fablic, tant durant el govern de Carlos Arias Navarro com durant el d\u2019Adolfo Su\u00e1rez, a canviar els criteris d\u2019actuaci\u00f3 en aquest \u00e0mbit que havien prevalgut fins al novembre del 1975.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator has-alpha-channel-opacity\" \/>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text alignwide is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"208\" height=\"283\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2025\/10\/image-42.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-10424 size-full\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><strong>Dom\u00e8nech Sampere, Xavier: \u00abDin\u00e1mica de clases y configuraci\u00f3n de la democracia: El caso de los empresarios\u00bb, <em>Hispania Nova<\/em>, 23, 2025, pp. 339-357. <\/strong><a href=\"https:\/\/doi.org\/10.20318\/hn.2025.8378\">https:\/\/doi.org\/10.20318\/hn.2025.8378<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>En aquest es article destaca el paper de l&#8217;empresari en la seva capacitat per reconduir i determinar aspectes crucials del canvi pol\u00edtic espanyol de la d\u00e8cada dels setanta. Davant de la interpretaci\u00f3 que l&#8217;empresariat espanyol va ser un sector de \u201cprivilegiats impotents\u201d sota el franquisme i, conseq\u00fcentment, incapa\u00e7 d&#8217;influir en el proc\u00e9s de canvi pol\u00edtic democratitzador, en aquest text s&#8217;analitza com els empresaris van viure una extraordin\u00e0ria acumulaci\u00f3 de recursos organitzatius, i la seva pr\u00f2pia unificaci\u00f3 com a classe, sota el franquisme. En aquest marc, la forta crisi de legitimitat i hegemonia que viuran als inicis del proc\u00e9s de canvi pol\u00edtic podr\u00e0 ser enfrontada amb una forta mobilitzaci\u00f3 de recursos i la creaci\u00f3 d&#8217;una nova patronal en un temps extraordin\u00e0riament breu, capa\u00e7 de transformar la relaci\u00f3 amb el poder pol\u00edtic al final del per\u00edode de creaci\u00f3 d&#8217;un nou r\u00e8gim.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator has-alpha-channel-opacity\" \/>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-media-text alignwide is-stacked-on-mobile\" style=\"grid-template-columns:20% auto\"><figure class=\"wp-block-media-text__media\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"716\" height=\"895\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2025\/10\/image-53.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-10528 size-full\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2025\/10\/image-53.png 716w, https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-content\/uploads\/sites\/151\/2025\/10\/image-53-240x300.png 240w\" sizes=\"auto, (max-width: 716px) 100vw, 716px\" \/><\/figure><div class=\"wp-block-media-text__content\">\n<p><strong>Aparicio Rodr\u00edguez, V\u00edctor: \u00abAl otro lado de la frontera. Terrorismo y represi\u00f3n franquista en perspectiva francesa\u00bb, <em>Historia del Presente<\/em>, 45 (2025), pp. 9-28. <\/strong> <a href=\"https:\/\/doi.org\/10.5944\/hdp.45.2025.45590\">https:\/\/doi.org\/10.5944\/hdp.45.2025.45590<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019onada de solidaritat antifeixista que va rec\u00f3rrer l\u2019Europa occidental despr\u00e9s dels afusellaments del setembre de 1975 \u00e9s prou coneguda. En aquell moment, la q\u00fcesti\u00f3 del terrorisme, que ja havia comen\u00e7at a despuntar a l\u2019Espanya franquista i que assoliria les seves pitjors cotes en els anys posteriors, tamb\u00e9 comen\u00e7ava a plantejar greus problemes als pa\u00efsos de l\u2019entorn. Fran\u00e7a, un dels epicentres de les protestes contra la dictadura, no quedaria al marge de l\u2019onada terrorista que va colpejar el continent durant les d\u00e8cades dels setanta i vuitanta. L\u2019objectiu d\u2019aquest article \u00e9s dilucidar l\u2019impacte d\u2019ETA a Fran\u00e7a, tenint en compte la condici\u00f3 de \u00absantuari\u00bb que el pa\u00eds gal oferia als seus militants, aix\u00ed com la reacci\u00f3 francesa davant la repressi\u00f3 franquista, especialment les execucions del setembre de 1975.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>FORTI, STEVEN, \u201cVecchi e nuovi autoritarismi\u201d, MicroMega, 4 (2025), pp. 6-16. En aquest article, publicat en la revista italiana micromega, Steven Forti proposa una an\u00e0lisi comparativa entre els autoritarismes del segle XX i els del segle XXI, prestant especial atenci\u00f3 a les analogies i les difer\u00e8ncies existents. A partir d&#8217;un q\u00fcestionament del concepte d&#8217;autoritarisme plantejat [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":96,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-9857","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9857","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/users\/96"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9857"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9857\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11040,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9857\/revisions\/11040"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9857"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}