{"id":993,"date":"2013-04-22T18:22:37","date_gmt":"2013-04-22T18:22:37","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2013-2\/"},"modified":"2022-12-14T07:27:47","modified_gmt":"2022-12-14T07:27:47","slug":"2013-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/2013-2\/","title":{"rendered":"2013"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>
\n


Jos\u00e9-Ram\u00f3n L\u00f3pez Garc\u00eda, F\u00e1bula y espejo. Variaciones sobre lo jud\u00edo en la obra de Max Aub., <\/em>Colecci\u00f3n: Biblioteca del Exilio, Renacimiento Editorial 2014.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Max Aub Mohrenwitz (1903-1972), un dels grans noms de l\u2019exili republic\u00e0 de 1939, \u00e9s responsable d\u2019una contribuci\u00f3 pionera en la literatura i mem\u00f2ria sobre la persecuci\u00f3 i extermini jueu en el context espanyol. En l\u2019obra F\u00e1bula y espejo: variaciones sobre lo jud\u00edo en la obra de Max Aub s\u2019analitzen les relacions complexes, transversals i constants amb el m\u00f3n jueu que s\u2019inscriuen en la meditaci\u00f3 conjunta que l\u2019obra aubiana planteja sobre la modernitat i els seus principis centrals (ra\u00f3, progr\u00e9s, sistema democr\u00e0tic, condicions de representaci\u00f3 art\u00edstica, nacionalitat…). Les set variacions d\u2019aquest llibre proposen que la fabulaci\u00f3 i el desdoblament especular s\u2019acaben confirmant com els dos pols en els que es mou Max Aub quan ha d\u2019enfrontar-se a la \u00abpros\u00e0pia jueva\u00bb que va formar part de la seva identitat. D\u2019aquesta manera, s\u2019analitza la traject\u00f2ria de la genealogia aubiana i la decisi\u00f3 d\u2019inscriure\u2019s en una espanyolitat liberal i moderna que ha reivindicat el passat sem\u00edtic i sefardita alhora que els totalitarismes enva\u00efen Europa; la modulaci\u00f3 d\u2019all\u00f2 jueu en el marc narratiu d\u2019El laberinto m\u00e1gico despr\u00e9s de la seva reclusi\u00f3 en camps d\u2019internament francesos; la defensa d\u2019una concepci\u00f3 moderna de la trag\u00e8dia que t\u00e9 les seves arrels en Cervantes i que en San Juan (1943) denuncia als responsables del Holocaust mitjan\u00e7ant la cr\u00edtica a la ra\u00f3 d\u2019Estat i una lectura pol\u00edtica d\u2019all\u00f2 religi\u00f3s; l\u2019epistolari a l\u2019exili amb Am\u00e9rico Castro, donen fe de l\u2019admiraci\u00f3 i respecte que no anul\u2022len la discrep\u00e0ncia; el debat amb les idees de Jean-Paul Sartre en el qual es confronten de forma pol\u00e8mica dos humanistes davant la q\u00fcesti\u00f3 jueva; la reconstrucci\u00f3 del viatge a Israel al 1966 que va ser decisiu per confirmar el seu rebuig a les interpretacions essencialistes i metaf\u00edsiques del judaisme i la reivindicaci\u00f3 d\u2019all\u00f2 jueu com un \u00e0mbit de valors internacionalistes i moderns; o, finalment, la particular visi\u00f3 del conflicte \u00e0rab-israel\u00ed despr\u00e9s de la denominada \u00abguerra dels sis dies\u00bb plasmada en el poeamri p\u00f2stum Imposible Sina\u00ed (1982).<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n


Jordi Larios (ed.); La cara fosca de la cultura catalana. La col\u00b7loboraci\u00f3 amb el feixisme i la dictadura franquista<\/em>, Palma, Lleonard Muntaner Editor, 2013<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquesta publicaci\u00f3 recull una selecci\u00f3 de pon\u00e8ncies que es van presentar al congr\u00e9s sobre The Dark Side of Catalan Culture: Far-Right Ideologies in the Work of 20th Century Catalan Artists and Writers<\/em>, organitzat pel Centre for Catalan Studies de Queen Mary, University of London, i celebrat a Londres el juliol de 2008. Els autors, que treballen en universitats del Pa\u00efsos Catalans i del Regne Unit, estudien des de divereses perspectives la pulsi\u00f3<\/em> autorit\u00e0ria d’intel\u00b7lectuals catalans i mallorquins que van ser falangistes o van col\u00b7laborar amb la dictadura franquista, o totes dues coses alhora.<\/p>\n\n\n\n

Dins d’aquesta obra destaquem els cap\u00edtols de Mart\u00ed Mar\u00edn Corbera, “El catalanisme franquista: Josep Pla i l’operaci\u00f3 Porcioles<\/em> (pp. 97-149), Francesc Vilanova “La gent de Destino<\/em> i altres franquistes de Barcelona davant la Guerra Mundial: la Gran Bretanya com a exemple” (pp. 201-233), i Merc\u00e8 Picornell Belenguer “Entre espa\u00f1olas aut\u00e9nticas<\/em> i monstruosas excepciones<\/em>: Francisca Alcover i la (des)autoritzaci\u00f3 d’un espai pol\u00edtic per a la dona mallorquina (1933-1939)” (pp. 327-361).<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n


Mota Mu\u00f1oz, Jos\u00e9 Fernando; R\u00faa Fern\u00e1ndez, Jos\u00e9 Manuel; Vicente Izquierdo, Manuel, \u201cCuellos blancos\u201d: de empleados a trabajadores. El movimiento sindical de banca y ahorro en Barcelona (1955-1980<\/em>), Materials d\u2019Hist\u00f2ria de l\u2019Arxiu de la Fundaci\u00f3 Cipriano Garc\u00eda \u2013 CCOO de Catalunya, 2013.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Al \u201ctreballador bancari\u201d se l\u2019ha considerat tradicionalment un tipus de \u201cempleat privilegiat\u201d respecte a l\u2019obrer industrial; aquesta afirmaci\u00f3 formaria part dels estereotips constru\u00efts i difosos sobre els treballadors de \u201ccoll blanc\u201d. Segons aquesta visi\u00f3, el \u201cbancari\u201d seria un empleat ben pagat, identificat amb la \u201cclasse mitjana\u201d, \u201cimmobilista\u201d i, per tant, suposadament conformista, poc polititzada i aliena, per la mateixa l\u00f2gica, a l\u2019activitat sindical. Tanmateix, durant els \u00faltims anys del Franquisme i la transici\u00f3 a la democr\u00e0cia en el nostre pa\u00eds, es va posar de manifest una m\u00e9s que notable activitat pol\u00edtic-sindical dirigida per un grup capa\u00e7 de mobilitzar i inspirar confian\u00e7a a centenars de bancaris. El xoc d\u2019aquestes dues imatges descrites \u00e9s en gran mesura una de les q\u00fcestions centrals, sin\u00f3 la principal, del estudi n\u00famero 4 de la col\u00b7lecci\u00f3 \u201cMaterials d\u2019Hist\u00f2ria de l\u2019Arxiu\u201d, del qual \u00e9s coautor Jos\u00e9 Fernando Mota Mu\u00f1oz. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n


Cremades i Arland\u00eds, Vicent i Alonso i L\u00f3pez, Jes\u00fas Eduard (coord.), La transici\u00f3 democr\u00e0tica: mirades i testimonis,<\/em> Editorial Riublanc, Val\u00e8ncia, 2013.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La transici\u00f3 democr\u00e0tica: mirades i testimonis tracta de donar-ne una visi\u00f3 global i alhora aportar testimoniatges directes viscuts pels seus protagonistes a la Safor. Manuel Alcaraz, professor de la Universitat d\u2019Alacant, fa una molt ponderada introducci\u00f3 en el marc espanyol; Ferran Archil\u00e9s, professor d\u2019Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia a la Universitat de Val\u00e8ncia, se centra en la transici\u00f3 valenciana, mentre que Vicent Cremades i Jes\u00fas Alonso tracten el cas de la Safor. Els protagonistes d\u2019aquell moment ens conten i comenten les seues viv\u00e8ncies m\u00e9s intenses i opinen, aix\u00ed mateix, sobre les mobilitzacions populars i el moment de crisi dels darrers anys.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n


Lorenzo Rubio, C\u00e9sar, C\u00e1rceles en llamas. El movimiento de presos sociales en la Transici\u00f3n<\/em>, Ed. Virus, Barcelona, 2013. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

A trav\u00e9s de l\u2019estudi de la conflictivitat carcer\u00e0ria dels anys de la Transici\u00f3, C\u00e1rceles en llamas <\/em>explica en detall el proc\u00e9s de transformaci\u00f3 de les presons franquistes fins al sistema penitenciari vigent en els nostres dies. Quant despr\u00e8s de la mort de Franco s\u2019obriren les portes de les presons per a deixar sortir als opositors pol\u00edtics a la dictadura, ning\u00fa imaginava qu\u00e8 vindria a continuaci\u00f3. Davant l\u2019omissi\u00f3 de la seva causa en les mesures d\u2019amnistia, els presos comuns van pujar a les teulades per a reclamar la llibertat i un canvi radical del sistema penal i penitenciari.<\/p>\n\n\n\n

Al front del moviment de presos socials, la COPEL (acr\u00f2nim de la Coordinadora de Presos en Lluita) va signar els manifestos que acompanyaren les vagues de fam, autolesions i motins mitjan\u00e7ant els quals es reivindicaren com a v\u00edctimes del franquisme. Es tracta d\u2019un recorregut travessat per episodis foscos i zones ombr\u00edvoles sobre les que aquesta obra aporta llum i rigor, sense renunciar a un enfocament cr\u00edtic que q\u00fcestiona el discurs hegem\u00f2nic sobre el proc\u00e9s que va establir els pilars de la reclusi\u00f3 contempor\u00e0nia a l\u2019Estat espanyol.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n


Moreno Cantano, Antonio C\u00e9sar (coord..), Cruzados de Franco. Propaganda y diplomacia en tiempos de guerra (1936-1945)<\/em>, Colecci\u00f3n: Estudios Hist\u00f3ricos La Olmeda. Piedras Angulares, 2013.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019obra Cruzados de Franco. Propaganda y diplomacia en tiempos de guerra (1936-1945)<\/em>, elaborada per reconeguts especialistes nacionals i estrangers, persegueix objectius ben diferents. En primer lloc, redefinir la import\u00e0ncia de la propaganda exterior, en un context de guerra, com a mecanismes de reafirmaci\u00f3 interna i de promoci\u00f3 davant les grans pot\u00e8ncies mundials. En segon lloc, aprofundir en la pol\u00edtica exterior i cultural de l\u2019Espanya franquista a Europa, Am\u00e8rica i \u00c0sia. A m\u00e9s, pret\u00e9n aproximar el lector a les iniciatives i a les missions dels propagandistes i dels diplom\u00e0tics franquistes en diferents enclavaments estrangers. El seu estudi, revelar\u00e0, a la vegada, elements claus sobre la heterogene\u00eftat pol\u00edtica del personal adscrit al Ministerio de Exteriores o a la Delegaci\u00f3n Nacional del Servicio Exterior de Falange. Un altre punt d\u2019inter\u00e8s consisteix en analitzar la plasmaci\u00f3 f\u00edsica de la propaganda espanyola durant ambd\u00f3s conflictes, \u00e9s a dir, revisar els llibres, opuscles, fulletons i la premsa que circulen dins de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica entre 1936 i 1945. Finalment, completa el panorama historiogr\u00e0fic sobre les relacions diplom\u00e0tiques espanyoles des de la instauraci\u00f3 del franquisme fins al final de la contesa mundial. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n


Amaya, \u00c1lex, El aceler\u00f3n sindicalista. El aparato de propaganda de la Organizaci\u00f3n Sindical Espa\u00f1ola entre 1957 y 1969<\/em>, Centro de Estudios Pol\u00edticos y Constitucionales, Madrid, 2013.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest llibre, resultat de la tesi de la tesi doctoral del autor, \u00e9s un estudi complet sobre el discurs articulat i desenvolupat per la Organizaci\u00f3n Sindical Espa\u00f1ola entre el anys 1957 i 1969, aix\u00ed com un an\u00e0lisi exhaustiu de les caracter\u00edstiques i l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019estructura funcional de l\u2019aparell de propaganda sindical abans i durant aquest per\u00edode.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019obra explora tem\u00e0tiques com la relaci\u00f3 entre les classes populars i la instituci\u00f3 del r\u00e8gim encarregada del seu control i enquadrament, la influ\u00e8ncia i evoluci\u00f3 del falangisme en el sindicalisme oficial i en l\u2019entramat institucional franquista, les lluites pol\u00edtiques existents en el s\u00ed de la dictadura i el paper jugat per la propaganda en el canviant \u00e0mbit de la premsa i el periodisme. Tot plegat, en un determinant context hist\u00f2ric, el dels anys 60, marcat per profundes transformacions socials, econ\u00f2miques i pol\u00edtiques. Un per\u00edode crucial pel r\u00e8gim franquista en la seva voluntat de projectar-se cap el futur i tamb\u00e9 per una societat espanyola en progressiva configuraci\u00f3 com a motor fonamental del canvi democr\u00e0tic.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n


F\u0103tu-Tutoveanu, Andrada; Jarazo \u00c1lvarez, Ruben (eds.), Press, <\/em><\/strong>Propaganda and Politics: Cultural Periodicals in Francoist Spain and Communist Romania<\/em><\/strong>, Cambrige, Cambridge Scholars Publishing, 2013.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest treball col\u00b7lectiu t\u00e9 com a objectiu comparar els mitjans de comunicaci\u00f3 (premsa i, en particular, culturals) a l’Espanya franquista i Romania comunista, la col \u00b7 locaci\u00f3 dels dos paradigmes oposats en un enfocament com\u00fa amb la intenci\u00f3 d’identificar els patrons intricats compartits i connexions entre ells, per\u00f2, al mateix temps, sense deixar de banda les seves difer\u00e8ncies radicals.<\/p>\n\n\n\n

Dins d\u2019aquesta obra destaquem els dos cap\u00edtols de Alex Amaya, el primer escrit amb Manuela Marin \u201cFrancoism and Communism: A Historical Approach\u201d (pp. 2-13); i l\u2019altre en solitari anomenat  \u201cWar of Words: Similarities and Differences between Francoist Spain and Communist Romania in the Development of Totalitarian Propagandistic Systems\u201d (pp. 32-55).<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Picornell Belenguer, Merc\u00e8, Continu\u00eftats i desviacions. Debats cr\u00edtics sobre la cultura catalana en el v\u00e8rtex 1960\/1970<\/em>, Lleonard Muntaner, Editor, 2013.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest volum \u00e9s analitzar les din\u00e0miques de canvi que afecten la cultura catalana en la frontera de la d\u00e8cada que conduiria a la democr\u00e0cia, un moment en qu\u00e8 el discurs que atorgava un sentit unificador a la cultura catalana sota el franquisme \u2013el de la resist\u00e8ncia davant les agressions del r\u00e8gim- ha deixat de ser l\u2019\u00fanic que garanteix la cohesi\u00f3 cultural, sense que un nou projecte d\u2019identificaci\u00f3 s\u2019hagi encara articulat per complet. Aix\u00f2 genera una sensaci\u00f3 de crisi que, junt amb l\u2019emerg\u00e8ncia de noves plataformes des d\u2019on crear opini\u00f3, provoca que surtin a la llum diferents posicionaments sobre la cultura catalana i la funci\u00f3 de la literatura en la seva definici\u00f3. Temes com ara la possibilitat de generar una literatura <de consum>, la continu\u00eftat cultural que hauria d\u2019assumir la nova generaci\u00f3 de joves educats en el franquisme o la promoci\u00f3 d\u2019una contracultura pr\u00f2pia generen debats rellevants per entendre el funcionament de la cultura i la literatura catalana.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n


Ruiz Carnicer, Miguel \u00c1. (ed.). Falange. Las culturas pol\u00edticas del fascismo en la Espa\u00f1a de Franco (1936-1975)<\/em>. Zaragoza: Instituci\u00f3n Fernando el Cat\u00f3lico, CSIC, Diputaci\u00f3n de Zaragoza, 2013.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest llibre, que recull les Actes del congr\u00e9s  “Falange. Las culturas pol\u00edticas del fascismo en la Espa\u00f1a de Franco (1936-1975)” celebrat a Zaragoza del 22 al 24 de novembre de 2011, reuneix les reflexions m\u00e9s recents d\u2019alguns dels millors especialistes en la hist\u00f2ria de Falange i en l\u2019evoluci\u00f3 pol\u00edtica del r\u00e8gim franquista. L\u2019objectiu no \u00e9s \u00fanicament actualitzar els coneixements hist\u00f2rics del que va ser l\u2019encarnaci\u00f3 del peculiar feixisme espanyol i despr\u00e9s partit \u00fanic durant la dictadura; sin\u00f3 tamb\u00e9 posar en valor la rellev\u00e0ncia de Falange, en la seva complexitat i en las seves diverses manifestacions, en el conjunt del r\u00e8gim. Les col\u2022laboracions van m\u00e9s enll\u00e0 de la Rep\u00fablica, la guerra i la fase inicial del franquisme; i analitzen la seva influ\u00e8ncia al llarg de l\u2019evoluci\u00f3 del r\u00e8gim fins a la fi dels seus dies. Es tracte d\u2019entendre millor la Falange real, no la imaginada o mitificada, i el seu paper en la societat espanyola; aix\u00ed com calibrar l\u2019impacte de les idees en les que es van formar tant espanyols a l\u2019hora d\u2019entendre les peculiaritats socials i culturals de la societat de la transici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

En destaquem, entre d\u2019altres, els cap\u00edtols de Ferran Gallego: \u201c\u00bfUn puente demasiado lejano? Fascismo, Falange y franquismo en la fundaci\u00f3n y en la agon\u00eda del r\u00e9gimen\u201d (pp. 77-108); Francisco Morente: \u201cRafael S\u00e1nchez Mazas y la esencia cat\u00f3lica del fascismo espa\u00f1ol\u201d (pp. 109-141); Joan Maria Thom\u00e0s: \u201cLa unificaci\u00f3n: coyuntura y proyecto de futuro\u201d (pp. 169-177); Carme Molinero: \u201cFalange y la construcci\u00f3n del r\u00e9gimen, 1939-1945. La b\u00fasqueda de unas bases sociales\u201d (pp. 181-198); \u00c1ngelo Cenarro: \u201cEncuadramiento y consenso en la obra del movimiento: mujeres, j\u00f3venes, obreros\u201d (pp.199-216); Mart\u00ed Mar\u00edn: \u201cFalange y poder local\u201d (pp. 231-252); Nicol\u00e1s Sesma Landrin: \u201cSociolog\u00eda del instituto de Estudios Pol\u00edticos. Un <grupo de elite> intelectual al servicio del partido \u00fanico y del Estado franquista\u201d (pp. 253-288) i Pere Ys\u00e0s: \u201cEl Consejo Nacional del Movimiento en el franquismo tard\u00edo\u201d (pp. 365-380).<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n


Mir, Conxita; Gelonch, Josep (eds.), Duelo y memoria<\/em>. Lleida, Edicions de la Universitat de Lleida, 2013.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest llibre editat per Conxita Mir i Josep Gelonch recull vuit aportacions sobre les intervencions memorials i el proc\u00e9s de construcci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica a Espanya i Europa. Partint de les diverses etapes memorials respecte de la Guerra Civil i la viol\u00e8ncia repressiva de la Dictadura franquista, s’hi analitzen els principals models d’actuaci\u00f3 desenvolupats a Catalunya, Andalusia i les comunitats aut\u00f2nomes de la cornisa cant\u00e0brica. S’hi tracten els reptes que la gesti\u00f3 d’un record traum\u00e0tic suposa per a la nostra societat democr\u00e0tica, aix\u00ed com la gesti\u00f3 patrimonial dels espais p\u00fablics de dol i de mem\u00f2ria. Els casos europeus estudiats (Finl\u00e0ndia, Alemanya, Fran\u00e7a) ofereixen altres contextos i actuacions que permeten aprofundir en el coneixement de la gesti\u00f3 democr\u00e0tica de passats de viol\u00e8ncia del segle XX.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n


Glondys, Olga. La Guerra Fr\u00eda cultural y el exilio republicano espa\u00f1ol. Cuadernos del Congreso por la Libertad de la Cultura (1953-1965),<\/em> Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Cient\u00edficas, 2013. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Segons Arthur J. Schlesinger, el Congr\u00e9s per la Llibertat i la Cultura (1950-1967) va representar la inversi\u00f3 m\u00e9s rendible, intel\u00b7ligent i amb \u00e8xit de totes les despeses de la CIA. Com la principal organitzaci\u00f3-fa\u00e7ana de l’Ag\u00e8ncia en el camp de la cultura durant la Guerra Freda, aquest organisme va aconseguir una promoci\u00f3 molt efica\u00e7, per camuflada, de certs valors afins als objectius de EE. UU. Aquesta obra constitueix una primera aproximaci\u00f3 des de la perspectiva hisp\u00e0nica a aquest cap\u00edtol clau de la postguerra. Partint de la revista Cuadernos del Congreso por la Libertad de la Cultura (1953-1965), publicaci\u00f3 financiada per la CIA mitjan\u00e7ant la Fundaci\u00f3 Fairfield, es recorre l’acci\u00f3 ideol\u00f2gica del Congr\u00e9s per la Llibertat de la Cultura en Am\u00e8rica Llatina i s’analitzen els \u201cponts\u201d estesos per aquest organisme envers la dissid\u00e8ncia en l’Espanya franquista. Aquest estudi reconstitueix les hist\u00f2ries d’aquells exiliats que en major mesura van contribuir a la campanya estadounidenca en l’\u00e0mbit de la cultura, estableix les relacions entre els processos ideol\u00f2gics hisp\u00e0nics i universals, i reflexiona sobre la pol\u00e8mica q\u00fcesti\u00f3 del finan\u00e7ament encobert i l’autonomia de la cultura en el context de la Guerra Freda. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Mota Mu\u00f1oz, Jos\u00e9 Fernando; T\u00e9bar, Javier, La muerte del esp\u00eda con bragas: falangistas, polic\u00edas, militares y agentes secretos en la Barcelona de posguerra.<\/em> Barcelona: Flor del Viento, 2013.<\/strong><\/p>

Fent servir la mort d’un espia l’octubre de 1943 com a comen\u00e7ament, Jos\u00e9 Fernando Mota Mu\u00f1oz i Javier T\u00e9bar retraten la Barcelona de postguerra. La ciutat dels “vencedors”, encara que alguns d’ells formin part de la paradoxal figura d’aquell que va ser o b\u00e9 es va sentir “derrotat” dins del propi grup victori\u00f3s. \u00c9s la ciutat “blava”, la dels falangistes, els “camises velles”, els excaptius, els excombatents i els exdivisionaris. En plena Segona Guerra Mundial, quan s’est\u00e0 arrasant Europa, \u00e9s la ciutat on operen trames d’espionatge dels diferents pa\u00efsos implicats en el conflicte b\u00e8l\u00b7lic. En el seu port est\u00e0 previst en aquell mateix mes un bescanvi de presoners angloamericans i alemanys. Per aquest motiu, al llarg del llibre desfilen passeurs, agents nazis, espies dels serveis secrets aliats, militars i policies espanyols dedicats a tasques d’informaci\u00f3 i contra-informaci\u00f3. Per\u00f2 tamb\u00e9 autoritats pol\u00edtiques i civils, estraperlistes, confidents i arribistes. En definitiva, un m\u00f3n fosc sobre el qual els autors han tractat de projectar una mica de llum.<\/p><\/p>\n<\/div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Jos\u00e9-Ram\u00f3n L\u00f3pez Garc\u00eda, F\u00e1bula y espejo. Variaciones sobre lo jud\u00edo en la obra de Max Aub., Colecci\u00f3n: Biblioteca del Exilio, Renacimiento Editorial 2014. Max Aub Mohrenwitz (1903-1972), un dels grans noms de l\u2019exili republic\u00e0 de 1939, \u00e9s responsable d\u2019una contribuci\u00f3 pionera en la literatura i mem\u00f2ria sobre la persecuci\u00f3 i extermini jueu en el context […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-993","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/993","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=993"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/993\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6252,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/993\/revisions\/6252"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cedid\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=993"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}