{"id":4904,"date":"2016-11-17T11:52:37","date_gmt":"2016-11-17T11:52:37","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/centrodelinguaportuguesacamoes\/2016\/11\/17\/jornadas-culturais-eoi\/"},"modified":"2023-05-30T12:32:10","modified_gmt":"2023-05-30T12:32:10","slug":"jornadas-culturais-eoi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/centrodelinguaportuguesacamoes\/ca\/2016\/11\/17\/jornadas-culturais-eoi\/","title":{"rendered":"Jornades culturals a la EOI"},"content":{"rendered":"\n

<\/span><\/p>\n\n\n\n

Dimarts<\/strong><\/p>\n\n\n\n

23 de novembre<\/strong><\/p>\n\n\n\n

16.00<\/strong> Obertura de les Jornades Culturals \u201cEla\u201d<\/strong> a c\u00e0rrec de les professores del departament de portugu\u00e8s: Sandra Cruz i \u00c2ngela Nieto.<\/p>\n\n\n\n

16.10<\/strong> Confer\u00e8ncia: \u201c<\/strong>Qui s\u00f3n les dones brasileres?\u201d<\/strong><\/p>\n\n\n\n

A c\u00e0rrec de Marta Orsini, periodista i investigadora.<\/p>\n\n\n\n

Ja cantava Rita Lee a la tornada de la can\u00e7\u00f3 Pagu que \u201ccap brasilera \u00e9s un cul\u00bb. Tot i aix\u00ed, la imatge de les dones brasileres, relacionada a cossos plens de corves i a la idea d’una enorme sensualitat, continua en l’imaginar col\u00b7lectiu dins i fora del Brasil. Perr trencar aquest estereotip i oferir una mirada m\u00e9s \u00e0mplia al respecte de la figura de la dona brasilera, donarem una visi\u00f3 de la dona a trav\u00e9s del temps. Des de les arrels, el mestissatge, passant per l’esclavitud, contemplant els aspectes econ\u00f2mics, pol\u00edtics i socials que han anat conformant la identitat d’aquestes dons fins avui. M\u00e9s tard, aprofitarem l’ocasi\u00f3 per presentar la pel\u00b7l\u00edcula Que horas ela Volta<\/em> i parlar dels temes que hi apareixen, aix\u00ed com de la pol\u00e8mica que va comen\u00e7ar al Brasil.<\/p>\n\n\n\n

18.30<\/strong> Pel\u00b7l\u00edcula: Que horas Ela Volta?<\/em> (2015) <\/strong>d’Anna Muylaert (VOSE).<\/p>\n\n\n\n

Sinopsi: <\/strong>Despr\u00e9s de deixar la filla a l’interior de Pernambuco i passar 13 anys com a mainadera del noi Fabinho a S\u00e3o Paulo, la Val t\u00e9 estabilitat financera per\u00f2 conviu amb la culpa de no haver criat la seva filla J\u00e9ssica. A tocar de l’examen final del noi, per\u00f2, ella rep una trucada de la filla que sembla ser la segona oportunitat. J\u00e9ssica vol recolzament per anar a S\u00e3o Paulo a fer l’examen. Amb alegria i alhora recel, la Val prepara la tan esperada vinguda de la filla, recolzada pels seus patrons. Pero quan la J\u00e9ssica arriba, la conviv\u00e8ncia \u00e9s dif\u00edcil. No actua dins del protocol que s’espera, i aix\u00f2 genera tensi\u00f3 dins la casa. A tots els agafa desprevinguts l’autenticitat de la seva personalitat. En mig de tothom, dividida entre el menjador i la cuina, la Val haur\u00e0 de trobar un nou mode de vida.<\/p>\n\n\n\n

Lloc: <\/strong>Sala d\u2019actes<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

Dijous<\/strong><\/p>\n\n\n\n

24 de novembre<\/strong><\/p>\n\n\n\n

16.00 \u201c<\/strong>Una panor\u00e0mica de l’escriptura femenina en l’\u00e0mbit lus\u00f2fon.\u00bb <\/strong>A c\u00e0rrec d’Elena Losada Soler, professora titular de literatura portuguesa.<\/p>\n\n\n\n

La cr\u00edtica feminista, especialment la ginecocr\u00edtica, ens ha ensenyat a visibilitzar l’escriptura de les dones i a buscar-ne algunes preguntes: Qui soc jo? Qui soc jo al m\u00f3n? Com parlo al m\u00f3n? Si les preguntes s\u00f3n quasi invariables les respostes s\u00f3n m\u00faltiples, tantes com les escriptores que les han intentar respondre. Aquesta confer\u00e8ncia vol oferir al p\u00fablic una panor\u00e0mica de l’evoluci\u00f3 de la literatura d’autoria femenina en l’\u00e0mbit lus\u00f2fon, de les preguntes i de les respostes, especialment a Portugal i al Brasil, emfatitzant el per\u00edode contemporani.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

18.00 <\/strong>Pel\u00b7l\u00edcula: Njinga. Mulher. Guerreira. Rainha de Angola<\/em><\/strong> (2013) <\/strong>de S\u00e9rgio Graciano. (VO)<\/p>\n\n\n\n

Sinopsi: <\/strong>Reina dels regnes de Ndongo (o Ngola) i de Matamba, Njinga (1583-1663) va ser una guerrera africana que durant quatre d\u00e8cades va fer de tot per evitar que el seu poble acab\u00e9s caient al cruel dest\u00ed de l’esclavitud, generalitzat pels europeus al segle XVI. Coratjosa i decidida, era filla del rei Kilwanji i germana de Mbandi. Aquest, es va revoltar contra el domini portugu\u00e8s el 1618 i va ser derrotat per les forces de Lu\u00eds Mendes de Vasconcelos. Despr\u00e9s de diversos anys d’incursions portugueses per capturar esclaus, i entre batalles intermitents, Njinga va aconseguir negociar un tractat de termes iguals, arribant a convertir-se al cristianisme per enfortir la confian\u00e7a entre els dos pobles, adoptant el nom portugu\u00e8s Ana de Sousa. Determinada a protegir els seus, va ajudar a reinserir antics esclaus i va crear una economia que, al contrari d’altres, no depenia del tr\u00e0fic de persones. Njinga va morir als 80 anys, admirada i respectada per Portugal, despr\u00e9s d’una lluita coratjosa contra l’ocupaci\u00f3 colonial, en defensa del poble mbundu.<\/p>\n\n\n\n

19.30 <\/strong>Sorteig i entrega del premi TAP Portugal<\/strong> als alumnes.<\/p>\n\n\n\n

Lloc: Sala d\u2019actes<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

17-11-2016<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Dimarts 23 de novembre 16.00 Obertura de les Jornades Culturals \u201cEla\u201d a c\u00e0rrec de les professores del departament de portugu\u00e8s: Sandra Cruz i \u00c2ngela Nieto. 16.10 Confer\u00e8ncia: \u201cQui s\u00f3n les dones brasileres?\u201d A c\u00e0rrec de Marta Orsini, periodista i investigadora. Ja cantava Rita Lee a la tornada de la can\u00e7\u00f3 Pagu que \u201ccap brasilera \u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[32],"tags":[],"class_list":["post-4904","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-noticias"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/centrodelinguaportuguesacamoes\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4904","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/centrodelinguaportuguesacamoes\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/centrodelinguaportuguesacamoes\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/centrodelinguaportuguesacamoes\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/centrodelinguaportuguesacamoes\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4904"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/centrodelinguaportuguesacamoes\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4904\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4916,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/centrodelinguaportuguesacamoes\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4904\/revisions\/4916"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/centrodelinguaportuguesacamoes\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4904"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/centrodelinguaportuguesacamoes\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4904"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/centrodelinguaportuguesacamoes\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4904"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}