Títol del projecte:
Pràctiques verbals en la comunicació intercultural: Estratègies i negociació del significat. (Verbal practices in intercultural communication: Strategies and Meaning Negotiation)
Referència del projecte:
BFF2001-2576 , Ministeri de Ciència i Tecnologia, Pla Nacional de la Ciència I D.
Participants:
un grup de set investigadors: Melissa G. Moyer, Joan A. Argenter, Albert Branchadell, Eva Codó, Joan Pujolar, Adela Ros i Monica Heller.
Resum del projecte:
Pràctiques verbals en la comunicació intercultural: Estratègies i negociació del significat.
TEMA Aquesta recerca estudia les pràctiques verbals a diferents contextos de comunicació intercultural des de la perspectiva de la sociolingüística interaccional. La recerca que proposem pretén analitzar les estratègies utilitzades en la negociació del significat en interaccions entre persones d’origen paquistanès i indi amb autòctons a diverses ciutats de Catalunya.
OBJECTIUS Els objectius generals són: (a) caracteritzar les estratègies més comunes per negociar el significat en interaccions interculturals; (b) explicar el paper dels factors lingüístics i extralingüístics en les dificultats de comunicació que apareixen en interaccions on dues o més llengües es combinen; i (c) proposar un model per entendre els processos de la creació d’identitat per part d’immigrants indis i paquistanesos en contextos interculturals. Els objectius més específics inclouen: (a) fer una anàlisi detallada i rigorosa per determinar fins a quin punt la comunicació intercultural es pot considerar un fenomen individual resultant de la interacció comunicativa i no de certes diferències culturals en maneres de parlar que es pressuposen; (b) mostrar com el procés de creació d’identitat per part dels indis i els paquistanesos es pot considerar un producte del context social i de les circumstàncies en què aquests dos grups d’immigrants es veuen immersos i no el resultat d’una categoria social o ètnica fixa.
MARC TEòRIC El marc teòric adoptat segueix els principis de l’interaccionisme simbòlic. La comunicació es concep com un procés dinàmic en què els significats es negocien durant la interacció. Les idees de Bourdieu i Giddens ens proporcionen el marc de referència social utilitzat per a fer l’anàlisi.
METODOLOGIA Aquest estudi sobre la comunicació intercultural utilitza transcripcions detallades d’enregistraments d’àudio i de vídeo en set contextos interculturals seleccionats per a aquest projecte. Les dades lingüístiques que obtenim d’aquests enregistraments es complementen amb (a) observacions recollides a través de treball de camp: (b) narracions espontànies i informació recollida a través d’un qüestionari utilitzat en entrevistes en profunditat obertes i estructurades; (c) i dades secundàries que inclouen documents, legislació i declaracions en relació a la immigració fetes per figures públiques relacionades amb el món de la immigració.