Títol del projecte:
La gestió del multilingüisme en l’àmbit institucional. (The Management of Multilingualism in Institutional Sites)
Referència del projecte:
HUM2007-61864, Ministeri de Ciència i Tecnologia, Pla Nacional de la Ciència I D
Participants:
Un grup d’onze investigadors: Melissa G. Moyer (investigadora principal), Eva Codó, Melinda Dooly, Sònia Oliver, Dolores Ruiz Lozano, Gabriele Budach, Alexandre Duchêne i Monica Heller. Becàries: Maria Rosa Garrido, Maria Sabaté i Katia Yago.
Resum del projecte:
La gestió del multilingüisme en l’àmbit institucional
TEMA El tema d’aquesta recerca és estudiar la gestió del multilingüisme en tres contextos institucionals. La hipòtesi de partida és que els canvis produïts per una societat i una economia mundial cada cop més globalitzada han creat en els contextos espanyol i català una situació de multilingüisme que fa poc anys no existia. Arran d’aquests canvis, han aparegut noves pràctiques lingüístiques que necessiten ser estudiades des d’una perspectiva interdisciplinària.
OBJECTIUS L’objectiu de la recerca és realitzar etnografies d’una organització no governamental dedicada a l’educació d’adults, un centre hospitalari de la seguretat social i una empresa multinacional. Els objectius més específics són: (a) establir quines són les pràctiques multilingües (la distribució de llengües) a cada institució, (b) caracteritzar les estratègies per negociar el significat i la diversitat lingüística des de l’anàlisi de les interaccions multilingües, (c) estudiar el paper de l’anglès en un món global i en particular com funciona com a llengua franca en aquests tres contextos, (d) proposar un model per gestionar la diversitat lingüística, (e) contribuir al coneixement d’una nova situació sociolingüística a l’estat. Aquest projecte també té com a objectiu fer una contribució teòrica sobre l’important paper de la llengua en la nova economia de serveis. Ens proposem entendre el valor que adquireixen determinades maneres de ser multilingüe en el mercat local.
METODOLOGIA S’utilitza una metodologia qualitativa que requereix treball de camp etnogràfic en cadascuna de les organitzacions proposades. Les dades obtingudes mitjançant tècniques d’observació-participació i notes de camp són complementades per transcripcions detallades d’enregistraments en àudio i vídeo realitzats en tres contextos de servei diferents, entrevistes (espontànies i estructurades) en àudio i vídeo, i finalment, dades secundàries com ara legislació, documents oficials i declaracions als mitjans de comunicació per part de representants institucionals.