La gestió del multilingüisme en l’àmbit institucional
ONGs:
Aquesta recerca estudia la gestió del multilingüisme en organitzacions no governamentals locals i internacionals. L’estudi de les ideologies d’aquestes ONGs i de les seves relacions amb les projeccions locals i globals de les organitzacions dedicades a l’ajuda a nouvinguts ens permet entendre com funcionen els processos socials d’inclusió i exclusió de les noves poblacions.
El sector de les telecomunicacions:
La recerca que estem realitzant en el sector de les telecomunicacions dintre de la nova economia se centra en la llengua i en la manera en què els serveis de comunicació es comercialitzen i són utilitzats per part de les poblacions migrades. L’estat i les empreses de comunicació privades i privatitzades, a través del seu paper en l’organització i control de les xarxes globals de comunicació, de la diversitat lingüística i dels fluxos migratoris, estan generant noves formes de control de la ciutadania i d’exclusió social.
Mediadors culturals:
Aquest estudi se centra en el rol dels mediadors culturals en el context sanitari. La tria de la llengua de comunicació, així com la traducció de significats culturals i d’informació sanitària, són font de nombroses tensions. Aquestes tensions s’articulen al voltant del control del coneixement especialitzat. Les formes de multilingüisme i els patrons de tria de llengua per part dels diferents actors socials al centre d’atenció primària reflecteixen les relacions de poder a dins i a fora de la institució.
Centre de salut:
Actualment estem analitzant els modes i modalitats del multilingüisme en un centre de salut públic i les conseqüències que tenen certes decisions per als usuaris del sistema sanitari. Els usuaris es categoritzen a través de les pràctiques multilingües implementades per la institució. Hem observat que les ideologies institucionals no es corresponen amb la realitat diària d’aquest centre.
El turisme i la nova economia
Context I: Llengua, Estructuració i Barreres en una Comunitat Turística a la Costa Brava
Aquest estudi etnogràfic d’una comunitat turística a la Costa Brava explora el paper de la llengua en processos socials d’estructuració i construcció de barreres entre diverses nacionalitats y grups ètnics. Pretén demostrar com la diversitat en aquesta petita comunitat catalana planteja un repte vers les maneres tradicionals de treball així com vers les llengües que s’utilitzen a la comunitat. Les barreres que es construeixen entre els membres de la comunitat catalana local divergeixen de les dinàmiques d’estructuració social entre la comunitat ‘d’estrangers’ que estan en una constant competició pel control dels recursos materials i simbòlics i en una lluita per la (re)definició dels espais de pràctica lingüística, econòmica i política.
Context II: Catalunya Nord/Languedoc-Roselló
La reactivació de l’economia local es basa en el turisme i en la recuperació dels símbols locals de llengua i identitat catalanes. Entre els diferents grups socials que participen en aquesta construcció, hi trobem els productors locals de menjar i de productes artístics (mel, cervesa, begudes de cola, formatge, samarretes, pintura), els moviments cooperatius involucrats en la producció ecològica i biològica a més del sector immobiliari. D’altra banda, s’evidencia el ressorgiment de la narrativa oral històrica de caire tradicional. Aquesta construcció mercantilitzada dels símbols catalans entra en tensió amb les recuperacions de la llengua catalana més nacionalistes finançades pel govern autònom català a l’estat espanyol.