Entendre la construcció operativa del nostre gènere, el gènere Homo, és un desafiament a la nostra capacitat de conèixer. Pensem  que representa un dels projectes conceptuals més importants que l’Homo sapiens pot portar a terme durant el segle XXI. Entendre i comprendre la progressió humana mitjançant les diferents espècies al llarg de l’evolució, i per tant com s’ha produït la seva diferenciació específica dels altres primats, és ben a prop de desafiar les lleis bàsiques del coneixement científic, del que es pot entendre i explicar. És aquest desafiament allò que converteix l’estudi i la comprensió de l’origen de la vida, de la intel·ligència, de l’hominització i de la humanització en una provocació per a qualsevol investigador apassionat per aquestes temàtiques.”

Fragment de la introducció del llibre
La consciència que crema

Eudald Carbonell i Roura (Ribes de Freser, 1953) és doctor en Geologia del Quaternari per la Universitat Pierre i Marie Curie de París (1986) i doctor en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona (1988). Des del 1991 és codirector juntament amb José María Bermúdez de Castro i Juan Luis Arsuaga de l’equip d’investigacions dels jaciments pleistocens de la Serra d’Atapuerca (Burgos). I actualment és l’investigador principal del Grup d’Autoecologia Humana del Quaternari de la Universitat Rovira i Virgili i el director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Ha estat guardonat amb diversos premis, com el Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica (1997), la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (2000), o el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica (2009).

Més informació: