{"id":1099,"date":"2019-11-05T09:56:05","date_gmt":"2019-11-05T09:56:05","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/simbologia\/"},"modified":"2023-06-08T17:46:05","modified_gmt":"2023-06-08T17:46:05","slug":"simbologia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/simbologia\/","title":{"rendered":"Simbologia, teories i molt m\u00e9s"},"content":{"rendered":"<p>No s\u00f3n pocs els que afirmen que una de les idees fonamentals de Blade Runner \u00e9s la contraposici\u00f3 entre all\u00f2 natural i el que \u00e9s artificial, la fina l\u00ednia vermella que separa l\u2019home de les seves creacions. Per\u00f2 el conflicte plantejat no t\u00e9 res a veure amb la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial sin\u00f3 amb la quotidiana construcci\u00f3 i\/o deconstrucci\u00f3 de l\u2019home per s\u00ed mateix.\u00a0 Es traca doncs d\u2019un conflicte estrictament hum\u00e0.<\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-1105 size-full\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-content\/uploads\/sites\/215\/2019\/11\/00sebastianroypris.jpg\" alt=\"00sebastianroypris\" width=\"597\" height=\"354\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-content\/uploads\/sites\/215\/2019\/11\/00sebastianroypris.jpg 597w, https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-content\/uploads\/sites\/215\/2019\/11\/00sebastianroypris-300x178.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 597px) 100vw, 597px\" \/><\/p>\n<p>Un exemple: En J.F. Sebastian, en trobar-se davant d\u2019en Roy i la Pris, s\u2019hi sent orgull\u00f3s. <em>\u201cHi ha quelcom meu en vost\u00e8s\u201d<\/em>, els hi diu, perqu\u00e8, com a enginyer gen\u00e8tic de la Corporaci\u00f3 Tyrell, ha participat en el seu disseny. Per\u00f2 en Roy el contesta que s\u00f3n f\u00edsics, no computadores; i la Pris conclou: <em>\u201cPensem, Sebastian, per tant existim\u201d.<\/em><\/p>\n<p>Els replicants no s\u00f3n un producte de l\u2019evoluci\u00f3 biol\u00f2gica i s\u00ed un artifici hum\u00e0, i tanmateix no m\u00e0quines. Per tant, la difer\u00e8ncia no \u00e9s de \u2018condici\u00f3\u2019 sin\u00f3 de \u2018comportament moral\u2019. Si visquessin m\u00e9s temps, els replicants podrien desenvolupar les seves pr\u00f2pies respostes emocionals (odi, amor, por, enveja,&#8230;) i llavors el cam\u00ed entre uns i altres acabaria per trobar-se i confluir.<\/p>\n<p>A causa d&#8217;aquest defecte, tenen una data de caducitat de 4 anys. I per als sis Nexus-6 revoltats de les col\u00f2nies (dos van morir electrocutats abans d&#8217;arribar a Los Angeles), existeix el cos especial dels blade runners que faran tot el possible per <strong>&#8220;retirar-los&#8221; i no &#8220;matar-los&#8221;<\/strong>, noteu la for\u00e7a del llenguatge utilitzat per minimitzar l&#8217;atrocitat de l&#8217;acci\u00f3 i intentar marcar difer\u00e8ncies entre ells i els humans (els \u00fanics que poden morir i ser morts).<\/p>\n<p>La rellev\u00e0ncia de Blade Runner ha transcendit all\u00f2 est\u00e8tic per obrir un debat ideol\u00f2gic: com gestionar l\u2019obsolesc\u00e8ncia de l\u2019home quan l\u2019\u00e9sser artificial conquereixi la seva consci\u00e8ncia? Films com <a href=\"https:\/\/www.filmaffinity.com\/es\/film132582.html\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><em>Ex machina<\/em><\/a>, <a href=\"https:\/\/www.filmaffinity.com\/es\/film913067.html\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><em>Transcendence<\/em><\/a> o <a href=\"https:\/\/www.filmaffinity.com\/es\/film889720.html\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><em>Her<\/em><\/a> han perllongat la discussi\u00f3.<\/p>\n<p>De tota manera, m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquest debat, volem tractar altres temes que apareixen al film i que donen lloc a fabricar-ne variades interpretacions.<\/p>\n<p><strong>L\u2019esclavitud <\/strong><\/p>\n<p>En Roy Batty li diu a en Deckard, quan el persegueix dins l\u2019edifici Bradbury: \u201c<em>\u00c9s tota una experi\u00e8ncia viure amb por, oi? Aix\u00f2 \u00e9s el que significa \u00e9sser esclau.\u201d<\/em><\/p>\n<p>I tothom en t\u00e9 de por:<\/p>\n<ul>\n<li>el replicant en descobrir que la seva vida \u00e9s finita<\/li>\n<li>el policia en acabar retirat si es nega a perseguir replicants<\/li>\n<li>els humans en no tenir esperan\u00e7a ni futur, tot i poder marxar de la Terra<\/li>\n<li>el director de la Corporaci\u00f3 Tyrell en no tenir control sobre la mort i saber que s&#8217;iguala aix\u00ed a les seves pr\u00f2pies creacions<\/li>\n<\/ul>\n<p>De la mateixa manera, existeix l&#8217;esclavitud imposada per \u2018naixement\u2019 (els replicants) i la imposada per la deshumanitzada economia (els humans).<\/p>\n<p><strong>Una partida d\u2019escacs immortal<\/strong><\/p>\n<p>El doctor Tyrell i J.S. Sebastian juguen una partida d\u2019escacs a dist\u00e0ncia, cadasc\u00fa t\u00e9 un tauler que reprodueix les jugades que van fent. En Roy Batty aprofitar\u00e0 la partida com esquer per entrar-hi a l\u2019edifici Tyrell i con\u00e8ixer aix\u00ed el seu creador.<\/p>\n<p>Els moviments que es plantegen s\u00f3n:<\/p>\n<ul>\n<li>Reina blanca a Alfil negre 6, escac<\/li>\n<li>Cavall negre per Reina blanca<\/li>\n<li>Alfil blanc a Rei negre 7, escac i mat<\/li>\n<\/ul>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone  wp-image-1104\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-content\/uploads\/sites\/215\/2019\/11\/00escacs2-300x151.jpg\" alt=\"00escacs2\" width=\"358\" height=\"180\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-content\/uploads\/sites\/215\/2019\/11\/00escacs2-300x151.jpg 300w, https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-content\/uploads\/sites\/215\/2019\/11\/00escacs2.jpg 593w\" sizes=\"auto, (max-width: 358px) 100vw, 358px\" \/> <img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium wp-image-1103\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-content\/uploads\/sites\/215\/2019\/11\/00escacs1-300x183.jpg\" alt=\"00escacs1\" width=\"300\" height=\"183\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-content\/uploads\/sites\/215\/2019\/11\/00escacs1-300x183.jpg 300w, https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-content\/uploads\/sites\/215\/2019\/11\/00escacs1.jpg 595w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/p>\n<p>Aquest final de partida \u00e9s el mateix de l\u2019anomenada <strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Inmortal_(partida_de_ajedrez)\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">partida immortal<\/a><\/strong> que van disputar Adolf Anderssen (blanques) i Lionel Kieseritzky (negres) a la ciutat de Londres el 1851, i que per la seva originalitat \u00e9s considerada una de les partides m\u00e9s sorprenents i entretingudes de la hist\u00f2ria.<\/p>\n<p>Ridley Scott l\u2019aprofitar\u00e0 per anticipar la lluita (i el desenlla\u00e7 final) que tindr\u00e0 lloc entre el deu omniscient de la pir\u00e0mide i la seva criatura revoltada.<\/p>\n<p><strong>Les dones de Blade Runner<\/strong><\/p>\n<p>Totes les dones que hi apareixen a la pel\u00b7l\u00edcula s\u00f3n replicants. Per\u00f2 s\u2019han representat diferenciadament:<\/p>\n<ul>\n<li>Hi ha la dona obedient, amb un cert aire antiquat, que segueix l\u2019estereotip de <em>femme fatale<\/em> del cinema negre, interpretada per la <strong>Rachael<\/strong><\/li>\n<li>I tamb\u00e9 hi trobem l\u2019arquetip de dona artificial que no s\u2019acovardeix davant l\u2019opressor i que, fins i tot, ha de lluitar per sobreviure i pels que s\u00f3n com ella. La <strong>Pris i la Zhora<\/strong> s\u00f3n la prova.<\/li>\n<\/ul>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone  wp-image-1102\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-content\/uploads\/sites\/215\/2019\/11\/brrachael.jpg\" alt=\"brrachael\" width=\"230\" height=\"239\" \/> <img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone  wp-image-1100\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-content\/uploads\/sites\/215\/2019\/11\/brpris.jpg\" alt=\"brpris\" width=\"230\" height=\"239\" \/> <img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone  wp-image-1101\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-content\/uploads\/sites\/215\/2019\/11\/brzhora.jpg\" alt=\"brzhora\" width=\"230\" height=\"239\" \/><\/p>\n<p>Tanmateix, sent totes del model Nexus-6 i d\u2019haver estat manufacturades per homes (per la distracci\u00f3 d\u2019altres homes), n\u2019hi ha una d\u2019elles molt m\u00e9s avan\u00e7ada gen\u00e8ticament.<\/p>\n<p>La Rachael actua de forma c\u00ednica i maquinal mentre es pensa que \u00e9s humana per\u00f2, amb el test d\u2019empatia Voight-Kampff, descobreix el seu origen artificial, i es transforma llavors en un \u00e9sser indefens, a merc\u00e8 de la seva inexperi\u00e8ncia emocional i dels seus records implantats.<\/p>\n<p>La Pris i la Zhora han estat dissenyades amb una data de caducitat de quatre anys i tractaran per sobre de tot de salvar la vida; en canvi, la Rachael acabar\u00e0 matant a un dels seus i fugint amb Rick Deckard, oblidant els seus or\u00edgens i el patiment de la resta dels seus \u201cgermans\u201d replicants, sense tenir a m\u00e9s data de caducitat.<\/p>\n<p><strong>El paper final de Roy Batty<\/strong><\/p>\n<p>En acabar-se el film, en les escenes de ca\u00e7a entre Deckard i Roy, el replicant s\u2019equipara amb un personatge diab\u00f2lic, amb un \u00e0ngel caigut, i revelat contra el seu creador (al qual ja ha mort). I, alhora, s\u2019assimila a Crist: pel clau en la m\u00e0, per la poca roba que el cobreix, pel seu rostre ensangonat, per les seves paraules de redemptor&#8230;<\/p>\n<p>El mon\u00f2leg de Roy \u2014 \u201cTears in rain\u201d\u2014 \u00e9s un dels texts m\u00e9s ic\u00f2nics i tamb\u00e9 po\u00e8tics que s\u2019ha creat pel cinema, i el va escriure el propi actor, en Rutger Hauer, no formava part del gui\u00f3 original:<\/p>\n<p><em>\u201cJo&#8230; he vist coses que vosaltres no creur\u00edeu&#8230; atacar naus en flames m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019Ori\u00f3, he vist raigs C brillar en la foscor prop de la porta de Tannh\u00e4user. Tots aquests moments es perdran en el temps&#8230; com ll\u00e0grimes en la pluja&#8230; \u00c9s hora de morir.\u201d<\/em><\/p>\n<p>La mort de Roy Batty \u00e9s mostrada de forma subtil i po\u00e8tica, nom\u00e9s una lleugera inclinaci\u00f3 de cap, a c\u00e0mera lenta, mentre un colom blanc surt volant d\u2019entre les seves mans. El seu alliberament \u00e9s tamb\u00e9 l\u2019alliberament de l&#8217;home.<\/p>\n<p><strong>\u00c9s Deckard un replicant? : busqueu la clau en l\u2019origami <\/strong><\/p>\n<p>Diverses s\u00f3n les escenes i els di\u00e0legs que mantenen viva aquesta ambig\u00fcitat. El personatge de Deckard, la seva idea, acaba planant entre la condici\u00f3 humana i la replicant, com l\u2019ess\u00e8ncia mateixa del conflicte existencial i moral que proposa la pel\u00b7l\u00edcula. La narraci\u00f3 en off del propi blade runner li proporciona una p\u00e0tina m\u00e9s \u2018humana\u2019 i fa que el dubte s\u2019esvaeixi com el fums del tabac si l\u2019espectador no ha estat ben atent.<\/p>\n<p>En canvi, en la versi\u00f3 del director de 1992, la supressi\u00f3 d\u2019aquesta veu i la incorporaci\u00f3 del somni de Deckard on apareix un unicorn, combinat amb les fotografies de fam\u00edlia que guarden Rachael, Leon Kowalski i ell mateix, ens porten a pensar en els records implantats.<\/p>\n<p>A m\u00e9s, al llarg de la pel\u00b7l\u00edcula, les figuretes que va esculpint en Gaff, l\u2019altre policia, tamb\u00e9 ens porten cap a l\u2019evid\u00e8ncia que el secret de Deckard, la seva condici\u00f3 de replicant, \u00e9s m\u00e9s que coneguda.<\/p>\n<p>Aix\u00ed:<\/p>\n<ul>\n<li>La gallina (la primera de les figuretes), feta quan Deckard visita el comissari i es nega a retirar els replicants, simbolitza <strong>la covardia<\/strong> del personatge\n<ul style=\"list-style-type: circle\">\n<li>Gaff la fa en paper, mentre dura la conversa, i la deixa en el despatx quan Deckard marxa<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>L\u2019home erecte fet amb un misto, durant l\u2019escorcoll que fan en Deckard i en Gaff a l\u2019apartament de Kowalski, voldria representar <strong>l\u2019inter\u00e8s polic\u00edac<\/strong> i professional que demostra el blade runner al principi de la investigaci\u00f3 per aconseguir atrapar els Nexus-6<\/li>\n<li>L\u2019unicorn \u00e9s l&#8217;excepcionalitat de la pr\u00f2pia Rachael, l\u2019\u00fanica que mereix <strong>la salvaci\u00f3<\/strong>\n<ul style=\"list-style-type: circle\">\n<li>Apareix al final del film, davant la porta del pis de Deckard, com a senyal que en Gaff l\u2019ha trobada primer i li ha perdonat la vida, donant-los la possibilitat d\u2019escapar<\/li>\n<li>Les paraules d\u2019en Gaff: <em>\u201c\u00c9s una ll\u00e0stima que ella no pugui viure, per\u00f2: qui pot viure?\u201d, <\/em>dona idea a en Deckard que la seva vida tamb\u00e9 \u00e9s finita, que no durar\u00e0 tant com un home<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone  wp-image-1106\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-content\/uploads\/sites\/215\/2019\/11\/00gallina-300x160.png\" alt=\"00gallina\" width=\"332\" height=\"177\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-content\/uploads\/sites\/215\/2019\/11\/00gallina-300x160.png 300w, https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-content\/uploads\/sites\/215\/2019\/11\/00gallina-768x411.png 768w, https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-content\/uploads\/sites\/215\/2019\/11\/00gallina.png 976w\" sizes=\"auto, (max-width: 332px) 100vw, 332px\" \/> <img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone  wp-image-1107\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-content\/uploads\/sites\/215\/2019\/11\/00home-300x196.png\" alt=\"00home\" width=\"271\" height=\"177\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-content\/uploads\/sites\/215\/2019\/11\/00home-300x196.png 300w, https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-content\/uploads\/sites\/215\/2019\/11\/00home-768x503.png 768w, https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-content\/uploads\/sites\/215\/2019\/11\/00home.png 846w\" sizes=\"auto, (max-width: 271px) 100vw, 271px\" \/> <img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium wp-image-1090\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-content\/uploads\/sites\/215\/2019\/11\/brunicorn-300x226.jpg\" alt=\"brunicorn\" width=\"300\" height=\"226\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-content\/uploads\/sites\/215\/2019\/11\/brunicorn-300x226.jpg 300w, https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-content\/uploads\/sites\/215\/2019\/11\/brunicorn.jpg 645w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/p>\n<p><em><strong>Per saber-ne m\u00e9s:<\/strong><\/em><\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"https:\/\/bibcercador.uab.cat\/permalink\/34CSUC_UAB\/1eqfv2p\/alma991001889069706709\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Blade Runner: lo que Deckard no sabia<\/a>, de Jes\u00fas Alonso Burgos<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/ddd.uab.cat\/record\/181683\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Replicantes o sumisas: el cyborg femenino desde Blade Runner<\/a>, de Lidia Mer\u00e1s, a la revista <em>Sesi\u00f3n no numerada: revista de letras y ficci\u00f3n audiovisual<\/em>, n\u00fam. 4 (2014), p\u00e0g. 7-33.<\/li>\n<li><strong>The postmodern Prometheus: humanity and narration in the SF worlds of Dick\u2019s <em>Do androids dream of electric sheep?<\/em> And Scott\u2019s Blade Runner<\/strong>, d&#8217;Andrew Howard a la revista <em>Interdisciplinary humanities<\/em>, vol. 35, n\u00fam. 1 (Spring 2018), p\u00e0g. 108-120.<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/www.culturamas.es\/blog\/2013\/09\/21\/blade-runner-lastima-que-ella-no-pueda-vivir-pero-quien-vive-2\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Blade Runner: L\u00e1stima que ella no pueda vivir, pero, \u00bfqui\u00e9n vive?<\/a>, de Miguel \u00c1ngel Mart\u00edn dins <em>Culturamas<\/em><\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/elpais.com\/elpais\/2017\/09\/21\/tentaciones\/1505996708_514266.html\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Cosas que no existir\u00edan sin &#8216;Blade Runner&#8217;<\/a>, de Jordi Costa, al suplement <em>Tentaciones<\/em> de <em>El Pa\u00eds<\/em><\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/www.elcorreo.com\/culturas\/cine\/diez-iconos-visuales-20171007141301-nt.html\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Diez iconos visuales de \u2018Blade Runner\u2019<\/a>, d\u2019\u00d3scar B. de Ot\u00e1lora en el diari <em>El Correo<\/em><\/li>\n<\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>No s\u00f3n pocs els que afirmen que una de les idees fonamentals de Blade Runner \u00e9s la contraposici\u00f3 entre all\u00f2 natural i el que \u00e9s artificial, la fina l\u00ednia vermella que separa l\u2019home de les seves creacions. Per\u00f2 el conflicte plantejat no t\u00e9 res a veure amb la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial sin\u00f3 amb la quotidiana construcci\u00f3 [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1099","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1099","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1099"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1099\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2811,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1099\/revisions\/2811"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1099"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}