{"id":1483,"date":"2020-06-19T19:40:54","date_gmt":"2020-06-19T19:40:54","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/filosofia-ciencia\/"},"modified":"2023-06-16T16:12:37","modified_gmt":"2023-06-16T16:12:37","slug":"filosofia-ciencia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/filosofia-ciencia\/","title":{"rendered":"Sobre filosofia de la ci\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"\n<div class=\"wp-block-columns is-layout-flex wp-container-core-columns-is-layout-8f761849 wp-block-columns-is-layout-flex\">\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\">\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"150\" height=\"225\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-content\/uploads\/sites\/215\/2020\/06\/ramon01.jpg\" alt=\"ramon01\" class=\"wp-image-1484\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>La estructura de las revoluciones cient\u00edficas &#8212; Thomas S. Kuhn<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><a rel=\"noreferrer noopener\" href=\"https:\/\/elibro.net\/es\/lc\/uab\/titulos\/72054\" target=\"_blank\"><strong>Disponible eLibro<\/strong><\/a> \/\/ <a rel=\"noreferrer noopener\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/La_estructura_de_las_revoluciones_cient%C3%ADficas\" target=\"_blank\">Ressenya<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\">\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><a href=\"https:\/\/catalunya.ebiblio.es\/opac\/?id=00116783\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"150\" height=\"225\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-content\/uploads\/sites\/215\/2020\/06\/ramon02.jpg\" alt=\"ramon02\" class=\"wp-image-1485\" \/><\/a><\/figure>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>Tratado contra el m\u00e9todo: esquema de una teor\u00eda anarquista del conocimiento &#8212; Paul Feyerabend<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><a rel=\"noreferrer noopener\" href=\"https:\/\/openlibrary.org\/works\/OL455919W\/Against_Method\" target=\"_blank\"><strong>Disponible en angl\u00e8s<\/strong><\/a> \/\/ <strong><a rel=\"noreferrer noopener\" href=\"https:\/\/www.academia.edu\/33613351\/A_Feyerabend_Tratado_contra_el_metodo_1_\" target=\"_blank\">Disponible en espanyol<\/a><\/strong><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-columns is-layout-flex wp-container-core-columns-is-layout-8f761849 wp-block-columns-is-layout-flex\">\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\">\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"150\" height=\"225\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-content\/uploads\/sites\/215\/2020\/06\/ramon04.jpg\" alt=\"ramon04\" class=\"wp-image-1487\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>La vida en el laboratorio: la construcci\u00f3n de los hechos cient\u00edficos &#8212; Bruno Latour i Steve Woolgar<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><a rel=\"noopener\" href=\"https:\/\/www.researchgate.net\/publication\/315177309_La_vida_en_el_laboratorio_La_construccion_de_los_hechos_cientificos\" target=\"_blank\"><strong>Disponible ResearchGate<\/strong><\/a> \/\/ Ressenya<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\">\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"150\" height=\"225\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-content\/uploads\/sites\/215\/2020\/06\/ramon03.jpg\" alt=\"ramon03\" class=\"wp-image-1486\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>El g\u00f3lem: lo que todos deber\u00edamos saber a cerca de la ciencia &#8212; Harry Collins i Trevor Pinch<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><a rel=\"noopener\" href=\"https:\/\/openlibrary.org\/works\/OL585622W\/The_golem\" target=\"_blank\"><strong>Disponible en angl\u00e8s<\/strong><\/a> \/\/ <a rel=\"noopener\" href=\"https:\/\/ulum.es\/el-golem-lo-que-todos-deberiamos-saber-acerca-de-la-ciencia-de-harry-collins-y-trevor-pinch\/\" target=\"_blank\">Ressenya<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><em>\u00abJo aconsellaria algun llibre de teoria del coneixement i\/o filosofia de la ci\u00e8ncia, per tal de mentalitzar-se que en ci\u00e8ncia (tret de la matem\u00e0tica) no hi ha res de definitiu. Per exemple:<\/em><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><em>Thomas S. Kuhn,<\/em> La estructura de las revoluciones cient\u00edficas<\/li>\n\n\n\n<li><em>Paul Feyerabend,<\/em> Tratado contra el m\u00e9todo: esquema de una teor\u00eda anarquista del conocimiento<\/li>\n\n\n\n<li><em>Harry Collins i Trevor Pinch, <\/em>El G\u00f3lem: lo que todos deber\u00edamos saber acerca de la ciencia<\/li>\n\n\n\n<li><em>Bruno Latour i Steve Woolgar, <\/em>La vida en el laboratorio: la construcci\u00f3n de los hechos cient\u00edficos<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><em>Tots quatre ensenyen a no emetre judicis taxatius en q\u00fcestions que, de necessitat, estan subjectes a revisi\u00f3. La ci\u00e8ncia tal com la coneixem actualment, \u00e9s a dir, el conjunt de disciplines naturals-experimentals, no ha existit sempre, ans al contrari, t\u00e9 un lloc i data de naixement perfectament establerts: l\u2019Europa Occidental de la generaci\u00f3 de Bacon, Galileu i Descartes. Aital ci\u00e8ncia emp\u00edrica&nbsp; <\/em><strong>[NOTA 1]<\/strong><em> nom\u00e9s pot aspirar a salvar els fen\u00f2mens. Per definici\u00f3, no sabem (hipot\u00e8ticament) ara el que podrem saber (tamb\u00e9 hipot\u00e8ticament) en el futur, i que potser invalidi el que pretenem saber ara; i aquest principi \u00e9s reiterable<\/em> in saecula saeculorum. <em>Algunes conseq\u00fc\u00e8ncies:<\/em><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><em>De manera experimental, ning\u00fa no ha demostrat mai, i ning\u00fa podr\u00e0 mai demostrar, que la Terra no sigui plana. No podem saber si en el futur alg\u00fa construir\u00e0 una teoria \u00abplanista\u00bb que incorpori (\u00absalvi\u00bb) totes les observacions que actualment s&#8217;invoquen per tal de sustentar la teoria \u00abesferista\u00bb&#8230;, i algunes m\u00e9s, en les quals ning\u00fa fins aleshores hauria parat esment, o no les hauria relacionat amb les primeres; amb la qual cosa la nova teoria (incompatible amb la vella) podr\u00e0 presentar-se com a<\/em> m\u00e9s potent<\/li>\n\n\n\n<li><em>Quan a Newton li caigu\u00e9 la poma sobre el cap, va disc\u00f3rrer: ser\u00e0 la mateixa causa la que fa caure les pomes de la pomera i la que fa orbitar els planetes entorn del Sol? Va mesurar ambd\u00f3s moviments, i va comprovar que obe\u00efen a la mateixa llei: la va denominar For\u00e7a de Gravitaci\u00f3 Universal, la qual va ser acceptada per la comunitat cient\u00edfica. Per\u00f2 continuem tant ignorants com al segle XVII sobre quina cosa sigui la gravetat, o sigui: per quins set sous haurien els cossos d&#8217;atreure&#8217;s, per comptes de restar tranquils cadascun al seu lloc. Tampoc existeix cap tractat de ci\u00e8ncies naturals que defineixi clarament l&#8217;univers, l&#8217;espai, el temps, la mat\u00e8ria, la massa, l&#8217;energia, l&#8217;electricitat, el magnetisme, la llum, la vida, la mort, la consci\u00e8ncia&#8230;&nbsp; La ra\u00f3 \u00e9s f\u00e0cil d&#8217;entendre: perqu\u00e8 aquests no s\u00f3n problemes cient\u00edfics, sin\u00f3 filos\u00f2fics (potser no metaf\u00edsics, per\u00f2 s\u00ed cosmol\u00f2gics)<\/em><\/li>\n\n\n\n<li><em>Divulgadors cient\u00edfics sense prou formaci\u00f3 filos\u00f2fica (J. Monod, I. Asimov, C. Sagan, M. Gardner, R. Dawkins, S. Hawking, R. Penrose, S.J. Gould, E.O. Wilson, J. Goodall, E. Punset, etc.) incorren en aquells malentesos que L. Althusser anomenava ir\u00f2nicament filosofia espont\u00e0nia dels cient\u00edfics. L&#8217;altra cara de la mateixa moneda la constitueixen els divulgadors filos\u00f2fics no prou conscients de la limitaci\u00f3 intr\u00ednseca del desenvolupament cient\u00edfic, tal com l&#8217;exposem aqu\u00ed: el seu protocol de caducitat (C. Hitchens, L. Wolpert, S. Harris, V.J. Stenger, D. Dennett, P. Singer, P. Cavalieri, J. Goodall, G. Puente Ojea, G. Bueno, F. Savater, etc.) <\/em><strong>[NOTA 2]<\/strong><em>. I quan hom pret\u00e9n fer ci\u00e8ncia-teologia-ficci\u00f3 (P. Teilhard de Chardin, A.C. Clarke, D. Chopra, F. Capra, F.J. Tipler, E. von D\u00e4niken, J.J. Ben\u00edtez, etc.) hom cau en l&#8217;aut\u00e8ntic<\/em><em> deliri<\/em><\/li>\n\n\n\n<li><em>Contra una persistent llegenda, no era la Inquisici\u00f3 romana (que raonava -com cal- de manera possibilista), sin\u00f3 Galileu (qui raonava -malament rai!- de manera apod\u00edctica) el que estava equivocat: malinterpretava la natura del seu propi m\u00e8tode, sense comptar que va cometre frau experimental i argumentatiu. Vegeu el llibre de Feyerabend, &#8216;La muntanya m\u00e0gica&#8217; de Thomas Mann (debats entre el jesu\u00efta i el francmas\u00f3), &#8216;Los son\u00e1mbulos&#8217; d&#8217;Arthur Koestler, &#8216;Galileo her\u00e9tico&#8217; de Pietro Redondi; un resum de la q\u00fcesti\u00f3 a Mariano Artigas i William R.J. Shea,<\/em> <a href=\"https:\/\/books.google.es\/books?id=mjzDYs1ooNMC\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">&#8216;El caso Galileo<\/a>&#8216;.<em> I, a tenor del que hem explicat anteriorment, no solament el problema de la Terra plana, tamb\u00e9 el del geocentrisme, per molt estrany que pugui semblar, continua i continuar\u00e0 obert (J.C. Gorostizaga Aguirre i M. Bernadic Cvitkovic,<\/em> &#8216;<a href=\"https:\/\/books.google.es\/books?id=MAX4AwAAQBAJ\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Y sin embargo no se mueve<\/a>&#8216;<em>)<\/em><\/li>\n\n\n\n<li><em>Com deia Feyerabend, el millor paradigma de com funciona realment la ci\u00e8ncia la subministra l&#8217;Enemic P\u00fablic N\u00famero U, John Dillinger. Aquest g\u00e0ngster nord-americ\u00e0 havia llogat una granja a\u00efllada. All\u00ed hi reconstru\u00efa la disposici\u00f3 i mobiliari dels bancs que pretenia atracar, i hi assajava l&#8217;atracament; amb el resultat que els seus atracaments reals resultaven cada cop m\u00e9s reeixits. Si a la fi Dillinger va ser farcit de plom, no va ser durant un dels seus treballs, sin\u00f3 merc\u00e8s a un parany que el FBI li va plantar en plena via p\u00fablica (i que caigui qui caigui, si tu tenies la desgr\u00e0cia de passar pel lloc en aquell moment).<\/em><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><em>De la mateixa manera que el mapa no \u00e9s el territori (excepte en el microrelat de Borges &#8216;<\/em><a href=\"https:\/\/ciudadseva.com\/texto\/del-rigor-en-la-ciencia\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Del rigor en la ciencia&#8217;<\/a><em>), i nom\u00e9s serveix per a orientar-se sobre el territori, les lleis cient\u00edfiques no s\u00f3n la realitat (sigui el que sigui aix\u00f2 de la \u00abrealitat\u00bb), sin\u00f3 simples formalitzacions matem\u00e0tiques: gnoseol\u00f2gicament, valen tant com la tinta i el paper amb qu\u00e8 estan escrites, i res m\u00e9s que aix\u00f2. Que l&#8217;aplicaci\u00f3 d&#8217;aquestes lleis ens hagi perm\u00e8s arribar a la Lluna, no hi fa res; tamb\u00e9 hi podr\u00edem haver arribat amb una escala, sempre que hagu\u00e9s estat prou llarga.<\/em><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><em>Un fam\u00f3s astr\u00f2nom va apostar mig penic que, l&#8217;endem\u00e0, el Sol sortiria per l&#8217;Orient. L&#8217;important no \u00e9s si va guanyar o no (amb mig penic no n&#8217;hi ha ni per a pipes), sin\u00f3 que gos\u00e9s comprometre el seu prestigi cient\u00edfic fent l&#8217;aposta (ve a ser com l&#8217;ou de Crist\u00f2fol Colom). Similarment, si dem\u00e0 el Sol sort\u00eds per Occident, o les pomes madures, per comptes de caure de la pomera, s&#8217;enlairessin, el senyor Newton no estaria facultat a estendre multes, ni al Sol ni a les pomes, per circulaci\u00f3 en sentit prohibit <\/em><strong>[NOTA 3]<\/strong><em>: seria confondre lleis nomot\u00e8tiques amb lleis ideocr\u00e0tiques.<\/em><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><em>A difer\u00e8ncia del suposat coneixement cient\u00edfic, les l\u00ednies anteriors s\u00f3n dif\u00edcilment impugnables, perqu\u00e8 no pertanyen a la ci\u00e8ncia emp\u00edrica sin\u00f3 a la<\/em> filosofia de la ci\u00e8ncia <em>(Karl R. Popper diria: un criteri de demarcaci\u00f3), per no dir a la l\u00f2gica pura i dura (Arist\u00f2til) o al sentit com\u00fa. No poden impugnar-se els principis del coneixement sense posar en entredit el coneixement mateix, i per conseg\u00fcent la mateixa impugnabilita<\/em>t <strong>[NOTA 4]<\/strong>. <em>D&#8217;aqu\u00ed la refutaci\u00f3 definitiva del materialisme (cosa que deixa obertes les portes a la metaf\u00edsica):<\/em><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><em>Si el materialisme \u00e9s cert, tot l&#8217;Univers es redueix a les part\u00edcules elementals i llur combinacions<\/em><\/li>\n\n\n\n<li><em>Si \u00e9s aix\u00ed, aix\u00f2 tamb\u00e9 s&#8217;aplica als meus pensaments, que queden redu\u00efts a impulsos el\u00e8ctrics entre les meves neurones<\/em><\/li>\n\n\n\n<li><em>Si els meus pensaments s\u00f3n nom\u00e9s impulsos el\u00e8ctrics, no tinc motiu per a concedir-los cap cr\u00e8dit<\/em><\/li>\n\n\n\n<li><em>Per conseg\u00fcent, tampoc al meu pensament \u00abtot l&#8217;Univers es redueix a les part\u00edcules elementals i llur combinacions\u00bb<\/em><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Quod erat demonstrandum. <em>Corol\u00b7lari: si pretenem que ni que sigui un dels nostres pensaments sigui veritable (i.e., una veritat intersubjectiva), l&#8217;Univers ha de constar de les part\u00edcules elementals, llur combinacions i quelcom m\u00e9s (el principi mateix de la verificaci\u00f3). Escoli: quan Hegel es propos\u00e0 reaccionar enfront de l&#8217;empirisme (Locke) i l&#8217;escepticisme (Hume) anglosaxons, i de llur influ\u00e8ncia sobre Kant, no va tenir m\u00e9s remei que efectuar un cert retorn a m\u00f3n de les idees de Plat\u00f3. For\u00e7ant la paradoxa: hi ha alguns no\u00famens que es revelen fenomenals (ni que sigui cal\u00e7ats amb les botes de Napole\u00f3 Bonaparte). I Marx no va aconseguir redre\u00e7ar el problema, perqu\u00e8 els fets s\u00f3n tossuts (que ho diguin el ex-comunistes).<\/em><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><em>De no res es meravellava m\u00e9s Descartes que del fet que els humans f\u00f3ssim capa\u00e7os d&#8217;emetre (si m\u00e9s no alguns) judicis certs. A la inst\u00e0ncia garantidora l&#8217;anomenava D\u00e9u. I no es tractava d&#8217;una precauci\u00f3 ret\u00f2rica ni d&#8217;un residu de la seva formaci\u00f3 jesu\u00edtica, \u00e9s que, com a Sherlock Holmes, no li restava cap altra sortida. Perqu\u00e8:<\/em><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><em>[You see, dear Watson] It is an old maxim of mine that when you have excluded the impossible, whatever remains, however improbable, must be the truth.<br>&#8212; Arthur Conan Doyle,<\/em> <a href=\"https:\/\/en.wikisource.org\/wiki\/The_Adventure_of_the_Beryl_Coronet\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">&#8216;The adventure of the beril coronet&#8217;.<\/a><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><em>Coda. Per descomptat que la convicci\u00f3 ferma no surt solament de la ra\u00f3 deductiva; tamb\u00e9 d&#8217;una especial intu\u00efci\u00f3, que, com sabia Pascal, pot tenir un abast sorprenent. Per exemple (&#8216;Twin Peaks&#8217;):<\/em><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Agent Cooper<em>: Ja s\u00e9 qui \u00e9s l&#8217;assass\u00ed de Laura Palmer.<\/em><br>Sheriff Truman<em>: Com ho ha descobert?<\/em><br>A.C:<em> M&#8217;ho ha revelat la v\u00edctima en una visi\u00f3 que he tingut.<\/em><br>S.T.<em>: Cap jurat admetr\u00e0 aix\u00f2 com a evid\u00e8ncia.<\/em><br>A.C.<em>: Excepte si l&#8217;assass\u00ed confessa.<\/em><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><em>Que continueu passant un bon a\u00efllament.<\/em><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">[NOTA 1]<em> La majoria dels raonaments d&#8217;en Sherlock Holmes s\u00f3n tamb\u00e9 deductius: per aquesta ra\u00f3, l&#8217;assass\u00ed ha de ser el majordom. Segons C.S. Peirce (enginy\u00f3s exemple dels tres sacs de mongetes), encara hi ha una tercera mena de raonaments, els abductius, per\u00f2, com els inductius, s\u00f3n merament probables; nom\u00e9s els deductius s\u00f3n concloents. Vegeu: Carlo Ginzburg, <\/em><a href=\"https:\/\/www.academia.edu\/28061559\/Carlo_Ginzburg_-_Mitos_Emblemas_Indicios._Morfologia_e_historia.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">&#8216;Mitos, emblemas e indicios&#8217;<\/a><em>; Umberto Eco i Thomas A. Sebeok (eds.), &#8216;El signo de los tres&#8217;.<\/em><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">[NOTA 2] <em>Un dels pocs autors en dominar ambd\u00f3s camps, el cient\u00edfic i el filos\u00f2fic, i en treure&#8217;n <a href=\"http:\/\/revistadefilosofia.com\/54-09.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">melanc\u00f2liques conclusions<\/a>, \u00e9s M. L\u00f3pez Corredoira.<\/em><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">[NOTA 3] <em>Com a &#8216;Tint\u00edn al Tibet&#8217; li explicava el sherpa nepal\u00e8s al capit\u00e0 Haddock (qui decid\u00ed seguir l&#8217;advert\u00e8ncia), s&#8217;ha d&#8217;evitar passar per l&#8217;esquerra d&#8217;un monument funerari lamaista, no perqu\u00e8 t&#8217;exposis a una multa, sin\u00f3 perqu\u00e8 sin\u00f3 <\/em>els dimonis<em> s&#8217;enfurismen.<\/em><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">[NOTA 4] <em>Di\u00e0leg entre A i B: A: \u00abLa veritat \u00e9s \u00fanica i objectiva, l&#8217;error \u00e9s m\u00faltiple i subjectiu\u00bb. B: \u00abNo, de cap manera; aquesta afirmaci\u00f3 teva \u00e9s dogm\u00e0tica i indemostrada\u00bb. A: \u00abT&#8217;adones que aix\u00f2 que acabes de dir \u00e9s autocontradictori?\u00bb. B (despr\u00e9s d&#8217;un moment de reflexi\u00f3): \u00d2ndia, tens ra\u00f3!\u00bb &#8212; Una altra variant: Alumne que vol fer-se el llest: \u00abCom s\u00e9 que existeixo?\u00bb. Professor l\u00f2gic: \u00abQui acaba de fer aquesta pregunta?\u00bb.\u00bb<\/em><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Recomanaci\u00f3 d&#8217;en <a href=\"https:\/\/www.directorioexit.info\/ficha1073\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><strong>Ramon Soler<\/strong><\/a> (Bibliotecari de la Biblioteca de Comunicaci\u00f3 i Hemeroteca General)<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><em>[28 de juny de 2020]<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La estructura de las revoluciones cient\u00edficas &#8212; Thomas S. Kuhn Disponible eLibro \/\/ Ressenya Tratado contra el m\u00e9todo: esquema de una teor\u00eda anarquista del conocimiento &#8212; Paul Feyerabend Disponible en angl\u00e8s \/\/ Disponible en espanyol La vida en el laboratorio: la construcci\u00f3n de los hechos cient\u00edficos &#8212; Bruno Latour i Steve Woolgar Disponible ResearchGate \/\/ [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1483","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1483","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1483"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1483\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3131,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1483\/revisions\/3131"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1483"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}