{"id":998,"date":"2018-11-26T14:38:44","date_gmt":"2018-11-26T14:38:44","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/ciencia\/"},"modified":"2023-06-05T18:28:53","modified_gmt":"2023-06-05T18:28:53","slug":"ciencia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/ciencia\/","title":{"rendered":"La ci\u00e8ncia del s. XIX"},"content":{"rendered":"<div style=\"text-align: center\"><\/div>\n<figure id=\"attachment_999\" aria-describedby=\"caption-attachment-999\" style=\"width: 748px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-999 size-full\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-content\/uploads\/sites\/215\/2018\/11\/les_merveilles_de_la_science.jpg\" alt=\"les_merveilles_de_la_science\" width=\"748\" height=\"599\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-content\/uploads\/sites\/215\/2018\/11\/les_merveilles_de_la_science.jpg 748w, https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-content\/uploads\/sites\/215\/2018\/11\/les_merveilles_de_la_science-300x240.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 748px) 100vw, 748px\" \/><figcaption id=\"caption-attachment-999\" class=\"wp-caption-text\"><em>Il\u00b7lustraci\u00f3 apareguda a Les merveilles de la science, ou Description populaire des invetions modernes, de Louis Figuier (1867)<\/em><\/figcaption><\/figure>\n<p>Quan diem Frankenstein, ens referim al personatge de Victor Frankenstein, el cient\u00edfic creador de la criatura.<\/p>\n<p>Per aquesta ra\u00f3 el t\u00edtol de la novel\u00b7la el compara amb la hist\u00f2ria de la mitologia grega en qu\u00e8 <strong>Prometeu<\/strong> transgredeix les lleis dels d\u00e9us en robar-los el foc sagrat per donar-lo als homes.<\/p>\n<p>En el cas de Victor Frankenstein&#8230;<\/p>\n<ul>\n<li>Transgredeix les lleis divines i de la natura<\/li>\n<li>Crea un \u00e9sser viu deliberadament amb mitjans humans<\/li>\n<li>I el fa de trossos enlla\u00e7ats<\/li>\n<\/ul>\n<p>Per\u00f2 els fonaments de la novel\u00b7la no s\u00f3n nom\u00e9s la mitologia o les supersticions ancestrals. Des de molt jove, Mary Shelley va exhibir grans coneixements cient\u00edfics relacionats amb els aven\u00e7os de la seva \u00e8poca. A continuaci\u00f3 en recollim els m\u00e9s destacats:<\/p>\n<ul>\n<li>A la biblioteca de son pare va poder consultar els treballs del qu\u00edmic angl\u00e8s <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Humphry_Davy\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Sir Humphrey Davy<\/a> (1778-1829), descobridor del sodi i del potassi, i molt interessat en els efectes de la qu\u00edmica en la producci\u00f3 d\u2019electricitat<\/li>\n<li>Tamb\u00e9 va llegir a <a href=\"https:\/\/www.bbc.com\/mundo\/noticias-42887595\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Erasmus Darwin<\/a> (1731-1802), avi del te\u00f2ric evolutiu <strong>Charles Darwin<\/strong> i assidu a les tert\u00falies de William Godwin. Qu\u00edmic, metge, meteor\u00f2leg i bot\u00e0nic, Erasmus Darwin creia en els poders curatius de l\u2019electricitat i en la seva directa participaci\u00f3 en certes funcions org\u00e0niques com, per exemple, la transmissi\u00f3 nerviosa.<\/li>\n<li>Shelley va saber dels descobriments sobre conductivitat el\u00e8ctrica de <a href=\"https:\/\/www.biografiasyvidas.com\/biografia\/f\/franklin.htm\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Benjamin Franklin<\/a> (1706-1790), l\u2019inventor del parallamps. I d\u2019ell van derivar els experiments de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Luigi_Galvani\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Luigi Galvan<\/a>i (1737-1798), qui havia dotat de mobilitat a una granota morta aplicant uns el\u00e8ctrodes en la musculatura de les seves extremitats.<\/li>\n<li>Una altra de les tesis cient\u00edfiques m\u00e9s populars a finals del segle XVIII i principis del segle XIX era la possible creaci\u00f3 i cultiu de teixits biol\u00f2gics. Aqu\u00ed entrarien els treballs del doctor alemany <a href=\"https:\/\/de.wikipedia.org\/wiki\/Georg_Franck_von_Franckenau\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">George Frank von Frankenau<\/a>, considerat el pare de l\u2019anomenada <strong>Palingen\u00e8tica<\/strong>, o ci\u00e8ncia dels successius renaixements.<\/li>\n<li>Els rom\u00e0ntics van veure en el proc\u00e9s cient\u00edfic la possibilitat d\u2019abastar un coneixement emp\u00edric del m\u00f3n, per\u00f2 sense renunciar al contacte amb antigues tradicions com l\u2019ocultisme, l\u2019alquimia o la necrom\u00e0ncia. A l\u2019obra de Shelley es troben rastres de la influ\u00e8ncia de <a href=\"https:\/\/culturacientifica.com\/2017\/02\/07\/paracelso-lutero-la-alquimia-i\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Paracelso<\/a> (1493-1541) i de <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Heinrich_Cornelius_Agrippa\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Cornelius Agrippa<\/a> (1486-1535). A aquest \u00faltim se li atribueix la possibilitat de crear un home artificial mitjan\u00e7ant la mandr\u00e0gora.<\/li>\n<li>En aquesta atmosfera, cal afegir la figura de l\u2019home artificial, d\u2019un \u00e9sser hum\u00e0 mec\u00e0nic, m\u00e9s enll\u00e0 del simple aut\u00f2mat. Shelley coneixia els experiments del franc\u00e8s <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jacques_de_Vaucanson\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Jacques de Vaucanson<\/a> (1709-1782) i les seves tres criatures artificials: un flautista que interpretava diverses can\u00e7ons, una noia que tocava diversos instruments i un \u00e0nec que, a m\u00e9s de menjar i fer la digesti\u00f3, tamb\u00e9 nedava.<\/li>\n<li>I, a m\u00e9s, el seu pare, professava una gran admiraci\u00f3 per <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Albert_el_Gran\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Albert el Magne<\/a> (1206-1280) qui, al llarg de 30 anys, va anar construint un home de llaut\u00f3 que va cobrar vida amb una conjunci\u00f3 cabal\u00edstica d\u2019estels.<\/li>\n<li>No \u00e9s estrany que Victor Frankenstein, al cap\u00edtol primer de la novel\u00b7la, compri i llegeixi les obres d\u2019Albert Magne, proclamant-se a continuaci\u00f3 deixeble seu.<\/li>\n<\/ul>\n<p>M\u00e9s informaci\u00f3:<\/p>\n<ul style=\"list-style-type: circle\">\n<li><a href=\"https:\/\/bibcercador.uab.cat\/permalink\/34CSUC_UAB\/1eqfv2p\/alma991008247979706709\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Frankenstein: el mito de la vida artificial<\/a>, de Tom\u00e0s Fern\u00e1ndez Valent\u00ed i Antonio Jos\u00e9 Navarro<\/li>\n<li><em>Frankenstein, genero y madre naturaleza<\/em>, d\u2019Anne K. Mellor, publicat a: \u00a0<a href=\"https:\/\/bibcercador.uab.cat\/permalink\/34CSUC_UAB\/avjcib\/alma991008260359706709\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Frankenstein, o, El moderno prometeo : bicentenario 1818-2018<\/a><\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/bibcercador.uab.cat\/permalink\/34CSUC_UAB\/1eqfv2p\/alma991004910629706709\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Frankenstein\u2019s science: experimentation and discovery in Romantic culture, 1780-1830<\/a>, editat per C. Knellwolf i Jane Goodall<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/bibcercador.uab.cat\/permalink\/34CSUC_UAB\/1eqfv2p\/alma991004408419706709\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">El g\u00f3lem: lo que deber\u00edamos saber acerca de la ciencia<\/a>, de H. Collins i T. Pinch<\/li>\n<\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Quan diem Frankenstein, ens referim al personatge de Victor Frankenstein, el cient\u00edfic creador de la criatura. Per aquesta ra\u00f3 el t\u00edtol de la novel\u00b7la el compara amb la hist\u00f2ria de la mitologia grega en qu\u00e8 Prometeu transgredeix les lleis dels d\u00e9us en robar-los el foc sagrat per donar-lo als homes. En el cas de Victor [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-998","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/998","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=998"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/998\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2665,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/998\/revisions\/2665"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=998"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}