{"id":4362,"date":"2026-04-27T17:49:18","date_gmt":"2026-04-27T17:49:18","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/?p=4362"},"modified":"2026-05-07T15:01:43","modified_gmt":"2026-05-07T15:01:43","slug":"la-setmana-dels-exploradors","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/2026\/04\/27\/la-setmana-dels-exploradors\/","title":{"rendered":"La Setmana dels Exploradors"},"content":{"rendered":"\n

El 6 de maig de 1859 moria el naturalista, ge\u00f2graf i explorador alemany Alexander von Humboldt.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

I per posar en valor la seva contribuci\u00f3 cient\u00edfica i la de molts altres pioners en l\u2019exploraci\u00f3 de la natura i la vida, els dediquem la petita mostra de \u2018La Setmana dels Exploradors\u2019.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"
Cartell anunciador de \u2018La Setmana dels Exploradors\u2019 amb la indicaci\u00f3 de quin llibre es recomana per a cada dia de la setmana, entre el 4 i el 8 de maig de 2026<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Alfred Russel Wallace va n\u00e9ixer el mateix any de la mort de Napole\u00f3 i mor\u00ed poc abans de comen\u00e7ar la Primera Guerra Mundial.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta biografia repassa la seva traject\u00f2ria cient\u00edfica.<\/p>\n\n\n\n

\ud83d\udcd5 Dilluns :\u00a0El explorador de la evoluci\u00f3n: Wallace<\/strong><\/a>, de Jos\u00e9 Fonfr\u00eda.<\/p>\n\n\n\n

Va proposar una teoria de l\u2019evoluci\u00f3, realitzant un ampli treball de camp abans de publicar-la, primer a la conca del riu Amazones i, posteriorment, a l\u2019arxip\u00e8lag malai. Aquest fet va portar a Charles Darwin a publicar la seva pr\u00f2pia.<\/p>\n\n\n\n

Wallace \u00e9s considerat un dels pensadors evolucionistes m\u00e9s destacats de la seva \u00e8poca a m\u00e9s d\u2019haver influ\u00eft en el desenvolupament del concepte de selecci\u00f3 natural.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n

\n
\"\"
Retrat de Alfred Russel Wallace, al voltant de 1895<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

La hist\u00f2ria de Jordi Sabater Pi a partir de la correspond\u00e8ncia que va mantenir mentre va viure a l\u2019\u00c0frica.<\/p>\n\n\n\n

Amb una prosa vibrant, l\u2019autor hi retrata amb rigor i amenitat l\u2019aventura vital i intel\u00b7lectual d\u2019un dels cient\u00edfics m\u00e9s rellevants del nostre pa\u00eds. <\/p>\n\n\n\n

\ud83d\udcd5 Dimarts: Jordi Sabater Pi, l\u2019\u00faltim naturalista<\/strong><\/a>, de Toni Pou.<\/p>\n\n\n\n

La seva hist\u00f2ria sembla una novel\u00b7la, per\u00f2 \u00e9s ben real. Se\u2019n va anar a l\u2019\u00c0frica amb disset anys i va tornar a Barcelona trenta anys despr\u00e9s convertit en un dels primat\u00f2legs m\u00e9s reputats del m\u00f3n. I tot aix\u00f2 sense tenir cap t\u00edtol universitari.<\/p>\n\n\n\n

La seva traject\u00f2ria est\u00e0 marcada per la curiositat i la tenacitat, el respecte per la natura, la passi\u00f3 pel coneixement, una voluntat de ferro i tamb\u00e9 un gust rom\u00e0ntic per l\u2019exploraci\u00f3 cient\u00edfica a la manera dels naturalistes del segle XIX com Humboldt i Darwin, dels quals es considerava hereu.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n

\n
\"\"
Retrat de Jordi Sabater Pi extret de Wikipedia<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

El llibre revela la vida extraordin\u00e0ria del visionari naturalista alemany Alexander von Humboldt i com va crear una nova manera d’entendre la naturalesa.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, l’autora rastreja la influ\u00e8ncia de Humboldt en les grans ments del seu temps, a les quals va inspirar en \u00e0mbits com la revoluci\u00f3, la teoria d’evoluci\u00f3, l’ecologia, la conservaci\u00f3, l’art i la literatura.<\/p>\n\n\n\n

\ud83d\udcd5 Dimecres: La invenci\u00f3n de la naturaleza: el nuevo mundo de Alexander von Humboldt<\/strong><\/a>, de Andrea Wulf.<\/p>\n\n\n\n

Humboldt va ser un explorador intr\u00e8pid i el cient\u00edfic m\u00e9s fam\u00f3s de la seva \u00e8poca. La seva agitada vida va estar plena d’aventures i descobriments: va escalar els volcans m\u00e9s alts del m\u00f3n, va remar per l’Orinoco i va rec\u00f3rrer una Sib\u00e8ria infestada d’\u00e0ntrax. Capa\u00e7 de percebre la natura com una for\u00e7a global interconnectada, Humboldt va descobrir similituds entre diferents zones clim\u00e0tiques de tot el m\u00f3n, i va preveure el perill d’un canvi clim\u00e0tic provocat per l’home.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n

\n
\"\"
Retrat d’Alexander von Humboldt, del pintor Joseph Karl Stieler (1843)<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Narrada per primera vegada la hist\u00f2ria completa de la Missi\u00f3 Geod\u00e8sica a l’equador, en una \u00e8poca en qu\u00e8 Europa es debatia entre dues concepcions oposades del m\u00f3n: els seguidors de Ren\u00e9 Descartes sostenien que la Terra s’allargava cap als pols, mentre que Isaac Newton defensava que era aplatada. <\/p>\n\n\n\n

\ud83d\udcd5 Dijous: La medida de la Tierra : la expedici\u00f3n cient\u00edfica ilustrada que cambi\u00f3 nuestro mundo<\/strong><\/a>, de Larrie D. Ferreiro.<\/p>\n\n\n\n

A principis del segle XVIII, en ple apogeu de la Il\u00b7lustraci\u00f3, un ins\u00f2lit equip de cient\u00edfics francesos i oficials de marina espanyols \u2013entre ells Jorge Juan i Antonio d’Ulloa\u2013 i francesos va emprendre la primera expedici\u00f3 cient\u00edfica internacional del m\u00f3n, amb la intenci\u00f3 de realitzar mesuraments astron\u00f2mics acurats a l’equador i resoldre aix\u00ed un dels misteris m\u00e9s antics de la humanitat: la veritable forma de la Terra.<\/p>\n\n\n\n

El que semblava un senzill exercici cient\u00edfic, es va veure gaireb\u00e9 immediatament entelat per una s\u00e8rie de cat\u00e0strofes imprevistes, i els expedicionaris van veure la seva missi\u00f3 amena\u00e7ada per un terreny tan exigent com s\u00f3n la serralada dels Andes o les selves equatorials, una poblaci\u00f3 nativa profundament recelosa i la seva pr\u00f2pia arrog\u00e0ncia.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n

\n
\"\"
Il\u00b7lustraci\u00f3 extreta de l’exposici\u00f3 \u00abMesurar el M\u00f3n\u00bb, organitzada per la professora Aline Concha del Departament de Geologia de la UAB i que es va poder veure el entre mar\u00e7 i abril de 2025 a la Biblioteca de Ci\u00e8ncia i Tecnologia<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

En aquest magn\u00edfic llibre, Cousteau plasma la seva filosofia sobre com protegir el m\u00f3n per a les generacions futures. Indagant i reflexionant sobre els grans reptes de l’ecologia per al segle XXI, aborda els riscos del deteriorament del medi natural per a la salut humana, la pesca excessiva i el saqueig de les riqueses del mar, la degradaci\u00f3 de les barreres coral\u00b7lines i la destrucci\u00f3 de complexos ecosistemes que comporta, els riscos de la proliferaci\u00f3 nuclear i la responsabilitat ambiental que han d’assumir cient\u00edfics, pol\u00edtics i ciutadans. <\/p>\n\n\n\n

\ud83d\udcd5 Divendres: Los humanos, las orqu\u00eddeas y los pulpos : explorar y conservar el mundo animal<\/strong><\/a>, de Jacques Cousteau.<\/p>\n\n\n\n

Les pel\u00b7l\u00edcules i s\u00e8ries documentals rodades durant les seves expedicions a bord del seu vaixell Calypso han estat emeses per televisi\u00f3 a trav\u00e9s del seu programa documental \u00abEl m\u00f3n submar\u00ed de Jacques Cousteau\u00bb, convertint-lo en el m\u00e9s c\u00e8lebre dels divulgadors del m\u00f3n submar\u00ed.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El 6 de maig de 1859 moria el naturalista, ge\u00f2graf i explorador alemany Alexander von Humboldt. I per posar en valor la seva contribuci\u00f3 cient\u00edfica i la de molts altres pioners en l\u2019exploraci\u00f3 de la natura i la vida, els dediquem la petita mostra de \u2018La Setmana dels Exploradors\u2019. Alfred Russel Wallace va n\u00e9ixer el […]<\/p>\n","protected":false},"author":131,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[38],"tags":[],"class_list":["post-4362","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-la-setmana-de"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4362","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/users\/131"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4362"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4362\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4379,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4362\/revisions\/4379"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4362"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4362"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/cienciaxllegir\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4362"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}